initial commit of ebook 29944HEADmain

5 files changed, 8610 insertions, 0 deletions

diff --git a/.gitattributes b/.gitattributes
new file mode 100644
index 0000000..6833f05
--- /dev/null
+++ b/.gitattributes
@@ -0,0 +1,3 @@
+* text=auto
+*.txt text
+*.md text
diff --git a/29944-8.txt b/29944-8.txt
new file mode 100644
index 0000000..7cbdea8
--- /dev/null
+++ b/29944-8.txt
@@ -0,0 +1,8594 @@
+Project Gutenberg's Tres Homes Dins D'una Barca, by Jerome K. Jerome
+
+This eBook is for the use of anyone anywhere at no cost and with
+almost no restrictions whatsoever.  You may copy it, give it away or
+re-use it under the terms of the Project Gutenberg License included
+with this eBook or online at www.gutenberg.org
+
+
+Title: Tres Homes Dins D'una Barca
+       (Sense comptar-hi el gos)
+
+Author: Jerome K. Jerome
+
+Translator: Josep M. Mustieles
+
+Release Date: September 9, 2009 [EBook #29944]
+
+Language: Catalan
+
+Character set encoding: ISO-8859-1
+
+*** START OF THIS PROJECT GUTENBERG EBOOK TRES HOMES DINS D'UNA BARCA ***
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+TRES HOMES DINS UNA BARCA
+(Sense comptar-hi el gos)
+
+
+
+
+ACLARIMENT. Les anotacions al text referenciades així () corresponen
+a notes de l'autor o del traductor, i es troben al final de cada
+capítol. D'altra banda, les referenciades (*) són notes de la
+transcripció, i es troben totes al final del text.
+
+
+
+
+CAPÍTOL I
+
+Tres invàlids.--Patiments de George i de Harris.--Un que és víctima
+de cent set malalties fatals.--Útils prescripcions mèdiques. --Remei
+contra la malaltia del fetge, per a ús dels nois.--Nosaltres tenim
+un gran cansament i una veritable necessitat de repòs.--Una
+setmana(!)... sobre l'Oceà(?).--George proposa el riu.--Montmorency
+fa una objecció.--Moció original, presa per majoria de tres veus
+contra una.
+
+Ens trobàvem tots quatre--George, Guillem Samuel Harris, Montmorency
+i jo--asseguts dins la meva cambra. Enraonàvem, tot fumant, de la
+nostra situació desesperada (és, aquest, el punt de vista medical en
+que em poso). Ens hi sentiem sense esperit, i, en conseqüència,
+força inquietats.
+
+Harris ens contà que, de vegades, era atacat de rodaments de cap tan
+extraordinaris, que arribava a no saber el que es feia.
+
+George, tot seguit, ens va dir que ell _també_ patia rodaments de
+cap sota els quals no sabia el que es feia.
+
+Per la meva part era el fetge, que tenia revolucionat, i me n'havia
+convençut per la lectura que acabava de fer d'un anunci de píndoles
+privilegiades per al susdit orgue: anunci que contenia el detall
+dels diferents símptomes pels quals un hom pot assabentar-se de la
+indisciplina d'aquella víscera.
+
+Doncs bé: jo en tenia tots els símptomes.
+
+És una cosa curiosa: jo mai no he pogut llegir l'anunci dels
+medicaments sense que aviat em porti a la conclusió que pateixo, en
+el grau més virulent, la malaltia particular que s'hi descriu. En
+cada cas, el diagnòstic sembla correspondre a les sensacions que he
+pogut sentir en la meva existència.
+
+Recordo haver estat un dia al British Museum per llegir el
+tractament d'una lleugera indisposició de la qual tenia aleshores un
+principi. Era, si mal no recordo, un fastigós constipat pulmonar.
+
+Vaig pendre un llibre, i, havent llegit tot el que desitjava
+d'aquest assumpte, vaig començar de passar fulles peresosament i
+vaig recórrer la història de les malalties, en general.
+
+He oblidat avui quina fou la primera calamitat en la qual vaig
+submergir-me, però recordo ben bé que era cosa devastadora,
+esgarrifant.
+
+En poques paraules: encara no havia llegit la meitat dels _símptomes
+precursors_, ja estava dominat per la idea que era aquell mal el que
+m'aclaparava.
+
+Vaig restar glaçat d'espant. Després, amb la indiferència que
+solament la desesperació pot donar-me, vaig seguir tombant pàgines,
+i, arribant a les febres tifoides, vaig llegir els símptomes i vaig
+descobrir que indubtablement les posseïa feia ja alguns mesos.
+Desitjant conèixer alguna altra malaltia que pogués jo tenir,
+segueixo fullejant el llibre fins al _ball de Sant Víctor:_ tot
+seguit em convenço que em trobo escomès d'aquest mal. Aleshores la
+meva sort m'interessà tan vivament, que vaig determinar-me a fer un
+profund examen.
+
+Per fer tal examen, vaig procedir alfabèticament. Llegeixo el primer
+article: _Ague_ (febre intermitent). M'assabento que a la propera
+quinzena vaig a sofrir una intensa crisi. Pel que toca al mal de
+Beright, m'aconhortà el saber que jo el tenia solament de faisó
+modificada, gràcies a la qual podria viure un parell d'anys. Tenia
+el còlera amb greus complicacions, i havia nat, segurament, amb la
+diftèria. Amb tota cura vaig espigolar les vint-i-sis lletres de
+l'alfabet, obtenint, d'aquell treball, la conclusió que l'única
+malaltia de que m'alliberava era la coneguda amb el nom de _mal dels
+genolls o de les serventes_.
+
+De primer antuvi vaig ressentir-me de l'excepció: em semblava
+veure-hi un insult i tot. ¿Per què no havia de tenir jo aquesta
+darrera malaltia? ¿Per què l'odiosa restricció? Tot reflexionant, un
+pensament menys aclaparador es fixà clarament en mon esperit: vaig
+recordar que tenia totes les malalties conegudes en la farmacologia,
+i el meu egoisme fou vençut per la meva decisió de renunciar al _mal
+dels genolls_.
+
+Jo era també el mimat de la gota, semblava, en un grau maligne, com
+igualment del _zynosis_, des de la meva infància. Després d'aquest
+article no es feia pas menció de cap malaltia i vaig pensar que no
+podia tenir-ne més.
+
+Vaig restar submergit en la meditació. ¡Quin bell subjecte devia jo
+ésser, sota el punt de vista medical! ¡Quina superba adquisició per
+a un curs de medicina! Segur que els estudiants no haurien pas
+tingut necessitat de fer llurs visites als hospitals, si jo hagués
+estat en llur possessió. Jo tot sol era ben bé un hospital: ells
+haurien pogut limitar-se a voltar la meva persona, i tot seguit
+treure el títol.
+
+Em preguntava, amb expectació, quant de temps podria viure. Vaig
+començar d'examinar-me: em vaig pendre el pols. Als primers moments
+no sentia cap pulsació; després, em semblà que es produïen
+bruscament. Em trec el rellotge i compto les bategades. En tenia
+cent quaranta set per minut! De seguida vaig auscultar-me el cor: ni
+la més petita palpitació. Havia deixat de bategar!! Jo estava per
+creure, malgrat això, que devia ser-hi i palpitar tostemps, però no
+puc pas explicar el fenomen.
+
+Llavors vaig examinar-me de davant (és a dir, de la part compresa
+entre el meu cap i ço que jo en dic la cintura), i vaig seguir el
+contorn de les meves costelles, aturant-me una mica sota els
+ronyons.
+
+Cap so! Cap sensació!
+
+Darrerament vaig inspeccionar-me la llengua. La vaig treure a fora,
+tan lluny com ella volgué anar; vaig tancar un ull, i amb l'altre
+vaig escrutar. No veia sinó la punta, i l'únic fruit que vaig treure
+d'aquest examen fou la més ferma certitud de que tenia
+l'escarlatina.
+
+A la sala del British hi havia entrat feliç, amb bon posat, i en
+sortia arrossegant-me i vacil·lant com una vella ruïna.
+
+Vaig anar a casa del meu metge. És, aquest, un vell amic que em pren
+el pols, em mira la llengua i parla del temps que fa (tot a la bona
+de Déu) quan em penso trobar-me malalt.
+
+Aquesta vegada -em deia jo- li faig un bon servei, en anar-lo a
+veure. Vejam: ¿què vol, un metge? Clients. Doncs bé: jo hi aniré i
+tindrà, amb mi sol, més clientela que amb mil set cents d'altres
+vulgars pacients que no tenen, cadascun, més enllà d'una o dues
+malalties.
+
+Arribo a casa el metge, i tinc la sort de trobar-lo.
+
+-Digui: com va, això, avui?- em demanà. Jo vaig respondre:
+
+-Estimat amic, no li vull fer perdre temps contant-li el detall de
+tot el que tinc. La vida és curta, i, altrament, arriscaria molt si
+li deixés _fer la ganyota_ abans d'arribar a la fi de la meva
+història. Solament li diré allò que no tinc: no tinc el _mal de
+genolls_; el que no puc dir-li és per què, però és cosa certa. En
+canvi, tinc totes les altres malalties: li ho certifico.
+
+I vaig contar-li com m'havia assabentat de tot.
+
+Em descordà, examinant-me de cap a peus; prengué un puny meu amb les
+seves grapes i em timbalejà sobre el pit quan menys m'ho pensava (de
+la qual acció en dic covardia); tot seguit em refregà les costelles
+amb el seu cap, i després va asseure's, escrivint una recepta, que
+plegà i em donà. Jo me la fico a la butxaca i me'n vaig, portant-la
+a la farmàcia més propera.
+
+L'apotecari va llegir-la, i me la retornà bo i dient-me:
+
+-No en tinc, d'aquest article.
+
+-Vós no sóu, doncs, apotecari- vaig objectar-li.
+
+-Prou, que en sóc; però, per poder acontentar-lo, caldria que fos
+també Societat Cooperativa i Hotel-pensió familiar. Només sóc
+farmacèutic, i no sé pas què dir-li.
+
+Vaig veure el que deia la recepta. Era ben concreta, la cosa:
+
+«Un beefsteak de lliura i un bock de cervesa cada sis hores.
+
+»Una passejada al matí, cosa d'una dotzena de milles. Ficar-se al
+llit a les deu del vespre.
+
+»No dessucar-se el cervell amb coses que no s'entenen.»
+
+He seguit aquestes prescripcions, amb el feliç resultat (pel que em
+pertoca) de resguardar la meva existència, la qual va fent la seva
+via tranquil·la.
+
+Ara tornem a l'anunci de les píndoles per al fetge.
+
+Jo tenia, sense cap mena de dubte, tots els símptomes de la
+malaltia, i el principal, entre tots, era una absoluta aversió al
+treball. Cap llengua no podria mai dir el que tinc sofert per
+aquesta causa. Des de la meva més tendra infància he estat màrtir
+per aquest motiu: la malaltia mai no em deixava, ni un dia tan sols,
+en anar a estudi. Ningú no es donava compte que tot em provenia del
+fetge. La ciència mèdica era aleshores en una fase bastant menys
+avançada que avui en dia, i s'atribuïa a la peresa la meva
+desplaença vers el treball.
+
+-Apa, dolent, gandul! Lleva't i mira de fer qualque cosa per
+guanyar-te la vida- em deien, sense saber que jo era un malalt. En
+compte de píndoles, rebia estirades d'orelles, i (mireu quina cosa!)
+aquelles estirades em guarien sovint... pel temps que en servava el
+record.
+
+Tothom, segurament, ha pogut remarcar sovint una cosa semblant. Els
+senzills medicaments, passats de moda si voleu, acostumen a ésser de
+més eficàcia que els específics farmacèutics.
+
+* * *
+
+Cosa de mitja hora vàrem passar, els meus amics i jo, descrivint les
+nostres malalties. Vaig explicar a George i Harris com em trobava en
+llevar-me, els matins; Harris ens comunicà les seves impressions
+quan s'ajeia. Per la seva part, George es posà sobre la catifa, prop
+de l'estufa, i ens féu una representació intel·ligent i admirable
+dels seus fets i gestes durant la nit. Aquest bon George es pensa
+estar malalt, però en realitat no té cap motiu per a neguitejar-se.
+
+Llavors Mrs. Poppetts trucà a la porta per a saber si estàvem
+disposats a sopar. Nosaltres vam somriure tristament, mirant-nos
+tots tres, i fórem d'acord que res millor no podíem fer que provar
+de menjar. Harris digué, altrament, que sovint, amb una mica de
+qualsevol cosa que es fiqui a l'estómac, es fa enrera una malaltia.
+
+Mrs. Poppetts entrà, doncs, amb la plata, parà taula, i nosaltres
+clavàrem dentellada a un beefsteak amb ceba i una tarta amb
+rubarbes. En aquell temps era jo ben poca cosa: i ho dic perquè
+recordo que al cap de mitja hora, si fa o no fa, l'àpat no tenia cap
+interès per a mi. No vaig ni tocar el formatge.
+
+Acomplit aquest deure, plens novament els gots i enceses les nostres
+pipes, resumírem la conversa sobre la nostra salut.
+
+¿Què era, doncs, aquesta cosa inconeguda que ens turmentava? Ningú
+no la podia indicar d'una faisó concreta; però fou unànime opinió
+que el mal, fos el que fos, provenia de gastament cerebral.
+
+-Necessàriament, ens cal repòs- digué Harris.
+
+-Repòs i canvi complet de vida- va afegir George. -El gastament dels
+nostres cervells ha produït una depressió general a tota l'economia
+(*1). El canvi de lloc i la manca de la necessitat de pensar,
+restabliran segurament l'equilibri mental.
+
+George té un cosí, més o menys estudiant de medicina, del qual ha
+pres aquesta habitud de servir-se d'expressions familiars-medicals.
+
+Jo era del mateix parer que George i vaig suggerir la idea de cercar
+un vell retir, lluny de la gernació sorollosa, on passaríem, a ple
+sol, una setmana pels silenciosos boscatges (talment un niu perdut i
+protegit per les fades, lliure de l'avalot del món): un lloc
+pintoresc descansant sobre les roques escarpades milenàries, on el
+ressò del tumult del segle XIX ens arribaria afeblit per la
+distància.
+
+Però Harris exclamà:
+
+-Segurament això no seria gaire divertit. Conec aquests indrets de
+què parleu: un hom se'n va a jeure a les vuit del vespre; és
+impossible de trobar el _Referee_ (1), ni prestat ni comprat, i cal
+caminar deu milles per aconseguir una mica de tabac. Deixem-ho
+córrer. Si en voleu, de repòs i canvi de vida, no podríeu triar res
+millor que una excursió marítima.
+
+Vaig objectar-li que el seu projecte era ben realitzable en el cas
+de poder-hi esmerçar dos mesos, però que era contrari a la sana
+moral quan no es disposa d'una setmana.
+
+Vegeu el que passa: Embarqueu dilluns amb la ferma idea de
+divertir-vos d'allò més; adreceu un alegre i onejant (onejant pel
+motiu de les ones) comiat als _lascars_ que restan sobre el marge;
+després engegueu la vostra pipa més grossa i féu l'entremaliat sobre
+el pont, com si dins dels vostres vestits hi fossin aplegats el
+capità Cook, Sir Francis Drake i Cristòfol Colomb. El dimarts
+desitjarieu no haver començat. El dimecres, dijous i divendres,
+penseu que la mort us esdevindria agradosa. El dissabte podeu
+enviar-vos una mica de brou i seure sobre el pont amb un somrís
+contristat i agraït, per a respondre als que caritativament van a
+demanar-vos com aneu. El diumenge repreneu les passejades i els bons
+aliments. Finalment, dilluns al matí, quan sou a la borda esperant
+el moment de desembarcar amb el paraigües i el maletí a la mà,
+comenceu d'agafar gust a l'esport.
+
+Recordo que el meu cunyat féu, certa vegada, una curta excursió
+marítima per restablir la seva salut. Prengué un bitllet d'anada i
+tornada, per mar, de Londres a Liverpool. La sola cosa que tenia al
+cor en arribar a la darrera ciutat, era vendre amb urgència el seu
+bitllet de retorn. Va oferir-lo a tothom a preu baix, i a la fi l'hi
+comprà, amb 18 penics, un jove biliós (ho semblava, almenys) al qual
+els metges havien aconsellat justament la mar per a fer exercici.
+
+-Sí, sí: aneu a la mar- li digué el meu cunyat, posant afectuosament
+el bitllet a les mans del jove biliós. -En tindreu per tota la vida.
+Ben segur que, assegut al pont del vaixell, fareu més exercici que
+anant a tombarelles pel prat.
+
+El meu cunyat, per a retornar, prengué el camí de ferro, dient que
+el North-West Railway era prou reforçament per a ell.
+
+Un altre jove he conegut qui va viatjar durant una setmana per les
+costes d'Anglaterra.
+
+Abans de la marxa, l'encarregat dels queviures li demanà si volia
+pagar per cada àpat o si preferia pendre un abonament, El meu
+conegut es decidí per l'abonament, que sortia més econòmic. El preu
+per la setmana era de dues lliures i cinc xelins.
+
+El contracte era: per a desdejuni, peix i carn rostida; per a
+esmorzar, a la una, quatre plats; per a dinar, a les sis, sopa,
+peix, entrant, rostit, colom o gallina, ensiam, entreteniments,
+formatge i postres; a les deu, un lleuger sopar _a la fourchette_.
+
+El meu amic, que sol tenir una gana que Déu n'hi do, pensà fer un
+bon negoci acceptant la proposta.
+
+Tot passant de Sheerness va ésser l'hora d'esmorzar. El nostre home
+no es trobà amb la gana que pensava, i s'acontentà amb vedella
+bullida, maduixes i crema.
+
+A la tarda, medità llargament sobre aquest àpat. Li semblava no
+haver menjat altra cosa que vedella bullida durant moltes setmanes,
+i maduixes i crema durant molt anys. La vedella, les maduixes i la
+crema semblaven sentir-se més aviat descontentes.
+
+A les sis anaren a dir-li que estava a punt el dinar. Aquest anunci
+no l'entusiasmà gaire, però es recordà que el dinar representava una
+part de les seves dues lliures i cinc xelins, i, agafant-se a les
+cordes i altres aparells, baixà al menjador.
+
+Una agradosa fortor de ceba i pernil fregit, amb una mescla d'olor
+de peix i de llegums, li arribà de baix l'escala.
+
+Li sortí a l'encontre el cap de cuina, el qual va preguntar-li, amb
+un somrís afalagador:
+
+-El senyor vol alguna cosa?
+
+-Feu-me sortir d'ací...- fou la feble resposta.
+
+Se'l pujà ràpidament, el posaren contra la borda... i el deixaren.
+
+Durant els quatre dies següents féu una vida tan senzilla com digna:
+es nodria de melindros del capità, cosa ben magra (els melindros, no
+pas el capità), i bevia soda-water.
+
+Cap al divendres esdevingué més alegre, i les va empendre amb el te
+amb pastes i els rostits. El dilluns s'atipava de brou de gallina.
+El dimarts deixà el vaixell, i quan aquest s'allunyava del
+desembarcador, el nostre home l'ullà amb esguard ple de tristesa; Ja
+se n'era anat! «Ja desfilà, amb dues lliures i cinc xelins que em
+pertanyien i que no he pogut consumir!» I ell deia que, si li hagués
+estat concedit un sol dia de prórroga, a corre-cuita s'hauria
+rescabalat de l'endarrerit.
+
+* * *
+
+Vaig combatre, doncs, el projecte d'excursió marítima: res no temia
+per la meva persona (mai no he estat malalt)(*2), però passava
+angúnia per George. Ell ens assegurà, tot seguit, que la seva salut
+no canviaria i que el projecte li anava bé, però digué que ens
+calia, a Harris i a mi, treure'ns del cap resoltament la idea,
+perquè segurament ens posaríem malalts.
+
+Harris respongué:
+
+-Oh! El mareig de la mar és per a mi un enigma: jo estic que és una
+posa. Sovint he desitjat sentir-lo, però mai no he pogut.
+
+I ens contà moltes anècdotes sobre el cas. Havia navegat pel canal
+de la Mànega, amb una mar tan avalotada que calgué lligar els
+passatgers a llurs lliteres: el capità i ell havien estat «les
+úniques pesones» que no es marejaren. Una altra vegada, havien estat
+el segon del navili i Harris els únics que no emmalaltiren. De
+valents, generalment, no n'eren sinó un altre i ell; si aquest altre
+faltava, l'únic valent era Harris.
+
+És ben estranya cosa que, ningú, estant en terra ferma, no declari
+que la mar mareja. Durant les travessies es troba sobre el pont un
+munt de criatures ben malaltes, i carregaments complets i tot; però
+cap d'aquests qui s'han marejat no es resol, quan és en terra, a
+declarar ço que li esdevingué. Les colles de planyívols passatgers
+que formiguejaven sobre el navili, se us amaguen un cop
+desembarcats. És sempre un misteri.
+
+Amb tot, si la majoria s'assembla a cert xicot que vaig conèixer en
+el vapor _Yarmouth_, puc fàcilment aclarir el misteri.
+
+Havíem passat South-End Pier, i el personatge en qüestió anava
+penjat a la part de fora d'una portanyola, amb una posició d'allò
+més perillosa. Vaig anar-hi, per provar de salvar-lo.
+
+-Ep! Veniu! Passeu a dintre!- vaig dir-li colpejant-lo lleugerament
+de les espatlles, -Podíeu caure a la mar.
+
+-Oh, Déu meu! Bé voldria ser-hi- fou la sola resposta que vaig
+obtenir, I allà vaig deixar-lo.
+
+Tres setmanes després, el retrobava, en un hotel de Bath, parlant
+dels seus viatges i detallant amb entusiasme la seva gran afició a
+la mar.
+
+-Si en sóc, de bon marí!- replicava a un jovenet que se'l mirava amb
+enveja, -¡Prou, que en sóc! Un cert dia, confesso que vaig estar amb
+neguit, car ens trobàvem al llarg del cap Horn i el vaixell es va
+enfonsar al matí...
+
+Jo, aleshores, li vaig preguntar:
+
+-¿No estàveu pas «neguitós», també, fa alguns dies, prop de Southend
+Pier? ¿No desitjàveu ésser llançat a l'aigua?
+
+-Southend Pier!- exclamà. Després s'expansionà de sobte. -Ara me'n
+recordo: una horrible migranya, per no tenir gens de _pikles_ (2).
+Mai no els he provat. N'haveu menjat, vós, de _pickles_? (*3)
+
+Per la meva part, he descobert un admirable preservatiu del mareig,
+per al meu ús personal. Assegut a un balancí, em situo al bell mig
+del pont seguint els moviments del vaixell i fent per manera de
+servar el cos sempre dret. Quan el vaixell puja, jo em faig cap
+endavant fins que el pis ve ran del meu nas; quan es la popa, que
+s'aixeca, jo segueixo el moviment en el mateix sentit. És un
+magnífic exercici durant una o dues hores. Però... un hom no pot
+gronxar-se durant tota una setmana.
+
+* * *
+
+George proposà remuntar el riu.
+
+-Gaudirem d'un ventijol fresc, de moviment i de pau. El canvi de
+paisatge ens distreurà el cervell {inclòs el poc cervell que
+posseeix Harris), i el dur treball que haurem de fer ens obrirà la
+gana i el son.
+
+-No hi passo- digué Harris -que George faci un treball que augmenti
+la seva predisposició al son. Fóra perillós. Com podria dormir més?
+El dia no té sinó vint-i-quatre hores, tant a l'hivern com a
+l'estiu; i, si verament havia de dormir més, tant li seria fer
+l'ànec, car s'estalviaria la despesa.
+
+Ell assegurà que la ribera li convenia "a Te" (a meravella).
+
+Jo no sé pas el que és, això de "Te", (a no ser que es tracti d'un
+te de sis penics, amb pa, mantega i pastes _ad libitum_, que esdevé
+bona cosa, vist el preu, si un hom no ha anat a dinar), malgrat
+semblar que convé a tothom, segons ço que diu per l'honor seu.
+
+En conclusió: que em convenia també "a Te".
+
+L'acord de Harris i jo fou que George havia tingut una bona pensada,
+i vàrem dir-ho amb una certa entonació, exterioritzant la nostra
+sorpresa de veure George amb seny.
+
+L'únic de nosaltres que no es mostrà gaire seduït pel projecte, fou
+Montmorency. Mai no s'ha interessat pel Tàmesis: vet ací.
+
+-Tot això està molt bé, senyors- digué. -¿Us plau el riu? Per la
+meva part, no gaire: no tinc res a fer-hi. El canvi de paisatge és
+cosa fora de la meva competència i no escombrejaré! (*4) Si per un
+atzar descobreixo una rata, no consentireu que l'empaiti; si
+m'adormo, em jugareu una malifeta que farà empassar-me una bona
+glopada. ¿Voleu la meva opinió? Doncs féu una pura bogeria.
+
+Erem tres contra un. El projecte fou adoptat.
+
+(1) Un diari de Londres.
+
+(2) Amanit de saladures.
+
+
+
+
+CAPÍTOL II
+
+Discutim un pla.--Plaer d'acampar al ras, les nits que fa bo.--
+Idem... les nits de pluja.--Un compromís resta decidit.--Primeres
+impressions de Montmorency, quant al compromís.--El creure's que
+s'és massa bo vers aquest baix món.--Aquestes creences són esvaïdes
+tot seguit, com mancades de tot fonament.--La nostra reunió és
+ajornada.
+
+Examinàrem el mapa i formàrem el nostre pla.
+
+Harris i jo sortiríem de Kingston el proper dissabte per a dur, ben
+de matí, la barca a Chertsey. George vindria allà, a trobar-nos,
+perquè ell no pot deixar la Cité fins a la tarda, puix que està
+obligat d'anar a la seva casa de Banca, on dorm des de les deu a les
+quatre, excepció feta dels dissabtes, que el desperten i el porten
+al carrer a les dues.
+
+Acamparíem al ras? Jauríem a cobert? George i jo estàvem d'acord a
+fer-ho en plena naturalesa i a ple aire. Fóra una cosa tan rústica,
+tan lliure, tan patriarcal!...
+
+De mica en mica el record resplendent del sol finat s'esborra en el
+cor dels núvols negres i gelats. Silenciosos, com nens enfurrunyats,
+els ocells han deixat llurs cants; tan sols se sent el crit
+planyívol de la polla d'aigua trencant la calma religiosa expandida
+sobre les aigües--llit mortuori on el jorn expirant fa el seu darrer
+sospir.
+
+De la negra profunditat dels boscos, de cada marge, sorgeix
+l'exèrcit dels esperits de la nit: les ombres grises. S'arrosseguen,
+avancen a pas de llop per reposar la vacil·lant reraguarda del dia;
+passen sense soroll de llurs peus, invisibles sobre les onejants
+herbes aquàtiques, sobre les canyes sospirants; i, des de l'altura
+del seu tron tenebrós, la nit, estenent les seves negres ales a
+sobre la naturalesa enfosquida, regna, amb silenci, en son palau
+fantàstic il·luminat per les pàl·lides estrelles.
+
+Aleshores deixem el nostre lleuger esquif en un angle reposat. La
+tenda és aixecada, i el nostre àpat frugal és ben aviat disposat i
+consumit; després remullem la gola i encenem les nostres grosses
+pipes. Una agradosa conversa és mantinguda per tots tres a una
+escaient mitja veu.
+
+En les nostres pauses, el riu, jugant entorn de la barca, conta
+estranyes històries de vells secrets. Canta feblement l'antiga cançó
+infantil, milers d'anys cantada i que cantarà, encara, milers d'anys
+abans que la seva veu no esdevingui ronca i perduda: aquesta cançó
+que nosaltres (que havem après d'estimar la seva fesomia canviant, i
+sovint ens ha acaronat damunt del seu pit glatent) ens pensem
+compendre, malgrat no puguem expressar amb simples paraules la
+història que ens diu.
+
+Mentre som asseguts sobre el marge, la lluna, que tant l'estima,
+descendeix dels cels i l'embolcalla amb els seus braços d'argent,
+fent-li una besada fraternal.
+
+Nosaltres espiem el riu, que fuig remorejant fins a retrobar-se amb
+la mar, sa mestressa. De mica en mica les nostres veus van
+apaivagant-se, les pipes s'apaguen, i nosaltres, gent jove, poc
+donats generalment a sentimentalismes, ens sentim envaïts
+estranyament per una mescla de pensaments tristos i alegres: no
+teníem desig ni interès d'enraonar més... Ens aixecàrem, doncs, tot
+fent fortes riallades, i espolsant les nostres pipes ens donàrem la
+«bona nit!» per adormir-nos al gronxament de l'aigua que colpeja i
+dels arbres que murmuregen, sota els ulls dels innombrables i
+silenciosos estels.
+
+Somiem que el món és esdevingut novament jove i suau! Jove com en el
+temps que no li havien encara fet arrugar el rostre els segles de
+lluites i d'interessos, ni li havien fet envellir el cor els crims i
+les follies dels seus fills. Suau com quan, així una bona mareta,
+ens duia al pit grandiós, com abans que les burles emmetzinades
+d'una societat corrompuda no haguessin fet enrojolar-nos de la
+simple vida que dúiem, sota la seva llei, i renegar de la llar digna
+i modesta on, d'ençà de milers d'anys, es reprodueix el gènere humà.
+
+Harris exclamà:
+
+-¿Com s'ho farien, en aquells temps, quan plovia?
+
+Mai no es pot commoure, aquest Harris! No té cap corda poètica, i és
+incapaç de sentir un sol entusiasme per les coses intangibles. Mai
+Harris «no pot plorar, i no sap per què». Si els seus ulls
+llagrimegen, podeu fer una juguesca: que menja ceba crua o que ha
+ficat al seu cos massa salsa Worcester.
+
+S'escaurà de trobar-vos una nit en companyia seva, vora mar, i
+dir-li:
+
+-Silenci! No sentiu? ¿No és això el cant de les sirenes que puja del
+fons dels abismes a través de les ones brincadisses? ¿O serà,
+potser, el ressò de lúgubres fantasmes que salmodien fúnebres
+càntics sobre els blancs cadàvers embolcallats d'herbes marines?
+
+I veureu com Harris us agafa del braç, bo i dient-vos:
+
+-Ja sé el que teniu, amic! Haveu agafat un refredament. Féu el favor
+d'acompanyar-me. Conec, per ací a prop, en girar la cantonada, un
+lloc on podreu trobar un glop del millor whisky escocès com mai no
+haveu tastat; amb un dir Jesús, restareu més trempat que un orgue.
+
+Harris sempre coneix un lloc, «per ací a prop, en girar la
+cantonada», on pot trobar-se alguna cosa especial per aixecar el
+colze. Si el veiéssiu al Paradís (suposant que semblant cosa pogués
+esdevenir-li), tot seguit us saludaria dient-vos: -¡Què content
+estic de trobar-vos ací, company! He descobert un magnífic reducte,
+«un poc més enllà, en girar la cantonada», on hi ha un nèctar de
+_primo cartello_.
+
+En qüestió d'acampar al ras, l'observació pràctica de Harris sobre
+la pluja era ben justa. Acampar així, en semblant cas, és tanmateix
+una cosa ben poc divertida.
+
+Som a la nit. Esteu tot mullat; hi ha dins la barca dues polzades
+d'aigua; tot és inundat. Veieu sobre el marge un lloc menys fangós
+que els altres, i desembarqueu per anar a la tenda que dos companys
+procuren d'aixecar.
+
+La tenda, empapada d'aigua i bambolejada durament, cau i s'enrotlla
+al vostre cap. Us enrabieu. La pluja segueix a torrents.
+
+Aixecar una tenda quan fa el temps sec, ja és una cosa empipadora;
+però al mig de la pluja esdevé un treball herculi. El company, en
+compte d'ajudar-vos, sembla bellugar-se com un ximplet. Quan haveu
+fixat convenientment la vostra part de tenda, ell, amb una forta
+empenta, fa malbé l'obra.
+
+-Què feu, vós, allí?
+
+-I vós què feu?- respon. -Deixeu anar-ho tot!
+
+-No estireu d'allà! Això va de l'inrevés, ara. Sóu un poca-solta.
+Torneu a començar.
+
+-No ho he fet pas jo- crida l'altre. -Deixeu anar la part vostra.
+
+-Us torno a dir que ho feu tot malbé- brameu, picant de peus a
+terra. -Ho aneu a desballestar tot.
+
+Ensems doneu a los cordes una bona empenta, i féu sortir de lloc les
+estaques que havia clavat l'adversari.
+
+-Embriagós del dimoni!- sentiu que reganya l'altre. I, amb un cop
+furiós, arrenca les estaques de prop vostre. Llavors agafeu el
+martell i us precipiteu entorn de la tenda per dir-li el que penseu
+de l'operació. El vostre adversari fa el mateix, voltant en el
+mateix sentit que vós, per expressar-vos tota la seva opinió, i
+comenceu de girar i renegar tant com podeu, fins que la tenda se'n
+ve a terra en un munt i us encara l'un a l'altre, i, plens
+d'indignació, crideu tots a un temps: -Veieu? El que us havia dit
+que passaria.
+
+Arriba el tercer company, fins aleshores enfeinat a treure aigua de
+la barca. Ha omplert la seva manguera moltes vegades, i en deu
+minuts no acaba de maleir-vos.
+
+-I ara! Quin dimoni de joc esteu fent? ¿Per què aquesta tenda no és
+aixecada?
+
+A la fi, bé o malament, està enllestida i podeu desembarcar tot el
+vostre equipatge. És inútil provar d'encendre foc al bosc: agafeu,
+doncs, el vostre foguer d'esperit de vi i us hi arrupiu a l'entorn.
+L'aigua de pluja és el plat principal amb que aneu a delitar-vos; el
+pa és remullat en tres quartes parts; el pastís de carn és
+copiosament ruixat; les confitures, la mantega, la sal i el cafè
+s'han barrejat, i el conjunt sembla una sopa.
+
+En havent sopat, trobeu el vostre tabac en remull: impossible fumar.
+Per sort teniu una ampolla del líquid que reanima i enerva... segons
+la dosi que se'n pren. Amb tal líquid us arriba un gust per la vida
+a bastament, amb la dolça perspectiva d'assolir el vostre llit.
+
+Llavors somieu que un elefant se us ha assegut sobtadament a
+l'estómac, i que un volcà ha fet erupció i vos ha projectat al
+darrer fons de la mar, amb el susdit elefant reposant sempre
+beatíficament damunt vostre.
+
+Us deixondiu amb la sensació que un terrible esdeveniment acaba de
+produir-se: la vostra primera impressió és d'haver arribat la fi del
+món. Després reflexioneu que això no pot ésser. Penseu tot seguit
+amb lladres, amb assassins; finalment traduïu les vostres sensacions
+mitjançant el mètode habitual, però res no se us acut. Tot el que
+imagineu és que, per exemple, milers de persones us escometen a
+puntades de peu i que aneu a ofegar-vos.
+
+A prop vostre algú sembla passar un moment perillós, car sentiu com
+criden a sobre del vostre llit.
+
+Determinat a posar a bon preu la vostra vida, lluiteu frenèticament,
+colpejant a dreta i esquerra amb els braços i les cames, i cridant a
+ple pulmó; a la fi, qualque cosa es demoleix i vos trobeu amb el
+cap a la fresca, entreveient a dos peus de distància un lladre
+encongit, a punt de ferir-vos, i us prepareu a sostenir-hi un combat
+a mort, fins que... de cop i volta reconeixeu Jim.
+
+-Sóu ben bé vós: eh?- diu Jim, que us reconeix al mateix moment.
+
+-Sí- responeu, refregant-vos els ulls. -¿Què passa?
+
+-Aquesta miserable tenda, em sembla que ha caigut.
+
+-On és Bill?
+
+Tots dos comenceu de cridar Bill, mentre el pis s'aixeca i es
+balandreja sota els vostres peus, i la veu sorda que abans
+escoltàveu exclama al mig de la tenda enrunada:
+
+-Eh! Fora d'aquí dalt! ¡Fugiu de sobre el meu cap!
+
+Bill surt, amb prou treballs, de dintre els plecs de la tenda:
+sembla una vella, i té el cos tot ple de fang trepitjat; a més a
+més, el veieu amb una disposició d'esperit massa agressiva,
+persuadit d'haver estat tot una broma premeditada contra seu.
+
+L'endemà un hom és afònic, formidablement constipat i amb un humor
+de diables. Les frases surten, de les goles ronques mentre us
+desdejuneu.
+
+* * *
+
+Vàrem pendre el determini de dormir al ras, les nits que fes bo; i
+aixoplugar-nos en un hotel, com les persones dignes, les nits de
+pluja.
+
+Montmorency va saludar aquest compromís, aprovant-lo enterament: mai
+no ha estat molt partidari de les poètiques soledats. Doneu-li una
+diversió sorollosa, i aleshores, per vulgar que sigui, no el fareu
+menys feliç.
+
+En esguardar Montmorency es pot creure que és un àngel enviat a la
+terra sota la figura d'un petit fox-terrier: un àngel que no sé per
+quina raó no havia d'ésser admès dins el gènere humà. Té una
+expressió que sembla dir: «Oh, quin món tan pervers és aquest! ¡Com
+em plauria millorar-lo, ennoblir-lo!» Pobre Montmorency! La seva
+mena de gest ha omplert sovint de llàgrimes els ulls de moltes
+velles persones devotes: fins de _ladys i gentlemen_.
+
+Quan començà de furejar pels marges (a costes meves), vaig creure de
+primer antuvi que no podria persuadir-lo de restar amb mi. Vaig
+pendre el costum d'asseure'm i examinar-lo quan s'estenia sobre la
+catifa, davant del foc, examinant-me ell a son torn. I jo pensava:
+"Segur que no viurà gaire temps ací baix aquest gosset. Qualsevol
+dia serà aixecat amb un carro vers el cel rutilant: aquest serà el
+seu destí!"
+
+Però així que he pagat per culpa seva cap a una dotzena de gallines
+escanyades; quan, agafant-lo de la cua, l'he deslliurat de mil
+combats de carrer; quan una dona enfurismada m'ha presentat, perquè
+el veiés, el cadàver del seu gat difunt, bo i tractant-me
+d'«assassí»; quan m'he vist demandat als tribunals pel meu veí del
+costat, per haver deixat en llibertat un gos ferotge, un gos que
+havia muntat la guàrdia davant el seu magatzem de ferramentes durant
+dues hores, una nit de fred, sense poder el veí treure ni la punta
+del nas; quan he sabut que a espatlles meves el jardiner havia
+guanyat 30 xelins apostant per la destrossa de «tantes rates en tant
+de temps»... des d'aleshores he començat de creure que potser se li
+permetria de romandre en el nostre planeta una temporada més llarga.
+
+Vagabundejar entorn de les caneres; aplegar la canilla més
+desqualificada que pugui proveir la ciutat, i disposar-la, en ordre
+de batalla pels carrers, per a combatre altres gossos de semblant
+ganduleria: heu's aquí la idea que Montmorency es feia de _la gran
+vida_.
+
+Dit tot això, es comprèn la seva completa aprovació al nostre
+projecte de dormir als hotels, hostals o paradors.
+
+* * *
+
+Les nostres disposicions d'aquella nit foren preses a grat de tots;
+mancava a decidir la tria dels fardells que ens calia dur. Però, tot
+just començada la discussió, Harris fou del parer «que s'havia
+emprat eloqüència a bastament» per una sola nit i proposà d'anar per
+alegrar una mica el cor en «un bell recó, prop d'allí», on era a la
+nostra disposició una glopada de _Irish_, responent de la classe.
+
+George es trobava alterat (mai no l'he conegut d'altra faisó); i,
+com que per la meva banda tenia el pressentiment que una mica de
+whisky calent amb un tall de llimona aniria bé per a la meva
+malaltia, s'ajornà, de comú acord, el debat fins al vespre vinent.
+
+I, prenent els barrets, s'aixecà l'assemblea.
+
+
+
+
+CAPÍTOL III
+
+Anem reglamentant els nostres preparatius.--Mètode de Harris per a
+treballar.--Com un pare de família, home de certa edat, penja un
+quadro.--George fa una observació de bon seny.--El plaer de
+banyar-se a trenc d'alba.--Precaucions per al cas de naufragi.
+
+L'endemà, al vespre, ens aplegàrem per rependre la discussió dels
+nostres preparatius.
+
+-Vejam- digué Harris. -Ens cal determinar el nombre d'objectes que
+hem d'emportar-nos. Jim: preneu un full de paper i prepareu-vos a
+escriure. Vós, George, preneu un índex de coses. Si em podeu donar
+ara un llapis, estic disposat a fer-ne una llista.
+
+Heu's ací com és Harris: sempre està disposat a carregar un fardell
+i posar-lo a l'esquena d'un hom. Em recorda sempre el meu pobre
+oncle Podger...
+
+Mai de la vida no heu vist un enrenou semblant, de cap a cap d'una
+casa, com en empendre mon oncle Podger qualque feina personal.
+
+Havien dut un quadro de la botiga de marcs i es deixà
+provisionalment dipositat al menjador. La meva tia Podger demanà què
+pensava fer-ne, i l'oncle respongué vivament:
+
+-Deixeu-me fer! No vull que us doneu mal temps. Vull encarregar-me
+jo de tot: jo tot sol!
+
+Llavors es tragué l'americana i posà mans a l'obra. Envià la petita
+mainadera a comprar seixanta cèntims de claus, i tot seguit un fill
+seu corria darrera d'aquesta per dir-li com havien d'ésser els
+claus. De mica en mica l'oncle s'anava caldejant i posava en
+moviment tota la casa.
+
+-Will!- cridava. -Aneu a trobar el meu martell i porteu-me'l de
+seguida... Tom! Doneu-me el metre. Necessitaré una escala i em
+caldrà pendre una cadira de cuina... Jim! Correu casa el senyor
+Goggles i digueu-li: «Molts saluts de part del meu pare, i que si
+està més bé de la seva cama, i que si farà el favor de deixar-li el
+nivell d'aigua...» Maria! No us en aneu: necessitaré algú per a
+sostenir-me el llum. Ah!... Així que vingui la mainadera, ha de
+tornar a marxar a corre-cuita per dur-me cordill per al quadro...
+Tom! On és el Tom? Veniu ací: us necessito per a donar-me el quadro.
+
+Aleshores aixecà el quadro amb la mala sort de deixar-lo caure,
+anant-se'n la tela del marc. Provant de salvar del naufragi el
+vidre, va tallar-se un dit; fent bots per l'habitació, començà de
+buscar el seu mocador per tot arreu,i, naturalment, no el trobava,
+perquè era dins la butxaca de l'americana que s'havia tret de poc.
+No recordant on havia deixat l'americana, tots els altres, per
+dedicar-se a buscar-la van deixar les feines encomanades.
+
+Mentre esperava, el bon oncle Podger, dansant amb un peu sobre
+l'altre, trepitjava a tothom, cridant:
+
+-¿No hi ha, a casa, ningú que sàpiga on és la meva americana? En
+tota ma vida no he conegut un ramat com aquest, tant a la
+desbandada: paraula. ¡Vet aquí que sou sis, i entre tants no podeu
+trobar una peça de roba que m'he tret no fa encara cinc minuts! El
+dimoni que!...
+
+S'aixecà, i aleshores descobrí que s'hi havia assegut a sobre.
+
+-No cal que busqueu, no! Jo mateix l'he trobada: jo tot sol! Millor
+fóra dirigir-se al gat, que no esperar res de vosaltres.
+
+Després va passar mitja hora entre curar-se el dit i agafar un vidre
+nou, els utensilis, la cadira, l'escala i l'espelma. A seguit
+l'oncle reprengué el seu treball. Tota la família (ultra la petita
+mainadera i la minyona) estava en semicercle, disposada a ajudar-lo.
+Dues persones sostenien l'escala, una tercera ajudava l'operador a
+pujar-hi i... a sostenir-se; una altra li donava un clau, una altra
+el martell. En voler agafar el clau, el deixà caure a terra.
+
+-Molt bé!- exclamà, tot empipat. -Apa! Vinga el clau altra vegada!
+
+I tots ens veiérem obligats a posar-nos de quatre grapes per
+cercar-lo, mentre l'oncle, que romania dret sobre l'escala,
+grunyint, preguntava si era cosa d'haver-se d'estar amb aquella
+posició tot el vespre.
+
+A la fi, el clau fou retrobat, però el martell s'havia perdut.
+
+-On és, el martell? ¿Què n'hauré fet, del martell, gran Déu? Són set
+a dansar al meu entorn i ningú no sap dir el que he pogut fer del
+martell!
+
+També el martell fou retrobat, però per desgràcia l'oncle no va
+saber veure el senyal, fet a la paret, de l'indret on calia ficar el
+clau. Vam pujar tots, per torn, a la cadira, al seu costat, per
+veure de reconèixer el famós punt, i cadascú va indicar un lloc
+diferent.
+
+L'oncle va tractar-nos de tocats, l'un darrera l'altre, i ens feia
+baixar de la cadira. Agafà novament el metre i amidà per assolir el
+punt que volia, és a dir, treure la meitat de trenta un més tres
+octaus de polzada, des de l'angle de l'habitació. I, tot provant de
+fer el càlcul de memòria, s'enfurismava. Nosaltres provàrem també de
+resoldre el problema, però arrivàvem a resultats diferents, i aviat
+ens escapà el riure, mofejant-se l'un de l'altre.
+
+Amb aquell avalot general, la xifra primitiva havia estat oblidada,
+i per tercera vegada l'oncle Podger va veure's obligat a pendre
+mides.
+
+Aquesta vegada volgué fer-ho amb un fil d'empalomar, i, al precís
+moment crític en que el vell, mig boig, se sostenia penjat dalt de
+l'escala fent un angle de 45 graus, esforçant-se per assenyalar un
+punt alguns centímetres més enllà d'on el podia aconseguir, el fil
+va lliscar, i el _canari vellot_ caigué, fent tombarelles damunt del
+piano. Amb el cap produí un efecte musical esparverador, per la
+instantaneïtat amb que el seu cap i el seu cos tocaren alhora tot el
+teclat. La tia Maria digué aleshores que de cap de les maneres
+consentia als nois de romandre allí, escoltant el monòleg que seguí
+a la descensió de l'oncle...
+
+A l'últim pogué retrobar el famós senyal, i col·locà el clau,
+sostenint-lo amb la mà esquerra, agafant el martell amb la dreta. Al
+primer cop va xafar-se el dit polze i llançà el martell... que anà a
+parar sobre el peu d'algú dels qui érem allí presents, fent-lo
+xisclejar.
+
+Aquí la tia Maria va observar dolçament:
+
+-Una altra vegada que vulgueu clavar un clau a la paret, espero que
+m'avisareu per endavant: aíxí podré fer els preparatius que calguin
+per anar a passar una setmana a casa la meva mare, mentre duri la
+vostra operació.
+
+-Oh, vosaltres, les dones! ¡No serviu sinó per entrebancar-ho tot!-
+replicà Podger redreçant-se. -Em plau, a mi, de fer aquestes petites
+feines.
+
+Reprengué la tasca. El clau travessà tot el guix, i la meitat del
+martell desaparegué: el pobre oncle fou precipitat contra el mur,
+amb prou força per desfer-se el nas. Resultat final: recurs al fil
+d'empalomar i al metre; obertura, després, d'un nou forat a la
+paret. De seguida, amb cosa d'un minut, el quadro era penjat... de
+través, d'una faisó absolutament inestable. La paret semblava
+treballada per les dents d'una rella de llaurar. Tothom se sentia
+fatigat, aixafat, mort de cansament: tothom, llevat del meu oncle.
+
+-Vet aquí: ja està tot llest!- deia, baixant a poc a poc de
+l'escala, apuntalant-se amb la minyona í esguardant la desfeta amb
+visible orgull. -¡Hi ha persona que, per una petita feina així,
+hauria cridat un obrer!...
+
+* * *
+
+Harris, quan sigui entrat en anys, serà d'aquesta mena d'homes. Jo
+me n'adono perfectament, i li ho tinc dit.
+
+Vaig fer-li avinent que no consentia de veure que es prengués ell
+per si sol una atenció que ens atanyia a tots per igual.
+
+-No, Harris: preneu el paper, el llapis i l'índex. George escriurà i
+jo faré el treball.
+
+Deixàrem de banda la nostra primera nomenclatura. Era evident que el
+corrent superior del Tàmesis fóra estat migrat per al vaixell que
+ens caldria, d'haver hagut de contenir tot el que haviem assenyalat
+com a indispensable. Ho vàrem decidir després de rumiar molt.
+
+-No anem per bon camí- digué George. -No hem de pensar en les coses
+que ens poden servir, sinó pendre les absolutament necessàries.
+
+De vegades George és home de veritable seny. Us deixaria parats si
+tinguéssiu la sort de conèixer-lo.
+
+D'això jo en dic pura saviduria, i no tan sols per al cas de que es
+tracta, sinó referint-me i tot al viatge pel riu de la vida, en
+general.
+
+Mireu quantes de persones carreguen llur embarcació de coses
+inútils: les creuen essencials al plaer, al confort del trajecte, i,
+realment, no són sinó puerils futilitats. Es carrega la pobra petita
+barca, fins a l'alçada de mitja antena, de bells vestits,
+d'innecessari personal per al servei; es fa reunir una gran colla
+d'amics, gent elegant, abillada a la moda, els quals no s'interessen
+gens ni mica pel senyor que els ha rebut, fent-ne tant de cas com
+d'una peça de dos rals, el qual senyor fa d'ells el mateix cas; es
+fan costoses recepcions, que no plauen a ningú, tot cerimònies i
+etiquetes, pretensions i tentació, i, demés, aquesta carregosa
+ximpleria, la més faltada de raó: ¡la preocupació del que pensarà el
+veí! S'acumulen el luxe que fatiga, els plaers que enutgen, els
+espectacles de fingiment semblants a la corona de ferro dels
+criminals de l'antiguitat, la qual corona feia rajar sang del front
+adolorit del pacient.
+
+Ben bé que en són, de futilitats! Llança-les per la borda, pobre
+home! El teu vaixell, carregat així esdevé tan pesant, que tanmateix
+pots tu defallir. Aquests destorbs t'entrebanquen, fan perillosa la
+maniobra. Ni un sol instant exempt d'ansietat i de neguit pots
+tenir, ni un moment de repòs per a somiar a ton grat; impossible,
+per a tu, atalaiar els núvols lleugers que el vent sembra i fa
+lliscar a les altes profunditats.
+
+El sol envia els seus raigs enlluernadors sobre els remolins de la
+ribera; els grans arbres se'n munten pels marges reflectint llur
+silueta dins l'aigua. I tu no ho pots pas veure! No pots gaudir dels
+lliris grocs i blancs, ni dels rosers que fa onejar el zèfir, ni de
+les blaves floretes _no m'oblidis_.
+
+Llança, doncs, ben lluny tot aquest no res! Fes lleugera la barca de
+la vida i abasteix-la només de coses escaients: l'interior senzill
+com els gaudis; un o dos amics, dignes d'aquest nom; algú que
+t'estimi i que estimis tu (un gat, un gos, una pipa o dues); pren a
+bastament les provisions per a nodrir-te i per a vestir-te, i una
+mica més del necessari per a satisfer-te quan la set sigui cosa
+terrible.
+
+Aleshores trobaràs la teva barca més obedient al rem, i menys fàcil
+de naufragar. Si bamboleja, tindràs menys pèrdues: la bona
+mercaderia resisteix l'aigua. Et serà permès de pensar, de
+treballar. Veuràs la claredat radiant del sol de la vida; escoltaràs
+la música eòlica que el vent del Senyor fa eixir de les cordes del
+cor humà; podràs...
+
+Perdoneu, perdoneu: m'he distret.
+
+* * *
+
+Vàrem donar la llista a George, qui la començà tot seguit.
+
+-No en pendrem pas, de tenda- digué, -sinó una barca que puguem
+cobrir. És una cosa més senzilla i més confortable.
+
+Ens semblà just el pensament, i vàrem aprovar-lo. El que no sé és si
+l'heu vista mai, una semblant cosa.
+
+Es claven uns arcs de ferro, a certa distància, sobre la borda, i a
+sobre s'hi estén una llarga tela que després se subjecta de popa a
+proa. La barca esdevé una casa petita bastant confortable, encara
+que una mica privada d'aire. Però «cada cosa, ací baix, és de
+l'inrevés» (*5)--com deia cert individu després d'haver-se-li mort
+la sogra, quan bruscament varen presentar-li la nota de les despeses
+de l'enterrament.
+
+George proposà encara dur-nos:
+
+Una manta de viatge per cada un.
+
+Una llàntia.
+
+Sabó.
+
+Un raspall.
+
+Una pinta. (Tot això en comunitat)
+
+Un raspallet per a dents (individual).
+
+Una galleda.
+
+Pólvors dentífrics.
+
+Una màquina d'afaitar.
+
+Tres tovalloles de bany.
+
+(Veritat que sembla, la llista, un exercici d'idioma?)
+
+Una cosa tinc observada de tota persona que se'n va a un indret,
+qualsevol, on hi ha aigua: tot és fer grans preparatius amb la idea
+dels banys que es proposa de pendre. (Val a dir que després, quan és
+arribat a lloc, no es banya gaire sovint.)
+
+Això mateix a mi em passa en ésser vora mar. Quan sóc a Londres i
+penso en el viatge, sempre resolc de llevar-me ben de matí per a fer
+un cabussó abans del _breakfast_. Faig acuradament un paquet
+contenint els calçotets i la tovallola.
+
+En ésser vora mar no arribo a fruir la realització del foll desig
+tan imperiosament sentit en la capital. Al contrari: m'envaeix el
+desig, aleshores més que mai, de romandre al llit fins al darrer
+moment de l'hora del desdejuni.
+
+Una o dues vegades ha estat més forta la virtut: M'he llevat a les
+sis del matí, i, mig vestit, he pres, vacil·lant i amb pena, els
+meus calçotets i la tovallola. Mai no he tingut ocasió de
+felicitar-me. Es reserva especialment per a mi (almenys aquest és
+l'efecte que em produeix) un vent de l'Est, que talla d'allò més i
+que per tot em llisca quan vaig darrera l'ona amarga. Són recollits
+tots els rocs tallants, per mostrar-los a la platja; s'esmolen les
+pedres i se me'n dissimulen els caires sota la sorra, per tal que no
+pugui adonar-me'n.
+
+Altrament, em sembla que se m'emportin la mar dues milles lluny, per
+obligar-me a botar a peu coix, tremolant dins sis polzades.d'aigua,
+havent-me d'estrènyer amb els meus propis braços.
+
+A la fi, en arribar a ço que en diuen _la mar_, la trobo insolent,
+brutal.
+
+Una enorme onada m'agafa i em projecta, amb tanta força com pot,
+contra una pedra; caic, i abans no he tingut temps de dir (Oh!
+hem...», i sondar... les meves avaries, l'onada retorna i
+m'arrossega en ple oceà. Faig esforços desmesurats per guanyar la
+vora, i em pregunto, ple d'ansietat, si tornaré a veure _mon home_ i
+els meus amics; em faig retret de la meva migrada amabilitat vers la
+meva germaneta, essent jo xicot (vull dir quan jo era xicot).
+
+Al moment en que perdia tota esperança, una onada, que es fa enrera,
+em deixa de mostra sobre la sorra, talment com un estel marí. Em
+redreço, i, mirant entorn meu, descobreixo que nedava amb dalè per
+salvar la meva existència... dintre dos peus d'aigua. Me'n torno,
+altra vegada a peu coix; vaig a vestir-me, i arribo a casa capolat i
+caminant com una tortuga. Naturalment, dic que el meu bany ha estat
+deliciós.
+
+* * *
+
+Vàrem enraonar d'aquestes coses, tal com si haguéssim de pendre
+llargs banys cada matinada.
+
+George: -Ja sabeu com és d'agradós, estant dins la barca, llevar-se
+a trenc d'alba i cabussar pel corrent cristallí.
+
+Harris: -No hi ha res millor, abans del desdejuni, per a fer gana:
+aquest ha estat sempre l'efecte que m'ha produït.
+
+George: -Si el bany ha de fer Harris més voraç, en protesto. Ja és
+bastant fatigós arrossegar les seves provisions de boca: si aquestes
+han d'augmentar-se, aleshores...
+
+En això vaig posar-me de la seva banda. Amb tot, vaig dir:
+
+-Farà bo de dur amb nosaltres Harris, tranquil com és habitualment;
+encara que ens suposi portar uns quilos suplementaris de queviures.
+
+George convingué amb mi, i retirà la seva oposició al bany de
+Harris.
+
+Fou acordat de dur tres tovalloles de bany, per no haver d'esperar.
+
+George: -Quant al vestit, em sembla que amb dos de franel·la ja en
+tindrem prou: podrem rentar-los al riu quan siguin massa bruts.
+
+Sobtadament li vàrem objectar:
+
+-¿Ho heu provat mai, de rentar al riu la franel·la?
+
+-Jo no: mai. Però sé d'uns joves que ho han fet.
+
+Harris i jo tinguérem la gran debilitat de creure que George sabia
+el que es deia: és a dir que tres joves respectables, «sense posició
+ni influència», i gens experimentats en coses de neteja, podrien
+rentar al Tàmesis, amb una mica de sabó, llurs vestits de franel·la.
+
+Més endavant, havíem de saber (massa tard, amb tot) que George era
+un miserable mentider que en tal operació no hi entenia futil·la.
+
+Si haguéssiu vist aquests vestits, després!... Però (com acostumen a
+dir els novel·listes de deu cèntims la ratlla) ja ens avancem massa.
+
+George va insistir molt que prenguéssim roba de recanvi i una gran
+quantitat de petites coses. En cas de naufragi, en tindríem
+necessitat.
+
+Ens calia fer una gran provisió de mocadors per a poder eixugar la
+nostra impedimenta. Demés, ens mancava encara un parell de polaines
+de cuiro i sabates de canotage, per si un mal atzar feia trontollar
+la nostra barca, posant-la en perill d'enfonsar-se.
+
+
+
+
+CAPÍTOL IV
+
+Els queviures.--Objeccions fetes al petroli, per raó del seu perfum.
+--Aventatges que reporta el formatge com a company de camí.
+--Precaucions per al cas de naufragi.--Actuo d'enfardador.--Els
+raspalls de dents són uns instruments d'allò més empipadors.
+--George i Harris enfardellen.--Conducta deplorable de Montmorency.
+--Ens en anem a jeure.
+
+Discutírem la qüestió dels queviures.
+
+George: -Comencem pel desdejuni. (George és sempre un xicot
+pràctic.) Ens cal una paella, per a fregir.
+
+Harris: -Els fregits són indigestos.
+
+Vàrem instar-lo a no fer el ximplet, i George continuà:
+
+-També ens fan falta una tetera, una olla i un foguer d'esperit de
+vi. Res de petroli, sobretot!- afegí, amb una llambregada
+significativa. Harris i jo fórem del mateix parer.
+
+Una vegada se'ns acudí d'emportar-nos un foguer de petroli, però fou
+ben bé per primera i última vegada. El dúiem a proa, i fins a popa
+va expandir-se, impregnant el pis i tota cosa que trobava pel seu
+camí. Traspassà la ribera, i l'atmosfera en fou emmetzinada.
+
+El vent, en qualsevol de les seves direccions, fos de l'Est o de
+l'Oest, del Nord o del Sud, provingués de les neus àrtiques o de les
+solituds de la sorra del desert, ens arribava perfumat de petroli.
+El maleït ens turmentà a la posta del sol i de la lluna, exhalant
+positivament.
+
+En arribar a Marlow, vàrem provar de desfer-nos-en. Vàrem deixar la
+barca prop del pont i donàrem un tomb per la ciutat: tot fou inútil.
+La ciutat li pertanyia, l'aire dels carrers era viciat: Com s'hi
+podia viure? Qui sap les milles que vàrem empassar-nos pel camí de
+Birmingham, amb igual negatiu resultat: els camps eren envaïts de la
+detestable olor.
+
+A la fi del viatge, essent la mitja nit, ens aplegàrem en un camp
+solitari, sota un roure esberlat pel llamp, i juràrem (val a dir que
+havíem jurat tota la setmana tal com renega la gent del poble, però
+aquesta vegada el jurament fou una solemnial cerimònia) i juràrem,
+dic, amb paraules terribles, de mai de la vida no emprar petroli
+dins una embarcació, feta excepció d'un cas de malaltia.
+
+Heu's ací perquè ens acontentàrem amb l'esperit de vi, líquid força
+desplaent ja per si sol, que deixa el seu regust en tots els
+queviures, pastissos, etc.
+
+George proposà, com a elements de desdejuni, ous i llard (*6) (coses
+ben fàcils de coure), vianda freda, pa, mantega i confitures. Per a
+l'esmorzar: melindros, vianda freda, pit, mantega i confitures.
+Quant al formatge... ah, no! formatge, mai!
+
+El formatge té certa semblança amb l'oli, i es fa dir massa «sí
+senyor». Li cal tota l'embarcació, travessa el cove que el serva; i
+encomana la seva olor particular a totes les altres provisions. No
+podríeu dir si menjeu tarta a la poma, o llonganissa alemanya o
+maduixes a la crema: tot és formatge.
+
+Evidentment: en té massa, de perfum! Una vegada un amic meu comprà
+dos formatges a Liverpool. Magnífics formatges! Estaven allò que
+se'n diu _al seu punt!_ Apetibles de debò! Tenien una olor de la
+força de dos cents cavalls de vapor. Podia garantir-se que
+s'expandiria a tres milles i que tombaria un home a dos cents
+metres.
+
+Jo era aleshores a Liverpool i el meu amic va pregar-me de fer-li la
+mercè de dur-los a Londres, car ell no pensava retornar a casa seva
+abans d'un parell de dies i dubtava que es poguessin conservar
+passat cert temps.
+
+-De bon grat!- li vaig respondre.
+
+Vaig a recollir els formatges, i me'ls emporto en un cotxe de plaça.
+Aquest pesseter era una vella tartana, horrible, arrossegada per una
+pobra bèstia asmàtica, sonàmbula, de cames tortes. En un moment de
+líric entusiasme, el propietari de la bèstia va decorar-la amb
+l'apel·latiu de _cavall_. Vaig deixar els formatges a l'imperial i
+marxàrem amb un dolç caminar que no excedia els mitjans del més
+ràpid locomòbil.
+
+L'equipatge anava amb l'alegria d'unes campanes que toquen a
+morts(1), fins a tombar la cantonada. En arribar ací, el vent portà
+una bufada «d'aire de formatge» als narius del poltre; aquest, tot
+seguit, es deixondeix, rondina quelcom, i arrenca, enfutismat, a una
+marxa de tres quilòmetres per hora. El vent continuava enviant a la
+seva pituitària els mateixos efluvis, i, abans no haviem arribat al
+cap del carrer, corríem a raó de quatre quilòmetres per hora, si fa
+o no fa.
+
+Calgueren dos homes de gran força (sense comptar el cotxer,) per
+poder deturar el cavall a l'estació. Val a dir que potser no hauríem
+reeixit si no hagués estat per un d'aquells homes que tingué
+serenitat d'esperit per a posar-li un mocador als narius i cremar un
+tros de paper d'embalatge.
+
+Vaig treure, el meu bitllet, i vaig entrar amb el paquet al moll.
+
+Respectuosament la gent reculava, deixant-me ben lliure el pas.
+
+El tren era ple de gom a gom. No vaig tenir altre remei que muntar a
+un departament on hi havia ja set persones. Un vell senyor, tot
+aspre, em féu algunes objeccions; però, vulgues no vulgues, vaig
+entrar-hi i vaig col·locar els meus formatges a la xarxa. Aleshores
+vaig creure que era de bona criança insinuar-me amb un agradós
+somriure i dir:
+
+-Quina calor fa, avui!
+
+Al cap de poca estona el vell senyor s'inquietà i digué:
+
+-Hi ha tuf, ací!
+
+-Un tuf que ofega, certament!- va exclamar el veí. I tots dos
+començaren d'alenar amb força: a la tercera alenada se sentiren
+ferits del cor, i, sense dir paraula, s'aixecaren i sortiren a bon
+pas.
+
+Una grossa dama va aixecar-se, a son torn, exclamant:
+
+-És vergonyós, pertorbar d'aquesta manera una dona decent, en estat
+de merèixer!
+
+I, agafant un sac de viatge i vuit petits fardells d'entorn seu,
+marxà.
+
+Els altres quatre viatgers romangueren covards fins al moment que un
+home de gest solemnial (que pel seu posat i el seu vestit semblava
+pertànyer a pompes fúnebres) entrà i seié a un angle del
+departament, dient de sobte:
+
+-Diria que ací s'hi sent olor de mort.
+
+Digué, i els altres viatgers es precipitaren a la portella per
+fugir, trepitjant-se els uns als altres.
+
+Jo vaig somriure al negre personatge.
+
+-Tindrem el departament per a nosaltres sols- vaig dir-li. Ell
+esclafí una riallada.
+
+-Hi ha molta gent faltada de traça en coses insignificants.
+
+Durant el trajecte va romandre absort, i, en arribar a Crewe, vaig
+creure fer bé de convidar-lo a pendre un refresc. Acceptà i ens
+obrírem pas fins al taulell de la fonda. Allí cridàrem, picàrem de
+peus, colpejàrem amb els nostres paraigües per espai d'un quart
+d'hora. Una mossa vingué, llavors, i ens preguntà si «per
+casualitat» volíem alguna cosa.
+
+-Què vol pendre?- vaig demanar al meu amic.
+
+-De bon grat pendria mitja corona d'aiguardent (2), si us plau,
+senyoreta- respongué. Després va marxar i muntà a un altre
+departament. El seu procedir va semblar-me deficient.
+
+A partir de Crewe, restava sol al departament, malgrat anar el tren
+atapeït. En aturar-se en les diferents estacions, els viatgers,
+veient el meu departament buit, venien precipitats.
+
+-Ací, ací, Maria!
+
+-Veniu, que hi ha lloc de sobres!
+
+-Apa, Tom: pesquem-lo!- es deien. Corrien, arrossegaven llurs sacs i
+es barallaven davant la meva portella per muntar primer. Algun
+obria, pujava i, vacil·lant, queia d'esquena als braços dels altres.
+Tots s'abocaven, sentien l'olor i reculaven mig asfixiats, corrent a
+amuntegar-se als altres vagons i pagant suplement de primera classe.
+
+Arribat a terme, vaig dur els formatges a casa del meu amic. Quan la
+seva esposa entrà a l'habitació on jo l'esperava, alenà fortament i
+cridà tot de sobte:
+
+-Què hi ha? Què passa? Digui-m'ho tot! ¡No m'amagui res!
+
+-Són uns formatges. Tom els ha comprat a Liverpool, i m'ha demanat
+de portar-los ací. Comprengni V. que no hi ha, per la meva banda,
+cap responsabilitat.
+
+-N'estic convençuda, però ja enraonaré jo amb Tom aixi que vingui.
+
+El meu amic prolongà l'estada a Liverpool més del que pensava. Tres
+dies passaren sense veure'l retornar. La seva esposa vingué a
+visitar-me, i sostinguérem el següent diàleg:
+
+-Què és, el que va dir d'aquells formatges?
+
+-Ha recomanat de posar-los a la fresca i que ningú no els toqui.
+
+-Ningú no els tocarà: ben segur. I... els ha olorat, ell?
+
+-Suposo que sí. Em va semblar que tenia per ells un gran interès,
+que se'ls estimava d'allò més.
+
+-Creu V. que s'emmalaltiria si jo donés una propina perquè se'ls
+emportessin i els enterressin?
+
+-Penso que no riuria mai més.
+
+De cop i volta tingué el següent acudit:
+
+-Voldria servar-los, V.? Permeti que els hi envii.
+
+-Senyora;- vaig respondre, -molt em plau l'olor de formatge, i el
+viatge que he fet amb aquells vostres el tindré sempre com el feliç
+coronament d'un dia d'agradós esbarjo. Però, en el baix món que som,
+ens cal tenir compte del nostre pròxim. La dama sota el sostre de la
+qual tinc l'honor de residir, és una vídua, i potser és també
+òrfena. Té una aversió marcada, una aversió que explica
+eloqüentment, per ço que ella en diu «anar-li sobre el peu».
+L'estada dels formatges de l'espòs de V. serà vista per ella com una
+temptativa de «anar-li sobre el peu». No hi ha necessitat que pugui
+dir-se que jo he turmentat la vídua òrfena.
+
+-Molt bé- replicà la dona del meu amic. -Tot el que puc dir-li de ma
+part, és que vaig a arreplegar la canalla i ens en anirem a viure en
+un hotel, tant i mentre els formatges siguin menjats. Refuso de
+viure més temps en llur companyia.
+
+És dona de paraula, i va deixar la casa a càrrec d'una minyona, a la
+qual preguntà si podia sofrir l'olor.
+
+-Quina olor?- preguntà la minyona. Varen portar-la al costat dels
+formatges, recomanant-li de posar en exercici tots els ressorts del
+seu aparell olfàtic. Aleshores la serventa descobrí «una lleugera
+olor de meló». Deduint que l'atmosfera no podria perjudicar gaire la
+bona minyona, se la deixà dins la casa.
+
+La despesa de l'hotel pujà quinze guinees, i el meu amic, després de
+treure comptes, trobà que els formatges li venien a sortir a raó de
+vuit xelins i sis penics la lliura.
+
+-Prou que m'agraden, els formatges: bojament. Però, certament, això
+és massa per als meus guanys.
+
+I vet ací que resolgué desfer-se'n.
+
+Va llançar-los al canal, però hagué de pescar-los, perquè els
+barquers pretenien que allò «els donava vapors».
+
+Una nit negra li oferí l'ocasió d'endur-se'ls i abandonar-los al
+cementiri del seu barri. El guarda va descobrir-lo, i armà un avalot
+formidable. Al seu entendre, es tractava d'un complot ordit per
+llevar-li el seu pa quotidià, fent que els morts se deixondissin.
+
+A la fi, el meu amic se'n deslliurà portant-los a un poble de la
+costa, on va enterrar-los a la sorra de la platja. Aquest poble
+guanyà anomenada, gràcies a la «vivacitat de l'aire» que (segons
+deien els banyistes) se sentia per aquells indrets i de la qual
+encara ningú no s'havia donat compte. D'ençà d'aleshores els
+anèmics, els malalts de pit, hi anaren a gernació feta, cada any.
+
+* * *
+
+Malgrat la meva simpatia pel formatge, vaig compartir el parer de
+George de no pendre'n el més petit bocí.
+
+-No tindrem necessitat de pendre, les tardes, el te amb pastes-
+digué George (i, a les seves paraules, la cara de Harris s'allargà).
+-Farem, a les set, un àpat abundós, i així podrem passar-nos del
+dinar, del te i del sopar. (Harris tornà a sentir-se feliç.)
+
+-Proposo també de dur pastissos de carn, fruites, vianda freda,
+tomàquets i llegums. Per a beure, ens proveirem d'una meravellosa
+mixtura molt viscosa, de la composició de Harris, que barrejarem amb
+aigua per tal que puguem anomenar-la _llimonada_. Demés, havem de
+dur te a bastament i una ampolla de whisky per al «cas de naufragi».
+
+Per la meva part em semblà que insistia massa en aquesta idea del
+naufragi possible. La trobava una disposició dolenta per a empendre
+una excursió.
+
+Altrament era satisfet d'emportar-nos whsiky, i no cervesa ni vi
+(que ens estaríem prou d'usar). És una forta errada, dur en semblant
+cas aquestes darreres begudes soporíferes, que predisposen a la son.
+Per un hom beure's un bock de cervesa quan va de passeig per la
+ciutat, però mai no en begueu quan el sol flameja sobre el vostre
+cap i us cal fer una feina pesant.
+
+La llista dels objectes necessaris era bastant llarga, abans
+d'acomiadar-nos aquell vespre.
+
+L'endemà, que fou divendres, aplegàrem tots els objectes i ens
+reunirem a la nit per enfardar-los. Teníem un gros bagul Gladstone
+per a la roba, i dos cistells per als queviures, i els utensilis de
+la cuina. Vàrem posar la taula arrambada a la finestra, ho apilàrem
+tot en un munt al bell mig de l'habitació i seiérem a l'entorn per a
+contemplar-ho. Després vaig anunciar:
+
+-Jo faré l'equipatge.
+
+He de dir que jo m'enorgulleixo bastant de la meva traça a enfardar.
+És, aquesta, una de les nombroses coses que reconec fer millor que
+un altre (i tanmateix em sorprèn constatar que certes coses puc
+fer-les millor que un altre). Proposat el meu oferiment, vaig
+assegurar a George i Harris que farien bé de deixar l'assumpte a
+càrrec meu. Tan aviat l'un i l'altre acceptaren, que em semblà
+sospitós. George va omplir la pipa, i s'instal·là a un silló. Harris
+posà les cames sobre la taula i encengué un cigar.
+
+No era això, precisament, el que jo esperava. Jo havia volgut dir
+que comptava dirigir els treballs, i que George i Harris els
+executarien sota les meves indicacions. Jo els empenyeria dolçament,
+i de tant en tant els aconsellaria així, per exemple: «Vaja, sou
+un... tal! Mireu si és ben senzill, això! Ara deixeu-me fer.»
+Realment faria de professor. Llur interpretació del que jo havia
+pensat, va empipar-me, No hi ha per mi cosa tan empipadora com veure
+algú assegut, sense fer res, mentre jo treballo i em fatigo.
+
+Vivia, fa temps, amb un company que m'exasperava per la seva manera
+d'ésser. S'ajeia sobre un sofà, mirant hores i hores com jo
+treballava, seguint amb els ulls les meves anades i vingudes d'un
+cap a l'altre d'habitació i pretenent que de contemplar la meva
+activitat li esdevenia un bé positiu: que aleshores es feia compte
+de com la vida no és pas un somni que passa per fer brometa,
+lliscant peresosament, sinó una noble tasca plena de deures i
+seriosos treballs. I afegia:
+
+-Veu's aquí una cosa de la qual no em sé avenir: que jo hagi pogut
+viure abans d'haver-vos conegut, abans de tenir l'avinentesa de
+veure treballar!
+
+Doncs bé: aquest no és pas el meu estil. Jo no puc romandre assegut,
+sense fer res, veient com els altres treballen igual que negres:
+necessito aixecar-me, atalaiar llurs moviments, passejar-me amb les
+mans a la butxaca i fer-los indicacions per reeixir més bé. És
+l'efecte de la meva energia natural. No puc evitar-ho.
+
+Aleshores, sense dir ni un mot, vaig començar d'enfardar. Era una
+feina més llarga del que havia pensat, però a la fi vaig sortir-ne,
+i, seient a sobre el meu bagul, vaig lligar els cordills.
+
+-Que no hi fiqueu les sabates?- em preguntà Harris.
+
+Una ullada circular em féu comprovar l'oblit. Vet ací com és Harris!
+Va guardar-se ben bé de dir-me res abans d'ésser el bagul tancat i
+lligat. Per la seva banda, George esclafí de riure, amb una de les
+seves rialles estúpides, irritants, a gola plena, amb les mandíbules
+obertes de bat a bat. I allò m'enfurismà de debò.
+
+Torno a obrir el bagul, per ficar-hi les sabates. Al moment que
+tanco, se m'acut un horrible pensament: havia pensat a posar-hi el
+meu raspall de les dents? No sé com m'ho faig, però mai no estic
+segur d'haver atinat amb el meu raspall de les dents.
+
+En empendre un viatge, aquest instrument esdevé per a mi una
+martiritzant obsessió, que fa de la meva vida un veritable suplici.
+A la nit somio que se m'ha oblidat: em desperto amb una suor freda,
+i salto del llit per cercar-lo. En llevar-me, el fico a la maleta
+abans de servir-me'n, i, naturalment, em cal desfer tot l'equipatge
+en haver d'utilitzar-lo. És la darrera cosa que trobo. Refaig
+l'equipatge sense atinar amb el raspall, i al darrer moment, quan
+sóc a la porta per a marxar, pujo els esglaons de quatre en quatre
+per embolicar-lo amb el mocador i dur-lo així a l'estació.
+
+Aquesta vegada em calgué buidar tot el bagul i no vaig saber
+trobar-lo. Ho vaig desfer tot, tot ho vaig trastocar, deixant el
+bagul, si fa o no fa, tal com es trobava la matèria abans el món no
+existís i regnés el caos. Els raspalls de George i de Harris, sí que
+vaig haver-los, divuit cops cada un; però, quant al de la meva
+propietat, no vaig poder posar-hi la mà a sobre. Vaig fer sonar un
+per un tots els objectes, vaig pesar-los, sospesar-los, i a la fi...
+descobreixo el meu raspall dins d'una sabata.
+
+Torno a fer el meu bagul.
+
+Tot just havia acabat, quan George em preguntà si el sabó era
+dintre. Li responc que tant se me'n dóna, del sabó.
+
+Tanco el bagul amb violència i el lligo. Aleshores... ai! m'adono
+que he tancat la meva bossa de tabac. ¿Quin altre remei em queda,
+sinó tornar a obrir!
+
+Finalment el deixo tancat i lligat que són deu hores i cinc minuts
+de la nit. Ara resta a fer els cistells, i Harris diu:
+
+-Havem de marxar d'ací a dotze hores: ¿no és això? Penso, doncs, que
+ara hauríem de procedir George i jo a la nova operació.
+
+M'hi avinc bo i asseient-me. Tots dos posen mans a l'obra i comencen
+amb extremada alegria, amb gestos i mirades que deixen entendre quin
+és llur objectiu: com si volguessin dir-me: «¡Apreneu com es fan
+aquestes coses!» Jo espero, sense badar boca.
+
+Quan George hagi deixat el món, Harris serà el més dolent enfardador
+de la terra. Jo vaig mirant-me les piles de plats i de tasses, les
+olles, les ampolles, els gerros, els pastissos, els foguers, els
+tomàquets, etc., etc., i endevino que la sessió esdevindrà
+tempestuosa.
+
+En efecte: no trigà a venir el que pensava. Varen començar per
+trencar una tassa, a fi i efecte de donar una mostra de llur
+capacitat i cridar-me l'atenció. Després Harris posà les confitures
+de maduixes sobre un tomàquet, que es va rebentar. Vet ací que vénen
+obligats a arreplegar les despulles amb una cullereta de cafè.
+Immediatament, George trepitja la mantega.
+
+Segueixo sense dir paraula, però travesso l'habitació, prenc seient
+a sobre la taula i me'ls miro com van fent. La meva actitud els
+empipa cosa de no dir: confesso que me n'adono perfectament. Estan
+nerviosos, enfurismats. Caminen per sobre els objectes; posen els
+uns darrera els altres i no els troben quan van a empaquetar-los.
+Fiquen els pastissos a baix i els utensilis pesants a sobre, amb la
+qual situació els primers resten fets una coca. La sal vessa per tot
+arreu; quant a la mantega... ¡mai de la vida no he vist dos homes
+traient més partit de dues pessetes de mantega! Així que George ha
+pogut desenganxar-la de la seva sabatilla, prova, ajudat de Harris,
+de ficar-la a una cassola, però la mantega no vol entrar-hi, i el
+que hi ha dintre de la cassola no en vol sortir: darrerament la
+tragueren i la deixaren a una cadira. Harris s'asseu a sobre; la
+mantega s'adhereix als seus pantalons, i vet ací que els dos amics
+cuiten a cercar-la per tota l'habitació.
+
+-¡Faria jurament d'haver-la deixada sobre aquesta cadira!- exclama
+George, amb ulls espaordits, perdut l'esguard.
+
+-¡Jo mateix he vist com la hi deixàveu no fa un minut!- respon
+Harris.
+
+Tornen a empendre la recerca i captura per tota la cambra, cada un
+amb una direcció, i en trobar-se al mig, cara a cara, s'esguarden
+glaçats.
+
+-És la cosa més extraordinària que he vist!- crida George.
+
+-Sí que ho és, de misteriosa!- fa Harris.
+
+De cop i volta George passa al darrera de Harris i descobreix la
+mantega.
+
+-I ara! Tota aquesta estona ha estat aquí!- cridà rabiosament.
+
+-On és, doncs?- demanà Harris, girant sobre si mateix.
+
+-Ep! Ara feu el favor d'estar-vos quiet, si us plau!- diu George,
+que va darrera seguint els seus moviments.
+
+A la fi poden haver-la i ficar-la dins d'una tetera.
+
+Montmorency prenia part en l'enrenou, com és natural. L'única
+il·lusió de la seva vida és fer-se injuriar d'un hom posant-se-li
+entre cames. Si pot clavar-se al bell mig, sense tenir-hi res a fer,
+constituint un veritable entrebanc, fent enfurismar qualsevol i
+rebent al cap una pluja de projectils en paga del seu treball,
+aleshores pensa que ha tingut un dia ben aprofitat. El més elevat
+objectiu de Montmorency, el seu ideal per excel·lència, és de veure
+com fa fer damunt seu alguna tombarella, i com estan insultant-lo
+tota una hora sense treva i despietadament. Quan ha reeixit en el
+seu desig, la seva petita persona esdevé insuportable.
+
+Ara, doncs, s'asseia damunt cada cosa que s'anava a enfardar,
+ficant-hi el cap a dins; i era el seu nas fred i humit el que
+invariablement trobaven les mans de Harris i George, quan aquests
+les allargaven amb una direcció qualsevol. Ficà les potes dins la
+confitura, mossegà les culleretes, i, volent, tant si com no, que
+les llimones fossin rates, va saltar dins dels cistells i en deixà
+tres d'esclafades abans d'ésser Harris a temps a fer-lo desembarcar
+amb el mànec d'una paella. A Harris li serví això de pretext per
+assegurar que jo atiava el gos. ¡Com si a un gos semblant li calgués
+ésser atiat! És el pecat original, el que l'empeny a obrar així.
+
+L'enfardament finí a la mitja nit i cinquanta minuts. Harris va
+asseure's sobre un cistell i digué que confiava que res no es
+trencaria. George respongué:
+
+-Si es trenca alguna cosa, que es trenqui. Ben trencada serà: vet
+ací.
+
+Ho digué amb una entonació com si ho preveiés amb gran
+acontentament. Després afegí que tenia ganes d'anar a dormir.
+Nosaltres també en teníem.
+
+Harris havia de passar la nit amb nosaltres.
+
+Vàrem pujar al pis de dalt i ens férem a cara o creu l'ocupació dels
+llits. La sort designà Harris per a compartir el meu.
+
+-Preferiu l'interior o l'exterior?- em preguntà.
+
+El dormitori és a la banda de fora, però cal dir que de vegades
+Harris arriba tan... fatigat, que no té forces per a ficar-se a
+l'interior del llit i es conforma amb jeure a l'exterior.
+
+-Generalment prefereixo l'interior- li vaig respondre. A la qual
+cosa objectà Harris:
+
+-Sóu ben fet a l'antiga, vós.
+
+-A quina hora se us ha de cridar?- ens demanà George.
+
+-A les set- digué Harris.
+
+-No, a les sis- vaig replicar. -Hauré d'escriure unes cartes.
+
+Vàrem entaular una discussió, rera la qual acabàrem per acordar el
+terme mitjà de dos quarts de set.
+
+-Crideu-nos a dos quarts de set- diguérem a George.
+
+George no respongué paraula. Ens hi acostem i veiem que dorm. Li
+deixem el vas de nit d'una manera que forçosament hagi de ficar-hi
+el nostre amic els peus a dins, l'endemà, quan se llevi, i també
+nosaltres ens en anem a jeure.
+
+(1) Hi ha un proverbi anglès que diu: «Alegre com les campanes que
+toquen a noces». L'autor refà la frase per remarcar la situació.
+
+(2) Per aquest preu se'n pot pendre una bona ampolla.
+
+
+
+
+CAPÍTOL V
+
+La senyora Poppets ens desperta.--El mandra de George.--Una grossa
+mentida que es titula: Pronòstics meteorològics.--El nostre
+equipatge.--Depravació dels bordegassos.--El baix poble s'acobla
+entorn nostre.--Sortim entre ovacions i arribem a Waterloo.--
+Ignorància dels empleats del South Western en coses tan poc dignes
+d'interès com són els trens.--Per sobre l'aigua, dins una barca.
+
+La senyora Poppets va ésser qui ens despertà, l'endemà al matí.
+
+-Sabeu que són prop les nou?- ens cridà.
+
+-Nou... què?- vaig exclamar, llançant-me fora del llit.
+
+-Hores! Que són les nou!- replicà ella pel forat de la clau.
+
+Desperto Harris tot seguit, assabentant-lo de la situació.
+
+Harris: -¡Jo em creia que us havíeu de llevar a les sis!
+
+-Tanmateix aquesta era la meva intenció- li vaig respondre. -Com és,
+que no m'heu cridat?
+
+Harris: -¿I com podia cridar-vos, sense haver-me despertat? Ara ja
+és ben segur que no ens trobarem sobre l'aigua abans de migdia: tant
+se valia no haver-vos aixecat.
+
+-Tanmateix ho sou, de feliç! Si jo no us arribo a cridar, d'aquí a
+quinze dies encara dormiu.
+
+D'aquesta manera seguírem rondinant uns quants minuts, fins que una
+ronquera provocadora ens va interrompre, fent-nos recordar que
+existia George, amb qui no pensàvem pas des que havíem deixat el
+llit.
+
+Allà el teníem estès, l'home qui sabia l'hora en que ens calia haver
+estat llevats: de cara al sostre, la seva gran boca oberta, i els
+genolls en flexió.
+
+No sé per què, però m'enfurisma de veure, quan jo estic desvetllat,
+un home submergit en el son. ¡Que malaguanyades són, les
+preadíssimes hores d'una vida humana (moments que no en tenen, de
+preu, i que mai no tornaran) perdudes en un repòs embrutidor! ¡Heu's
+ací ara George menyspreant així aquest tresor inestimable que se'n
+diu _el temps_, i la seva existència, de cada segon de la qual li
+caldrà donar compte, més tard! ¡Si fos despert, podria regalar-se
+amb ous i pernil, fent fer denteta al gos, en lloc de romandre
+enfangat dins l'oblit complet i condemnable de l'anima seva!
+
+Quins pensaments més terribles! A un mateix temps ens acudiren a
+Harris i a mi, i determinàrem de salvar del perill el nostre amic.
+Tota discussió fou acabada, davant aquesta noble resolució, i ens
+llançàrem sobre George arrencant-li el cobrellit, la flassada i els
+llançols. Harris _l'acaronà_ amb una sabatilla i jo vaig cridar-lo
+fort a cau d'orella.
+
+Es deixondí, i, redreçant-se sobre son seient, demanà:
+
+-Què hi ha?
+
+-Voleu aixecar-vos de seguida, mena de... alló?- cridà Harris. -Són
+tres quarts de deu!
+
+George: -Quina hora dieu? (i saltà, llit enfora, sobre son vas de
+nit). Maleït siga! Qui ha posat això ací baix?
+
+-On teniu el cap! Qui no us fa anar amb compte!- li diem.
+
+Ens posem a fer la nostra toilette i ens recordem que els raspalls
+de les dents, els del cap i les pintes són dins el bagul. (Ja us dic
+jo que aquest raspall em matarà a disgustos!) Hem de baixar a
+pescar-los al bagul. Després George reclama la màquina d'afaitar. Li
+responem que es passarà sense i que no tornarem a desfer l'equipatge
+per ell ni per ningú del món.
+
+George: -No sigueu absurds. ¿Com voleu que vagi amb aquesta barba
+per la ciutat?
+
+Certament, deixar-lo anar així és una mica depressiu per a la
+ciutat; però ¡també és cosa, la pila d'inquietuds que ens pervenen
+de les conveniències humanes! Com Harris li diu amb l'estil barroer
+que li és propi, «caldrà que la ciutat s'empassi el cas».
+
+Baixem per desdejunar-nos. Montmorency havia invitat dos gossos
+(entre els seus amics íntims) per assistir a la marxa, i esmerçàrem
+el temps d'espera lluitant amb eines curtes davant la porta. Vam
+calmar-nos amb paraigües, i tot seguit ens vam asseure al bell mig
+de les costelles i la vedella freda.
+
+-La cosa més important- digué Harris -és fer un bon desdejuni.
+
+I començà havent-se-les amb un parell de costelles, bo i dient que
+se les menjava abans no fossin fredes, ja que la vedella podia
+esperar sense cap inconvenient.
+
+George agafà un diari i en llegí la secció de sinistres marítims.
+Després passà a la secció de pronòstics del temps.
+
+-S'anuncia pluja, fred, baròmetre oscil·lant de pluja a bon temps.
+(¿Quina cosa pot anunciar-nos més dolenta que de consuetud?)
+Tempestes locals possibles. Vent de l'Est, amb depressió general
+sobre els comtats del centre (Londres i la Mànega). Descens del
+baròmetre.
+
+De totes les ximpleries que ens importunen, trobo que és aquesta
+gran farsa dels pronòstics meteorològics la més estimulant: anuncien
+ço que ha tingut lloc ahir i despus-ahir, i precisament la cosa
+contrària de ço que ha de succeir avui.
+
+Recordo, a propòsit d'això, que les meves vacances a la fi d'una
+tardor estigueren totalment perdudes per haver cregut el butlletí
+publicat en el diari de la localitat on ens trobàvem. «Grans
+ruixades, amb tempesta, són esperades avui», llegíem el dilluns.
+Així, retiràrem el que cadascú, a proporció, havia posat per a les
+despeses de l'excursió, i romanguérem tot el dia a casa esperant la
+pluja. Als qui havien sortit a passeig els vèiem passar per davant
+del nostre estatge amb tota mena de vehicles, joiosos, amb posat de
+satisfacció. El sol resplendia i cap núvol no hi havia al cel.
+
+-Oh! ¡Aquests volen retornar a casa llur ben mullats!- ens diguérem
+nosaltres, veient passar, de la nostra finestra estant, tota aquella
+gernació.
+
+Aquest pensament ens alegrà, i tornàrem a pendre els llibres i
+classificar les nostres col·leccions d'herbes i petxines.
+
+Cap al migdia el sol enviava els raigs a dins de la nostra cambra:
+la calor esdevingué intolerable. Nosaltres ens demanàvem quan
+començarien aquelles «ruixades» i aquelles «tempestes».
+
+-Serà a la tarda: ja veureu- dèiem. -Tota aquesta gent vindrà ben
+remullada. ¡Ens divertirem de veure-la!
+
+A la una entrà la propietària de l'hotel, dient-nos:
+
+-¿No surten a fer una passejada, emb el bon temps que fa?
+
+-No, no! Ca! No sortirem pas! ¡No tenim pas ganes de mullar-nos!-
+responguérem amb un fi somriure.
+
+Erem ja cap al tard, i ni el més petit senyal de pluja es deixava
+veure. Nosaltres ens sentíem joiosos de pensar amb el diluvi que es
+produiria al precís moment que els passejants, de retorn a casa
+llur, es trobarien fora de tot abric i serien horriblement mullats.
+Però ni una gota no queia, i aquell esplèndid dia transcorreguè
+seguit d'una nit magnífica.
+
+L'endemà llegim en el diari: «Bon temps, bon temps fix, amb molta de
+calor». Ens posàrem uns vestits lleugers i sortírem.
+
+A la mitja hora, escassa, de la nostra marxa, començava de ploure a
+plom; un vent fred, acre, s'aixecà. Tots dos, el vent i la pluja,
+persistiren fermament durant tot el dia i retornàrem a casa amb
+constipats i reumatismes, cosa de no dir. Fórem obligats a ficar-nos
+al llit.
+
+El temps és una cosa fora de la meva competència: mai no l'he pogut
+compendre. Tinc el baròmetre per una inutilitat, una equivocació
+semblant als pronòstics dels diaris.
+
+Recordo haver vist un d'aquests instruments a l'hotel on parava, a
+Oxford, la darrera primavera. A la meva arribada marcava «bon temps
+fix», i no cal dir que la pluja queia des de bon matí: allò era
+incomprensible. Vaig donar un cop al baròmetre, i l'agulla féu
+virada i marcà «molt sec».
+
+Passa un cambrer, s'atura i diu: -Em sembla, senyor, que el
+baròmetre indica el temps per a demà.
+
+-A mi em sembla- li vaig respondre -que es capfica pensant amb el
+temps de la penúltima setmana.
+
+-No sóc d'aquest parer, senyor- respongué el domèstic.
+
+L'endemà torno a colpejar l'instrument, i puja encara més que el dia
+abans. L'aigua seguia rajant a fora, més impetuosament que mai.
+
+El dia següent (un dimecres) vaig fer-li una nova consulta, i, per
+resposta, l'agulla va descriure un cercle fins a «bon temps fix;
+molt sec; molta de calor». No s'aturà fins que la clavilla no la
+deixà pujar més. L'instrument prou hi posava tota la voluntat, però
+la seva construcció l'obligava, si no volia fer-se malbé, a anunciar
+el bon temps de la faisó més ferma. Ell no volia sinó avançar per
+pronosticar «sequedat, sol xardorós, simoun», etc., etc., però la
+clavilla s'hi oposava i s'havia d'acontentar marcant un senzill
+«molt sec».
+
+Mentrestant, la pluja queia a torrents, i la part baixa de la ciutat
+desapareixia sota l'aigua del riu que s'havia eixit de mare.
+
+El domèstic assegurava, per la seva part, que «un d'aquests dies»
+tindriem, seguit seguit, un temps magnific. I declamà l'oracle
+següent, que era inscrit a la part superior de l'aparell:
+
+«Tota cosa que s'anuncia molt, sol durar. Tota cosa breument
+anunciada, passa aviat.»
+
+El bon temps no va arribar en tot aquell estiu. Jo penso que el
+susdit instrument anunciava el temps de la vinent primavera. ¿Qui
+pot desitjar conèixer per endavant la temperatura? De consuetud, és
+ben dolenta quan arriba sense que nosaltres la vulguem pressentir.
+
+El profeta que ens plau és el bon vell que esguarda, amb un posat
+especial de gran coneixedor, els quatre punts de l'horitzó, un negre
+matí que nosaltres sentim el desig del bon temps. El vell ens diu:
+
+-Ah, senyor! Em sembla que això s'aixecarà i farà bo a pleret.
+
+-Prou que es coneix!- diem nosaltres saludant-lo amb un «bon dia»
+(això és un dir). I pensem: -Com saben les coses, aquests bons
+vells!
+
+I no cregueu pas que el veritable afecte que sentim per ell ja
+l'hàgim de perdre en el cas de no aixecar-se i de seguir plovent tot
+el dia sense parar.
+
+-Tant se val- pensem nosaltres. -Ell ha pronosticat amb bona
+intenció.
+
+Ben altra cosa ens passa amb un que ens predigui mal temps: sembla
+que ens hagi agreujat, i ens inspira com un sentiment de rancúnia i
+desigs de venjança i tot.
+
+-Sembla que escamparà: veritat?- li diem joiosament, en
+creuar-nos-hi pel camí.
+
+-Ah, senyor! No crec pas que s'aguanti tot el dia- respon, girant el
+cap.
+
+-Estúpid! Vell boig!- rondinem nosaltres. -Què sap, ell!
+
+Si reïxen els pronòstics, nosaltres ens sentim encara més empipats
+envers ell, pensant que ha contribuït al resultat.
+
+* * *
+
+El sol resplendia massa, aquell mati de la nostra partida, perquè
+ens poguessin impressionar les lectures espaordidores de George:
+«descens del baròmetre, tempestes amb direcció obliqua sobre el
+Sud d'Europa», etc. I George, tot veient que no aconseguia
+inquietar-nos i que estava perdent el temps, agafà la cigarreta que
+havia jo feta per a mi, i se'n va anar.
+
+Harris i jo donàrem compte de les despulles del festí que restaven
+sobre la taula, vàrem dur els fardells fins a la porta, i esperàrem
+un pesseter.
+
+Quin munt que feia, el nostre equipatge, apilades les coses, les
+unes damunt les altres!
+
+Hi havia el bagul Gladstone, el petit sac de mà, els dos coves de
+provisions, un enorme rotlle de flassades i cobertors, quatre o cinc
+pardessús i mackintoshes, alguns paraigües, un meló tot sol dins
+d'un sac (que per sa rodona grossària no havia pogut ficar-se
+enlloc), dues lliures de raïm a un altre sac, una ombrel·la
+japonesa, de paper, i finalment una paella de mànec massa llarg per
+a ésser enfardada i que haviem embolicat amb paper gris.
+
+Era un veritable munt. Harris i jo estàvem una mica avergonyits i
+capficats, sense que realment en tinguéssim raó ni motiu.
+
+Cap cotxe de lloguer no passava, però en canvi vèiem passar molts
+xicots vagabunds, que s'aturaven interessats segurament per
+l'espectacle.
+
+Fou el minyó de Casa Biggs el primer que veiérem vagarejar prop
+nostre. Biggs és l'amo de la fruiteria que ens proveeix a nosaltres:
+el seu principal talent consisteix a pendre al seu servei, per
+fer els encàrrecs, els petits comissionistes més grollers, els més
+desvergonyits que la civilització hagi pogut mai produir. Si algun
+petit vagabund, encara més insuportable que els de consuetud,
+sobresurt entre la pilleria del nostre veïnatge, estem ben certs que
+es tracta de la darrera creació de Biggs.
+
+Es conta que, en ocasió de la mort del Great Coram Street (tot
+passat al carrer nostre), el noi que aleshores servia a Casa Biggs
+estigué embolicat en l'assumpte. L'endemà del crim, en presentar-se
+a casa del mort per pendre els encàrrecs, li hauria anat ben
+malament si no troba una bona coartada en l'interrogatori a que el
+sotmeté el número 19, assistit del núm. 21, que per atzar s'esqueia
+al costat del seu confrare.
+
+(Els núms. 19 i 21 corresponen a dos policies. El núm. 21 hauria
+d'haver estat al seu lloc, en compte de trobar-se per atzar a la
+porta de la víctima.)
+
+Jo mai no he conegut l'honorable empleat de Biggs que fou
+incriminat; però, amb el que he vist després en els seus confrares,
+ja no m'estranya tant la seva coartada.
+
+Doncs, com anava dient, el noi de Casa Biggs fou el primer de
+comparèixer. De moment semblava fer-se-li tard, però així que
+s'adonà de Harris, de mi, de Montmorency i del nostre acompanyament,
+ja no portà tanta de pressa, i féu uns ulls com unes taronges.
+
+Harris i jo arrufàrem el nas en adonar-nos de la seva presència.
+Aquest gest nostre hauria bastat per impressionar un esperit
+sensible; però els nois de Casa Biggs no són pas susceptibles de
+semblant sensibilitat.
+
+Va aturar-se a un metre de la nostra escala, s'arrambà a la reixa,
+collí (fent el distret) una palleta que va posar-se a la boca, i
+restà ullant-nos fit a fit. Bé prou es comprenia que volia veure
+tota l'operació.
+
+Una estona després el dependent de l'adroguer passà per l'altre
+costat de carrer. El noi de Casa Biggs el cridà:
+
+-Ves, tu!... ¡Que al pis de baix del 42 desembarassen!
+
+El dependent creuà el carrer i prengué posicions a l'altre cantó de
+l'escala.
+
+Amb això, el jove cavaller de la sabateria s'ajuntà als precedents,
+alhora que _l'inspector general de les ampolles buides_ de l'Hotel
+dels Pilars Blancs es posava ran la vorera.
+
+-Es veu que no volen patir gana- digué el jove cavaller de la
+sabateria.
+
+-Amb el que porten- afegí el de l'Hotel dels Pilars Blancs -no et
+caldrien més municions si et preparessis com ells per a creuar
+l'Atlàntic amb canoa.
+
+-No van pas a creuar l'Atlàntic- digué, a son torn, el bordegàs de
+Casa Biggs. -Marxen a la recerca de Stanley.
+
+Segui un col·loqui, qüestionant sobre el nostre trasllat. Una part
+del públic, xicots tocats del cervell, afirmaven que es tractava
+d'un casament i que Harris era el promès. L'altra part, gent de més
+anys i més enteniment, opinaven per un servei fúnebre, i em
+designaven a mi com el germà del mort.
+
+A la fi passà un cotxe de lloguer buit. (Cal dir que acostumen a
+passar-ne tres per minut, si fa o no fa, que vagabundegen i embussen
+el nostre carrer, quan no són necessaris.) Amuntegàrem el nostre
+equipatge i les nostres persones, després d'haver expulsat els dos
+amics de Montmorency, que evidentment havien jurat no abandonar-lo
+mai. Aleshores marxàrem, saludats pels aplaudiments del públic i una
+safanòria que ens va llançar com a _porte-bonheur_ el marrec bocassa
+de Biggs.
+
+Arribàrem a l'estació de Waterloo a les onze, i demanàrem de quin
+indret sortia el tren de les 11'5. Naturalment, ningú no ho sabia. A
+l'estació de Waterloo mai no se sap de quin moll ha de partir un
+tren, ni quina és la seva ,destinació, un cop sortit, ni saben
+contestar a res que es pregunti.
+
+El camàlic que portava els nostres fardells assegurava que el tren
+partia del moll núm. 2. Un altre mosso, amb el qual va discutir el
+nostre, havia sentit a dir que la sortida era del moll núm. 1. Quant
+al cap de l'estació, aquest tenia la convicció ferma que el tren
+sortiria de la línia d'avantguarda.
+
+Per a tranquil·litzar-nos pujàrem a veure el director de vies i
+comunicacions, el qual ens va respondre:
+
+-Vinc de trobar un home que m'ha dit haver vist el vostre tren al
+moll núm. 3.
+
+Anàrem tot seguit al moll núm. 3, però els empleats caps d'aquell
+lloc ens varen dir que llur tren devia ésser l'exprés de
+Southampton, o, en tot cas, el comboi reservat a l'enllaç de
+Windsor. Allí, de totes maneres, el tren de Kingston «no hi tenia
+res a fer»: així ho asseguraven, encara que «no podien dir per què».
+
+Llavors el nostre mosso ens digué que el nostre tren devia ésser al
+primer pis i que pensava conèixer-lo.
+
+Muntàrem al primer pis i vàrem trobar un maquinista, al qual
+preguntàrem:
+
+-Va a Kingston?
+
+I el maquinista ens respongué:
+
+-No puc afirmar-ho, però hi ha grans probabilitats que hi vagi. Si
+no sóc a les 11'5 a Kingston, hi ha probabilitat que sigui a les
+9'32 cap a Virginia-Water, o, potser, amb l'exprés de les deu cap a
+Wight i altres estacions.
+
+Vàrem donar-li mitja corona, encarregant-li:
+
+-Sigueu a les 11'5 cap a Kingston. Ningú no sabrà, en aquesta línia,
+el que sou ni on aneu. Vós coneixeu el camí. Llísqueu dolçament i
+conduïu-nos a Kingston.
+
+-Fet, senyor. No puc afirmar-ho, però suposo que deu haver-hi un
+tren format per anar a Kingston. Jo seré en aquest tren. Vinguin els
+quartos.
+
+I heu's aquí que marxàrem cap a Kingston pel London and
+South-Western Railway.
+
+Més tard ens assabentàrem que el tren que ens havia portat a
+Kingston era, en realitat, el correu d'Exeter: s'havien perdut
+moltes hores a l'estació de Waterloo cercant-lo, i mai no s'ha sabut
+el que se'n va fer.
+
+La nostra barca ens esperava a Kingston, prop del pont. Ens hi
+acostàrem, i, un cop disposat el nostre bagatge, embarcàrem. El
+mariner ens demanà:
+
+-Estan llestos, senyors?
+
+-Llestos: apa!- responguérem.
+
+Harris agafa els rems, jo tinc el governall i Montmorency fa un gest
+de profunda indignació.
+
+I ens abandonem sobre les aigües, que durant quinze dies seran el
+nostre motiu.
+
+
+
+
+CAPÍTOL VI
+
+Kingston.--Notes instructives sobre la història antiga d'Anglaterra.
+--Observacions interessants respecte al roure tallat i la vida en
+general.--Trist cas del jove Stiwings.--Fantasies sobre les
+antiguitats.--No em recordo que sóc al timó.--El que s'esdevé.--El
+laberint de Hampton-Court.--Harris fa de guia.
+
+Era un esplèndid matí, a darreries de la primavera, o sia al
+començament de l'estiu (com millor us sembli): aleshores que el
+tendre color del verd fullam pren una tonalitat més viva.
+
+Els carrers originals de Kingston en aquest indret per on baixen
+fins a la vora de l'aigua, oferien, a la llum xardorosa del sol, un
+aspecte força pintoresc. El riu reverberant, el caminet del bosc a
+un costat, les gracioses torretes al davant, Harris (amb son
+_veston_ vermell i groc) esforçant-se amb els rems, al lluny els
+contorns grisos de l'antic palau dels Tudors: tot això componia un
+bell quadro ple de llum, alegre i encalmat, amb tanta de vida i
+ensems tan apacible, que, malgrat l'hora matinera, vaig sentir-me
+corprès i rendit a un dolç somni.
+
+Somiava Kingston (o _Kyningestern_) del temps passat: lloc de la
+coronació dels reis saxons.
+
+El gran Cèsar creua per ací el riu, i les legions romanes campen
+allà, en aquelles cimes. Cèsar, com Isabel molts anys després,
+sembla haver deixat per tot arreu la seva petja. Però Cèsar tenia
+més respectabilitat que la bona reina Bess: mai no va fer caserna de
+cap hostal. A la reina verge d'Anglaterra, contràriament, li plaïen
+les modestes posades. A dotze milles de Londres no n'hi ha gaires
+(s'entén, posades que ofereixin atractiu) que la susdita reina no
+hagi visitat, que no hagi habitat o no hi hagi fet nit.
+
+Ara jo em demano, suposant que Harris, tombant una nova pàgina del
+llibre de la seva vida, esdevingués un gran home, important i savi
+(primer ministre, per exemple) i morís, jo em demano si es posarien
+pedres commemoratives als hostals de tota mena que assolien relleu
+pel fet d'haver-los ell visitat. I penso que podrien ésser
+redactades així:
+
+«Harris begué en aquesta casa un vas de bitter.»
+
+«Harris va pendre en aquest lloc dos grogs amb aiguardent, l'estiu
+del 88.»
+
+«Harris fou plantat a la porta de la casa, el desembre de 1886.»
+
+No, no, impossible. El nombre d'aquestes làpides fóra massa
+considerable. Serien els establiments on no ha entrat, els que
+esdevindrien cèlebres.
+
+Vegeu-ne una mostra:
+
+«Unica casa de Londres en la qual Harris no ha begut mai.» I la gent
+faria cua per voler descobrir el misteri.
+
+Quant al pobre rei Edwy (que, com sabeu, era una mica boig), degué
+tenir una veritable horror per Kyningestern.
+
+El banquet de la festa de la coronació l'havia afectat violentament:
+potser aquell senglar amb prunes confitades no li hauria provat
+gaire. Segurament amb mi no hauria fet negoci. Potser hauria begut
+massa hidromel i xereç. Sigui el que sigui, el cas és que sortí de
+la sala del sorollós festí, per a passar una hora tranquil·la, al
+clar de lluna, amb la seva Elgiva benamada. Els haguéssiu vist tots
+dos, prop de la finestra, agafats de les mans, contemplant la
+pàl·lida llum de l'astre rei de la nit jugant sobre l'aigua del riu,
+ensems que dels salons arribaven, afeblits, els esclats i l'aldarull
+del banquet.
+
+Aviat el salvatge Odo i Sant Dunstan feren brutal irrupció a la
+cambra tranquil·la, i, proferint grollers insults davant mateix de
+la dolça reina, obligaren el pobre rei Edwy a tornar a la sala, en
+mig dels clamors i les baralles dels embriagats comensals.
+
+Més endavant, al so de músiques bèl·liques, els reis saxons i les
+reines saxones eren enterrats a Hastings, i la grandesa de Kingston
+s'eclipsà per llarg temps.
+
+Quan Hampton-Court esdevé palau dels Tudors i els Stuarts, aquella
+grandesa refloreix: es veuen els petits vaixells reials
+balandrejar-se sobre llurs amarres al llarg del riu, i els elegants
+cavallers, vestits de seda i or baixen gentilment la graonada de
+l'embarcador, cridant: -Eh! Vinga una barca!
+
+Bon nombre d'antigues cases parlen clarament del temps en que
+Kingston era vila reial, habitada per l'aristocràcia i la cort
+agrupades entorn del rei. La gran avinguda que condueix a les reixes
+del palau, oferia contínuament una bella visió amb les curses dels
+cortesans cavalcant magnífics poltres, i amb la brillantor de sedes
+i velluts, el dringar dels cinyells d'or i pedreria, i cares
+radiants de joia per tot arreu. Aquestes grans i llargues cases, amb
+llurs finestrals ogivals, llurs enormes cossos de xemeneies i llurs
+teulades característiques, fan reviure el temps dels gipons i les
+altes polaines, les goles brodades amb perles, i els juraments
+complicats. Foren edificades, aquestes cases, (els dies que els
+homes sabien edificar) amb fermes rajoles rogenques, immutables al
+pas dels segles, i llurs escales de roure que no rondinen ni es
+queixen quan un hom les baixa dolçament.
+
+Parlant de les escales de roure, recordo haver vist uns magnífics
+platonats en una de les cases de Kingston. Es tracta d'una botiga
+(establerta a la plaça del Mercat) que en altre temps hauria
+segurament estat palau d'un gran personatge.
+
+Un dels meus amics, que viu a Kingston, entrà un dia a la susdita
+botiga per comprar un barret. Figureu-vos que, en un moment de
+distracció, es ficà la mà a la butxaca i pagà encontinent, al
+comptat rabiós.
+
+El comerciant, que coneixia el meu amic, s'esparverà, de primer
+antuvi; però ràpidament va calmar-se, i comprenent la necessitat
+d'estimular aquesta bona habitud, oferí al nostre heroi, per tal
+d'afalagar-lo, mostrar-li unes antigues entretalladures de roure, si
+li plaïa de veure-les.
+
+-Amb molt de gust, que les veuré- respongué l'altre.
+
+L'home li féu travessar el magatzem i enfilar-se per l'escala de la
+botiga. La balustrada era una positiva obra artística bellíssima, i
+el mur estava guarnit, de dalt a baix, de roure entretallat, que
+segurament hauria fet honor a un palau.
+
+De l'escala passaren a la sala de rebre, gran i clara, decorada d'un
+alegre paper amb un fons que enlluernava una mica. No hi havia,
+d'altra part, res de particularment remarcable i el meu amic es
+demanava per què se l'havia fet pujar a aquella habitació, quan el
+comerciant anà fins al mur empaperat, i, colpejant-lo, produí un so
+de fustam.
+
+-És roure: tota l'habitació és de roure esculturat, fins al plafó,
+molt semblant al que haveu vist a l'escala.
+
+Tot estranyat, exclamà el meu amic:
+
+-Pel gran Cèsar, bon home! ¿Voleu dir que haveu estat capaç de
+recobrir el teginat de roure amb paper pintat de blau?
+
+-Doncs sí!- fou la resposta. -Per cert que fou feina bastant
+difícil, car em vaig veure forçat a recobrir primerament amb llauna
+tota la superficie del mur, per salvar els entrants. La sala resta
+així més alegre: abans era massa fosca.
+
+Jo no puc fer a aquest home cap retret per la seva feta. (Heu's ací,
+segurament, un gran consol per a la seva consciència.)
+
+Segons el punt de vista de la majoria dels estadants que desitgen
+rodejar-se de tota l'alegria possible, el comerciant té raó; però
+llur punt de vista no és pas el mateix d'un antiquari. El roure
+esculturat és ben agradós a la vista: plau, certament, haver-ne
+quelcom. Viure rodejat, ça com lla, de roure esculturat, és
+desmoralitzant (certament també), sobretot per a les persones que no
+són tocades d'aquesta dèria. Tant se valdria, llavors, viure dins
+una església. El que és trist, en el cas del barretaire, és veure'l
+propietari d'una sala teginada de roure que ell menysprea, quan
+tanta de gent hi ha que estima aquesta ornamentació i li cal pagar
+grans preus per haver-la.
+
+Vet ací la llei del nostre baix món: a cadascú li toca precisament
+allò que tant se li en dóna, i sempre són altres els qui tenen allò
+que faria la felicitat de llurs veïns.
+
+Els pobres diables que amb prou feines poden subvenir a llurs
+necessitats, obtenen vuit vigorosos rebrots, i els vells matrimonis
+rics, sense hereus per atènyer llurs rendes, moren sense fills (*7).
+
+No cal insistir massa sobre aquest punt! Esdevindríem melangiosos.
+
+Hi havia al nostre col·legi un condeixeble que nosaltres anomenàvem
+«Sandford i Merton». El seu nom veritable era Stiwings.
+
+Quin xicot més extraordinari! Jo estic que veritablement li agradava
+treballar.
+
+S'havia exposat moltes vegades a seriosos perills pel seu costum
+d'asseure's al llit i llegir grec. Tenia meravelloses idees
+(semblaven cosa de l'altre món) quant a voler ésser l'orgull dels
+seus pares i mestres: aspirava a guanyar premis, a ésser home i
+esdevenir capaç. En poques paraules: rumiava una pila d'idees, i
+tals eren aquestes idees, que palesaven la seva feblesa d'esperit.
+
+Mai no he conegut una criatura més estranya, i ensems, tan
+inofensiva com un infantó acabat de néixer.
+
+Amb una regularitat de dos cops per setmana queia malalt, i, per
+consegüent, no podia anar a classe. Segurament no hi havia ningú com
+aquest «Sandford i Merton», per a caure malalt. ¿Es coneixia cap
+malaltia, dins un radi de deu milles entorn d'ell? Doncs tot seguit
+l'agafava a tot agafar-la.
+
+Tenia bronquitis durant la canícula i febres per Nadal; el tombava
+un reumatisme, després de sis setmanes de sequedat, i, si sortia al
+carrer amb boira, tornava amb un cop de sol! Un any va patir
+terriblement dels queixals: els hi arrencaren un per un i els hi
+reemplaçaren per una dentadura postissa. Aquesta operació li valgué
+unes bones neuràlgies i forts dolors a l'orgue auditiu.
+
+Estava constipat invariablement sempre, llevat d'un cop que tingué
+l'escarlatina durant nou setmanes. Els panellons havien fet un
+arrendament per vida, amb la seva persona.
+
+En el terrible flagell de còlera del 1871 el nostre barri fou
+particularment protegit del contagi. Un sol cas greu hi havia al
+veïnat: el del jove Stiwings.
+
+Durant les seves malalties li calia jeure i nodrir-se amb gallina,
+cremes i raïm d'hivernacle. Romania a la llarga, passant grans
+crisis de llàgrimes perquè no se li deixava fer els seus exercicis
+de llatí, i es posava la gramàtica alemanya fora del seu abast.
+
+I nosaltres, que hauríem sacrificat deu mesos complerts dels nostres
+cursos de col·legi per estar almenys un jorn malalts, nosaltres que
+no desitjàvem procurar als nostres pares cap legítim orgull pel
+nostre bon comportament, ¡nosaltres no podíem agafar un trist cop
+d'aire al coll! Prou cercàvem els corrents d'aire, però contribuïen
+a mantenir la nostra bona salut refrescant-nos els humors. Ens
+enviàvem innobles mixtures per emmalaltir-nos, i ens feien engreixar
+i ens augmentaven la gana.
+
+Res no venia contra nosaltres fins que les vacances arribaven. En
+ésser al primer dia d'aquestes, agafàvem constipats, tos ferina, i
+tota mena de malalties, fins al temps d'anar novament a les classes.
+Aleshores, malgrat tots els nostres esforços, la salut ens tornava
+més forta que mai.
+
+Aquesta és la vida, i ben cert que nosaltres no som altra cosa que
+«l'herba segada per ésser consumida a la foguera».
+
+Tornem, però, al que dèiem de l'esculturat.
+
+Els nostres avantpassats tenien, positivament, de l'art i de la
+bellesa un just concepte. Considereu, per exemple, tots els nostres
+tresors artístics actuals: una pila d'objectes vulgars, ordinaris,
+de tres o quatre cents anys ençà. I jo em demano si és la bellesa
+intrínseca dels antics plats sopers, majòliques, terres cuites i
+coses semblants (que nosaltres tant exalcem), o si és l'aurèola dels
+anys resplendint sobre aquests objectes, ço que els dóna l'encís als
+nostres ulls.
+
+Les plates d'antic blau o blava terrissa fina que pengem a les
+parets per ornamentar-les constituïen el servei usual diari en les
+cases de fa alguns segles.
+
+Regirà la mateixa llei, en l'esdevenidor? Els elogiats tresors
+d'avui ¿seran sempre els bibelots barats d'ahir, i es veuran els
+_willow-patern_ arrenglerats sobre els escalfapanxes de les cases
+bones, cap a l'any 2000 i següents? De les tasses blanques amb bordó
+d'or que ostenten en llur fons una magnífica flor daurada (model
+inconegut) i que les nostres minyones d'ara trenquen sense mirament,
+¿en seran curosament recollits i enganxats els bocins? ¿Seran
+col·locades als prestatges elegants i servades d'espolsar a les
+exclusives mans de la mestressa de casa?
+
+El _guac-guac_ de porcellana de xina que ornamenta el dormitori de
+la meva dispesa, cap admiració nova em desperta, amb la seva
+blancor, amb els seus ulls blaus, el seu nas delicadament rosat amb
+petites taques negres, i el seu posat penós, d'una expressió
+bondadosa, que arriba a la imbecil·litat. Fins i tot confesso que
+m'empipa, si el considero sota el punt de vista purament artístic.
+
+Els meus amics se'n burlen¡ i la mateixa dispesera no en sent cap
+admiració, excusant la seva presència per la particular
+circumstància d'ésser un present de sa tia.
+
+Amb tot i això, d'aquí a dos cents anys, cosa més probable és que
+aquest gosset serà desenterrat de qualque recó, amb les potes
+escurçades i la cua desapareguda, i serà venut com a _xina antic_.
+Se'l posarà dins d'una vitrina, i els visitants voltaran a l'entorn,
+plens d'admiració, sorpresos de la brillantor del seu nas pintat, i
+potser discutiran sobre la boniquesa probable de la cua
+desapareguda.
+
+Nosaltres no podem, ara com ara, donar-nos compte de la formosura
+d'aquest gos: hi som massa familiaritzats. Tanmateix la bellesa del
+sol i dels estels no ens sorprèn gaire, perquè constitueixen
+fenòmens habituals als nostres ulls: així passa amb aquest gos. Però
+al 2288 el poble palesarà el seu entusiasme quan el vegi. El secret
+de fabricació de semblants gossets serà considerat com un art
+perdut. Els nostres descendents, enlluernats davant el nostre geni,
+ens proclamaran mestres habilíssims. Es farà al·lusió a les nostres
+persones amb aquesta amable frase: -Aquells grans artistes antics
+que floriren en el segle XIX i que produïren els xamosos gossos de
+porcellana xinesa.
+
+Els transparents brodats al pensionat per la més grandeta de les
+deixebles, esdevindrà la tapisseria d'època Victòria, i no tindrà
+preu.
+
+Aquests gerros per a cervesa, blaus i blancs, que avui es fan servir
+pels hostals, seran cercats d'ací d'allà, àdhuc badats o trencats,
+per molt que ho siguin; seran pagats a pes d'or, i els rics els
+usaran com una copa de Borgonya. Els viatjants japonesos compraran
+tots els presents de Ramsgate i records de Margate que es lliuren de
+la destrucció, per enviar-los a Yeddo com antigues curiositats
+angleses...
+
+* * *
+
+De cop, Harris abandona els rems, s'aixeca bruscament, deixa el seu
+lloc, es tomba d'esquena i enlaira les seves grans cames.
+
+Montmorency lladra amb tota la seva veu, fa un bot perillós i el
+cove de damunt de tota la pilera d'equipatge ve al dessota, fent
+escampadissa de tot el que contenia.
+
+Vaig esdevenir molt sorprès, però sense enfurismar-me gens ni mica,
+i vaig demanar alegrement:
+
+-Què hi ha? Ha passat alguna cosa?
+
+-Que si ha passat? ¿Sou vós, qui ho pregunta?
+
+Per poc que reflexionés, de cap de les maneres repeteix Harris el
+que va dir (*8). Jo era culpable (ja passo per això), però res no
+pot excusar la violència de llenguatge, la grolleria d'expressió:
+sobretot tractant-se d'un home ben educat com Harris, segons he
+pogut comprovar des que hi vaig fer coneixença.
+
+Anava jo capficat en altres coses, i havia oblidat (cosa fàcilment
+comprensible) que portava el timó. Resultat: coneixença íntima amb
+el viarany de vora el riu. De primer antuvi hauria estat difícil,
+distingir la barca (amb el seu contingut) del ribatge Middlesex del
+Tàmesis. Una estona després, l'assumpte resta resolt i ens retrobem
+cadascú al seu lloc.
+
+Harris, però, deia que ja en tenia prou, i em va proposar de
+rellevar-lo. Com que érem bastant a prop del ribatge vaig agafar la
+corda i vaig menar la barca fins a Hampton-Court.
+
+Hi ha, ací, un antic mur que estimo de debò. S'estén al llarg del
+riu, i jo no hi passo mai per devora sense sentir una influència
+sanitosa. ¡Què ho és, de dolç, de polit, de suau, aquest mur antic!
+Hom podria fer-ne un quadro deliciós. Els seus liquens rastrers, el
+verdet que el revesteix, la vida jove que traspassa porugament son
+cim per veure el riu bellugar-se afanyosament, i l'eura vella, que
+s'escampa per son flanc... Oh, si jo pogués dibuixar o pintar aquest
+mur! Estic segur que en faria un delitós bosqueig.
+
+Sovint he pensat com em plauria de viure a Hampton-Court. Talment
+s'hi respira la calma, la pau, i el lloc és tan encisador per
+passejar-s'hi de bon matí, abans que la gent no l'envaeixi!
+
+Dubto, però, que el projecte m'atregui a bastament per a
+realitzar-lo. ¡Deu ésser tan sepulcral, Hampton-Court, en arribar
+l'hora de posta! La llàntia projecta fantàstiques ombres contra les
+parets ornamentades de fusta entretallada; a través dels freds
+passadissos de pedra arriba el ressò de passes llunyanes... Us
+sembla que algú s'apropa... Després el ressò de les passes s'és
+afeblit, i un silenci de mort s'estableix: sols sentiu el batre del
+cor vostre.
+
+Nosaltres som criatures de sol; homes i dones amem la llum, la vida.
+Vet ací la raó per la qual ens apleguem en les ciutats i que fa
+augmentar en el camp, cada dia més, la despoblació. Tant com el sol
+ens il·lumina, tant com el dia lluu i la naturalesa treballa i
+palpita entorn nostre, amem els ribatges a ple aire, els boscos
+espessos; però durant la nit, quan la nostra mare Terra dorm,
+deixant-nos desperts, oh, que solitari és el món! Ens trobem
+espaordits, com uns infants dins una casa silenciosa. Ens asseiem
+planyent-nos, i cridem fort demanant els carrers resplendents de
+llum de gas, el so de les veus humanes, el bategar d'una vida que
+respongui al batec nostre. Un hom es veu massa abandonat, massa
+petit, dins la immensitat tranquil·la, mentre el vent de la nit fa
+bellugar les negres siluetes dels arbres! Una innombrable quantitat
+d'esperits s'esbargeixen ça i lla, portant la tristesa amb llurs
+gestos silenciosos i impressionants. Apleguem-nos per les ciutats;
+encenguem els grans focs d'alegria que són un milió de llums de gas,
+i cridem, cantem a chor! Fem posat de valents!
+
+* * *
+
+Harris em preguntà:
+
+-¿Haveu estat mai al laberint de Hampton-Court? Jo vaig ser-hi una
+vegada, per guiar un amic. Havia estudiat la topografia del lloc amb
+un mapa, i vaig sofrir una desil·lusió: era una cosa tan senzilla
+que semblava una estupidesa. Gairebé no val els 25 cèntims que fa
+pagar l'administració per entrar-hi.
+
+Es veia que el mapa era ben bé una broma, una farsa vulgar que en
+res no reproduïa el laberint tal com realment era; Harris havia dit
+al cosí de província que pilotava:
+
+-Hi entrarem, sols perquè pugueu dir que hi heu estat. No hi ha res
+més fàcil al món. És una ximpleria dir-ne laberint. Cal, des de la
+primera volta, tenir esment a servar sempre la dreta. Anem a donar
+un tomb de deu minuts, i cap a dinar tot seguit.
+
+Feia poc que havien entrat, quan trobaren algunes persones que els
+varen dir:
+
+-Fa, que som ací, tres quarts d'hora, més i tot, i comencem
+d'estar-ne tips.
+
+Harris els respongué:
+
+-Segueixin-me, si els plau. Jo no faig sinó entrar i sortir.
+
+Aquelles persones se n'admiraren, i afegiren:
+
+-És molt amable, vostè!- I ajustaren llur pas al de Harris.
+
+A mesura que avançaven, anaven trobant altres visitants desitjosos
+de sortir del laberint, fins que van aplegar-se gairebé tots els que
+hi eren. En veure Harris i el seu acompanyament, aquells que havien
+abandonat tota esperança de sortir-ne i de reveure llur casa i llurs
+amics, cobraven ànim, i, expressant llur gratitud, s'ajuntaven a la
+processó. Segons opinió de Harris, eren almenys vint persones. Una
+dona que tot el matí havia romàs allí dintre amb el seu nen, havia
+insistit a agafar-se al seu braç, de por que tenia, encara, de
+perdre's.
+
+Harris avançava servant sempre la dreta. Però el camí semblava
+llarg, i el seu cosí va ,dir-li:
+
+-Tanmateix ho és, de gran, aquest laberint!
+
+Harris: -Ui, si ho és! Un dels més grans de tot Europa!
+
+El cosí: -A la força ha de ser-ho, perquè havem caminat dues milles
+ben bones.
+
+Allò, a Harris, començava de fer-se-li estrany, però seguia amb bona
+fe, fins que, veient a terra un tros de pastís de deu cèntims, el
+cosí jurà que l'havia vist allí mateix set minuts abans.
+
+-Això no és possible!- digué Harris.
+
+-I tant, si és possible!- cridà la dona que anava amb el nen. -Jo
+l'he tret de les mans del meu fill i l'he llençat a terra. Ni mai
+que m'hagués ensopegat amb vós. Veig que sou un trapella.
+
+Harris aleshores es va indignar, i, amb el seu mapa al davant,
+volgué desenrotllar la seva teoria.
+
+-Si el mapa és tan bo com diu- va fer un dels que el seguien,
+-vejam, doncs, si endevina a quin punt ara som.
+
+Això Harris no ho sabia, i proposà, com el millor partit que es
+podia pendre, tornar a l'entrada i recomençar el passeig. Això últim
+fou acollit sense entusiasme, mentre que la proposta de tornar a
+l'entrada va obtenir la unanimitat.
+
+Es posaren tots en marxa darrera de Harris, justament amb direcció
+oposada a la precedent.
+
+Passaren deu minuts i es trobaren al bell mig del laberint.
+
+Harris volia fer entendre que era allò el que s'havia proposat;
+però, davant l'actitud amenaçadora de tots, es decidí per reconèixer
+la seva errada.
+
+Amb tot, s'havia trobat un punt cert de partida: sabien on eren. El
+mapa fou consultat de nou, i la qüestió es judicà més senzilla que
+mai. Reprengueren la marxa per tercer cop.
+
+Al cap de tres minuts, tornaven a trobar-se al centre del laberint,
+i totes les temptatives següents, qualsevol que fos la direcció, no
+donaren altre resultat. Allò esdevenia tan exacte, que la meitat de
+la gent s'aturava esperant que l'altra meitat fes la volta, segurs
+d'anar a parar al mateix punt de partida. Harris, dubtant, tornà a
+treure el mapa; però la gent, de veure només aquell objecte, es va
+irritar. Li aconsellaren de fer-ne bocins, i forçosament hagué de
+reconèixer que s'havia fet impopular.
+
+Finalment la colla, ja enfuriada fins al capdamunt, va reclamar amb
+grans crits el guarda. L'home va fer-se visible, s'enfilà per
+l'escala i donà instruccions a plena veu. Dissortadament els
+cervells eren tan contorbats que fou impossible, en absolut,
+entendre el que deia.
+
+L'home els recomanà que s'aturessin allà on eren, per tal de poder
+arreplegar-los. Ells es tiraven, mateix que pilotes, els uns contra
+els altres, tot esperant el guarda, qui, baixant de l'escala, va
+entrar al laberint.
+
+Es tractava, com per fer més completa la tabola, d'un guarda novell
+en el seu paper. En ésser dins del laberint, no sabé trobar la colla
+perduda; va recórrer tot el camp cercant-los, i acabà per perdre's
+ell i tot.
+
+Se'l veia córrer d'ací d'allà, procurant reunir la gent, que el
+sentien a cada instant. Esperaven cinc minuts, i després el veien
+reaparèixer exactament al mateix lloc que abans.
+
+I el desgraciat guarda cridava:
+
+-On diable s'havien ficat?
+
+No tingueren altre remei, per poder sortir, que esperar que tornés
+de dinar un altre guarda ben capacitat del seu paper.
+
+En opinió de Harris aquest laberint és molt atractiu, i determinàrem
+fer tots els esforços per persuadir George de visitar-lo en
+retornar.
+
+
+
+
+CAPÍTOL VII
+
+El Tàmesis endiumenjat.--La indumentària que ha d'usar qui vagi per
+sobre l'aigua.--Bona ocasió per als homes.--Harris no té gust en el
+vestir.--El jaquetó de George.--La tomba de la senyora Thomas.--
+L'home a qui no plauen les tombes, fèretres, cranis, etc.--Harris
+enfurismat.--Les seves opinions sobre George, els ribatges i la
+llimonada.--Esforços de Harris.
+
+Harris havia anat contant-me el seu passeig pel laberint, mentre
+anàvem travessant la resclosa de Moulsey, que per cert és ben gran i
+esmerçàrem força temps a passar-la. No hi havia altra barca que la
+nostra. Ha estat, del meu record, l'única vegada que he vist una
+barca sola dins la resclosa de Moulsey, més animada que cap altra
+(més i tot que la de Boulter).
+
+De vegades m'he aturat per contemplar-la, en moments que era
+impossible de veure l'aigua, que talment desapareix sota el
+bellugadís i confús vaivé de robes de vives tonalitats, gorres
+clares, albiradors capells, ombrel·les multicolors, domassos
+brillants, mantells i llistes de sedes onejant al vent, blancs
+vestits... Davant d'aquest bigarrament, un hom es fa la il·lusió de
+veure una grandiosa capsa plena de flors de tots colors, raigs de
+tots els tints, irradiant dins la resclosa com un arc de Sant Martí.
+
+Els diumenges que fa bo, aquest espectacle dura tot el dia. Ça i lla
+s'aturen, esperant torn per entrar a la resclosa, llargues rengleres
+d'embarcacions. Es veu com avancen, passen i desapareixen al lluny.
+El riu, a ple sol, és cobert, des del palau de Hampton fins a
+l'església, de groc i de blau, de taronja i blanc, de vermell i de
+rosa. Tots els habitants de Hampton i de Moulsey, amb vestit de
+canotage, vénen a vagabundejar entorn de la resclosa acompanyats de
+llurs gossos fumant i contemplant les embarcacions. El conjunt de
+les gorres i els vestits dels homes, els abillaments de les dones,
+els gossos excitats, els petits vaixells amb les blanques veles, el
+paisatge tan agradós i l'aigua escumejant, componen un dels
+espectacles més alegres que conec en les contrades de la negra i
+antiga ciutat de Londres.
+
+El riu és un bon pretext per a lluir l'abillament. Els homes podem
+palesar, allí sobretot, el nostre gust pels colors, i, segons el meu
+humil parer, sortim de la prova amb èxit.
+
+Quant a la meva persona, m'ha plagut sempre una mica de vermell en
+la indumentària: vermell i negre, s'entén. Heu de saber que els meus
+cabells són d'un fosc daurat (un bonic matís, segons m'han dit), i
+el vermell hi harmonitza d'allò més. També penso que una corbata
+blau-clar hi ha d'escaure molt. Afegiu-hi un parell de sabates de
+cuiro de Rússia i una faixa de seda vermella rotllada a la cintura
+(la faixa afavoreix més que el cinyell).
+
+Harris és massa aficionat a la mescla de groc i ataronjat. Ho tinc
+per una errada gran. És massa bru, per a portar el groc: no li escau
+del tot. Jo li he aconsellat d'usar el blau amb mostra crema, però
+cap persona no té la seva falta de gust en el vestir. Demés, Harris
+és obstinat en les seves idees, i això és veritablement fastigós:
+enfardat com sol presentar-se, impossible que pugui mai tenir èxit.
+I és una gran llàstima, perquè hi ha un o dos colors que no li
+farien fer cap lletja figura, sobretot si mirava de portar sempre el
+barret ensorrat fins a les orelles.
+
+George va fer algunes compres per a l'excursió, i he dir que
+d'aquestes compres no en vaig quedar pas content. El jaquetó és de
+color _criarda _. No voldria pas que George sabés el meu pensament,
+però, si he de dir la veritat, no sabria trobar jo cap cosa a la
+qual s'assembli. Fou el dijous a la tarda quan el va portar a casa
+nostra per ensenyar-nos-el. Reprodueixo el diàleg que tingué lloc:
+
+Harris i jo: -Quin nom té, aquest color?
+
+George: -No ho sé pas. Em sembla que per una tonalitat com aquesta
+no s'ha reservat cap nom. El botiguer m'ha dit que respon al gust
+oriental.
+
+Aleshores ens demanà el nostre parer.
+
+Harris: -Considerant-lo com un objecte que hagi de posar-se sobre
+una toia de flors o que s'utilitzi per espantar els ocells en
+començar la primavera, és de la meva absoluta aprovació. Ara, si es
+considera com article de vestir per a una criatura humana (a no ser
+que es tracti d'un negre de Morgate), no puc, de cap de les maneres.
+Em pertorba.
+
+George, amb aquestes paraules, va picar-se una mica. Harris va
+objectar:
+
+-Si us desplau el meu parer, compteu que no calia demanar-me'l.
+
+Tant a Harris com a mi, el que ens empipa, d'aquesta peça de vestir,
+és que ha d'atraure l'atenció vers nosaltres (*9).
+
+* * *
+
+Harris estava frisós per arribar fins a Hampton-Church i visitar la
+tomba de Mrs. Thomas.
+
+-Qui és Mrs. Thomas?- vaig demanar-li. I ell em respongué:
+
+-Com he de conèixer-la, jo? Es tracta d'una dama que s'ha ofert a si
+mateixa una tomba humorística, i aquesta tomba jo la vull veure.
+
+Vaig fer-li moltes objeccions. Jo no sé del cert si particularment
+sóc home de mala fatxa, peró mai no he tingut aquest gust d'anar a
+sospirar sobre les tombes. Ja sé que és convenient, en arribar a una
+ciutat o vila, anar a corre-cuita al cementiri per a divertir-se;
+però jo he estat sempre abnegat, fins i tot en contra meva, amb
+aquestes ocasions.
+
+Jo no tinc cap interès a examinar les fosques i fredes esglésies,
+amb l'acompanyament d'un vell conserge asmàtic que va llegint els
+epitafis.
+
+La vista d'un tros de bronze fos, col·locat sobre una làpida, no em
+produeix allò que en diríem una real felicitat.
+
+Sovint faig indignar els respectables _rates d'església_ quan veuen
+la meva impertorbabilitat davant les inscripcions sensacionals, i el
+meu migrat entusiasme per la història de la família de més relleu de
+la localitat. El meu desig, no gaire dissimulat, de fugir al camp
+fereix llur sensibilitat.
+
+Un matí daurat d'un sol brillant, jo era prop la muralla de pedra
+que enrotllava la petita església d'una vila. Fumava, en mig d'una
+profunda i deliciosa tranquil·litat, tot corprès del paisatge plàcid
+i dolç que s'oferia als meus ulls.
+
+L'antiga església, tota grisa, amb la seva eura enfiladissa i el seu
+pòrtic de fusta teginada; el caminal, tot blanc, que serpentejava al
+peu del turó entre dos rengles de grans oms; les torretes, amb
+teulada recoberta de palla, deixant albirar llur perfil més enllà
+del graciós i presumit esbarzerar del clos; al fons, la cinta
+argentada del riu, i al costat el bosc...
+
+Heu's ací un adorable panorama, que m'inspirava un poema, un
+idil·li. Em sentia noble i dignificat, inclinat a rebutjar el mal i
+enlairar-me per damunt del segle. Hauria volgut estatjar-me i viure
+allí, i mai més no cometre futilitats, observant una bella
+existència, sense reprotxe, fins a tenir els cabells blancs com
+l'argent en arribar a vell, etc., etc. En aquell moment oblidava les
+accions dolentes de tots els meus amics i coneguts, i els beneïa.
+
+Tant se me'n donava, d'aquests, ocupats com eren a portar una vida
+frívola i indiferent, ben lluny de pensar el bé que feia per ells en
+aquell plaent indret. Jo el feia, però, i hauria estat content de
+poder fer-los tan feliços com desitjava.
+
+Quan més capficat estava, meditant entorn d'aquests enlairats i
+dolços pensaments, vaig ésser retornat al món per la veu agra i
+vella que em cridava:
+
+-Molt bé, senyor, molt bé: ja va, ja. Ara mateix, senyor: no en
+passi ànsia!
+
+Em giro i el veig al mig del cementiri un bon home, calb, que,
+coixejant, venia cap a mi. Duia un gran manyoc de claus, que feia
+sorollar a cada pas.
+
+Amb una digna mirada vaig indicar-li que volia estar ben sol. Però
+l'home seguí aproximant-se cap a mi.
+
+-Ja vinc, senyor, ja vinc! És que vaig una mica coix: veu? No vaig
+tan lleuger com altres vegades. Passi per ací, senyor.
+
+-Aneuvos-en! ¡Deixeu-me tranquil, vell miserable!- li vaig dir.
+
+-M'he donat tota la pressa possible, així que la meva dona l'ha
+vist. Segueixi'm, senyor, si li plau.
+
+-El que heu de fer és anar-vos-en, abans no m'enfili dalt del mur i
+no us digui dos i dos quant fan.
+
+L'home semblà sorprès.
+
+-No vol pas veure les tombes?
+
+-No. No en tinc pas ganes, de veure-les. Vull únicament romandre
+arrambat a la tàpia. Aneu-vos-en i deixeu-me en pau. Sóc ple de
+bells i nobles pensaments que em produeixen un efecte sanitós i dels
+quals voldria servar la impressió. ¿Què veniu a parlotejar, ací, i
+per què em feu perdre l'oremus, en fer-me voleiar les meves millors
+idees amb la vostra estúpida proposició de pedres mortuòries?
+Deixeu-me en pau, us torno a dir, i vegeu de trobar qui us enterri a
+poc preu, que jo pagaré la meitat del que costi.
+
+L'home restà una mica sufocat; es refregà els ulls i em mirà fit a
+fit. Jo tenia, malgrat tot, l'apariència d'un ésser humà, i ell no
+podia dubtar-ne.
+
+-Tal vegada és estranger, vostè? No és d'ací?
+
+-No que no en sóc, d'ací. Si ho fos, vos no en seríeu.
+
+-Així, doncs, vostè vol veure les sepultures, les tombes, la gent
+que hi ha enterrada... Ja em comprèn, vostè: els fèretres.
+
+-Mentiu!- vaig cridar. -Jo me'n ric, de les tombes, de les vostres
+tombes! Per quins set sous les hauria de voler veure? ¿Per ventura
+no tenim les nostres, les de la nostra família? El meu oncle Podger
+té, al cementiri de Kensal Green, una sepultura que és la joia de
+tota la contrada. El monument fúnebre del meu avi Bow pot rebre vuit
+visitants. La meva tia Susanna té, al cementiri de Finchley, una
+tomba de rajola amb tot d'ornaments d'una pedra tumulària i amb una
+mena de cafetera en lloc de baix relleu. Demés, aquest monument té
+un cimbori rodó de quinze centímetres, del millor marbre, que ha
+costat a pes d'or. Si alguna vegada desitjo veure tombes, és per
+aquells indrets on em plau d'anar. ¡No m'interessa cap altra
+sepultura! Quan vós sigueu enterrat, us vindré a veure: és tot el
+que puc fer per vós.
+
+L'home es desfeia en llàgrimes. Em va semblar que una de les seves
+tombes tenia, a dalt de tot, un tros de pedra que deien si era la
+resta d'una estàtua d'home; una altra tomba oferia una inscripció
+que ningú no era capaç de desxifrar.
+
+Jo seguia sense commoure'm. L'home insistí, amb el cor nafrat:
+
+-No vol veure les vidrieres commemoratives?
+
+Davant la meva negativa, lliurà una darrera escomesa, els darrers
+ressorts. Se m'acostà i em digué amb una veu indistinta:
+
+-A baix, a la cripta, tinc un parell de cranis! Vingui a veure'ls!
+Vingui a veure els cranis! Per a vostè, jove, és ara el temps de
+vacances, i segurament voldrà divertir-se.
+
+Giro esquena, i, tot anant-me'n, encara el sentia cridar:
+
+-Vingui a veure els cranis! Torni, doncs: torni, i els veurà!
+
+* * *
+
+A Harris li plauen les sepultures, les tombes, els fossars, els
+epitafis, les inscripcions funeràries. Només de figurar-se que no
+podria veure el «darrer estatge» de la senyora Thomas es mig
+trastornava i deia:
+
+-Des que aquesta excursió fou projectada, havia somiat aquesta
+visita, i per a fer-la m'he unit a vosaltres.
+
+Vaig dir-li que havia de pensar amb George, i que teníem l'obligació
+de remuntar la barca fins a Shepperton per tal de poder trobar-lo
+cap a les cinc. Llavors les emprengué amb George.
+
+-¿Per què vagabundeja tot el dia i ens deixa sols a arrossegar a
+contracorrent aquesta feixuga parroquiana? ¿No podria treballar una
+mica i tenir lliure el dia per passar-lo amb nosaltres? ¡Vagi al
+dimoni la seva banca! ¿Que hi pot fer res de bo, allí? A qualsevol
+hora que jo m'hi hagi escaigut, mai no l'he vist treballar. El
+veureu tot el dia seure darrera el vidre d'una finestreta,
+esforçant-se a fer veure que es troba molt enfeinat. ¿Voleu dir-me
+què se'n pot esperar, d'un home darrera una finestreta? ¡Ben bé que
+jo haig de treballar, per a viure! Per què no fa ell el mateix? ¿Per
+què serveixen, ell i les banques? De pendre-us els diners ja en
+saben; però presenteu-vos-hi amb un xec, i us el retornen ple
+d'inscripcions com aquestes: «¡No hi ha fons!», «¡Informeu-vos de la
+persona que envia!» Voldríeu dir-me a què treu nas, tot això? Poc
+sabeu la pila de viatges que m'han fet fer. Dues vegades, la darrera
+setmana! Però no estic pas disposat a suportar-ho més temps, i
+retiraré el meu dipòsit.
+
+Si George fos aquí, podríem anar a veure aquesta tomba. Jo no m'ho
+acabo de creure, que ell sigui a la banca. Estic segur que s'està
+esplaiant, mentre nosaltres carreguem amb tota la feina. Doncs bé:
+me'n vaig a passeig, a pendre la fresca.
+
+Vaig fer-li veure que ens caldria córrer qui-sap-lo per a trobar un
+hostal o una cantina. Llavors fou el riu, que tingué la culpa de
+tot.
+
+-Per què serveix, aquest riu? ¿És que hem vingut a lliscar-hi per a
+morir-nos de set?
+
+Quan Harris té aquests rampells, el millor que es pot fer és
+deixar-lo dir: vessa tota la bilis i resta tranquil tot seguit. Vaig
+dir-li:
+
+-A dins del cove hi ha llimonada concentrada, i a proa teniu el
+càntir amb molts litres d'aigua. Barregeu aquestes dues coses i
+obtindreu una beguda fresca i calmant.
+
+Aleshores s'enfurismà contra la llimonada i totes les altres begudes
+pròpies d'escolars: gingebre, xarop de gerds, etc., etc.
+
+-Això són infames mixtures- deduïa -que produeixen la dispèpsia i
+malmeten el cos i l'ànima, engendrant la meitat dels crims que es
+registren a Anglaterra.
+
+Ell, de totes maneres, volia beure una cosa o altra; Va enfilar-se
+al banc i va ajupir-se per agafar del fons del cove l'ampolla, que
+no era gaire de bon abastar. S'anà ajupint ajupint, i, obstinat a
+voler governar la barca malgrat el desequilibri del seu cos, agafà
+malament la corda i féu anar l'embarcació contra el ribatge. Amb la
+topada caigué i anà a ficar-se de cap a dins del cove, quedant
+agafat als costats de la barca i amb les cames en l'aire. Ni gosava
+a bellugar-se, per por d'ésser engolit, i qui sap el temps que
+hauria romàs en tal posició si no corro a hissar-lo agafant-lo de
+les cames.
+
+No cal dir que aquest incident havia d'augmentar la seva furor.
+
+
+
+
+CAPÍTOL VIII
+
+Destorbs.--El que cal fer.--Comportament groller dels propietaris
+riberencs.--Defenses.--Harris canta una cançó còmica.--Una reunió
+aristocràtica.--Conducta de dos joves poca-soltes.--Unes
+informacions sense utilitat.--George compra un banjo.
+
+Sota els salzes ploraners de Kempton Park vam aturar-nos per fer
+l'àpat. És una planura riberenca, catifada de verd i guarnida de
+salzes que la cobricelen. Anàvem a entrar al tercer plat (pa i
+confitures) quan heu's ací que ens compareix un cavaller, amb
+mànegues de camisa i una curta pipa a la boca, i ens diu:
+
+-¿Ja saben que estan violant una propietat privada?
+
+-Encara no hem ben examinat aquesta qüestió, per a deduir
+conclusions- vam dir-li. -Amb tot, si vostè ens assegura, sota la
+seva paraula de cavaller, que nosaltres violem aquesta propietat,
+estem disposats a creure'l.
+
+Ens va donar la seguretat que demanàvem, i nosaltres, per la nostra
+banda, li donàrem les gràcies. Però el seu posat era de no estar
+gaire content: anava amunt i avall, no molt lluny de nosaltres.
+
+Aleshores vam preguntar-li:
+
+-¿Podríem servir-lo en res més?- I Harris, amb la intenció de fer
+broma, li oferí pa i confitures. El cavaller, que indubtablement
+pertanyia a alguna societat els estatuts de la qual prohibien la
+ingestió dels susdits aliments, declinà l'oferiment amb aspra forma,
+i fins semblava injuriat per l'atenció que li haviem tingut.
+
+El seu deure era treure'ns d'allí.
+
+-Sí, aquest és el seu deure i caldrà complir-lo- li digué Harris.
+-Però em plauria de conèixer el seu parer sobre la millor manera de
+fer-ho.
+
+Harris és un home corpulent, molt forçut, musculós, de gran
+ossamenta. Aquell home se'l mirà detingudament, i respongué:
+
+-Vaig a consultar el meu superior i tornaré per posar-los en remull
+dins del Tàmesis.
+
+Naturalment, no es deixà veure més. En realitat, el que volia era un
+xelí.
+
+Hi ha, tanmateix, una bona colla de paràsits riberencs que fan a
+l'estiu bones pessetes passejant-se al llarg del riu i arrencant un
+tribut als que són prou babaus per a fer-ne cas. Diuen que són
+«enviats del propietari» i prenen nota dels noms i adreces per a
+passar-la a llur senyor, el qual pot fixar (si és que realment té
+dret a fer-ho) una quantitat justa pels danys i perjudicis causats a
+la propietat on heu cercat un recó que us servís de solaç.
+
+Generalment el públic és indolent i temorenc, i prefereix suportar
+aquestes imposicions ans que acabar-ho d'una vegada mostrant una
+mica d'energia.
+
+Cal avergonyir resoltament els propietaris dignes de vituperi. Llur
+egoisme augmenta d'any en any, i, si per ells anés, es prohibiria en
+absolut l'accés al Tàmesis. No en tenen prou amb els petits tributs
+i el que el riu ja per si sol representa, que han de clavar-hi
+estaques al fons i posar cadenes de marge a marge. Ara de poc han
+fet penjar als arbres uns grans anuncis de prohibicions que solament
+de veure'ls em desperten els instints més dolents. Em vénen intents
+d'arrencar tots aquests cartells i mig partir-los sobre el cap de
+qui els ha posat, fins a deixar-lo mort. L'enterraria tot seguit, i
+sobre la fossa hi clavaria el seu cartell com a làpida tombal.
+
+Vaig dir a Harris els meus sentiments, i aquest em va respondre:
+
+-Jo faria encara pitjor. No solament exterminaria els enganxadors de
+cartells, sinó que degollaria tota la família, llurs amics i
+parents, i després els cremaria la casa.
+
+Això em semblà massa exagerat, i li ho vaig fer observar.
+
+Harris: -Tal com he dit ho faria. Aquest tractament fóra ben
+merescut, ¡i de bona gana cantaria cançons còmiques damunt les
+cendres! -
+
+Vaig restar desolat en escoltar aquesta professió de fe sanguinària.
+Tots hem de fer que els nostres instints de justícia no degenerin en
+sentiments de venjança. Llargues amonestacions em calgué fer a
+Harris per a conduir-lo a idees més cristianes, i, a la fi, vaig
+eixir-ne victoriós. Em va prometre que gràcies a la meva intervenció
+els amics i parents salvarien la vida, i que no cantaria pas sobre
+les cendres de la casa.
+
+Si haguéssiu, alguna vegada, sentit cantar a Harris una cançó
+còmica, compendríeu l'immens servei que he rendit a la humanitat. Se
+li ha ben arrelat la idea que amb aquell particular gènere hi ha de
+fer sort. I els seus amics que li coneixen tals temptatives, es fan
+també càrrec que mai no podrà guanyar la menor glòria i que és temps
+perdut aconsellar-li de fer cap assaig.
+
+Quan es prega a Harris de cantar, acostuma a respondre:
+
+-Amb molt de gust, per mi; però jo només sé cançons còmiques...- I
+que ho diu amb una entonació com volent dir que un hom ha
+d'escoltar-lo un cop i morir tot seguit.
+
+-És molt amable, molt amable!- diu la mestressa de la casa. -¿Ens en
+cantarà una, senyor Harris?
+
+Harris s'acosta al piano, amb el feliç gest de l'home disposat a
+sacrificar-se generosament pel seu pròxim.
+
+-Silenci, si els plau!- diu la mestressa de la casa, girant-se. -¡El
+senyor Harris va a cantar-nos una cançó còmica!
+
+-Oh, quina felicitat!- exclamen els concurrents.
+
+Retornen els que eren a la _serra_; pugen els dels altres pisos; es
+recerca per tota la casa i s'apleguen al saló amb un somriure als
+llavis.
+
+Harris comença.
+
+Val a dir que no és cosa de demanar una gola privilegiada, per a
+esmenussar un couplet còmic; ni cal una frase mestra ni
+vocalitzacions. Tampoc no ha de fer gens estrany, sentir al cantant
+enfilar una nota a un diapassó massa alt i sobtadament canviar el
+to. No cerqueu l'exactitud del compàs, ni concediu gaire importància
+al fet d'avançar-se l'artista dos temps sobre l'acompanyament, o que
+s'aturi de cop i volta a la meitat del couplet per a discutir amb el
+pianista sobre aquest particular, reprenent el mateix fragment de la
+cançó.
+
+En canvi, haveu d'estar disposats a sentir repetir els tres primers
+versos del couplet, sense misericòrdia, fins al moment de la
+tornada, i veure com tot d'un.plegat, el cantant deixa de cantar,
+per a riure burlescament i dir: «És xocant, però que em pengin si em
+recordo del que segueix!» Aleshores mira d'empescar-se alguna cosa,
+i al cap d'una mica es recorda «del tros que havia perdut», quan
+justament es troba en un període ben diferent de la cançó;
+interromp, (sense fer-ne esment a l'auditori) reprenent el couplet
+en la frase recordada, i el públic resta en el més greu dels
+desempars.
+
+Altrament, no us cal...
+
+Però vaig a donar-vos una idea de Harris fent de cantor, i vosaltres
+mateix judicareu.
+
+Harris (dret davant el plano i parlant al públic amatent): -Em temo
+que aquesta cançó no la trobin massa vella. Estic segur que tots
+vostès la coneixen, però es l'única que sé. És la _Cançó del jutge_,
+treta de Pinafore... No, no és pas Pinafore, el que vull dir. Vull
+dir... Ja ho saben, vostès, el que vull dir: és una altra cosa.
+Vostès ja ho comprenen, veritat que sí? Bé: vostès han de cantar la
+tornada, tots a chor.
+
+Murmuris de goig i d'inquietud per això de repetir a chor la
+tornada. Uns acords brillants marquen el preludi de la _Cançó del
+jutge_, treta del _Procés davant un jurat_ per un pianista nerviós.
+Arriba el moment de cantar, però Harris se'n distreu. El pianista
+torna a començar el preludi, i Harris es posa a cantar els primers
+versos de la _Cançó del primer lord de l'almirallat_ de Pinafore. El
+pianista s'esforça per acabar el preludi, però s'ho deixa córrer i
+prova de seguir a Harris amb l'acompanyament de la _Cançó del
+jutge_, treta del _Procés davant un jurat_. Veu que allò no va bé, i
+es demana on és i què és el que fa. Perd el cap, i de sobte s'atura.
+
+Harris (encoratjador i amb to de benvolença): -Molt bé, molt bé! Ho
+fa meravellosament! ¡Continuï!
+
+El pianista: -Em sembla que hi ha un malentès. Vejam: què canta,
+vostè?
+
+Harris (ràpidament): -Doncs la _Cançó del jutge_, treta del _Procés
+davant un jurat_. ¿No la coneix, vostè?
+
+Un amic de Harris (al fons de la sala): -No, home, no! De cap
+manera! No sabeu el que dieu. Cantàveu la _Cançó de L'almirall_ de
+Pinafore.
+
+Segui una llarga argumentació, entre Harris i aquest amic, sobre
+quina era, positivament, la cançó que Harris cantava. L'amic digué,
+a la fi:
+
+-Tant ens fa saber-ho com no, el que canteu: la qüestió és que
+canteu.
+
+Harris, vivament ressentit per la injustícia que se li feia, demanà
+al pianista que tornés a començar. El pianista, llavors, toca el
+preludi del _Cant de l'almirall_, i Harris, veient el moment
+favorable per a rompre a cantar, comença:
+
+«En fer, de jove, mon debut forense...»
+
+És a dir, el _Cant del jutge_, del _Procés davant un jurat_.
+
+Tothom esclafeix a riure. Harris es pren la riallada com un
+compliment. El pianista pensa amb la seva muller, amb la seva
+família; abandona la lluita desigual i se'n va. El seu lloc l'ocupa
+un pianista més vigorosament constituït.
+
+El nou pianista (alegrement): -Ara, estimat company, ja pot començar
+quan vulgui. Jo m'encarrego de seguir-lo. Fora el preludi!
+
+Harris (al qual les explicacions precedents han aclarit de mica en
+mica el cervell) diu tot enriallat:
+
+-Per Júpiter! Els prego que em dispensin. Barrejava les cançons,
+però la culpa era de Jenkins. Ara, ara!...
+
+Canta. La seva veu sembla sortir del soterrani i ofereix certa
+analogia amb els sords murmuris precursors d'un terratrèmol.
+
+«Quan era jove vaig servî un trimestre
+com a pixatinter d'un magistrat...»
+
+Harris (dirigint-se al pianista): -És més baix, amic meu. Tornarem a
+començar aquest passatge, si li plau.
+
+Novament canta els dos primers versos amb veu de falset. Gran
+sorpresa d'una part de l'assemblea. Una dama vella, retornada a la
+infància i asseguda a la vora del foc, es posa a plorar, i se l'han
+d'endur.
+
+Harris (continuant):
+
+«Espolsava finestres; espolsava la porta
+i...
+
+No, no! «Netejava les vidrieres de la gran porta i encerava
+l'entarimat.» No, tampoc. Em perdo. Jo els demano perdó. És una cosa
+xocant, però mai no puc recordar-me d'aquest vers. «I jo... i jo...»
+Què hi farem? Passem a la tornada, i amunt la barca. (Canta.)
+
+«I jo tra-derí-derà, la-tral-la-la-la.
+Heu's ací que ara sóc ministre de Marina.»
+
+Tots amb la tornada, eh? Aquests dos versos són els que han de
+repetir. Va?
+
+(Chor.)
+
+I ell:
+
+«Heu's ací que ara és ministre de Marina.»
+
+Aquest bon Harris no sap veure fins a quin punt arriba a fer el
+beneit i com és carregós per a molta gent que no li ha fet cap mal.
+S'imagina, amb tota la bona fe, que els ha fet el més gran obsequi,
+i afegeix:
+
+-Després de sopar, ja els cantaré una altra cançó.
+
+Però, ara que parlem de recepcions i de cançons còmiques, us contaré
+una curiosa aventura en la qual vaig pendre part i que demostra com
+el treball mental és, generalment, propi de la naturalesa humana.
+
+Havíem format una reunió elegant, d'enlairada cultura intel·lectual;
+ens vestíem amb la millor roba de l'armari i sosteníem belles
+converses. En poques paraules: tots ens sentíem feliços, tret de dos
+joves estudiants vinguts d'Alemanya no feia gaire. Llur posat era
+d'estar en la reunió de mala gana, com si trobessin el programa
+enutjós. Nosaltres érem massa intel·ligents, al costat d'ells:
+aquesta era la veritat. La nostra brillant conversa junt amb els
+gustos més refinats, els aclaparava i els deixava a un nivell
+inferior al nostre. Tots férem, més tard, aquesta observació: que
+mai no devien haver-se trobat allí.
+
+Es tocaren fragments dels antics mestres alemanys; es discutí
+filosofia i estètica; els homes estigueren oportuns amb les dames i
+es féu humorisme, sempre de bon to. Algú declamà un poema francès,
+després de sopar, i els concurrents van declarar-lo admirable.
+Després una dama cantà una balada espanyola, tan sentimental que féu
+vessar llàgrimes a dos de nosaltres. La balada era patètica de debò.
+
+Aleshores aquells joves s'aixecaren i digueren:
+
+-Vostès no han sentit mai a Herr Slossen Boschen cantar la seva gran
+cançó còmica alemanya!-
+
+Aquest digne Herr havia arribat en aquell moment, i s'havia
+instal·lat directament al menjador.
+
+Cap de nosaltres l'havia mai sentit. Els joves afegíren:
+
+-És la cançó més divertida que s'ha escrit. Nosaltres coneixem
+Slossen Boschen, i, si vostès volen, anirem a demanar-li que vingui
+a cantar-la. Mirin si ho serà, de divertida, que, havent tingut
+Slossen Boschen l'honor de cantar-la davant l'emperador d'Alemanya,
+calgué portar al llit l'emperador, malalt de tant riure. Demés, no
+hi ha ningú que pugui cantar-la com ell: sap servar una gravetat tan
+gran tot el temps, que es podria creure que recita una tragèdia. I
+aquesta actitud fa la cosa més original. Mai no deixa suposar, ni
+pel seu to ni pels seus gestos, que canta una cosa còmica, puix
+treuria sabor a l'obra interpretada. El seu aire grave, patètic i
+tot, esdevé una broma irresistible.
+
+Davant aquestes explicacions expressàrem el nostre viu desig
+d'escoltar aquell estrany ocell i poder judicar bé.
+
+Els joves anaren a fer la petició a Herr Slossen Boschen.
+
+Probablement fou satisfet del requeriment que li portaven, car
+vingué tot seguit i seié al piano sense dir una sola paraula.
+
+-Oh! Es divertiran d'allò més! ¡Riuran de debò!- deien amb veu baixa
+els joves, travessant el saló per pendre lloc modestament darrera el
+professor.
+
+Herr Slossen Boschen s'acompanyava ell mateix. El preludi no feia
+pressentir una cançó còmica, certament: era d'un to brillant, ple
+d'ànima, i ens va posar la carn de gallina.
+
+-És el mètode alemany - ens dèiem nosaltres. I ens disposàvem a la
+fruició.
+
+La llengua alemanya jo no l'entenc: malgrat haver-la apresa en el
+col·legi, no en recordava ni un traïdor mot dos anys després de
+sortir-ne.
+
+En el moment que dic, no vaig deixar de veure la meva ignorància i
+vaig practicar una estratagema que tinc per genial. Vaig començar de
+fixar-me en els dos joves alemanys, no traient-los mai la vista de
+sobre. Quan en llur cara es dibuixava un somrís, jo també somreia;
+quan s'esforçaven a contenir la rialla, també feia jo els possibles
+per a contenir-la; i fins hi afegia, de tant en tant, un petit
+cloc-cloc de satisfacció, com si fos percudit d'un dard espiritual
+que als vulgars mortals escapava.
+
+Em considerava, senzillament, molt hàbil, operant així.
+
+A mesura que la cançó seguia, vaig observar que la major part de
+l'auditori tenia, com jo, fixa la mirada en els joves alemanys. Es
+retorçaven, en riure, i s'estiraven en convulsions com ells, i com
+ells es donaven de tot cor a l'alegria, exposant-se a rebentar, per
+dir-ho així, a cada moment. Se'n podia dir un èxit complet.
+
+Però el professor alemany no semblà pas estar satisfet del tot. A
+les nostres primeres riallades, la seva fisonomia va palesar una
+sorpresa extrema, com si les rialles haguessin estat el darrer dels
+compliments que esperava. Nosaltres trobàvem que aquesta expressió
+era el súmmum de la bufonada, i ens dèiem: -Verament, aquesta
+gravetat ja constitueix la meitat de la broma.- La més lleu
+manifestació, per la seva part, fent veure que es donava compte de
+la seva pròpia broma, desfaria l'efecte.
+
+Com que les rialles continuaven, el seu posat de sorpresa va
+tornar-se enuig, i després indignació, i ens llançà unes ullades
+ferotges. (Els dos joves qui eren darrera seu i no podien ésser dins
+el seu radi visual, foren exceptuats). Aquella mímica ens produí
+escomeses convulsives. Certament, aquesta cançó podia fer-nos morir.
+Les paraules, per si soles, podien ja emmalaltir-nos, però tanmateix
+aquesta serietat, aquesta burla, era massa.
+
+A la darrera estrofa, l'artista es sobrepassà a si mateix, i féu
+espurnejar sobre nosaltres els seus ulls, plens d'una furor que ens
+hauria contorbat d'allò més si per endavant no haguéssim estat
+previnguts que allò formava part del mètode còmic alemany. Per
+acabar-ho d'adobar, llançà al mig d'aquella estranya música un crit
+d'agonia tan dolorit, que, de no tenir la seguretat que es tractava
+d'una cançó còmica, hauríem plorat.
+
+La cançó acabà entre una cascada de rialles.
+
+-Oh!- vàrem dir a chor. -¡Mai no havíem escoltat una cosa tan
+divertida! Certament és estranya la idea (general arreu del món) que
+els alemanys no posseeixen el sentiment humorístic. ¿Per què no han
+traduït llur cançó a l'anglès, per a major joia dels mortals?
+
+Aleshores Herr Slossen Boschen s'aixecà, invectivant-nos
+terriblement. Per la col·lecció de lletanies alemanyes que ens
+adreçà vaig deduir que la seva llengua és verament privilegiada per
+a fer-ne semblant ús. Dansà, féu tremolar els punys, i ens serví tot
+l'anglès que sabia. Talment semblava que mai ningú l'hagués insultat
+fins aleshores.
+
+Es veia que la cançó no tenia res de còmica. Referia com una mossa
+de les muntanyes de Hartz havia donat la seva vida per tal de salvar
+l'ànima del seu promès. Després de la mort, es retroben en la regió
+etèria les dues ànimes. La darrera estrofa descriu com el promès
+menysprea i refusa l'ànima de la que per ell va sacrificar-se, i
+marxa amb un altre esperit. No estic gaire segur dels detalls, però
+sé fixament que es tractava d'una gran tristor. Herr Boschen ens
+digué que havia fet sentir a l'emperador d'Alémanya aquesta cançó, i
+que el sobirà havia sanglotat com un nen. Segons l'opinió universal,
+era un dels cants més tràgico-patètics de la llengua alemanya.
+
+La nostra situació era, doncs, ben dolenta. ¿Haveu vist una cosa
+semblant?
+
+Ni gosàvem a obrir boca. Cercàrem detingudament els dos joves autors
+de la broma sense solta, però havien marxat a la francesa, tot just
+finida la cançó.
+
+La vetllada féu punt ací. Mai no he vist un comiat de reunió tan
+silenciós, tan poc cerimoniós com aquell. Tothom se n'anava sense
+donar ni tan sols la bona nit, i un a un baixàvem amb pas de llop,
+per allà on hi havia menys claror. Es demanava amb veu baixa, al
+guarda-robes, el barret i l'abric; cadascú es féu de porter, lliscà
+enfora sense fer soroll i guanyà la primera cantonada a corre-cuita,
+fent els possibles per no retrobar-se.
+
+D'ençà d'aquella vetllada, les cançons alemanyes no tenen per a mi
+cap interès.
+
+* * *
+
+A dos quarts de quatre aconseguíem Sunbury Lock. Per aquest indret
+el riu és meravellós, i el braç derivat no és menys bonic. ¡Tingueu,
+però, el seny de no voler remuntar-lo!
+
+Una vegada vaig provar de fer-ho. Em trobava vora el riu, i vaig
+demanar als companys si creien que podríem passar-lo.
+
+-Certament, amb tal que remeu fort- em digueren.
+
+Justament aleshores s'esqueia que érem sota la passera que penja
+sobre el petit braç derivat del riu, i vaig encorbar-me sobre els
+rems.
+
+Treballava d'allò més, posant a contribució els braços, les cames i
+els muscles. La meva tasca era sostinguda, elegant, enèrgica i
+ràpida. Els meus amics van assegurar-me que feia pler de veure'm.
+
+Al cap de cinc minuts vaig pensar que devíem ésser ben a prop de la
+porta de la resclosa, i vaig tombar-me per a veure si efectivament
+era així. Érem sota la passera: exactament al mateix lloc on havia
+començat a remar. Els meus companys reien amb les mans al ventre.
+M'havia fet un tip de suar per a deixar, al capdavall, la barca
+enganxada a la passera.
+
+Ara, quan s'ha de remar a contracorrent en els braços del riu prop
+les rescloses, ja m'he avesat a deixar-ho fer als altres.
+
+* * *
+
+Passàrem per davant de Walton, relativament important per tractar-se
+d'una vila riberenca. Com s'esdevé amb totes les poblacions
+semblants, Walton és banyada pel riu únicament de la punta dels
+peus. Cal dir que, del riu estant, la vila no sembla tenir gaires
+dotzenes de cases.
+
+Windsor i Avingdon són els únics poblats, entre Londres i Oxford,
+que poden veure's del riu estant. Tots els altres s'amaguen per les
+sinuositats de la ribera i llancen una ullada poruga vers els
+marges. Jo els felicito d'haver estat força discrets deixant als
+ribatges els camps i els boscos. Reading mateix, malgrat tots els
+seus esforços per tocar el Tàmesis tant com pot, té el bon gust
+d'amagar la seva horrorosa cara ben lluny del riu.
+
+Naturalment, Cèsar té reservat, a Walton, el seu petit lloc. És un
+camp atrinxerat, o una cosa per l'estil. Aquest Cèsar era un
+veritable _caminador_ de rius.
+
+La reina Isabel també s'havia arribat fins per aquest indret. Aneu
+allà on vulgueu, mai no us podreu desfer d'aquesta dona.
+
+Cromwell i Bradshaw (no pas el guia, sinó l'home que demanà el cap
+del rei Carles) tingueren una residència a Walton. ¡Heu's ací un
+dueto ben delitós!
+
+A l'església de Walton es veuen encara tombes cèlebres. Vaig témer
+de no poder contenir Harris, però semblava haver-se'n distret, i
+passàrem de llarg.
+
+Més enllà del pont, el riu serpenteja molt i esdevé, gràcies a
+aquesta disposició natural, força pintoresc, però molt enutjós per a
+remar o remolcar, motivant nombrosos conflictes entre remolcadors i
+remers.
+
+A la banda dreta deixem Oatlands Park. És una antiga plaça. El rei
+Enric VIII la prengué al veritable posseïdor (el nom del qual tinc
+oblidat) per tal de poder instal·lar-s'hi ell. A dins del parc pot
+visitar-se, segons diuen, una curiosa gruta; però jo, per la meva
+part, mai no he sabut veure-la.
+
+La duquessa de York, que havia viscut a Oatlands Park, era molt
+aficionada als gossos. Va fer construir un cementiri, on enterrava
+els seus amics així que anaven morint-se. Deu haver-n'hi uns
+cinquanta d'enterrats, separadament i amb un epitafi cadascun. Jo
+m'atreveixo a dir que ben bé se la mereixien, llur sepultura, com
+tot fill de mare.
+
+A Corway-Stakes, primer angle sota Walton Bridge, fou lliurada una
+batalla entre Cèsar i Cassivelaunus. Aquest darrer havia fortificat
+el riu, plantant-hi al fons tot d'estaques arrenglerades, i havia
+fet posar un avís que deia: «Prohibit el pas». Però Cèsar passà,
+malgrat tot. Ja veieu, doncs, com no és possible separar Cèsar
+d'aquest riu.
+
+Un home així convindria tenir avui prop les rescloses.
+
+Halliford i Shepperton són dos petits recons ben escaients,
+particularment per la banda del riu, però no tenen gran cosa de
+notable.
+
+Hi ha, no obstant, al cementiri de Shepperton, una tomba damunt la
+qual fou inscrit un poema.
+
+Jo no sabia com fer-ho per poder veure si Harris tenia ganes de
+visitar-la. Vaig notar que dirigia vers l'embarcador com una mirada
+d'enveja: jo que sí, que quan hi som a la vora faig per manera que
+li caigui el barret a l'aigua. Entre el mal temps que es donava per
+recobrar-lo i la seva indignació davant la meva graponeria per
+haver-lo, va fugir-li del cap la idea de les seves benamades tombes.
+
+A Weybridge, la Wey (formós corrent d'aigua pel qual únicament els
+navilis de poc calatge poden navegar fins a Guilford, que sempre em
+prometo d'explorar sense mai poder fer-ho), la Bourne i el canal de
+Basingstoke tenen llur confluència amb el Tàmesis.
+
+Justament la resclosa és a l'altra part de la població.
+Adonar-nos-en i veure en una comporta el jaquetó de George va ésser
+cosa d'un mateix instant. Després, rera un examen més profund,
+descobrirem que George estava dintre del seu jaquetó.
+
+Montmorency féu anar furiosament la cua, jo vaig cridar, Harris va
+mugir, i George féu voleiar la seva gorra i vociferà.
+
+El guarda de la resclosa va sortir de la seva caseta, tot esverat i
+amb un garfi, pensant que es tractava d'un greu contratemps. Quan va
+veure l'equivocació, va semblar que ens feia mala cara.
+
+George portava un singular paquet, embolicat amb un drap
+impermeable. Era un paquet rodó, però una mica aplanat i amb un
+llarg mànec recte que sobreeixia.
+
+Harris: -Què és, això? Una paella, potser?
+
+George: -No. És una cosa que de moment empipa, però tothom, en el
+riu, se'n proveeix. És un banjo.
+
+I els seus ulls espurnejaven estranyament.
+
+-No us coneixia aquest talent!- vaig dir, alhora que Harris feia
+igual exclamació.
+
+-No ho sé tocar, realment- respongué George. -Però és una cosa ben
+fàcil, i porto un mètode explicatiu.
+
+
+
+
+CAPÍTOL IX
+
+George davant la feina.--Dolenta conducta de les cordes de remolc i
+d'un esquif de dos remers.--Remolcadors i remolcats.--Mètode
+descobert per una jove parella.--Estranya desaparició d'una senyora.
+--Com més es fa, menys s'avança.--Remolc fet per noies.--La resclosa
+perduda, o el riu freqüentat,--Música.--Salvats!
+
+Aixi que tinguérem George al nostre poder, el férem treballar. Val a
+dir que no semblà neguitejar-se gaire. Solament digué:
+
+-He tingut qui sap la feina, a ciutat.
+
+Harris, que acostuma a ésser dur i gens piadós, amb tot home dolent,
+li respongué:
+
+-En canvi tindreu ací, sobre l'aigua, molta cosa a fer. Però
+tanmateix és bo, per a l'home, canviar de feina. Apa, desembarqueu.
+
+Res no podia objectar, en consciència. Va fer, però, una provatura,
+dient:
+
+-Em plauria de quedar-me a la barca per a preparar el te, mentre
+vosaltres remolcaríeu. Això de fer el te és bastant carregós, i
+tanmateix sembla que vosaltres esteu fatigats.
+
+La nostra única resposta fou allargar-li la corda de remolc. La
+prengué i saltà de la barca.
+
+Les cordes de remolc ofereixen aquesta particularitat curiosa i
+inexplicable: l'haveu rotllada amb tant de seny i paciència com si
+haguéssiu plegat un pantaló nou, i, si al cap de cinc minuts torneu
+a agafar-la, ningú dirà que sigui una corda, sinó un horrible
+fardell.
+
+La meva intenció no és pas d'ésser insolent, però estic segur que si
+agafeu una soga ordinària i la desenrotlleu i, tan llarga com sigui,
+la deixeu ben estirada i tivant al mig d'un camp, i després tombeu
+l'esquena només dos segons, la retrobeu feta un munt, trenada, plena
+de nusos, perduts tots dos caps, transformada -amb una paraula- en
+una perruca. Ella mateixa haurà fet, tota sola, tan bella tasca, i a
+vosaltres us caldrà passar ben bé mitja hora, asseguts damunt
+l'herbei, per desfer l'embolic, tot renegant.
+
+Tal és la meva opinió sobre les cordes de remolc, en general. És
+clar que ha d'haver-hi honorables excepcions: ben lluny
+d'imaginar-me que això no pugui ésser! Deu haver-hi cordes de remolc
+que mostraran llur professió de consciencioses i respectables
+cordes: que no es figuraran que sigui llur feina la de ganxet, que
+no es nuaran per a semblar ramals de tricot així que un hom les
+deixi soles.
+
+Dic que penso que n'hi deu haver, i sincerament espero no
+equivocar-me, malgrat no hagi tingut mai l'honor de trobar-les.
+
+La corda que havia jo agafat al moment que arribàvem a la resclosa,
+no havia volgut que Harris la toqués, sabent la seva poca traça.
+L'havia jo rotllada ben a poc a poc, amb gran esment; després vaig
+fer-ne un doblec, i, nuada de dos indrets, la vaig deixar al fons de
+la barca. Harris l'havia agafada segons les regles de la ciència i
+la passà a mans de George. Aquest se n'apoderà amb decisió, va
+penjar-se-la al braç i començà de desfer-la. Hom podia creure que
+manipulava amb els bolquers d'un nadó.
+
+Doncs bé: encara no havia desentortolligat una dotzena de metres,
+que ja la corda era talment una estora mal trenada.
+
+Sempre passa el mateix: ja se sap. L'home que, del marge estant,
+s'esforça a desenrotllar una corda, pensa que el mal prové d'aquell
+que l'ha rotllada. I li diu:
+
+-Què redimoni heu volgut fer, amb això? ¿Que és un filet de peix? Un
+garbuix indecent, és això: vet aquí el que sabeu fer. ¿No podíeu
+haver rotllat aquesta corda una mica més bé, ximplet?- va grunyint.
+
+Lluita com un salvatge. Després de posar-la ben plana, comença de
+voltar entorn de la corda, mirant si pot trobar-ne un dels caps.
+
+No res menys, aquell que l'ha rotllada pensa que qui té la culpa de
+l'embolic és el mateix home que vol desfer-la.
+
+-Ben plegada que era, quan l'heu agafada vós! Per què no hi poseu
+més atenció, en el que feu? Agafeu les coses sense gens de traça:
+vet aquí. Quan jo us dic, que fóreu capaç de fer nusos al cabiró
+d'una bastida.
+
+I mireu si es posen enfurismats, que ben bé voldrien penjar-se, tots
+dos, amb aquella corda.
+
+Al cap de deu minuts el primer d'aquests homes fa un crit: sembla
+que es torni boig. Dansa sobre l'embull i prova de posar-hi ordre
+agafant-ne el cap que li ve a la mà, i tiva amb tota la seva força.
+Com és natural, l'embolic augmenta. Aleshores l'altre home surt de
+la barca per ajudar el seu company, però l'un destorba l'altre;
+agafant tots dos el mateix cap, estiren a la una, i, en trobar
+resistència, resten astorats.
+
+A la fi la desemboliquen tota, i en girar-se s'adonen que llur barca
+ha fugit a la deriva, i que marxa recta a la barrera.
+
+Aquest cas ocorregué una vegada davant meu. Era pels voltants de
+Boveney, un matí ventós; baixàvem nosaltres pel corrent, i, en
+acostar-nos a l'angle que forma el riu, ens cridaren l'atenció dos
+homes que vèiem al marge. Tots dos s'esguardaven amb una expressió
+llastimosa, pobríssima, com mai no he vist ni veuré, i tenien una
+corda a les mans. No podíem dubtar que quelcom d'extraordinari
+passava. Vam amarrar i anàrem a preguntar-los el motiu de llur
+dolença.
+
+-La nostra barca ha fugit!- ens respongueren amb to d'indignació.
+-Estàvem ocupats a desembullar aquesta maleïda corda, i, quan ens
+havem girat, _ella_ ja qui sap on era.
+
+Semblaven afligits per aquesta acció d'ingratitud. Nosaltres
+trobàrem la dolentassa, detinguda per uns canyers, mitja milla
+avall, i la retornàrem als seus propietaris. Jo estic, i fins hi
+faria una juguesca, que no tornarien a donar semblant sort a llur
+barca, almenys durant una setmana. Per la meva part, mai no oblidaré
+el quadro que formaven aquells dos homes passejant amunt i avall amb
+llur corda i esforçant-se per descobrir llur esquif.
+
+Un hom veu produir-se sobre l'aigua una pila de divertits incidents
+ocasionats pel remolc.
+
+Heu's-ne aquí un dels més comuns.
+
+Dos remolcadors marxen a grans passes, embrancats en una viva
+discussió, mentre l'home que roman dins la barca, a cent metres
+darrera d'ells, s'esgargamella inútilment per fer-los aturar i es
+dedica a una mímica tan violenta com desesperada amb un dels seus
+rems.
+
+Un petit accident s'ha produït, com, per exemple, la caiguda del
+governall o d'un ganxo, o el barret del dissortat vola i fuig
+ràpidament sobre l'ona traïdora.
+
+Els crida, perquè s'aturin, d'una manera polida, correcta:
+
+-Eh! eh! Atureu-vos, si us plau! M'ha caigut el barret a l'aigua.
+Quines bromes!
+
+Després:
+
+-Eh, vosaltres! Eh, eh! Tom! Dick! ¿No sentiu? -(Ja no tan afable.)
+
+Després:
+
+-Eeeee! oooooh! Si us pogués confondre! ¡Endimoniats caps de fusta!
+Atureu-vos, doncs! Oh, mil milions de milions!
+
+Llavors s'aixeca, pica de peus, crida fins a posar-se vermell i
+renega dels seus companys fins a agotar el vocabulari.
+
+Els pillets vagabunds s'aturen pels marges i se'n burlen, tirant-li
+pedres, mentre passa davant d'ells a una marxa de quatre milles. Ell
+roman dins la barca i no en pot sortir!
+
+Molts d'aquests inconvenients desapareixerien si els remolcadors
+volguessin recordar-se de llurs funcions i procuressin heure esment
+de com va aquell que resta dins la barca remolcada. És millor que
+sigui una persona sola, la que estiri de la corda; si són dues,
+comencen la xerramenta i obliden llur paper: cosa molt natural, puix
+la barca ofereix ben poca resistència i no pot cridar-los a llur
+deure.
+
+Per fer-nos compendre fins a quin punt dos remolcadors poden oblidar
+llur treball, George va contar-nos, després de sopar, durant la
+nostra conversa sobre aquest assumpte, un exemple ben curiós.
+Hèu's-lo aquí:
+
+George i tres companys seus remaven, des de Maidenhead, una barca
+molt carregada. No gaire lluny de la resclosa de Cookham veieren un
+jove i una noia marxant junts pel camí de remolc, dalt del ribatge,
+embrancats en una conversa tan interessant com absorbent. Portaven,
+entre tots dos, una barra amb un ganxo, al qual ganxo havien lligat
+una corda que s'estenia darrera d'ells i que de l'altre cap penjava
+dins l'aigua. No es veia cap barca enlloc. Segurament n'hi havia
+hagut una, en un moment determinat; però què s'havia fet? ¿Quin
+fatal destí l'havia arreplegada? ¿Quina sort havien seguit els que
+l'ocupaven?
+
+Això no havia contorbat gens ni mica la jove parella, la qual
+semblava que, amb el ganxo i la corda ja en tenia prou per a
+treballar correctament.
+
+George, de primer antuvi, volgué cridar-los, despertar-los; però un
+acudit lluminós li travessà la dura closca, i no va dir-los res. Amb
+un ganxo agafà el cap de la corda que anava dins l'aigua; després,
+amb aquest cap de la corda, els bromistes hi feren una argolla, la
+subjectaren a la quilla de la barca, van apartar els rems, van
+encendre llurs pipes i van asseure's a popa.
+
+D'aquesta manera la jove parella remolcà els quatre lladres i la
+feixuga barca fins a Marlow.
+
+George seguí dient:
+
+-I podeu ben creure que poques vegades he vist esguards tan
+interrogants com els de la jove parella en descobrir, de la resclosa
+estant, que havia remolcat, ben bé dues milles, una barca que no era
+pas la seva. Jo estic que, si aquell jove no hagués sentit a prop
+seu una influència conciliadora molt intensa, potser hauria donat
+sortida a sentiments de major violència.
+
+La noia recobrà primerament els sentits, es colpejà les mans, l'una
+contra l'altra, i va exclamar tot neguitosa:
+
+-Ai, Enric! Doncs on és, la tieta?
+
+En arribar ací George, Harris demanà:
+
+-Retrobaren mai la vella senyora?
+
+George, únicament respongué:
+
+-La història no ho diu pas.
+
+Vegeu un altre exemple de la simpatia que cal entre remolcadors i
+remolcats. En fórem testimonis George i jo, prop de Walton. Era a
+l'indret on el camí mor dolçament sobre el riu, i nosaltres
+acampàvem al marge oposat, molt enfeinats amb la manduca.
+
+Sobtadament es mostrà una barca que anava arrossegada, a
+llarguíssima distància, per un cavall de remolc, i sobre la bèstia
+hi anava muntat un minúscol pillet. Cinc joves fornits anaven
+instal·lats dintre la barca, amb aires d'indolent reposar. El posat
+del timoner, sobretot, era tot beatífic.
+
+En veure'ls passar, murmurà George:
+
+-Donaria de gust qualsevol cosa per veure el del timó estirar la
+maleïda corda!
+
+Tal dit tal fet: la barca s'enfilà pel marge, amb un soroll
+d'esquinçament comparable al de quaranta mil draps. Dos homes, un
+cistell i tres rems passaren de babord a sobre el marge. Un segon i
+mig després, altres dos homes desembarcaven bruscament i anaven a
+asseure's al mig de ganxos, veles, sacs de nit i ampolles. El darrer
+dels ocupants pogué mantenir-se vint metres encara, i sortí de cap
+per avall.
+
+Aquesta operació semblà alleugerir molt la barca, i aquesta començà
+d'avançar ràpidament. El petit postilló se'n donà bon compte, atià
+son cavall i marxaren a galop.
+
+Mentrestant, els nostres joves s'havien assegut, mirant-se els uns
+als altres, i trigaren uns minuts a compendre el que els havia
+passat. Aleshores es posaren a cridar fort, per fer aturar el
+pillet; però aquest estava massa enfeinat amb el seu cavall, per
+escoltar-los, i aviat se'l va perdre de vista.
+
+Parlant amb sinceritat, no podria dir que em dolgués, la dissort
+d'aquells joves. Altrament, voldria que els boigs que es fan
+remolcar d'aquesta manera (i són moltíssims els qui acostumen a
+fer-ho) tinguessin sempre una sort així. Ultra els perills a que
+s'exposen, són la desesperació i l'entrebanc per a totes les altres
+embarcacions que poden ensopegar-se amb ells. Amb llur marxa
+excessiva, els és impossible apartar-se del camí de tota altra
+barca, que de cap manera els pot fer pas. Llur corda de remolc
+s'entortolliga amb el pal de la vostra nau, i us enfonsa, o bé agafa
+un passatger i el tira a l'aigua, o, quan menys, us fueteja la cara.
+El millor que pot fer-se és anar amb esment per guardar-se'n,
+servint-se de l'extrem gruixut del pal.
+
+De tots els procediments posibles per a fer-se remolcar, el més
+sensacional és el remolc per noies: el recomano a tothom, car és
+cosa divertidíssima. Cal sempre tres noies, per a fer seguir la
+barca: dues que estiren la corda, i una altra que corre d'ací d'allà
+tota enriallada.
+
+No sé com s'ho fan, que comencen per embolicar-se amb la corda: s'hi
+entortolliguen les cames i vénen obligades a seure, per
+alliberar-se'n; després se la posen al coll, i per poc no arriben a
+escanyar-se. A la fi se'n serveixen com cal, tenint-la
+horitzontalment, i es disposen a fer la marxa, a una distància molt
+perillosa de la barca (*10). En haver caminat cent metres, se
+sufoquen, s'aturen de sobte, s'asseuen damunt l'herbei i esclafeixen
+a riure. Mentrestant la barca és arrossegada al bell mig del
+corrent, on comença de donar voltes, abans d'heure'n vosaltres
+esment per a pendre un rem. Aleshores les noies s'aixequen
+sobtadament i semblen estranyades.
+
+-Oh, mireu la barca!- diuen. -Mireu's-la. ¡al bell mig del corrent!-
+
+Passat aquest incident, remolquen, com cal, durant una estona.
+Després, és una nova fantasia: una de les noies vol arrebossar-se
+les faldilles, i heu's ací que minva l'impuls per a realitzar el que
+es pretén. Aleshores la barca s'encalla. Vosaltres sortiu, poseu la
+barca sobre l'aigua i crideu a les noies de no aturar-se.
+
+-Què? Què hi ha?- responen.
+
+-Que no s'aturin!- crideu.
+
+-Que no... Què?
+
+-Que no s'aturin! Apa! Segueixin!
+
+-Aneu, Emília, aneu a veure el que volen- diu l'una. L'Emília obeeix
+i ve a demanar-vos què els dèieu.
+
+-Què volen? Què passa?
+
+-Res, no passa: tot va bé. Però segueixin caminant: que no s'aturin.
+
+-Ah! Per què?- fa ella.
+
+-Perquè nosaltres no podem governar si resten estacionades. Cal que
+donin a la barca la seva impulsió.
+
+-Donar a la barca... què?
+
+-Donar-li la seva impulsió, fer-li servar el moviment.
+
+-Molt bé: ara els ho vaig a dir. Ho fem bé?
+
+-Sí, molt bé; però no s'aturin.
+
+-No és pas gaire difícil, sembla- diu l'Emília. -Em creia que
+costava més.
+
+-No: ja veuen que és ben senzill. No han de fer sinó mantenir la
+impulsió: vet aquí tot el que cal fer.
+
+-Entesos- fa la noia. -¿Voldrien donar-me el meu xal vermell, si els
+plaus? És a sota el seient.
+
+Trobeu el seu xal i l'hi doneu. Una de les seves companyes arriba i
+pensa que farà bé de pendre també el seu xal. S'emporten el de la
+Maria, per si volgués servir-se'n, però la Maria no el vol; el
+retornen, i demanen, en canvi, una pinta de butxaca. Passen vint
+minuts, abans no reprenen la marxa. A la primera girada del camí
+veuen una vaca i no teniu altre remei que eixir de la barca per fer
+anar la vaca lluny del camí.
+
+Certament, no hi ha un moment de contrarietat, amb una barca
+remolcada per noies.
+
+* * *
+
+George, a la fi, pogué desembolicar la corda i va remolcar-nos fins
+a Penton Hook, d'allò més bé. Un cop arribats, vam discutir la
+important qüestió de l'acampament. Realment, havíem decidit jeure a
+bord, però es tractava de saber si restàvem al lloc on érem o si
+seguíem fins més enllà de Staines. Era massa aviat, aleshores, per a
+desfer el nostre envelat. El sol encara lluïa. Decidírem, doncs,
+arribar fins a Runnymead, tres milles i mitja més lluny: un lloc
+tranquil, al mig del bosc, que ofereix un bon refugi.
+
+Aturar-nos a Penton Hook ens hauria anat millor: més tard ens en
+donàrem compte. Remuntar tres o quatre milles a contracorrent durant
+el matí, és una cosa ben senzilla; però després d'una llarga
+jornada, esdevé un esforç lassant. A les darreres milles, ja un hom
+no es fixa en el paisatge, no s'enraona ni es riu; cada mitja milla
+que engoliu, val per dues. Arribeu a figurar-vos que no sou al lloc
+on positivament us trobeu i que el mapa és equivocat. Després
+d'haver fet un camí que calculeu de deu milles, i no veient cap
+resclosa, comenceu de creure seriosament que un lladre l'ha furtada
+i ha desaparegut amb ella.
+
+Jo em recordo d'haver-me trobat una vegada absolutament desemparat
+(en el sentit figurat del mot). Havia sortit amb una cosineta de
+línia materna, i baixàvem de Goring. Se'ns feia tard i cuitàvem a
+retornar. Havien tocat dos quarts de set en passar la resclosa de
+Benson: començava a fosquejar. La meva cosineta digué:
+
+-Voldria ésser a casa a l'hora de sopar.
+
+-Justament aquest és el meu desig- vaig respondre-li. I, traient un
+mapa, vaig voler veure la distància a que ens trobàvem del nostre
+lloc de retorn. Vaig veure que érem, just just, a una milla i mitja
+de la resclosa propera, Wallingford, i cinc milles més enllà venia
+Cleeve.
+
+-Molt bé! Abans de les set haurem passat la resclosa veïna, i ja
+només en queda una altra.
+
+Vaig posar-me a remar vigorosament. Passàrem el pont, i vaig
+preguntar a la meva cosineta si veia la resclosa.
+
+-No, que no la veig!
+
+-Oh!- vaig dir només, i vaig seguir remant. Al cap de cinc minuts li
+pregava que tornés a mirar.
+
+-No, no hi ha res. No veig cap dels senyals indicadors d'una
+resclosa.
+
+-Però... ¿ja esteu ben segura que la sabríeu conèixer, una resclosa,
+si la vèieu?
+
+Li parlava excitat, amb intenció de ferir-la. Ella em digué, tota
+picada.
+
+-Així, doncs, tant se val que mireu vós.
+
+Vaig deixar els rems, per a orientar-me. El riu s'estenia recte
+davant nostre, al foscant de la nit, en la llargada d'una milla,
+però no es veia cap senyal de resclosa.
+
+-Voleu dir que no ens hem perdut?
+
+Vaig voler fer-li entendre com no era possible. Així pensava
+aconhortar-la, però ella, ben al contrari, va exclamar tota
+espaordida:
+
+-¡Ens negarem, i aquest serà el meu càstig per haver sortit amb vós!
+
+En bona veritat, aquest càstig jo el trobava excessiu més que no pas
+ella, la qual afegí, com a expressió del seu últim desig:
+
+-Que sigui com més aviat millor!
+
+Per la meva part m'esforçava a encoratjar-la i a voler-li aclarir
+aquell misteri.
+
+-Fixeu-vos de quina manera estic remant: tan fort com mai m'hauria
+imaginat fet-ho. Aviat serem a la resclosa.
+
+Recorreguérem una milla, encara. Aleshores vaig ésser jo, qui
+començà de posar-se nerviós.
+
+Torno a consultar el meu mapa: la resclosa de Wallingford era
+clarament indicada a una milla i mitja de la de Benson. Era un mapa
+digne de confiança; demés, jo coneixia ben bé la resclosa, car
+l'havia traspassada dues vegades. ¿On dimonis podíem ésser,
+nosaltres? Què ens havia passat? Vaig acabar per creure que somiava,
+que em trobava positivament al llit, que dormia i anava a
+despertar-me que serien les deu tocades. Vaig preguntar, doncs, a la
+meva cosineta:
+
+-No us sembla un somni, això?
+
+-Anava a fer-vos la mateixa pregunta- em respongué. I alhora ens
+examinàrem per saber si veritablement dormíem i quin dels dos es
+deixondiria primer. Allò esdevenia interessant.
+
+Jo remava sempre, i res no veia acostar-se. El marge restava una
+ombra misteriosa, amb la foscor de la nit: érem de ple dins les
+coses sobrenaturals. Jo pensava amb follets, gnoms, focs follets, i
+amb aquestes arteroses sirenes que, assegudes tota la nit sobre les
+roques, atreuen els passatgers al mig dels remolins i als abismes.
+Reflexionava... que qui sap si hauria jo pogut ésser més bo, si
+podia haver tractat els homes millor del que ho havia fet.
+
+Amb aquests greus pensaments ressonaren els accents beneïts de «He's
+got'em on», mal trets d'una concertina. Vaig compendre que ens
+havíem salvat!
+
+A mi, ordinàriament, no em diuen gran cosa, els sons d'una
+concertina; però, aquesta vegada, ¡oh, com va semblar-nos bella, la
+música, a tots dos! Mil cops millor que la veu d'Orfeus, el plany
+d'Apolló, etc., etc.
+
+Una celestial melodia, amb l'estat d'esperit en que ens trobàvem,
+ens hauria enternit l'ànima una mica més; una harmonia sàviament
+corprenedora i impecablement executada, ens hauria servit de conhort
+suprem, traient-nos tota esperança del món. Però les notes del «He's
+got'em on», salmodiades per un acordeó asmàtic, ornamentades amb
+variacions involuntàries, constitulen quelcom de singularment humà i
+comfortable.
+
+Els afortunats sons s'apropaven, i aviat tinguérem allà, quasi a
+tocar, la barca d'on sortien. Hi anava una tribu d'_indis_
+provincians que havien eixit a navegar al clar de lluna. (Val a dir
+que no hi havia la més petita quantitat de lluna, però no era cosa
+d'ells.) En ma vida he vist gent més simpàtica, més atractívola.
+
+-¿Voldríeu indicar-me- els vaig demanar -el camí de la resclosa de
+Wallingford?- I vaig explicar-los com estava cercant-la feia ja dues
+hores.
+
+-La resclosa de Wallingford!- em respongué un d'ells. -Que Déu us
+faci bo, amic! ¡Si la van suprimir fa més d'un any! ¡Ja no hi és,
+home, ja no hi és! Ara sou a prop de Cleeve... Tu, Bill! Déu me
+perdó! ¡Vet ací un senyor que cerca la resclosa de Wallingford!
+
+De bona gana hauria saltat al coll del que parlava per a beneir-lo:
+sinó que me'n privava el corrent, massa fort, tanmateix, per aquell
+indret, i vaig haver-me d'acontentar amb senzilles i fredes paraules
+de regraciament.
+
+Els donàrem les gràcies qui sap les vegades, fent-los notar la bona
+nit que se'ls presentava i desitjant-los una agradosa passejada. Si
+mal no recordo, també els vaig convidar a passar una setmana amb mi,
+mentre la meva cosineta els assegurava que a la meva mare li plauria
+molt de veure'ls.
+
+Després fou cantat el chor dels soldats de Faust, i no trigàrem
+gaire a trobar-nos de retorn a casa, ben a temps per sopar, malgrat
+aquestes aventures.
+
+
+
+
+CAPÍTOL X
+
+Primera nit.--Sota l'envelat.--Demanant socors.--Esperit d'oposició
+de les teteres.--Mètode per a triomfar.--El sopar.--Com s'obté la
+prudència.--Es desitja una illa: millor que sigui pels volts de
+l'Oceà Pacific Sud, convenientment servida, amb tuberies per
+dessecar la terra, i deserta.--Divertida història de ço que
+s'esdevingué al pare de George.--Una nit sense repòs.
+
+Harris i jo acabàrem per creure que la resclosa de Bell-Weir tal
+vegada no fos a passeig, com aquella de que havem parlat. George va
+remolcar-nos fins més enllà de Staines, i aleshores el reemplaçàrem
+nosaltres. La nostra barca semblava pesar cinquanta tones; i pel que
+toca al camí fet, ni que es tractés de quaranta milles. A la fi, a
+dos quarts de vuit passàrem la resclosa, entràrem tots tres a la
+barca i vam atansar-la vora el marge esquerre per cercar un
+amarratge.
+
+Nosaltres havíem volgut arribar a Magna Charta Island, (indret tot
+encís on el riu serpenteja per una vall de dolça verdor), per tal
+d'acampar en una de les nombroses cales pintoresques que hi ha sobre
+aquesta minúscula platja. Si hem d'ésser, però, ben sincers, ara
+això no ens corprenia com al principi de la diada, i una mica
+d'aigua, entre un vapor i un forn de gas, ens satisfeia a bastament
+per a passar la nit. El paisatge no ens interessava gaire: del que
+sentíem necessitat era de sopar i de dormir.
+
+Arribàrem, doncs, a Picnic Point, i ens aturàrem en un bell recó:
+vora un gran om, a les retorçades branques del qual lligàrem la
+nostra barca. I fèiem pensament de sopar (el te de la tarda havia
+estat suprimit, per a guanyar temps) quan George s'hi oposà, bo i
+dient:
+
+-Donem-nos pressa a fer-nos el sostre, abans no arribi la nit,
+aprofitant la claror que resta. Un cop enllestit, no tindrem altre
+quefer, i podrem sopar amb la consciència tranquil·la.
+
+Aquesta cobertura de vela demana una col·locació tan exacta i
+ajustada com cap de nosaltres no havia pensat. Dit amb paraules,
+semblava una cosa ben senzilla: es prenen cinc arcs de ferro, com si
+fossin arcs de croquet; se'ls clava sobre la barca; després s'estén
+la vela al damunt i es lliga per sota. Nosaltres ens pensavem fer-ho
+amb un no res, però tanmateix calculàvem ben migradament l'operació.
+
+Agafàrem els arcs i començàrem d'encaixar-los dins dels galzes
+reservats a l'efecte. Vosaltres no us creureu (n'estic segur} que
+sigui aquesta una operació perillosa: doncs jo ara us puc dir que ho
+és, i fins m'admiro que existeixi encara el narrador, per a
+instruir-vos en aquest assumpte.
+
+Ni que els arcs haguessin estat dimonis ens haurien donat tanta
+feina. Impossible fer-los entrar en els galzes si no era a cops de
+peu i d'estaca. A la fi van ésser col·locats, però ens donàrem
+compte que els arcs no corresponien als galzes i que calia
+treure'ls. Naturalment, aleshores els arcs no volien sortir, i una
+seriosa lluita s'emprengué entre ells i dos de nosaltres. Al cap de
+cinc minuts saltaren bruscament: semblaven fer tots els possibles
+per a llançar-nos a l'aigua i fer-nos ofegar. No res menys, els arcs
+tenien, a dalt de tot, unes frontisses que, per mica que ens
+distraguéssim, ens colpejaven dels llocs més delicats de la nostra
+persona. Mentre discutíem amb l'extrem dret per a persuadir-lo de
+fer el seu deure, l'extrem esquerre ens arribava traïdorament per
+darrera i ens escometia del cap.
+
+Finalment, restaren tots al seu lloc, i ja sols faltava la vela per
+sobre. George la desplegà, subjectant una de les vores a la part de
+proa; Harris es posà al mig, per a pendre-la de les mans de George i
+fer-la passar a popa, on era jo per a rebre-la. Abans no arribà a
+les meves mans, va passar qui sap l'estona. George feia el seu paper
+a les mil meravelles, però Harris acomplia el seu amb una total
+absència del sentit comú.
+
+Val a dir que era una cosa nova per ell, és veritat, però mai no he
+sabut compendre de quina manera va manegar-s'ho. (Ell tampoc no ha
+sabut donar-ne cap explicació.) És el cas que per un procediment
+misteriós aconseguí, al cap de deu minuts d'esforços sobrehumans,
+embolicar-se tot ell amb els plecs de la vela: allò que es diu ben
+embolicat, tan ben lligat i empresonat que no podia de cap manera
+desfer-se'n. Per la seva part féu tots els possibles per recobrar la
+llibertat (aquest dret que tot anglès posseeix des de la naixença) i
+treballant desmesuradament (després vaig saber-ho) féu caure George.
+
+George va donar-li les _gràcies_, començant entre tots dos una
+partida de molestar-se l'un a l'altre, per torn rigorós.
+
+Jo, mentrestant, estava a l'espectativa. Se m'havia dit que no em
+mogués d'allà on era esperant que em fessin arribar la vela. I jo
+esperava, en companyia de Montmorency, al lloc indicat. Vam
+adonar-nos que la vela era violentament remenada, convulsionada;
+però nosaltres vam pensar que aquest moviment era conseqüència d'un
+mètode d'instal·lació, i romanguérem arreconats. També sentírem uns
+sons ofegats que sortien del fons de la barca, com si trobessin que
+l'operació era massa fatigosa, i nosaltres en traguérem aquesta
+conclusió: que calia esperar el moment en que es fes més senzilla,
+abans de pendre-hi part.
+
+Com més esperàvem, més grosses semblaven fer-se les complicacions.
+
+A l'últim veiérem el cap de George i oírem com aquest ens deia:
+
+-Doneu-nos la mà, gran plaga! ¿Què hi feu, aquí plantat com una
+mòmia? ¡Que no ho veieu, que estem a punt d'asfixiar-nos!
+
+Llavors em vaig posar a llur disposició. Jo mai no he pogut resistir
+a una demanda d'auxili, i cal dir que aleshores Harris (que duia la
+cara gairebé negra) n'estava ben necessitat, de socors.
+
+Trigàrem, encara, ben bé mitja hora (mitja hora de treball
+aferrissat) a deixar-ho tot enllestit convenientment. Aleshores
+tocàrem xafarranxo per sopar.
+
+Col·locàrem la tetera a proa de la barca, i nosaltres ens posàrem a
+popa, ben decidits a no ocupar-nos-en i preparar els utensilis
+complementaris del nostre àpat.
+
+És, aquest, l'únic sistema per a fer bullir una tetera, quan un hom
+es troba sobre l'aigua. En efecte: si l'astuta comare es dóna compte
+de la vigilància exercida prop seu, mai no canta; però, si us
+allunyeu, si comenceu el vostre àpat sense que se us vegi amb la
+cara que penseu amb el te, com si tal cosa al món no existís, (no
+heu de vigilar-la ni de lluny), ben aviat sentireu que la tetera
+escup, car es mor de ganes de veure com la seva aigua es torna te.
+
+Si se us fa tard, llavors és bo l'enraonar amb veu forta, fent veure
+que tant se us en dóna del te. Poseu-vos prop de la tetera, fent que
+ella se n'adoni, i crideu ben fort: «-¡No tinc ganes de te, ara! I
+vós, George?» Aquest ha de respondre: «-No, de cap manera! Em fa
+horror! És molt indigest. Més val que prenguem llimonada, en lloc de
+te.» I la tetera farà tan bona feina, que fins apagarà el foc.
+
+Nosaltres prenguérem aleshores aquest innocent subterfugi, i el te
+va estar llest més aviat que cap altra cosa. Vam encendre la nostra
+llanterna i ens agrupàrem per sopar.
+
+Teniem força gana. Durant trenta cinc minuts no se sentia a la barca
+altre soroll que el dels ganivets, dels plats i dels gots, i el
+batre regular de quatre mandíbules proveïdes de bons queixals. Al
+cap de trenta cinc minuts, Harris féu: -Ah!- canvià de posició les
+cames, passant l'esquerra a sobre la dreta.
+
+Cinc minuts després, George, a son torn, féu: -Ah!- i féu voleiar el
+seu plat per sobre el marge. Tres minuts més tard, donà Montmorency
+les primeres mostres de satisfacció d'ençà de la nostra partida; es
+tombà de costat i estirà les potes. Jo vaig pronunciar un «Ah!» de
+complaença i vaig deixar-me anar d'esquena. El meu cap trobà un dels
+arcs, però ni un sol renec no va provocar-me; no hi vaig donar cap
+mica d'importància. ¡Quins pensaments més bons es tenen, quan la
+panxa està plena! ¡Què satisfet un hom queda, de si mateix i del
+món! Les persones que n'han fet la prova em diuen que una
+consciència ben neta fa l'home perfectament feliç i content; però
+això mateix s'obté, i a més baix preu, amb un estómac ben satisfet.
+Un hom se sent pròdig de clemència, de generositat, després d'un
+àpat substanciós, seguit d'un bon païr. Es té valent el cor i noble
+l'ànima.
+
+Aquesta dominació del nostre sistema digestiu sobre el nostre
+intel·lecte és veritablement curiosa. No podem treballar ni pensar
+sense permís de l'estómac: és aquest el que ens dicta les nostres
+emocions i passions.
+
+Després d'ous i llard, ens diu: -Treball.
+
+Després del beefsteak: -Son.
+
+Després d'una tassa de te (dues cullerades plenes per tassa, fent
+que no estigui al foc més de tres minuts) li diu al cervell: -Apa,
+dreça't! Demostra l'energia dels teus ressorts. Sigues eloqüent,
+profund, tendre. Mira a ulls plens la natura, la vida. Estén les
+ales blanques dels teus ràpids pensaments, i que volin com sagetes.
+¡Aixeca l'esperit: que sigui com la imatge de la Divinitat,
+planejant sobre el bullici del món, i que munti, a través de camins
+de fulgurants estels, fins a les portes de l'eternitat!
+
+Després dels _muffins_ calents, li diu: -Sigues groller, sense
+ànima, com les bestioles del camp, que no tenen cervell pensador.
+Ten la mirada peresosa, mai il·luminada d'una fulgor d'imaginació o
+d'esperança, de fe o d'amor, de vida!
+
+Després del brandy (amb suficient quantitat): -Sigues insensat i
+burleta; fes tombarelles, que atrauran la broma dels teus amics;
+balbuceja incoherències; brama, amb crits inarticulats; demostra
+palesament com el pobre home esdevé un estúpid intolerable quan la
+seva voluntat i el seu seny s'ofeguen amb alguns centímetres
+d'alcohol!
+
+No som altra cosa que veritables esclaus del nostre estómac! No em
+parleu de moral ni de justícia. Aneu amb compte amb el vostre
+estómac i poseu-lo a dieta amb tot el seny i l'atenció deguts!
+Aleshores la virtut i la satisfacció regnaran en el cor vostre,
+sense que us calgui fer cap esforç; sereu ciutadans de bé, bons
+amants, tendres pares, homes nobles i dignes.
+
+Abans de sopar, estàvem malhumorats, asprosos, intractables.
+Després, tot eren bones intencions recíproques, sense excloure'n el
+gos. Ens estimàvem: a tothom, estimàvem.
+
+Harris, amb un moviment, aixafà un peu de George. Si això arriba a
+esdevenir-se abans de sopar, ben segur que George hauria expressat
+vius desigs sobre la sort de Harris en aquest baix món, duent els
+seus pensaments fins a fer-nos esgarrifar. Doncs bé: ara s'acontentà
+amb dir únicament:
+
+-Ep, company! Tingueu compte amb els meus peus!- I ho digué tot
+dolçament.
+
+Harris, per la seva part, altres vegades hauria cridat amb to
+displicent: -És ben difícil, no trepitjar un peu de George, si un
+hom es belluga en un radi de deu metres entorn del lloc on ell jau.
+No sé perquè, tenint uns peus tan llargs, ha de venir a
+instal·lar-se en una barca de curta talla. Li aconsello que els
+pengi a la paret.- Però, en compte d'expressar-se així (com no
+hauria fallat si som abans de sopar), Harris digué:
+
+-Em sap molt de greu, vell amic! ¿Us he fet gaire mal?
+
+-No, no- respongué George, -Jo en tinc la culpa.
+
+-No, que la tinc jo.
+
+Diàleg corprenedor, admirable.
+
+Encenguérem les pipes i gaudírem de la calma de la nit fent petar la
+xerrada.
+
+George: -¿Per què no s'ha de poder viure sempre així? Fora del món,
+de les seves tentacions i els seus vicis, portant una vida
+tranquil·la i plàcida, fent tot el bé possible!...
+
+-Heu's ací una cosa que sempre he desitjat vivament.
+
+I vam embrancar-nos en una discussió, tractant de marxar tots quatre
+a una illa deserta, convenientment servida, on poguéssim fer vida de
+bosc.
+
+Harris: -He sentit a dir, per això, que les illes desertes ofereixen
+el seriós inconvenient d'ésser humides.
+
+George: -No! ¡Si tenen bones tuberies de fang per a dessecar la
+terra!...
+
+Enraonàrem sobre l'assumpte, i això dugué a la memòria de George una
+història molt divertida, de la qual son pare havia estat l'heroi.
+
+Viatjava son pare, amb un amic, pel país de Gales, i una nit van fer
+parada en un petit hostal, on s'eren aplegats, per a passar-hi la
+vetlla, alguns altres joves.
+
+Van demostrar com els plaïa de trobar-se junts, i s'acomiadaren molt
+tard, per anar a jeure. Els nostres dos viatgers (llavors el pare de
+George era molt jove) havien menjat i begut alegrement. Els tocava
+dormir a la mateixa habitació, amb llits separats. Agafaren una
+espelma i entraren a la cambra. No fan sinó entrar i l'espelma fa un
+sobresalt, va contra la paret i s'apaga. Els dos amics van veure's
+obligats a despullar-se a les palpentes i a cercar el llit dins la
+foscor. Però vet aquí que, en lloc d'anar cada un al llit que li
+pertocava, com pensaven fer, s'enfilaren a un mateix llit sense
+donar-se'n compte. L'un tenia el cap a la capçalera, i l'altre, que
+havia pujat per l'extrem contrari, tenia els peus sobre el coixí. Hi
+hagué un moment de silenci. Després el pare de George digué:
+
+-Eh, Joe!
+
+-Què hi ha, Tom!- respongué la veu de Joe, sortint de l'extrem
+oposat del llit.
+
+Tom: -Al meu llit hi ha un home! ¡Els seus peus els tinc sobre el
+meu coixí!
+
+Joe: -Quina cosa més extraordinària! ¡Que el diable se m'emporti si
+al meu llit no s'hi ha ficat també algú!
+
+Tom: -I què penseu fer.
+
+Joe: -Fer-lo saltar de pressa. Què s'ha cregut!
+
+Una lluita començà, seguida de dos cops pesants sobre el trespol.
+
+Una veu dolorida va dir després:
+
+-Tom... Escolteu!
+
+-Digueu...
+
+-Haveu estat llançat, vós?
+
+-Sí, noi, sí. M'han fet saltar del llit a quatre grapes.
+
+-A mi també. ¿Què us en sembla, d'aquest hostal? S'hi està de
+primera.
+
+Harris va interrompre la narració per demanar:
+
+-Com en deien, d'aquell hostal?
+
+George: -_El porc i el card_. Per què ho pregunteu?
+
+Harris: -No és pas el mateix nom?
+
+George: -Què voleu dir?
+
+Harris: -Tanmateix és ben curiós. Una aventura ben semblant va
+esdevenir al meu pare en un cert hostal. Li havia sentit contar qui
+sap les vegades, i pensava si les dues aventures haurien passat en
+el mateix lloc.
+
+* * *
+
+Eren les deu quan ens en anàrem a jeure, i, per la meva part, tenia
+ganes de dormir força: em sentia fatigat d'allò més. Però va ésser
+impossible. En temps ordinari, em despullo, deixo el cap sobre el
+coixí i em sembla que és tot seguit quan truquen a la meva porta i
+em criden: -Dos quarts de nou!- Però aquesta vegada diria que tot
+conspirava contra el meu repòs: la novetat de la situació, la duresa
+de la barca, la posició incòmoda en que estava (el cap sobre un
+banc, i sobre un altre banc els peus); el xapoteig de l'aigua entorn
+nostre, el vent a través de les branques... tot em contorbava, no
+deixant-me reposar.
+
+Vaig acabar per dormir algunes hores. Llavors un tros de barca
+(probablement afegit durant la vetlla, puix que a la nostra partida
+no hi era, ni el vaig saber trobar en deixondir-me) comença a
+tustar-me de l'espina dorsal. Jo dormia, i somiava: somiava que
+m'havia empassat una moneda de cinc pessetes, i que, per poder
+treure'm aquesta moneda, m'estaven foradant l'esquena amb una
+barrina. Jo trobava el procediment poc cortès i els assegurava que
+ho pagaria a fi de més, per la qual cosa bé podien fer-me crèdit
+fins aleshores; però ells no s'admetien de raons, i preferien ésser
+pagats encontinent, puix del contrari em caldria afegir a la suma
+els interessos. M'hi vaig tornar, i els vaig dir el que en pensava,
+de tal comportament; ells, per tota resposta, donaren una torsió tan
+horrible a la barrina, que em vaig despertar.
+
+Sentia tuf a la barca, i tenia mal de cap. Vaig pensar que m'aniria
+bé respirar l'aire fresc de la nit, i em vaig vestir amb la roba que
+em vingué a les mans: n'hi havia de meva, de Harris i de George.
+Vaig pujar dalt del marge. La nit era esplèndida de debò. La lluna
+dormia, deixant la terra en repòs sota els ulls dels estels, que
+semblaven enraonar amb el nostre planeta, mentre nosaltres dormíem
+en mig d'un intens silenci: qui sap si discutirien profunds misteris
+amb una veu tan forta i sobrehumana que no podien les nostres oïdes
+d'infants entendre'n el so.
+
+Aquests estranys estels clars, freds, ens corprenen amb una mena
+d'astorament respectuós. Nosaltres semblem nens, de febles peus,
+perduts dins del temple fosc de la Divinitat adorada i inconeguda:
+tremolant sota la volta que reenvia el ressò i deixa penetrar una
+llum tamisada en la perspectiva immensa, aixequem els ulls
+vacil·lants entre l'espant i l'esperança, amb l'angúnia de veure
+sobtadament aparèixer alguna visió espaordidora.
+
+I, d'altra part, sembla tan aconhortadora, tan intensa, la nit! Amb
+la seva augusta presència les nostres petites tristors són esvaïdes.
+
+El dia ha estat ple d'inquietuds i de dolors; els nostres cors,
+s'han nodrit de roïns i amargs pensaments; el món ens ha semblat dur
+i viciós. Aleshores compareix la Nit; posa dolçament la seva mà, com
+una tendra mare, sobre el nostre front febrosenc; envers ella fa
+girar les nostres petites persones, tot llàgrimes, i la veiem
+somriure. No parla pas, però nosaltres comprenem el que diu, i
+posant-se sobre el cor les galtes ardents i enrojolades, ella fa
+esvair-nos el sofriment.
+
+De vegades la nostra dolor és molt profunda, molt positiva, i davant
+la Nit restem muts, sense paraula, però traduint el nostre sofrir
+amb gemecs. La Nit (d'un cor que és tot commiseració per nosaltres),
+no podent endolcir el nostre mal, pren la nostra mà amb la seva. El
+petit Univers esdevé minúscul, imperceptible al nostre esguard; som
+portats sobre les negres ales de la deessa i passem un curt instant
+davant una Presència que li és superior. Amb la suprema llum
+d'aquesta gran Presència tota vida humana es llegeix com un llibre,
+i aprenem que la Dolor i la Tristesa són àngels de Déu.
+
+Solament aquells que han dut la corona del sofriment poden esguardar
+aquesta llum suprema. En perdre-la, no haveu mai de parlar-ne ni
+revelar el misteri que en coneixeu.
+
+En temps passats, caminaven per una estranya contrada uns bons
+cavallers. El camí creuava un bosc espès on els espinals eren tan
+espessos que els dissortats que s'hi perdien hi deixaven la carn a
+bocins. Els arbres d'aquell bosc tenien tant de fullatge que cap
+raig de llum no podia travessar-lo per aclarir les tristes tenebres.
+
+Quan els cavallers van ésser, doncs, a passar el bosc, se n'hi va
+perdre un, que no saberen trobar els seus companys, els quals,
+planyent-se'n i plorant a l'amic com es plora un mort, continuaren
+llur camí.
+
+Un cop arribats a llur formós castell, terme del llur viatge, es van
+passar una pila de dies divertint-se. I s'esdevingué que, una nit
+que estaven asseguts confortablement entorn del foc, a la gran sala,
+fent grans libacions, el company perdut es presentà sobtadament i
+els saludà. Anava tot esparracat, mateix que un miseriós captaire, i
+unes horribles nafres li cobrien tot el feble cos; però se li veia.
+el rostre radiant d'una gran joia.
+
+Els amics tot era fer-li preguntes, i ell ,contà com s'havia perdut
+pel bosc ombriu, havent de fer, a l'atzar, llargs dies i llargues
+nits de camí, fins al moment que, fet malbé, sagnant, s'havia deixat
+caure a terra per morir. En aquell moment suprem, en mig de les
+tenebres horribles, se li aparegué una jovencella d'alta figura: el
+prengué de la mà, i a través de viaranys embarzerats i en els quals
+mai cap home havia posat la petja, va menar-lo a sota d'un boix
+fosc, on rajava una llum comparable a la del dia, com una llàntia és
+comparable al sol.
+
+Amb aquella llum tan intensa el nostre cavaller veié, com en un
+somni, una aparició tan bella, tan esplendent, que oblidà les seves
+nafres sagnants i li semblà entrar a la mansió on la felicitat és
+tan profunda com els abismes del mar, que un hom no podria amidar.
+
+La visió s'esvaí, i el bon cavaller, posat de genolls, regracià el
+bon sant qui havia fet perdre'l pel bosc, d'haver-li deixat
+contemplar la suau aparició que era allí amagada.
+
+El nom d'aquest bosc tenebrós és la Desesperança.
+
+Quant a la visió que es va aparèixer al bon cavaller, no podem
+revelar-ne res.
+
+
+
+
+CAPÍTOL XI
+
+El que va passar-li, a George, una vegada que per atzar es llevà de
+matí.--George, Harris i Montmorency no aprecien l'aigua freda.--
+Heroica resolució meva.--George i la seva camisa: història amb
+ensenyança moral.--Harris, cuiner.--Ullada retrospectiva sobre la
+Història anglesa per a ús de les escoles.
+
+L'endemà vaig despertar-me a les sis del matí, quan George ja estava
+despert. Férem tots els possibles per rependre el son, però de cap
+manera no ho aconseguírem. Si una necessitat o motiu especial ens
+hagués privat de dormir i ens hagués obligat a llevar-nos i
+vestir-nos, segur que hauríem resistit el son el temps just per a mirar
+l'hora en els nostres rellotges i tornar a adormir-nos fins a les
+deu; però, com que no hi havia cap necessitat de llevar-nos abans de
+les deu tocades, i hauria estat cosa absurda fer-ho a les sis, ens
+vam asseure, veient l'obstinació de la sort envejosa, pensant que
+anàvem a trobar la mort si de cas jèiem cinc minuts més.
+
+George va contar-me que havia sofert la mateixa prova, encara més
+dolenta, divuit mesos enrera, quan vivia a casa de certa mistress
+Gipping. Una bona nit, el seu rellotge s'espatllà i s'aturà a un
+quart de nou; de primer antuvi no se'n donà compte, car va
+distreure's de posar-lo a l'hora (cosa ben estranya en ell) quan se
+n'anà a jeure. Se'l va acostar a l'orella sense mirar-se'l.
+
+Era l'hivern, quan tingué lloc l'aventura: el temps en que els dies
+són més curts i la boira regna setmanes enteres. En despertar-se
+George, encara era fosc, i mal podia orientar-se de l'hora. Es
+redreçà sobre el llit i agafà el seu rellotge: marcava un quart de
+nou.
+
+-Que els àngels i els sants ens ajudin!- cridà. -Si he d'ésser a les
+nou en punt a la banca! Per què no se m'ha despertat? ¡És massa
+fort, això!- I llançà son rellotge, saltà fora del llit, prengué son
+tub, es rentà, es vestí, s'afaità amb aigua freda (no hi havia temps
+per esperar l'aigua calenta) i corregué per tornar a veure quina
+hora el seu cronòmetre marcava.
+
+¿L'hauria fet anar el cop que rebé en llançar-lo feia poc? ¿Com
+explicar-se el fet, altrament? George no ho sap pas, però és el cas
+que havia anat i ara marcava les nou menys vint minuts. George el va
+agafar i baixà l'escala. Silenci i foscor completa al menjador: ni
+desdejuni preparat ni foc encès.
+
+-¡El que és Mrs. Gipping, me n'ha feta una de ben crespa!- es digué
+George, pensant dir-li alguna cosa en retornar al vespre. Saltà
+sobre el seu pardessú i el seu capell, empunyà son paraigües i agafà
+la porta. Era tancada amb pany i clau. George beneí la senyora
+Gipping, li digué vella mandrosa, i no sabia avenir-se que les
+persones no es llevessin a una hora convenient. Espanyà la porta
+(*11) i va sortir.
+
+El primer quilòmetre de camí va fer-lo com qui diu volant. Després
+s'aturà, tot sorprès de trobar tan poques persones i de veure que
+les botigues encara no fossin obertes.
+
+Feia un matí molt fosc, molt boirós, però tanmateix no n'hi havia
+per tant que fossin suspesos els quefers. ¡Ell bé hi havia d'ésser,
+a la seva feina! ¿Com, doncs, es quedaven els altres al llit per una
+simple raó de boira i de foscor?
+
+Arribà a Holborn. Cap òmnibus a la vista! Tres homes solament es
+veien, allà al lluny, (l'un era guàrdia), després un carro de
+verdures i un cotxe miserable. Va treure's el rellotge: faltaven
+cinc minuts per a les nou. S'aturà, per comptar-se les pulsacions;
+s'ajupí per palpar-se les cames; i, amb el rellotge a la mà, envestí
+un policia, preguntant-li si sabia l'hora que era.
+
+- L'horà que és?- exclamà el policia, amidant George de cap a peus
+amb esguard desconfiat. -Escolteu: vós mateix la sentireu tocar.
+
+George escoltà, i la campana d'un rellotge veí sonava.
+
+George (amb accent indignat): -Tot just són les tres!
+
+El policia: -Quina hora voldríeu que fos?
+
+George (ensenyant el seu rellotge): -Les nou!
+
+El policia (rudament): -Sabeu on viviu, vós?
+
+George reflexionà i donà la seva adreça.
+
+El policia: -Així, doncs, seguiu el meu consell. Aneu-vos-en
+tranquil·lament a casa vostra, emporteu-vos aquest fòtil, i
+deseu-vos: que no se us vegi mai més.
+
+George va tornar-se'n a casa, sense obrir boca durant tot el camí.
+
+Un cop a casa, pensà despullar-se i tornar a jeure; però,
+reflexionant, va veure que una i altra vegada s'hauria de llevar,
+rentar-se, vestir-se, etc. Hi renuncià, i va asseure's al seu silló
+amb ganes de fer-hi un son.
+
+No li havia passat mai, allò de trobar-se tan desvetllat. Llavors
+encengué la llàntia, prengué els escacs i provà de jugar una
+partida. Aquesta distracció no la trobà gaire atractiva. Abandonà
+els escacs i provà de llegir, però de cap manera no sabia
+interessar-se gens ni mica en la lectura. Agafà el paletot i sortí a
+donar un tomb.
+
+Pertot la tristesa i la solitud regnaven. En veure'l els policies,
+no els feia gaire goig, i el vigilaven, li enfocaven les llanternes,
+no el deixaven de petja. Per altra banda, anava George tan esverat
+que arribà a imaginar-se si realment seria culpable d'alguna
+malifeta, i es ficava per tots els carrers, i mirava de fer-se
+fonedís per les reconades fosques cada vegada que oïa el pas regular
+dels agents.
+
+D'aquesta manera, naturalment, encara havia de fer-se més sospitós a
+la força pública, la qual va envestir-lo, el féu eixir del seu
+amagatall i li preguntà:
+
+-Què hi fa, V., per ací?
+
+-He sortit- responia  -a donar un tomb. (Noteu que eren les quatre
+del matí.) Se'l miraven, i no se'l creien. Una parella va
+acompanyar-lo fins a casa seva, per tal de comprovar si efectivament
+vivia allà on deia. Van veure com obria amb sa clau i com entrava, i
+es posaren en disposició d'observar la casa.
+
+Se li acudí la idea d'encendre foc i fer-se el desdejuni, per a
+matar l'estona; però, cada vegada que agafava un objecte (la paella,
+el carbó, una cullera, etc.), se li escapava de les mans, fent un
+soroll que li donava una mortal angúnia. Tenia por de fer despertar
+Mrs. Gipping, i que aquesta, creient que s'havien ficat lladres a la
+casa, no li passés pel cap cridar la policia. Ja es veia agafat del
+coll pels dos guàrdies i conduït a la caserna.
+
+Amb una gran excitació nerviosa, malalt, es representava el seu
+procés, els seus esforços per explicar els fets al Jurat, que no el
+creuria, i la seva condemna a vint anys de treballs forçats! La seva
+mare moriria del disgust!
+
+Deixà de preparar el desdejuni, i esperà fins a dos quarts de vuit,
+enfonsat en el silló i embolicat amb una flassada, la vinguda de la
+senyora Gipping.
+
+D'ençà d'aquella nit, ja mai més no es volgué llevar massa d'hora.
+Tanmateix allò li havia servit de lliçó.
+
+* * *
+
+Mentre em contava George aquesta veritable història, estàvem
+asseguts i embolicats amb els nostres cobertors. Quan hagué acabat,
+vaig esforçar-me a despertar Harris a cops de rem: el tercer cop
+produí el seu efecte. Harris es girà de l'altre costat, murmurant:
+
+-Sí, sí: vaig a llevar-me de seguida. Doneu-me les sabates de
+cordons.
+
+Ràpidament, servint-nos d'un ganxo, li férem recordar el lloc on es
+trobava. De sobte, va redreçar-se sobre el seu seient i envià
+Montmorency (que dormia el son del just sobre el seu estómac) a
+través de la barca mateix que una bala.
+
+Tot seguit vam desfer l'envelat i anàrem tots quatre a examinar
+l'aigua per la part ampla. Ens esgarrifàrem. El dia abans havíem
+projectat de llevar-nos ben de matí, llançar qui sap a on els
+cobertors i les flassades i pendre un bon bany al riu per
+restablir-nos; però, ara que el dia s'aixecava, la idea semblava
+menys temptadora. L'aigua devia ésser glacial i el vent bufava del
+Nord. Harris digué:
+
+-Apa! Qui és el primer de picar a dins?
+
+No hi hagué pas empentes per la prioritat. George donà la seva
+opinió baixant a l'interior de la barca per posar-se els mitjons;
+Montmorency udolà, gairebé involuntàriament, demostrant que la sola
+idea del bany li feia molt d'escrúpol; Harris observà que fóra
+difícil tornar a entrar a la barca, i, tombant-se, va posar-se a
+cercar el seu _inexpressable_ (*12).
+
+Per la meva part, em dolia d'abandonar el projecte, malgrat no
+fer-me goig un cabussó. De segur que hi havia arrels i herbes, i
+vaig pendre la decisió de recórrer a un terme mig: anar a
+ablucionar-me vora l'aigua. Agafo una tovallola, m'enfilo al marge i
+llisco com una serp per una branca que penjava damunt del riu.
+
+Feia un fred dur: el vent tallava com un ganivet. Acabava de perdre
+les ganes de fer una aspersió, i em dic: -Me'n torno a la barca, i
+em vesteixo.- No faig sinó girar-me i la maleïda branca se'm trenca
+i caic de cap, amb la meva tovallola, fent un formidable soroll.
+Vaig ésser arrossegat al mig del corrent, amb un litre o dos de
+Tàmesis a dins de la gola, abans no vaig poder compendre el que
+havia passat.
+
+Harris: -Per Júpiter! El vell Jerome a dins! (Amb aquestes paraules
+em saludaren, al moment que jo reapareixia escupinyant.) No el creia
+pas tan valent. I vós?
+
+George: -És bo, això?
+
+-Deliciós- vaig respondre, bufant fort. -Ni per un imperi voldria
+haver-ho deixat. ¿Per què no ho proveu, vosaltres? Cal només una
+mica de decisió: vet ací.
+
+No em fou possible de persuadir-los. Després, mentre ens vestíem, va
+passar-me una cosa molt divertida.
+
+Tot jo, en entrar a la barca, tremolava de fred, i, amb la pressa
+d'agafar la meva camisa, la vaig deixar caure al riu. Allò sí que va
+enfurismar-me: sobretot en veure George fent grans riallades.
+Tanmateix no n'hi havia per riure! Vaig dir-li que no rigués tan
+fort, que mai no havia jo vist cap home rient d'aquella manera.
+
+Li vaig declarar, perduda la meva sang freda, que el considerava un
+estúpid maniàtic, un imbècil, un idiota, etc. La seva joia no tingué
+límits. Aleshores, al moment mateix en que pescava la camisa, vaig
+descobrir que era la de George: jo l'havia presa equivocadament per
+la meva. El cas em semblà molt distret, i ¡em vingueren unes ganes
+de riure! Veia jo la camisa mullada de George i el seu propietari
+mig partint-se de les riallades que feia. Allò em posà de bon humor:
+tant, que novament vaig deixar caure la camisa a l'aigua.
+
+George (fent crits inarticulats): -Que no aneu a buscar-la?
+
+Impossible de respondre, però a la fi vaig poder pronunciar, en mig
+de les meves contorsions:
+
+-No és pas la meva. És la vostra!
+
+Mai no he vist la cara d'un home passar del goig a la gravetat amb
+tanta de rapidesa.
+
+-Com?- cridà, aixecant-se d'un bot. -¡Quina mena d'animal més
+ximplet que sou! ¿Qui no us feia anar amb més compte? Mil dimonis!
+¡Bé podíeu haver-vos vestit al marge! Vós no sou digne de viure en
+una barca! Doneu-me el garfi.
+
+Vaig provar de fer-li veure com era de còmica la cosa, però
+inútilment. George, de vegades, és refractari a fer-se càrrec d'una
+broma.
+
+Llavors, passant a un altre assumpte, digué Harris:
+
+-Proposo de fer ous remenats, per al desdejuni. Els faré jo mateix.
+És una de les meves especialitats en les excursions.
+
+Segons ell, tota persona que en menjava un cop, ja no podia passar
+sense: moriria si no pogués tornar a menjar-ne. Nosaltres, només de
+pensar-hi, ja la boca se'ns feia aigua, i li donàrem el foguer, la
+paella, els ous que s'havien escapat de la batalla, i tot el que hi
+havia d'utilitzable dintre el cove, demanant-li per favor que posés
+mans a l'obra.
+
+El trencament dels ous el contorbà una mica; però, més encara que de
+trencar-los, va preocupar-se de ficar-los a la paella i, després, de
+presservar els seus pantalons i de procurar no tacar-se les
+mànegues. En ficà mitja dotzena a la paella i s'acostà al foguer per
+a remenar-los.
+
+Pel que nosaltres podíem judicar, era aquell un treball fatigós.
+Quan s'acostava a la paella, es cremava, llançava el que tenia a les
+mans, s'espolsava els dits i injuriava el material. Cada vegada que
+ens el miràvem, li vèiem practicar aquestes operacions. Nosaltres,
+naturalment, pensàvem que tot allò era necessari: ignoràvem el que
+eren ous remenats i vam suposar que era un d'aquells plats dels
+pells-roges, o dels salvatges de les illes Sanwich, la confecció
+dels quals demana danses i càntics per reeixir.
+
+Montmorency anà a voltar el foguer i ficà el nas a dins: el llard
+saltà i l'esquitxà, i ell va posar-se també a dansar i rondinar. Fou
+aquesta, certament, una operació de les més interessants i
+emocionants: George i jo restàrem tristos en veure-la acabada.
+
+El resultat no fou l'èxit que Harris ens havia anunciat: ¡hi havia
+ben poca cosa per a mostrar com producte de la seva tasca! Sis ous
+havien estat tirats a la paella, i d'aquesta va sortir-ne, total,
+una cullerada de mixtura cremada i no gaire apetible. Harris ens ho
+explicà.
+
+-És per culpa de la paella. Si haguéssim tingut una mica de brou i
+un foguer de gas, tot hauria anat com una seda.
+
+Decidírem no confeccionar més aquest plat, mentre no tinguéssim a mà
+aquests poderosos auxiliars culinaris.
+
+Quan acabàvem de desdejunar-nos, el sol començava a cremar, el vent
+havia passat i el matí era esplèndid com no podia demanar-se. Res, o
+gairebé res, no ens podia recordar el segle XIX. Tot esguardant la
+naturalesa que ens rodejava, plena de sol, podíem creure que la
+successió de segles lliscats entre aquell matí i l'altre matí de
+juny de 1215, eternament memorable, era envaïda, i que nosaltres,
+fills dels yeomen (1), vestits de _homespun_ amb el dirk (2) a la
+cintura, ens esperàvem allí per a llegir aquesta sorprenent pàgina
+històrica, el sentit de la qual devia fer compendre a tots els
+mortals, quatre cents anys després, un tal Olivier Cromwell, que va
+estudiar-la a fons.
+
+Era un bell matí d'estiu, ple de dolça i reposada llum, amb tot i
+fer un aire precursor de tempesta. El rei Joan ha dormit a
+Duncroft-Hall, i ja tot el dia abans han fet retrunyir la petita
+vila de Staines les armes dels soldats, l'eixordador pernabatre dels
+grans cavalls, les veus de comandament dels oficials, els renecs
+salvatges i les paraules esgarrifoses dels barbuts arcabussers, dels
+que duen destrals i piques, i dels llancers de parla estrangera.
+
+Llargs seguicis de cavallers i gentilshomes, amb esplèndids
+abillaments, han descavalcat per la vila, bruts i empolsegats del
+viatge. A la nit les portes del veïnat, tot esporuguit, s'han hagut
+d'obrir al primer requeriment dels guerrers que grosserament
+reclamaven l'allotjament i el menjar que de dret els pertoca, i
+exigien que l'una cosa i l'altra fossin com cal, sots pena de portar
+el dol als estadants de les cases. En aquests temps de revolta
+l'espasa és jutge i jutjat, demandant i botxí, i ella és qui paga.
+
+A la plaça del Mercat s'hi són aplegades, entorn d'una gran foguera,
+les tropes dels barons. Mengen i beuen a desdir, bramen cançons
+bàquiques, juguen i es barallen, mentre la nit avança. L'abrandament
+del foc estén estranyes ombres sobre el munt d'armes apilades i les
+salvatgines siluetes dels soldats.
+
+La mainada de la vila els rodeja, els examina, esparverada, mentre
+algunes dones entaulen col·loquis i garlen, enriallades, amb la
+soldadesca ardida, que tan poc s'assembla als fills del poble.
+Aquests se'n són allunyats, portant a la cara l'expressió
+d'aturdiment que els és pròpia.
+
+Al lluny, venint dels camps que rodegen la vila, resplendeixen,
+afeblides, les llums dels campaments on s'han acoblat nombroses
+tropes entorn de llurs senyors, o els mercenaris francesos de
+l'hipòcrita Joan vagaregen mateix que llops devoradors.
+
+Els carrers són ocupats pels sentinelles, els focs flamaregen sobre
+les altures veïnes, i la nit transcorre. Finalment el dia s'aixeca
+sobre la vall del vell Tàmesis: som a la matinada d'aquest gran jorn
+que ha d'afermar amb esclat el destí de les generacions venidores.
+
+Quan s'ha fet dia, de l'illa de més avall (més enllà de l'illa on
+som nosaltres) puja la remor del tràfec d'un gran nombre de
+treballadors. Aixequen el gran pavelló que l'altre vespre portaren:
+els fusters s'afanyen a clavar llargues rengleres d'esglaons, mentre
+els tapissers vinguts de Londres preparen les sedes tornassolades i
+la draperia d'or i d'argent.
+
+Per allà baix, pel camí que serpenteja al llarg del riu, es veuen
+arribar de Staines una dotzena de vigorosos alabarders: són la gent
+dels barons. Riuen i parlotegen, amb una veu grossa; s'aturen a cent
+metres de nosaltres, sobre l'altre marge; reposen sobre llurs armes,
+i esperen.
+
+Cada hora arriben, pel mateix camí, noves colles de gent d'armes.
+Els cascos i les cuirasses lluen sota els raigs del sol matinal, i
+aviat el cami s'omple, fins on pot allargar la mirada, d'acers
+espurnejants i cavalls ardents. Els cavallers galopen, cridant, de
+grup en grup; petits penons onegen peresosament al ventijol de la
+tèbia atmosfera. De tant en tant es fa com un remolí més o menys
+fort pels guerrers que obren llurs files: és un gran baró que, sobre
+el seu poltre i amb acompanyament de guardes i escuders, corre a
+situar-se al cap dels seus vassalls i servents.
+
+Pel vessant de Cooper-Hill, o sia davant del campament, s'hi han
+aplegat els paisans esparverats i els badocs que sortiren de
+Staines. Cap d'ells no sap el motiu exacte d'aquest enrenou: cadascú
+dóna un parer diferent sobre l'espectacle que veu. Els uns asseguren
+que el poble en treurà bon profit, de l'obra que va a realitzar-se;
+però els vells branden la testa, car ja saben, d'altres vegades, el
+que són aquests tripijocs.
+
+El riu, fins a Staines, és cobert d'embarcacions, petits vaixells i
+closques de nou que avui únicament les pobres gents fan servir. Tota
+aquesta flota ha estat remolcada o dirigida pels seus vigorosos
+remers, i s'acosta, tan com pot, als passadissos coberts, esperant
+el rei Joan per a transportar-lo al lloc on la fatídica carta rebrà
+la seva firma.
+
+És migdia, i tota aquesta gran gentada s'espera pacientment. Ha
+corregut la remor que Joan _l'Anguila_ s'ha tornat a escapar de la
+pressió dels barons i que ha sortit de Duncroft-Hill, seguit dels
+seus mercenaris, per un objecte tot diferent, que res no té que
+veure amb la firma de la carta que ha de portar la llibertat al
+poble.
+
+Però no! La mà posada sobre el seu muscle ha estat ara de ferro, i
+és inútil que provi de refugir-se'n. Força lluny, allà baix, sobre
+el camí, s'aixeca un petit núvol de polseguera. El núvol s'acosta i
+s'engrandeix; se senten ressonar, a cada instant més clarament, les
+ferradures dels cavalls, i un lluït acompanyament de senyors i
+cavallers, de brillants vestidures, es desplega al mig dels grups de
+gent d'armes. Al davant, a reraguarda i a cada costat cavalquen els
+cavallers dels barons. Al mig hi ha el rei Joan.
+
+Es dirigeix el rei vers les galeres que l'estan esperant, i els
+grans barons surten dels rengles per anar al seu encontre. El rei
+els saluda, els envia somrisos i els diu paraules dolces com la mel.
+Diria's que va a un banquet donat en honor seu.
+
+Però, quan està a punt de saltar a terra, llança una llambregada
+furtiva als mercenaris francesos, aturats darrera seu, i als braus
+homes dels barons que el rodegen.
+
+És que no era hora? Un cop violent a aquest cavaller que està al seu
+costat sense desconfiança; una veu de comandament als seus
+mercenaris; una càrrega desesperada sobre aquestes files sorpreses,
+i els barons rebels podrien ben bé maleir el dia que intentaren
+travessar-se als seus plans! Una mà més agosarada hauria canviat,
+potser, en aquest moment, la sort de la partida empresa. Si un
+Ricard és allà, ben bé que el cop alliberador hauria pogut
+allunyar-se dels llavis d'Anglaterra, i el sabor de la independència
+desaparèixer per cent anys.
+
+Però el cor del rei Joan defallí davant les baronils figures dels
+soldats anglesos. Abandonà els ramals del seu poltre, baixà d'aquest
+i s'assegué a la primera de les galeres. Els barons el seguiren, amb
+les mans enguantades de ferro sobre el puny de llurs espases. La veu
+de «Deixeu anar!» fou donada; les pesants barques, ornades
+sumptuosament, deixaren a poc a poc el marge de Runnymede, i,
+lluitant penosament contra el ràpid corrent, arribaren a tocar,
+carrisquejant, la ribera de la petita illa que d'ençà d'aleshores es
+diria Illa de la Carta Magna (Magna Charta Island).
+
+El rei Joan ha desembarcat, i tothom s'espera, contenint-se la
+respiració, amb un profund silenci.
+
+Un clam immens ressona, i sabem que la clau de la volta, la pedra
+fonamental de la Llibertat anglesa, acaba d'ésser sòlidament
+segellada.
+
+(1) Antiga guàrdia particular dels reis d'Anglaterra; també una mena
+de guàrdia municipal.
+
+(2) Punyal usat pels muntanyencs.
+
+
+
+
+CAPÍTOL XII
+
+Temps dificultosos per a la nació anglesa.--Una nit a la recerca del
+lloc pintoresc.--Sense casa i sense sopluig.--Harris preparant-se
+per a morir.--Aparició d'un àngel.--Efecte de sobtada joia en
+Harris.--Un ressopó.--Àpat.--Preu alçat de la mostassa.--Una batalla
+salvatge.--Maidenhead.--A la vela.--Tres pescadors.--A punt de
+marxa.
+
+Quan les escenes precedents es desenrotllaven únicament davant dels
+meus ulls, jo m'estava assegut al marge. I veu's aquí que George em
+digué:
+
+-Quan haureu ben reposat, espero que us dignareu pendre part en el
+rentat de la vaixella.
+
+D'aquesta manera van fer-me tornar dels dies gloriosos del passat al
+prosaic present, ple de misèries. Vaig deixar-me portar a la barca,
+i vaig rentar la paella amb un tros de fusta i un grapat d'herba. La
+camisa mullada de George em serví per eixugar-la.
+
+Tot seguit travessàrem la Magna Charta Island, esguardant ràpidament
+la làpida que hi ha al clos i que diuen si va servir per a la firma
+de la gran carta. Se sap del cert, el lloc on fou firmada? També es
+pretén que el fet s'esdevingué a l'altre marge, a la part de
+Runnymede. Per la meva part no vull desfer aquest nus gordià: segons
+el meu humil parer, estic per donar la raó a la versió popular de
+l'illa (*13).
+
+Del Picnic Point al Vell Windsor Lock, el riu apareix encisador. Un
+camí ombrejat va, entre horts i boscatge i al llarg de la ribera,
+fins a _Campanes de Orseley_, hostal d'allò més pintoresc, com ho
+són gairebé tots, tant com va remuntant-se el riu. Altrament és un
+indret on es pot beure un bon got de cervesa. Prou que ho sap
+Harris!
+
+Vell Windsor és també punt cèlebre. Eduard el Confessor hi tingué un
+palau, i fou ací, també, on el gran Earl Godwin va ésser reconegut
+culpable, per la justícia de l'època, d'haver intervingut en la mort
+del germà del rei. El comte Godwin prengué un bocí de pa, i,
+tenint-lo a la mà, digué:
+
+-Si en sóc culpable, ¡vull que aquest pa m'ofegui!
+
+Es ficà el pa a la boca, se l'empassà i morí ofegat.
+
+De Vell Windsor enllà, el riu ja no té cap interès, i no esdevé
+digne d'ell mateix fins a prop de Boveney. George i jo remolcàrem la
+barca per sota del Home-Park, que s'estén al marge dret, des del
+Pont Albert al Pont Victòria. En passar per davant de Datchet, va
+preguntar-me George si recordava la nostra primera excursió del riu
+i el nostre desembarc en aquell lloc, a les deu de la nit, quan tan
+gran necessitat teníem d'un llit.
+
+-Prou, que me'n recordo!- li vaig respondre. -I el temps que me'n
+recordaré!
+
+Era el dissabte anterior al _Bank-Holiday_ d'agost. Tots tres teníem
+una gana de no dir; estàvem atuïts, i en arribar a Datchet
+prenguérem el cistell de les provisions, els dos sacs, les
+flassades, els abrics i altres objectes, i anàrem a la recerca d'una
+fonda o d'un hostal.
+
+Vam passar per davant d'un bonic hotel. El pòrtic era tot guarnit de
+clemàtides i plantes enfiladisses, però no hi havia mare-selva.
+
+-Aquí no hi entrem, si us plau!- vaig dir jo. -Cerquem una mica més:
+Potser trobarem un hotel amb mare-selva.
+
+Reprenguérem la marxa i en trobàrem un d'agradós aspecte, tot cobert
+de mare-selva per un dels costats. Però a Harris no li semblà bé: va
+dir que li desplaïa el posat de l'home que hi havia a la porta.
+Certament, no era un home simpàtic, i duia unes innobles sabates.
+Reprenguérem el nostre camí, sense trobar altres hotels; però ens
+creuàrem amb un home al qual demanàrem que ens informés.
+
+-Van d'esquena als hotels, vostès. Tombin-se, i ja veuran com
+arriben al del Cérvol.
+
+-Ja hi hem estat, però no ens agrada: no té mare-selva.
+
+-Així, doncs, vagin a Manor-House: a l'altra banda, justament.
+Potser aquest els plaurà.
+
+Harris: No, no hem d'anar-hi: l'home que hi ha a la porta té un
+posat repulsiu. Tampoc no puc suportar el color dels seus cabells, i
+menys encara, les seves horribles sabates.
+
+-Doncs no sé pas com s'ho apanyaran. Ja dic: no hi ha sinó aquests
+dos hotels- afegí el nostre cicerone.
+
+Harris: -Cap més hotel?
+
+L'home: -Ni pensar-hi.
+
+Harris: -Mil dimonis! I doncs ¿què farem, ara?
+
+George: -Vosaltres podeu construir, tots dos, un hotel al vostre
+grat, amb personal fet a mida. Per la meva part me'n vaig al Cérvol.
+
+Mai els més grans esperits no poden realitzar llurs ideals, de
+qualsevol ordre d'idees que siguin. Vam caminar darrera de George,
+sospirant qui-sap-lo sobre la vanitat de les coses terrenes. Vam
+entrar al Cérvol, deixant al vestíbul la nostra impedimenta.
+
+L'encarregat (arribant davant nostre): -Bona nit, senyors!
+
+George: -Bona nit. Desitjaríem tres llits, si us plau.
+
+L'encarregat: -Em sap molt de greu, però no els podré pas satisfer.
+
+George: -No passeu mal temps: amb dos llits solament, ja sabrem
+apanyar-nos. Dos de nosaltres podem dormir al mateix llit: no és
+això?- va interrogar-nos a Harris i a mi.
+
+Harris: -Sí, sí, certament.- (En dir-ho, pensava en George i en mi,
+per a ocupar el llit tots dos.)
+
+L'encarregat: -Em sap molt de greu, senyors: en tot casa no tenim ni
+un llit disponible. Hi ha llit ocupat per dues i fins per tres
+persones.
+
+Això sí que va immutar-nos una mica. Però Harris, vell viatjador que
+sap fer el cor fort davant tot contratemps, es posà a riure i digué
+a l'encarregat.
+
+-No us hi capfiqueu: ja podrem sortir d'aquest mal pas. Doneu-nos
+qualque cosa per estendre a terra, dins la sala de billar.
+
+L'encarregat: -Ja hi ha tres senyors que han de jeure sobre el
+billar, i altres dos que jeuen a la sala de fumar. Ja ho veuen: és
+impossible d'estatjar-los, aquesta nit.
+
+Agafem altre cop el nostre equipatge, i ens dirigírem a Manor-House.
+Era un lloc afalagador, i no puc estar-me de dir que el trobava molt
+millor que l'anterior.
+
+Harris: -Sí, ja va bé: sols ens caldrà no fixar-nos amb l'home del
+cabell roig. Al capdavall, què se'ns en dóna, del pobre diable?-
+continuà, amb un to de no gaire sinceritat.
+
+A Manor-House ni ens van deixar parlar. L'amo ens rebé al peu de la
+porta i ens saludà així:
+
+-Amb vostès ja és la colla número catorze que ha de tornar-se'n pel
+mateix camí, fa una hora i mitja.
+
+Les nostres propostes de servir-nos de l'estable, de la sala de
+billar, de la carbonera, etc., van fer-lo esclafir a riure. Tots
+aquests adorables recons ja eren presos feia qui sap el temps.
+
+-¿No sabeu, doncs, cap lloc del poble on puguem passar la nit?
+
+-Si no els fa res d'estar malament, hi ha una petita cantina pel
+cami d'Eton, cosa de mitja milla; però no em permeto pas de
+recomanar-los-la.
+
+Agafàrem el cistell de les provisions, els dos sacs, les flassades,
+els abrics i altres petits farcells, i galopàrem en la direcció
+indicada. La distància era ben bé d'una milla, i, volant, sense
+respirar, arribàrem al bar que ens havien dit.
+
+Els estadants d'aquest despatx de cervesa ens van rebre
+grosserament, i es van mofar de nosaltres. No hi havia sinó tres
+llits a la casa, i ja hi jeien dos matrimonis i set solters. Un
+mariner de riu, que casualment es trobava al taulell, afablement ens
+aconsellà que anéssim a provar sort a casa de l'adroguer veí d'_El
+Cérvol_.
+
+Hi anàrem. La casa era plena a vessar. Una vella ens acompanyà, amb
+molta bondat, un quart de milla per recomanar-nos a una senyora
+amiga seva que, segons quan, llogava habitacions. Aquesta vella
+caminava molt a poc a poc, i trigàrem vint minuts a aplegar-nos amb
+la senyora amiga seva; però ens va endolcir la llarga caminada
+descrivint-nos els diferents dolors que sentia a les espatlles.
+
+Les habitacions eren totes llogades. Ens recomanà el núm. 27. Aquest
+núm. 27 era ple de gom a gom, i ens envià al 32. Al 32 no hi cabia
+ni una agulla.
+
+Tornàrem al camí gran.
+
+Harris (asseient-se damunt el cistell de les provisions): -Ja no
+vaig més lluny. Aquest indret em plau per a morir-hi. A vós, George,
+i també a vós, us prego que abraceu tots dos la meva mare en nom
+meu. Als meus parents els direu que els perdono i que moro feliç.
+
+En aquest precís moment se'ns presentà un àngel en figura de vailet:
+mai un àngel s'ha disfressat en ocasió més oportuna. Duia un pot de
+cervesa en una mà, i a l'altra mà una certa cosa lligada amb fil
+d'empalomar. Sobre cada pedra plana que trobava deixava caure
+aquesta «certa cosa», i encontinent la retirava amb un sobtat
+moviment de baix a dalt, produint un so bastant inharmònic, evocant
+la idea d'un patiment.(1)
+
+Interrogàrem el diví missatger (que bé mereixia aquest títol, com
+més tard poguérem veure).
+
+-¿Sabeu alguna casa solitària els habitants de la qual no siguin
+gaire nombrosos i incapaços de defensar-se, preferiblemept dones
+velles i homes paralítics, fàcilment intimables, que deixessin llurs
+llits per una nit a tres individus decidits a tot? Si no coneixeu
+res per l'estil, ¿podeu indicar-nos una cort de porcs vacant, un
+forn de calç en desús, etc., etc.?
+
+Ens respongué:
+
+-No sé res del que diuen; de moment, almenys, no se m'acut. Però, si
+veniu amb mi, la meva mare té una cambra on podrà disposar aquesta
+nit el que els convingui.
+
+L'abraçàrem i el cobrírem de benediccions, sota la llum afable de la
+lluna. L'escena hauria estat bellíssima si el minyó hagués pogut
+resistir les nombroses demostracions del nostre agraïment, però el
+vailet es va veure tan aturdit que arrencà a córrer, atraient-nos
+darrera seu.
+
+Harris fou tan emocionat de la nostra sort, que queia en basca i
+hagué de recórrer al pot de cervesa del noi, mig buidant-lo, abans
+de refer-se. Després agafà el nen, pujant-se'l a coll-i-be, i deixà
+l'equipatge a càrrec nostre.
+
+El vailet i sa mare vivien en una petita habitació de quatre
+departaments. Aquella bona ànima (la mare) ens donà, per a sopar,
+llard calent (el devoràrem tot: cinc lliures!), una tarta de
+confitures i dos pots de te. I ens en anàrem a jeure.
+
+A la cambra hi havia dos llits: l'un, de dos peus i dues polzades,
+ens va servir a George i a mi, prenent la precaució de lligar-nos,
+tots dos junts, amb un llençol per estar més segurs; l'altre, el
+llit del nen, fou atribuït a Harris. L'endemà matí el trobàrem amb
+les cames nues un metre enfora, al capdavall del llit, i ens
+vingueren d'allò més bé per estendre-hi i eixugar-hi les nostres
+tovalloles, en fer-nos la toalette.
+
+Una altra vegada que tornem a Datchet, no anirem pas tan tocats i
+posats en això de triar l'hotel.
+
+Aquesta excursió vam fer-la sense cap contratemps, i anàrem fins més
+enllà de Monkey-Island, on vam quedar-nos a dinar. En aquest àpat
+les vam empendre amb la vedella freda, i aleshores ens adonàrem que
+ens havíem ben oblidat de la mostassa. Jo no sé que hagi mai
+desitjat tan vivament, ni abans ni després d'aquest dia, la
+presència del pot de mostassa. En temps ordinari no m'interessa més
+del just (gairebé mai no me'n serveixo), però llavors hauria donat
+un món per tenir-ne.
+
+No sé del cert els mons que pot haver-hi a l'Univers, però estic
+segur que l'hauria regalat a qualsevol que m'hagués dut una
+cullerada de mostassa: fins a tal extrem arribo a ésser pròdig quan
+desitjo una cosa que no puc obtenir.
+
+Harris, en això, té el mateix tarannà, i si allí arriba a trobar-se
+algú amb un bidó de mostassa, fa el gran negoci, servint-se, en
+canvi, de mons, fins més amunt del cap. Mireu el que són les coses:
+us confesso que Harris i jo, afal·lerats per posseir mostassa,
+hauríem provat d'allunyar-nos de la ribera.
+
+Val a dir que un hom, en certs moments de xerramenta, fa ofertes
+extravagants que després, pensant-s'hi una mica, veu com eren
+absurdes i desproporcionades amb la vàlua de la cosa demanada. He
+sentit a contar d'un turista que feia l'ascensió d'una muntanya
+suïssa tot dient: -Donaria un món per un got de cervesa!- Doncs bé:
+quan va aconseguir-la en arribar a una petita cabanya on n'hi havia,
+donà un espectacle d'allò més ridícul en veure que li demanaven cinc
+francs per una ampolla de Bass. -«Això és escandalós!» «Ho escriuré
+al Times», etc., etc.
+
+L'absència de la mostassa portà certa fredor dins la barca. Menjàrem
+la vedella silenciosament. La vida ens semblava buida i sense solta,
+i sospiràrem pensant en els dies feliços de la nostra infància...
+
+Prenguérem, altrament, un xic de coratge en arribar la tarta de
+pomes, i, quan George tragué del fons del cistell una conserva
+d'ananàs i la posà al bell mig de la barca, vam sentir que la vida,
+malgrat tot, valia la pena d'ésser viscuda.
+
+Cal dir que tots tres en som ben llaminers, d'ananàs. Contemplàrem
+el bonic dibuix de la capsa; pensàrem en el xarop que contenia, i
+ens donàvem mútues llambregades, somrients. Harris tenia una cullera
+a punt.
+
+Cercàrem el ganivet, per obrir la capsa; remenàrem tot el cistell i
+els taulells que formen el fons de la barca; transportàrem
+l'equipatge a la ribera, regirant-ho tot. Impossible de trobar el
+ganivet.
+
+Harris provà l'operació amb un trempaplomes, però el trencà, i es
+ferí cruelment. Després George provà de fer-ho amb unes estisores,
+que es van trencar, i per poc no es buida un ull. Mentre l'un i
+l'altre es guarien les ferides, jo vaig provar de fer un forat amb
+la punta del garfi; però aquest lliscà, fent-me caure de peus a
+l'aigua fangosa, entre el marge i la barca. La conserva rodolà,
+també, anant a fer bocins una tassa de te.
+
+Els successius fracassos cuidaren enfollir-nos. Prenguérem la capsa
+i la duguérem a la ribera. Harris agafà, d'un camp, una grossa pedra
+punxaguda i jo vaig tomar a la barca per endurme'n el martell.
+George aguantava la conserva, Harris sostenia la punta de la pedra
+en la part superior de la capsa, i jo, agafant el martell, i fent-lo
+brandar amb tota la força, el deixo caure amb violència.
+
+Fou al barret de palla, que George degué aquell dia la vida. Amb
+tota cura el conserva (almenys el tros que en restà), i durant les,
+vetllades d'hivern, quan els companys conten històries, per
+distreure's, dels perills que han corregut, George treu el capell i
+els el mostra, descrivint el cas, agreujat cada vegada amb noves
+exageracions.
+
+Harris no va fer-se sinó una simple pelada. Jo vaig agafar la
+maleïda capsa de conserva i vaig començar a pegar-li cops de martell
+fins a perdre l'alè i les forces. Harris em reemplaçà. La vam deixar
+plana com una galeta; tot seguit esdevingué quadrada, i
+successivament anà prenent totes les figures de la geometria, sense
+aconseguir de fer-li el més petit forat. George reemplaçà Harris, i
+donà a la conserva una forma tan estranya, tan fantàstica, tan poc
+terrena amb la seva horror salvatge, que ell hi agafà por i llançà
+el martell qui sap a on.
+
+Ens asseiérem damunt l'herbei i la contemplàrem. Tenia, a la part de
+dalt, una gran abonyegadura que semblava un gest burlesc. Aquesta
+visió ens enfurismà, i Harris, saltant sobre aquell espantall,
+l'agafà, llançant-lo al mig del riu; nosaltres acompanyàrem la seva
+immersió amb malediccions terribles. Després pujàrem a la barca i
+marxàrem a rem sense aturar-nos a Maidenhead.
+
+Maidenhead és massa elegant, perquè pugui ésser atractívol. És
+l'indret per excel·lència freqüentat per l'home que viu a la moda,
+sempre posat de punta en blanc. És la vila dels hotels fastuosos; és
+l'antre embruixat d'on surten aquests dimonis aquàtics que en diuen
+canots de vapor.
+
+Travessàrem ràpidament Maidenhead; després afluixàrem la marxa per
+fruir la delícia del gran espai entre les rescloses de Boulter i
+Cookham. Els boscos de Cliveden porten encara llur tendre ornament
+de primavera i mostren vora l'aigua una gama de màgics matisos
+verds. Pel seu encís, és potser, aquest passatge, el més deliciós de
+tot el riu. Amb tristesa allunyàvem la barca de la profunda pau que
+allà regna.
+
+Remuntàrem el braç derivat, fins a prop de Cookham, on vam pendre el
+te. Era al foscant de la nit quan passàvem la resclosa. Una forta
+brisa ens afavoria. El vent, allà, us ve sempre de cara, qualsevol
+que sigui la direcció que porteu. Us ve de cara quan empreneu, al
+matí, una excursió d'un dia, i us cal remar molt de temps, fent-vos
+pensar amb joia en un agradós retorn a la vela. Després del berenar,
+el vent bufa amb sentit oposat i haveu de remar ferm tot el camí
+fins a casa vostra. ¡Oblideu la vela! El vent ha fet el que ha pogut
+en les dues direccions. Jo què us diré, pobre de mi! Aquest món és
+un lloc de proves, i l'home ha nascut per al sofriment, com els
+estels per a volar dins l'espai.
+
+Aquesta nit el vent s'havia equivocat, sens dubte, i ens empenyia,
+en lloc de fuetejar-nos la cara. Reposàrem, dreçàrem la vela a tota
+pressa (abans no hagués esment de la nostra equivocació), i
+finalment ens posàrem amb actituds meditatives. La vela s'infla i
+s'estén, rondina el pal. La barca vola.
+
+Jo sóc al governall.
+
+Per mi no hi ha sensació més viva que anar a la vela: és el que més
+aproxima els homes al volar dels ocells (llevat del somiar). Les
+ales del vent desencadenat sembla que se us emporten vers un punt
+inconegut. No sou l'ínfima i miserable partícula d'argila feta a
+arrossegar-se sobre la terra: sou part de la Natura! El vostre cor
+batega sobre el seu cor. Els seus braços gloriosos us enrotllen i us
+atreuen vers ella. El vostre esperit i el seu són un mateix esperit.
+Els vostres membres s'alleugeren. La veu del vent canta a les
+vostres oídes. Veieu al lluny la terra tota petita, i els núvols,
+esdevinguts germans vostres, són tan a prop del vostre cap que
+vosaltres els allargueu els braços!
+
+El riu era sols per a nosaltres. Es veia, molt lluny, una barca de
+pesca ancorada en ple corrent i ocupada per tres pescadors.
+Nosaltres fregàvem l'aigua i ens enfilàvem entre els marges boscosos
+sense dir paraula.
+
+Jo era al governall.
+
+En apropar-nos, veiérem que aquells tres pescadors eren tres vells
+de posat solemnial. Estaven asseguts, cada un en una cadira, i
+vigilaven els senyals de flotació de llurs aparells amb immensa
+atenció.
+
+El sol rogenc deixava una color mística sobre les aigües, pintava de
+foc els boscos, alts com torres, i voltava d'una daurada apoteosi
+els núvols amuntegats. Era una hora de profund encantament,
+d'esperances i desigs extàtics. La petita vela es destacava sobre el
+cel purpuri; el crepuscle queia, embolcallant la terra de tints
+d'arc de Sant Martí. Darrera nostre s'estenia la nit. Nosaltres
+semblàvem els cavallers d'una antiga llegenda travessant un llac
+misteriós, menant envers el reialme inconegut de les ombres el
+grandiós país on jeu el sol.
+
+No anàrem pas del tot al reialme inconegut de les ombres, sinó
+rectament a la barca dels tres vells homes respectables que pescaven
+amb canya.
+
+Del bell antuvi, no vam saber el que havia passat, perquè la vela
+ens privava de veure-ho; però després, per la mena de llenguatge que
+trencà la pau del vespre, comprenguérem que ens trobàvem prop d'uns
+éssers humans enfurismats de veure's destorbats.
+
+Harris baixà la vela, i aleshores veiérem el que havia passat. Els
+tres vells senyors havien estat llançats de llurs cadires i formaven
+un munt al fons de la barca, treballant penosament per desfer-se els
+uns dels altres i arreplegar el peix amb que s'havien cobert. Durant
+aquesta nova pesca renegaven cosa de no dir, emprant termes (poc
+ordinaris, però de bona llargària i ben triats) amb els quals era
+impossible confondre's i que encloïen tota la nostra vida, fins el
+futur més llunyà, no lliurant-se'n pas las nostres famílies ni tot
+allò que es pogués referir a nosaltres. Unes bones malediccions, amb
+tots els ets i uts.
+
+Harris (adreçant-se als pescadors): -Haurien d'estar-nos reconeguts
+per una semblant distracció que els trenca la monotonia de la llarga
+pesca. Estic sorprès i m'escandalitzo de veure homes de l'edat de
+vostè desfogant així llur enfurismament.
+
+El seu discurs, però, no apanyà pas les coses.
+
+George: -Vaig a pendre jo el governall. A un esperit com el vostre
+(adreçant-se a mi) no li escau de descendir a la conducció d'una
+barca. És preferible deixar a un mortal de cervell més estret el
+dirigir l'embarcació, sots pena d'anar a raure al fons de l'aigua.
+
+Prengué el governall i ens menà fins a Marlow. Deixàrem la barca
+prop del pont i ens instal·làrem per passar la nit a _La Corona_.
+
+(1) Un tros de cuiro rodó, unit del mig a un fil d'empalomar. El
+cuiro, molt mullat, cau sobre la pedra, i, en retirar-lo
+sobtadament, fa un so produït per l'aire comprimit entre ell i la
+pedra que tomba.
+
+
+
+
+CAPÍTOL XIII
+
+Marlow.--Bisham Abbey.--Els monjos de Medmenham.--Montmorency es
+disposa a assasinar un gat, però al capdavall resol deixar-lo amb
+vida.--Deplorable conducta d'un fox-terrier al Civil Servei Stores.
+--La nostra sortida de Marlow.--Imponent processó.--Barques a
+vapor.--Recepta útil per a destorbar-les en llur marxa.--Ens defugim
+d'engolir tot el riu.--Un gos pacífic.--Estranya desaparició de
+Harris amb un pastís.
+
+Marlow és un dels més atractius indrets del riu: és una petita vila
+animada, inquieta. No és massa pintoresca en son conjunt, però s'hi
+troben molts recons i amagatalls de gran originalitat: arcades en
+peu (malgrat els anys) que sostenen encara el pont mig enrunat pel
+temps; el qual pont fa remuntar sempre la nostra imaginació a
+l'època en que Marlow Manor tenia per senyor Algar _el Saxó_, abans
+d'ésser conquerit per Guillem i cedit per aquest a la reina Matilde,
+abans de passar a mans dels comtes de Warwick i a les de Lord Paget
+_el Flexible_ i subtil conseller de quatre sobirans successius.
+
+Les encontrades són encisadores. El riu ofereix ací el seu més grat
+aspecte: en passar Cookham, prop de les Quarry Woods i d'aquells
+prats, llisca en una esplèndida extensió. ¡Oh, estimats vells Quarry
+Woods! Amb els vostres viaranys estrets i enlairats i els vostres
+tortuosos solells, com em sembleu perfumats del record dels estius
+plens de sol!
+
+¡Quines aparicions més joioses ofereixen, sovint, les vostres
+ombrívoles perspectives!  ¡Que dolçament sonen, en les vostres
+branques parladores, les veus dels temps passats!
+
+Remuntant de Marlow a Sonning, encara potser es frueix de major
+bellesa. Justament a mitja milla del port de Marlow es passa per
+davant l'antiga i magnifica abadia de Bisham, les muralles de pedra
+de la qual (que es drecen sobre el marge de la dreta) es commogueren
+sota els clamors dels templaris i han estatjat Anna de Cleves i, més
+ençà, la reina Isabel.
+
+Aquesta abadia és rica en records melodramàtics. Conté un dormitori
+guarnit de tapissos i una cambra secreta, en la part alta de les
+espaioses muralles. L'esperit de Lady Holy, qui maltractà el seu
+petit fill fins a la mort, es passeja, les nits, i s'esforça a
+rentar les seves mans en una safa imaginària.
+
+Warwick, que tants de reis va fer, reposa ací, sense interessar-se
+ara cap mica per coses tan banals com els reis i els reialmes
+terrestres. També hi dorm Salisbury, aquell que féu tan bona obra a
+Poitiers.
+
+Abans d'arribar a l'abadia, dret sobre la ribera, hi ha l'església
+de Bisham, que conté tombes i monuments funeraris dignes de
+visitar-los. Flotant el seu vaixell sota els faigs de Bisham,
+Shelley, que vivia aleshores a Marlow (pot veure's la seva casa a
+West-Street, encara), va compondre _la Revolució d'Islam_.
+
+Més amunt, encara, a Hurley-Weir, he pensat sovint que un hom, amb
+un mes de viure-hi, no tindria prou temps per anotar totes les
+belleses de l'encontrada. La vila de Hurley, a cinc minuts de la
+resclosa, és una de les més antigues que banya el riu: pertany (per
+dir-ho amb l'afectada fraseologia pròpia d'aquelles llunyanes
+èpoques) als anys en que florien els reis Sebert i Offa.
+
+Un cop passada la resclosa, sempre remuntant el curs del riu, es
+troba el _camp dels danesos_, on es diu que van acampar aquests
+invasors a la meitat de llur camí sobre Gloucerstershire. Més enllà
+hi ha les runes de l'abadia de Medmenham, situades en una deliciosa
+recolzada del riu.
+
+Els cèlebres monjos de Medmenham, o El Club del Foc Etern (com se'n
+deia comunment), del qual era membre el massa famós Wilkes, formaven
+una confraria que tenia per divisa: «Feu tot allò que us plagui».
+Aquesta temptadora invitació es llegeix encara sobre l'entrada de
+l'abadia en runes. Molts anys abans d'existir aquesta abadia de
+contraban i la seva confraria d'irreverends burletes, s'aixecava
+sobre el mateix lloc un monestir de més seriós gènere i els monjos
+del qual eren de caràcter un xic diferent dels alegres compares, els
+quals devien succeir-los cinc cents anys més tard.
+
+Els monjos cisterians, en l'abadia corresponent al segle XIII, no
+duien pas vestits de roba, sinó grolleres túniques amb caputxó. No
+menjaven carn, ni peix, ni ous; dormien sobre dur i es llevaven a
+mitja nit per a resar l'ofici. Repartien el dia entre el treball, la
+lectura i la pregària. Sobre llur vida hi pesava un silenci de mort:
+cap d'ells no parlava. Era una ordre austera, els membres de la qual
+passaven una existència no menys austera en un recó de natura
+deliciosa que Déu havia creat tan encisador. Estranya cosa que les
+veus de la naturalesa (el dolç murmuri de les aigües, el zumzeig de
+les herbes aquàtiques, la música del vent en passar) no els portés
+altra idea de la vida. Restaven allà, l'oïda amatent dies i dies
+esperant el so d'una veu celestial, i dies i dies, durant les nits
+solemnes, aquesta veu els parlava de mil maneres; però ells, aquesta
+veu, no l'entenien pas!
+
+De Medmenham a la graciosa resclosa de Hambledon, el riu resplendeix
+amb una plàcida bellesa, mentre que prop de Greenlads, i més enllà
+de Henley tanmateix, se'l veu nu i contorbat. Hi ha, en efecte, la
+vista poc interessant de la propietat del meu venedor de diaris (1).
+Vells senyors que es retroben sovint durant l'estiu, remant amb
+vigor per distreure's, o xerrant amb un vell guarda de la resclosa
+quan travessa el correu.
+
+* * *
+
+Dilluns matí, a Marlow, ens llevàrem a una hora raonable, i
+prenguérem el nostre bany abans del break-fast. Quan ens en
+tornàvem, Montmorency féu una bestiesa de les de costum.
+
+L'únic motiu que ens separa a Montmorency i a mi, són els gats. Jo
+els estimo, mentre que Montmorency no els pot veure. Quan jo me'n
+trobo un, li dic: -Pobre Pussy!- i m'ajupo per gratar-li el cap. El
+gat em respon allargant la cua, dreta com un parallamps, arqueja el
+llom i frega els seus narius contra els meus pantalons: es respira
+bona cordialitat, bona pau. Quan Montmorency té un encontre
+semblant, tot el carrer ha de saber-ho, i en deu segons mou un
+escàndol més que sobrat per commoure tota la vila.
+
+No puc, amb tot, dir mal del gos (m'acontento amb bufetejar-lo o
+apedregar-lo), car sé que tot és obra de la seva naturalesa. Els
+fox-terriers neixen amb una dosi de pecat original quatre vegades
+major que els altres gossos: ens caldrien anys i anys de pacients
+esforços, a nosaltres els cristians, per operar una reforma
+apreciable en el temperament batallador dels fox-terriers.
+
+Recordo que em trobava un dia al vestíbul del Haymarket Stores. Era
+ple de gossos que esperaven llurs amos, mentre aquests feien llurs
+compres a l'interior. Es veia un mastí, un o dos gossos riberencs
+escocesos, un sant-bernat, alguns retrievers i terra-noves, un
+gos-senglar (*14), un gos d'aigua francès, un bulldog, algunes
+d'aquestes petites bèsties nascudes a Lowther-Arcade, de la
+grandària de les rates, i una parella de _tykes_ de Yorkshire.
+
+Estaven asseguts, pacients, bons i meditatius. Una pau solemnial
+semblava regnar; un ambient de tranquil·la resignació, de dolça
+melangia, envaïa la sala.
+
+Aleshores entrà una graciosa joveneta portant un fox-terrier, de
+posat humil, que ella deixà entre el bulldog i el gos d'aigua. Ell
+va asseure's i mirà entorn seu durant un minut; després aixecà els
+ulls al sostre, amb una expressió que feia suposar si dins del seu
+cervell bullien greus pensaments; després badallà i examinà els
+altres gossos, tots ells silenciosos, greus i dignes. Veié el
+bulldog, a la seva dreta, somiejant peresosament, i a l'esquerra hi
+veié el gos d'aigua, tot ravenxinat, orgullós. Llavors, sense
+mitjançar paraula ni la més petita provocació, mossegà el gos
+d'aigua, d'una de les potes de davant, i un bruel de dolor ressonà a
+través de l'espai.
+
+El resultat d'aquesta primera temptativa semblà divertir-lo bojament
+i el determinà a fer una atzagaiada. Saltà sobre el gos d'aigua i
+atacà vigorosament un dels gossos escocesos, el qual es despertà i
+entaulà una disputa sorollosa i aferrissada amb el gos d'aigua.
+Encontinent, Foxey tornà al seu lloc i, agafant el bulldog d'una
+orella, provà de llançar-lo enfora. Aquest bulldog (una bèstia
+imparcial) es precipità sobre tot el que queia vora les seves dents,
+incloent-hi el porter i tot. I el fox-terrier, mentrestant, es
+donava el plaer d'una lluita coratjosa amb un dels _tykes_, ben
+preparat.
+
+Tothom que conegui el tarannà dels gossos compendrà fàcilment que,
+durant les anterior escenes, tots els altres gossos es batrien com
+si es tractés de resguardar llurs fogars domèstics. Els grans es
+batien entre ells; els petits liquidaven llurs deutes juntament, i
+un moment d'atur que tinguessin l'esmerçaven a mossegar els companys
+grans.
+
+El vestíbul era un veritable infern; el tumult esdevenia espantós.
+El públic va aglomerar-se a la porta.
+
+-És una reunió del consell municipal?- demanaven, -Que assessinen
+algú? Per què?-
+
+Acudiren dos homes amb pales i cordes per descompartir els gossos, i
+s'anà corrents en busca de la policia.
+
+En mig d'aquesta sublevació reaparegué la graciosa joveneta i agafà
+el seu _guac-guac_ estimat, el qual, després d'haver deixat el
+_tyke_ en situació de romandre un mes sobre la palla, tenia el posat
+d'un anyell. Ella l'acaronà ,entre els seus braços, bo i dient:
+
+-No ets mort, pobret? ¿Què t'han fet, aquestes grans bèsties?
+
+Ell, arronçant-se i agafant-se fort a ella, se la mirava fixament,
+com dient-li:
+
+-¡Que content estic, de veure com has arribat per a treure'm
+d'aquesta vergonyosa escena!
+
+Ella afegí:
+
+-¿Com es prenen el dret d'admetre ací, als Stores, aquestes grans
+bèsties salvatges i reunir-les amb gossets de gent com cal? ¡No puc
+aguantar les ganes d'anar a fer la meva reclamació!
+
+Heu's ací la naturalesa dels fox-terriers. Jo no en faig retret a
+Montmorency, de la seva antipatia bel·licosa vers els gats. Jo estic
+que ell hauria preferit probablement no haver seguit aquest matí els
+seus procediments acostumats.
+
+Tornàvem del bany, com deia abans, i a la meitat de High Street, si
+fa o no fa, un gat es llança fora d'una casa, davant nostre, i
+comença de trotar. Montmorency féu un crit de joia: el crit d'un
+brau guerrer veient caure el seu enemic a mercè seva; un crit
+semblant al que faria Cromwell quan els escocesos baixaren el turó i
+es llançaren damunt llur presa.
+
+La seva futura víctima era un gros dimoni de minet tot negre: jo mai
+n'havia vist cap de tan gros ni de tan dolenta qualitat. Havia
+perdut mitja cua, una de les orelles i una notable part del morro;
+altrament, tenia el posat àgil i vigorós i l'actitud calmosa (diguem
+assegurada).
+
+Montmorency trotà vers aquest pobre gat a una marxa de 20 milles per
+hora. Però, tanmateix, el gat no es donà gens de pressa: no semblava
+pas compendre que la seva vida estigués en perill. Continuà
+tranquil·lament fins que el seu assassí fou a un metre de distància,
+i aleshores es girà, s'asseié al bell mig del carrer i clavà a
+Montmorency una llambregada interrogadora, que semblava dir-li:
+
+-Que potser voleu alguna cosa, de mi?
+
+Montmorency és coratjós, però la mirada del gat hauria glaçat el cor
+del gos més valent.
+
+Ni l'un ni l'altre van dir res, i, amb tot, era fàcil d'endevinar la
+conversa que tenien.
+
+El gat: -Volieu de mi alguna cosa?
+
+Montmorency: -No, no: gràcies.
+
+El gat: -No us estigueu de dir-m'ho, si és que voleu res: sigui el
+que sigui.
+
+Montmorency (reculant): -Us dic que no: no res, absolutament. No
+passeu ànsia. Em sembla que m'he equivocat. Em pensava que us
+coneixia. Em sap molt de greu d'haver-vos destorbat!
+
+El gat: -No, res d'això: tant de gust. De debò, que no voleu res?
+
+Montmorency (reculant més i més: -No res, no res: us ho asseguro.
+Gràcies. Sóu molt amable. Passi-ho bé.
+
+El gat: -Passi-ho bé, doncs!
+
+I, aixecant-se, continuà son camí. Montmorency retornà vers
+nosaltres, i prengué, a reraguarda, una posició de les menys
+importants.
+
+Durant tot el dia, si teniem la dissort de pronunciar la paraula
+_gat_, Montmorency s'esgarrifava visiblement i llançava llambregades
+penoses que significaven: «No! No! Res d'això, si us plau!»
+
+* * *
+
+Després del desdejuni anàrem a fer les nostres compres, per poder
+proveir la barca per tres dies.
+
+George: -Pensem, sobretot, a comprar llegums. És molt saludable
+menjar-ne, i, com que són fàcils de coure, ja me n'encarrego jo.
+
+Vam comprar cinc quilos de patates, una pesada de trenta sis litres
+de pèsols i cols, pastís de vedella, dues tartes a la grosella, una
+cuixa de moltó (comprada a un hotel), fruites, coques, pa, mantega,
+confitures, llard i ous i altres articles que adquirírem per la
+vila.
+
+Tinc per un dels nostres èxits majors la nostra sortida de Marlow.
+Va ésser digna, imponent, sense cap defecte.
+
+Havíem insistit davant tots els venedors, i vam aconseguir-ho, que
+les nostres mercaderies ens fossin portades darrera nostre. No
+havíem volgut passar per allò de «Sí, sí senyor: li ho enviaré tot
+seguit. El mosso arribarà abans que vostès». Acostumen a fer-vos
+esperar en l'embarcador i us obliguen a tornar a les botigues per
+empipar-vos discutint. No: res d'això. Nosaltres esperàrem que les
+nostres compres fossin empaquetades i que els mossos vinguessin amb
+nosaltres.
+
+Com que havíem estat en bon nombre de botigues, i en totes havíem
+comprat alguna cosa, va resultar que quan acabàrem de fer provisions
+dúiem darrera nostre la més escaient col·lecció de mossos portadors
+de cistells que els nostres cors haguessin pogut desitjar. El nostre
+pas pel bell mig del gran carrer que baixa cap al riu, seria un dels
+espectacles més imponents presenciats a Marlow.
+
+Heu's ací l'ordre de la processó:
+
+Montmorency, portant un bastó.
+
+Dos miserables plagues, amics de Montmorency.
+
+George amb un pardessú i unes flassades, i fumant una curta pipa.
+
+Harris, qui s'esforça a fer un caminar desinvolt i graciós, duent en
+una mà una maleta Gladstone, plena a rebentar, i a l'altra mà una
+ampolla de xarop de llimona.
+
+Mossos del forner i del fruiter, amb cistells.
+
+Noi de l'hotel, amb un cove de provisions.
+
+Dependents de la pastisseria i de l'adroguer, amb cistells.
+
+Un gos de pel llarg.
+
+Nois de la lleteria duent una panera amb nates.
+
+Un camàlic, amb un sac.
+
+Un amic íntim de l'anterior, amb les mans a les butxaques.
+
+Un vailet amb un cistell de fruites.
+
+La meva senyoria portant tres barrets i un parell de sabates, i
+caminant amb desembaràs.
+
+Sis pillets i quatre gossos vagabunds.
+
+En arribar a l'embarcador, va preguntar-nos el guarda:
+-Diguin, senyors: ¿és un vapor o un transatlàntic, llur embarcació?
+
+En respondre que una canoa de dos rems, semblà sorpendre's.
+
+Les barques de vapor ens van ocupar força aquell matí. La setmana de
+Henley s'aproximava, i remuntaven el riu nombroses barques d'aquella
+mena; unes que anaven soles, i d'altres que remolcaven cases
+flotants. De mi puc dir que tinc veritable horror per aquestes
+barques, com penso que n'hi sentiran tots els bons aficionats al
+rem. Sempre que veig un d'aquests invents, em vénen ganes de
+posar-los una urpa a sobre i escanyar-los en un recó desert del riu.
+
+La barca de vapor té un posat d'insolència que té la virtut de
+despertar-me els instints més dolents, i voldria tenir, com en els
+temps antics, una destral, l'arc i les sagetes, per poder expressar
+el concepte que en tinc. L'actitud de l'individu que veiem tot
+repapat, amb les mans a les butxaques i fumant el seu cigar, és
+suficient per justificar el principi de les hostilitats; altrament,
+l'aristocràtic xiulet amb que sembla manar-vos que li deixeu el camí
+franc, ja és prou per obtenir d'un jurat de remers un veredicte
+d'inculpabilitat en cas d'homicidi, considerant-lo (n'estic ben
+cert) com de legítima defensa.
+
+Xiulaven, per avisar-nos que havíem de deixar-los el pas lliure;
+però, si se'm permet parlar sense por d'aparèixer fatu, em penso
+poder dir honradament que la nostra petita barca els causà, durant
+la setmana, més retardaments, angúnies, enrabiades i entrebancs que
+totes les altres embarcacions del riu aplegades.
+
+-Un vapor que arriba!- cridava un de nosaltres, en veure'l al lluny.
+I, amb un moment, tot era disposat per a rebre'l. Jo agafava el
+governall, Harris i George seien al meu costat i la barca seguia
+lliscant pel bell mig del corrent.
+
+El xiulet començava a fer-se sentir, i nosaltres romaniem
+impassibles. A un centenar de metres prop de nosaltres el xiulet del
+vapor rabiava, i els passatgers es tombaven per adjectivar-nos, però
+mai no en fèiem cas. Harris ens contava una anècdota de la seva
+mare, i ni per tot un imperi no hauríem perdut una paraula.
+
+Del vapor sortí aleshores una darrera xiulada. Fou un xiulet
+desesperat: com si la caldera estingués a punt de rebentar-se. Fent
+màquina enrera, el vapor espeternegava, fent giravoltes i reculant.
+Els passatgers bramaven, girant-se vers nosaltres; els que es
+passejaven pel ribatge s'aturaven i ens atiaven; les altres
+embarcacions que passaven, feien el chor. El riu, ça i lla, en un
+espai d'algunes milles, era dominat de frenesí.
+
+Harris feia punt, en sec, al moment més interessant de la seva
+història, mirava entorn seu amb dolça sorpresa i deia a George :
+
+-Mare de Déu! George: ¿no és pas un vapor, això?
+
+George: -Bé em sembla haver sentit alguna cosa.
+
+Llavors esdeveníem nerviosos, confosos: no sabíem com fer-ho per
+posar la nostra barca fora del camí del vapor. La gent d'aquest
+s'ajuntava i ens donava consells:
+
+-Més endavant, el de la dreta! Vós, vós, ¡ximplet! Enrera, el de
+l'esquerra! No, vós no! ¡L'altre! Deixeu estar les cordes del
+governall! ¡Tots dos alhora! Ara! No! D'aquesta banda no!
+
+Agafaven una llanxa i venien a ajudar-nos. Al cap d'un quart d'hora
+d'esforços, reeixien a fer-nos apartar de llur camí, i avançàvem.
+Nosaltres els donàvem les gràcies, de tot cor, i els demanàvem que
+ens remolquessin. Però mai no ho volien fer.
+
+Un altre sistema, descobert per nosaltres, per fer exasperar
+l'aristocràtic vapor: fer veure que us equivoqueu i que preneu els
+ocupants del vapor per una colla que viatja a preu reduït. Se'ls
+pregunta si són, per casualitat, del cos d'empleats dels senyors
+Cubit, o els bons templaris del Bermondsey, i finalment se'ls
+demana: -¿Voldrieu prestar-nos una cassola, si us plau?
+
+Les dames velles, gens avesades a anar pel riu, són sempre
+esparverades per les barques de vapor. Recordo un trajecte de
+Staines a Windsor (un passatge del riu molt freqüentat per aquestes
+horribles màquines) fet amb tres senyores d'edat, entre altres
+persones. Oh, quina excursió de plaer! A la primera silueta de vapor
+afigurada en l'horitzó, ja volien desembarcar: s'asseien al ribatge
+i no retornaven a la barca fins que l'objecte de llur astorament
+havia desaparegut del tot.
+
+-Nosaltres ho sentim molt- deien elles, -però ens ve de família, no
+tenir un temperament de tromba.
+
+* * *
+
+Prop de Hambledon Lock ens trobàrem amb escassesa d'aigua, i anàrem,
+amb el nostre càntir, a demanar-ne al guarda de la resclosa. George
+fou el nostre intèrpret, i, somrient i amb un amable gest, va
+dir-li:
+
+-¿Tindríeu una mica d'aigua per a nosaltres, si us plau?
+
+-Evidentment- respongué el vell. -Prenguin-ne tanta com vulguin, i
+deixin la que els sobri.
+
+George: -Tantes gràcies! On la teniu? (I mirava entorn seu.)
+
+El guarda de la resclosa: -Sempre és al mateix lloc, jove. Darrera
+de V., justament.
+
+George (girant-se): -No la veig pas.
+
+El guarda de la resclosa: -Santa Llúcia li servi la vista, doncs! On
+té els ulls? (I l'home, unint l'acció al comentari, l'asenyala a
+George el riu.) -Tanmateix n'hi ha prou, per a fer-se ben visible:
+em sembla.
+
+George (comprenent-ho): -Però no ens hem pas de beure el riu: dic
+jo!
+
+El guarda de la resclosa: -Segurament que no. Se'n poden beure una
+part, com jo vinc fent de quinze anys ençà.
+
+George: -La vostra opinió sobre aquest règim no em sembla pas
+suficient reclam per a la marca. Jo prefereixo l'aigua de bomba.
+
+En un camp pròxim en trobàrem... i era també aigua del riu. Si ho
+haguéssim sabut! Però, com que no ho sabíem, la vam trobar ben bona.
+El que els ulls no veuen, l'estómac no se'n dol.
+
+En altra ocasió vam provar l'aigua del riu, però no fou pas amb
+èxit.
+
+Havíem menat la barca a un angle del riu, prop de Windsor, per a
+pendre el te. El nostre càntir era buit: es tractava, per tant,
+d'anar-nos-en sense pendre el te o utilitzar l'aigua del Tàmesis.
+Harris era de parer que no havíem de refugiar-nos de l'aventura.
+
+-Tot anirà bé, si podem fer bullir l'aigua, car l'ebullició matarà
+els diferents gèrmens de peix que contingui.
+
+Omplírem, doncs, la tetera amb aigua del riu i la férem bullir,
+vigilant bé l'operació. Fet el te, anàvem a assaborir-lo
+confortablement, quan d'un plegat George s'aturà amb la tassa prop
+dels llavis i exclamà:
+
+-Què és això?
+
+-El què?- preguntàrem Harris i jo. George, mirant cap a l'Oest,
+digué:
+
+-Allò.
+
+Seguírem la direcció dels seus ulls i veiérem un gos que venia cap a
+nosaltres, arrossegat pel corrent mandrós. Era un dels més tranquils
+i pacífics gossos que mai he vist. Mai no he trobat una bestiola més
+satisfeta de la seva sort, més lliure de temences. Surava de panxa
+en l'aire amb les quatre potes dreçades envers el cel, i tot
+pensatiu; deixava el pit descobert i tenia un ventre gros. Arribà,
+ple d'una dignitat calmosa i serena, fins a la nostra borda; s'aturà
+en un canyer i trià son lloc per a passar-hi la nit.
+
+-No tinc ganes de pendre te- digué George, buidant la seva tassa
+sobre el riu. Harris tampoc no tenia gaire set, i seguí el seu
+exemple. Jo m'havia begut ja la meitat del meu, i de tot cor hauria
+volgut no haver-ho fet. Vaig demanar a George:
+
+-Creieu que agafaré les febres tífiques?
+
+George: -No ho crec. Penso que teniu moltes probabilitats
+d'evitar-les. En tot cas, amb quinze dies en sortiríeu.
+
+Remuntàrem el braç derivat fins a Wargrave: és una petita drecera,
+anant, per la part dreta, fins a una mitja milla prop de Marsh Lock.
+Val la pena de seguir-la, car és un bonic indret, ombrejat i que fa
+estalviar camí.
+
+La seva entrada és guarnida d'estaques i cadenes amb nombrosos
+cartells de prohibicions que amenacen amb diverses tortures,
+empresonament i mort a qui gosi ficar els rems sobre les seves
+aigües. Jo sóc astorat que alguns d'aquests salvatges riberencs no
+reclamin l'aire del riu com una cosa de llur propietat, i als
+desgraciats que el respiren no se'ls imposi una multa de 40 xelins.
+
+Amb una mica de traça es triomfa fàcilment de les estaques i de les
+cadenes. Quant als avisos, podeu (si teniu cinc minuts i no sou
+vistos de ningú) tirar-ne a terra un o dos i abandonar-los a dintre
+el riu.
+
+A mig camí desembarcàrem per a fer l'àpat, durant el qual George i
+jo vam sentir una de les emocions més doloroses. Harris també va
+passar la seva, però no com la que passàrem nosaltres. Heus ací la
+història.
+
+Ens érem asseguts en un prat, a cosa de deu metres vora l'aigua, i
+acabàvem d'instal·lar-nos còmodament per a pasturar. Harris tenia el
+pastís de vedella entre les cames i el trossejava. George i jo
+esperàvem la fi de l'operació, amb els nostres plats a punt. Llavors
+Harris ens digué:
+
+-Ja teniu la cullera que necessito per a servir el suc?
+
+El cove de provisions estava justament darrera nostre. George i jo
+vam girar-nos sobre els nostres seients, per treure una cullera de
+dintre. Aquest moviment no durà pas cinc segons. Doncs, quan
+reprenguérem la posició d'abans, Harris i el pastís... havien
+desaparegut!
+
+El prat era espaiós, obert, sense cap arbre ni esbarzer en molts
+centenars de metres entorn nostre. No podia haver caigut al riu,
+perquè nosaltres ens trobàvem entre aquest i ell, i, per a caure-hi,
+Harris havia d'haver botat per damunt de nosaltres dos.
+
+Inspeccionàrem pel voltant; després ens miràrem l'un a l'altre.
+
+-Ha estat pujat al cel!- vaig exclamar.
+
+-No és gaire probable que hagin fet pujar-hi també el pastís-
+objectà George. I aquesta observació ens semblà tan lògica, que
+descartàrem la intervenció divina.
+
+George (trobant una explicació més pràctica i més acceptable):
+-Sabeu què haurà passat? Que hi ha hagut un terratrèmol.
+
+Després afegí amb un cert to de tristesa: -Em sabria greu que hagués
+agafat el pastís.
+
+Giràrem els ulls, sospirant, vers el lloc on Harris i el pastís
+havien estat vistos per darrera vegada sobre aquest món, i
+aleshores, mentre la sang se'ns glaçava i els cabells se'ns
+eriçaven, tot de sobte veiérem el cap de Harris (el cap només) recte
+al mig de l'herbei. La seva cara, molt vermella, manifestava una
+gran indignació.
+
+George fou el primer a recobrar la seva sang freda.
+
+-Parla!- cridà. -¡Parla i digues si ets viu o mort!
+
+El cap de Harris: -No feu el ximple: Estic segur que ho haveu fet
+amb premeditació.
+
+-Què és, el que hem fet?- exclamàrem nosaltres.
+
+El cap de Harris: -Això de fer-me seure ací. És una broma ben
+estúpida, ben idiota. Apa, preneu el pastís.
+
+I de les entranyes de la terra va sortir el pastís, tot fet malbé,
+brut. Rera el pastís, sortí Harris, de quatre grapes, mullat,
+arrugat, ple de terra. S'havia assegut, sense saber-ho, a la mateixa
+vora d'un clavegueró amagat en mig de l'herbei, i s'havia fet
+enrera, i havien caigut ell i el pastís alhora.
+
+Harris: -Mai no he estat tan sorprès sentint que me n'anava sense
+donar-me compte de res. He pensat en la fi del món.
+
+Harris encara es creu que nosaltres havíem preparat aquesta sorpresa
+per endavant: una suposició ben injusta i de les més innocents.
+
+Ja ho va dir el poeta: ¿Qui pot lliurar-se'n, de la calúmnia?
+
+Quina veritat més gran!
+
+(1) Dit en sentit ample, l'autor vol significar les petites torres
+dels petits comerciants, fetes sense originalitat i sense traça.
+
+
+
+
+CAPÍTOL XIV
+
+Wargrave.--Museu de figures de cera.--Sonning.--La nostra salsa.--
+Montmorency, sarcàstic.--El seu duel amb la tetera.--George estudia
+el banjo i troba que se l'encoratja poc.--Dificultats que
+entrebanquen l'aficionat a la música.--Estudi de la gaita.--Harris
+se sent melangiós després de sopar.--George i jo fem una passejada.-
+-El nostre retorn, mullats i amb gana.--Harris es mostra tot
+estranyat.--Harris i els cignes.--Història notable.--Harris passant
+una nit intranquil·la.
+
+Després de dinar vam aprofitar-nos del ventijol, que ens dugué més
+enllà de Wargrave i de Shiplake.
+
+Embolcallat amb la llum boirosa d'una tarda estival, Wargrave, en
+una de les sinuositats del riu, té l'apariència d'un adorable quadro
+antic que es mostra als ulls i roman gravat molt de temps a la
+memòria.
+
+_Jordi i el Drac_, de Wargrave, porta un penó pintat per Leslie (de
+la Reial Acadèmia), d'una banda, i per Hodgson, de l'altra. Leslie
+ha descrit el combat; Hodgson ha imaginat l'escena després del
+combat: Jordi, acomplida la seva feina, assaboreix un bock de
+cervesa.
+
+Day, l'autor de _Sandford and Merton_, visqué i (cosa que fa més
+memorable encara el lloc) fou mort a Wargrave.
+
+A l'església, una làpida commemorativa recorda que Mrs. Sarah Hill
+féu la deixa d'una lliura anual per a repartir-la el dia de Pasqua
+entre dos nois i dues noies «que mai-hagin desobeït llurs pares, i
+no hagin estat atrapats en mentida, ni renegant, ni en furt, ni fent
+malbé els ferros de les finestres». ¡Imagineu-vos una mica que cal
+renunciar a tot això per cinc xelins a l'any! No és pas ben pagat.
+Una vegada (ja fa molt de temps) va presentar-se a la vila un vailet
+que mai no havia comès les entremaliadures susdites, o, almenys, que
+no havia estat reconegut culpable d'haver-les comeses (tal com es
+demanava o podia desitjar-se) i que va emportar-se el premi. Durant
+tres setmanes fou exhibit el minyó a Casa la Vila, dintre una
+vitrina.
+
+Què se'n fa, dels diners, d'aleshores ençà? Ningú no pot dir-ho.
+Diuen si es dediquen sempre a la més propera exposició de figures de
+cera.
+
+Shiplake és un bonic poblet no massa visible des del riu, perquè es
+troba situat a una altura de terreny. Tennyson celebrà les seves
+noces a l'església d'aquest poble.
+
+El riu, seguint cap a Sonning, serpenteja entorn de nombroses illes.
+És un lloc plàcid, i dorm abandonat. Gairebé ningú es passeja per
+les seves riberes.
+
+'Arry i Lord Fitznoodle (plebeus i nobles, indians i grans senyors
+alhora) han estat deixats a Henley molt enrera. La trista i bruta
+Reading és al lluny, encara. Vet ací un indret del Tàmesis ben
+escaient per a somiar en els dies que passaren, en les formes i
+figures esvaides, en les coses que han pogut ésser i que no són.
+Anatema per a tot això!
+
+* * *
+
+Desembarcàrem a Sonning i anàrem a fer un volt pel poblet. És el
+recó més màgic del riu. Més aviat sembla una decoració de teatre,
+que no un efectiu conjunt de cases de rajoles i morter de debò. Cada
+casa desapareix sota els grans rosers, i ara, a primers de juny ça i
+lla es veuen esclatar les roses amb llur delicada sumptuositat: Si
+mai aneu a Sonning, baixeu al _Bull_, que es troba darrera
+l'església: és el veritable hostal antic de camp, amb el seu pati
+quadrat, amb tot de verdor la façana.
+
+Els vells vénen a seure, les tardes, per beure _l'ale_ i fer la
+xerrada sobre els polítics de la vila. Les habitacions són baixes,
+els ferros de les finestres verticals, les escales estretes i els
+passadissos giragonsejants.
+
+Després d'haver voltat durant una hora per aquest deliciós Sonning,
+ja és tard per a remar més enllà, fins a Reading, i a la fi ens
+determinem a retornar a una de les illes de Shiplake i
+instal·lar-nos-hi per a passar-hi la nit. Fet l'emplaçament, ens
+digué George:
+
+-Com que encara és d'hora i ens queda prou temps, ens cal aprofitar
+l'ocasió per a preparar un bon sopar i fer gaudir l'estómac. Vaig a
+ensenyar-vos el que pot fer-se, cuinant bé, en una excursió. Us
+proposo de confeccionar una salsa irlandesa (*15) amb llegums, la
+resta de vedella freda i tots els desperdicis i menudències que
+tinguem a mà.
+
+Era un genial acudit. George tallà la llenya del bosc i encengué el
+foc mentre nosaltres començàvem a pelar les patates. ¡Quina cosa,
+això de pelar patates! Jo mai no hauria cregut que aquesta ocupació
+prengués tan inconegudes proporcions als ulls del vostre humil
+servidor. Emprenguérem la feina amb entusiasme, però el nostre
+coratge desaparegué en havent preparat la primera patata. Com més
+pelàvem, més pela hi havia, i, un cop tretes les taques i rascats
+els ulls, gairebé no restava patata. George vingué a veure-la: era
+de la dimensió d'una nou.
+
+-No ho feu, no, així!- ens digué. -Ho malmeteu tot. Raspalleu-les
+només.
+
+Les raspallàrem, però això era més fatigós que pelar-les. Cal dir
+que tenien formes ben extraordinàries: bonys, clots, berrugues!
+Treballàrem sense descans durant trenta cinc minuts i preparàrem
+quatre patates; aleshores vam declarar-nos en vaga i reclamàrem la
+resta del temps per a rentar-nos.
+
+Mai no havia vist semblant cosa per embrutar un home. Gairebé no es
+podia creure que el treball al qual havíem estat sotmesos Harris i
+jo produís solament quatre patates! Això demostra els resultats que
+s'obtenen amb el seny i l'economia.
+
+George: -Quatre patates, només, a la salsa! Quina estupidesa!
+
+En rentàrem cap a mitja dotzena més i les ficàrem a l'olla sense
+pelar-les; després hi afegírem una col i un mig-peck (1) de pèsols.
+George remenà la mescla, fent observar que hi havia lloc encara per
+a molta cosa més.
+
+Exploràrem els cistells i aplegàrem tots els desperdicis possibles i
+imaginables, donant a George mig pastís de porc, una mica de llard i
+mitja capsa de conserva de salmó, i ho ficà tot a la salsa,
+dient-nos:
+
+-És l'aventatge que té la salsa irlandesa: que es poden aprofitar
+totes les romanalles.
+
+Dos ous que vaig trobar mig trepitjats, seguiren el mateix camí.
+
+-Això confortarà la salsa- digué George.
+
+M'he oblidat d'altres ingredients que utilitzàrem, però sé que res
+no fou perdut. Recordo que Montmorency (que havia seguit amb molt
+d'interès totes les operacions) es retirà, una mica abans de
+terminar-se l'obra, amb posat greu i reflexiu. Uns minuts després va
+reaparèixer amb una rata d'aigua, morta, a la boca, que
+indubtablement volia presentar com una contribució d'ell a la salsa.
+¿Era un sarcasme, o era el desig natural d'ajudar-nos? No gosaria
+dir-ho.
+
+Vam discutir si hi ficaríem també la rata o la deixaríem estar.
+
+Harris: -Sí, sí: hem de posar-la-hi! Barrejada amb el que hi ha,
+anirà de primera i contribuirà a fer reeixir la salsa.
+
+George: -Mai ho he sentit a dir, que es posin rates d'aigua a la
+salsa irlandesa! Em sembla preferible seguir la norma ordinària, i
+no fer noves provatures. No hem de crear un precedent.
+
+Harris: -Si mai no feu la prova, com podeu afirmar el que convé fer?
+Les persones com vós són les que aturen el progrés de la humanitat.
+Penseu una mica en el primer home que tastà la salsitxa alemanya...
+
+Aquesta salsa assolí un èxit immens. Mai me n'he llepat tant els
+dits. Hi havia quelcom de picant, d'inèdit per als nostres paladars
+fastiguejats dels mateixos plats de cada dia. Aquell menjar tenia un
+baf nou i una sabor com cap altra. Era ben nutritiu i compost de
+bons elements, com deia George. Els pèsols i les patates haurien
+pogut estar més tendres; però tant se'ns en donava, tenint tots bons
+queixals. Quant a la salsa... un poema! Potser una mica forta per a
+un estómac capriciós, pero com a nutritiva...
+
+Acabàrem el sopar amb una tassa de te i una tarta de cireres.
+
+Durant aquest temps Montmorency emprengué un duel amb la tetera i
+fou vençut vergonyosament. La tetera havia estimulat la seva
+curiositat tot el viatge. S'asseia per ullar-la fit a fit, mentre
+bullia, amb una enigmàtica expressió. De vegades s'esforçava a
+excitar-la i grunyia furiosament. Quan la tetera cantava i treia
+fum, ell considerava aquestes manifestacions com una provocació, i
+frisava per empendre la baralla; però algun de nosaltres l'agafava,
+en aquell moment greu, i se l'enduia lluny de la seva presa.
+
+Aquest dia havia determinat avançar-se. A la primera remor que
+produí la tetera s'aixecà rondinant i s'hi atansà amb gest
+amenaçador. La tetera era petita, però coratjosa, i li escupinyà el
+nas.
+
+Montmorency (mostrant les dents i grunyint): -Ah, molt bé! ¡Ara us
+ensenyaré a burlar-vos d'un gos treballador i respectable! Miserable
+del nas llargarut! Persona bruta! Veniu ara!
+
+Saltà sobre la desgraciada petita tetera i va agafar-la pel béc.
+
+Un alarit s'aixecà, en la calma de la nit, capaç de glaçar la sang a
+les venes, i Montmorency, fugint de la barca, es dedicà a una
+higiènica carrera de tres voltes entorn de l'illa, a una marxa de 35
+milles per hora, aturant-se ça i lla per a enfonsar el seu nas
+dintre els tolls frescos de fang.
+
+Des d'aquell dia, Montmorency esguarda la tetera amb una mescla de
+veneració, de desconfiança i d'odi. Així que la veu, tomba a bon
+pas, amb la cua baixa; quan la posem sobre el foc, ell salta fora de
+la barca i roman assegut al marge fins que l'operació és finida.
+
+En havent sopat, George va treure el seu banjo per fer-lo sonar.
+
+Harris: -Tinc molt mal de cap i no em sento prou fort per restar en
+companyia vostra.
+
+George: -La música farà posar-vos bé: sovint adorm els nervis i
+lleva la migranya.- I donà dues o tres notes, per ensenyar a Harris
+com anava.
+
+Harris: -Prefereixo el meu mal de cap.
+
+George mai no ha après a tocar el banjo fins ara; mai no ha trobat a
+prop seu gaire encoratjament. Dues o tres vegades provà l'aventura
+durant la nostra excursió, i sempre sense èxit. El llenguatge de
+Harris, en aquelles ocasions, hauria fet desmaiar qualsevol; i
+encara Montmorency s'asseia i grinyolava tant de temps com durava la
+música.
+
+-Per què han de venir-li ganes de lladrar, quan jo toco?- deia
+George indignat, tirant-li una sabata per fer-lo fugir.
+
+Harris (atrapant el projectil al vol): -Per què us vénen ganes de
+tocar, quan ell lladra? Deixeu-lo tranquil. Ell no pot estar-se de
+lladrar, car té l'oïda filharmònica, i és la vostra música que li
+inspira els lladrucs.
+
+George féu el determini de tocar el seu instrument quan fos a casa
+seva, però tampoc no va trobar moment propici. Mrs. Poppets
+s'exclamà tot seguit: -V. sap com de tot cor desitjo escoltar-lo,
+però la senyora de damunt la seva habitació és molt nerviosa, i el
+metge es tem que la música de V. la posi malalta.
+
+George, a la fi, anà cent passes més cap a la plaça. Els veïns
+presentaren una denúncia, s'establí vigilància i George fou sorprès
+_in fraganti_: la seva culpabilitat era manifesta, i se li notificà
+que havia de deixar en pau els seus veïns durant sis mesos.
+
+Al cap d'aquest temps semblava haver perdut tota la seva afició.
+Féu, encara, una o dues temptatives per a rependre el seu estudi,
+però es trobà amb la mateixa fredor, amb la mateixa indiferència
+universal, fins al punt que, completament desesperançat, féu posar
+als diaris un anunci de venda, concebut així: «El propietari, no
+podent servir-se més d'aquest instrument, el cedirà a baix preu.» I
+aprengué de jugar a cartes, en canvi.
+
+¡Quin horrible treball deu ésser, l'apendre de tocar un instrument
+de música! S'hauria de fer que la societat, en interès propi, veiés
+de quina manera pot ajudar un hom amb aquest difícil treball. Doncs
+res d'això.
+
+En altres temps vaig conèixer un home que estudiava la gaita, i us
+hauria sorprès de veure l'oposició que trobava; no rebia, ni de la
+seva família, el que se'n diu _càlids encoratjaments_. De bon
+principi el seu pare refusà el propòsit amb termes de veritable
+antipatia.
+
+El meu amic es llevava molt de matí, per a tocar; però hagué de
+deixar-ho córrer per la seva germaneta, una persona molt devota que
+trobava força irreverent començar la diada d'aquella manera. Llavors
+es llevà a la nit, per assajar, mentre era al llit la seva família;
+però la casa va agafar tan mala reputació, que també va haver-ne de
+desistir. Els que retiraven tard, s'aturaven a escoltar, i l'endemà
+contaven a tothom:
+
+-No sabeu? ¡La nit passada s'ha comès un assassinat esfereïdor a
+casa del senyor Jefferson!- I descrivien els crits de la víctima,
+els renecs esgarrifosos de l'assassí, seguits dels precs de perdó i
+els darrers sospirs de l'interfecte.
+
+A la fi se li deixà practicar el seu art de dia, al darrera de la
+cuina, amb totes les portes tancades; però, malgrat les precaucions
+preses, encara els millors passatges arribaven a la sala, i
+corprenien la mare, fent-li vessar llàgrimes. Deia la dona que allò
+li recordava son pobre pare, engolit, el dissortat, per un tiburó,
+mentre prenia el bany a la costa de Guinea. Quina relació hi havia?
+No podia dir-ho, la dona.
+
+Se li féu un petit lloc al fons del jardí, a cosa de mitja milla
+distant de la casa, on el músic anava amb el seu instrument quan
+sentia acudir-li la inspiració. De vegades s'esdevenia que un
+visitant de la casa, desconeixedor de les disposicions que s'havien
+pres i que s'havien distret de ressenyar-li, anava a passejar pel
+jardí, on la gaita li feria sobtadament les oïdes, sense estar
+preparat ni saber entendre de que es tractava. Si el visitant era
+home vigorós, queia en basca; si no, es tornava boig.
+
+Val a dir que un aficionat que aprèn de tocar la gaita fa uns
+esforços desmesurats i commovedors. Una tal impressió jo vaig
+experimentar-la en escoltar el meu jove amic. Deu ésser un
+instrument molt difícil de fer-lo anar. Cal emmagatzemar molt d'alè,
+per a tota la tocada, abans de començar: almenys així ho vaig
+compendre mirant-me Jefferson. Començava superbament, amb una nota
+bàrbara, plena de coratge, arravatadora, i continuava _apianant_ més
+i més, finint ordinàriament amb farfolleig barrejat de xiulets.
+
+Cal ésser molt bona persona, per a tocar la gaita. El jove Jefferson
+havia après un aire, un només; però mai no he sentit cap queixa
+sobre la migradesa del seu repertori. L'aire en qüestió era _Els
+Campbells arriben! hooray-hooray!_, segons deia. (El seu pare fins
+sostenia que es tractava de _Les campanes blaves d'Escòcia_.) Ningú
+no semblava absolutament segur del veritable nom del fragment, però
+tothom, amb unanimitat, li trobaven un caient escocès. Sovint, els
+forasters a qui s'havia preguntat si ho endevinaven, havien donat
+noms de fragments diferents.
+
+* * *
+
+Harris es trobà displicent, després de sopar. Jo estic que la causa
+d'això era la salsa que païa. Aquest noi no està gaire fet als bons
+aliments. El deixàrem a la barca per a sortir a donar un tomb per
+Henley. Ens digué que fumaria una pipa, que beuria un got de whisky
+i ho disposaria tot per a passar la nit; en tornar, nosaltres li
+faríem un crit i ell vindria, per a embarcar-nos tots.
+
+-Sobretot no us adormiu, company!
+
+-No hi ha perill, mentre aquesta salsa em faci estar malament- digué
+Harris, retornant a l'illa.
+
+Henley feia els seus preparatius per a les regates, i era ple de
+gent. Trobàrem molts amics, i el temps ens passá ràpidament estant
+en llur companyia, fins al punt que eren prop de les onze quan
+tornàvem a casa nostra (com solíem dir-ne de la nostra barca),
+quatre milles lluny.
+
+La nit era fosca i freda: queia una pluja fina, mentre caminàvem en
+mig de l'obscuritat tranquil·la del camp, i amb veu baixa ens
+demanàvem si anàvem bé de camí, tot somiant amb l'interior
+confortable de casa nostra, amb la clara llum travessant l'envelat
+protector. Desitjàvem intensament d'arribar-hi i evocàvem, fatigats
+i amb gana, l'aspecte del riu ennegrit, el contorn indecís dels
+arbres, i sota els arbres (talment sota una gran lluerna) la nostra
+barca, tan alegre, tan càlida, tan confortable. Ens representàvem el
+ressopó que faríem: res de vianda freda, amb tot de molles de pa pel
+damunt de la taula. Ja ens semblava sentir la música afalagadora
+dels nostres ganivets i l'alegre xerradissa aixecant-se al mig de la
+nit, travessant l'espai. I desitjàvem, cada vegada més, la
+realització d'aquest somni.
+
+Aconseguírem, a la fi, el caminet de remolc, vora riu, i ens
+sentírem feliços; car, abans, no sabíem del cert si caminàvem vers
+el riu o si ens n'allunyàvem. Quan un hom està fatigat i voldria
+jeure, aquestes incertituds són flagel·ladores. Passàvem per
+Shiplake quan un rellotge sonava tres quarts de dotze. George em
+preguntà:
+
+-Per un atzar no sabríeu vós quina illa és?
+
+-Oh, no! No ho sé pas. Quantes n'hi ha? Jo estava somiant.
+
+-No n'hi ha sinó quatre. Tot anirà bé si aquell és despert.
+
+-I si no ho fos?- vaig exclamar. Però tot seguit deixàrem de banda
+aquest pensament.
+
+Encarats a la primera illa, férem uns crits que no assoliren
+resposta; anàrem a la segona, i cridàrem igualment, amb el mateix
+resultat.
+
+George: -Ara me'n recordo bé. És a la tercera illa.
+
+Plens d'esperança correguérem a la tercera illa i cridàrem tant com
+poguérem. Cap resposta.
+
+El cas esdevenia seriós. Era més de mitja nit, els hotels de
+Shiplake i de Henley devien ésser plens a vessar, i a mitja nit no
+podíem pas anar a trucar a les cases veïnes per saber si llogaven
+habitacions.
+
+George: -Tornem a Henley. Escometrem un policia i tindrem
+allotjament a la delegació. Però... ¿i si s'acontenta amb
+apallissar-nos i no ens vol engarjolar?
+
+No era cosa de passar la nit barallant-nos amb la policia: majorment
+quan no desitjàvem ésser gratificats amb sis mesos de presó per fer
+les coses massa bé.
+
+Provàrem de reconèixer la quarta illa, en mig de la fosca i la
+desesperança que ens aclaparava; però sense l'èxit més petit. La
+pluja queia espessa i contínua, mullant-nos els ossos i tot.
+Aleshores ens demanàvem si no eren més de quatre, les illes que
+teníem al davant; si positivament estàvem a prop d'elles o a una
+milla de l'indret on pensàvem estar, etcètera, etc. Fins ens
+preguntàrem si érem a la dreta o a l'esquerra del riu. Sembla tot
+tan estrany, tan diferent, a la nit!. Començàrem de compendre els
+sofriments dels _Bebès al bosc_.
+
+Al moment que haviem abandonat tota esperança (Bé prou em consta que
+és sempre en aquest moment que es produeixen els esdeveniments, en
+les novel·les i els contes; però no hi puc fer res. He determinat,
+al començament d'aquest llibre, d'ésser estrictament verídic, i vull
+ser-ho, malgrat l'ús obligat de les locucions convencionals
+necessàries per al meu desig de no moure'm de la veritat.)
+
+Al moment que havíem abandonat tota esperança -deia,- de cop i volta
+vam distingir, al lluny un llum tot estrany, ultranatural,
+bellugadís, sobre la ribera oposada, a través dels arbres. Vaig
+pensar, un instant, si es tractaria d'esperits! El llum lluïa tan
+feble, tan misteriós! Sobtadament m'acudí la idea de si la nostra
+barca seria allà; i, dominat per la idea, vaig fer un crit tan fort
+que la nit semblà esgarrifar-se'n.
+
+Durant un minut no alenàrem; després... ¡oh música divina!,
+sentírem, com en resposta, el lladruc de Montmorency. Tornàrem a
+cridar, i vam fer-ho prou fort perquè arribessin a despertar-se set
+dorments (per cert que mai no he comprès per què cal fer més soroll
+per a despertar set dorments que un), i, després d'un instant que va
+semblar-nos una hora i que serien cinc minuts, veiérem la barca
+il·luminada lliscar dolçament en la nit. Després la veu adormida de
+Harris es deixava sentir demanant on érem nosaltres.
+
+El comportament de Harris fou inexplicable: era més que l'ordinari
+cansament. Menà la barca a un lloc del marge on ens era impossible
+baixar, i encontinent es quedà adormit.
+
+Ens calgué cridar i sermonejar-lo sense miraments per aconseguir
+despertar-lo i tornar-li una mica de seny. A la fi assolírem aquest
+feliç resultat i pujàrem a la barca sense més entrebancs.
+
+Harris tenia una fesomia innoble, que remarcàrem en entrar a la
+barca. S'hauria dit que estava profundament trastornat. En
+preguntar-li si s'havia esdevingut alguna cosa, ens respongué:
+-Cignes.-
+
+Segons semblava, haviem ancorat molt a prop d'un niu de cignes, i,
+poc després de la nostra marxa, la femella, tornant al seu cau,
+havia mogut un gran aldarull en descobrir la nostra instal·lació.
+Harris va espantar-la, i ella se n'anà a cercar el seu mascle.
+Harris afegí:
+
+-He hagut de lliurar un veritable combat amb els dos cignes.
+
+El coratge i la intel·ligència prevalgueren, i a la fi vencé; però,
+mitja hora després, havien tornat amb altres divuit cignes! Harris
+ens seguí contant que havia sostingut una batalla terrible; els
+cignes feien els possibles per a llançar Montmorency i el nostre
+dissortat company fora de la barca i fer-los ofegar. Va defensar-se
+durant quatre hores com un heroi i va destroçar la banda, la qual,
+«a força de rems», anà a rebentar lluny.
+
+George: -Quants cignes dieu?
+
+Harris (adormit): -Trenta dos!
+
+George: -Acabeu de dir divuit!
+
+Harris :-No, no: no és això. He dit dotze: jo sé comptar, em sembla.
+
+Qué hi havia de veritat, amb aquesta història dels cignes? No ho hem
+sabut mai. L'endemà matí, altre cop vam demanar-ho a Harris, i ens
+digué: -Quins cignes?- convençut que nosaltres havíem somiat.
+
+* * *
+
+Oh! ¡Quin plaer, el trobar-se a bord després dels neguits passats!
+El ressopó fou devorat, més que menjat, i amb gust hauríem ajuntat
+uns grogs calents si haguéssim pogut trobar el whisky; però fou
+impossible. Harris, interrogat sobre el que en podia haver fet,
+semblà, tractant-se del whisky, que no sabia de que li parlàvem.
+Montmorency semblava entendre-hi alguna cosa, però no va dir ni una
+paraula.
+
+Aquella nit vaig dormir segur, però més tranquil hauria tingut el
+son si no és per Harris. Tinc el record imprecís d'haver estat
+desvetllat una dotzena de vegades per ell, que cercava la seva roba
+per tota la barca amb una llanterna, i estigué molt capficat tota la
+nit. Fórem sacsejats dues vegades per veure si jèiem sobre els seus
+pantalons. A la segona vegada esclatà George:
+
+-Mil dimonis! Què en voleu fer, dels pantalons, ara, al mig de la
+nit? Jeieu i dormiu, si us plau!
+
+En tornar-me a despertar, vaig veure Harris molt inquiet per la sort
+dels seus mitjons. Encara tinc el record boirós d'haver estat
+rodolat sobre mi mateix quan vaig sentir Harris com rondinava:
+
+-Què caratsus puc haver fet del meu paraigua?
+
+(1) 9 litres de cabuda.
+
+
+
+
+CAPÍTOL XV
+
+Els quefers de la casa.--Amor al treball.--El vell mariner del riu.
+El que en realitat fa, i el que conta.--Escepticisme de la nova
+generació.--Records dels primers assaigs.--El raig.--George practica
+clàssicament.--El vell barquer. El seu mètode, tot reposat i
+tranquil.--El debutant.--A la perxa.--Un trist accident.--Plaers de
+companyonia.--A la vela. La meva primera prova.--Raó que explica
+perquè no ens vam negar.
+
+L'endemà férem matinada, i, per tal de poder satisfer un vivíssim
+desig de Harris, vam fer un desdejuni senzill, sense dolços. Tot
+seguit rentàrem i endreçàrem les nostres coses. (Treball continu
+mitjançant el qual començà a presentar-se'm clar un assumpte en que
+sempre havia jo dubtat: així la dona a qui plau d'esmerçar el temps,
+malgrat no tenir sinó una casa per a cuidar.) (*16) A les deu ens
+posàrem en camí per a la gran etapa que havíem determinat de córrer.
+
+El nostre parer era de remar per a variar del remolc. I digué
+Harris:
+
+-La millor combinació serà que vosaltres prengueu tots dos el rem, i
+jo m'encarregui del timó.
+
+Confesso que vaig equivocar-me. Harris -deia jo- hauria palesat
+millor caràcter proposant que treballés George mentre jo reposaria
+un xic: a mi em sembla que faig més del que em pertoca, i és,
+aquest, un afer que comença de preocupar-me seriosament.
+
+Sempre em sembla que treballo més del que em correspon. No és pas
+que rondini per la feina: entenguem-nos bé. Jo estimo el treball,
+m'encisa: fins i tot, pensant en el treball, puc estar-me assegut
+durant llargues hores. Em plau moltíssim tenir-lo a prop i
+m'entristeix separar-me'n. No tingueu por de donar-me'n massa:
+amuntonar feina ha estat sempre per a mi una passió. El meu despatx
+és ple de treball fins a dalt de tot, de tal manera que difícilment
+es trobaria una polzada de lloc disponible. Aviat no tindré altre
+remei que eixamplar la casa.
+
+He de dir que cuido amorosament el meu treball. Ara mateix, a casa
+meva, tinc assumptes que em foren encarregats fa qui sap els anys.
+Doncs bé: no hi trobaríeu ni el senyal d'un sol dit. Els tinc en
+molt alta consideració: alguna vegada trec els papers, per a
+espolsar-los. No es trobaria cap home que els conservi més bé. I, si
+de vegades reclamo feina, em plau que se'm tracti amb justícia: mai
+no en demano més de la que em pertoca; i no puc suportar que me'n
+donin si no l'he desitjada.
+
+George: -Us aconsello de no capficar-vos per aquesta qüestió. El
+vostre natural, massa tocat i posat, us fa creure que se us carrega
+de feina, quan en realitat no en teniu ni la meitat de la que us
+pertoca.
+
+Estic persuadit que ho deia per encoratjar-me.
+
+Anant en barca, he observat molt sovint una cosa: cada un té
+constantment la idea que ell tot sol s'ho fa tot. Per això Harris
+sostenia que havia treballat només ell, i que nosaltres havíem estat
+sempre amb els braços plegats. George va fer-hi broma, entorn
+d'aquesta pretensió. Pel que ell deia, semblava que Harris no havia
+fet sinó menjar i dormir. Havia estat ell, George en persona, qui
+havia fet tota la feina digna d'aquest nom, i mai de la seva vida
+havia anat d'excursió amb dos plagues com nosaltres.
+
+Allò va fer riure Harris, el qual digué:
+
+-Em distreu sentir George com parla de treball! (Harris reia a tot
+riure.) Si a la mitja hora de començar es mor de fatiga! Vós l'heu
+vist treballar mai!- va fer girant-se vers mi.
+
+Vaig haver de convenir amb Harris que no havia vist treballar
+George: almenys des del començament del nostre viatge.
+
+George: -Jo no sé veure, amic Harris, com podeu tenir una opinió.
+Que em pengin si vós no haveu dormit la meitat del temps. Haveu vist
+Harris- em digué a mi -ben despert, fora de les hores de menjar?
+Digueu.
+
+La veritat va obligar-me a opinar com George. Harris de ben poca
+cosa ens havia ajudat, des del començament de l'excursió. I Harris
+respongué:
+
+-Bé, suposem que això és cert; però, de totes maneres, sempre he fet
+més que aquest altre- digué, indicant-me a mi.
+
+George: -Fer menys feina de la que féu, ja no és possible.
+
+Harris: -Aquest s'ha cregut que ve de passatger: em sembla.
+
+Heu's aquí tot l'agraïment que em tingueren per haver-los menat, a
+ells i la vella barca miserable, un tan llarg tros de camí, des de
+Kingston; per haver-los fet de despenser i administrador constant;
+per haver-los vetllat amorosament, reduint-me a l'esclavatge. Així
+és el món.
+
+Aplanàrem la dificultat decidint que George i Harris remarien fins a
+la travessia de Reading, i que després jo remolcaria la barca. No em
+plau gaire, ara com ara, remar una barca pesant a contracorrent; i,
+si un temps fou en que reclamava, cridant fort, els treballs més
+carregosos, avui per avui m'estimo més deixar-los a la gent jove.
+
+He observat que gairebé tots els vells mariners es fan enrera quan
+es presenta el cas de posar el coll a la feina. Els reconeixereu amb
+la manera com seuen a popa i encoratgen els remers contant-los els
+meravellosos fets que ells han realitzat, la darrera temporada.
+
+-De qualsevol cosa en dieu treball- diu, entre dos sospirs de
+satisfacció, als dos novicis que suen com uns carreters i lluiten a
+mort contra el corrent ja fa una hora. -Mireu: Jim Biffies, Jaume i
+jo vam fer el passatge de Marlow a Goring, la darrera temporada, en
+una sola tarda, ¡sense aturar-nos un minut! Us en recordeu, vós,
+Jaume?
+
+El Jaume, que s'ha fet un llit a proa amb tots els cobertors i
+abrics que ha pogut trobar, i que durant dues hores hi ha dormit a
+sobre, es mig deixondeix, en escoltar que es demana el seu parer, i
+detalla tota la qüestió, recordant que els calgué treballar contra
+un corrent de mil dimonis i un violent huracà.
+
+El primer interlocutor: -Pot ben calcular-se, aquella marxa, a raó
+de 34 milles, segurament. (Agafa un altre coixí i se'l posa sota el
+cap.)
+
+Jaume (rondinant amb to de retret): -No, no: exagereu, Tom. A unes
+33 milles.
+
+Després tots dos, fatigats per l'esforç de la conversa, ronquen de
+bella manera. Els dos ximplets que van als rems, plens d'ufana per
+tenir l'honor de carregar uns professionals com Jaume i Tom,
+multipliquen els esforços.
+
+Rondalles per l'estil d'aquesta recollia jo amb avidesa, en la meva
+joventut, de llavis dels meus primogènits, i me les empassava totes
+al peu de la lletra, i sempre desitjava apendre'n de noves. L'actual
+generació sembla haver perdut la fe en els temps passats. A un
+aprenent que havíem tingut nosaltres tres la darrera temporada, li
+vam servir tots els contes possibles sobre les nostres heroïcitats
+d'altres temps. De primer foren les històries clàssiques (mentides
+seculars en honor dels remers); després altres set històries,
+enterament originals de la nostra invenció, una de les quals,
+perfectament versemblant, era treta d'una aventura que realment
+s'havia esdevingut, anys abans, als amics d'uns amics nostres: és a
+dir, una història que tot minyó de fe podia ben creure sense
+desprestigiar-se gens ni mica.
+
+Doncs mireu aquell jove beneit de quina manera es mofà de nosaltres.
+Ens pregà de repetir alguns dels nostres episodis més colpidors, i
+així ho vam fer. En acabat, volgué jugar deu contra u que de tot
+allò no n'havíem executat res.
+
+* * *
+
+Aquell matí vam conversar sobre les nostres aventures marítimes, i
+vam sortir a parlar del nostre debut en l'art nàutic. (*17) Per la
+meva part, el record més antic que en guardo és el d'una multa d'un
+ral imposada a cada un, la qual fou pagada entre cinc companys, per
+haver menat, de dia, al llac Regent.Park un raig (una barca de molt
+curiosa construcció) i per haver-nos retardat un xic a comparèixer a
+la casa del guarda del parc per eixugar-nos. Això va fer que
+adquirís el gust de l'aigua, i folgadament vaig practicar-m'hi en
+els diferents camps de les fàbriques de teules, als afores: exercici
+més interessant i emocionant del que podeu creure, sobretot quan un
+es troba al bell mig del raig i el propietari dels materials usats
+en la fabricació de les teules compareix sobtadament amb una estaca.
+
+Bon punt us adoneu del bon senyor, la primera cosa que se us acut és
+de no perdre el temps amb paraules, i, si poguéssiu excusar-vos, amb
+tota polidesa, d'ajuntar-vos amb ell, ho faríeu de bona gana. El
+vostre objectiu és la fugida, per la part oposada a l'indret on ell
+es troba, i eclipsar-vos tot tranquil·lament i amb rapidesa, com si
+no l'haguéssiu vist. Ell, ben al contrari, manifesta un viu desig
+d'estrènyer la vostra mà i enraonar amb vosaltres: ni que conegués
+el vostre pare i fos un dels vostres íntims amics. Però, malgrat
+aquests detalls, no se us acut la idea d'acostar-vos-hi. Desitja
+dir-vos que us ensenyarà d'agafar les seves planxes per a fer una
+canoa, però a vosaltres us sembla que no cal que es prengui tanta
+molèstia, car penseu que la vostra ciència és suficient per
+agenciar-vos l'aparell, i no voleu de cap manera molestar-lo ni
+accepteu la seva proposta.
+
+A despit de la vostra falta d'interès, segueix freturós per
+aplegar-se amb vosaltres, i ja se us fa empipadora l'ànsia amb que
+recorre els costats del raig per a rebre-us en el vostre desembarc.
+
+Quan es tracta d'un senyor gros, de curt alè, vosaltres podeu
+escapolir-vos-en amb facilitat; però, si és jove i de bones cames,
+es fa inevitable l'encontre. L'_interviu_ és extremadament breu; ell
+és mà en la conversa, i les vostres observacions són gairebé totes
+d'ordre monosil·làbic i exclamatiu. Us esmunyiu tan aviat com podeu.
+
+Durant tres mesos vaig dedicar-me a aquest esport, i, havent
+aconseguit dominar aquesta branca de l'art, vaig decidir-me pel rem,
+i em vaig fer soci d'un dels clubs nàutics de la Léa. Freqüentant
+aquest riu, sobretot els dissabtes a la tarda, aviat sóu bons per a
+menar una barca, apreneu d'evitar els abordatges i l'enfonsament per
+part dels altres parroquians. De seguida s'adquireix la manera
+curiosa de posar-se al fons de la barca i salvar-se, així, de les
+cordes de remolc que vénen a recollir-vos per a llançar-vos a
+l'aigua. Però tanmateix això no és gaire elegant. Fou al Tàmesis, on
+vaig assolir aquesta qualitat, i la superioritat del meu art és avui
+molt admirada, principalment per la seva originalitat.
+
+George no va aficionar-se a l'aigua fins als setze anys. Eren vuit
+amics (tots de la seva edat, si fa o no fa) que per aquell temps
+anaren tots plegats a Kew, un dissabte, amb el projecte de fer en
+barca el viatge a Richmond i retornar. Un dels vuit, nomenat
+Joskins, proveït d'un cap desmesurat, els digué que l'embarcar-se
+era cosa d'allò més distreta. (Havia anat en barca un cop o dos a la
+Serpentina, a l'Hyde-Park.)
+
+En arribar a l'embarcador, la marea es retirava un bon tros,
+acompanyada d'un vent fort, però no van impressionar-se, i
+començaren a triar una barca. A l'embarcador hi havia una canoa de
+regates, de vuit rems, que els fascinava els ulls, i declararen que
+cabalment era allò el que ells volien. El patró allà no hi era; i
+l'encarregat de representar-lo s'esforçà a calmar-los l'entusiasme
+per la canoa, mostrant-los dues o tres barques escaients, de les que
+s'acostuma a pendre per a excursions. Però aquestes no els feien
+feliços: era la canoa de regates la que ells volien.
+
+L'encarregat va deixar-la a punt, i els xicots, traient-se les
+americanes, es prepararen a pendre lloc. Aquell home va fixar-se en
+George (que aleshores era, com avui, el de més pes de la colla) i el
+proposà per al número 4. George respongué que aniria de bon grat en
+el 4, i saltà dins l'embarcació, posant-se d'esquena al governall, a
+la part davantera. Amb prou feines van poder-l'hi fer cabre, i,
+reeixint en l'obra, pujaren els altres companys.
+
+L'escollit per a fer de patró era un xicot excesivament nerviós, al
+qual Joskins explicà les regles del governall, i tot seguit va
+posar-se al seu lloc com a capità de la nau, prevenint als companys
+que l'única cosa que havien de fer era, senzillament, imitar-lo.
+
+Quan tots estigueren a punt, l'encarregat de la canoa agafà un garfi
+i els llançà al mig del corrent. Del que passà després, George no
+pot donar-ne detalls. Té la sospita d'haver rebut, al moment mateix
+de la marxa, un violent cop a l'esquena, provinent del puny del rem
+del núm. 5, però al mateix temps, com per art de bruixeria, va
+fugir-li el seient, quedant assegut al fons de l'embarcació. També
+observà un incident curiós: el núm. 2 caigué de clatell a la cova,
+amb les cames en l'aire, víctima d'un atac, probablement.
+
+Passaren el pont de Kew a una marxa de vuit milles per hora i amb la
+barca de través.
+
+Joskins era l'únic que remava. George, havent retrobat el seu
+seient, provà d'ajudar-lo; però, així que fica a l'aigua el rem, el
+veu desaparèixer sota la barca, amb gran sorpresa seva. El timoner
+deixa anar les cordes del governall sobre la borda i esclata en
+sanglots.
+
+George no sap tampoc explicar com van fer-s'ho per al retorn: només
+li consta que hi van estar quaranta minuts. Una gran gentada els
+seguia, amb l'esguard, sobre el pont de Kew, interessant-se en llurs
+esforços i prodigant-los diversos consells sobre el que havien de
+fer. Tres vegades volgueren passar a l'altra banda de l'arc, i totes
+tres foren llançats enrera; i, sempre que el timoner aixecava el cap
+i veia l'arc a sobre, tornava a obrir les seves catarates.
+
+George afegí: -Aquell dia vaig creure que mai no hi tindria afició,
+a embarcar-me.
+
+Pel que toca a Harris, aquest té més costum de remar en aigua de mar
+que en aigua dolça, i diu que, com a exercici, prefereix el primer.
+¡No pas jo! Recordo que l'altre estiu vaig pendre un petit vaixell a
+Eastbourne; un temps havia practicat el rem al mar, i ara em creia
+que ho faria bé, però vaig veure que m'havia oblidat absolutament de
+tot. Mentre un dels meus rems era ben endintre de l'aigua, l'altre
+passejava en l'aire, i, per poder agafar igual quantitat d'aigua de
+l'un i l'altre costat havia de posar-me dret. Aleshores abundaven en
+aquell lloc les persones elegants i distingides, i em calgué passar
+pel mig en tal positura. Bon punt vaig ésser al mig de la platja,
+vaig llogar un vell barquer per a la tornada.
+
+Com em plau, veure remar els vells barquers, sobretot aquests que
+són llogats per hores! Llur mètode és tan majestuós, tan reposat,
+tan tranquil, tan sense precipitacions, tan sense esforços
+desordenats, que són, cada dia més, l'herència de la vida en el
+segle XIX! Mai no se'ls veu estirar els muscles per passar al davant
+d'altres barques, i no s'enfurismen si la llur queda enrera. Aquesta
+calma la trobareu sempre, almenys tractant-se de barques que duen la
+mateixa direcció. Això de quedar-se enrera, que tant contorba i fa
+enquimerar tothom, els barquers ho suporten amb una sublim igualtat
+d'ànima, donant-nos, així, una bella lliçó contra l'ambició i el
+menyspreu.
+
+Remar purament i simple, ben lliure la barca, no direm que sigui un
+art molt difícil d'assolir; però el mateix exercici exigeix una
+pràctica molt llarga a l'home que vulgui aparèixer d'un posat
+natural i elegant davant els espectadors. El compàs sol ésser el que
+entrebanca el novell remador.
+
+-És ben estrany- diu, tot desencaixant els seus rems dels vostres,
+la vigèsima vegada, en cinc minuts. -Quan sóc tot sol, vaig d'allò
+més bé!
+
+Veure dos novicis assajar de pendre el compàs tots junts, és la cosa
+més divertida. Bow no pot anar a compàs de Stroke (1), el qual,
+segons diu el primer, «té una manera de remar, impossible». Stroke
+s'indigna i diu que fa tot el que pot per adaptar-se a la curta
+capacitat de Bow. Bow és picat, i prega a Stroke de no capficar-se
+per ell i aplicar els grans ressorts del seu cervell a donar el
+compàs posible. -Fora que canviem de lloc...- afegeix amb la idea
+que el canvi establirà la bona harmonia.
+
+Durant un centenar de metres van passablement; després Stroke
+endevina de sobte el motiu de llur dificultat.
+
+-Jo us diré el que és- fa dirigint;se a Bow. -És que vós teniu els
+meus rems! Doneu-me'ls, si us plau.
+
+Bow: -Ja estranyava jo que no me'n pogués servir! Ara és quan anirem
+bé- afegeix somrient i prestant-se de bon grat al canvi.
+
+Però ara tampoc no van gaire bé. Stroke ha d'estendre forçosament
+els braços, a riscos de desarticular-los, per menar aquests rems,
+mentre el parell de Bow colpegen fort el pit d'aquest a cada
+braçada. Fan un altre canvi, i finalment treuen la conclusió que el
+patró els ha donat uns rems dolents, i tots dos omplen de
+malediccions el patró, la qual coincidència els disposa cordialment
+l'un vers l'altre.
+
+* * *
+
+George: -Fa temps que penso manejar la perxa per canviar d'exercici.
+
+No és pas tan senzilla cosa com sembla. Remant, un hom aprèn
+fàcilment a fer anar la barca, però cal molt temps de pràctica,
+abans de maniobrar amb precisió i sense fer passar el riu per les
+vostres mànegues.
+
+Havia conegut un jove que tingué un greu accident el dia del seu
+debut. Havia començat bé, i havia assolit un aplom meravellós. Anava
+de cap a cap de la barca manejant la perxa amb tanta ardidesa com
+traça, plantant-la al davant i corrent fins a l'extrem de popa, com
+si fos vell en l'ofici. Allò era magnífic, i més ho hauria estat si,
+per dissort, no hagués donat un pas més, distret tot admirant el
+paisatge, i no hagués sortit sobtadament de la barca. La perxa
+s'havia ben enfonsat al fons del riu, i el jove hi restà agafat
+mentre la barca s'allunyava. Val a dir que la posició no era gaire
+digne. Un bordegàs que anava per la ribera cridà a un petit company
+endarrerit: -Corre, que veuràs un simi sobre un pal.- Jo no podia
+ajudar-lo, car ens havíem oblidat (la dissort se'ns posava pel mig)
+de proveir-nos d'una perxa de recanvi. No podia fer altra cosa que
+seure i mirar el pacient. Mai no oblidaré la seva expressió mentre
+la perxa de mica en mica anava enfonsant-se. Deia mil coses...
+
+El vaig veure com descendia a l'aigua gentilment, xapotejar i
+mullar-se fins als ossos, i em vaig tenir el riure davant la cara de
+llàstima que feia. Després sí, que vaig riure durant una estona,
+fins que vaig donar-me compte que no n'hi havia per tant. Jo mateix
+¿no estava dins una barca, tot sol i sense perxa, sense esperança,
+al caprici del corrent i potser prop d'un entrebanc?
+
+Vaig començar a indignar-me contra el meu company, que havia
+desembarcat d'aquella manera, deixant-me anar. En tot cas, no hauria
+d'haver-se emportat la perxa.
+
+Va endur-se'm el corrent, com un quart de milla, fins que vaig
+veure, ancorada al mig del riu, una barca de pesca amb dos vells
+pescadors asseguts. Aquests observaren que anava dret vers ells, i
+em cridaren que em fes a un costat.
+
+-No puc pas!
+
+-Però si no ho proveu!
+
+Quan vaig ésser prop d'ells, vaig explicar-los la meva situació, i
+m'abastaren al vol i em deixaren una perxa. I ben content podia
+estar de trobar-los allí, car cinquanta metres més avall hauria
+encallat.
+
+La primera vegada de manejar la perxa, fou amb tres companys que
+havien d'ensenyar-me'n. Com que no marxàrem plegats, vaig avisar-los
+que arribaria primer, per a treure la barca remant mentre els
+esperava.
+
+No em fou possible llogar cap perxa, aquella tarda: eren totes
+compromeses, i vaig haver-me d'acontentar seient en un marge mirant
+l'aigua com lliscava. Al cap d'una mica, la meva atenció era atreta
+per un home que, amb un vestit i una gorra exactament iguals a la
+gorra i al vestit que portava jo, manejava la perxa dins una barca.
+Era novici en l'art, ben segur, i la seva manera d'obrar era molt
+interessant. No se sabia el que anava a esdevenir cada vegada que
+ficava la perxa a l'aigua: ni ell tampoc, no ho sabia. Adés
+impulsava cap endavant, adés cap enrera, i sovint voltava entorn de
+la perxa. Ell semblava més aviat sorprès, que no indignat, a cada
+resultat assolit per aquelles maniobres.
+
+No trigà gaire a tenir miradors: fins van fer-se apostes a veure un
+altre cop de perxa quina sorpresa còmica tindria.
+
+Al cap d'una estona, per l'altra vora de riu, apareixen els meus
+companys, i es queden mirant-se també aquell jove. No el veien sinó
+d'esquena, i pel vestit i la gorra van figurar-se que era jo, llur
+benvolgut company, que estava exhibint el meu talent. No vulgueu
+saber el xivarri que van moure, ni la broma despietada que van fer.
+
+De moment no vaig compendre llur equivocació, i vaig pensar: -¡En
+fan un gra massa, de pendre's semblants llibertats amb un estrany!-
+Però encara no havia tingut temps d'avisar-los i sermonejar-los que
+m'adonava clarament de llur malentès, i em vaig amagar darrera un
+arbre.
+
+Déu meu, i com ridiculitzaren aquell pobre jove! Durant cinc minuts
+li etzibaren tota mena de bromes, escarnis, burles sense nom; totes
+les conegudes i les que inventaren de noves. Li bramaren els acudits
+exclusius de la nostra penya. i que, per tant, li devien ésser
+perfectament inintel·ligibles. Però aleshores, incapaç de suportar
+per més temps llurs bromes grolleres, es girà i els meus amics li
+pogueren veure la cara. Vaig notar, complagut, que encara els hi
+quedava prou decència per semblar avergonyits. Li digueren que
+l'havien pres per un conegut, i esperaven que no els creuria tan
+insolents que poguessin fer tals bromes a una persona que no fos un
+de llurs amics. I amb aquestes explicacions l'assumpte quedà resolt.
+
+Recordo que Harris em contà una aventura de la qual havia estat
+l'heroi, prenent el bany a Bolonya. Anava nedant prop del riu quan
+sentí que l'agafaven pel coll i l'enfonsaven, vulgues o no, dintre
+l'aigua. Va lluitar amb violència, però el seu adversari era d'una
+vigoria herculiana i tots els seus esforços per fugir foren inútils.
+Quan s'havia ja cansat de donar puntades de peu i cops de puny i
+aixecava son pensament vers solemnes horitzons, fou alliberat.
+
+Quan pogué aixecar-se va esguardar el seu martiritzador que romania
+al seu costat rient a tot riure i que, en veure Harris, reculà
+consternat. -Oh, dispensi, dispensi!- murmurava, tot confós. -El
+prenia per un amic.
+
+Harris es tingué per molt feliç de no haver estat pres per un parent
+d'aquest amable bromista: probablement hauria estat ofegat sense
+misericòrdia.
+
+Navegar a la vela exigeix ciència i pràctica. Quan era petit no me'n
+donava compte i fins pensava que aquest exercici era tan instintiu
+com el joc de pilota o el marro.
+
+Tenia un company que compartia les mateixes idees meves, i, un dia
+que el vent bufava fort, ens determinàrem d'assajar aquest esport.
+La nostra idea era de remuntar des de Yarmouth (on residíem) fins a
+Yare. Llogàrem, doncs, un veler prop del pont i marxàrem.
+
+Al moment de desamarrar, l'home que ens llogava el vaixell ens
+digué:
+
+-És mal dia, per fer això! Farien bé de seguir un _rull_ i _orçar_
+més endavant, encara que arribin a tombar (*18).
+
+-Farem el que ens semblarà més bé- li responguérem acomiadant-nos
+amb un joiós bon dia, tot pensant el que voldria dir orçar i el que
+haviem de fer en trobar un rull.
+
+Vam remar fins a perdre de vista la vila, i després, trobant al
+davant nostre una llarga extensió d'aigua sobre la qual bufava un
+vent de tempesta, pensàvem que havia arribat el moment de començar
+les nostres operacions.
+
+Hector (crec que aquest era el seu nom) continuà remant, mentre jo
+desembolicava la vela: cosa molt complicada, amb la qual vaig
+reeixir, a la llarga. Però, on era el capdamunt de la vela?
+Instintivament prenguérem la part baixa per la part alta i
+procedírem a col·locar-la tal com ens vingué, trigant molt de temps
+a fer-la onejar. La vela s'havia ficat al cap que es tractava d'un
+funeral: que jo era el cadàver i ella el sudari. Després, comprenent
+que anava equivocada, em colpejà el cap amb sa part baixa i refusà
+de servir.
+
+Hector: -Mulleu-la: esteneu-la sobre la borda i remulleu-la bé. Els
+mariners mullen sempre les veles, abans d'hissar-les.
+
+Vaig seguir el seu consell, i encara s'agreujà més la situació; car,
+si no és gens agradós estar embolicat del cap o de les cames dintre
+els plecs d'una vela eixuta, és desplaent, en absolut, sofrir aquest
+suplici dintre una vela mullada.
+
+A la fi poguérem aixecar-la aplegant totes les nostres forces, i la
+col·locàrem, no del tot com s'esqueia, sinó de través, i la lligàrem
+al pal amb la corda d'amarratge, que a tal objecte vam tallar.
+
+Que el vaixell no es submergí, ho garantitzo com un fet; però sóc
+incapaç d'explicar la raó de la seva clemència. Sovint ho he pensat
+després i mai no he trobat una explicació satisfactòria d'aquest
+fenomen. Potser el resultat fou degut a l'obstinació pròpia de tota
+cosa d'aquest món. Potser el vaixell deduïa, judicant lleugerament
+la nostra conducta, que havíem sortit a bona hora per suïcidar-nos,
+i volgué contrariar el nostre projecte. És l'única suposició que puc
+fer.
+
+Vam esforçar-nos desesperadament a mantenir-nos sobre el vaixell, al
+preu d'una lluita enervadora, agafant-nos a la borda talment com la
+mort agafa sa presa.
+
+Hector: -Els pirates i altres gents de mar, durant la marea, lliguen
+el governall i amarren la vela triangular de gran cofa. ¿No podríem
+nosaltres fer el mateix?
+
+Jo era de parer d'alleugerir l'extrem de la crugia (*19).
+
+Com que la meva opinió era més fàcil de seguir, vam adoptar-la, i,
+tornant a agafar les vores de la barca, li donàrem tota la latitud.
+La barca remuntà el corrent, una milla, a una marxa que mai no he
+retrobat i que mai més no tornaria a sostenir. En una recolzada donà
+tal cop de banda que la vela es mig colgà d'aigua; després es
+redreçà, per miracle, i anà a parar contra un llarg banc de tarquim.
+
+Aquest banc de tarquim fou la nostra salvació: el vaixell va fer un
+solc com si fos una rella, i s'aturà. Nosaltres comprovàrem, amb
+estranyesa, que podíem encara bellugar-nos com volíem, que no havíem
+estat sacsejats i projectats mateix que pèsols dins una bufeta
+inflada. Aprofitàrem l'ocasió per arrossegar-nos fins a la drissa
+que sosté la vela i tallar-la.
+
+Ja en teníem ben bé prou, d'aquest esport de navegar a la vela, i no
+ens vingueren pas ganes de continuar un joc del qual ens havíem
+saciat. L'excursió havia estat bona, interessant, agitada, i érem
+del parer de pendre ara el rem, sols fos per variar.
+
+Amb els esforços que férem per sortir del tarquim, vam trencar un
+rem, vam servir-nos de l'altre amb grans precaucions; però era vell
+i dolent, i es trencà amb més facilitat, encara, que el primer,
+deixant-nos sense esperança.
+
+Al davant nostre el tarquim s'estenia cosa de cent metres; al
+darrera, hi havia l'aigua. No teníem altre recurs que restar
+asseguts esperant el primer que passés.
+
+No era pas un dia escaient per atreure els passejadors. Al cap de
+tres llargues hores se'ns presentà una ànima sota la forma d'un vell
+pescador, el qual amb grans dificultats va salvar-nos, i ens remolcà
+feliçment fins a la duana de la vila.
+
+La propina per aquest home, la trenca dels rems i la nostra excursió
+de quatre hores i mitja, ens costaren els dinerets que anàvem posant
+dins la guardiola un grapat de setmanes. Però havíem adquirit
+experiència, i diuen que, a qualsevol preu que es pagui, és sempre
+barata.
+
+(1) Bow i Stroke són els noms donats generalment als barquers; Bow,
+el que rema al davant; Stroke, el de més enrera. L'autor ací els
+considera com a personatges de la seva narració.
+
+
+
+
+CAPÍTOL XVI
+
+Reading.--Una barca de vapor ens remolca.--Les embarcacions petites
+són ben empipadores: sempre es fiquen pel mig i fan nosa als
+vapors.--George i Harris tornen a fer una escapada de llur feina.--
+Streatley i Goring.
+
+A quarts d'onze som a les envistes de Reading. El riu, ací, és brut
+i trist, i no és cosa d'entretenir-se massa per aquests indrets. El
+poble és antic i cèlebre: data dels temps llunyans del rei Ethelred,
+quan els danesos ancoraren llurs vaixells de guerra a Kennet i es
+llançaren de Reading per destruir Wessex. És on Ethelred i el seu
+germà Alfred lliuraren batalla amb els pagans, vencent-los. Ethelred
+pregava i Alfred combatia.
+
+Molt més tard, Reading sembla haver estat escollit com un indret a
+propòsit per arrecerar-s'hi quan els assumptes no presenten a
+Londres gaire bon caient. Sempre que una calamitat flagel·la
+Westminster, el Parlament es replega ràpidament a Reading. El 1625
+els tribunals de justícia van seguir-lo i tota la cúria hi sojornà.
+Heu's ací perquè fóra bo que de tant en tant caigués a Londres algun
+petit flagell, per a desembarassar la ciutat dels homes de lleis i
+del Parlament.
+
+Reading estigué sitiat pel comte d'Essex durant la Lluita
+Parlamentària, i al cap d'un quart de segle el princep d'Orange
+derrotà ací les tropes del rei Jaume. Enric I és enterrat a l'abadia
+dels Benedictins, fundada per ell; les ruïnes mereixen ésser
+visitades. El famós Joan de Gant fou casat amb Lady Blanca en la
+mateixa abadia.
+
+A la resclosa de Reading vam trobar una barca de vapor d'uns amics,
+la qual ens remolcà fins a cosa d'una milla de Streatley. Aquesta
+manera de navegar és, evidentment, força agradosa: jo, almenys,
+m'estimo molt més navegar així que no amb rem. El viatge, però,
+hauria estat encara molt més plaent si no és per unes quantes
+petites embarcacions menyspreables que seguit seguit es posaven
+davant nostre, obligant-nos, per a no abordar-les, a donar
+contramarxa o haver d'aturar-nos a cada moment. Veritablement és una
+cosa empipadora, i caldria pendre una decisió encaminada a fer
+moderar la marxa de tals embarcacions, que tanmateix són molt
+impertinents. Xiula que xiula, a perill de rebentar la caldera, i ni
+així amb prou feines podeu aconseguir que us deixin el pas lliure.
+De bona gana hauria jo enfonsat, si m'ho haguessin deixat fer, un
+parell d'aquelles petites barques, per a donar-los una lliçó.
+
+El riu esdevé encisador, un poc més enllà de Reading. El camí de
+ferro descompon el paisatge pels voltants de Tilehurst, però des de
+Mapledurham a Streatley és admirable.
+
+Més enllà de la resclosa de Mapledurham es passa per davant de
+Hardwick-House, on Carles I jugava a bols. Les proximitats de
+Pangbourne, on s'aixeca l'original i petit hostal _del Cigne_, deuen
+ésser tan conegudes dels aficionats a les exposicions de pintures
+com ho són dels propis estadants.
+
+El vapor ens deixà dalt la gruta, i aleshores digué Harris que havia
+arribat el meu torn de remar. Això era ben fora de raó. Havia estat
+convingut, aquell matí mateix, que jo menaria la barca fins tres
+milles més amunt de Reading i n'érem encara deu milles avall (*20).
+No hi havia dubte que eren ells, els que havien de remar. Però no em
+fou possible de convèncer Harris ni George, i, per estalviar
+discussions, vaig pendre els rems (*21).
+
+Goring, al marge esquerre, i Streatley, al de la dreta, són (cada un
+en son aspecte) uns encisadors indrets. La immensa extensió d'aigua
+que forma el Tàmesis a Pangbourne fa venir ganes de servir-se de la
+vela durant el dia, i dels rems amb claror de lluna. Els panorames
+de que gaudiu són bonics a tot ser-ho.
+
+Nosaltes teníem el projecte d'arribar-nos aquell dia fins a
+Wallingford, però l'aspecte afalagador i rioler del riu féu
+aturar-nos una estona. Deixàrem la barca al pont per visitar
+Streatley, i dinàrem a _El Bou_, amb la més gran satisfacció de
+Montmorency.
+
+Diu que, les muntanyes que s'aixequen a l'una part i l'altra del
+riu, s'unien antigament i formaven una barrera al mateix indret per
+on avui passa el Tàmesis, el qual finia en un llac immens més enllà
+de Goring. Jo no puc afirmar ni contradir aquesta versió, i he
+d'acontentar-me amb fer-ne esment.
+
+Streatley és una antiga plaça originària, com quasi totes les viles
+riberenques del Tàmesis, de l'època anglo-saxona.
+
+Goring no és tan agradós com Streatley, però és bonic, a la seva
+manera, i sap fer-se apreciar del visitant. Es troba més a prop del
+ferrocarril...
+
+Ho dic per si se us acut la idea d'anar-vos-en de l'hotel sense
+pagar el compte.
+
+
+
+
+CAPÍTOL XVII
+
+Dia de bugada.--Peixos i pescadors.--De l'art de pescar amb canya.--
+Un conscienciós pescador amb esquer.--Una història de pesca.
+
+Ens aturàrem dos dies a Streatley i donàrem la nostra roba a rentar.
+Prou havíem provat de fer-nos-ho nosaltres a la mateixa aigua del
+Tàmesis, sota l'alta direcció de George, però el resultat havia
+estat menys que satisfactori. Va ésser contraproduent, car els
+nostres vestits es trobaren en més dolent estat després d'haver
+volgut rentar-los nosaltres. Eren bruts, molt bruts, abans de
+l'operació, (s'ha de dir amb justícia), però encara podien
+portar-se. Després de la nostra rentada, era tot al revés. El riu,
+entre Reading i Henley, va quedar molt més net, per la senzilla raó
+que totes les impureses que entre aquestes dues viles encloïa, foren
+curosament recollides i guardades per la nostra roba.
+
+La bugadera de Streatley va dir-nos que no tenia altre remei que
+fer-nos pagar el triple del preu ordinari, explicant-nos que la
+feinada que havia tingut era més pel fang que havia hagut de treure
+que per altra cosa. El compte fou pagat sense badar boca.
+
+Les encontrades de Streatley i de Goring són un centre important de
+pesca. Un hom pot dedicar-s'hi en les millors condicions. El riu és
+abundós en sollos, gobis, anguiles i alguns altres peixos d'aigua
+dolça. Res tan fàcil com asseure's i provar-ne la captura.
+
+Les persones que es dediquen a aquest exercici, mai no poden haver
+res. Que jo sàpiga, mai no s'ha pescat a l'alt Tàmesis altra cosa
+que peixets sense profit, els quals res no tenen que veure amb allò
+que s'entén per pesca. La Guia local dels pescadors del Tàmesis no
+diu si es pot agafar res: s'acontenta amb dir que aquell indret «és
+un bon lloc per a pescar-hi». Pel que jo he vist allí mateix, puc
+confirmar la seva opinió. No hi ha al món un recó en el qual hi hagi
+més quantitat de peixos, ni on s'hagi vist pescar més. Hi ha
+aficionats que ho practiquen un dia, i d'altres que ho practiquen un
+mes. Podeu posar-hi un any, si voleu: el mateix té.
+
+La Guia dels pescadors del Tdmesis diu que «es troba en aquests
+indrets el sollo i la perca», però la Guia cau en errada. El sollo i
+la perca poden, efectivament, passejar-se per aquests llocs:
+evidentment n'hi ha. Dels marges estant, se'ls pot veure en colles,
+que s'acosten amb la boca oberta i mig cos enfora de l'aigua,
+reclamant una molla de pa; que us volten i entrebanquen els vostres
+moviments mentre preneu el bany, fins a fer-vos enfurismar. Però
+s'erra de mig a mig el que cregui que se'ls pot agafar amb una cuca,
+amb un ham o amb tota altra mena d'esquer. No. Això, tanmateix, no
+és pas cert.
+
+Jo no sóc bon pescador. Hi va haver una època en que em vaig aplicar
+particularment a aquest passatemps, i vaig fer, al meu entendre,
+sensibles progressos; però els vells pescadors em deien que mai no
+faria res de bo, i m'aconsellaren que plegués. Jo aguantava bé la
+canya, tenia aplom i peresa natural a bastament, però ells afirmaven
+que mai de la vida no seria allò que se'n diu un pescador: «no tenia
+la imaginació prou desenrotllada.» Afegien que com a poeta, autor de
+novel·les a pesseta, etc., etc., podia haver estat a l'altura de la
+meva tasca, però que el titol de veritable pescador del Tàmesis
+exigeix una imaginació més subtil i una força inventiva de més
+empenta que la meva.
+
+Hi ha persona persuadida que la sola cosa que es requereix per ésser
+un bon pescador és saber contar amb naturalitat, i sense
+enrojolar-se, moltes mentides. Van equivocats. La mentida vulgar,
+ordinària, no és cosa que valgui la pena: és bona per als
+principiants. Els pescadors experimentats se'ls reconeix pels
+detalls circumstancials, per la manera com saben adornar els fets,
+per l'aire que saben donar-hi de minuciosa i pretensiosa veritat.
+
+No té cap importància el dir: «Ahir a la tarda vaig agafar quinze
+dotzenes de perques», o bé: «El dilluns darrer vaig pescar un gobi
+que feia tres peus, del cap a la cua, i pesava divuit lliures.» Són
+confidències sense habilitat, sense traça, que demostren coratge i
+res més. Un pescador com cal, s'avergonyiria d'emprar semblant
+sistema; el seu tarannà és tot un estudi.
+
+Arriba tranquil, el barret al cap, agafa la millor cadira, encén la
+pipa i reposa en silenci. Deixa que els joves venguin llurs
+històries abracadabrants, i, en un moment de silenci, es treu la
+pipa de la boca, llança la cendra lluny del taulell del bar, i diu:
+
+-Dimarts a la tarda sí que vaig fer bona pesca! Però més val que no
+en parli.
+
+-Oh! Per què?
+
+-Perquè m'exposo que ningú no em cregui- segueix dient el gatamoixa,
+amb calma. Torna a pipar, i demana un ral de _scotch_.
+
+Es produeix un silenci, car ningú no se sent prou segur de si mateix
+per a contradir el vell. Aquest continua amb accent pla i natural, i
+amb posat reflexiu :
+
+-No. Jo mateix que us parlo no m'ho creuria si un altre m'ho contés.
+Però, què us diré, pobre de mi? És un fet. Havia romàs tota la tarda
+assegut, i no havia pescat sinó unes miserables dotzenes de peixets
+i una vintena de sollos. Estava per abandonar aquell exercici, quan
+heu's ací que sento, tot d'un plegat, una estirada forta del fil de
+la canya. "Deu ésser una altra cosa raquítica" vaig pensar, i vaig
+voler-ho aixecar. Però, nois, impossible moure la canya. Fins al cap
+de mitja hora no em fou possible agafar aquell diable de peix. A
+cada moment em creia que anava a fer-se trossos. A la fi vaig
+enganxar-lo, i... què diríeu que era? un esturió: un esturió de
+quaranta lliures pescat amb canya, nois. Sí, sí; ho era. Se us farà
+molt estrany, però ho era. Amo: un altre ralet de _scotch_, si us
+plau.
+
+I comença a descriure la sorpresa dels que foren espectadors del fet
+meravellós, el que va dir la seva muller en tornar a casa, i
+l'opinió que meresqué a John Buggles.
+
+Un dia vaig demanar a un hostaler riberenc si alguna vegada no
+l'enutjaven, els pescadors, amb llurs contes.
+
+-No, no,: paraula que no. I menys ara! Al principi sí, que arribaven
+a esglaiar-me; però avui me'ls escolto tot el dia tranquil·lament.
+Tot és l'acostumar-s'hi.
+
+He conegut un jove molt meticulós que havia decidit no exagerar les
+seves agafades de peix en més d'un vint per cent, quan va posar-se a
+pescar amb esquer.
+
+-Quan he agafat quaranta peixos, dic que cinquanta, i així amb
+aquesta proporció. No vull mentir més, pequè la mentida és un pecat-
+deia.
+
+El seu vint per cent no era gaire fructuós: mai no pogué
+servir-se'n. La més grossa quantitat de peix que arribà a pescar en
+un sol dia va pujar a tres, i de cap manera no pogué afegir a tal
+nombre un vint per cent, tractant-se de peixos. Féu pujar la
+proporció a un trenta tres i un terç per cent, que tampoc no era
+gaire solució per aplicar a un o dos peixos. Per facilitar
+l'operació resolgué doblar la quantitat justa.
+
+Durant dos mesos va seguir aquesta regla: després se'n fastiguejà.
+Ningú no se'l creia, en dir que només havia doblat el nombre; cap
+consideració no va assolir, car la seva moderació el deixava amb
+molt desaventatge vers els altres pescadors. Quan havia agafat tres
+peixos i n'anunciava sis, el vèieu posar-se tot gelós en sentir un
+altre pescador com proclamava: -Doncs jo n'he agafat dues dotzenes.-
+Les quals dues dotzenes ja sabia perfectament que es reduïen a un
+sol exemplar.
+
+A la fi arranjà amb si mateix un pacte definitiu, que d'ençà
+d'aleshores ha observat sempre religiosament. El tal pacte
+consisteix a comptar cada peix per deu i començar la pesca amb el
+mateix nombre de deu. Si no havia agafat res, anunciava deu peixos.
+Impossible, amb el seu sistema, agafar-ne menys de deu: aquesta era
+la clau del seu secret. Si, per una d'aquelles sorts, arribava a
+pescar-ne un, en comptava vint: dos en valien trenta; tres,
+quaranta; i així successivament.
+
+Fou un mètode tan senzill com ben imaginat, que va fer-se famós
+després, quan es tractà d'aplicar-lo en general a tota la corporació
+de pescadors. El comitè de l'Associació de Pescadors del Tàmesis en
+recomanà la pràctica, fa cosa de dos anys; però alguns dels seus més
+antics membres s'hi oposaren.
+
+-Pendríem- digueren -en consideració la idea, a condició que el
+nombre proposat fos doble i que cada peix es comptés per vint.
+
+Si mai teniu una tarda per perdre vora l'aigua, us aconsello
+d'entrar a un petit hostal riberenc i asseure-us al volt del
+taulell. Per endavant podeu estar segurs de trobar un parell
+d'herois de la canya que, paladejant llurs grogs calents, us
+contaran en mitja hora prou històries de pesca per fer-vos patir una
+indigestió tot un mes.
+
+* * *
+
+George i jo--no sé pas que s'ha fet, aquest Harris. Ha sortit ben
+dinat per fer-se afaitar, ha tornat per passar quaranta minuts
+netejant-se les sabates, i ha desaparegut després.--George i jo, amb
+el gos, abandonats a la nostra sort, anàvem la segona tarda a donar
+un tomb per Wallingford, i, en tornar, ens aturàrem a un petit
+hostal, veí del riu, per a refer-nos i pendre un refresc. Entràrem a
+seure al reservat, on hi havia un vell, un bon home, fumant una
+llarga pipa de terra cuita, i vam agafar-hi conversa.
+
+El vell: -Avui ha fet un bon dia: no els sembla?
+
+Nosaltres: -I ahir va fer un bon dia, també.
+
+Tots plegats: -I demà, probablement, farà també un bon dia.
+
+George: -Les collites es presenten bé: em sembla.
+
+Després, per una o altra raó, el vell sap que som forasters al país
+i que havem de marxar l'endemà. Mentrestant, els nostres ulls
+tafanegen l'habitació i es fixen en una antiga vitrina polsosa,
+col·locada dalt la repisa de l'escalfapanxes, dintre la qual hi ha
+una truita. Però quina truita! Em fascinà, de tan monstruosa com
+era. De primer antuvi vaig creure que no fos un bacallà.
+
+-Ah!- fa el vell, seguint la direcció del meu esguard. -És una bona
+peça: oi? Què li sembla?
+
+-Ben extraordinària: paraula.- vaig murmurar jo.
+
+-Quant creu V. que pesa?- demana George. I el vell respon:
+
+-Divuit lliures i sis unces. (Llevant-se i ficant-se l'abric.) Sí.
+Farà setze anys el dia 3 del mes vinent, la vaig pescar prop del
+pont. M'havien dit que era al riu. Jo que sí, vaig proposar-me
+agafar-la i vaig sortir amb la meva. Em sembla que de peixos
+d'aquesta mida no se'n veuen gaires. Bon dia, senyors.
+
+I sortí, deixant-nos sols. Després del que va dir-nos, ens fou
+impossible allunyar els ulls d'aquell peix. Quina bèstia tan
+notable. No li trèiem els ulls de sobre, quan el cotxer de la
+cantonada, que s'havia aturat a l'hostal, entrà amb un bock de
+cervesa a la mà i també clavà la vista en el peix.
+
+George: -Una truita de bona mida, tanmateix: oi?
+
+El cotxer: -I tal, si ho és, senyor!- I, després d'un diàleg amb son
+xop, afegí: -¿No hi eren, vostès, allí, quan fou pescada aquesta
+peça?
+
+-No- diguérem nosaltres. -Som forasters.
+
+-Allí havien d'ésser, doncs! Aviat farà cinc anys que la vaig
+pescar, aquesta truita.
+
+-De debò?- pregunto jo. -¿Sóu vós qui la va pescar?
+
+-Sí, senyor- respon l'home il·lustre. -La vaig pescar prop la
+resclosa, o allò que en deien llavors la resclosa, un divendres a la
+tarda, amb un ham. Havia sortit a pescar sollos, i era ben lluny de
+pensar amb cap truita, quan vaig sentir aquest monstre al cap del
+fil. Que em tallin el cap si no em féu anar de quatre grapes en
+l'aire. Motius hi havia, tanmateix! Feia vint-i-sis lliures! Vaja,
+senyors: adéu-siau.
+
+Al cap de cinc minuts entrà un tercer home i ens explicà com havia
+agafat aquell peix de bon de matí. Tot seguit marxà i fou reemplaçat
+per un individu que era en el ple de l'edat sòlida i solemnial, el
+qual va asseure's davant la finestra. Ningú no badava boca. George
+es girà vers el nou vingut i li digué:
+
+-Li prego que dispensi la llibertat que nosaltres, forasters a la
+localitat, gosem a pendre'ns. Però li seríem molt agraïts si tingués
+la bondat de dir-nos com va pescar V. aquella truita d'allà.
+
+-Qui els ho ha dit, que he pescat jo aquesta truita?- féu tot
+sorprès.
+
+-Ningú, però sospitem per instint que V. és l'autor de l'heroïcitat.
+
+-Oh! És veritablement extraordinari! ¡És increïble!- exclamà el molt
+garneu en mig de fortes riallades. -El cas és que tenen raó vostès!
+Vaig ésser jo, en efecte, qui la va pescar. Però la seva suposició
+és molt singular. ¡És una cosa molt extraordinària!
+
+I ens contà que li calgué mitja hora per agafar-la, que li havia
+trencat la canya, que l'havia duta amb molt de compte fins a casa
+seva i que pesava trenta quatre lliures.
+
+Sortí de la sala, i aleshores entrà l'amo de l'hostal, al qual
+referírem les nombroses històries que haviem sentit contar sobre la
+truita. L'home es rebentava de riure, i nosaltes també rèiem.
+
+-És molt divertit ¡És a dir que Jim Bates, Joe Muggles, M. Jones i
+el vell Billy Maunders els han contat que tots ells havien agafat
+aquest peix? És bona, aquesta!- feia el bon home tot enriallat. -Ves
+si haurien volgut donar-me-la per a posar-la al meu saló, si ells
+l'haguessin pescada! ¡Com hi ha món!
+
+I ens contà la veritable història del peix.
+
+L'havia pescada ell, quan ell era minyó, sense ciència ni
+experiència, mercès a la inexplicable bona sort que acompanya sempre
+els nois quan fugen d'estudi i pesquen una estona amb un tros de
+cordill lligat a l'extrem d'una branca. Aquesta truita li havia
+estalviat una bona pallissa en tornar a casa, i meresqué que el
+mestre el castigués fent-li copiar moltes vegades una regla de tres,
+i amb uns exercicis gramaticals.
+
+En aquest moment el cridaren. Nosaltres restàrem sols,
+contemplant-nos encara l'admirable peix. George va interessar-s'hi
+de tal manera, que s'enfilà dalt d'una cadira per examinar-lo més
+bé. La cadira relliscà, i, per a no caure, s'agafà desesperadament a
+la vitrina. Aquesta i George i la cadira vingueren a terra amb gran
+soroll.
+
+-No heu fet pas malbé el peix!- vaig cridar esparverat, corrent vers
+George.
+
+-Em penso que no- respongué aixecant-se amb precaució i mirant
+entorn seu.
+
+Però sí, que l'havia fet malbé. Era a terra en mil bocins. (I dic
+mil quan potser no n'hi havia sinó noucents. No vaig comptar-los.)
+
+Ens va semblar molt estrany, inexplicable, que una truita
+embalsamada es trenqués així a petits bocins.
+
+I, realment, hauria fet estrany tractant-se d'una truita
+embalsamada. Però no ho era.
+
+Aquella truita era de guix.
+
+
+
+
+CAPÍTOL XVIII
+
+Rescloses.--George i jo som fotografiats.--Wallingford.--
+Dorchester.--Abingdon.--Un cap de família.--Bon lloc per a
+negar-s'hi.--Un dificultós passatge del Tàmesis.--Efecte
+desmoralitzant de l'aire de riu.
+
+L'endemà, de bon matí, vam sortir de Streatley i remuntàrem a rem
+fins a Culham, on dormírem sota la nostra teulada.
+
+Entre Streatley i Wallingford el riu no ofereix gaire interès. A
+partir de Cleve hi ha una extensió de sis milles i mitja sense cap
+resclosa: la més llarga que existeix passat Teddington. L'Oxford
+Club aprofita aquest espai per entrenar els seus remers.
+
+Aquesta manca de rescloses els aficionats al rem la veuen com una
+bona condició, però les persones que cerquen atractius i
+distraccions se n'enyoren. De mi puc dir que em plauen, les
+rescloses: trenquen la monotonia del vogar. M'agrada de debò anar
+assegut a la barca i sentir-me remolcat lentament, fora de les
+fresques profunditats, per anar a raure a noves sinuositats del riu,
+de torbs riolers, o, ben altrament, desaparèixer del món i esperar,
+mentre grinyolen les negres portes, que la llum passi en febles
+raigs per llurs escletxes fins que el riu apareix bell i somrient en
+tota la seva amplària. Als meus ulls llisca la barca, llavors, fora
+de sa estreta presó, per tornar encara a trobar l'acollida de les
+aigües plena de benvolença.
+
+Les rescloses són indrets molt pintorescos. El guarda vigorós, sa
+muller joiosa i llur fill són simpàtiques persones amb les quals us
+plau d'enraonar.(1)
+
+Demés, es troben altres barques i s'entaula xerramenta. El Tàmesis
+no fóra tan deliciós com és, sense les rescloses mig cobertes de
+branques i flors que fan de dolç envelat.
+
+En parlar de rescloses, em ve a la memòria un incident esdevingut a
+George i a mi, no fa gaire, un matí d'estiu, a Hampton-Court.
+
+Feia un dia esplèndid, i la resclosa era plena de públic. Segons és
+costum en el riu, un fotògraf professional anava a treure una vista
+de tots nosaltres, durant la nostra ascensió per les aigües. Jo, en
+un principi, no me'n vaig adonar, i em va sorpendre molt veure
+George ordenant amb rapidesa els plecs del seu pantaló, allisant els
+seus cabells i posant-se la gorra enrera de faisó corprenedora; tot
+seguit prengué una expressió de bondat i tristesa alhora, va
+asseure's amb posat gentil i féu tots els possibles per amagar els
+peus.
+
+De moment vaig pensar que no hagués vist alguna noia coneguda i que
+es preparava per a un encontre. Tothom, a la resclosa, semblava
+esculturat: els uns drets, els altres asseguts, presentaven unes
+actituds tan originals, tan curioses, que únicament recordava
+haver-les vistes en els ventalls japonesos. Totes les noies
+somreien. ¡Quina dolçor que irradiaven llurs fesomies! Els homes
+plegaven les celles i apareixien nobles i majestuosos.
+
+De cop i volta vaig compendre tot allò el que significava, i vaig
+tenir por de no ser-hi a temps. La nostra barca era en primer terme,
+i hauria estat poc delicat deslluir la fotografia per culpa meva.
+Vaig posar-me de cara a l'aparell, a la part davantera de la barca,
+sostenint-me en un garfi, amb una actitud que feia endevinar
+agilitat i vigoria. També vaig arreglar-me els cabells, deixant-me
+caure un rull sobre el front, i vaig adoptar una expressió graciosa
+i un gest decidit, el qual, segons m'han dit sempre, m'escau d'allò
+més.
+
+Quan esperàvem el moment solemnial, vaig sentir una veu que cridava
+darrera nostre:
+
+-Teniu compte amb el nas!
+
+Jo no podia girar-me, per a veure de que se les havien ni de quin
+nas es tractava; però vaig dirigir una llambregada obliqua al
+apendix nasal de George, qui el tenia en son lloc i no podia
+modificar-se'l gens ni mica. Llavors, fent el borni, vaig
+inspeccionar, el meu; comprovant que no podia oferir res més del que
+oferia.
+
+-Teniu compte amb el vostre nas, vosaltres, els de davant, els del
+gos! Aparteu el nas!- repetí la mateixa veu, més fort.
+
+No gosàvem a girar-nos. El fotògraf posava la mà sobre el tap de
+l'objectiu i la placa podia ésser impressionada instantàniament.
+
+Anaven per nosaltres, aquelles veus? ¿Què significaven els nostres
+nasos, en aquella ocasió, i per què calia separar-los? Aleshores
+tota la resclosa féu un crit i una veu estentòria féu sentir-se
+darrera nostre:
+
+-Teniu compte amb la vostra barca, senyors! Vosaltres, els de la
+gorra vermella i negra! Si no cuiteu, seran els vostres cadàvers el
+que retrataran!
+
+Amb una ullada comprovàrem que la nostra barca s'havia enganxat amb
+un tros de fusta que l'aigua de la resclosa, passant-hi per sobre,
+feia penjar. Va venir d'un segon que no fóssim engolits.
+
+Ràpids com el pensament, agafàrem un rem cada un i deslliuràrem la
+barca amb un vigorós cop sobre el mur de la resclosa. No cal dir que
+tots dos caiguérem de clatell.
+
+El nostre retrat no tingué pas l'èxit que es podia esperar. La
+nostra sort volgué que el fotògraf posés sa infernal màquina en
+moviment a l'instant precís en que nosaltres estàvem tombats
+d'esquena, amb un gest que venia a dir: «On sóc? Què passa?», i els
+nostres peus es bellugaven follament en l'aire.
+
+Els nostres quatre peus, en la fotografia, tanmateix hi feien de
+guàrdia: no es veia gran cosa més. Aquells peus ornaven completament
+el primer terme, i darrera els peus s'endevinava confusament la
+silueta d'altres barques i alguns detalls del paisatge. Totes les
+coses i els individus semblaven mesquins i insignificants, al costat
+dels nostres peus. Tot el públic se sentí avergonyit d'ésser així
+reproduït, i no volia comprar cap còpia. El propietari d'un vapor
+que havia encarregat sis fotografies, va desdir-se de la comanda en
+veure el clixé, fora que pogués mostrar-se-li on era el seu vapor.
+Allò que ningú no pogué indicar-li, es trobava darrera el peu dret
+de George.
+
+Hi hagué discussions desplaents, car l'operador era d'opinió que
+nosaltres havíem de pendre cada un una dotzena de fotografies, des
+del moment que ocupàvem nou dècimes parts de la placa. Però vam
+declinar l'oferiment, dient-li:
+
+-No refusem, de cap 'manera, ésser fotografiats un dia o altre, però
+preferim ser-ho en la nostra posició normal.
+
+* * *
+
+Wallingford, a deu milles sota Streatley, és un poble molt antic,
+que ha concorregut de faisó activíssima a la història d'Anglaterra.
+Era tot de fang a l'època dels bretons, els quals s'hi atrinxeraren
+fins al moment de ser-ne llançats pels romans. Els murs de terra
+deixaren lloc aleshores a resistents fortificacions, de les quals el
+pas del temps no ha pogut esborrar encara els senyals: heu's ací com
+aquells vells constructors del món coneixien l'art d'edificar.
+
+A l'indret mateix on els romans esdevingueren vencedors, combateren
+més tard els salvatges saxons i els gegantins danesos, fins a
+l'arribada dels normands. Pels temps de la Lluita Parlamentària,
+Wallingford, plaça fortificada, sofrí un llarg i penós setge de
+Fairfax. Acabà per rendir-se i veié arrasar les seves muralles.
+
+De Wallingford a Dorchester les proximitats del riu són més
+muntanyoses, més variades i pintoresques. Dorchester és a mitja
+milla del Tàmesis: s'hi pot arribar pel riu mateix amb llanxa, però
+la millor combinació és deixar l'aigua a Days Lock i fer una
+passejada en ple camp. La vila és antiga i embolcallada de pau i
+d'un silenci tot soporífic. Com Wallingford, s'havia fet important a
+l'època primitiva de la Gran Bretanya, i aleshores s'anomenava
+_Caer-Doren_ (la ciutat de l'aigua). Un temps més pròxim a
+nosaltres, els romans hi fundaren un camp atrinxerat, i les seves
+fortificacions, avui tan poca cosa, eren aleshores mateix que
+muntanyes. A l'època saxona fou la capital del comtat de Wessex: fou
+gran, forta, i avui viu eternament ensopida, lluny de l'agitació del
+món.
+
+Els marges del riu són bellíssims i fecunds a Clifton Hampden,
+petita vila tot a l'antiga, plena d'encisadora tranquil·litat i
+enjoiada de flors. Si desembarqueu a Clifton per dormir-hi, el
+millor que podeu fer és anar a estatjar-vos al _Barley Mow_, que és,
+indubtablement, el més original dels antics hostals que existeixen
+sobre l'alt Tàmesis. És a la dreta del pont i fora del poblat. Les
+seves teulades baixes, recobertes de palla, i les finestres amb creu
+li donen el caient d'una casa de conte de fades. A l'interior,
+aquesta semblança és encara més remarcable.
+
+L'indret fóra ben adequat per estatjar l'heroïna d'una novel·la
+moderna, la qual heroïna és sempre «divinament gran» i passa el
+temps «redreçant-se en tota la seva alta figura». Al _Barley Mow_,
+cada vegada que així volgués redreçar-se, tocaria de cap al sostre.
+
+Per a un embriagós, en canvi, aquest lloc no fóra gaire escaient,
+perquè hi ha unes quantes sorpreses, com escales inesperades que cal
+pujar o baixar per anar d'una habitació a l'altra. Trobar la seva
+cambra i, un cop dintre, saber trobar el llit, serien per a ell dues
+feines absolutament impossibles.
+
+L'endemà, voolent ésser a Oxford a la tarda, ens llevàrem ben de
+matí.
+
+És cosa que sorprèn, com un hom matineja quan va d'excursió!
+Embolicats com esteu amb un senzill cobertor sobre el fons de la
+barca, i amb una maleta Gladstone per coixí, mai no sentireu
+aquelles súpliques que a casa és costum de fer amb un accent tot
+humil: -¡Deixeu-m'hi tombar sols sigui per cinc minuts!
+
+A dos quarts de nou ens havíem desdejunat i passàvem Clifton Lock.
+
+De Clifton a Culham la ribera és plana i monòtona, sense cap
+interès; però, en passar la resclosa de Culham (la més freda i
+profunda del Tàmesis), el paisatge s'embelleix.
+
+El riu travessa pels carrers d'Abingdon, tipus de poble provincià
+modest, tranquil, mereixedor de tota estima, però horriblement
+trist. El poble s'enorgulleix del seu antic origen, malgrat no
+pugui, en aquest aspecte, comparar-se amb Wallingford. En altres
+temps s'aixecava per aquests indrets una famosa abadia; avui, en les
+seves runes santes, es despatxa cervesa forta. A l'església de Sant
+Nicolau s'admira la tomba de John Blackwall i de Joana sa muller,
+els quals moriren el mateix dia 21 d'agost de 1625, després d'una
+vida de feliç matrimoni. En una altra església, la de Santa Elena,
+es diu si W. Lee, que morí el 1637, donà a llum dues centes
+persones, fora tres. Si sabeu desxifrar aquest problema, trobareu
+que la família de W. Lee l'havien formada 197 persones. W. Lee, cinc
+vegades batlle d'Abingdon, va ésser, indubtablement, un benfactor
+per a la seva generació, i estic segur que com ell no en trobaríem
+gaires en el populós segle dinou.
+
+D'Abingdon a Nuneham Courtney el riu és veritablement agradós.
+Nuneham Park mereix una visita en dies fixats: dimarts i dijous. Hi
+ha una bona col·lecció de quadros i curiositats. L'estany que hi ha
+sota el desembarcador de Sandford, justament darrera la resclosa, és
+un lloc magnífic per a negar-s'hi. El corrent és d'una
+extraordinària violència, i el que hi caigui no es faci pas la
+il·lusió de tornar a sortir-ne. Un obelisc assenyala l'indret on dos
+homes van negar-se prenent el bany. Els esglaons que hi ha al peu de
+l'obelisc serveixen generalment de tràmpol als joves banyistes que
+volen fer-se càrrec del veritable perill del lloc.
+
+Iffley Lock i el seu molí, una milla abans d'arribar a Oxford, són
+el motiu predilecte dels de la _Confraria del pinzell_ que
+freqüenten el Tàmesis. Quan ja s'han vist els quadros, sol passar
+que l'original no plau tant.
+
+A dos quarts d'una de la tarda passàvem per Iffley Lock, i, en
+tenir-ho tot a punt per al nostre desembarc, començàrem la nostra
+darrera milla.
+
+El passatge més difícil que conec del riu és aquest d'Iffley a
+Oxford. Penso que únicament els que hi foren nats poden seguir
+endavant. Jo hi he passat qui sap les vegades i mai no he sabut
+trobar la bona direcció. Aquell que pugui remar d'Oxford a Iffley
+sense aturar-se ja podria viure, sota un mateix sostre, en bona
+intel·ligència amb sa muller, sa sogra, sa germana gran i la vella
+minyona del temps de sa infantesa.
+
+El corrent se us emporta, adés a la dreta, adés a l'esquerra; us fa
+anar al bell mig del riu, us fa fer tres voltes seguides i us torna
+a xuclar, posant-vos a risc, a cada operació, de quedar-vos fets una
+coca, xocant amb una altra barca.
+
+Pel que acabo d'explicar compendreu que estiguérem a punt d'abordar
+moltes barques durant aquesta milla, com d'ésser abordats per moltes
+d'altres. Resultat: una salsa de paraules... verdes.
+
+No sé pas per què, però el cert és que, mentre un hom és al riu, té
+sempre l'humor d'allò més irritable. Petiteses que en terra
+passarien sense concedir-hi la menor importància, us fan enfurismar
+bojament quan sou per sobre l'aigua. Quan Harris i George estaven
+fent beneiteries amb les vaques, jo somreia amb indulgència; però,
+quan feien el tarambana estant dintre el riu, jo utilitzava un
+vocabulari que faria glaçar a les venes la sang de qualsevol. Si una
+barca se'ns posa entremig en la nostra ruta, em cal fer grans
+esforços per contenir les ganes d'agafar un rem i matar tot el
+passatge.
+
+El caràcter més dolç es torna violent i bevedor de sang en trobar-se
+sobre una barca. Una vegada va escaure's de navegar jo uns instants
+amb una noia: en terra tenia un gènit encisador, i a sobre l'aigua
+feia fredat escoltar-la:
+
+-Així el dimoni se l'emportés!- cridava quan un dissortat remer
+se'ns posava al mig del pas. -No podria mirar on va, aquest
+imbècil?- O bé: -Quina poca solta d'aparell! ¡Quina cosa més
+ridícula!- quan la vela no s'enrotllava com calia. I la noia s'hi
+feia brutalment a cops de puny.
+
+Però en terra era, com he dit, adorable.
+
+L'aire de riu té un efecte desmoralitzador sobre el caràcter. D'aquí
+ve aquesta grosseria dels mariners, entre ells, quan són dintre
+l'aigua, i que usin un llenguatge que ells mateixos condemnen en
+llurs moments de tranquil·litat.
+
+(1) Un temps eren simpàtiques persones, etc. La _Conservancy_ sembla
+haver-se constituït en societat per a la col·locació d'imbècils. Una
+part de nous guardes, principalment als indrets més freqüentats del
+riu, són vells rondinaires, irritables, veritablement inadequats a
+llurs funcions.   (Nota de l'autor).
+
+
+
+
+CAPÍTOL XIX
+
+Oxford.--Montmorency es creu que és al cel.--La barca llogada en
+l'Alt Tàmesis: bondats i aventatges.--L'orgull del Tàmesis.--Canvi
+de temps.--El riu sota diferents aspectes.--Vetlla poc divertida.--
+Sospirs vers l'Intangible.--Conversa animada.--George executa
+variacions amb el banjo.--Una lúgubre melodia.--Un altre dia de
+pluja.--Fugida.--Un ressopó i un brindis.
+
+Vam passar dos dies, molt agradables, a Oxford; però hi ha massa
+gossos, ací. Montmorency va tenir onze duels el primer dia i catorze
+el segon. Es creuria que era al cel, segurament.
+
+Les persones de feble constitució o de no gaires ganes de treballar
+tenen el costum de llogar una barca a Oxford i deixar-se lliscar a
+flor d'aigua; però les persones d'energies han de donar-se aquesta
+diada de lluita a contraorrent, experimentant la positiva
+satisfacció de caure d'esquena i d'esgargamellar-se cridant, uns i
+altres. Jo vaig provar aquestes sensacions quan Harris i George
+remaven i jo duia el governall.
+
+Als que fan la sortida des d'Oxford, jo els aconsellaria de pendre
+llur pròpia barca (fora que puguin pendre la d'un altre, procurant
+no ésser descoberts). Les barques de lloguer que es troben al
+Tàmesis més enllà de Marlow, generalment són bones barques,
+suficientment calafatejades i resistents al naufragi, mentre siguin
+ben menades: tenen llocs reservats per a seure i van proveïdes de
+tot el material necessari de rems i governall.
+
+Val a dir que de boniques no ho són gaire: són d'aquella mena
+d'embarcacions amb les quals un hom no pot ufanar-se i donar-se
+importància. El barquer que les mena és modest, reservat: prefereix
+anar per la banda de riu ombrejada pels arbres i fer la major part
+possible del trajecte de bon de matí o a les primeres hores del
+vespre, quan creu que ningú el pot veure. Quan veu, de la barca
+estant, una persona coneguda, s'arramba ràpidament al marge i
+s'amaga darrera un arbre.
+
+Un estiu vaig anar amb una colla que havia llogat una d'aquestes
+barques per alguns dies d'excursió. Cap de nosaltres no sabia què
+era això que se'n diu _barca de lloguer:_ ni quan ens la vam veure
+al davant vam saber-la distingir. Per endavant havíem escrit
+demanant un doble esquif.(1) En arribar amb els nostres sacs de
+viatge, donàrem els nostres noms, i l'home ens digué:
+
+-Sí, sí, perfectament: vostès són la colla que ha escrit per a un
+doble esquif. Molt bé. Jim: porteu _L'orgull del Tàmesis_.
+
+El noi marxà, i cinc minuts després tornava amb una peça de fusta
+antidiluviana, desenterrada d'algun cau, d'on l'haurien treta amb el
+menor perjudici possible. La meva idea, al primer cop d'ull, fou que
+es tractava d'una relíquia romana qualsevol. Relíquia de què? No ho
+sabia. Potser d'un bagul de mort. Les encontrades de l'alt Tàmesis
+són riques en relíquies romanes, i per això vaig creure versemblant
+la meva idea. Però l'home més seriós de la nostra colla, no gaire
+geòleg, menyspreà la meva _relíquia romana_ i proclamà que per a la
+més migrada intel·ligència (i semblava apenat de no poder
+considerar-me de tal categoria) la cosa portada pel minyó era
+evidentment una balena fòssil. I ens féu remarcar una pila de
+senyals per a provar que aquell cetaci devia haver pertangut al
+període preglacial.
+
+Per a resoldre les dues opinions demanàrem al minyó (recomanant-li
+que no temés de dir tota la veritat) si era una balena fòssil
+preadamítica o un fèretre romà de les primeres edats. I el minyó
+respongué:
+
+-És _L'Orgull del Tàmesis_.
+
+Aquesta resposta ens semblà escaient i vam donar-li dos penics com a
+recompensa pel seu acudit. Però, en veure que persistia a prolongar
+la broma, ja massa llarga per al nostre gust, acabàrem per
+empipar-nos.
+
+-Apa, noi, apa- digué, amb veu grossa, el nostre capità. -Ja n'hi ha
+prou, de contar coses absurdes. Emporteu-vos-en a casa aquest
+bugader de la vostra senyora mare, i torneu amb una barca.
+
+El propietari en persona vingué, mentrestant, i ens assegurà, sota
+la seva paraula «d'home competent en la matèria» que allò era una
+barca de debò: el doble esquif triat expressament per a la nostra
+excursió.
+
+Rondinàrem tant com poguérem. Almenys l'hagués emblanquinada amb
+calç, o l'hagués enquitranada, o hi hagués fet quelcom per a
+distingir-la d'un malendreç. Ens digué que _L'orgull del Tàmesis_
+servia tal com estava; que ningú, en quaranta anys, n'havia tingut
+la més petita queixa i que no veia per quin motiu havíem d'ésser
+nosaltres els primers.
+
+No vam dir res més. Reforçàrem la barca(?) relligant-la amb
+cordills, i als indrets d'on més atrotinada es veia vam enganxar-hi
+paper pintat. Després resàrem les nostres oracions, i embarcàrem.
+
+Trenta cinc xelins va costar-nos el lloguer, per sis dies, d'aquell
+invàlid, que hauríem pogut comprar per quatre xelins i sis penics a
+qualsevol mercat d'encants.
+
+El temps canvià al tercer dia (parlo del nostre viatge actual). El
+retorn des d'Oxford el començàrem que plovia a bots i a barrals.
+
+El riu sembla un raig d'or fos a la llum del sol, reflectida pels
+remolins de les ones, que daura les soques gris-verdes dels faigs i
+s'entafora pels senders ombrívols i frescals. Aquest sol va pertot:
+baixa a encastar diamants a les rodes dels molins, petoneja les
+liles, juga amb l'aigua nevosa de les barreres i argenta els murs i
+els ponts endomassats de molsa. Il·lumina els més humils poblats i
+fa enciser cada viarany, cada prat; s'amaga pels canyars, mostra sa
+cara riallera a totes les rieretes tributàries del riu, llisca
+joiosament, allà a l'horitzó, per sobre una munió de veles, i omple
+l'aire d'un dolç esplendor.
+
+Ben altrament, quan la pluja cau, seguit seguit, sobre l'aigua lassa
+i gelada del riu, diríeu que aquest pertany aleshores al reialme de
+l'Enyorança. Diríeu que se senten els sords gemecs d'una dona
+adolorida, mentre els arbres negres i silenciosos, coberts de boira,
+s'aixequen mateix que fantasmes als ulls contristats: mateix que
+fantasmes diabòlics.
+
+La llum del sol és la sang vivent de la naturalesa. La nostra mare
+la Terra sembla tota trista i sense energia quan aquesta llum
+benfactora deixa d'escalfar-la. Ens encomana sa tristesa i sembla
+que ens deixi, com la vídua que ha perdut l'objecte de sa tendresa:
+els fillets es complauen a agafar-li la mà, però no la veuen pas
+somriure.
+
+Tot el dia el passem remant sota la pluja. ¡Què melangiós, aquest
+treball! Nosaltres ja ens ho agafem rient. És una mudança de temps!
+Val la pena de conèixer el riu sota els seus diferents caients: no
+podíem pretendre de tenir sempre sol, ni hauria estat tampoc gaire
+distret. La naturalesa és bella, fins i tot quan plora...
+
+Harris i jo vam sentir un veritable entusiasme durant les primeres
+hores, i entonàrem una cançó que glossava els gaudis de la vida
+bohèmia, lliure en la tempesta com en el bon temps, al grat de tots
+els vents i joiosa amb la pluja tan benfactora. Aquesta cançó
+ridiculitzava les persones que no saben estimar aquesta manera de
+viure. George, menys entusiasmat, obrí el seu paraigua.
+
+A l'hora de dinar muntàrem el nostre sopluig, i el mantinguérem tota
+la tarda, deixant lliure, al davant, un petit espai per a poder
+remar i mirar cap enfora. Així férem nou milles, i en ésser nit
+arribàrem Day's Lock.
+
+Honradament no podria dir que la vetlla fos alegre. La pluja queia
+persistent i regular; la barca, amb tot el que encloïa, era ben
+remullada. El dinar no ens havia deixat gaire satisfets: el pastís
+de vedella freda embafa molt aviat quan no es té molta gana. A mi
+m'hauria vingut de gust una costella. Harris ponderava el mèrit del
+llenguado i de la salsa blanca. El sobrant del seu pastís va
+donar-lo a Montmorency, que el refusà (picat, tal vegada, per
+l'oferiment), anant a asseure's a l'altre extrem de la barca.
+George, sentint-nos enraonar d'aquells plats, exclamà:
+
+-¡Deixeu-me acabar de menjar la meva vedella freda sense mostassa!
+
+Després de dinar, férem una partida de _nap_, a deu cèntims la
+jugada, durant hora i mitja. George guanyà vint cèntims. Sempre hi
+té sort, en el joc. Harris i jo vam perdre, just just, deu cèntims
+cada un. Aleshores pensàrem plegar de jugar.
+
+Harris: -El joc engendra una excitació perjudicial, quan es prolonga
+massa.
+
+George: -Us invito a la revenja.
+
+Però Harris i jo vam determinar no seguir lluitant contra el destí.
+Ens obsequiàrem amb una mixtura de _toddy_ i garlàrem una estona.
+
+George: -Fa dos anys, en una excursió al Tàmesis, vaig conèixer un
+minyó que va dormir, dins la barca, mullat per una nit com aquesta,
+i li sobrevingueren unes febres reumàtiques de les quals no pogué
+curar. Morí deu dies després, i tingué una llarga agonia. Era ben
+jove i estava a punt de casar-se.
+
+Aquesta història recordà a Harris que un amic seu, que marxà formant
+part dels Voluntaris, dormí sota sa tenda, a Aldershot, en una nit
+de pluja molt semblant a la nostra i l'endemà es despertà coix per
+tota la resta de la seva vida. -Us hi presentaré quan siguem a
+Londres, i el vostre cor plorarà sang- afegí.
+
+Aquests records ens portaren a una afalagadora conversa, sobre la
+ciàtica, febres, reumes, malalties dels pulmons, bronquitis, etc.
+Harris féu observar la terrible situació que passaríem si un de
+nosaltres caigués seriosament malalt durant la nit, allunyats com
+érem de metges i d'auxilis.
+
+Una distracció, qualsevol, esdevenia necessària, després d'aquesta
+conversa. Vaig proposar a George que tragués son banjo i executés
+una cançó còmica. No cuità pas gaire a fer-ho; però, com que no
+podia argüir les absurditats acostumades en semblants casos, («M'he
+deixat els papers de música a casa», etc., etc.), agafà l'instrument
+i començà: _Dos ulls fets malbé..._
+
+Jo sempre havia considerat aquesta cançó com una veritable
+ximpleria, però George sabé extreure'n una tristesa tan corprenedora
+que tot me'n vaig admirar. A mesura que les fúnebres estrofes se
+succeïen, Harris i jo ens sentíem impulsats a caure l'un en braços
+de l'altre, desfets tots dos en llàgrimes; però reprimírem l'emoció
+per escoltar en silenci aquesta rústica i planyívola melodia.
+
+En arribar a la tornada, férem un desesperat esforç per semblar
+joiosos; tornàrem a omplir els gots i començàrem a cantar. Harris
+feia de _leader_, mentre George i jo seguíem a certa distància.
+
+«Dos ulls negres fets malbé.
+Oh, Déu! Mireu quina cosa
+Tan sols per dir a un hom les seves culpes.
+Dos...»
+
+Ens aturàrem, impotents per a continuar. No podíem suportar
+l'inenarrable acompanyament de George quan subratllava aquest _Dos_,
+donat l'estat de lassament en que ens trobàvem. Harris es posà a
+gemir com un nen, i Montmorency lladrava fins a fer creure que el
+cor li dolia o que tenia mal de queixal.
+
+George volgué passar al couplet següent. Creia que, un cop entrenat,
+traduiria més bé el sentit de la música, la qual semblaria llavors
+menys trista. La majoria va oposar-se a aquesta temptativa.
+
+No sabent que més fer, anàrem a jeure: és a dir, que ens despullàrem
+per a fer com si dormíssim al fons de la barca, durant tres o quatre
+hores. Amb allò ens procuràrem una mica de son agitat, fins a les
+cinc del matí. Aleshores ens vam llevar i ens desdejunàrem.
+
+El segon dia fou tot igual al primer. Plovia a tot ploure, i,
+embolicats amb els nostres mackintoshes, ens deixàrem lliscar
+dolçament al llarg del riu, sota el nostre envelat protector.
+
+Un de nosaltres (no sé pas qui: potser jo) féu grans esforços,
+durant el trajecte del matí, per ressuscitar la vella cançó bohèmia:
+
+«Som fills de la natura
+La pluja ens alegra el cor...»
+
+Però no vaig tenir èxit. El famós
+
+«Tant se me'n dóna, de la pluja: ja us ho diré.»
+
+expressava tan bé els sentiments de tots, que era inútil cantar-ho.
+
+Malgrat tot, estàvem d'acord en un punt: que calia seguir la broma,
+fos com fos. Havíem sortit a fer una excursió de quinze dies sobre
+el riu, i haviem de fruïr completament el nostre viatge de plaer. Si
+en aquest viatge hi morim, fóra ben trista cosa per als nostres
+amics i coneguts, però ¿què hi podíem fer? Tornar-nos-en, per la
+pluja, en un clima com el nostre, era crear un precedent desastrós.
+
+Harris: -No ens queden sinó dos dies, i nosaltres som joves i forts.
+Hem d'arribar al capdavall.
+
+Cap a les quatre començàrem a discutir projectes per a la vetlla.
+Ens trobàvem aleshores una mica més enllà de Goring. Determinàrem
+anar fins a Pangbourne i aturar-nos-hi per a fer-hi nit.
+
+-Una altra vetlla agradosa!- digué George.
+
+I restàrem tots tres asseguts i capficats amb aquesta perspectiva. A
+les cinc seríem a Pangbourne; a dos quarts de sis ja hauríem sopat.
+Llavors seríem lliures per anar a passejar-nos pel poblat, sota les
+ruixades de la pluja, fins a l'hora d'anar a jeure, o bé estar-nos
+al saló d'un restaurant delitant-nos amb la lectura de l'almanac a
+la llum pàl·lida d'una llàntia.
+
+Harris: -L'Alhambra serà més animat, potser...- I tragué el cap per
+inspeccionar el cel.
+
+-Amb un ressopó a X... (2)- vaig afegir jo inconscientment.
+
+Harris: -Evident! És ben trist haver decidit romandre enganxats a
+aquesta barca.
+
+I el silenci s'establí per uns instants. Després digué George:
+
+-Si no haguéssim jurat córrer a una mort segura dins aquest vell
+fèretre movent... (i llançà una llambregada d'indefinible malvolença
+a la barca), fóra important fer l'observació que hi ha un tren que
+surt de Pangbourne a les cinc i minuts, el qual tren ens deixaria a
+Londres a temps per a menjar una costella i encaminar-nos a l'indret
+de què haveu parlat.
+
+Ningú no va respondre. Ens miràvem els uns als altres: cada un
+considerava sa pròpia feblesa, i les cares reflectien culpables
+pensaments...
+
+Agafàrem la maleta Gladstone i desembarcàrem silenciosament.
+Inspeccionàrem el riu amunt i avall. Ningú no ens veia!
+
+Vint minuts després s'hauria pogut veure tres persones seguides d'un
+gos, amb llastimós posat, pujant furtivament de l'hotel _del Cigne_
+cap a l'estació d'el camí de ferro. Anaven vestides de la següent
+manera, ni elegant ni adequada: sabates negres de cuiro, brutes;
+roba de franel·la, pròpia per a remar, molt bruta; barrets de feltre
+marró, excessivament tacats; abrics mullats; paraigües.
+
+Enganyàrem el barquer de Pangbourne. No havíem tingut la gosadia de
+dir-li que la pluja ens feia fugir. No. Li confiàrem la barca i son
+contingut, amb l'ordre de tenir-la disposada per a l'endemà a les
+nou del matí; si ens passava res de nou, li faríem saber el nostre
+retorn per carta.
+
+A les set érem a Paddington. Prenguérem un cotxe per anar
+directament al petit restaurant en qüestió, on férem un lleuger
+àpat. Encomanàrem un sopar per a dos quarts d'onze, i, deixant allí
+Montmorency, continuàrem el nostre camí vers Leicester Square.
+
+A l'Alhambra cridàrem l'atenció ben de debò. En arribar a la
+finestreta del despatx de localitats, se'ns va invitar, sense gaire
+polidesa, a entrar per la porta del carrer de Castle (porta dels
+artistes), fent-nos saber que fèiem mitja hora tard. Amb prou feines
+poguérem convèncer l'empleat que nosaltres no érem pas _els
+equilibristes universalment cèlebres de les muntanyes Himalaya_, i a
+l'últim ens agafà els diners i ens deixà passar.
+
+A l'interior del teatre l'èxit fou encara més gros. Les nostres
+cares bronzejades i els nostres pintorescos vestits foren objecte de
+l'admiració de tota la concurrència. En una paraula: vam atraure
+tots els esguards. ¡Quin moment d'orgull per a nosaltres!
+
+Marxàrem després del primer ball i tornàrem al restaurant, on el
+sopar ja ens esperava. He de confessar que aquell sopar ens omplí de
+joia, car eren deu dies els que havíem viscut alimentant-nos quasi
+únicament de vianda freda, pastissos, pa i confitures: com si
+diguéssim un règim de dieta simple i nodridora, però sense res
+veritablement excitant per a la gana. Aquella nit, l'olor del
+borgonya, el baf de les salses franceses, les estovalles escaients i
+els pans llargs, trucaven, com un visitant estimat, a les portes de
+les nostres íntimes consciències.
+
+Durant una estona férem treballar els queixals i beguérem de ferm;
+després, deixant d'abocar-nos als plats i d'agafar-nos als ganivets
+i forquilles, ens aplomàrem ben bé a la cadira i ens ho prenguérem
+amb més calma. Les nostres cames s'allargaven sota la taula, els
+tovallons ens anaven caient a terra. Ens arribà el moment d'examinar
+el sostre de l'habitació, i d'agafar, d'un tros lluny, allargant el
+braç, els gots de la taula. Ens sentíem bons, misericordiosos, plens
+d'idees.
+
+Harris, que seia prop de la finestra, apartà la cortina i mirà al
+carrer. Era mig a les fosques; els llums pampelluguejants flamejaven
+a cada bufada de vent; plovia a ruixats i un torrent d'aigua baixava
+pel mig del carrer. Alguns transeünts, mullats fins als ossos,
+corrien arronçats sota llurs paraigües, que semblaven fonts. Les
+dones caminaven amb la punta dels peus.
+
+-Doncs bé- digué Harris, prenent el got. -Hem tingut un viatge
+agradós, i endreço el meu agraïment al vell Pare Tàmesis. Penso,
+però, que havem fet bé de deixar-lo. Bec a la salut de tres homes
+sortits de llur barca amb felicitat!
+
+Montmorency es dreçà davant la finestra, i, esguardant la nit, féu
+un curt lladruc d'adhesió al brindis.
+
+(1) Segons l'autor, una llanxa amb dos remers i quatre rems.
+
+(2) Es tracta d'un restaurant poc conegut pel veinat de X, on per
+tres amb sis pot fer-se un ressopó amb una bona ampolla. No seré pas
+tan ingenu que ho descobreixi als llegidors. (Nota de l'autor).
+
+
+
+
+FI DEL TEXT
+
+
+
+
+NOTES DE LA TRANSCRIPCIÓ
+
+--Aquesta edició en català de "Tres homes dins una barca" data de
+1921. Les omissions de certs passatges, així com alguna
+imprecissió en el text traduït, fan aconsellable afegir els següents
+aclariments, referenciats dins el text amb (*).
+
+(*1) Hauria de dir: "tot el sistema".
+
+(*2) Hauria de dir: "mai no m'he marejat".
+
+(*3) Aquí la traducció canvia el sentit. Hauria de dir: "Foren els
+pickles, sabeu. Eren els pickles més dolents que mai he tastat en un
+vaixell. No en vau menjar gens, vós?"
+
+(*4) No està clar el sentit de "escombrejar". En l'original,
+Montmorency diu: "i jo no fumo."
+
+(*5) El sentit és confús. Vol dir: "cada avantatge té el seus
+inconvenients."
+
+(*6) Per "llard" hem d'entendre cansalada viada, o "bacon".
+
+(*7) El següent paràgraf fou omès en aquest punt:
+
+«Llavors hi ha les noies amb pretendents. Les que en tenen mai no
+els volen. Diuen que s'estimarien més no tenir-ne, que les molesten,
+i que per qué no van a enamorar a Miss Smith i a Miss Brown, que són
+grans i no gaire maques, i no tenen cap pretendent? Elles mateixes
+no en volen, d'enamorats. No es volen casar mai.»
+
+(*8) Hauria de dir: "No, pensant-ho bé, no repetiré el que Harris va
+dir."
+
+(*9) En aquest punt, tot el següent passatge fou omès en la edició
+transcrita:
+
+«Les noies, tampoc queden gens malament en una barca, si van
+vestides de forma bonica. No hi res més escaient, penso, que un
+vestit de navegar de bon gust. Però un vestit de navegar, ho haurien
+d'entendre totes les senyores, ha de ser un vestit que es pugui
+portar en una barca, i no solament dins una capsa de vidre. Espatlla
+del tot una excursió el tenir gent a la barca que tota l'estona
+estan pensant molt més en el seu vestit que en el viatge. Vaig tenir
+la dissort una vegada d'anar a un picnic aquàtic amb dues senyores
+d'aquesta mena. Sí que vam tenir un dia entretingut!
+
+»Totes dues anaven força mudades--tot puntes i seda, i flors, i
+cintes, i sabates de saló, i guants fins. Però anaven vestides com
+per un estudi fotogràfic, no pas per un picnic al riu. Eren els
+"vestits de navegar" d'una il·lustració de moda francesa. Era
+ridícul, estar voltant amb ells prop de terra de veritat, i aire, i
+aigua.
+
+»La primera cosa fou que van pensar que la barca no era neta. Vam
+treure la pols a tots els seients, i els asseguràrem que ja ho era,
+però elles no ens creien. Una d'elles fregà el coixí amb el dit
+enguantat, i mostrà el resultat a l'altre, i ambdues sospiraren, i
+s'assegueren, amb el posat dels primitius màrtirs cristians provant
+de posar-se còmodes contra l'estaca. De vegades, mentre estàs
+remant, pots esquitxar una mica, i sembla ser que una gota d'aigua
+feia malbé aquells vestits. La marca mai se'n anava, i al vestit li
+quedava una taca per sempre més.
+
+»Jo portava els rems del darrera. Ho vaig fer el millor que sabia.
+Els aixecava dos peus enlaire, i feia una pausa després de cada
+remada per deixar caure les gotes abans de tirar-los enrere, i
+escollia cada cop un punt d'aigua quieta per enfonsar-los novament.
+(El de proa digué, després d'una estona, que no es sentia un remer
+prou qualificat per a remar amb mi, però que es quedaria quiet, si
+jo li permetia, i estudiaria la meva voga. Digué que li
+interessava.) Però, malgrat tot això, per més que jo ho intentava,
+no podia evitar que un esquitx ocasional anés a parar sobre aquells
+vestits.
+
+»Les noies no es queixaven, però s'arraulien ben a prop una de
+l'altra, i cloïen fort els llavis, i cada cop que una gota les
+tocava, s'encongien visiblement amb una esgarrifança. Era una noble
+visió, el veure-les sofrir així en silenci, però em féu perdre els
+nervis del tot. Sóc massa sensible. La meva voga es tornà boja i
+espasmòdica, i esquitxava més com més m'esforçava a no fer-ho.
+
+»A la fi vaig deixar-ho córrer; vaig dir que em posaria a proa. El
+de proa també pensà que l'arranjament aniria millor, i canviàrem
+llocs. Les senyores feren un sospir involuntari d'alleujament quan
+em veieren marxar, i s'animaren momentàniament. Pobres noies! Els
+hauria anat millor amb mi. L'home que tenien ara era un tipus
+alegre, bon jan, espès de cap, amb tanta sensibilitat com la que
+podria tenir un cadell de Terranova. Podies estar-lo mirant amb
+mirades assassines durant una hora i no se'n adonaria, i si ho fes,
+tampoc se'n amoïnaria gota. Engegà una voga ben viva, rítmica i
+intensa, que envià els esquitxos voleiant per tota la barca com un
+sortidor, i va fer aixecar a tothom ben drets en un sant moment.
+Quan escampava un bon mig litre d'aigua sobre un d'aquells vestits,
+feia un rialleta cordial i deia:
+
+»-Perdoneu, em sap greu;- i els hi oferia el mocador perquè
+s'eixuguessin.
+
+»-Oh, no té importància- mormolaven les pobres noies, i
+dissimuladament es cobrien amb mantells i estores, i intentaven
+protegir-se amb els seus para-sols de puntes.
+
+»A l'hora de dinar hi passaren una mala estona. Les volien fer seure
+sobre l'herba, i l'herba tenia pols; i els troncs d'arbre en els que
+les invitaven a repenjar-se, semblaven no haver estat netejats feia
+setmanes; o sigui que desplegaren llurs mocadors a terra i s'hi
+assegueren, ben rígides. Algú, caminant amb un plat de pastís de
+vedella, s'entrebancà amb una rel i envià el pastís volant. No els
+en hi caigué gens a sobre, per sort, però l'accident els hi suggerí
+un nou perill, i les posà nervioses; i sempre que algú es movia,
+després d'allò, amb quelcom a les mans que pogués caure i fer un
+merder, se'l miraven amb ansietat creixent fins que s'asseia altre
+cop.
+
+»-Bé, doncs, noies- els digué el nostre amic de proa, alegrement,
+quan tot fou acabat, -apa vinga, que heu de fregar!-
+
+»De primer no l'entenien. Quan colliren la idea, digueren que els hi
+semblava que no sabien pas com fer-ho.
+
+»-Oi, ja us en ensenyaré,- exclamà ell; -és d'allò més divertit! Us
+estireu sobre la vostra--vull dir, us inclineu a la riba, sabeu, i
+esbandiu les coses dins de l'aigua.
+
+»La germana gran digué que temia que no portaven els vestits adients
+per a la feina.
+
+»-Oh, aniran prou bé,- digué ell, tot xiroi; -arremangueu-vos-els.
+
+»I els hi féu fer. Els hi digué que tot allò era la meitat de la
+gràcia en un picnic. Elles digueren que era molt interessant.
+
+»Ara que ho penso amb calma, era aquell jove tan obtús com ens
+pensàvem? O potser...--no, impossible! Tenia una expressió tan
+senzilla, tan infantil!»
+.........
+
+(*10) Sentit imprecís. Hauria de dir quelcom així: «Al final
+engeguen a córrer, tivant la barca a una marxa ben perillosa.»
+
+(*11) "Espanyar" vol dir trencar el pany. Evidentment no és això el
+que va fer George: Va treure la balda i va obrir el pany.
+
+(*12) Es refereix als seus pantalons.
+
+(*13) En aquest punt, tot el següent passatge fou omès en la edició
+transcrita:
+
+«Certament, si jo hagués estat un dels Barons en aquell temps,
+hauria insistit als meus companys la conveniència de portar un
+client tan esmunyedís com el rei Joan a la illa, on hi havia menys
+oportunitats per a sorpreses i trucs.
+
+»Hi ha les ruïnes d'un vell priorat en els terrenys de Ankerwycke
+House, prop de Picnic Point, i fou pels voltants d'aquest vell
+priorat que es diu que Enric VIII esperava i es trobava amb Anna
+Bolena. També es trobaven a Hever Castle, a Kent, i també en algun
+lloc prop de St. Albans. Deu haver sigut difícil per la gent
+d'Anglaterra en aquells dies el trobar un lloc on aquells jovenets
+sense cap _no_ estesin festejant.
+
+»Heu estat mai en una casa on hi ha una parella festejant? És d'allò
+més carregós. Penseu que anireu a seure al saló, i us hi dirigiu. Al
+obrir la porta, sentiu un soroll com si algú tot d'una hagués
+recordat quelcom, i, quan entreu, Emily és allà a la finestra, tota
+interessada en el que passa a l'altra banda del carrer, i el vostre
+amic, John Edward, és a l'altra punta de l'habitació amb tota la seva
+ànima corpresa per les fotografies dels parents d'altres persones.
+
+»-Oh!- dieu, parant-vos a la porta, -No sabia que ningú fos aquí.
+
+»-Ah, no?- diu Emily, amb fredor, com si no us cregués.
+
+»Us quedeu per allà un moment, i llavors dieu:
+
+»-És força fosc. Per què no enceneu el gas?
+
+»John Edwards diu, ai, no me'n havia adonat; i Emily diu que al pare
+no li agrada que s'encengui el gas a la tarda.
+
+»Els hi expliqueu una o dues novetats, i els hi doneu la vostra
+opinió sobre la qüestió irlandesa; però no sembla que els hi
+interessi massa. Tot el que comenten sobre qualsevol tema és “Oh!”,
+“Ah, sí?”, “De veritat?”, “Sí”, i “Ai caram!”. I, després de deu minuts
+d'una tal conversa, llisqueu cap a la porta, sortiu, i quedeu sorprès
+de veure com la porta es tanca immediatament al darrera vostre,
+sense que l'hàgiu tocada.
+
+»Mitja hora més tard, decidiu fer una pipa en el conservatori. La
+única cadira del lloc l'ocupa l'Emily; i John Edward, si ens podem
+refiar del llenguatge de la roba, estava seient a terra. No parlen,
+però us fan una mirada que diu tot el que es pot dir en una comunitat
+civilitzada; i reculeu ben aviat i tanqueu la porta al darrera
+vostre.
+
+»Ara ja teniu por de ficar el nas en qualsevol habitació de la casa;
+o sigui que, després de pujar i baixar les escales una estona, aneu a
+seure al vostre dormitori. Això, tanmateix, es fa pesat al cap d'un
+temps, de manera que us poseu el barret i sortiu a passejar pel
+jardí. Baixeu el caminet, i, al passar l'hivernacle mireu a dins, i
+allí són aquell parell de joves idiotes, tots junts en un racó; i
+ells també us veuen, i evidentment pensen que els esteu seguint per
+tot arreu.
+
+“Per què no tenen una estança especial per fer aquesta mena de coses,
+i els obliguen a quedar-s'hi?” murmureu; i us apresseu cap al
+rebedor, agafeu el vostre paraigua i sortiu al carrer.
+
+»Devia ser força igual que tot això quan aquell noi eixelebrat
+d'Enric VIII estava empaitant la seva petita Anna. La gent de
+Buckinghamshire els sorprendrien de sobte mentre ells estaven a la
+lluna per Windsor i Wraysbury, i exclamarien, “Ah, éreu aquí!” i Enric
+s'hauria enrojolat i hauria dit, “Sí, he vingut per a veure un home;”
+i Anna diria “M'alegro de veure-us! No és graciós? M'acabo de trobar
+el senyor Enric VIII al passeig, i va en la mateixa direcció que jo.”
+
+»Llavors aquella gent marxaria tot dient-se, “És millor que ens
+escapolim mentre tot aquest galindejar vagi durant. Anirem cap a
+Kent.”
+
+»I anirien a Kent, i la primera cosa que veurien a Kent en arribar,
+seria a Enric i Anna fent el beneit per Hever Castle.
+
+“Oh, maleït sia!” haurien dit. “Apa, anem-nos-en. Ja no ho puc
+aguantar. Anem a St. Albans--un lloc tranquil i bonic, St. Albans.”
+
+»I quan arribarien a St. Albans, allí estaria aquella miserable
+parella, besant-se sota els murs de l'Abadia. Llavors aquella gent
+marxarien i es convertirien en pirates fins que s'hagués fet el
+casament.»
+..........
+
+(*14) Vol dir un tipus de gos dels emprats en la caça del senglar.
+
+(*15) "Salsa irlandesa": es refereix a l'Irish stew, un plat
+tradicional que es fa bullint diverses carns i verdures en un mateix
+recipient. El nostre equivalent seria la escudella barrejada. No és,
+doncs, propiament una salsa.
+
+(*16) La frase fa de mal comprendre. Hauria de ser, més o menys:
+"com s´ho fa una dona per passar el temps, si tan sols té per fer la
+feina d'una sola casa."
+
+(*17) Aquest fragment conté algunes imprecissions de traducció que
+en fan difícil la comprensió. Es transcriu a continuació el passatge
+sencer, amb unes mínimes correccions que el fan més entenedor:
+
+«Per la meva part, el record més antic que en guardo és el d'haver
+contribuït entre cinc companys tres penics cada un per fer una
+sortida al llac del Regent Park amb un navili de molt curiosa
+construcció, i anar després a casa del guarda del parc per tal
+d'eixugar-nos. Això va fer que adquirís el gust de l'aigua, i
+folgadament vaig practicar-m'hi amb rais en diferents bòbiles, als
+afores: exercici més interessant i emocionant del que podeu creure,
+sobretot quan un es troba al bell mig de la bassa i el propietari
+dels materials usats en la fabricació del rai compareix sobtadament
+amb una estaca.
+
+»Bon punt us adoneu del bon senyor, la primera cosa que se us acut
+és de no perdre el temps amb paraules, i, si poguéssiu excusar-vos,
+amb tota polidesa, d'ajuntar-vos amb ell, ho faríeu de bona gana. El
+vostre objectiu és sortir, per la part oposada de la bassa d'on ell
+es troba, i eclipsar-vos cap a casa tot tranquil·lament i amb
+rapidesa, com si no l'haguéssiu vist. Ell, ben al contrari,
+manifesta un viu desig d'estrènyer la vostra mà i enraonar amb
+vosaltres.
+
+»Sembla ser que coneix el vostre pare i és un dels vostres íntims
+amics. Però, malgrat aquests detalls, no se us acut la idea
+d'acostar-vos-hi. Desitja dir-vos que us ensenyarà d'agafar els seus
+taulons per a fer-ne un rai, però a vosaltres us sembla que no cal
+que es prengui tanta molèstia, car penseu que la vostra ciència és
+suficient per agenciar-vos l'aparell, i no voleu de cap manera
+molestar-lo ni accepteu la seva proposta.
+
+»A despit de la vostra falta d'interès, segueix freturós per a
+aplegar-se amb vosaltres, i és ben afalagadora l'ànsia amb que
+recorre les vores de la bassa per a rebre-us en el vostre
+desembarc.»
+........
+
+(*18) El termes mariners volen dir: recollir parcialment la vela i
+posar-la de través perquè faci menys resistència.
+
+(*19) Hauria de dir: "posar-la a favor del vent."
+
+(*20) L'error és evident; hauria de dir: «Ja érem deu milles més
+amunt».
+
+(*21) En aquest punt, tot el següent passatge fou omès en la edició
+transcrita:
+
+«No havia remat més d'un minut, quan George advertí quelcom negre
+surant sobre l'aigua, i ens hi acostàrem. George s'abocà, al ser-hi
+a prop, i ho agafà. I llavors reculà fent un crit, amb la cara
+pàl·lida.
+
+»Era el cos mort d'una dona. Surava amb molta lleugeresa sobre
+l'aigua, i la cara era dolça i tranquil·la. No era una cara bonica;
+era massa envellida prematurament, massa prima i cansada, per a
+ser-ho; però era una cara amable i gentil, malgrat les marques de
+pobresa i necessitat, i tenia en ella aquell aspecte de pau que
+arriba a les cares dels malalts algunes vegades quan finalment el
+dolor els ha deixat.
+
+»Venturosament per a nosaltres--que no teníem cap ganes d'estar
+vagarejant pels jutjats forenses--uns homes de la riba havien també
+vist el cos, i se'n feren càrrec ells.
+
+»Vàrem conèixer la història de la dona després. Per descomptat, era
+la vella, vella tragèdia de sempre. Havia estimat, l'havien
+enganyat--o ella havia enganyat. Fos com fos, havia pecat--alguns de
+nosaltres ho fem, de tant en tant--i la seva família i amics,
+naturalment ofesos i indignats, li havien tancat les portes.
+
+»Deixada sola per lluitar contra el món, amb la llosa de la seva
+vergonya penjada al coll, s'havia enfonsat més i més. Durant un
+temps, s'havia mantingut, ella i la criatura, amb els dotze xílings
+a la setmana que guanyava amb una pesada feina de dotze hores al
+dia, tot pagant sis xílings per a la criatura i mantenint el seus
+propis cos i ànima plegats amb la resta.
+
+»Sis xílings setmanals no mantenen gaire units el cos i l'ànima.
+Volen separar-se l'un de l'altre quan hi ha només aquest lligam tan
+prim entre ells; i un dia, suposo, la pena i la trista monotonia de
+tot plegat li havien vingut davant els ulls més clarament que mai, i
+l'espectre burleta l'havia espantat. Havia fet un últim prec als
+amics, però contra la gelada paret de la seva respectabilitat, la
+veu de la errant foragitada no fou escoltada; i llavors ella havia
+anat a veure son fill--l'havia alçat en els seus braços i l'havia
+besat, amb un posat de cansament com absent, sense trair cap mena
+d'emoció, i l'havia deixat, després de posar-li a la mà una xocolata
+d'un penic que li havia comprat, i després, amb els seus darrers
+xílings, havia comprat un bitllet i vingut a Goring.
+
+»Potser els pensaments més amargs de la seva vida havien voltat pels
+trams boscosos i els prats de verd brillant envoltant Goring; però
+les dones s'agafen de forma estranya al ganivet que les apunyala, i,
+qui sap, entre la tristor, poden haver-s'hi barrejat també els
+records d'hores més dolces, passades en aquells racons ombrívols
+sobre els que els grans arbres dobleguen les seves branques fins tan
+avall.
+
+»Havia vagarejat pels boscos al costat del riu tot el dia, i
+llavors, quan caigué la tarda i la llum grisa del capvespre estengué
+el seu fosc mantell sobre les aigües, ella obrí els braços cap al
+riu silenciós que havia vist les seves penes i alegries. I el vell
+riu l'havia acollida en els seus braços, i havia recolzat el seu cap
+cansat sobre el seu pit, i havia allunyat tot el dolor.
+
+»Així havia ella pecat en totes les coses--pecat en la vida i en la
+mort. Que Déu l'ajudi! I a tots els altres pecadors, si n'hi ha
+algun més.»
+.............
+
+
+
+
+
+
+End of Project Gutenberg's Tres Homes Dins D'una Barca, by Jerome K. Jerome
+
+*** END OF THIS PROJECT GUTENBERG EBOOK TRES HOMES DINS D'UNA BARCA ***
+
+***** This file should be named 29944-8.txt or 29944-8.zip *****
+This and all associated files of various formats will be found in:
+        http://www.gutenberg.org/2/9/9/4/29944/
+
+
+
+Updated editions will replace the previous one--the old editions
+will be renamed.
+
+Creating the works from public domain print editions means that no
+one owns a United States copyright in these works, so the Foundation
+(and you!) can copy and distribute it in the United States without
+permission and without paying copyright royalties.  Special rules,
+set forth in the General Terms of Use part of this license, apply to
+copying and distributing Project Gutenberg-tm electronic works to
+protect the PROJECT GUTENBERG-tm concept and trademark.  Project
+Gutenberg is a registered trademark, and may not be used if you
+charge for the eBooks, unless you receive specific permission.  If you
+do not charge anything for copies of this eBook, complying with the
+rules is very easy.  You may use this eBook for nearly any purpose
+such as creation of derivative works, reports, performances and
+research.  They may be modified and printed and given away--you may do
+practically ANYTHING with public domain eBooks.  Redistribution is
+subject to the trademark license, especially commercial
+redistribution.
+
+
+
+*** START: FULL LICENSE ***
+
+THE FULL PROJECT GUTENBERG LICENSE
+PLEASE READ THIS BEFORE YOU DISTRIBUTE OR USE THIS WORK
+
+To protect the Project Gutenberg-tm mission of promoting the free
+distribution of electronic works, by using or distributing this work
+(or any other work associated in any way with the phrase "Project
+Gutenberg"), you agree to comply with all the terms of the Full Project
+Gutenberg-tm License (available with this file or online at
+http://gutenberg.org/license).
+
+
+Section 1.  General Terms of Use and Redistributing Project Gutenberg-tm
+electronic works
+
+1.A.  By reading or using any part of this Project Gutenberg-tm
+electronic work, you indicate that you have read, understand, agree to
+and accept all the terms of this license and intellectual property
+(trademark/copyright) agreement.  If you do not agree to abide by all
+the terms of this agreement, you must cease using and return or destroy
+all copies of Project Gutenberg-tm electronic works in your possession.
+If you paid a fee for obtaining a copy of or access to a Project
+Gutenberg-tm electronic work and you do not agree to be bound by the
+terms of this agreement, you may obtain a refund from the person or
+entity to whom you paid the fee as set forth in paragraph 1.E.8.
+
+1.B.  "Project Gutenberg" is a registered trademark.  It may only be
+used on or associated in any way with an electronic work by people who
+agree to be bound by the terms of this agreement.  There are a few
+things that you can do with most Project Gutenberg-tm electronic works
+even without complying with the full terms of this agreement.  See
+paragraph 1.C below.  There are a lot of things you can do with Project
+Gutenberg-tm electronic works if you follow the terms of this agreement
+and help preserve free future access to Project Gutenberg-tm electronic
+works.  See paragraph 1.E below.
+
+1.C.  The Project Gutenberg Literary Archive Foundation ("the Foundation"
+or PGLAF), owns a compilation copyright in the collection of Project
+Gutenberg-tm electronic works.  Nearly all the individual works in the
+collection are in the public domain in the United States.  If an
+individual work is in the public domain in the United States and you are
+located in the United States, we do not claim a right to prevent you from
+copying, distributing, performing, displaying or creating derivative
+works based on the work as long as all references to Project Gutenberg
+are removed.  Of course, we hope that you will support the Project
+Gutenberg-tm mission of promoting free access to electronic works by
+freely sharing Project Gutenberg-tm works in compliance with the terms of
+this agreement for keeping the Project Gutenberg-tm name associated with
+the work.  You can easily comply with the terms of this agreement by
+keeping this work in the same format with its attached full Project
+Gutenberg-tm License when you share it without charge with others.
+
+1.D.  The copyright laws of the place where you are located also govern
+what you can do with this work.  Copyright laws in most countries are in
+a constant state of change.  If you are outside the United States, check
+the laws of your country in addition to the terms of this agreement
+before downloading, copying, displaying, performing, distributing or
+creating derivative works based on this work or any other Project
+Gutenberg-tm work.  The Foundation makes no representations concerning
+the copyright status of any work in any country outside the United
+States.
+
+1.E.  Unless you have removed all references to Project Gutenberg:
+
+1.E.1.  The following sentence, with active links to, or other immediate
+access to, the full Project Gutenberg-tm License must appear prominently
+whenever any copy of a Project Gutenberg-tm work (any work on which the
+phrase "Project Gutenberg" appears, or with which the phrase "Project
+Gutenberg" is associated) is accessed, displayed, performed, viewed,
+copied or distributed:
+
+This eBook is for the use of anyone anywhere at no cost and with
+almost no restrictions whatsoever.  You may copy it, give it away or
+re-use it under the terms of the Project Gutenberg License included
+with this eBook or online at www.gutenberg.org
+
+1.E.2.  If an individual Project Gutenberg-tm electronic work is derived
+from the public domain (does not contain a notice indicating that it is
+posted with permission of the copyright holder), the work can be copied
+and distributed to anyone in the United States without paying any fees
+or charges.  If you are redistributing or providing access to a work
+with the phrase "Project Gutenberg" associated with or appearing on the
+work, you must comply either with the requirements of paragraphs 1.E.1
+through 1.E.7 or obtain permission for the use of the work and the
+Project Gutenberg-tm trademark as set forth in paragraphs 1.E.8 or
+1.E.9.
+
+1.E.3.  If an individual Project Gutenberg-tm electronic work is posted
+with the permission of the copyright holder, your use and distribution
+must comply with both paragraphs 1.E.1 through 1.E.7 and any additional
+terms imposed by the copyright holder.  Additional terms will be linked
+to the Project Gutenberg-tm License for all works posted with the
+permission of the copyright holder found at the beginning of this work.
+
+1.E.4.  Do not unlink or detach or remove the full Project Gutenberg-tm
+License terms from this work, or any files containing a part of this
+work or any other work associated with Project Gutenberg-tm.
+
+1.E.5.  Do not copy, display, perform, distribute or redistribute this
+electronic work, or any part of this electronic work, without
+prominently displaying the sentence set forth in paragraph 1.E.1 with
+active links or immediate access to the full terms of the Project
+Gutenberg-tm License.
+
+1.E.6.  You may convert to and distribute this work in any binary,
+compressed, marked up, nonproprietary or proprietary form, including any
+word processing or hypertext form.  However, if you provide access to or
+distribute copies of a Project Gutenberg-tm work in a format other than
+"Plain Vanilla ASCII" or other format used in the official version
+posted on the official Project Gutenberg-tm web site (www.gutenberg.org),
+you must, at no additional cost, fee or expense to the user, provide a
+copy, a means of exporting a copy, or a means of obtaining a copy upon
+request, of the work in its original "Plain Vanilla ASCII" or other
+form.  Any alternate format must include the full Project Gutenberg-tm
+License as specified in paragraph 1.E.1.
+
+1.E.7.  Do not charge a fee for access to, viewing, displaying,
+performing, copying or distributing any Project Gutenberg-tm works
+unless you comply with paragraph 1.E.8 or 1.E.9.
+
+1.E.8.  You may charge a reasonable fee for copies of or providing
+access to or distributing Project Gutenberg-tm electronic works provided
+that
+
+- You pay a royalty fee of 20% of the gross profits you derive from
+     the use of Project Gutenberg-tm works calculated using the method
+     you already use to calculate your applicable taxes.  The fee is
+     owed to the owner of the Project Gutenberg-tm trademark, but he
+     has agreed to donate royalties under this paragraph to the
+     Project Gutenberg Literary Archive Foundation.  Royalty payments
+     must be paid within 60 days following each date on which you
+     prepare (or are legally required to prepare) your periodic tax
+     returns.  Royalty payments should be clearly marked as such and
+     sent to the Project Gutenberg Literary Archive Foundation at the
+     address specified in Section 4, "Information about donations to
+     the Project Gutenberg Literary Archive Foundation."
+
+- You provide a full refund of any money paid by a user who notifies
+     you in writing (or by e-mail) within 30 days of receipt that s/he
+     does not agree to the terms of the full Project Gutenberg-tm
+     License.  You must require such a user to return or
+     destroy all copies of the works possessed in a physical medium
+     and discontinue all use of and all access to other copies of
+     Project Gutenberg-tm works.
+
+- You provide, in accordance with paragraph 1.F.3, a full refund of any
+     money paid for a work or a replacement copy, if a defect in the
+     electronic work is discovered and reported to you within 90 days
+     of receipt of the work.
+
+- You comply with all other terms of this agreement for free
+     distribution of Project Gutenberg-tm works.
+
+1.E.9.  If you wish to charge a fee or distribute a Project Gutenberg-tm
+electronic work or group of works on different terms than are set
+forth in this agreement, you must obtain permission in writing from
+both the Project Gutenberg Literary Archive Foundation and Michael
+Hart, the owner of the Project Gutenberg-tm trademark.  Contact the
+Foundation as set forth in Section 3 below.
+
+1.F.
+
+1.F.1.  Project Gutenberg volunteers and employees expend considerable
+effort to identify, do copyright research on, transcribe and proofread
+public domain works in creating the Project Gutenberg-tm
+collection.  Despite these efforts, Project Gutenberg-tm electronic
+works, and the medium on which they may be stored, may contain
+"Defects," such as, but not limited to, incomplete, inaccurate or
+corrupt data, transcription errors, a copyright or other intellectual
+property infringement, a defective or damaged disk or other medium, a
+computer virus, or computer codes that damage or cannot be read by
+your equipment.
+
+1.F.2.  LIMITED WARRANTY, DISCLAIMER OF DAMAGES - Except for the "Right
+of Replacement or Refund" described in paragraph 1.F.3, the Project
+Gutenberg Literary Archive Foundation, the owner of the Project
+Gutenberg-tm trademark, and any other party distributing a Project
+Gutenberg-tm electronic work under this agreement, disclaim all
+liability to you for damages, costs and expenses, including legal
+fees.  YOU AGREE THAT YOU HAVE NO REMEDIES FOR NEGLIGENCE, STRICT
+LIABILITY, BREACH OF WARRANTY OR BREACH OF CONTRACT EXCEPT THOSE
+PROVIDED IN PARAGRAPH F3.  YOU AGREE THAT THE FOUNDATION, THE
+TRADEMARK OWNER, AND ANY DISTRIBUTOR UNDER THIS AGREEMENT WILL NOT BE
+LIABLE TO YOU FOR ACTUAL, DIRECT, INDIRECT, CONSEQUENTIAL, PUNITIVE OR
+INCIDENTAL DAMAGES EVEN IF YOU GIVE NOTICE OF THE POSSIBILITY OF SUCH
+DAMAGE.
+
+1.F.3.  LIMITED RIGHT OF REPLACEMENT OR REFUND - If you discover a
+defect in this electronic work within 90 days of receiving it, you can
+receive a refund of the money (if any) you paid for it by sending a
+written explanation to the person you received the work from.  If you
+received the work on a physical medium, you must return the medium with
+your written explanation.  The person or entity that provided you with
+the defective work may elect to provide a replacement copy in lieu of a
+refund.  If you received the work electronically, the person or entity
+providing it to you may choose to give you a second opportunity to
+receive the work electronically in lieu of a refund.  If the second copy
+is also defective, you may demand a refund in writing without further
+opportunities to fix the problem.
+
+1.F.4.  Except for the limited right of replacement or refund set forth
+in paragraph 1.F.3, this work is provided to you 'AS-IS' WITH NO OTHER
+WARRANTIES OF ANY KIND, EXPRESS OR IMPLIED, INCLUDING BUT NOT LIMITED TO
+WARRANTIES OF MERCHANTIBILITY OR FITNESS FOR ANY PURPOSE.
+
+1.F.5.  Some states do not allow disclaimers of certain implied
+warranties or the exclusion or limitation of certain types of damages.
+If any disclaimer or limitation set forth in this agreement violates the
+law of the state applicable to this agreement, the agreement shall be
+interpreted to make the maximum disclaimer or limitation permitted by
+the applicable state law.  The invalidity or unenforceability of any
+provision of this agreement shall not void the remaining provisions.
+
+1.F.6.  INDEMNITY - You agree to indemnify and hold the Foundation, the
+trademark owner, any agent or employee of the Foundation, anyone
+providing copies of Project Gutenberg-tm electronic works in accordance
+with this agreement, and any volunteers associated with the production,
+promotion and distribution of Project Gutenberg-tm electronic works,
+harmless from all liability, costs and expenses, including legal fees,
+that arise directly or indirectly from any of the following which you do
+or cause to occur: (a) distribution of this or any Project Gutenberg-tm
+work, (b) alteration, modification, or additions or deletions to any
+Project Gutenberg-tm work, and (c) any Defect you cause.
+
+
+Section  2.  Information about the Mission of Project Gutenberg-tm
+
+Project Gutenberg-tm is synonymous with the free distribution of
+electronic works in formats readable by the widest variety of computers
+including obsolete, old, middle-aged and new computers.  It exists
+because of the efforts of hundreds of volunteers and donations from
+people in all walks of life.
+
+Volunteers and financial support to provide volunteers with the
+assistance they need, are critical to reaching Project Gutenberg-tm's
+goals and ensuring that the Project Gutenberg-tm collection will
+remain freely available for generations to come.  In 2001, the Project
+Gutenberg Literary Archive Foundation was created to provide a secure
+and permanent future for Project Gutenberg-tm and future generations.
+To learn more about the Project Gutenberg Literary Archive Foundation
+and how your efforts and donations can help, see Sections 3 and 4
+and the Foundation web page at http://www.pglaf.org.
+
+
+Section 3.  Information about the Project Gutenberg Literary Archive
+Foundation
+
+The Project Gutenberg Literary Archive Foundation is a non profit
+501(c)(3) educational corporation organized under the laws of the
+state of Mississippi and granted tax exempt status by the Internal
+Revenue Service.  The Foundation's EIN or federal tax identification
+number is 64-6221541.  Its 501(c)(3) letter is posted at
+http://pglaf.org/fundraising.  Contributions to the Project Gutenberg
+Literary Archive Foundation are tax deductible to the full extent
+permitted by U.S. federal laws and your state's laws.
+
+The Foundation's principal office is located at 4557 Melan Dr. S.
+Fairbanks, AK, 99712., but its volunteers and employees are scattered
+throughout numerous locations.  Its business office is located at
+809 North 1500 West, Salt Lake City, UT 84116, (801) 596-1887, email
+business@pglaf.org.  Email contact links and up to date contact
+information can be found at the Foundation's web site and official
+page at http://pglaf.org
+
+For additional contact information:
+     Dr. Gregory B. Newby
+     Chief Executive and Director
+     gbnewby@pglaf.org
+
+
+Section 4.  Information about Donations to the Project Gutenberg
+Literary Archive Foundation
+
+Project Gutenberg-tm depends upon and cannot survive without wide
+spread public support and donations to carry out its mission of
+increasing the number of public domain and licensed works that can be
+freely distributed in machine readable form accessible by the widest
+array of equipment including outdated equipment.  Many small donations
+($1 to $5,000) are particularly important to maintaining tax exempt
+status with the IRS.
+
+The Foundation is committed to complying with the laws regulating
+charities and charitable donations in all 50 states of the United
+States.  Compliance requirements are not uniform and it takes a
+considerable effort, much paperwork and many fees to meet and keep up
+with these requirements.  We do not solicit donations in locations
+where we have not received written confirmation of compliance.  To
+SEND DONATIONS or determine the status of compliance for any
+particular state visit http://pglaf.org
+
+While we cannot and do not solicit contributions from states where we
+have not met the solicitation requirements, we know of no prohibition
+against accepting unsolicited donations from donors in such states who
+approach us with offers to donate.
+
+International donations are gratefully accepted, but we cannot make
+any statements concerning tax treatment of donations received from
+outside the United States.  U.S. laws alone swamp our small staff.
+
+Please check the Project Gutenberg Web pages for current donation
+methods and addresses.  Donations are accepted in a number of other
+ways including checks, online payments and credit card donations.
+To donate, please visit: http://pglaf.org/donate
+
+
+Section 5.  General Information About Project Gutenberg-tm electronic
+works.
+
+Professor Michael S. Hart is the originator of the Project Gutenberg-tm
+concept of a library of electronic works that could be freely shared
+with anyone.  For thirty years, he produced and distributed Project
+Gutenberg-tm eBooks with only a loose network of volunteer support.
+
+
+Project Gutenberg-tm eBooks are often created from several printed
+editions, all of which are confirmed as Public Domain in the U.S.
+unless a copyright notice is included.  Thus, we do not necessarily
+keep eBooks in compliance with any particular paper edition.
+
+
+Most people start at our Web site which has the main PG search facility:
+
+     http://www.gutenberg.org
+
+This Web site includes information about Project Gutenberg-tm,
+including how to make donations to the Project Gutenberg Literary
+Archive Foundation, how to help produce our new eBooks, and how to
+subscribe to our email newsletter to hear about new eBooks.
diff --git a/29944-8.zip b/29944-8.zip
new file mode 100644
index 0000000..f462528
--- /dev/null
+++ b/29944-8.zip
diff --git a/LICENSE.txt b/LICENSE.txt
new file mode 100644
index 0000000..6312041
--- /dev/null
+++ b/LICENSE.txt
@@ -0,0 +1,11 @@
+This eBook, including all associated images, markup, improvements,
+metadata, and any other content or labor, has been confirmed to be
+in the PUBLIC DOMAIN IN THE UNITED STATES.
+
+Procedures for determining public domain status are described in
+the "Copyright How-To" at https://www.gutenberg.org.
+
+No investigation has been made concerning possible copyrights in
+jurisdictions other than the United States. Anyone seeking to utilize
+this eBook outside of the United States should confirm copyright
+status under the laws that apply to them.
diff --git a/README.md b/README.md
new file mode 100644
index 0000000..0dc141b
--- /dev/null
+++ b/README.md
@@ -0,0 +1,2 @@
+Project Gutenberg (https://www.gutenberg.org) public repository for
+eBook #29944 (https://www.gutenberg.org/ebooks/29944)