initial commit of ebook 23021HEADmain

5 files changed, 12054 insertions, 0 deletions

diff --git a/.gitattributes b/.gitattributes
new file mode 100644
index 0000000..6833f05
--- /dev/null
+++ b/.gitattributes
@@ -0,0 +1,3 @@
+* text=auto
+*.txt text
+*.md text
diff --git a/23021-8.txt b/23021-8.txt
new file mode 100644
index 0000000..93e40b3
--- /dev/null
+++ b/23021-8.txt
@@ -0,0 +1,12038 @@
+The Project Gutenberg EBook of Sang Nova, by Marian Vayreda
+
+This eBook is for the use of anyone anywhere at no cost and with
+almost no restrictions whatsoever.  You may copy it, give it away or
+re-use it under the terms of the Project Gutenberg License included
+with this eBook or online at www.gutenberg.org
+
+
+Title: Sang Nova
+       Novel, la muntanyenca (Volumes 1 and 2)
+
+Author: Marian Vayreda
+
+Release Date: October 13, 2007 [EBook #23021]
+
+Language: Catalan
+
+Character set encoding: ISO-8859-1
+
+*** START OF THIS PROJECT GUTENBERG EBOOK SANG NOVA ***
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+SANG NOVA
+
+
+
+VOLUM I
+
+
+
+GENT DE MUNTANYA
+
+
+
+I
+
+Estimadíssim Ramon: acabo de rebre la teva, de tan enyorada, ja
+no esperada lletra, de la qual dedueixo amb ver goig que,
+donant per clos el període de tos estudis complementaris, que
+en dius, i de tes corribandes científiques, comences a sentir
+la necessitat de fixar ton esperit i d'instal·lar-te
+definitivament en ta pairal, a l'objecte de remugar i donar
+sentit pràctic al cabal de coneixements que ton geni inquiet i
+ton afany de veure i d'investigar t'ha d'haver proporcionat.
+Molt me plauen tes resolucions, i plau-me, més que totes, la de
+segellar-los amb una visita al pobre vellet que, malgrat tos
+llargs desviaments, no t'ha perdut mai de vista. I plauen-me,
+no perquè pensi poder auxiliar-te amb profitosos consells, sinó
+perquè em sembla que ella significa una sanitosa evolució en el
+curs de la teva vida, evolució que per força m'ha d'ésser
+grata, des del moment que et porta cap aquí.
+
+Sí, fill meu! O jo no entenc res del cor humà o ta anunciada
+visita, més que el caràcter de consulta, revesteix el de
+reparació. Ta epístola traspua, a més d'aquella bondat ingènita
+del teu cor, un cert deix de penediment que no pot haver-lo
+dictat més que la consciència de l'apartament en què has viscut
+del que tants anys t'ha fet de pare.
+
+Quan aquest, que al Cel siga, morí, me féu especial encàrrec de
+vetllar ton pervenir i influir, amb les escasses llums que Déu
+m'ha donat, en l'elecció de ta carrera. Així ho vaig intentar,
+tu ho saps bé, mes tots mos esforços s'estavellaren contra
+aquest teu geni de marranet que dit sigui sense ofensa de
+ningú, has heretat de part de ta mare. Mon somni daurat era fer
+de tu un eclesiàstic, i, si bé ton cap i ta posició eren
+malaguanyats per un capellà de missa i olla com un hom mateix,
+justament això m'animava a enjoncar-te amb una carrera que et
+portés a les altures de la jerarquia, a on tant de bé podies
+fer a la Religió. Jo ja't veia tot un doctor un... ¿qui sap,
+Mare de Déu, a on hauries pogut arribar?
+
+Amb tal propòsit jo et citava Misser Joan de Montbrió, germà
+del meu besavi, que fou trenta anys doctoral de Tarragona i que
+tants volums deixà escrits: _De jure civili cum ecclessiastica
+potestate concordia. De advocato puniendo qui falsum stylum
+citat_, i altres. En mes mans he tingut encara una carta del
+secretari del ministre Calomarde, qui, en nom de son senyor, li
+oferia la mitra d'Osca, dignitat que es negà a acceptar. I a
+Fra Dionís, abat de Sant Benet de Bages, i a Fra Climent, que
+ho fou de Besalú, i més recentment a l'oncle, Doctor Sebastià,
+la sotana del qual tant brillava en el Foro de Barcelona i de
+qui en ma infantesa no en sentia parlar sinó amb admiració.
+
+Però vaig adonar-me aviat que _cordis appetitiones subvertunt
+mentis rationes_, o, traduint lliurement, que et tirava més el
+cor que la sagristia. Àdhuc així, quedava encara l'honorable
+carrera del Dret, a on tant hi ha que fer en el camp de la
+polèmica i no t'obligava a sacrificar el nom de la família, del
+qual ets avui l'únic hereu. Però ca... Recordo que tu em deies:
+-Avui la impietat abandona el camp de la filosofia i la
+dialèctica, per a invadir el de les ciències, d'on procura
+extraure els projectils per a enrunar l'edifici de la Fe. És,
+doncs, en aquest terreno a on deuen acudir els bons catòlics a
+combatre i a vèncer, com combateren i venceren en aquell.-
+Potser sí tens raó i mes idees no són més que cabòries de
+rector bosquerol, però sempre he sospitat que tes resolucions,
+més que d'altra cosa, provenien de ta aversió al llatí, aversió
+nascuda en les modernes aules, a on aquesta llengua sagrada,
+mare de totes les ciències, és avui mal ensenyada i pitjor
+apresa, i, per lo tant, poc assaborida i en conseqüència en
+gran manera menyspreada. I jo pregunto: no coneixent la llengua
+¿com hem d'estudiar les ciències que en ella estan escrites?
+¡Prou se coneix, fill meu, amb la marxa de la societat moderna!
+¡Prou se coneix que no anem a la font!
+
+En fi, que els temps han canviat, i quan me'n vaig adonar ja
+tenies el cap ple d'aquestes modernes invencions, que no
+m'inspiren gota de confiança. -La carrera d'enginyer és la
+carrera del pervenir!- me deies, i justament és el pervenir que
+veig fosc, jo que sols visc del passat.
+
+Però, fill meu, veig que torno a la dèria de botzinar de tot,
+sense reparar que no tinc encara alçada la penitència que per
+aquest pecat m'imposares. Mes, què hi farem? Els vells som com
+les criatures; no ens corretgim, encara que ens piquin els
+dits. Perdona'm, doncs, estimat Ramon, com jo et perdono
+l'esperit d'emancipació que en certes coses t'ha portat lluny
+de mi. Si has encertat, ben teu serà el mèrit; del contrari,
+ningú més que tu en passarà la pena. Però, sia com sia, no
+dubtis que ta carta m'ha commogut fins a fer-me plorar de goig,
+sobretot quan reconeixes estar en descobert amb qui tantes
+proves d'estimació t'ha donat. Paga, doncs, aquest deute de
+gratitud i alegraràs els darres anys de la vida de ton vell
+oncle, que t'estima com a un fill,
+
+Joan.
+
+Vall de Pedres, 10 de juliol de 1866
+
+P. D. Se m'oblidava el dir-te que, ja que penses seguir el vell
+camí de Vall-llosell i agafar la drecera a l'hostal del Porxo,
+com no tinc confiança de que la sabessis seguir, a lo menos
+sense perdre-hi un temps que podria fer-te falta, he disposat
+que vinga a recebre't en el susdit lloc, mon recader, en
+Pascal, home de confiança en qui pots descansar. Val.
+
+
+
+II
+
+Corbat sobre el llom del potent cavall cerdà rebrot
+d'Andalusia, l'hereu en Ramon de Montbrió, halo halo, feia via
+pel vell camí d'Oliveda a Vall-llosell. Tan capficat estava en
+desxifrar una carta que duia en la mà dreta, que semblava
+insensible als ruixats de foc que el sol naixent li enviava per
+darrera, dibuixant sa silueta blavosa, allargassada sobre la
+pols del camí ral. Les fiuixes regnes semblaven a punt
+d'escórrer's de sa mà esquerra i deixat anar per complet,
+s'anava balancejant al compàs de la marxa de la bèstia que,
+mossada d'aquí, a l'herba dels marges, pernada d'allà als
+tàbecs importuns que li picaven la panxa, marxava a ses lliures
+voluntats.
+
+Era un jove d'aire distingit i pagesívol, sapat i robust tant
+per naturalesa com per virtut d'exercicis gimnàstics
+continuats; de faccions més grandioses que boniques, un poc
+dures però regulars i banyades d'un tint de bonhomia que les
+feia atractívoles, contribuint-hi per molt una barbeta negra,
+moixina, verge de navaja, que li ombrejava boca i galtes. La
+característica de sa fesomia la donaven uns ulls grossos i
+somniadors que sovint semblaven divagar, mes en les negres
+profonditats dels quals s'hi concentrava en certs moments tota
+la fogositat d'una ànima ardent.
+
+Vestia un folgat trajo de campanya, de dril; ample barret dels
+dits de _jipijapa_ i calçava alta bota amb esperons de
+reglament. Aparentava com uns vint-i-sis anys.
+
+Aquest jove, que pertanyia al número, massa escàs, per cert,
+d'hisendats que, duenyos d'una posició assegurada, aspiren a
+fer-se homes _per se_, al revés de tants altres que, en fires i
+festes majors, passegen sa nul·litat i malbaraten el que res
+els ha costat de guanyar, havia perdut sos pares des de la
+infantesa, quedant al cuidado de son oncle patern mossèn Joan
+(que sol·licità substitució interina per a sa parròquia de Vall
+de Pedres, a l'objecte de posar en ordre el patrimoni, un poc
+necessitat d'ell, per diferentes causes) i d'una tia materna,
+dona excel·lent, mes de poca significació, que encara avui
+portava el pòndol del govern interior de la casa.
+
+Mossèn Joan dotà a son nebot d'un fons de sòlida educació
+cristiana; mes, un cop crescut, al tractar d'imbuir-li sos
+ideals respecte a la carrera que devia escollir, se trobà amb
+que el jove feia gala d'una pila d'idees pròpies (moltes
+d'elles en oposició amb les de son oncle) que sostenia amb una
+tossuderia propera a la impertinència. Amb la fanfarroneria
+pròpia del poc seny, començà a considerar a aquell com a home
+antiquat; i, com que ell estudiava en les darreres obres i fins
+fullejava algunes revistes científiques, d'aquí el creure-se-li
+superior, arribant fins a faltar-li alguna vegada al respecte,
+si no d'un modo ostensible, replicant-li, portant-li
+inconsideradament la contrària i fent poc cabal de ses
+consideracions y consells. Impossibilitat de seguir-lo en ses
+tomístiques disquisicions, i de parar-li el joc de sa
+argumentació escolàstica, en la qual era mossèn Joan un mestre
+consumat, acabava per treure serietat a les discussions en què
+sovint degeneraven ses converses, fent broma de sa ciència i
+saltant amb qualsevol estirabot, que no sempre aquell prenia
+bé.
+
+Aquesta independència de caràcter i fins desatenció del jove,
+causà profonda pena a son oncle, que alguns moments temé
+sèriament haver malograt el fruit de sos afanys. Son disgust
+augmentà quan li declarà rodonament que volia seguir la carrera
+d'enginyer, contra sa manifesta opinió. Allavors posà el
+patrimoni al cuidado d'un procurador de sa confiança i retornà
+a sa parròquia de Vall de Pedres, de la qual faltava de més de
+tretze anys.
+
+Mossèn Joan s'arrepentí, després, d'aquesta rebequeria,
+majorment que no li donà el resultat que ell n'esperava, o
+sigui d'atuïr al jove fent-lo rendir. En Ramón de _motu
+proprio_ rebaixà les facultats del procurador, reduïnt-lo a un
+simple receptor de comptes; s'enginyà per ingressar a l'escola
+preparatòria de Barcelona, a on seguí els estudis amb regular
+lluïment, i prosseguí i terminà la carrera d'enginyer agrònom a
+Madrid. Lo que sí en resultà, fou una fredor de relacions entre
+oncle i nebot, que sols s'escrivien molt de clar en clar.
+
+Per sa sort, En Ramon de Montbrió no abusà pas de sa llibertat
+ni de sa posició. Per criteri propi, o per misericòrdia de Déu,
+es rodejà sols de pocs companys i bons. Tant a Barcelona com a
+Madrid sapigué circumscriure ses hores expansives als exercicis
+gimnàstics, d'equitació i excursionisme científic. Així
+conservà son temperament essencialment muntanyenc, desenrotllà
+ses forces físiques i es lliurà d'una infinitat de perills que
+perden a tantíssims joves de bones condicions.
+
+La sòlida base de creències religioses que son oncle li havia
+donat, resistí bé l'empenta de sos estudis científics. Sols
+sofrí detriment l'embolcall escolàstic que aquell li havia
+teixit. Els procediments científics l'atreien més que les
+disquisicions filosòfiques i amb son temperament d'artista
+preferia a la sublim teologia de l'Àngel de les Escoles
+l'arrobament produït par la contemplació dels fenòmens de la
+naturalesa, entrant-li les impressions abans pel cor que pel
+cap. Ànima somniadora, son cor estava tan rublert de sentiment
+artístic, que bastava una gota per a vessar, fent vibrar sos
+nervis a voltes amb fressosos esclats. Sa naturalesa era tan
+afinada, que copsava la més lleugera nota harmònica que li
+entrés per qualsevol dels sentits, convertint-ho tot en
+substància son esperit privilegiat. Igualment el commovien els
+gemecs de la tenora gronxant-se per les arbredes del Fluvià,
+que l'espetec del tro rodolant pels penyals del Pirineu.
+
+A part d'això, era de geni viu, alegre i xistós, amb alegria
+comunicativa que s'infiltrava en l'ànim de tothom qui el
+tractava. Era, per natural, eminentment popular, i sobretot
+tractant-se de pagesos, son caràcter, expansiu i observador al
+propi temps, el portava a subjectar-los a veritables autòpsies
+morals, en les quals els feia mostrar tots els replecs de
+l'ànima.
+
+De segur que, a l'escollir la carrera d'enginyer agrònom,
+tingué en compte, més que la carrera en si, la relació
+d'aquesta amb la naturalesa, de la qual estava veritablement
+enamorat. Ja sos somnis de noi eren grans explotacions
+agrícoles, i el seduïa la idea de l'enginyer bosquerol,
+instal·lat al ras o sota una tenda de campanya, en contacte dia
+i nit amb la naturalesa.
+
+Finida sa carrera, dedicà llargues temporades a viatjar per
+l'estranger, visitant les mellors escoles d'agricultura de
+França i Anglatera, en algunes de les quals ingressà com
+alumne, seguint-hi cursos especials.
+
+Per aquells temps s'eixamplaren els horitzons de sa imaginació
+calenta amb noves preocupacions. Impressionat pel gran
+desnivell intel·lectual i social entre Espanya i els demés
+països d'Europa, tractà d'inquirir-ne les causes, dedicant-se
+amb tal motiu a una sèrie d'estudis comparatius d'història i de
+sociologia, venint en coneixement d'una munió de coses que en
+nostres escoles oficials no se ensenyen i d'altres que
+s'ensenyen falsificades. D'aquests estudis, entre altres moltes
+conseqüències, ne tragué principalment un sentiment d'admiració
+i un entusiasme gran per la Catalunya històrica, una aversió
+profunda per l'hegemonia de Castella i un odi salvatge contra
+els vividors i polítics d'ofici.
+
+Quan visità la Anglaterra, trobà la qüestió irlandesa en un de
+sos períodes de major agitació. El gran Parnell, amb son talent
+i el poder de sa paraula, alçava el cor d'aquell poble oprimit,
+demanant la reforma de la llei electoral i l'abolició de
+l'Església oficial anglicana, aventatges que no logrà sinó més
+tard.
+
+El geni d'en Ramon era a posta per a entusiasmar-se amb la
+causa d'aquell poble (ja de si simpàtica a tota la joventut
+europea), majorment impressionat per certes ressemblances que
+observava entre Irlanda i Catalunya. Féu causa comuna amb el
+poble, resultant aquell període de sa vida una mica tenebrós,
+embolicat en conxorxes i conspiracions fenianes. En les
+bullangues que s'armaren en 1865, amb motiu de la supressió del
+_Habeas Corpus_, barrejat entre els estudiants de Dublin, anava
+a capgirells amb la policia. Arrestat, passà un mes de calvari,
+confós entre una turbamulta d'aventurers italians i francesos,
+fins que per fi fou expulsat del territori anglès.
+
+Sembla que aquest final de la seva calaverada li fou molt
+desagradable, contribuint en gran manera a fer-li pendre la
+resolució de retirar-se a sa pàtria, deixant-se d'aventures
+perilloses per causes agenes i complexes, majorment
+concebint-ne de pròpies i ben definides: tant l'impressionà la
+idea de perdre's miserablement entre gent desconeguda, i fins,
+per molts conceptes, poc recomanable.
+
+A Barcelona es relacionà amb aquells petits escamots
+d'artistes, de músics, de poetes i d'antiquaris que
+representaven el deixondiment intel·lectual de Catalunya i
+somniaven en braços dels Milà i Fontanals, dels Aguiló, Rubió i
+altres. A la bona amistat d'aquests darrers, que el prengueren
+de grat, degué la depuració i sanejament de moltes de ses idees
+i l'orientació d'algunes altres que en duia d'indecises.
+
+Mes son temperament inquiet i expansiu el portà aviat molt més
+lluny que tots aquells revolucionaris incipients, precursors de
+la Catalunya nova. Aquests somniaven amb la regeneració
+intel·lectual de Catalunya i fou ell, en Ramon, qui inicià la
+idea d'una regeneració poltica, donant-se el cas d'ésser tingut
+per boig per sos propis companys d'entusiasmes, que a son torn
+eren qualificats de ximples i de somniadors fins per molts dels
+que en aquell temps es titulaven homes de ciències.
+
+Un dia, després d'una discussió amb sos companys, resumí son
+criteri dient-los:
+
+-Vosaltres que doneu per morta la vella Catalunya,
+glorifiqueu-la amb solemnes funerals i brillants necrologies,
+desenterrant i publicant a la llum del sol les passades
+grandeses i les grans virtuts de la finada; alceu-li monuments,
+que així honren els bons fills a llurs passats difunts. Mes jo,
+que la tinc per viva encara, deixeu que li faci pítimes,
+tractant de tornar-li la salut. Jo comparo Catalunya a una
+bellíssima tassa d'argent enterrada en un femer. Està
+desconeguda per la negra ronya que la cobreix; mes, a on se
+vulla que grateu, veureu alhora relluir el brillant metall.
+¿Per què no hem de tractar, doncs, de retornar-li sa bellesa
+primitiva? Per això bastaria treure-la dels fems, i això és lo
+que hem d'intentar. La feina, llarga i feixuga, no és pas obra
+d'una generació; perquè és precís canviar la sang del poble;
+mes, si no es comença, no s'acabarà pas. Per ma part vos dic
+que vaig a començar-la per casa meva. Adéu-siau.
+
+Així ho féu: mes aquesta resolució, filla d'una concentració
+d'idees nobles i elevades, li posà seguidament al davant la
+figura de son oncle, el vell rector de Vall de Pedres,
+renovant-se-li vivament els records de sa infantesa, passada a
+son cuidado de pare amorós. S'avergonyí d'haver viscut tan
+distanciat d'aquell home que representava l'únic escalf de
+família que havia sentit en aquest món, i sentí ànsies de
+reconciliació.
+
+
+
+III
+
+De sobte, com si es deixondís, alçà el cap, plegà la carta,
+ficant-se-la al sarró, recollí les regnes i a aquest sol impuls
+s'engallà el cavall, com un cabo de gastadors, reprenent, de
+seguit, un trot elegant i picat, tan bon punt son amo li hagué
+insinuat una lleugera esperonada, ensems que ell murmurava
+somrient: -Pobre oncle! Per ell no hi ha més ciència que la
+filosofia, ni altre mecanisme d'expressió que el llatí. Però és
+tot cor.
+
+Sortit de la concentració de la lectura i entrat en possessió
+de si mateix, començà seguidament a fruir de l'encís que per
+ell tenia sempre la naturalesa, majorment si es presentava
+esplèndida i meravellosa com sol ésser-ho en les conques dels
+Pirineus. Son esperit observador començà a inventariar l'arc de
+cèrcol que abarcava sa mirada, a on entraven tots els tons de
+la paleta en mil matisos i gradacions infinites: vigorosos,
+purs i nets en els primers termes; diluïts, esfumats i
+transparents en els llunys. L'històric Coll dels Morts formava
+una massa fosca i carminosa, sobre la qual se destacaven,
+intensament il·luminats pel sol, els roures i salzes del primer
+terme, i, per damunt de sa silueta retallada en forma de
+resclosa, apareixia, com a punt de vessar, tot un mar de
+verdor. Part d'allà, a dreta i esquerra, les serres engegaven
+cap al pla ses carenes que, ferides pel sol, se veien
+compenetrar-se, alternades com els dits de dues mans en creu,
+formant com una graderia al poble de Ridells, les fumarel·les
+blanquinoses del qual s'obiraven al lluny, mig confoses amb el
+blau gris transparent de les muntanyes que li feien respatller.
+A l'esquerra les boscúries de la Rauta, amb ses envellutades
+masses de verd, i els pics montserratins de Puigsacalm, La
+Portella i Cap de l'Home presentaven tots els tons del nacre i
+la mareperla, esvaïts a claps per tènues gropades de boirina
+blavosa, gemat alè dels torrents i aiguamolls de La Pinya. I,
+per damunt de tot, el cel, l'esplèndid cel de la muntanya, amb
+son blau indefinible, d'una potència lluminosa que realçava
+alguna que altra filagarsa de blanquíssim núvol, escapada del
+mantell que embolcallava la punta més enlairada del Puigsacalm.
+
+Més a prop i, per tant, amb més íntima connexió amb sa persona,
+en Ramon, fins amb perill d'ésser confós entre el ramat de
+poetes cursis, observava amb goig que les cardines refilaven
+entre les bardisses, com per a matar el temps que tardaven els
+escardots en madurar la delicada fruita de llurs preferències;
+els verdums, en els caps de brot dels roures, esplugaven al sol
+ses daurades panxes, tot deixant anar ses melodioses
+carretilles, mentre la riera murmurava, saltant de graó en graó
+i de gorga en gorga, a on, entre blavoses i clares aigues, els
+barbs i vàgares feien de les seves, caçant al vol els confiats
+mosquits, tot just acabats de néixer, i les floretes,
+pobrissones, passaven les hores mortes emmirallant-se en les
+manses aigües que besaven sos peus.
+
+I nostre jove es revifava respirant a plens pulmons els humits
+efluvis de la rosada, ràpidament evaporada als raigs del sol
+pujant; i, ja fos efecte dels refilets dels ocells i dels
+murmuris de l'aigua, ja fos resultat de tants factors
+artístics, de tantes notes harmòniques que convergien vers sa
+ànima, sempre prou assedegada de tals impressions, el cert és
+que començà a desficiar-se com ocell sotmès en atmosfera
+d'oxigen, redreçant-se sobre els estreps, gesticulant amb
+vivesa com demanant encara més llum, més colors, més harmonies,
+més vida; i, com lo que demanava no tenia fi, quant més ne
+tenia més ne desitjava i més ne quedava per assolir; i així,
+creixent i més creixent, espenjant-sel com la farina flor a
+l'escalf de la fogaina, del desig passant al deliri, del deliri
+a la borratxera i d'aquesta al deliri, rublert de goig, sadoll
+de vida, desvanescut per la febre de l'intern plaer, esclatà
+amb un aliret salvatge, com el del beduí del desert a l'obirar
+el primer raig del sol naixent, i, clavant esperons al cavall,
+sortí escapat per la prada, saltant recs, marges i bardisses,
+com un esperitat, semblant l'apoteosi de la joventut humana
+cavalcant, frisosa de vida, sobre el llom de la llibertat.
+
+
+
+IV
+
+-Hores havia que l'esperava, missenyor!- exclamà en Pascal,
+apressant-se a aguantar-li l'estrep perquè descavalqués. -Ja
+pensava que s'havia passat francès, pudai!- afegia, tot
+recollint l'animal per a entrar-lo a l'estable. -Com el seu
+senyor oncle l'esperava a dinar, m'ha fet ésser aquí abans de
+les nou.
+
+-És que he badoquejat molt pel camí- féu en Ramon. -Però, si és
+com dieu, potser faig mal en parar-me. ¿No fóra millor que
+féssim la darrera pitrada? Quant hi estarem, d'ací a la
+Rectoria? Una hora i mitja?
+
+-Oh, pudai! No pas si jo l'haig de seguir. Tinc anomenada de
+caminador i no hi vaig pas en menos de tres hores. Val més que
+dinem aquí, que res hi perdrà amb el canvi. Faci's compte que
+el seu senyor oncle ja no l'espera fins al vespre i que la
+Feliça tindrà un goig de poder-li servir a sopar els
+rescalfolls del dinar, amb lo qual farà dues ganàncies: el
+dinar que s'estalvia i lo que al vespre menjarà de menos.
+
+En Ramon seguí el consell d'en Pascal: dinà amb gana
+d'estudiant, féu la migdiada a tall de mestre i ja eren més a
+prop de les quatre que de les tres quan caminaven de cara a la
+serra i d'esquena a l'hostal, al davant el recader marcant el
+pas i cuidant que la conversa no decaigués un moment.
+
+Era una alhaja, el bon recader, i en Ramon se'n convencé aviat.
+Home de mitja edat, magristó, més baix que alt, cara afaitada
+com a bon muntanyenc, més per costum que per la nosa que podien
+fer-li quatre pelots, escanyolits i mal nascuts, entremig de
+les arrugues del cuiro ressec que li feia de cara. Son nas,
+ample i aplanat, acabava en punta baixa, com un didal de
+segador, ombrejant una boca de llavis prims i closos, menos
+quan parlava, que, en veritat, era més sovint que no plou. Els
+ulls, petits i de gran vivesa, eren lo que donava més moviment
+a sa fesomia, per demés insignificant, però no mancada d'un
+cert aire d'intel·ligència i malicia bondadosa que predisposava
+en son favor.
+
+Portava barretina musca, dejús de la qual treien el caparró uns
+rinxos de cabell gris; vestia gec i calces de pana, i calçava
+sabates rosses i ferrades. Garlaire de mena, parlava amb to de
+falset i a crits, com si tractés amb sords, per lo que se'l
+sentia bé, més que fos cent passes lluny.
+
+En Ramon li anava donant corda, poguent apreciar en son
+interlocutor una singular força íntuïtiva, amb bon cabal de
+sentit comú, que feien escoltar-lo amb gust, majorment quan
+parlava de coses i persones de la terra.
+
+Vàries vegades fou retret el senyor Rector de Vall de Pedres, i
+una d'elles, com manifestés el jove propòsits de passar els
+vuit dies a la Rectoria, en Pascal digué de sobte:
+
+-Vuit dies? No els hi estarà pas.
+
+-Per què no?- preguntà aquell, admirat de la seguretat amb que
+aquest parlava.
+
+-Perquè la fam l'en arrebassarà, pudai!
+
+-La fam! I ara? Que esteu boig? Patir fam a casa del meu senyor
+oncle?
+
+-A casa del seu senyor oncle ni vostè ni ningú n'hi patiria;
+mes a casa de la seva majordona, sí.
+
+I com veiés que en Ramon no es refeia de la seva sopresa,
+afegí:
+
+-És un pudai de dona que sembla s'hagi feta paga de la bossa
+del senyor Rector i no pot sofrir que gasti un xavo per ell ni
+per ningú. I ¿que es pensa vostè que, a no ésser per la Feliça,
+no seria jo encara _in totim_ a la Rectoria? Ha de pensar i
+entendre, pudai!, que des de què mossèn Joan va venir la
+primera vegada, era jo el campaner, l'escolà, el sagristà i
+l'home de confiança de la casa, a on menjava i dormia. Mes tan
+bon punt va entrar aqueixa dona, que no sé encara d'on
+rediantre és eixida, i li va donar la fal·lera de l'estalvi,
+allò va ésser un infern. Semblava, pudai!, que se m'havia de
+beure les sangs, tornant-se una espieta feta a les orelles del
+senyor Rector: «Que ara s'ha esclafat una ceba abans de l'hora
+de deu! ; que ahir, quan vostè se'n va anar al llit, va atiar
+les estelles del foc, en lloc d'apagar-les a raig de canti; que
+avui ha fet una tirada del porró, essent així que al poal hi
+havia aigua fresca»... No vulga saber-ho: allò era un viure del
+pudai. I encara si la gasòfia hagués anat rabenta rai! Mes és
+el, cas que amb el caldo de l'olla s'hi podia batejar, i, si
+hagués gosat, per tot companatge ens hauria amorrat a l'òbit
+dels porcs. Jo patia, encara més que per mi, per mossèn Joan,
+que no sabia com apariar-s'ho, fins que un dia vaig dir-li:
+«Bah, bah, val més que partim peres com a amics, perquè sinó
+encara seria pitjor. Aquesta dona em crema les sangs i un dia
+jo faria un _desfèssit_. Pudai, no! En ma vida m'he estalviat
+una hora de treball, tenint salut; mes tampoc me vull estalviar
+una ceba ni un trago del verd, si això em plau. Jo ja li faré
+la mateixa feina, si li està bé, però vull ésser amo de casa,
+pudai!» I així ho vàrem fer. Vaig llogar una estada al costat,
+vaig fer venir una germana vídua amb un noiet i allí estem com
+uns reis. Mossèn Joan ne va passar molta pena, perquè m'estima;
+però com veia que tenia raó i ell és molt enraonat, va
+compendre que així jo me la passaria millor i ell s'estalviaria
+els sufocos que la mala bruixa li donava per causa meva.
+
+-Però això sembla impossible!- deia en Ramon. -Com pot, aquest
+home, deixar-se dominar així?
+
+-Ai Déu el faça bo! Si és com el pa blanc. Diu que tot s'ha de
+pendre tal com Déu ho envia, i que a on aniria, la pobra dona,
+si ell la treia de casa? Diu també que cadascú ha de portar sa
+creu; mes jo no hi estic pas conforme amb això. Està bé que
+cadascú porti sa creu, mes jo carregar amb la dels altres,
+repudai!...
+
+-I el poble què hi diu, amb això?
+
+-Si, què vol que hi digui? Que és un _martri_. No falta, per
+això, qui ho troba un xic bé, que hi hagi qui el retingui,
+perquè, com és de tanta bondat i s'escolta a tothom, si no fos
+així la major part de l'any aniria sense camisa. Emprò em
+sembla que no és pas tot u ésser retingut o anar escanyat. La
+Curesma no ha pas de durar tot l'any. A més de què els orris
+qui els fa és ella, que ja li asseguro que fa bon bossot. El
+seu rebost i el seu galliner són els mellors del poble, mes el
+pobre senyor Rector, si no és alguna gallina, morta de mala
+mort o alguna culana tarada, poc ne tasta res: tot va al
+mercat. És una dona que faria calés dels claus de les baldufes.
+Per Sancujema va fer dos anys, varen passar uns senyors que
+caçaven la perduda i els va vendre tota la parraqueria de la
+caixa, que encara era del temps de quan Judas era fadrí.
+¡Creuria que en va treure mitja dobla de cotra, allà a on no
+valia tres pessetes!
+
+En Ramon escoltava abstret les revelacions d'en Pascal, i
+encara que les creia exagerades, de moment li feren formar el
+propòsit de no contraure compromís respecte a la duració de sa
+estada a la Rectoria, per un si acàs.
+
+En Pascal continuà la xerrola:
+
+-Tornant-hi amb el senyor Rector, és pecat qui li fa mal. I no
+es cregui, que és un savi de primera. De llatí si en sap!
+Altrament és home per donar un bon consell a qui li faci
+menester. I el bé que ha fet al poble, ja amb caritats, ja
+d'altres menes. I per a maleir el mal temps, no n'hi d'altre en
+tota la rodalia. Ha de pensar i entendre que, des de que és
+aquí, no hem vist encara cap pedregada que s'ho valga, i això
+que n'han passades de bones pel veïnat. Encara em recordo de la
+de Sant Jaume farà cinc anys, que a les parròquies de Prunés,
+Vall-llosell i Daurada no hi va deixar ni les canyoques. Eren
+envers les sis del mati que vaig veure que la Pedraforca
+portava caputxa i vaig sentir les campanes de Vall-llosell,
+clares com si fossen a mitja hora. Jo que vaig dir: «Pudai!,
+avui tindrem tamborinada, mossèn Joan.» «-Vols dir?- féu ell
+tot esmorzant. -Doncs mira, estigues alerta i avisa.» A deu
+hores ja no es veia el sol i vaig sentir un tro cap a la part
+de la Pobla. Vaig dir: «Ja hi som!». A onze hores, a Prunés ja
+repicaven de debò, i es veia cap a les serres de Castellar de
+N'Huch un tap que feia feredat. La borinor s'anava atansant, i
+cap a migjorn hi havia un tall de serena, repudai!, que era lo
+que em feia menos goig. Aviso a mossèn Joan, i, quan va estar
+amanit a sota el porxo de la iglésia, ja la teniem a sobre i
+queien unes gotes com el pla de la mà; Cap a Vall-llosell i
+Daurada ja rebien de valent. «-Caratsus! Això va de males- deia
+mossèn Joan tot rodant al cap. -Això porta malicia.» Repudai!
+El cel semblava que s'esquerdava, veient-se negre com una gola
+de llop a part d'allà de la serra del Teixaire; ja les
+avançades sortien pel Coll del Bord, quan mossèn Joan començà
+les _malediccions_ amb el salpasser alt i llatinada que te
+crió. Jo estva espaterrat de veres i anava dient tot baix:
+«¡Repudai, avui si que batrem abans de segar!» La Feliça, amb
+un fogó de terra, anava cremant llor i romaní de fulla en
+fulla, i l'hereu del Sord, repenjat a les campanes, ¡dali, que
+és dia!...
+
+Doncs ha de saber que, en quant mossèn Joan alçava els braços i
+el salpasser, ja la torbonada feia alto; mes, en quant els
+baixava, ja la teníem a cavall de la serra, a punt de saltar al
+pla. Mitja hora bataiera estiguérem així: repudai! tinc i
+tindré. Ella: «-Que passaré!», i mossèn Joan: «-Va _darretru_:
+que no passaràs.» Mes, repudai!, jo que veig que ell començà a
+venir groc de fatiga, les gotes de suor com cigrons li anaven
+cara avall, les mans li tremolaven enlaire i el llatí se li
+engargossava. En tal moment, la tempesta prenia embranzida i
+començava a rebotre algun que altre roc com un ou de colom.
+«Pudai, pudai, pudai!» vaig pensar jo. «Si aquest home se'ns
+acula estem perduts.» Jo que si, agafo el braçat de llor que la
+Feliça, tot mastegant parenostres, companejava com si fos or, i
+hi calo el mateix ciri beneït, fent un foc com un Sant Joan,
+me'n salto a dalt i prenc el fusell i mitja dotzena de
+cartutxos amb bala beneïda, i amb un girant d'ulls torno a
+ésser al costat del Senyor Rector, cridant: «-Animo, mossèn
+Joan! Faci un esforç, per Déu, que avui la misèria ens truca a
+la porta!-» I vinga un pet d'escopetades, que arreu fou
+contestat pels veïns. Mossèn Joan s'animà, i, atansant-se fins
+al cementiri, amb uns crits que feien feresa, reptà la tempesta
+que, amparada part d'allà del rieral de Salgueda, no tingué més
+remei que escórrer's pels erms i emprius de Serra-Calma, on,
+tant se val, no hi deixà ni les llagostes. En aquell moment
+començà a caure l'aigua a samalades: el perill havia passat.
+
+En Ramon estava embadalit, i reia com un ximple amb les
+pintoresques narracions d'en Pascal, que tocava tots els
+registres, no essent pas menos distret el que en podríem dir de
+geografia de la comarca.
+
+-Veu? Allí és el castell de Riany, fet del temps dels moros.
+Diu que hi ha una mina sota terra que va a sortir a Ter. Allà
+més lluny és Vall-llosel; més ençà hi ha Daurada, que no es
+veu; aquesta casa és Tapiols, la de més cabal de bestiar de
+tota la muntanya: l'amo és un borni que hi veu més que els
+gats. ¿Veu aquell blancall que s'obira per entremig d'aquell
+collet? És Serra-Bruna. La casa més potenta de tot per aquí.
+Ell és un gran senyor; bona persona, si no fos tan tiranu pel
+poble. Vol ésser amo dels emprius de Serra Calma, com si no en
+tingués prou amb lo que li sobra, i fa com el gos de l'hortolà,
+que ni menja ni deixa menjar. El que li costa el plet que sosté
+amb el poble, val vint vegades més que el fruit d'aquell ermot.
+¿Veu, part d'amunt d'aquella serra, un clapissol ros amb unes
+parets roges dejús? Són les desferres del monastir de Sant
+Martí, a on diu que abans hi havia un bisbe.
+
+I així, amb preguntes i respostes, fumant un cigar en aquest
+caire, perquè hi passava la fresca marinada i s'hi disfrutava
+ensems de bones vistes, i bebent un got d'aigua en aquella
+font, perquè hi feia ombra i s'hi estava bé, entre rialles de
+l'un i repudais de l'altre arribaven al poble que ja era fosc.
+La Rectoria era tancada, mes no estaven tan desprevinguts sos
+habitants, per quant tiraren el cordill del llucateu abans de
+què els arribats truquessin a la porta. Entraren a la lliça i
+ja al cap de l'escala sortien a rebre'ls mossèn Joan, amb els
+braços oberts, i la Feliça amb cara de prunes agres, amb un
+llum de cuina.
+
+Oncle i nebot, confosos en una abraçada, pujaren escala amunt.
+En Pascal se féu càrrec de la bèstia, i, mentre la
+desembridava, la majordona, que des del darrer replà li feia
+llum, anava dient amb veu de nas:
+
+-Poc pensava jo que arribésseu avui, i ja deia a mossèn Joan:
+«Sap què és? Que el senyoret haurà fet tard i s'hauran quedat a
+dormir a l'hostal del Porxo.»
+
+Veient que en Pascal feia cas omís de son parlament, continuà:
+
+-I, ben mirat, era el millor determini que podíeu fer. Demà
+haurieu pogut venir a la fresca...
+
+-Un pudai!- exclamà en Pascal per tota resposta, mentre,
+estirant el cavall pel ronsal, el menava cap a l'estable.
+
+
+
+V
+
+Mossèn Joan de Montbrió, rector de Vall de Pedres, per aquells
+temps caminava ja en la sexta desena de la vida. Era el mitjà i
+únic sobrevivent de tres germans. L'hereu morí solter, i mossèn
+Joan, que era ja capellà, entrà en possessió de l'herència,
+però, religiós de vocació i no de conveniències, traspassà tots
+sos drets a favor del germà petit, que estava a Barcelona,
+dedicat al comerç amb regular fortuna. Aquest s'instal·là en el
+mas, se casà, i als pocs anys moriren ell i ella deixant a en
+Ramon, infant de tres o quatre anys.
+
+Valga que mossèn Joan s'instal·là en la pairal i que una
+germana d'ell, dóna de poques apariències però excel·lent
+mestressa, se posà a governar la casa, que aquesta tirà avant i
+fins se realisaren importants economies i redempcions de
+càrregues.
+
+Crescut en Ramon, oncle i nebot no lligaven gaire, per lo que
+aquell, amb el cor ple de tristesa, se'n tornà a sa parròquia
+de Vall de Pedres, i allí seguia completament donat a son
+ministeri.
+
+Se calificava a si propi de capellà de missa i olla, lo que era
+un excés de modèstia, perquè, sense ésser un pou de ciència,
+posseïa quasi tota la que proporcionaven els seminaris de son
+temps, i fins de la Universitat de Cervera n'havia recollida
+molta, ja que hi havia seguit alguns cursos de la carrera de
+Lleis, que no terminà per haver-se acabat abans la Universitat
+que sos estudis, negant-se a seguir-los en la nova de Barcelona
+en protesta de lo que ell calificava d'atropellament del dret i
+triomf de la revolució.
+
+Lo que hi havia de positiu era que per a mossèn Joan no havien
+transcorregut els darrers quaranta anys, havent-se parat en el
+moment en què, convençut de lo limitat de la sabiduria humana,
+cregué que ja estava discutit i resolt tot lo que humanament
+resoldre's podia. D'aquí naixia sa oposició a la vocació que
+per a la carrera d'enginyer manifestà sempre son nebot, carrera
+que representava uns estudis i unes rutes per ell completament
+desconeguts. Ell havia estudiat a Sant Tomàs, havia traduït a
+Sant Agustí i a Sant Jeroni i a altres Sants Pares de
+l'Església, i en els lluminosos escrits d'aquestos grans savis
+havia trobat un cos de doctrina filosòfica suficient a omplir
+no sols les necessitats de son cor, sinó, deia ell, de tot
+l'humà esperit.
+
+Déu és la causa primària de totes les causes i la força
+creadora, conservadora i reguladora de totes les forces, de les
+que dimanen, com irradiacions sublims, totes les demés
+manifestacions, així en l'ordre natural o físic com en
+l'espiritual. Estudiant, doncs, a Déu en sa essència, en sos
+atributs i en ses revelacions, s'obté la clau de tot lo demés.
+D'aquí en feia arrencar la superioritat de la carrera
+eclesiàstica sobre totes les demés: carrera de privacions i
+sacrificis, sublimada per la missió encomanada als sacerdots
+d'ésser intermediaris entre Déu i l'home, aqüeductes de la
+Divina Gràcia, la que distribueixen cobrint espirituals
+necessitats i humanes misèries.
+
+Després d'aquesta, i per aquells fadrins externs mancats de
+vocació per a l'estat eclesiàstic o que, sentint la necessitat
+de constituir una família, devien buscar un medi o un recurs
+per a subvenir a son sosteniment, posava la carrera del Dret,
+germana petita de l'anterior i amb missió poc menys elevada,
+com és la de fer triomfar la Justicia, una de les principals i
+més immediates derivacions de la Divinitat. Les demés carreres
+-medicina, farmàcia, etc.,- encara que molt honorables, venien
+a ocupar un ordre inferior. La militar la tenia descartada. Des
+de que la política, deia, l'havia deshonrada, fent-la servir
+d'escambell a totes les humanes passions, no podia ésser
+l'ideal d'un fill de família que s'estimi.
+
+Però tota sa admiració la guardava mossèn Joan per a aquells
+joves priviliegiats que tenien prou talent i prou pit per a
+agermanar la carrera eclesiàstica amb la Llicenciatura dels
+sagrats Cànons o del Dret. D'ells era el pervenir.
+
+Mes, tant per a uns com per a altres estudis, calia conèixer a
+fons el llatí, perquè en aquesta llengua estan escrites les
+Sagrades Escriptures, com també els llibres dels Pares i
+Doctors de l'Església, les obres de Dret més importants, des
+del _Digestum, Pandectas_ i compilacions del Dret Romà, fetes
+pels grans legistes de l'antiguitat, fins a les obres de
+Paguera, Cortiada, Vives i Fontallella, com també en llatí són
+la gran majoria d'obres que tracten de medicina i farmàcia, des
+de les d'Hipòcrates, Galeno, Celso i altres, fins als cèlebres
+aforismes de l'escola de Salerno.
+
+-¿Com és possible, doncs- deia mossèn Joan -que sigui cosa
+sèria aquesta carrera de nova invenció que havia pogut cursar
+en Ramon, sense conèixer a penes el llatí?
+
+¿No volia això dir que per la tal carrera es prescindia de tot
+lo que la humanitat ha escrit en la llengua mare de totes les
+llengües?
+
+Heu's aquí lo que era mossèn Joan com a home de lletres. Pel
+demés, un cor de noi que quan renyava es tirava un remordiment
+a sobre, i quan reia li escapaven les llàgrimes, que en ell,
+més que altra cosa, eren signe d'entendriment, ja que les grans
+penes se les passava sol i amb ulls eixuts.
+
+Exercia de pàrroco per amor a l'art o, com ell deia, perquè no
+sabia fer res més. Per naixença, per educació i per
+temperament, no era popular; era sols per esperit de sacrifici,
+per abnegació seràfica, per natural bondat de cor i per odi a
+la pròpia carn, que havia vençut sos impulsos i dominat sa
+naturalesa, fins a doblegar-la sota les misèries i les
+impertinències dels feligresos. Així havia conquerit l'amor i
+la veneració d'aquests, que abusaven de son caràcter angelical
+i dèbil, sense que sovint seguissin sos consells més enllà de
+ses pròpies conveniències.
+
+Físicament considerat, era mossèn Joan home de bona presència,
+si bé lleugerament corbat, amb més abundància d'ossos que de
+carn. En sa cara, eixuta de vianda, s'hi marcaven tant els
+ossos, que un anatòmic hauria pogut catalogar-los sens pena;
+mes, a part d'això, com sa pell era d'un rosat sanitós, feia de
+molt bon veure, i l'òval estirat de sa cara acusava una certa
+distinció, visible particularment en son front espaiós, en son
+nas, lleugerament aguilenc, i en sa ben perfilada boca.
+L'impromptu característic de sa fesomia era una suma beatitud i
+complacència traduït per una mitja rialla que no es fonia mai,
+ni quan son cor se sentia negat per la contemplació de les les
+grans misèries humanes.
+
+Les habituds no podien ésser mes senzilles ni ses necessitats
+més limitades. Sa vestimenta era pariona de sa vida: llustrosa
+a força de raspall i fins discretament apedaçada en algun
+indret, però neta de taques, com sa conciència. Un detall:
+mossèn Joan no polsava. Tenia massa encarnat el sentiment de la
+pulcritud per a deixar-se influir de tan potiner vici. En canvi
+fumava morigeradament uns cigarrets _de currutaco_ que, per no
+tacar-se els dits, sostenia amb uns amollets de plata. Era
+l'única transacció que havia pactat amb la corrent moderna.
+
+
+
+VI
+
+No mancaren a la taula del Rector els rescalfolls profetisats
+per en Pascal, i en Ramon els feia els honors amb bon apetit,
+sobrant-li temps encara, entre mossada i mossada, per a
+entretenir a son oncle amb qüentos d'estudiant, anècdotes dels
+seus viatges i acudits de bon humor. Aquest el contemplava
+embadalit de goig, atent sempre a conjecturar per ses
+espontaneïtats l'estat de l'obra moral que amb tants afanys
+havia fonamentat.
+
+De moment pogué apreciar en ell major seguretat de criteri, més
+maduresa de conviccions i, sobretot, major cabal d'idees
+pròpies, que expressava amb una tal superabundància de
+fantasia, que al bon home li posava pell de gallina.
+
+Mes li quedava sempre una sospita, com una espina clavada al
+cor. Portat per sa fantasia, ¿hauria anat son nebot lluny, fins
+a pendre-hi mal sa consciència de bon cristià? Era precís
+sortir de dubtes, i aprofità la primera ocasió per a imprimir
+nou tirat a la conversa, preguntant-li:
+
+-I bé, fill, digue'm ara quelcom de ta carrera. Explica'm què
+ve a ésser això de l'enginyeria. ¿Quin paper hi feu, pel món?
+¿Quina és, ben pel clar, vostra missió?
+
+-La nostra missió- respongué el jove -és esbrinar les lleis de
+la naturalesa, conèixer ses forces per a regular ses accions,
+deduir conseqüències, fixar principis, traure aplicacions
+encaminades a augmentar la riquesa, i, disminuint l'esforç de
+l'home, fer-li més fàcil la vida. Més senzill, vulgarisant la
+definició: lograr que la feina penosa de deu homes, per
+exemple, la faci descansadament un sol.
+
+-Mes al tractar d'alleugerir el treball de l'home, t'has fixat
+en que aquesta és una llei de la naturalesa com qualsevol
+altra?- observà el Rector.
+
+-Sí, i per això tracto de regular-lo i fixar son resultat.
+
+-Està bé, però el treball és imposat a l'home com un precepte
+diví, _in sudore vultus tui vesceris pane_, i podem
+considerar-lo baix dos conceptes: com un càstig, perquè
+violenta la naturalesa i ens subjecta a la destrucció del cos i
+a la mort, i com un benefici, ja que ell és el preu de nostra
+redempció en lo espiritual i ens proporciona recursos per a
+atendre a nostra subsistència i fins a nostre benestar en lo
+material. Sentades aquestes premises, formulem el silogisme...
+
+-Ja veurà, senyor oncle- féu en Ramon somrient: -veig que vostè
+es recorda massa de sos companys d'aula i sempre treu al sol sa
+sotana d'escolàstic, que fa molt temps que ha passat de moda.
+Deixi's de silogismes i solecismes, d'arguments i d'argúcies,
+que prou sap que jo no puc pas seguir-lo per aquest camí. Jo no
+estic pas avesat a amidar-les, aquestes coses, amb el compàs de
+la dialèctica. Jo sols sé que regular no és pas destruir i que,
+si Déu condemnà l'home a treballar, li donà el bou i l'ase
+perquè l'ajudessin, i que, per a complir bé el precepte del
+treball, no és pas precís que suem sempre a raig fet ni que
+anem de continu traient el fetge per la boca. El treball de la
+intel·ligència és tan treball, per aquells efectes, com el de
+la força, i jo sols pretenc que el bou tiri l'arada, i l'home
+empunyi la rella.
+
+-Si no és més que això, no cal que t'escarrassis, perquè és lo
+que ha succeït sempre. Mes ja entenc el símil: vols la força
+bruta per a la bèstia, o sigui per a la naturalesa, i el
+treball intel·lectual per a l'home. Ara que t'has sortit tan bé
+de la primera proposició, anem a la segona, Si el treball és no
+sols el medi de dignificació de l'home sinó també de guanyar-se
+el pa o atendre sa subsistència, i tu logres, com dius, que el
+treball de deu el faci un de sol, pregunto jo: què faran els
+altres nou?
+
+-Se miraran com l'altre treballa- respongué, rient, en Ramon,
+com no donant importància a l'objecció.
+
+-Està bé- digué son oncle, impertorbable, buscant la revenja de
+la ironia de son interlocutor, -i en aquest cas també es deuran
+mirar com menja, a menos que aquest vingui obligat a
+mantenir-los o que tu, amb tes deduccions, hagis trobat la
+manera de fer que basti a l'home menjar un dia cada deu. Per
+més que t'asseguro que aquí toquem ja les conseqüències del
+sistema, amb els pobres que truquen a la porta i són
+treballadors vagatius, teixidors de la Pobla uns, faixaires
+d'Olot altres o bé corders de Camprodon, gent tota que s'hauran
+cansat de mirar, amb les mans a la butxaca, com un sol fa la
+feina de deu.
+
+-Bromes a part- replicà en Ramon,- cregui, senyor oncle, que és
+un error pensar que les màquines roben feina als braços: lo que
+fan és vulgaritzar i enbaratir els articles, eixamplant el camp
+de la producció. No nego el fet que vostè em senyala, mes és
+sols un efecte passatger de la transició. A l'aparèixer el
+primer ferrocaril, molts profetisaven la mort del gremi de
+traginers, i, en efecte, de moment les agències d'en Balira i
+d'en Muntanya se n'anaren al cel, mes lo cert és que el gremi
+no ha fet sinó progressar.
+
+El Rector no l'escoltava ja quasi, preocupat amb un altre ordre
+d'idees.
+
+-Escolta. Hauràs sentit alguna vegada- digué mig
+interrompent-lo -comparar els desagraïts amb els porcs, que
+sota l'alzina mengen les aglans, sense dignar-se alçar el cap
+envers l'arbre que les hi subministra. Doncs, ¿no et sembla que
+entre els que estudien els fenòmens de la naturalesa i
+especulen les forces que aquests els proporcionen, n'hi ha
+molts com els porcs, no es prenen la molèstia de considerar que
+aquelles aglans han caigut de més amunt, ja que, com diu Sant
+Tomàs, Déu és la causa primera i la força primordial de la qual
+dimanen totes les forces i totes les causes?
+
+-Cert que sí.
+
+El vell sacerdot se remogué en son setial, com disposant-se a
+donar el cop definitiu.
+
+-Però tu, que t'has enamorat de la naturalesa i et delites per
+penetrar sos misteris, ¿no trobes més bonic i fins més noble,
+en lloc d'estudiar les lleis per llurs resultats, buscar el
+Legislador? En lloc d'amidar les forces per llurs efectes, ¿no
+val més remuntar-se a son sublim impulsor, que és Déu?
+
+I aquí aclucà els ulls, el sacerdot, com l'artiller que, presa
+la punteria, aplica la metxa a la pólvora i, sense perdre alè,
+enjegà aquesta canonada seca:
+
+-Digue'm: ¿en tes investigacions l'has trobat, a Déu?
+
+En Ramon descobrí de repent el joc de mossèn Joan i l'objecte
+que perseguia. Comprengué que son oncle dubtava d'ell, i
+aquesta sospita el ferí al mig del cor. Un instant els dos
+interlocutors s'abrigaren amb una intensa mirada, que ambdós
+sostingueren valentament. Després en Ramon respongué amb veu
+reposada:
+
+-¿I que es pensa que els estudis científics no conduieixen a
+Déu, tant com els estudis filosòfics i teològics, dels quals
+vostè està tan emprendat? Que n'ha d'ésser, d'obcecat, el
+científic que no sent la idea de Déu en cada una de les
+infinites lleis que veu desenrotllar-se, tant si mira al cel
+com a la terra, com a l'horitzó! No és pas entre els
+esbrinadors d'aquestes lleis a on cal cercar-hi els impius i
+els descreguts; més aviat els trobarà entre els filosops i
+doctrinaris, molts dels quals, entenebrats de cap per
+cavilacions superiors a ses forces cerebrals, traïts per ses
+pròpies argúcies que acaben per tornar-se contra si mateixos,
+tocats de satànic orgull per lo que ells creuen triomfs de la
+raó i sovint no són més que fosforecències de cervells
+malaltissos, acaben per creure's semidéus, quan no són més que
+pobres alienats, dubten, neguen i reneguen, fins d'ells
+mateixos; mes el pobre científic, especulant sobre el fet,
+aplanat pel pes de l'evidència, pasmat sempre de lo que veu i
+sent, ¿de què pot dubtar, com no siga de ses pròpies forces, ni
+quin altre remei li queda que confessar-se petit i mesquí
+davant d'aquest Esperit Puríssim, Savi, Inmens i Etern,
+fundador i regulador de totes les lleis?
+
+En quant a mi, li afegiré que fins n'he sentit el contacte,
+d'aquest Esperit, amb una mena de frisança, amb una suprema
+delectació, un no sé què d'indefinible i imponderable, que en
+certs moments, transformant-me, m'identifica amb les
+harmòniques sensacions que m'envolten, emborratxant-me d'intens
+plaer. Me diuen que això és la percepció de la Bellesa, però a
+mi, que crec que la Bellesa és Déu, me sembla que aquestes
+sensacions no són altra cosa que l'espasme produït per la
+mística conjunció de Déu amb l'ànima.
+
+-_Bene!_, fill meu, _optime!_- exclamà el Rector, que havia
+escoltat amb la boca badada i llagrimejant l'expansió de son
+nebot. -Jo me n'alegro infinit, de veure que tens cap i
+respires pel cor; però ara més que mai sento no veure't amb la
+carrera que era el meu ideal. Allí sí que podries esplatjar-te
+sense perill amb aquests lirismes que tant t'agraden, i llavors
+trobaries el perquè d'aquestes sensacions psíquiques que...
+
+-Vol que li parli clar, senyor oncle?- féu en Ramon,
+interrompent-lo, com per a sostreure's a ses carícies. -Ja que
+em posa els dits a la boca, l'hi diré tot. No he seguit la
+carrera eclesiàstica perquè no he sentit la vocació i crec que
+cada u deu ésser allò a què ve destinat. A mi, donat mon
+temperament i mon modo d'ésser, potser la sotana m'hauria
+vingut estreta, perquè jo sóc un revolucionari...
+
+-Jesús, Maria, Josep!- exclamà mossèn Joan, fent-se enrera.-Què
+dius, ara!
+
+-Que l'espanta, el nom? Doncs no en trobo, d'altre per a
+significar que em sento enemic, ara mateix, de tot lo que veig
+instituït en nostra terra. Dubto de que sàpiga explicar com me
+trobo foraster a casa, igual que d'aventurer que torna vell a
+les llars que abandonà de jove i no hi troba ni els amics, ni
+les costums, ni les institucions que hi deixà i el record dels
+quals li havia mantingut viu el desig de retorn. Com si portés
+sang d'altres generacions, com si em vivifiqués un alè distint
+del que avui corre, sento repugnàncies per tot el que
+predomina, i sols rastrejant per entre la pols de lo caigut i
+oblidat, trobo, mig adormida, substància assimilable, única
+cosa que em fa creure que verdaderament és aquesta la terra
+que, com en somnis, he vista. Per exemple: en mos estudis m'he
+trobat cohibit per la subjecció a plans d'ensenyança ridículs,
+prescripcions absurdes i reglamentacions de cartilla, com si,
+més que a estimular les joves intel·ligències, se tirés a fer
+avorribles les matèries, subjectant-les a pautes antipàtiques.
+Observarà que, a l'obtenir el títol acadèmic, suprem objectiu
+de nostres estudiants, son primer impuls es rebotre els llibres
+al foc com trastos ja inútils, com improperis d'un calvari ja
+passat. És perquè el valor científic, artístic o literari d'una
+personalitat no es funda en lo que sap, sinó en els títols que
+posseeix. I vagi a demanar ideals, vagi a exigir grandesa
+d'aspiracions a gent que porta infiltrada la idea de sa pròpia
+nul·litat, fins al extrem de creure que els antics i, en darrer
+cas, els estrangers han dit ja tot lo que hi havia que dir en
+matèries d'Art, de Ciències i de Lletres. Ells creuen complir
+glossant o copiant lo que els altres han fet, com si d'aquests
+les millors ensenyances fossin ses obres i no els medis de què
+s'han valgut per a produir-les.
+
+Jo, a aquest escarransit esplet de ciència reglamentada,
+prefereixo cent voltes aquelles escoles antigues, filles d'una
+personalitat d'intel·ligència poderosa que lluitava contra la
+ignorància dels temps, ja treballant mig de frau sota les
+voltes dels solitaris monestirs, ja desenrotllant-se sots la
+protecció rumbosa d'un Mecenas potentat, sense acadèmies,
+títols ni graus, fent via segura, arrastrant darrera seu lleis
+i costums, influint en les èpoques i transfomant les societats
+en continuada evolució.
+
+Societat que no lluita és societat morta i és l'alè de la mort
+que planeja sobre nosaltres. El poc moviment que es nota no és
+de vida: és el treball interessat dels que cuiden de què el cos
+social no ressussiti. Vegi nostra terra com és malmenada per un
+caciquisme burocràtic, venal, corromput i corruptor, que ha
+lograt enxiquir, fins quasi anular-lo, l'esperit social. Lo que
+en diem classes conservadores o directores no són més que
+agrupacions i entitats enfitades de benestar material i
+sol·lícites sols a què es mantigui l'ordre legal, o sia aquesta
+sèrie d'organismes corromputs, de convencionalismes infames,
+sostinguts per la voracitat dels uns, per la conveniència dels
+altres i per l'apatia dels més, causa generadora de l'esplet
+socialista que creix, com la corrupció de la sang és la causa
+de les erupcions de la pell. Tot això és lo que a mi m'arbora,
+i ho voldria acabar, enc que fos a canonades.
+
+Mossèn Joan, de colzes sobre la taula i la cara caiguda sobre
+els punys closos, guardava una actitud pensativa. El jove
+continuà:
+
+-¿I sap vostè si l'Església, com institució social i pràctica,
+ocupa avui el lloc que li pertany? No és sols en les
+Universitats, sinó també en els Seminaris, a on és més de
+doldre la deficiència de l'ensenyança. Molt de llatí, molta
+teologia, ve-li aquí tot. Però, avui que, com ja li he dit
+altres vegades, la impietat, abandonant el camp de la
+filosofia, invadeix el científic, el de les arts, el de la
+història i fins el de l'economía, falsejant-ho tot, és aquí a
+on deu portar-se la lluita. La teologia escolàstica, amb tota
+sa sublimitat, entenc jo que avui ha complert bona part de sa
+missió, doncs les veritats catòliques, ja de si prou sòlides i
+respectables, quan descansen sobre bases científiques, tenen
+una força d'atracció a la qual res resisteix. Abans la idea
+cristiana ho era tot: les ciències i les arts brillaven, a son
+impuls, amb llum clarissima; les costums i les lleis se
+formaven a son calor, i l'esperit de lluita, encarnat en ella,
+era vida feconda en avenços morals i materials. Avui la
+societat, acostumada a evolucionar independentment d'aquest
+esperit, ha substituït les antigues democràcies cristianes per
+altres democràcies racionalistes i materialitzades, les
+agremiacions de caràcter senzill i pràctic per una burocràcia
+inflada i venal, i el sensualisme ha glaçat les consciències
+dels de dalt i pervertit les costums i enervat les forces dels
+de baix.
+
+Però encara en nostra terra ha tingut resultats més
+deplorables. Un temps, nostre poble, regit per institucions
+pròpies, se distingia per sa virilitat ensems que per son
+esperit pràctic, reflexiu, emprenedor i evolutiu sempre cap a
+la perfecció. Posteriorment, degut a suggestions exòtiques
+incomprensibles, per prevenir de races inferiors, política i
+econòmicament parlant, i a contingències i desgràcies
+d'aquelles que marquen els destins d'un poble, perdé ses
+institucions i, faltat del calor essencialment democràtic i
+cristià que havia presidit sa constitució, caigué enlluernat
+per fascinacions mentideres, com raça vençuda als peus de
+l'opressor. La desgràcia ha estat per tots, mes ¿qui sap si
+bona part de culpa la tenen els que, posseïdors un dia de tota
+la ciència i de tota la ilustració de son temps, se deixaren
+arrabassar el ceptre de son poder?
+
+-Per Déu, Ramon! A on vas a parar?- digué el Rector alçant el
+cap, trastornat.
+
+-Vaig a parar a què caldria combatre de fort i de ferm tot
+l'ordre de coses avui existent, enderrocant i extirpant tot lo
+podrit i corcat dels actuals organismes socials, perquè,
+desenganyem-nos!, res hi ha en ells que sia aprofitable... ni
+nosaltres mateixos, si no ens sotmetem a un fort tractament de
+depuració, injectant en nostres venes sang nova. Es precís
+revifar l'esperit pràcticament cristià de nostra raça, perquè
+aquest torni a influir, redreçant-los, els organismes socials
+peculiars de nostra terra, orejant-la del baf d'estrangeria que
+l'ofega. Així i sols així hi pot haver esperança de salvació.
+D'altre modo...
+
+-Prou, fill meu, prou n'hi ha- exclamà, interrompent-lo, mossèn
+Joan. -No m'hauria figurat mai que em surtissis amb aquests
+aires de missionista de noves idees. En lo que acabes de dir hi
+ha coses que són veritats evidents, altres no m'atreveixo a
+jutjar-les jo, pobre rector bosquerol, que fa ara mateix trenta
+anys que visc fora del món. Mes, amb tot, he notat fets i
+circumstàncies el record dels quals se m'ha renovat ara mateix,
+donant-me esfereïment. Per exemple, al veure com minva el ramat
+dels bons, no he pogut menys de reflexionar algunes vegades,
+cercant les causes que tal vegada no resideixen exclusivament
+en la natural propensió que té la naturalesa humana al mal,
+sinó també bona part en el mal exemple dels encarregats de
+dirigir-lo. La suplantació dels antics organismes per noves
+institucions, contràries a l'esperit del pais, haurà portat el
+retraïment de la gent de bé i l'exaltament de la canalla que ha
+trobat la porta oberta a totes les seves concupiscències.
+D'aquí la prevaricació i la corrupció en tots els rams de
+l'administració, que a son torn ha portat la desesperació en
+les víctimes, ensems que la perversió en els que en resulten
+favorescuts: circunstàncies, totes, que predisposen, si no
+condueixen de ple, a la indiferència, a l'escepticisme i a la
+impietat... Mes, en fi, deixem això, que és massa fondo per a
+nosaltres: un altre dia en parlarem més llargament. Ves-te'n a
+descansar, que deus estar capolat.
+
+
+
+VII
+
+Tan bon punt hagué en Ramon donat la bona nit, exclamà la mal
+cofada de la Feliça:
+
+-Vaia un barrut com n'hi ha, d'aquest garlaire! Ja li asseguro
+que si l'hem de mantenir gaires dies... Ja miraré de no
+donar-li pas pa tou, que aviat ne quedaríem sense. Menja les
+crostes i deixa les molles; se coneix que té millor dentat que
+un hom... Alça, alça! mig got de vi per a l'aiguera: el deuen
+collir a la font, a ca seva, que el faci anar tan a dojo.
+
+A tot això mossèn Joan res hi deia, passejant-se capficat sala
+amunt i sala avall.
+
+-I demà què vol que faci per a dinar?- reprengué la Feliça tot
+plegant les estovalles.
+
+-Demà mata la polla negra que tens a l'engreix- respongué el
+rector sense mirar-la ni parar de passejar.
+
+-Oh, sí, la polla negra...- gemegà la dona. -Que aviat ho ha
+dit! Mes la rossa s'enyorarà.
+
+-Mata la rossa i tot!- cridà l'altre, malhumorat. I, prenent la
+llumanera, es ficà dintre sa cambra.
+
+Queda la Feliça, sola, murmurant:
+
+-Ja se'n farà mal fart! Si que la pujariem dreta, la paret!
+
+Tot dient això, tornava a l'ampolla el vi que en Ramon havia
+deixat a la copa i recollia els abundosos residus de pa que
+també havia malbaratat, amb l'evident maligne propòsit de
+reunir-los amb una altra reserva que ja portava feta de
+tendrums i pellingots de la mateixa procedència i servir-los
+l'endemà traïdorament baix una o altra forma.
+
+Cal fer-ne el retrat, d'aquesta Feliça. ¿Heu vist aquests
+croquis de terra crua que, modelats amb quatre esgarrapades,
+solen abundar, arreconats i polsosos, per les lleixes dels
+tallers dels escultors, croquis que no són altra cosa que
+l'assaig de traducció plàstica, el crit d'alto! donat per
+l'artista a la idea que, amb la velocitat de llamp, creua les
+fronteres del pensament i que, si a voltes queda presonera
+servint d'eix sobre el qual giravalta i pren forma una
+verdadera creació, en altres, les més, s'esmuny, deixant entre
+els dits de son perseguidor sols un pilot de fang grapejat i
+retort, un ninot sense a penes forma humana, que pel cap té un
+cigronet, amb faccions fetes a pessigades i cops de boixet, i
+per cos i membres quatre nueses informes, vestides amb tires de
+fang xafades al pla de la mà? Doncs aquí teniu la figura de la
+majordona.
+
+Allò, en veritat, no era figura: no era més que un croquis,
+però un croquis fracassat i abandonat, com si son autor
+s'hagués adonat de què no reeixia. Mostrava son cap de cigró,
+son nas de píndola xafada i sos ulls com fets amb el mànec del
+boixet. Sa boca, com ressentint-se de la precipitació amb què
+seria feta i de què l'artista no es fixava en detalls, havia
+quedat desequilibrada; puix, mentre la comisura dreta tirava
+cap amunt, l'esquerra penjava en avall. Això donava el resultat
+de què, mirada per un perfil, feia una mitja rialla que
+entristia, i, per l'altre, dibuixava una dolorosa ganyota que
+feia riure. Fins el color uniforme de la carn, la roba i els
+cabells, un color moreno polsós, li acabava de donar tot
+l'aspecte dels referits bocetos.
+
+Ningú sabia d'on era filla ni quants anys tenia, ni a ningú
+feia falta saber-ho. A mossèn Joan li pervingué d'una deixa
+d'un seu condeixeble de Cervera, beneficiat de Girona, qui
+l'havia pujada de petita i n'estava molt joiós. Tan joiós
+n'estava, que havent fet, abans de morir, hereu de confiança a
+mossèn Joan, després d'encarregar-li la distribució de ses
+pobreses per a bé de l'ànima pròpia i dels cossos d'alguns
+parents, volgué testimoniar-li son afecte llegant-li la
+majordona, encarregant-li, sobretot, que no la deixés patir.
+Bon segur estaria, el bon beneficiat, de l'eficàcia de sa
+recomanació, per quan cregué excusat deixar a la dona cap
+violari, acontentant-se amb assenyalar-li unes sabates de
+simolsa, mig noves, i una dotzena de mocadors de butxaca.
+
+Mossèn Joan rebé resignat l'esplèndida herència de son company,
+i quan, terminada la segona ensenyança de son nebot i posats en
+regla els assumptes del patrimoni, resolgué retirar-se de nou a
+la parròquia de sa propietat, se n'emportà la Feliça per
+majordona.
+
+Al principi no anava pas tan malament, perquè, si bé la Feliça
+sempre havia sigut del puny estret, no es propassava, sens
+dubte per no conèixer encara prou el gènit del seu amo, i això
+fins a cert punt era, com ja insinuà en Pascal, un fre que
+salvava al rector d'anar la major part de l'any sense calces,
+com bon segur hi hauria anat, donat son caràcter després,
+complaent i caritatiu fins a la innocència. Però, més endavant,
+l'avarícia i ganyoneria de la majordona s'accentuaren tant, que
+li arribà a portar sèrios disgustos, no per les privacions
+personals que li duia -que aquestes ja les acceptava com un
+cilici voluntari,- sinó per les pertorbacions i els compromisos
+que li ocasionava. Els parents i amics, així com els principals
+feligresos, les relacions amb els quals eren tan del gust de
+mossèn Joan, deixaven de freqüentar la Rectoria, no tant per no
+veure la mala cara de la majordona, com per a evitar disgustos
+i conflictes al pobre sacerdot, quals desitjos de complaure i
+obsequiar a sos hostes es veien deslluïts per les mesquineses i
+poca prudència de la Feliça.
+
+Aquests contratemps i aislament que li portaven, feien sofrir
+molt a mossèn Joan, qui de bona gana hauria sacrificat la
+majordona en obsequi de ses bones relacions amb sos parents i
+feligresos; però aquell _no la deixis patir_ del legatari era
+una barrera infranquejable per a sa pobresa d'esperit. Sofria,
+callava i... anava tirant.
+
+En honor de la veritat cal afegir que llevat d'aquelles coses
+que representaven un gasto, no és que li manqués res al senyor
+Rector de Vall de Pedres, que era cuidat, apedaçat, espolsat i
+portat com una ampolla per sa majordona. Però es veu que
+aquesta, alliçonada per son primer amo i preveient que mossèn
+Joan no tenia hereu a qui llegar-la, tractava, com vulgarment
+se diu, de fer-se ella mateixa el jaç. Al menys així ho
+murmuraven males llengües.
+
+Ja es compendrà que el pobre Montbrió tindria lloc aviat de
+certificar que no era mancada de fonament la predicció d'en
+Pascal. Ho notà al matí amb la misèria de l'esmorzar, i se
+n'acabà de convèncer al dinar. Durant aquest, mossèn Joan
+estava enraonador, animant la conversa, que versava sobre sos
+temes familiars: l'estat eclesiàstic, comparat amb l'estat
+matrimonial, i sobre si son nebot concebia millor la Bellesa
+des d'un punt de vista purament ideal, o bé, com deia ell, amb
+faldilles i arrufats. Semblava com si tingués un especial
+empenyo en distreure el jove de l'àpat coquinament patriarcal
+que la Feliça havia posat damunt la taula. Però quan veié que
+en lloc de la polla que esperava i en la qual sens dubte
+confiava per a salvar tan desairada situació, compareixia
+aquella amb un plat de mandonguilles amb suc, fetes Déu i ella
+sabien com, no pogué contenir més son disgust.
+
+-I la polla?- exclamà, dirigint-se a la majordona.
+
+Aquesta pregunta quedà sense resposta. És a dir, sense resposta
+no, perquè oncle i nebot comprengueren prou bé que una mena de
+sanglot i una certa ganyota que aquella havia fet tot
+esmunyint-se cap a la cuina, volien dir, ben traduïts, que la
+polla no els faria pas mal de ventre.
+
+El pobre Rector quedà tot avergonyit, i en Ramon, prenent
+d'això peu per a revenjar-se de les bromes de son oncle,
+exclamà sense fer embuts:
+
+-¿I vostè permet semblants imposicions del servei? ¿I és per a
+arribar en aquest resultat que va estudiar tanta filosofia,
+abomina de les dones i m'aconsella la carrera eclesiàstica?
+
+Mossèn Joan rebé la punyalada al mig del cor, i de tal manera
+ho demostrà en la trasmudació de son visatge, que en Ramon se
+penedí d'haver picat tan fort i procurà, com de costum,
+tirar-ho a broma, afegint:
+
+-Veritat és que aquestes són menudències que no valen la pena i
+que, prenent-ho bé i alegrement, se completa el sistema.
+Ademés, això prova que vostè sap lo que es pesca, quan diu allò
+de _Mulieri non des potestatem domus tuae_..., etc., perquè si
+tal fa una dona que està a sou, ¿què no faria si es veiés
+salvaguardada per l'indissoluble, llaç del matrimoni?
+
+-Ai, fill meu!- digué el Rector amb cara compungida. -N'hi ha
+de moltes menes de llaços indissolubles, en aquest món, i Déu
+vulgui que sia encara el del matrimoni el que trobis més pesat.
+
+
+
+VIII
+
+Passaren la tarda passejant pel poble (que res té de
+particular, llevat de l'església, magnifica construcció
+romànica, emblanquinada i malmesa) i per sos encontorns, que
+són esplèndids.
+
+Portat per la dèria d'enterar-se de tot, en Ramon no es cansava
+de preguntar noms de muntanyes, cingleres i masies. Entre
+aquestes sonà el nom de Serra-Bruna, gran casal que s'obirava
+al lluny i ja abans l'havia intrigat per les referències que
+n'havia fet en Pascal.
+
+Mossèn Joan ponderà les excel·lències de la família,
+particularment de la senyora, que era una santa cristiana.
+
+-El senyor és un subjecte de bon fons i intatxables costums.
+Sinó que, Déu el faci bó!, sols li mancava un gra de ronya per
+a gratar i se l'ha buscat embrancant-se amb plets contra el
+poble que, sobre no produir-li sinó gastos, li lleven la
+tranquilitat i la fama, essent un os de mal rosegar per al
+pàrroco, que no sap com empatollar-s'ho ni a qui donar la raó
+sense ofendre a ningú.
+
+-I de què es tracta?- s'atreví a preguntar en Ramon.
+
+-Què sé jo? Hi ha aquí l'empriu de Serra Calma, que usufructua
+el poble des de temps immemorial. Cada veí pot portar-hi el
+bestiar que a l'hivern manté en son terme. La gallorsa és
+repartida a prorrata entre tots els veïns, que se l'arrenden o
+l'aprofiten a son gust. Sembla, doncs, que la familia
+Serra-Bruna posseeix, del temps del rei Martí, una cèdula que
+li concedeix amb exclusivitat el dret de gallorsa sobre tal
+empriu, però qual dret resulta de fet abandonat, ja que no hi
+ha memòria de què l'hagin lucrat mai, si bé ell sosté que
+aquest dret no ha prescrit, perquè s'ha cuidat sempre de
+promoure oportunament les accions per a evitar-ho. Doncs a
+aquest bon senyor, que no té prou butxaques per a ficar-hi el
+diner que li sobra, se li ocorregué entaular demanda formal i
+promoure un plet que ja fa més de dotze anys que dura i en el
+que ara mateix hi han sucat o hi suquen tots els curials de la
+província, guarnint entre tots un tal entrellat d'incidents,
+sentències parcials, competències i provisions que ja no hi ha
+qui ho entengui. Amb tot això el poble n'anirà cada dia pitjor,
+i, faltat de l'apoi dels que naturalment deurien ésser sos
+protectors, se llençarà en braços del primer pillet que surti
+per a explotar-lo. Jo, temps enrera, havia intentat interposar
+mon escàs valiment per a transigir-ho, però vaig veure que
+aquest bon senyor, que en lo demés, és com una pasta d'Agnus,
+en tocant aquest punt s'enterca com una mula, sense que hi hagi
+ningú, ni la seva muller, que li faci entendre ses pròpies
+conveniències. Tement enredar-ho, vaig resoldre no parlar-n'hi
+més, reservant-me, en tot cas, per a ocasió més propícia.
+
+-I els demés propietaris, què fan?
+
+-Què vols que facin? Per darrera enllà el bescanten sense
+atrevir-se a posar-se-li al davant, perquè és un trumfo dels
+grossos, amb molt bons padrins a Girona i a Madrid: deixen
+córrer la bola.
+
+-És lo que li deia ahir- féu en Ramon, després d'una estona de
+reflexió. -La pestilència puja, puja, i ja està arribant a dalt
+de les muntanyes.
+
+
+
+IX
+
+En Montbrió, disgustat i compadit de son oncle per l'estat de
+violència que el gènit de la majordona li creava, i sense
+perjudici d'estudiar els medis de combatre aquella situació
+tonta, resolgué de moment, pretextant una urgència, partir al
+següent dia de bon matí. Com son oncle devia assistir a uns
+funerals a Prunés, quedaren convinguts en fer junts el trajecte
+fins a la partió dels camins.
+
+Estava al bo del son quan aquest el despertà innovant-li que
+plovia, i per lo tant que no es mogués, que ell compliria amb
+lo dels funerals, perquè no podia excusar-se'n, i tornaria a
+dinar.
+
+El jove declarà que sols en cas extrem se quedaria, perquè
+tenia compromís d'ésser a Vich al vespre. Li prometé sovintejar
+les visites, i es despediren afectuosament.
+
+Una hora més tard trucava a la porta la majordona, avisant que
+quasi no plovia i que la xacolata es refredava a la taula. Ell
+s'incorporà; mes, com sentís batre les canals al pati,
+comprengué la mangauxa de la dona i tornà a adormir-se. Al cap
+d'altra hora, vinga trucar de nou la majordona, cridant que ja
+el cel s'asserenava. Aquesta vegada cregué ell que, quan menos
+en part, era cert, i s'alçà.
+
+Al sortir de la cambra glopejà una xicrada d'aigua bruta, que
+altra cosa no era la xacolata servida per la Feliça, mentre que
+aquesta, rient de mitja cara i plorant de l'altra mitja, li
+parlava amb manyagueria, comunicant-li que en Pascal havia
+deixat ensellat el cavall, i que, segons profecia del mateix,
+no plouria ja més. I, efectivament, a l'alçar-se el jove de la
+taula i sortir a la miranda, ja començava un altre ruixat que
+durà una hora.
+
+La majordona es frisava per veure el _barrut_ fora de casa, i
+aquest, que tenia prou ganes d'anar-se'n, se'n veia privat pel
+desfet temps, lo que li donava un mal humor de tots els
+diantres. Així és que, al sentir a la majordona maldar de
+continu sobre el mateix tema, se li excitaven els nervis,
+donant-li accesos de ràbia que el tentaven d'agafar-la pel
+clatell i amorrar-la sota la canal. Forçat d'aguantar-se,
+procurava matar el temps repassant la llibreria del Rector i
+posant en ordre algunes notes.
+
+De tant en tant, el sol semblava com si anés a treure el nas
+per una clariana, que no era més que una solució de continuïtat
+entre la bromada que se n'anava de buid per a fer lloc a la que
+venia carregada d'aigua.
+
+Una vegada que la majordona tornava amb el seu pic pic, fent-li
+notar que unes espesses bromes blanques que fugien rossegant-se
+a flor de terra per la costa, eren senyal infalible de la fi de
+la pluja, el jove no es pogué contenir.
+
+-Ja en té, de ganes de què me'n vagi- exclamà, -però sàpiga que
+encara en tinc més jo d'anar-me'n, sols per no sentir-la ni
+veure-la, a vostè.
+
+-Jesús, Maria, Josep! Sant Cristià! I ara! Quines coses de dir!
+¡Vegi si jo puc tenir ganes de que se'n vagi! ¿No és vostè el
+nebot del senyor Rector? No el té ell a gust? Doncs, lo que ell
+vol, a mi m'està bé.
+
+En Ramon li girà l'esquena i es posà a passejar-se per la sala.
+
+De sobte aquella, que s'havia eclipsat un moment, tornà
+cridant:
+
+-¡Vegi, vegi, senyoret, com surt l'arc de Sant Martí; digui si
+no és això senyal de bonança!
+
+En Montbrió s'aproximà a la balconada que treia a la miranda, i
+veié l'esplèndida arcada estenent sos brillants anells de serra
+a serra, de lo qual s'alegrà com si fos realment el signe de sa
+deslliurança. No plovia gairebé gota, y una ullada de sol,
+escorrent-se per una escletxa dels núvols, feia brillar amb
+esclats de mil colors els serrells d'aigua que ploraven de les
+parres que guarnien la porxada. Se n'alegrà, amb aquella
+alegria que produeix sempre en la naturalesa la successió d'un
+fenomen lluminós després d'un de tenebres, com el dia després
+de la nit.
+
+-Vaja, dona, vaja!- digué dirigint-se a la vella, amb to
+complascent. -Serveixi'm el dinar i marxaré de seguida.
+
+-El dinar?...- féu ella plegant les mans amb posat d'admiració.
+-Pas que n'he fet! Com que el veia amb aquest deliri per
+marxar!...
+
+En Ramon quedà de pedra. Tenia motius per a conèixer la
+tacanyeria d'aquella dona, mes no la creia capaç de despedir-lo
+de casa de son propi oncle poc menys que en dejú. Amb una
+mirada furiosa, mesurà la gran mesquina de dalt a baix, clogué
+el puny dret, amb intencions de descarregar-l'hi sobre el cap,
+aixafant-li el cigronet o fent-li caure a la part de dintre. Se
+contingué, no obstant, i girant l'esquena emprengué la porta
+escala avall. La Feliça el seguí, cridant-li des del cap de
+l'escala:
+
+-Miri: si vol hi ha un plat de sopes d'ahir, que les guardava
+pel senyor Rector quan torni de funerals.
+
+-Planti-se-les al clatell!- respongué en Ramon, girant el cap
+des del replà, i es dirigí a l'estable per a embridar el
+cavall, que ja estava ensellat i a punt de marxa.
+
+La Feliça, que li anava seguint les petjades, corregué afanyosa
+per a tenir-li l'estrep, mes ell la repel·lí amb un regany.
+
+Al passar el portal se parà en sec. Verdaderament feia goig de
+posar-se en camí amb un temps com el que es presentava, doncs
+per la part de Llevant venia un tall d'aigua espantós. La
+majordona comprengué sa vacilació, i, com per a donar-li ànim,
+temerosa de què tornés enrera, li deia:
+
+-Lo que és ara rai, prou està ben esbargit el temps, i, sinó,
+vegi per allí com ix la _Marieta de l'ui blau_.(*)
+
+Sentir-la en Ramon i regirar el cavall tirant-li a sobre, tot
+fou obra d'un moment. Valga-li la llestesa amb què es ficà a
+dintre, que, sinó, la bolca als peus de la bèstia. Però, fora
+ja de tino, començà a increpar-la amb mil penjaments,
+tutejant-la sense cap mena de consideració.
+
+-Vina- li cridava, -veia fastigosa, que te la pintaré a
+l'esquena, amb la punta del fuet, la _Marieta de l'ui blau_.
+Surt, pallonga, escanyavicaris, que et donaré una racció de
+xinxons d'aquells què no es descanvien. Ah! fes que m'hi pugui
+adobar, que ja els esquitxaràs aquests que arrecones a costes
+de la salut del teu amo, estiracordetes!...
+
+I altres coses que no es poden escriure.
+
+La majordona semblava desesperar-se al sentir-se tan
+maltractada: s'estirava els cabells i picava de peus com una
+ximple.
+
+En Ramon passava el portal en el moment que començava de nou a
+ploure. Això li renovà la quimera, i, girant-se amb la vella,
+que seguia fent comèdia, li cridà encara:
+
+-Maleïda bruixa! Ves: aquí la tens, ja, la teva _Marieta_.
+¡Llàstima de vara de freixe que vaga per espolsar-te el cuiro,
+cabra ronyosa!...
+
+I, mentre deslligava l'abric que a prevenció duia a la pera de
+la sella, emprengué desesperat la trotada, empaitat pel vent
+pluig i entre xarbots d'aigua fangosa.
+
+(*)_Nom amb què designen els pagesos l'ull de serena que en
+dies plujosos, surt a vegades a l'horitzó i que, en certes
+circumstàncies, sol designar la fi del mal temps._
+
+
+
+X
+
+Encara li durava l'excitació, que no bastava a calmar la
+ruixada d'aigua fresca que li queia damunt escorrent-se per ses
+espatlles i les anques de la bèstia, quan, al passar per sota
+el porxo d'una masia de gran presència, sentí que el cridaven
+per son nom des de dalt. Tirà les regnes i alçant el cap
+reconegué la casa de Serra-Bruna i veié amb sorpresa que era
+son oncle, que li deia amb son to de veu entre plorós i
+rialler.
+
+-Però, fill meu, ¿que t'has tornat boig per marxar amb semblant
+temps? ¿No havíem quedat en què m'esperaries si seguia la
+torbonada?
+
+-L'he esperat fins que m'han fet a fora.
+
+-Sants del cel!- exclamà el vell, esfereït com si pressentís
+algun greu contratemps ocorregut durant sa ausència, -¿I qui
+pot haver-te tret a fora de casa meva?
+
+-Qui? la mala pua de la seva majordona, aquella que mana més
+que l'amo, és qui m'ha despatxat en dejú, tractant-me com a un
+gos foraster. Prou que l'hi explicarà ella afegint-hi que l'hi
+he dit tot lo que m'ha vingut a la boca, lo que no és cert,
+perquè moltes més coses m'he engorjades per consideració a
+vostè, que la protegeix per més que ella el deshonra.
+
+Tals paraules en boca d'en Ramon no es comprenien sinó donat
+l'estat de sobreexcitació en què es trobava. Son pobre oncle
+estava aplanat. Apoiant-se de mans sobre la baixa barana del
+porxo, tenia el cap mig penjant, semblant-se a la coneguda
+estàtua del gladiador moribond. Son aspecte era tan llastimós,
+que per fi el jove, el bon cor del qual era evident, se'n
+condolgué. Enfilant la gran porta mig oberta de l'entrada,
+saltà del cavall, i, entregant les regnes a un mosso que li
+sortí al pas, se'n pujà escala amunt, trobant al seu oncle a
+l'últim replà que l'esperava, fent-lo entrar en el recibidor.
+
+Amb breus i concises paraules li explicà l'ocorregut,
+declarant-li, per fi, que si en lo successiu volia veure'l,
+anés a la casa pairal, a on ocuparia sempre el lloc de son
+difunt pare; però que ell a la Rectoria no hi posaria més els
+peus mentre criés semblant bestiola.
+
+El pobre capellà li tirà els braços al coll, exclamant:
+
+-Fill meu, fes lo que et sembli: abandona'm, com tothom m'ha
+abandonat, però compadeix-me com tothom me compadeix. Déu sap
+si sóc sociable i si disfruto amb l'amistat i visites dels
+parents i amics, com sap també lo que sofreixo en mon
+aislament. Sóc víctima d'una manda piadosa, d'un compromís
+contret a l'espona del llit d'un agonitzant. Era amic carinyós
+i lleal, i em recomanà aquesta dona al moment de morir. Li vaig
+prometre no deixar-la, per més sacrificis que em costés; i,
+encara que en aquells moments no calculava ni podia calcular
+quina mena de sacrificis podria costar-me, no és això raó
+perquè ara me'n desentengui. És un mal del qual sols Déu pot
+enviar-ne el remei disposant de ella o de mi.
+
+En Ramon, del tot desarmat i fins enternit de lo que sentia,
+volgué, abans de despedir-se, apaivagar un poc la pena de son
+bondadós oncle, empleant son antic sistema de tirar la cosa a
+broma, dient:
+
+-En fi, reconec son sacrifici i l'esperit d'abnegació que el
+porta a aceptar aquesta tirania. Vostè disposi de mi en tot i
+per tot; mes, en quant a la Rectoria, repeteixo que sols hi
+posaré els peus quan Déu hagi enviat el remei disposant de
+vostè o d'ella. En el primer cas, hi vindré per a aprofitar
+l'ocasió d'apretar-li a la Feliça el ganyot, i en el segon,
+encara amb millor gust, per a cantar el _gori gori_ a la mala
+vella i menjar-me la polla rossa i la negra en la mateixa taula
+on tanta gana m'ha fet passar.
+
+-Sempre seràs plaga!- digué el Rector, ja més asserenat i
+agafant-lo pel braç. -Però ja n'hi ha prou, de misteri, que
+estem cridant d'una manera inconvenient l'atenció de la gent
+d'aquesta casa. Entra i et presentaré, advertint-te per
+endavant que de cap manera consentiran que segueixis ton camí
+amb semblant temps.
+
+-No em quedaré ni que em pengin- exclamà en Ramon amb vivesa.
+-I per evitar-me un refús, val més que ens despedim sense
+entrar.
+
+I això dient, besà la mà de son amoïnat oncle, que en va
+tractava de retenir-lo, quan de sobte, obrint-se la porta
+vidrada que separava el recibidor de l'espaiosa sala, aparegué
+el senyor amb aire campetxano, exclamant:
+
+-Vaja, senyors! ¿Què fan aquí parats al peu de l'escala? Per
+què no entren?
+
+-Vegi, don Eudald: aquí té mon nebot que s'empenya en passar de
+llarg, fins privant-me del gust de fer-li sa presentació.
+
+-Ah! Vostè és el nebot de mossèn Joan?- digué don Eudald
+acabant de passar la porta i allargant al jove la mà. -I quant
+m'alegro de coneixe'l! Però faci'm el favor d'entrar, perquè en
+quant a lo de passar de llarg, és cosa que amb semblant temps
+no ho consentiria a un desconegut; però a vostè ni ara ni mai.
+
+Mossèn Joan, per sa part, feta la presentació de don Eudald a
+son nebot, afegí:
+
+-Mira, Ramon: en aquesta casa, hi entro i surto com de família,
+honrant-me amb una confiança que, encara que immerescuda, me
+permet manar-hi tant o més que en ma pròpia casa.- (Això ho
+digué amb un cert retintin que copsà al vol en Ramon.) -Vull
+dir-te, doncs, que la invitació de don Eudald és coral del tot,
+i que no és de llei que la refusis.
+
+En Ramon, que, barret en mà, havia cortesment correspost a la
+bona arribada de don Eudald, respongué resoltament:
+
+-Don Eudald: jo agraeixo, com no es pot imaginar, sa invitació
+que m'honra més del que mereixo; però dec fer-li notar que el
+temps que fa en aquest moment el feia ja quan he muntat a
+cavall; per lo que compendrà si deuen ésser poderosos els
+motius que m'obligavn a marxar i ara m'impedeixen quedar-me:
+d'això no n'hi dirà de menys el meu senyor oncle, que els
+coneix.
+
+I tal si els coneixia, mossèn Joan! Aquestos no eren altres,
+per una part, que la quimera que encara el jove portava a
+dintre, i, per altra, una espècie de pueril complacencia que
+sentia al posar de relleu davant de son oncle la diferència de
+procedir d'aquella persona a la que veia per primera vegada,
+comparada amb la de la seva majordona.
+
+Seguia don Eudald retenint el jove, que pugnava per
+desfer-se'n; mossèn Joan patia crudelment al considerar que,
+per sa culpa, son nebot se veia empenyat a viatjar en dejú,
+essent prop de migdia i tenint que fer més de dues hores de
+camí entre mig d'un temporal desfet. Comprenia bé que allò no
+era més que un contrapunt, un cop de gènit del jove, i
+desitjava retenir-lo, tant per evitar-li les molèsties
+consegüents a son descabellat propòsit, com per a mitigar-li
+aquell mal record de sa visita. Ademés, i era la pura veritat,
+el molestava en gran manera el pensar en els judicis que
+aquella familia hauria de formar de tota aquella estranya
+escena. Se li acudí una idea i la posà en pràctica tot seguit.
+Obrí la porta de la sala, i des de son llindar, cridà:
+
+-Montserrat! Vina, pubilla, a veure si tindràs tu més poder que
+ton pare.
+
+Quasi instantàniament, igual que si esperés sa entrada, com els
+actors en el teatre (senyal de què no caminava gaire lluny),
+aparegué una bona mossa, de cara frescal i fina, trajo de bon
+tall entre pagès i vilatjà, la qual quedà parada, cobrint-se
+ses galtes de lleugera rojor, ensems que apareixia la blancor
+de ses dents descobertes per un graciós somriure.
+
+-Veges- continuà mossèn Joan: -aquí tens aquest esterlocat de
+mon nebot, que s'empenya en passar de llarg i fanguejar per
+aquests camins, dinant tard i malament a Vall-llosell, en
+comptes d'acceptar l'hostatge que aquí se li ofereix. Digues:
+vols que es quedi? Si o no?
+
+-I ara, mossèn Joan! Quina pregunta!- féu la noia, atansant-se
+modestament alguns passos. -És clar que s'ha de quedar.
+
+-Doncs mana-l'hi tu, perquè a ton pare ni a mi no ens obeeix
+pas.
+
+Les mirades dels dos joves se creuaren, parant-se com curiosos
+i admirats l'un de l'altre, cosa d'un instant imperceptible.
+Els ulls de la noia s'abaixaren primer i, atansant-se els dos
+fins a donar-se les mans, digué ella amb cert graciós
+desembràs:
+
+-Jo no el convido pas, perquè això ja ho ha fet el papà; jo
+sols li prego que no el vulga desairar, refusant el sopluig que
+amb tan bon cor ell li ofereix.
+
+-Sento vivament, senyoreta- féu en Ramon un tant desconcertat
+-el compromís en què em posa d'aparèixer com un ingrat, essent
+així que mon agraïment per l'honra que m'ofereix és superior a
+tota ponderació. Consideri que quan m'he posat en camí, malgrat
+el temps que fa, és perquè sèries ocupacions me reclamen a Vich
+aquesta mateixa nit.
+
+-Per sèries que siguin tals ocupacions, no ho seran tant com el
+disgust que ens donarà el seu refús, ni com el remordiment que
+ens quedaria d'haver-lo deixat partir en semblants
+circumstàncies. Jo li prec novament que es quedi, i, si no ho
+vol fer per nosaltres, faci-ho... pel seu oncle.
+
+Aquestes paraules foren pel jove com un raig de llum. Fins en
+aquell moment no havia comprès que la inconcebible tossuderia
+havia, per força, de deixar en situació poc airosa el pobre
+Rector davant d'aquella tan amable família; lo qual havia de
+revenir en noves mortificacions i motius de pena per al
+bondadós vell, que ja prous ne portava a sobre per tot lo
+succeït. Altrament, tals paraules li feren sospitar si la noia
+hauria penetrat el secret de sa obcecació, lo que denotaria en
+ella una perspicàcia, ensems que una delicadesa de sentiments,
+que el feriren com una revelació.
+
+I era tan simpàtica l'ofrena i tan insinuant la invitació en
+boca d'aquella hermosa i quasi desconeguda donzella, que...
+vaja! hagué de declarar-se vençut.
+
+-Senyors... no puc resistir més: disposin de mi- féu l'hereu
+Montbrió, acotant el cap i obrint els braços caiguts al llarg
+del cos.
+
+
+
+XI
+
+Se conta de Cèsar que en una de ses incursions a les Gàl·lies,
+al passar per un llogarret perdut en un recó dels Alps, digué a
+un de sos oficials amb qui estava conversant de política de son
+temps:
+
+-Més m'estimaria ésser el primer aquí que el segon a Roma.-
+Aquesta expressió té una equivalència exactíssima en nostre
+vell adagi que diu: «Val més ésser cap d'arengada que cua de
+pagell.»
+
+Al veure tants propietaris rurals abandonar llurs grandioses
+masies, dotades d'excel·lents condicions d'estatge, per a
+trasbalsar-se a una ciutat o vila, reduint-se a la vida de
+lloguer en carrers sovint rònecs i sense sol ni aire, fent una
+vida avorrida i sense objectiu, gastant a voltes lo que llurs
+rendes no donen o estalviant lo que en llurs pairals se malmet,
+deixant un lloc a on són i representen alguna cosa per altre a
+on no són ni representen res, se comprèn bé que entre nostres
+pagesos no abunda pas l'esperit de Cèsar.
+
+L'alta i baixa muntanya estan sembrades de caserius que tenen
+l'apariència de poblets. Grandiosos bastiments a on la pedra
+picada hi és a dojo en arestes, finestrals i brancades amb
+mirandes i porxades d'excel·lent orientació, escales
+monumentals i cambres espaioses, algunes decorades amb gran
+riquesa, grans llisses, eres com places i cabanyes com
+catedrals, tot d'una grandiositat que demostra, ensems que un
+esperit agrícola de gran empenta, un grau de cultura i un
+refinament de costums, molt per dessobre de lo que avui allà es
+veu.
+
+Aquests són els abandonats palaus de l'antiga burgesia
+muntanyenca que, completament desposseïda de títols nobiliaris,
+vivia del treball amb vida fastuosa. Llurs naixements i bodes,
+celebrats en oratoris privats o esglésies de patronat eren
+galejats com festes de prínceps, i el ressò de ses grandeses ha
+arribat a nostres dies, glossades per cançons populars que
+encara van en boca de nostres pagesos.
+
+Avui molts d'aquests casals són habitats per cambrers i
+masovers que conreuen les terres en arrendament cotat o a
+parts, i els descendents d'aquells senyors vegeten per les
+ciutats sense personalitat ni prestigi, si és que no han
+desaparegut ja engolits per la usura i la trampa, final quasi
+obligat dels que abandonen els destins que Déu els hi assenyalà
+sobre la terra.
+
+Però el cas és que, àdhuc els que s'han mantingut ferms al
+camp, han sofert els efectes d'un mal aire que ha glaçat
+l'esperit pogressiu de nostra muntanya. Aquests també han
+arrendat llurs termes, desprenent-se del més poderós objectiu
+de la vida pagesa, o sigui un treball moderat, entretingut i
+productiu; han perdut el gust d'aquelles construccions
+grandioses i d'aquell art decoratiu, potser una mica paisà,
+però ample i sencer, i la seva vida domèstica ha deíxat d'estar
+a l'altura de les necessitats de l'època. En nostres velles
+pairals no s'hi ha fet una reforma important, com tampoc se
+n'ha bastida cap de nova, des de fa més de cent anys. La
+decadència és completa.
+
+Molts pares que envien els fills a col·legis de luxo i a seguir
+carrera a Barcelona, se lamenten de què aquests se deixin
+seduir per la vida de ciutat i cobrin avorriment a la del camp.
+I, no obstant, és un fet molt natural i lògic, donat el descuit
+en què molts d'ells tenen ses vivendes. A part d'altres
+consideracions, ¿com no han d'establir aqueixos joves
+comparació entre el confort de les habitacions de ciutat i la
+incúria i destartalament de llurs pairals, sense una estància,
+les més d'elles, prou decent i confortable per a refugiar-hi la
+família durant les llargues vetlles i vagues forçoses dels mals
+dies d'hivern? Quan la neu cobreix la terra i la tramuntana
+bufa fort o bé les bromes llencen l'aigua a bots i a barrals,
+veuríeu en moltes grans masies de la muntanya vagar la gent
+avorrida pels porxos, corredors i sales, escombrats d'ací
+d'allà pel vent pluig que filtra per balcons i finestres mal
+closos i per les fredes ratxes que colen per les escales, les
+portes de les quals no es poden tancar.
+
+I la llar?, direu: Sí, hi ha la ditxosa llar, tan galejada per
+poetes i prosistes, a on hi crema un foc com un infern, entorn
+del qual amos i servei, barrejats, canten cançons i conten
+rondalles. Mes tot té els seus límits, i les cançons i
+rondalles s'acaben abans que les hores de fred i de mal temps,
+i tothom s afarta de rostir-se del davant i glaçar-se de
+l'esquena, com de plorar llàgrimes vives, mercès al fum que el
+canó de la xemeneia no pot engolir.
+
+És llavors que els fills de família es recorden del cafè, de la
+tertúlia i de totes les comoditats de ciutat, i es deleixen per
+tornar-hi així que puguin.
+
+-No els hi envieu, els fills, a estudiar a ciutat, i no vos hi
+fugiran- prediquen alguns; i, efectivament, els hereus
+d'aquests s'arrosseguen per l'escon perquè l'art de la terra no
+els dóna pas feina, i tota sa ciència consisteix en tombar les
+perdius, rondar per fires i festes i... estirar l'orella al
+gat.
+
+S'ha de convenir en què han planejat circumstàncies terribles
+sobre nostra pobra societat. Un temps era Catalunya l'avançada
+de la civilisació europea. En la mar, en terra, en arts i
+indústries, dictava lleis que eren filles de sa pròpia
+essència; i, per més que la societat evolucionava i progressava
+com avui, ella guardava la davantera, perquè l'esperit
+progressiu era en ella la tradició. L'ànim s'entristeix pensant
+lo que seria avui la societat rural, que dos segles enrera
+bastia en nostres afraus aquestes estacions agrícoles les
+ombres de les quals avui admirem, si una alenada de mort no li
+hagués glaçat la sang al cor. De segur que res tindria que
+envejar a França, Inglaterra i Alemanya.
+
+És un error creure que el poble català és afectat a lo seu i
+refractari a tota influència forastera. Lluny d'això, jo crec
+que en sa idiosincrasia, per altra part admirablement
+equilibrada com la d'una de les races més susceptibles de
+perfecció, hi manca bona dosi d'amor propi i d'egoisme
+col·lectiu. D'això naix aquesta modèstia que li fa desconèixer
+sos propis mèrits, aquesta pobresa d'esperit, aquest
+encongiment que el fa desconfiar de son propi valer, aquesta
+admiració innocent per les gales de l'oratòria brillant, per
+ell inaccessibles, aquesta bonomia, en fi, de poble primitiu
+amb què es deixa emmelar amb sols tocar-li la barbeta;
+deficiències totes, que l'han posat a frec de caure vençut als
+peus d'alta raça ardida, absorbent, fantasiosa, d'exterior
+brillant però buida de cervell.
+
+Bastà una pluja de títols nobiliaris, de pura gràcia i de
+plantilla oficinesca, per a trastornar en les darreries del
+segle passat a nostra burgesia rural. «El treball no ennobleix
+-li digué algú.- Això es deixa _para los patanes, para los
+destripa terrones y mercachifles_.» I nostres hisendats
+cuitaren a arrendar ses terres i nomenaren procuradors. «_La
+vida del campo es vida de salvajes; el hombre debe vivir en
+sociedad_», se li afegí, tot mostrant-li unes immenses
+planures, desertes de masies, i unes grans ciutats, verdaders
+pilons de pobrissalla i d'_hidalgos_ tronats, però alegres com
+unes castanyoles; i nosaltres, vinga corrents cap a buscar el
+dret de ciutadania, entrar de socis al casino de senyors i
+omplir les tertúlies, fent la cort al governador, al comandant
+militar, al jutge i, en darrer cas, als oficials de la
+guarnició i als embrutapapers de les oficines, que ens feien el
+servei de civilisar-nos, ensenyant-nos a parlar en _cristiano_
+després de convence'ns de què nostre _dialecto es muy
+ordinariote_.
+
+I així quedaren els camps sense l'amparo de la gent de prestigi
+i a mercè del caciquisme desfrenat, i per aquesta portella han
+entrat la gran majoria dels mals que ens afligeixen.
+
+Alguns se fan bocades de la fortalesa de l'esperit català, que
+ha sabut resistir l'empenta desnaturalitzadora de l'Estat. Jo
+no sóc pas d'aquests. Crec que ens hem mantingut catalans
+contra tot, senzillament perquè no podem ser res més. Déu ens
+ha fet d'una sola peça i de tal manera que no podem ser res més
+que lo que som, i, o hem de prosperar com a catalans o bé estem
+destinats a desaparèixer confosos entre les despulles de les
+races més inferiors. El dia que aquesta veritat se generalisi
+estarem salvats.
+
+
+
+XII
+
+El mas de Serra-Bruna era justament una de les poques pairals
+de renom que encara tenia hissada la insígnia de sos
+propietaris. Mes no es crega, per això, que puga en absolut
+absoldre-se'l de les censures que pesen sobre els hisendats en
+general, doncs també el senyor té les terres arrendades o a
+parceria, i, com la major part, és pagès rentista, no pagès
+industrial.
+
+Seu la casa al repeu d'un petit pujol sobre el camí ral de
+Vall-llosell, en la confluència de la riera de Vall de Pedres
+amb un modest torrentó que davalla de les serres de Daurada,
+rublertes de boscos de faigs i roures. Consisteix en un agregat
+d'edificis i construccions més o menys regulars que li donen
+l'apariència d'un veïnat. Part de les dites construccions són
+masoveries i cabanes, i la casa dels senyors, com la major part
+de les pairals, és una juxtaposició de dos o més edificis
+acusant diverses èpoques de construcció. La part principal i
+més moderna data de les darreries del segle passat i respira
+tota la grandiositat i solidesa de les construccions d'aquell
+temps. Algunes innovacions recents, com són persianes, galeries
+vidriades, parallamps etc., denuncien a cop d'ull l'opulència
+del propietari.
+
+La fatxada principal, orientada a migdia, consta de quatre
+grans balcons que trauen a un mirador o terrasa que, formant un
+cos avençat, cau sobre el camí ral. A banda i banda de la
+terrassa segueixen quatre arcades de galeria coberta, i al
+segon pis una dotzena de grans finestrals acusen altres tantes
+habitacions. Les fatxades de llevant i de ponent són més
+irregulars, alternant-se les obertures sense ordre aparent,
+llevat d'una grossa balcona que acompanya la gran porta
+duellada que per la de llevant mira a la gran lliça, pati
+plantat d'arbres i envoltat de coberts contenint galliners,
+conillers i altres dependències. Per la lliça s'arriba a
+l'entrada principal de la casa, que dóna accés a una vastíssima
+peça amb sostre de volta i empedrada de petits rierencs formant
+dibuixos. A dreta i esquerra d'aquesta peça hi ha les quadres
+de les caballeries. Al fons de tot se presenta l'escala, que
+s'imposa per sa grandiositat, formada per senzilles i robustes
+voltes d'obra, amb nervis de pedra picada, sobre les quals
+descansen grans marxes de pedra de dotze pams de llargada. La
+barana és senzilla, de ferro batut de gran gruix, i l'ull
+amplíssim està sols decorat per un monumental llantió que penja
+d'un historiat permòdol, també de ferro, representant un dragó
+que amb ses dents aguanta la cadena.
+
+Seria feina cansada i inútil descriure l'interior de la casa.
+Figuri's el lector una immensa sala de sostre enteixinat, de
+parets llises, cobertes de quadros ni bons ni dolents; com a
+peça de luxo, el quarto d'estar, tot endomascat i amb motllures
+daurades; l'estrado, que li fa bon joc; altra peça de confiança
+amb monumental escalfa-panxes, taula de marbre al centre, piano
+i canapès a les testeres i plafons decorats al tremp per en
+Joan Panyó; el menjador amb volta i les quatre estacions
+representades per grans relleus de guix, i en fi, altres i
+altres peces menys luxoses i més o menys espaioses i
+confortables.
+
+Agregui's a això un gran jardí a peu pla, amb hivernacles,
+umbràculs, gabials, bons caminals, millors vistes, i haurem de
+convenir en què Serra-Bruna era i és quelcom de bo.
+
+
+
+XIII
+
+L'afortunada família que habitava el famós casal de Serra-Bruna
+no era pas nombrosa. Se composava del matrimoni, don Eudald de
+Serra-Bruna i Donya Dolors de Salvanera, i dues filles. La
+major, la Montserrat, era una xamosa nina d'uns divuit anys,
+espigada i graciosa com un plançó de pi, de faccions grandioses
+i simples dins un oval perfecte i de cutis d'una morenor
+finíssima, transparentant la puresa de sa muntanyenca sang.
+Quan se li parlava, baixava modosament sos ulls grossos i
+foscos, que al contestar aixecava apaciblement,
+concentrant-s'hi allavores tota la seva ànima amb una malícia
+inconscient i senzilla, inundant-se sa fesomia d'un perfum de
+flor boscana i d'un cert misticisme bíblic, que portava a la
+memòria les verges de què ens parlen els sants Llibres.
+
+Sa germana, la Loreto, comptava amb prou feines catorze anys, i
+ses faccions, no ben desenrotllades encara, no prometien tanta
+correcció de formes com les de la Montserrat. Tirava, no
+obstant, a major estatura i a no menor esplendidesa de formes,
+encara que de moment era esprimatxada i desgarbada com un
+aligot. De temperament mogut i fressós i arrauxada com un
+bordegàs, sa mare li repetia a cada moment: -Vejam quin serà el
+dia que posaràs seny!
+
+Aquesta, donya Dolors, aparentava uns trenta vuit anys. Era de
+bona presència i aire sanitós, per més que un ull observador li
+notava, malgrat l'exuberància de ses carns fresques, un quelcom
+que el feia malfiar de tan bones apariències. Efectivament,
+patia sovint de migranyes, i sa naturalesa era bon xic
+treballada per les sangries de la família i qui sap si per
+interns disgustos d'aquells que justament per no eixir a la
+superfície caven més fondo que els demés. Era de caràcter
+apacible i igual, excel·lent mare de família i model de
+mestresses feineres i endreçades. Tot passava per ses mans en
+el govern interior de la casa: no sols el que tocava
+directament a la família, sinó tot lo concernent a la bona
+marxa i administració de les petites indústries anexes a la
+categoria de mestressa catalana. Fins era ella qui havia cuidat
+sempre de les reformes de la casa, remonta de mobles i
+habitacions i construcció de jardins, en lo que havia demostrat
+un gust exquisit, posant-se sempre a l'altura de sa posició i
+dels gustos del temps sense excessos ni adefessis de
+transcendència. En tot això tenia carta blanca de son marit.
+
+Ses costums, senzilles d'un refinament íntim i patriarcal,
+trobant sobrats elements de desenrotllo dins sa rumbosa
+posició, la posaven en el cas de no enyorar per a res els
+gustos de ciutat, que tampoc li eren del tot desconeguts, ja
+que anyalment feia una, encara que curta, estada a Barcelona,
+més que per altra cosa, deia ella, per a trobar després més
+agradable la vida de muntanya i en realitat per no enterrar-se
+en vida i donar compliment als nombrosos parents i coneixences
+que els tornaven la visita en els bons temps d'istiu, cosa molt
+agradable per a son caràcter hospitalari i sumament sociable.
+
+Don Eudald de Serra-Bruna era el tipo més original de la
+família. Se pagava molt de ser un dels primers propietaris de
+la muntanya, amo de l'extensa gleva del senyoriu (purament
+nominal) que duia son nom, amb rendes ben sanejades al Vallès,
+plana de Vic i Barcelona, amèn d'uns immensos terrenos a la
+muntanya de Tosas, on podien estiuejar deu mil caps de bestiar.
+Tenia noblesa d'aquella que tant prodigà Carles IV als babaus
+que bé ho pagaven, o sia, _ciutadà honrat de Barcelona_ amb
+equivalència de Baronia i ús del _de_.
+
+Diu que, quan jove, era guapo i ben plantat, un xic ple de
+carns i amb uns galtissos com un gabaig. Quelcom d'això hi
+hauria quan una donzella tan gentil i de tan bones prendes com
+donya Dolors se n'agradà i consentí en fer-li entrega de son
+cor i de son quantiós dot. Mes lo cert és que, ara com ara, no
+es podia presentar sinó com un hom d'uns cinquanta anys, de
+mitjana alçària, fluix de carns i de fesomia grossa i
+escorreguda, per haver perdut molt de greix i quedar-li la pell
+penjant. Net de cara i clatell, sols deixava créixer el bigoti,
+i no per fantasia, sinó per mor d'un principi herpètic que se
+li havia fixat sota al nas i l'hi feia molt ingrat el ras de la
+navaja. Però, com el tal bigoti tirava a tornar-se mostatxo de
+carrabiner, el portava escapçat a tall d'estisora.
+
+Vestia en tots temps folgades peces de panyo negrós, i ses
+defenses contra el fred consistien en blindatges superposats de
+roba interior que reforçava a mida que apretava aquell. En
+quant s'accentuaven les pluges de la tardor, prenia un jaique
+de panyo blau turquí que portava per tot el dia penjant de les
+espatlles, ademés d'un mocador de seda negra entortolligat al
+coll, sabates de simolsa i gorra de setí, també negra, amb
+visera de xarol caiguda; i, com per efecte d'una calba
+occipital se dolia molt de fred a la closca, portava dita gorra
+plena de mocadors dels nomenats de frare, augmentant son número
+segons apretaven els rigors de l'estació. De totes aquestes
+peces no se'n desprenia fins a la primavera, i encara sols
+després de moltes palestres amb sa muller, que d'amagat o mig
+per força les hi anava llevant de mica en mica.
+
+Per més que sempre es dolia d'açò o d'allò, lo cert és que
+resistia perfectament totes les estacions, fent raríssimes
+vegades un dia de llit. En fi, cal afegir que encara que sa
+vestimenta li donava l'aire d'aplegador de monges, no careixia,
+amb tot, de certa bona presència i aspecte senyorial en
+consonància amb lo que era.
+
+Son retrat moral és més complexe, ja que no és possible
+fixar-li cap genialitat ben determinada. Pagès de naixença, i
+per sos interessos, no demostrava cap afició a l'agricultura.
+Tenia totes les finques arrendades a parts o a arrendament
+cotat. Veritat és que a la casa pairal hi havia afectes totes
+les terres bosques i pastorims, a més d'alguns quintans i
+hortes que menava per compte propi, lo que portava un regular
+rem a la casa; mes per això tenia en Basi, el mosso gros, que
+donava cap a tot, actuant al propi temps de majordom i ajuda de
+cambra del senyor, de qual persona cuidava en tot quant sortia
+de l'esfera d'acció de la mestressa, des d'aclarir-li els
+comptes fins a fer-li la barba i arranar-li els ulls de poll.
+
+Ses aficions a la lectura se reduïen a _passar-se pels ulls_
+(frase pròpia) els diaris _La Esperanza_, de Madrid, i el
+_Brusi_, de Barcelona. Rebia la revista de l'Institut Agricola
+de Sant Isidro, del qual era soci fundador; mes, com si no era
+agricultor pràctic, menos ho era teòric, els números anaven
+estivant-se en les lleixes de l'estudi, molts d'ells mostrant
+encara la faixa virginal.
+
+Tampoc era aficionat a la caça ni a la pesca. De jove havia
+agafat algun cop l'escopeta; mes des de què un dia, pillant-lo
+una nevada, s'encadarnà, sempre més li guardà aversió. Del joc
+no en parlem: no li agradava amb interès ni sense ell, perquè
+l'encaparrava.
+
+Donats aquests antecedents, és un verdader problema endevinar
+en què passava el temps el bon senyor, perquè hi ha que
+advertir que matinejava més que ningú. Se llevava sempre abans
+que el sol; però, quan havia ajudat la missa a mossèn Isidro i
+quan havia esmorzat son plat de sopa primer i un parell d'ous
+més tard, ja havia acabat la feina fins a l'hora de dinar.
+Després, una horeta de migdiada, en tot temps, i esperar l'hora
+del correu. Al vespre, resar, sopar i al llit després d'una
+estona de sobretaula, fins a un altre dia.
+
+Vostès creuran que a don Eudald l'avorria aquesta vida. Tot al
+contrari: a tot hora se'l veia passar i traspassar; entrar i
+sortir de la sala, al cusidor a conversar un rato amb les
+senyores; a la llar de foc, a l'hivern, alternant amb el servei
+per a saber noves de fora; muntar i davallar del segon pis i de
+la torratxa, donant una visita als canaris i als coloms;
+passejar a grans gambades per la sala, per la terrassa o pels
+jardins, segons la bondat del temps amb les mans a l'esquena,
+xiulant cançons sempre amb la mitja rialla, tan campetxano i
+tranquil i amb una beatitud digna de qui no ha trencat mai cap
+plat ni escudella.
+
+Hi havia algunes èpoques en que la vida de don Eudald sofria
+radicals modificacions. Una d'elles era quan, per canvis
+polítics o per eleccions de diputats rebia les visites dels
+seus padrins, uns personatges de Madrid. Allavors se posava en
+moviment, muntava la mula, acompanyat sempre d'en Basi, i es
+convertia en acòlit del personatge, seguint-lo per tots els
+pobles de la rodalia, esbrossant-li el camí i prenent nota de
+les _gràcies_ que el fulano prometia a dret i a tort, gràcies
+de les quals no se'n complien més que unes poques, i encara de
+caràcter particular, d'aquelles que feien riure sols a
+l'agraciat i sovint costaven alguns gemecs a un tercer.
+
+Altre motiu de canvi de vida era la curta temporada que
+anyalment passava la família a Barcelona. Allavors, a penes se
+trobava a casa més que a les hores de menjar i dormir, doncs se
+passava el temps al carrer, acompanyant a les senyores a
+compres o a visites, però amb preferència sol, passejant per
+l'_ensanche_, visitant les construccions, els avenços i
+particularitats de les quals notava, badoquejant per botigues i
+_kioscos_, recorrent la muralla de mar i els molls, prenent
+inventari dels barcos entrats i sortits, dels carregaments
+desembarcats, etc., etc., parant-se per tot arreu, fent
+preguntes i entrant en comentaris amb altres badocaires com
+ell.
+
+En tals temps solia vestir un leviton negre, de tall antiquat,
+formant cintura, i un bolet fosc, d'ales amples. Al veure'l amb
+sa fatxa de bon Jan i amb el paraigües sota el braç,
+embadalint-se per tot arreu, no hi ha que dir si en feia de
+denteta a tot l'honorable gremi dels timadors, els individus
+del qual formiguejen per la ciutat.
+
+I, en efecte, quasi no passava dia que no tingués proposicions
+de negocis brillants, d'adquirir anells d'or i pedres precioses
+per quatre quartos, de canviar bitllets de Banc per or amb un
+cinquanta per cent de benefici, de fer una obra benèfica
+acompanyant a un inglès que, rebuda la comanda d'entregar mig
+milió de rals a l'Hospital, no sabia, pobret!, com fer-s'ho. En
+fi, totes aquelles tretes que encara avui donen tan bons
+rendiments, se posaven en joc per a amidar sa bona fe rural.
+
+És cert que no era don Eudald, alliçonat per les gasetilles del
+Brusi, a on sempre n'hi llegia de fresques, home per a caure en
+semblant paranys; mes, ja per curtedat de geni, ja per afany de
+conversa o per lo que fos, li costava desempellegar-se dels
+importuns, amb els quals sostenia llargs quetifets, fins que,
+pretextant una ocupació urgent o qualsevulga altra excusa, els
+deixava amb el dubte de si se les havien amb un infeliç o amb
+qui la sabia més llarga que ells.
+
+De vegades era el rata qui s'esmuyia, al veure que algun
+municipal de mostatxo cargolat el vigilava, amb cara que
+semblava dir: «Ja et veig, pillo!»
+
+Aleshores, al passar don Eudald prop del _Sánchez_ protector,
+li deia aquest, posant-se el dit sota l'ull:
+
+-Caballero, mucho ojo con ese individuo que hablaba con usted,
+que es un aucell...
+
+-Ja me n'he fet compte- deia amb beatífica mitja rialla don
+Eudald. -Me proposava d'acompanyar-lo, tot passejant, fins a la
+Farola, perquè deia que és foraster i no hi ha estat mai.
+
+-En donde no habrá estado mai és en el altar mayor de la
+Catedral, que lo que es en la Farola prou la conoce mejor que
+usted y que yo.
+
+I el simpàtic municipal afegia uns quants bons consells, que
+sens dubte considerava li poden fer falta, jutjant-lo per son
+aspecte, per a badoquejar per Barcelona.
+
+-Vaja, que vostès ne veuen de totes!- deia don Eudald, amb son
+afany de conversa.
+
+-Digo! con tantos años de bregar con esa mala chent...
+
+-Ja ho crec, ja. Vaja, vaja, estigui bo, i gràcies.
+
+Aquest era el Don Eudald visible, el que tothom coneixia. Mes
+hi havia un altre Don Eudald, que sortia de tard en tard, i
+sols coneixien els més íntims, donya Dolors sobretot, que
+n'havia rebut sovint l'empenta. Vull dir que no hi havia pas
+que fiarse de l'aparent bonhomia del senyor de Serra-Bruna.
+Sota la capa del bon Jan hi havia un tossut de mena tan
+extremada que, si bé quasi sempre estava anul·lat per sa pròpia
+apatia i per sa falta de personalitat, quan se demostrava es
+feia dir senyor, essent quasi tots sos esclats fills d'una
+vanitat de criatura mal pujada, que constituïa el fons de son
+caràcter. Mentres aquesta no en patia, tot anava bé; mes
+¡desgraciat de qui li trencava l'aire!...
+
+Completava la familia mossèn Isidro, capellà adscrit a la casa,
+home de cara eixuta, un poc basta i cabell tan negre que li
+llevava més de vint anys de sobre, ja que, tenint força més
+edat que don Eudald, a qui de noi acompanyava a estudi a Vall
+de Pedres, jovenejava més que ell. Era ja grandassàs quan
+ingressà al Seminari de Vich, a on el segui també don Eudald,
+cursant algunes assignatures del batxillerat, que no terminà.
+
+Acabada, amb alguna pena, sa carrera, exercí algun temps de
+vicari, obtenint, per fi, dels senyors de Serra-Bruna un
+benefici, adscrit a la casa, fixant, desde llavors, sa
+residència en la mateixa.
+
+Home de bona salut i millor voluntat, el mateix servia per a
+proveir de caça la taula dels senyors, que per a ajudar al
+Rector de Vall de Pedres en son ministeri, sobretot en dies de
+novenaris, missions i altres actes consemblants. Ell l'aliviava
+del servei de tot aquell veral de la parròquia, celebrant missa
+matinal els dies festius, en la capella pública de Serra-Bruna,
+assistint com un vicari als malalts i ensenyant, les tardes
+dels dies festius, el catecisme a totes les criatures dels
+encontorns, cosa que feia amb el zel d'un missioner.
+
+La família Serra-Bruna li devia verdaders serveis, ja que ell
+era qui havia ensenyat no sols les primeres lletres a les
+nenes, sinó tots els coneixements literaris que tenien a
+l'ingressar al col·legi de Vich, que eren pocs menys dels que
+posseïa ell mateix. Son geni treballador i son amor al pròxim
+el portaven també a ensenyar de llegir i escriure al servei,
+per mica de voluntat que mostrés aquest per a apendre.
+
+Altrament era afecte a la familia fins al sacrifici. Aquesta no
+el tractava pas amb la veneració d'un savi, degut a son
+caràcter casolà i tallat a la pagesa; mes no li mancaven les
+atencions corresponents a sa dignitat. Ademés, cal confessar
+que tenia ell un superior tacte per a conduir-se bé. Després de
+complir fins amb excés sos càrrecs, no intervenia sinó en lo
+que directament se'l demanava, procurant no prodigar massa sa
+presència entre la família, majorment quan hi havia forasters;
+i, com era de caràcter jovial i prudent, era sempre la família
+qui el sol·licitava, lo que tornava en major prestigi seu.
+
+
+
+XIV
+
+En Ramón Montbrió, per més que havia fet molt la vida de
+ciutat, no coneixia sinó lleugerament els refinaments del
+tracte social. Sa vida d'estudiant, ocupada amb entreteniments
+i cabòries de caràcer purament personal, no li havia permès
+gaire més tracte que científics, artistes i somniadors, gent de
+més o menys personalitat, però generalment, poc preocupada de
+les filigranes de l'etiqueta. La gent del camp, que constituïa
+sa més apetitosa societat, no hi ha que dir que no li adobaren
+gran cosa per aquest cantó.
+
+Així és que, al trobar-se tan impensadament amb gent de
+respecte com els senyors de Serra-Bruna, ses filles i una munió
+de parents xics i grans que estiuejaven al mas, en aquell
+moment reunits en la sala de confiança a on se féu la
+presentació, quedà sorprès i un poc entrebacat.
+
+De mica en mica anà recobrant l'aplom, sobretot a l'adonar-se
+de què tota era gent del seu mateix braç, en particular els
+amos muntanyencs del tot.
+
+A l'hora del dinar es pot dir que estava ja en plena possessió
+de si mateix, tenint lloc de desplegar tota l'amenitat de son
+tracte jovial i expansiu.
+
+Els que coneixen la societat burgesa de nostra muntanya, saben
+quant accessible és al tracte, i quant fàcilment s'intima amb
+ella, així que les coneixences arriben al _nós amb nós_, com se
+sol dir; i en Ramon, que, per naixença, per temperament i per
+afició, era un verdader muntanyenc, amb l'aventatge d'una
+superior il·lustració i un do de gents especial que el feia
+atractívol per sa conversa i sos acudits, no hi ha que dir si
+es trobaria en son element.
+
+Res té, doncs, d'estranyar la facilitat amb què s'identificà
+amb aquella gent que al quart d'hora li semblaven ja
+coneixences velles. Al seu entorn girava la conversa i en un
+moment, amb poques paraules i sense pretensions, hagué fet un
+quadro de sos antecedents, posant, com vulgarment es diu, tota
+sa persona al mig del carrer.
+
+No trigà pas a compendre, per paraules saltades, que sa
+extravagant escena amb el seu senyor oncle no havia passat
+desapercebuda a la família, com també que l'especial situació
+del Rector, creada per les reguitnades de la seva majordona, no
+era cap secret; i, no creient convenient ni digne empenyar-se
+en cobrir amb les ombres de misteri, exposant-lo a
+interpretacions exagerades, un fet desenrollat, per dir-ho
+així, sota el cobert de l'hoste que l'omplia d'atencions i que
+l'excessiva delicadesa del mateix no li permetia esbrinar,
+resolgué fer-ne confessió. Riscava d'ofendre son oncle, mes per
+això comptava amb son enginy i gran domini de si mateix.
+
+Ho explicà tot; mes ho féu amb tan graciosa naturalitat, que
+per més que produí verdaderes explosions d'hilaritat al
+descriure d'un modo pintoresc i gràfic ses palestres amb la
+Feliça, no sols son oncle no se'n pogué ofendre sinó que es
+vegé obligat a sumar-se al general entusiasme tributant
+interiorment un superior elogi al procedir de son nebot, que
+tan admirablement li treia de sobre un pes que l'oprimia,
+perquè també a ell li esgratunyava la consciència allò que ara
+quedava reduït a les proporcions d'un incident còmic, com tants
+altres que en coneixien sos amics i confidents, els senyors de
+Serra-Bruna.
+
+Fou un complet triomf pel jove aquella part del dinar, i els
+comentaris duraren llarg temps, sobretot, allò de la _Marieta
+de l'ull blau_ féu tanta gràcia a les senyores que meresqué els
+honors de vàries repeticions. Fins el bo de mossèn Isidro
+prengué amena part en la conversa, fent riure molt contant
+algunes curioses anècdotes de la Feliça amb un criteri superior
+al que podia esperar-se de sa tosca apariència, amb tot i lo
+delicat de la matèria conversada.
+
+Encara que mossèn Joan rigué molt, parlà poc, per fi clogué la
+conversa, dient amb veu reposada i to sentenciós:
+
+-Senyors, ja veuran: jo tenia un amic que patí tota la vida
+d'un mal grà, un altre a qui els penellons se'l menjaven viu,
+i, finalment, un tercer, amb una berruga al cap del nas que li
+feia veure la padrina. Vull dir que aquest món és una vall de
+llàgrimes, en la que a cadascú li toca portar sa creu, que, com
+diu el Kempis, per tot arreu ens aguarda: _Crux ergo semper
+parata est et ubique te expectat_. A mi m'ha tocat la de la
+Feliça. Alabat sia Déu, perquè tots els contratemps són bons
+per a oferir-los a Ell en descompte de nostres pecats.
+
+I no es parlà més de l'assumpte.
+
+
+
+LLAMPEGUEIX
+
+
+
+I
+
+Esbargida la torbonada, donya Dolors proposà de passar a pendre
+el cafè a la terrassa. Don Eudald entregant una claueta a la
+Montserrat, li donà ordre d'obrir un cert calaixet i portar una
+cigarrera, on hi guardava mostres d'excel·lents havanos, moble
+que sortia sols en casos excepcionals i quan se tractava
+d'obsequiar un hoste de molta consideració. N'oferí un al jove
+(ell no fumava sinó paper), i mentres aquell prenia foc d'una
+escalfeta de plata que la noia li presentava, li deia don
+Eudald, referint-se al paisatge que per sobre la balustrada es
+descobria:
+
+-Veu? Aqui no tenim el mar com a Barcelona, ni grans planures
+de conreu com a la terra baixa; mes, sense això, disfrutem
+també de bones vistes.
+
+I, en efecte: en el moment en què els convidats s'assentaven
+entorn de la gran taula de pedra de la terrassa disposant-se a
+assaborir l'aromàtica beguda que, reclosa en antiquada cafetera
+de plata, servia la nina major, les bromades de llevant,
+esquinçades, retudes i desfetes pel vent de Segarra, anaven a
+rossegons per les muntanyes, deixant ençà i enllà despulles i
+rebuigs de ses humides i blanques vestes, que, enganxades per
+les copes dels pins i faigs, s'anaven fonent als raigs de sol
+que s'obrien pas per entre les runes d'aquell cel desballestat.
+L'atmosfera, purificada per la fosa tempesta, era d'una
+transparència tal que deixava veure amb tot son esclat els tons
+perlats de les cingleres i els esmaragdins dels opulents
+boscatges que es destacaven negrosos sobre els matisos més
+tendres i riallers dels artigatges i pastorius. La terra, xopa
+a desdir, s'escorria amb bellugadissos regalims que,
+ajuntant-se, es convertien en impetuosos torrents, desbocats
+vers les rogenques i grosses aigües de la riera de Vall de
+Pedres.
+
+-Verdaderament, això no es veu enlloc més- digué, per fi, el
+jove Montbrió, ullprès per tan hermós panorama. -Jo he viatjat
+poc o molt per Espanya i fora d'ella, i tinc molt conegudes les
+conques del Pirineu; però els hi asseguro que una vall més
+encantadora que aquesta no sabria pas on anar-la a buscar. Aquí
+s'hi respira l'esperit de la naturalesa primitiva, ja que fins
+la poca indústria humana que s'hi veu és de lo més rudimentari.
+
+Don Eudald, que seguia mol platxeriós el curs de l'enraonament
+del jove, semblà no quedar-ho tant de sa conclusió, i digué:
+
+-Ja veurà: em sembla que aquí es fa tot lo que es pot fer i la
+terra dóna tot lo que pot donar, a menys de corsecar-la.
+
+-No ho cregui pas, don Eudald. Aquí (i quan dic aquí no creguin
+que em circumscriga a aquesta vall) lleva la terra lo que li
+dóna la gana, i la terra, per fèrtil que sia, és precís
+ajudar-la i _obligar-la_ perquè doni lo que pot i no lo que
+vol, que això és lo que constitueix l'art del pagès, o
+l'agricultura. Amb la particularitat de que, convenientment
+ajudada la terra, no sols no es corseca, com vostè diu, sinó
+que cada vegada és més pròdiga, excedint-se a ella mateixa, que
+per alguna cosa és el símbol de l'agraïment.
+
+-Vaja, vaja!- insistí don Eudald. -Aquí sempre s'ha fet així i
+no convenceria pas a ningú del contrari. I, si no, digui: què
+faria ara, vostè, aqui? ¿tallar els boscos i rompre els herbeis
+per a fer-ne artigues? Això no seria més que trencar la
+guardiola, i amb quatre anys seria tot acabat. ¿Què es creu que
+aquí és al pla? Si trec els boscos, faré una dinerada; mes,
+acabat, què? Com que gràcies a Déu per ara no ho necessito, bé
+val més que quedi per un mal trànsit, o per a treure tal volta
+d'apuros a un hereu menos afortunat. Altrament, la muntanya
+està mancada de braços, i per lo tant, ¿qui conrearia les noves
+terres? ¿qui extrauria l'excès de productes, sense camins?
+Vaja, que si vostè conegués la muntanya, no diria lo que diu. A
+part d'això, ¿no sap vostè que aquí tenim un enemic
+irreconciliable, una cuca que se'ns ho menja tot? Vull-ho que
+això li donés resultat: encara així no faria sinó treballar pel
+govern, que sempre està a la mira de qui guanya una pesseta.
+
+-Don Eudald- digué reposadament en Montbrió, -sento haver-lo de
+contradir en quasi tot lo que acaba d'expressar, excepte lo del
+Govern, del que ja en parlarem també; mes ja que estem posats
+en amigable conversa, ho faré esperant que no m'ho pendrà a
+mal.
+
+Seguí una curta pausa a l'exordi, i el jove Montbrió continuà:
+
+-Em pregunta què és lo que faria jo en el cas de proposar-me
+variar l'explotació d'aquesta finca, que és com qui diu de tota
+aquesta comarca. En primer lloc, procediria a un estudi
+detingut que, de seguir, seria obra de molts mesos, ja que el
+cas seria de suficient gravetat per a no procedir pas de
+lleuger; però de moment, vaig a traçar-li les línies d'un plan,
+sols per a dar-li idea de si sóc radical o, millor dit,
+revolucionari en aquestes com en moltes altres qüestions. (I,
+de pas, observi al meu senyor oncle quina mitja rialleta fa,
+perquè no és pas la primera vegada que em sent pronunciar
+aquesta paraula...) De primer, recollint la idea de vostè de
+que aquí els productes no tenen valor per falta de medis
+d'extracció, procuraria, abans que tot, tenir una via còmoda de
+comunicació que em portés a la carretera més pròxima a
+Vall-llosell, per exemple; la faria, encara que hagués
+d'alçapremar la comarca en pes. Procuraria obtenir l'auxili del
+Govern o de la Diputació, per més que no tinc gaire fe en els
+recursos governamentals, perquè crec com vostè que l'Estat és
+el nostre primer enemic, però en darrer cas me valdria de mos
+propis medis, enc que hagués d'hipotecar mos boscos. Obtingut
+això, aquests boscos, sense destruir-los, sinó millorant-los,
+explotant sols aquella riquesa que avui es perd miserablement
+per aquestes aubagues, me produirien un augment de renda
+suficient per a cobrir els interessos de les hipoteques; i
+considerant que la riquesa de les muntanyes, en general, però
+d'aquesta en particular, és la producció pecuària, al
+desenrotllo d'aquesta tiraria a tot tirar. Un de mos primers
+cuidados seria obtenir una quantitat il·limitada de farratges
+i, per això lograr, procuraria convertir en prats de regadiu,
+no sols bona part de les terres del pla, sinó també els herbeis
+i artigatges de les muntanyes. Com?
+
+La constitució d'aquest terrer argilenc i la configuració
+d'aquestes vessants plenes de petites fondalades o conques que
+no tenen desguàs més que per un lloc, se presten admirablement
+per a, amb relatiu poc cost, convertir-les en immensos dipòsits
+on s'hi recollirien, en temps de pluges, fabuloses cantitats
+d'aigua que, com serien col·locats a diferens nivells, me
+permetrien, per medi de senzilles canalitzacions, tal com se
+practica en diferents comarques, convertir en prats de regadiu
+lo que avui són artigatges abandonats i amb prou feines donen
+quatre brins d'escanyolida xeixa. Això em donaria herba de cinc
+dalls, pel cap baix, que convenientment enmagatzemada em
+subministraria recapte per a mantenir mils i mils de caps de
+bestiar durant els mesos d'hivern. Afegiré que destinaria a
+pastures les dues terceres parts de la terra més o menys plana
+avui destinada a conreus, i com me sobrarien adobs per a les
+restants, llevarien aquestes soles doble de lo que avui en
+conjunt produeixen. Com en els dies bonancibles de l'hivern,
+tiraria als redalls el bestiar, i com, en l'època de les
+calors, tindria l'estiuatge de la muntanya, ¿sap vostè el
+número inmens de caps de bestiar que podrien mantenir-se en
+aquesta sola encontrada? I ara no li dic res de les diverses
+indústries que es deriven de la cria de bestiar i que podrien
+ser explotades, com són les fabricació de formatges,
+concentració de la llet, extrets de carns, fabricació d'adobs,
+etc.
+
+¿Què això suposaria la construcció de grans cabanyes per a
+dipósit d'herba, de grans corrals per al bestiar, moltes
+habitacions per al personal, que deuria ser nombrós i part
+d'ell molt instruït i fins tècnic, i, per lo tant, una gran
+acumulació de capital? Quin dubte té? Però és això, lo que se'n
+diu agricultura; és això, lo que se'n diu criar bestiar, és
+això, lo que se'n diu cria de bestiar; és això, lo que se'n diu
+explotació de la terra.
+
+-Valga'm Sant Eudald gloriós!- feia don Eudald, posant-se les
+mans al cap. -¡I quin modo de fantasiar! Es coneix que vostè és
+jove. Vostè faria com l'hereu de Rodés, que va venir fet un
+savi de no sé quina escola de Perpinyà, i tot fent innovacions,
+si no l'hi prenen dels dits, aviat hauria fet net del
+patrimoni.
+
+-Fets aislats, res proven. Ademés dec advertir-li que tot lo
+que he explanat no és cap miracle ni cap invent, perquè tal he
+vist, i tal pot veure, vostè, quan vulgui, en molts llocs de
+França, Suïssa i Anglaterra, on els llueix un altre pèl. I, si
+això ho fan uns, no hi ha raó perquè no ho puguin fer altres en
+iguals condicions.
+
+-Vaja, vaja! Això aquí no és factible. Ja caldria que els
+propietaris ens convertíssim en capatassos i ens trenquéssim el
+cap nit i dia barrinant...
+
+-Àngela! Això és a lo que anava, i vostè m'escurça el camí. Els
+propietaris dels països que li he citat són persones enteses,
+amb títol moltes d'elles, i que dirigeixen personalment ses
+explotacions i es comprèn que així deu ésser. I, si no, vegi lo
+que fan els fabricants: ¿no són ells que dirigeixen
+personalment ses indústries? ¿no envien a sos fills a estudiar
+en els grans centres industrials per a apendre tots aquells
+avenços que la contínua evolució social fan necessaris? Doncs
+¿per què no han de fer-ho els agricultors, ja que és
+l'agricultura com una fàbrica o gran laboratori, on hi entren
+primeres matèries, funcionen màquines, es paguen jornals i
+s'elaboren gèneres per a donar-los al comerç?
+
+Lo que hi ha, i aquesta és la nostra desgràcia, que nosaltres,
+propietaris, no volem considerar-nos com a industrials, sinó
+com a simples rentistes, amb gran depreciació de nostres
+pròpies rendes. Arrendem les terres a qui no té capital per a
+treballar-les, que és com si un fabricant arrendés els telers
+als obrers sense recursos, I ¿què ha de succeïr? Que els pobres
+a penes ne treuen la vida, després de salvar l'escassa renda de
+l'amo, qui, per sa part, s'acontenta amb poc, amb tal que pugui
+vagar. Si les rendes no li basten acut a la usura si no té
+seny, o, si no, rebaixa sos gastos reduint-se a una vida poc
+millor que la de sos masovers, salvo anar amb l'esquena dreta.
+
+Vostè ho ha dit: com que no necessita, fondos, no vol explotar
+els boscos què puguin servir de puntal a un hereu tronat.
+Aquesta història es repeteix sovint. El propietari que té els
+ronyons coberts deixa que es podreixin els arbres al bosc, i,
+en lloc d'emplear els sobrants de ses rendes en millorar ses
+finques, prefereix enterrar les unces o adquirir noves terres,
+que descuida com les altres, si no comet l'error major de
+folrar-se de Paper de l'Estat. Aquest és l'_hereu Arreplega_.
+Després ve l'_hereu Escampa_, que dóna bon compte de les unces
+i del paper, i, com les rendes no li basten, ataca els boscos,
+fent-ne un mal mercat, romp les gleves, arrendant artigatges
+que les aigües cuiden d'aixarroncar, deixant la penya nua. Ell
+encara va tirant bé o mal; mes ve son fill, que, trobant morta
+la gallina del ous d'or, no té més remei que malvendre i fugir.
+
+Ressegueixi la muntanya i ho veurà: aquí els boscos morint de
+plètora, més enllà les serres repelades mostrant els ossos
+descarnats, que coberts un temps d'atapeïda gleva, foren
+hermosos vergers. Enlloc un camí transitable: per tot l'apatia,
+la incúria, i, com és natural, la pobresa, quan no la misèria.
+
+-¡Però si això s'ha vist sempre, si això és la muntanya! ¿Què
+es creu que aquí és com per avall, que la primavera dura tot
+l'any? Aquí l'hivern tot s'ho menja, el bon temps dura pocs
+mesos i no dóna lloc als esplets de la terra.
+
+-Està en un error, don Eudald: hi ha climes molt més freds que
+aquest, a on hi veurà l'agricultura més floreixent que la
+nostra. Ademés, ja he dit que hauríem de convènce'ns de què
+nostre país és més a propòsit pel desenrotllo de la riquesa
+pecuària que de la purament agrícola.
+
+-Bah, bah, bah!- féu don Eudald, que no sabia per a on
+eixir-se'n. -Bé n'anomena prous, de pobles; però no em
+convenceria pas. Jo tinc la missió de transmetre a mos fills el
+patrimoni tal com l'he rebut de mos pares i això ho compliré
+amb l'ajuda de Déu. Per lo demés, aquí tenim un adagi molt
+antic que diu: «Cols plantava l'avi...»
+
+-Un altre erro- interrompé en Ramon, -o, mellor, dos erros en
+un sol concepte. En primer lloc, no és cristiana la màxima que
+limita sa obligació a llegar íntegra a sos fills l'herència que
+ha rebut de sos pares; i si el senyor Rector pot explicar-li la
+paràbola evangèlica d'aquell senyor que entregà a varis de sos
+criats un taleguet d'or a cada un i que lo mateix recrimina a
+aquell que l'hi retornà intacte que a aquell altre que el
+dissipà, alabant únicament al que li retornà augmentat. També
+és un altre error inconcebible l'adagi que diu «Cols plantava
+l'avi, cols planto jo savi», amb lo qual se vol suposar que no
+devem separar-nos de lo que feren nostres passats. És evident
+que si aquells haguessin practicat sempre aquesta doctrina,
+avui aniríem nosaltres encara vestits de fulles de figuera.
+Aquest adagi no pot ésser molt antic, perquè repugna al
+caràcter de nostra raça, que practicà idees molt progressives.
+En alguns llocs de la muntanya, avui erms i abandonats, he
+reconegut jo restos de cellers, que denoten una explotació
+vinícola en gran escala. En altres pot veure encara senyals
+d'estacions pecuàries que fa vergonya de comparar-les amb les
+que avui s'hi troben; explotacions mineres desaparegudes,
+regadius abandonats, etc., etc., proven eloqüentment un grau
+d'avençament del que avui no en tenim sisquera idea.
+
+I ¿vol que amb tan estúpida màxima hagués Catalunya per espai
+de segles, marxat al cap del món civilitzat? Jo crec que aquest
+adagi no és altra cosa que el crit de gràcia d'una generació
+vençuda, embrutida per la tirania d'un poble que, a canvi de lo
+que li llevava, no podia dar-li sinó... lo que tenia. I una de
+tals coses fou aquesta falta d'esperit pràctic, aquesta
+passivitat musulmana, aquest fatalisme polític que tot ho
+confia a l'administració, que tot _ja ho té escrit_.
+
+Aquest llarg discurs el pronuncià amb veu clara i accent fogós
+i ràpid. Ningú l'interrompé; i si bé tothom estava pendent de
+sos llavis, per la mateixa actitud de l'auditori comprengué amb
+pena que son llenguatge era nou per a tota aquella gent.
+
+-Perdonin que els hagi amoïnat amb aquestes cabòries que sovint
+me fan eixir de test- digué somrient i eixugant-se la suor del
+front.
+
+-Vol callar! No, no; al contrari- feren vàries veus.
+
+-Cregui que m'agrada molt de sentir-lo- afegí don Eudald; -mes
+amb tot això no veig encara el per què del terrabastall que em
+proposa.
+
+-El per què?- reprengué el jove, pels ulls del qual passà com
+un llampec al mateix temps que per un ràpid moviment canviava
+de postura, dirigint tot el cos vers son interlocutor. -Aviat
+ho sabrà, don Eudald: perquè això és la mort o l'agonia, pitjor
+que la mort encara; perquè la societat se disol baix tots
+conceptes i és precís començar a pensar què és lo que ha de
+nàixer de sota de ses runes. Els procediments i els organismes
+que han paralitzat o entontit la vida de nostra regió, també
+han atacat la moral de la societat, despertant mil
+concupiscències i convertint la vida civil en un femer. Vostè
+ho ha dit: l'Estat, que deuria ésser nostre pare, és la cuca
+que se'ns menja el pa, i això, com atemptatori a les lleis
+socials no pot durar, i vindrà la revolució de baix si abans no
+fem la de dalt. Aquesta revolució deurà consistir en desfer
+l'obra de dues o tres centúries, tornant al temps en què
+Espanya era una confederació de pobles lliures, agermanats per
+l'interès comú, i governats cada un d'ells per lleis filles de
+sa pròpia essència. Aquí s'ha format un estat artificial
+confonent llastimosament la unitat amb la uniformitat i
+convertint en dogals els llaços de germanor. Esmortuït
+l'esperit ha caigut en mans dels polítics d'ofici que d'això
+viuen i tenen interès en acabar-lo de matar.
+
+Doncs la reconquesta de nostra personalitat és l'única taula de
+salvació que ens queda. Ens caldria revenjar-nos, fer-nos
+superiors a nostres adversaris en cultura, en moralitat, en
+riqueses i en tota mena de virtuts morals i polítiques, i
+d'aquesta manera podríem, si no evitar el cataclisme que
+s'atansa, esperar-lo sense temença i fins desitjar-lo i
+provocar-lo, segurs de trobar en nosaltres mateixos suficient
+força per a regenerar la societat.
+
+El concurs seguia amb creixent interès la dissertació del jove,
+que afegí:
+
+-¿Comprèn ara, vostè, per què jo somnio amb aquestes grans
+reformes? En les vessants del Pirineu català, on avui s'hi
+compta una població escassa i pobra hi ha elements per a nodrir
+un milió d'habitants vivint d'indústries muntanyenques, és a
+dir, desenrollant riqueses exclusivament pròpies del terreny. I
+¿sap vostè lo que podria esperar-se'n, d'una tan respectable
+massa de població rural, en sa major part de sang muntanyenca
+pura, regenerada i vivificada per l'antic esperit de nostra
+raça?
+
+-Sants del cel, quin cap de trons!- exclamava don Eudald amb
+les mans al cap, tan bon punt hagué el jove acabat sa
+carretilla llançada amb vehemència de frase i quasi sense
+respirar. -Vostè enraona molt bé; mes, si segueix per aquest
+camí, pararà boig. Mal anem, però me temo que així encara
+aniríem pitjor. Vaja, vaja! Sort que vostè mateix ho confessa,
+que somnia.
+
+-És clar que somnio- féu en Ramon somrient i com mig arrepentit
+de sos esclats. -Però deixin-me somniar, que no poques vegades
+són els somnis que ens posen sobre la veritat, i somnis hi ha
+que valen més que aquesta.
+
+I reprenent son aire de broma, afegí veient que son oncle
+s'alçava disposant-se a marxar:
+
+-No es cregui pas que sóc sol, no! Veu? Al senyor oncle el tinc
+ja mig conquistat, i si logro convèncer a vostè, quin
+triumvirat formarem! Ell representarà el braç eclesiàstic, el
+poder espiritual; vostè la noblesa, l'element conservador i
+moderador, és a dir, la dreta; i jo l'esquerra revolucionària.
+I veurà com entre tots alçapremarem la muntanya.
+
+
+
+II
+
+-Sempre seràs el mateix, un plaga de la parròquia- digué Mossèn
+Joan unint les seves a les generals rialles. -Mes me sembla que
+ja hem abusat prou de l'amabilitat d'aquests bons senyors i és
+hora de què ens en anem jo cap a la Rectoria, d'on fa massa
+hores que en vago, i tu a complir tes presses a Vall-llosell o
+a on sia.
+
+-Ja veurà- féu l'altre amb posat calmós, -ara les presses són
+sol per vostè, perquè a mi ja m'han escapat. Vagi, doncs, en
+nom de Déu, que en quant a mi, no podent arribar a Vic, a
+Vall-llosell amb quatre salts hi seré qualsevol hora que munti
+a cavall.
+
+-Com vulgues- féu Mossèn Joan començant a despedir-se d'uns i
+altres. Un moment després, la fina discreció de la família
+deixà isolats oncle i nebot i com desapercebuts en un recó de
+la sala.
+
+-Per què no tornes a la Rectoria- deia l'oncle, amb posat
+d'humil pidolaire.
+
+-No pas tant com criï aquell drac. Cregui que arribaríem a
+males. I li asseguro que més per vostè que per mi, que m'hi
+enfado. Pensi i reflexioni, i veurà que és una situació que li
+convé dominar-la.
+
+Bona estona estigueren sols, i les mosses que els espiaven de
+cua d'ull, pogueren apreciar una nova fàcies de la peculiar
+idiosincràsia d'aquell jove excepcional. A peu dret i els
+braços passats al coll del seu oncle, li conversava
+carinyosament arran de cara sent curós de veure la facilitat
+amb que de les fogositats de suara havia passat a les més
+tendres manifestacions de l'amor filial, veient-se humitejar
+els ulls del pobre vellet baix el pes de ses carícies de nena
+mimada. Per fi, es desferen, després de besar-se mútuament, i
+el jove es dirigí vers la família exclamant alegrement:
+
+-Queda en principi firmada la pau, deixant _in statu quo_ la
+qüestió de la Feliça, que es tractarà oportunament.
+
+Encara Mossèn Joan conversà breus moments amb donya Dolors, i
+sortiren tots a despedir-lo a l'escala.
+
+Retornats a la terrassa, feren des d'allí el darrer adéu al bon
+Rector, que s'allunyava. En quant se perdé de vista, en Ramon,
+que se l'havia contemplat pensativament, se retornà de sobte
+vers les senyores exclamant seriosament:
+
+-Aquesta dona li escurça la vida. ¿Creurien que em vénen
+temptacions de donar-li la bola com als gossos?
+
+-I ara! quins disbarats de dir, vostè, també!- contestà donya
+Dolors rient i tocant-li l'esquena amb tal familiaritat com si
+el conegués de nàixer.
+
+
+
+III
+
+En Ramon tractà sèriament de partir i suplicà de donar ordre
+d'ensellar-li el cavall; mes topà amb la resistència passiva
+d'aquella munió de gent emprendada de la seva companyia.
+
+Els nens se revoltaren tots, fent un embull amb l'ordre
+d'ensellar el cavall, del qual resultava que el cavall era
+mort, que era fugit o que els mossos es negaven a ensellar-lo
+perquè tirava cosses i altres mil innocentades, moltes d'elles
+suggerides per les mateixes senyoretes.
+
+Per fi el mateix don Eudald li pregà alegrement que es quedés i
+tornarien a parlar dels seus somnis. Els demés s'hi adheriren,
+pretextant que els hi agradava tant de sentir-lo. Donya Dolors,
+l'ànima de la casa, acabà de fer el pes.
+
+-Miri, Ramon- digué amb aquell posat afable que tant li
+esqueia: -ara ja sabem lo que eren totes les presses i les
+ocupacions que al matí pretextava; per lo tant, per aquest
+cantó, ja no té excusa. Faci'ns el favor de quedar-se quan
+menos tot demà, que podrem obsequiar-lo amb una fontada; si no,
+creurem que no aprecia la bona amistat que li oferim.
+
+Nostre jove, que cada vegada es defensava més dèbilment i se
+sentia de més en més atret envers aquella família tan
+simpàtica, se sentia inclinat a cedir. Mes li mancava encara
+una invitació, i aquesta no venia.
+
+Girà els ulls envers la Montserrat, que restava silenciosa i
+com capficada. Ell no desplegà els llavis; mes sa mirada fou
+ràpida, expressiva i interrogadora.
+
+-Què faré?- semblava preguntar.
+
+Tampoc se desclogueren els llavis d'ella; mes son esguard no
+fou menos ràpid, expressiu i precís.
+
+-Quedi's.
+
+I es quedà.
+
+
+
+IV
+
+-Per avui no és pas cas de sortir a passeig, amollegat com està
+el pis per causa de la pluja- digué don Eudald, dirigint-se a
+en Montbrió; -mes les noies ens entretindran amb el piano. No
+es cregui, que no n'hi ha cap de manca i el fan refilar com un
+rossinyol. Sobretot la Montserrat, veurà que les mans se li
+perden de vista. Me deia darrerament el mestre de Vich que ja
+no sabia pas què més ensenyar-li.
+
+-No ho cregui, no- afegia reposadament donya Dolors, procurant
+rebaixar quelcom dels beneitons elogis del seu marit: -els hi
+manquen estudis i els hi sobra ganduleria. Si no fos així, ja
+tocarien alguna cosa.
+
+-Som d'opinió que es faci la prova- afegí el jove
+complascentment.
+
+Efectivament: després d'una brega que durà llarga estona,
+s'assegueren al piano, successivament, la petita de primer,
+executant les lliçons més escollides del mètode de Charpentier.
+La Montserrat picava més alt, contant entre les peces de son
+repertori, _La Argentina, Las campanas del monasterio, El poeta
+moribundo_ i altres ranciors per l'estil, que executava amb
+relativa facilitat i algun sentiment, mes amb tots els vicis
+del mestre assalariat que es guanya la vida fent música com un
+altre fent sabates. Això no impedia pas que don Eudald se les
+escoltés entusiasmat i que el Montbrió es desfés en elogis de
+les pianistes, tot lamentant-se interiorment de la rutina que
+fa a voltes malograr excel·lents disposicions.
+
+A ell no l'hagueren de pregar gaire per a assentar-se al piano.
+No era pas pianista, si bé coneixia bastant la nota; però,
+dotat d'una poderosa retentiva musical i d'un enginy i
+habilitat especials que el feien sortir-se de tot, executava
+quasi de cor, amb més o menys fidelitat, però amb vers
+sentiment i delicadesa, algunes estimables melodies, que
+deixaren amb la boca badada als oients.
+
+Tampoc era cantor ni posseïa una veu ben caracteritzada, i
+cantà amb afinació i gust alguns fragmens d'òperes, apresos
+durant sa vida d'estudiant. Però on triomfà, fou executant
+algunes cançons catalanes, amb les quals deixà sorprès a
+tothom. No sabien compendre com aquelles melodies, que conexien
+degenerades i malmeses per boca dels jaios del poble, cantades
+ara amb verdadera devoció i coneixement, tinguessin el do de
+remoure'ls-hi fins les entranyes, com si els despertessin
+dormides ànsies i vells records que afluïen com abundoses deus
+d'entremig de ses, fins aleshores, no compreses exquisitats.
+
+Per fi, portat per son entusiasme de missioner, i posant a
+contribució sa feliç memòria, començà a recitar, amb entonació
+vigorosa, tirades de versos, triades poesies dels mestres del
+renaixement català.
+
+La poderosa veu dels apòstols de la terra catalana, cridant
+pàtria, clamant justícia i remembrant gestes de nostres
+passats, oblidades, desconegudes o desvirtuades per les
+històries, produí, sobre aquell curt auditori de catalans
+inconscients, els efectes de sempre en tals casos. S'adonaren
+de què aquells accents en la pròpia parla els hi arribaven al
+cor, comprengueren que allò anava per ells, i, identificant-se
+amb l'ànima de poeta, sentiren remoure dintre els cors quelcom
+que fins allavors hi era com adormit.
+
+Aquelles mascles notes, llançades a boca plena pel nou joglar
+que s'havia emprès la noble tasca de ventar les cendres de
+l'oblit per a revifar el caliu de la pàtria, rodolant per les
+amples sales, semblaven revetllar l'ànima esmortuïda de la
+vella llar catalana, que se sentia bategar fins per darrera les
+mal closes portes, a on, atret per lo desusat del cas, s'hi
+apilotava el servei, marxant de puntetes, eixamplades les
+fesomies i com responent a la veu de la trompeta que cridava
+resurrecció.
+
+Així transcorregué la vetlla, breu i platxeriosament, i així
+anava infiltrant-se en l'ànim d'aquella bona gent l'esperit
+juganer i sèrio, arrauxat i discret, fogós i candi, d'aquell
+jove excepcional que, unes hores abans, passava desconegut per
+davant de la porta que l'hospitalitat li obria i semblava ara
+l'amic de tota la vida.
+
+
+
+V
+
+Per diversos camins, i com papallones atretes per la llum del
+sol naixent que a raig fet entrava pels badats balcons de la
+terrassa, allí es toparen en Ramon i la Montserrat a l'eixir de
+llurs cambres.
+
+-Bon dia, Montserrat- exclamà el jove alegrement allargant-li
+la mà. -Ui... que matinera! ¿Ha descansat?
+-Jo rai, gràcies a Déu!...- féu ella en el mateix to. -Vostè sí
+que no haurà descansat, que es llevi tan d'hora. ¿Que no ha
+estat bé, que ha tingut tanta pressa de deixar el llit?
+
+-Molt rebé, sinó que...- baixant la veu i matisant-la amb
+intenció -desitjava reveure el sol d'aquestes muntanyes.
+
+-Per això sí que no tenia pas d'apressar-se tant, que bona
+estona estarà visible,- digué la noia, entre riallera i
+encogida, copsant la floreta que amb petulància d'estudiant
+l'altre li dirigia; i baixant els ulls, afegí: -Ademés, que el
+nostre sol deu ésser com el de per tot arreu.
+
+-Oh! No ho cregui pas, senyoreta; o per lo menos enlloc com
+aquí havia sentit la influència de sos raigs encantadors.
+
+I, alçant la veu, com per no forçar més el símil, afegí:
+
+-Enlloc com en la muntanya trobo aquestes frescals matinades
+que revifen els esperits.- I estenent el braç vers l'horitzó:
+-Miri que deliciós! Vegi! vegi el pla, com dels conreus i
+prades s'alça una boirina blavosa, tan tènue, que sols arriba a
+entelar els objectes, com per a suavitzar llurs tons,
+tornant-los més fins i delicats.  Miri's aquells arbres de taca
+carminosa que el sol bat ara per darrera, dibuixant llurs
+siluetes com enserrellades d'or i aquelles masies de parets
+rogenques, sentades sobre marxapeus de feixes farratgeres,
+¿veritat que semblen tasses de plata vella, descansant sobre
+graderies de marbre verd? I més amunt la tofa obscura de les
+terres bosques, fent de repisa a les grans cingleres! I aquesta
+flaire lleugerament salabrosa!... és la rosada que s'evapora
+als primers raigs del sol. Que n'és, de grandiós, d'atractivol
+i de bell, tot això! Tot riu i tot se fon, formes, sons i
+colors, en una nota única de suprema harmonia. ¡Miri, miri,
+aquell grupet de roures de la collada, de quin modo més
+fantàstic projecta sa ombra gegantina, en forma de cono
+colossal, sobre les calitges del pla, i aquell estol de coloms
+que vola formant espirals, destacant-se ara per clar ara per
+fosc, a mida que entra i surt de les faixes lluminoses que
+davallen dels crenys de les serres! ¡Quanta llum, quant color i
+quanta vida! Això és la Naturalesa. «¡Salve, o sacra natura!»,
+que diria el meu oncle. Això és atencions, que procura
+distribuir per un igual.
+
+La pobra xicota, tota ulls li tota orelles, contemplava
+embadalida aquell hermós panorama, com si no l'hagués vist en
+sa vida. Ella, que, allí havia nascut i crescut, que estimava
+aquell país com a part d'ella mateixa, no l'havia mai vist
+esplèndid i rialler com ara, ni s'havia cregut mai capaç
+d'assaborir un conjunt de sensacions com les que en aquell
+moment la corprenien. Ara començava a compendre perquè
+l'estimava tant, a aquella terra, i fins trobava que encara
+l'havia estimada poc.
+
+Res contestà: més sa fesomia, dilatada i encesa, i la
+precipitació dels batecs de son cor, denunciaven pel clar que
+sa ànima es deixondia com la nota harmònica, que jau dormida en
+la corda, es desperta al refrec del dit de l'artista que sap
+pulsar-la.
+
+
+
+VI
+
+Fresca i embaumada, com rosa de cent fulles, serena la cara que
+es dibuixava esfumada entre els rinxos negres que ombrejaven
+son front i polsos, i la bufanda de finísima filoja de llana
+rosa que, envoltant-li el coll, es creuava sobre sa casta sina,
+semblava la Monterrat, per sa major accentuació de formes i per
+ses maneres més reposades que les de ses companyes, com ella
+vestides de lluminoses bates i amples paioles, una reina
+envoltada de ses dames.
+
+En Ramon, amb son trajo de campanya, botes i _jipijapa_ i amb,
+son aire pagesívol, que li donava una distinció un poc arcaica,
+seguia l'estol de senyores i senyoretes, nens i nenes, ara
+endavant, ara endarrera, ara en mig d'elles, recordant als
+pastors de Watteau voltats de florides sagales.
+
+Si bé no es cansava de mirar de cua d'ull a la pubilla, per
+delicadesa i per no abusar de la confiança amb què l'honrava la
+família malgrat lo fresc de la coneixença, no s'atrevia a
+particularitzar ses atencions, que procurava distribuir per un
+igual.
+
+La comitiva, caminant per entre herbeis deliciosos i per sota
+boscatges ombrívols, arribava a la font del Faig, objecte de la
+matinera expedició.
+
+El refresc fou frugal i apropiat al cas. Fiambres de pernil i
+altres conserves, i fruites del temps, i, per beguda, a més de
+l'aigua cristal·lina, la blanca llet de les cabres que per allí
+pasturaven, munyida dintre els mateixos gots de campanya. Els
+nens, joganers i atrevits, la xumaven abocant-se als molsuts
+braguers de les bèsties complascents.
+
+A la tornada, havent el sol dissipat la boirina, els objectes
+es presentaven més francs i més potents de color. Les senyores
+i senyoretes amb ses matisades vestimentes i amb ses ombrel·les
+de brillants colors, esclataven amb flamejants notes en mig del
+verd de les prades, poderosament inflamat per la llum del sol.
+Escampellades ací i allà, joguinejant i collint flors, es
+reunien en pinyocs, que seguidament es desfeien per a formar-ne
+d'altres més enllà, sempre bellugoses i alegres, sempre
+cantant, xisclant i rient.
+
+En Ramon i la Montserrat, com frisosos, a penes mai es
+mantenien prop l'un de l'altre, igual que si una força els
+atragués per a repel·lir-se en quant arribaven al contacte.
+Així, quan semblen no preocupar-se l'un de l'altre,
+s'aproximen, i, al trobar-se junts, ella, enrogida,
+dissimuladament s'aparta, i ell, com entontit, fa el mateix.
+
+A les envistes de la casa es dirigeix ell a ella, en un moment
+en què ha quedat a rerassaga:
+
+-Escolti, Montserrat: ¿voldria donar-me un cabell?
+
+-I és cert, que el necessita? ¿Per a lligar un ramellet,
+potser?
+
+-Me fa falta per a lligar voluntats.
+
+-Oidà! I ¿quines són aquestes voluntats que amb tan poc es
+lliguen?
+
+-Les d'aquestes dues flors, veu?- Atansant-s'hi una mica més,
+parlant amb veu baixa i ensenyant-li les flors -el pensament
+boscà i la margarideta, voltats de companyones. ¡Miri com se
+volen! El pensament posa el cap de cairell i sembla que es
+daleix, guaitant-se-la amb sos ulls d'enamorat... i ella...
+¡com baixa el caparró!... ¡Tan hermosa!... No en dubti de què
+s'estimen... Fins em sembla sentir en mos dits els batecs de
+llurs cors enamorats; però estan desjunyides i no es tenen...
+Els hi falta un quelcom que les ajunti...- (tot lligant-les)
+-veu? un... res... un cabell!
+
+Tot presentant-li el ramellet se encreuen d'ulls,
+s'entrebanquen i tremolen; ella es separa tota confosa.
+
+Als pocs moments tornaven a trobar-se a prop.
+
+
+
+VII
+De retorn de la font, la comitiva s'escampà per sota els
+parrals i ombràculs del jardí, situat al redós de la casa. Els
+dos joves, fugint sempre l'un de l'altre, es troben sentats en
+un mateix banc, sota la mateixa ombreta.
+
+En lluita amb si mateix, en Ramon, sempre volent i dolent,
+sentia mancar-li totes ses energies i nàixer-li tots ses
+escrúpols en quant se veia sol amb aquella virginal aparició.
+Mancant-li la llibertat que li donava la presència d'altri, de
+desplegar sa verba festiva, estudiava fins els menors replecs
+de sa fesomia, semblant-li veure el celobert cada vegada que,
+amb una de ses innocents tonteries, lograva fer-li descloure
+els llavis i marcar-se els sotets de ses xamoses galtes. La
+trobava perfecta encarnació de sos somnis de jovenesa.
+
+I ella, encongida, sentint-se baix la inquisitorial observació
+del jove, ni s'atrevia a alçar la vista de la feina de ganxet
+que tenia entre els dits.
+
+De sobte interrompé el silenci, dient amb afectada naturalitat:
+
+-¿Creuria, Montserrat, que anit l'he somniada?
+
+-De debò?- féu ella, sense canviar de postura i mostrant ses
+dents com pinyonets menuts i apretats.
+
+-Sí, l'he somniada... i... he somniat que l'estimava.
+
+Aquí aixecà ella el cap i tirà sobre el jove sa mirada
+apacible, com una ullada de sol de primavera, mentre que ses
+galtes, fresques i daurades, se tenyien del color de sa
+pagesívola senzillesa. Animat el jove, es féu més atrevit i
+afegí:
+
+-He somniat més encara.- La veu li tremolava lleugerament i per
+moments s'engrandien les roses de les galtes d'ella: -He
+somniat... que vostè també m'estimava.
+
+¡Beneït sia el Senyor, que ha permés que ses criatures
+percibeixin, en aquesta trista vida, de tant en tant, alguna
+alenada del Paradís! Perquè l'amor que no està tacat per l'alè
+del món, té quelcom de les sublims delectacions dels
+predestinats. La donzella no tornà raó: mes ell, veient-la
+transformar-se, interpretà a son plaer el caient de sa cara
+embadalida i copsà a ple cor les corrents de dolça simpatia que
+de tot son ser s'irradiaven.
+
+Son rostre, mig somrient, presentava totes les tintes del cel
+al trenc de l'auba, i amb sos grans ulls somniosos i d'una
+fixesa estranya, i amb sa boca mig desclosa, tenia un tal posat
+de candor bíblic, que verament semblava altra Ruth encisada a
+l'escoltar, sobre els rostolls de Betlem, les dolcíssimes
+paraules de Booz.
+
+Res més se digueren de substància; però el cop estava donat, i
+ell, mig atordit del propi atreviment, i sentint renàixer-li
+sos escrúpols, procurà posar fi a aquella situació treballosa,
+cridant festosament a uns nens que per allí prop passaven.
+
+
+
+VIII
+
+La revelació és el llampec de l'ànima. Camina la voluntat
+esmaperduda pels viaranys de la vida o jau somniosa en els
+llims de la inconsciència. De sobte es produeix una llum
+vivíssima que il·lumina l'enteniment. Unes voltes apareix la
+fórmula doctrinal que condueix a la pau de l'ànima, o la
+delació dels abims atraients que la malmenaven, altres la
+imatge de la felicitat conjugal encarnada en la figura d'un
+ésser, síntesi de les aspiracions que s'enclouen en aquell
+replec que Déu ha dibuixat en el cor de les criatures
+destinades a la perpetuació de la seva obra humana. Allavors
+l'ànima es deixonda, sofreix o gosa; però viu i camina; ja té
+un ideal.
+
+Mes la revelació, que es produeix clara en les interioritats de
+l'esperit, s'entela a vegades ràpidament al topar amb les
+vulgaritats de la vida pràctica. El respecte a les
+conveniències socials, la falta d'ubiqüitat de nostres
+potències, que ens impedeix exteriorisar les impressions
+agenes, i la mesquinesa de la intel·ligència humana, exposada a
+confondre la revelació amb l'al·lucinació, són factors
+suficients a congriar el dubte, per a prova de la vocació.
+
+Així se trobaven en Ramon i la Montserrat des del moment de sa
+coneixença. Ell, amb son caràcter enemic de nebulositaits i
+dubtes, lluitant contra les pròpies inexperiències i curtedats
+en una matèria que, ben cert, li era nova, com es diu
+vulgarment, volia i dolia. Ella, feble i temorosa, resant
+salves a la Verge, sa patrona, desitjava, esperava i temia. Ell
+era el martellet perfidiós de l'analista, que pugna per
+avalorar la bondat de la mina descoberta, tot tement
+destruir-la; ella, l'enclusa que para i calla.
+
+I així bastien son destí, atents ambdós a les espurnes que
+creuaven l'espai.
+
+
+
+IX
+
+Estaven la família i sos hostes en la sala de confiança,
+ocupades les senyores en llurs quefers casolans, tot escoltant
+i rient els qüentos d'en Ramon, qui, com sempre, era l'amo de
+l'auca, quan la Loreto entrà corrent de puntetes i amb un dit a
+flor dels llavis, tant per a demanar silenci com per a retenir
+la rialla a punt d'esclatar i digué dirigint-se a en Montbrió
+amb veu ofegada:
+
+-Té una visita: una senyora pregunta per vostè.
+
+-Una senyora?- féu el jove sorprès. -¿Qui és ella?
+
+-La Feliça!- exclamà la noia mig esclatant.
+
+-La Feliça?- repetí l'altre, més sorprès encara. -Vatualisto! I
+què vol, la infeliça?
+
+-No ho sé; diu que el vol veure.
+
+-Doncs que entri: no li sembla, donya Dolors?
+
+I veient que la dama hi assentia, se separà del rotllo i anà
+corrents a sentar-se en el sofà de l'altre extrem de la sala,
+prenent una actitud còmicament cerimoniosa i tossin ferm.
+Entretant la Loreto, traient mig cos fora de la porta, cridava:
+
+-Veniu, Feliça: entreu. És aci el senyoret.
+
+Se senti acostar-se el pausat refrec d'unes soles d'espardenya.
+Després, pel badall de la mampara sostinguda per la Loreto,
+aparegué una figura cendrosa, escardalenca, que mirava
+esparverada com si temés un mal encontre. Se parà un moment per
+a saludar als presents amb un «Bon dies tothom, amb la
+companyia», que a penes es sentí, i fixant-se amb en Ramon,
+avançà fins al mig de la sala, provant de fer una mitja rialla,
+tot dient amb veu confosa:
+
+-Bon dies, senyoret amb la companyia. ¿Com ho passa? està bo?
+
+-Hola, Feliça! Jo bé. I el senyor oncle?- digué aquest amb to
+bastant sec.
+
+-Tots bé, gràcies a Déu.- I s'aturà.
+
+-I doncs, què tenim de nou?- digué el jove, veient que ella no
+es desenfangava.
+
+-El senyor Rector me fa venir, perquè...- (altra pausa)
+-vamos... perquè m'ha dit que vostè està molt enfadat amb mi, i
+jo... venia per a desagraviar-lo.
+
+-I ¿de què li ha dit que estava jo agraviat de vostè?
+
+-S'ho sap: perquè diu que no l'he tractat com es mereixia.
+
+-I vostè què en pensa, d'això que ell li ha dit?
+
+-Què vol que li digui, pobra de mi? Sinó que, a vegades, un hom
+peca per ignorància i sembla que faci lo que mai ha pensat fer.
+Si l'he agraviat, haurà sigut sense voler-ho fer.
+
+-Feliça: ja n'hi ha prou, de camàndules!- exclamà, per fi, en
+Ramon, que ja es començava a impacientar. -Sense necessitat de
+que ningú li digués, o, millor dit, perquè vaig avinentar-li jo
+mateix, sap vostè prou bé com y de què estic jo agraviat, com
+ho estaria fins el gos del veí si s'hagués vist tractat com jo.
+¡Miri que tirar-me al carrer en dejú i amb un temps com
+aquell!...
+
+Palplantada al mig de la sala, la Feliça semblava una
+d'aquelles munyaques que els pagesos posen al mig dels sembrats
+per a espantar als pardals, i al sentir-se increpada per en
+Ramon, amb indignació més afectada que real, creuà les mans per
+sos dits anant-les pujant fins a l'altura dels llavis, en tant
+que sa boca desequilibrada es contreia tan desigualment que,
+mentre els espectadors de la dreta creien que anava a riure,
+els de l'esquerra presumiren que anava a esclatar en plors.
+
+-Verge Santa del Roser!- exclamà. -¡Diu que el vaig tirar al
+carrer en dejú! ¿Qui som, jo, pobra de mi, per a poder fer
+semblant cosa a la Rectoria? ¿No va ésser vostè, que se'n va
+anar sense acceptar ni un plat de sopa? I encara les que em
+vaig haver de sentir, Déu meu!
+
+El jove comprengué que aquella dona obrava a la força i sols
+obeint un manament imperiós del senyor Rector, qui havia volgut
+donar una prova de virilitat ordenant-li aquella satisfacció.
+Sa humiliació, doncs, era imposada, no sentida; i ell no sabia
+si indignar-se de debò per tanta farsa, o si bromejar davant de
+lo original de l'escena, a lo qual hi convidava fins la
+predisposició de l'auditori, excitat per les diablures de
+l'enfutismada Loreto, que, col·locada darrera la dona, i feia
+grips i gonyes. No obstant, es repensà, i, comprenent que allò
+era portat per son propi oncle i tal volta en connivència amb
+donya Dolors per a procurar una solució al conflicte pendent,
+decidí agafar-ho (o suposar-ho al menys) per la tremenda, per
+veure si així lograva dominar aquell caràcter empedreït, fent
+que es donés per la pell.
+
+-Ja n'hi ha prou!- exclamà amb veu forta i redreçant-se. -¿S'ha
+cregut vostè que després de tenir-me a casa del meu oncle com
+qui diu a pa i aigua, després de traure'm materialment de la
+casa, que més és meva que de vostè, oferint-me per tot
+refrigeri l'emplasta de pa que tenia preparada per al seu amo,
+encara té dret, per tota satisfacció, de venir-me a tirar a la
+cara lo fet com un benefici? Sàpiga i entengui que no li estimo
+per res. Vostè, que esclavitza al pobre senyor oncle, abusant
+de la seva bondat, que es complau en mortificar-lo, fent-li
+representar papers ridículs davant del poble; vostè, que amb sa
+coquineria l'indisposa amb la família i amb sos filigresos,
+escurçant-li la vida amb privacions i disgustos, no té dret a
+parlar davant meu sinó de genolls. I jo, que havia donada
+paraula de no posar més els peus a la Rectoria mentres vostè hi
+fos, li dic ara que m'he repensat, que hi entraré demà i que
+vostè en sortirà per la finestra si abans no ha procurat
+sortir-ne per la porta.
+
+La pobra dona, al sentir aquella pedregada, posava les mans al
+cap, s'estirava les grenyes i picava de peus, fent la fatxa més
+estrafalària del món. Fins, com els antics faritzeus, féu acció
+d'esquinçar-se les vestidures, contenint-se sens dubte per lo
+que li costaria, després, d'apedaçar-les.
+
+L'escena anava tornant-se per demés extravagant, perquè,
+mentres la dona es desesperava, plorant i tremolant, mig en
+braços de les senyores majors, que tractaven de consolar-la,
+tots els demés si desfeien de riure sense miraments.
+
+-Ja sé que he pecat, pobra de mí!, ¡ja sé que tinc culpa!
+diguin-me què tinc de fer?- exclamava, per fi, menys excitada,
+però més esporuguida per l'amenaça que acabava de sentir.
+
+-Faci lo que li ha dit el senyor Rector- li bufà a l'orella
+donya Dolors, com per a tornar-la al camí.
+
+-Doncs el senyor Rector m'ha manat que li demanés perdó i li
+pregués de tornar a la Rectoria, i jo li prometo que el serviré
+ben bé.
+
+Les senyores oficiaren d'intermediàries i protectores. En
+Ramon, després de fer-se ben pregar, otorgà el perdó.
+
+-En quant a tornar a la Rectoria- afegí -hi tornaré de bona
+gana, mes no pas sense condicions. Què li ha dit, sobre això,
+el senyor oncle?
+
+-Que vostè mateix dicti les que vulga, que totes seran
+acceptades.
+
+-Doncs tornaré a la Rectoria; però vull, per bona entrada, una
+festa de desagravis, un galan dinar de convidat. Ho entén bé?
+
+-Tot se farà com vostè vulga; mani i disposi.- féu la Feliça,
+un poc més arrebeixinada.
+
+-Esperi, jo no vindré sol: també vull portar-hi els amics. Serà
+convidada tota la família de Serra-Bruna, aquesta incomparable
+família- afegí amb un accent sentimental -que, quan jo passava
+per davant de sa casa, llançat de la Rectoria, perseguit pels
+elements i mig decaigut de fam i de fred, m'obrí piadosament la
+porta i m'oferí l'escalf de la llar que a casa del germà del
+meu pare se'm negava.
+
+La Feliça va desfer-se en plors i singlots, no se sap si tocada
+al cor per lo patètic del parlament o si assustada per la
+invasió que es veia en perspectiva.
+
+Les senyores insinuaren reparos sobre la crueltat del càstig
+que imposava l'agraviat jove; mes aquest es mostrà inflexible,
+i com, per altra part, amb expressions i signes excitava el
+jovent a secundar-lo i aquest no es féu pregar gaire,
+adherint-s'hi amb entusiasme, el programa de la funció de
+desagravis quedà acordat i acceptat.
+
+-Així ho manifestaré al senyor Rector, i tot es farà com vostè
+vol- digué, per fi, amb veu compungida, la Feliça.
+
+-Essent així, no en parlem més, i fins a demà passat- féu en
+Ramon. I allargant-li la mà, afegí: -Ara _pax vobis_: toquem-la
+Feliça, i lo que hagi estat, hagi estat.
+
+-Gràcies, no acostumo- féu la majordona amagant pudorosament
+les mans sota el davantal.
+
+En Ramon quedà uns moments amb la mà en l'aire i desconcertat
+amb aquella sortida que no esperava. Hagué de posar-se a riure,
+i afegí, amb còmica gravetat, dirigint-se a les senyoretes:
+
+-Ho sento, perquè m'ha espatllat el quadro final.
+
+
+
+X
+
+Després de l'ofici, tota la família Serra-Bruna es dirigí a la
+Rectoria.
+
+-Vaja, Pascal; avui sí que sembla que la gasòfia va rabent!-
+exclamà en Montbrió, al topar-se de bones a primeres amb el
+recader, que anava tot atrafegat.
+
+-No me'n parli, home! ¡Si sembla que casem la pubilla! No sé
+pas quin dimontri de vent empeny la rutlla, que va més llatina
+que un pudai.- Parlant baix i guinyant l'ull, afegí: -Jo em
+vull pensar que les malediccions de l'altre dia han llevat.
+
+En essent a dalt, sortí a rebre'ls mossèn Joan amb cara de
+Pasqües i felicitant-se de les circumstàncies que li portaven
+tant de bé de Déu a casa.
+
+-Però, senyor Rector!- exclamà donya Dolors, sorpresa de veure
+una gran taula parada, amb una rastellera de plats que feia por
+-¿Què es creia que nosaltres havíem d'aixecar la casa per a
+venir a la Rectoria?
+
+-Deixi'm, donya Dolors, que cadascú s'entén i balla sol. Soldat
+previngut val per dos. _Minus feriunt jacula quae praevidatur_,
+dèiem a Cervera- féu mossèn Joan, tot fregant-se les mans com
+qui amaga alguna sorpresa.
+
+La Feliça, desconeguda per lo endreçada, anava d'ací d'allà com
+una llançadora, i, a penes hagué barbotejat algunes paraules de
+benvinguda, s'esmunyí cap a la cuina.
+
+En Ramon i les senyores sortiren a fer temps rondant pel poble,
+en tant que don Eudald i mossèn Joan s'entretenien conversant i
+fumant en la cambra despatx. Seguidament anaren arribant fins a
+mitja dotzena o més dels principals feligresos, pagesos tots i
+propietaris de la rodalia. Al fi don Eudald no pogué
+abstenir-se de manifestar sa sorpresa, exclamant:
+
+-I doncs, mossèn Joan ¿què hem de celebrar capítols o és que es
+tracta de refer la confraria del Sagrament?
+
+-De tot es pot tractar- contestà complascentment el Rector;
+-però el cas és que m'ha alegrat tant la sortida del plaga del
+meu nebot, exigint-me aquesta festa que ell ne diu de
+desagravis, que l'he volguda fer extensiva a altres agraviats
+que puguin haver-hi, convidant per mon compte tots aquests
+senyors i altres que s'han excusat per causes atendibles.
+
+Fa molts anys que, per debileses meves, s'han anat afluixant
+una mica massa els llaços que deuen unir al pastor amb ses
+ovelles, i he volgut aprofitar aquesta ocasió per a restablir
+antigues costums. Perquè, lo que diu en Ramon; la societat
+decau per manca de vida en la gent bona, i és precís que ens
+revetllem, que ens unim i que ens recomptem. Diu que fa falta
+sang nova...
+
+-Ja és bona sang, la que porta el seu nebot- interrompé don
+Eudald, com si comencés a molestar-lo la importància que anava
+adquirint el seu hoste, o com si temés un altre esclat de les
+seves rauxes esbojarrades, davant de tants testimonis.
+
+Perquè és el cas que, si bé, de primer, don Eudald buscava el
+cos al jove pel gust de sentir-lo discursejar, ara ja més aviat
+ne fugia, després de notar que les garrotades que, a tall de
+cego, aquell repartia, li escoïen, moltes d'elles, a l'esquena.
+
+
+
+XI
+
+Quin àpat més rumbós! Mossèn Joan semblava transportat a sos
+mellors temps, en què ell sol animava una taulada. Don Eudald,
+en oberta competència amb el jove Montbrió, bregava per fer
+cara a ses disquisicions humorístiques, com si volgués
+disputar-li les preeminències de la conversa. Donya Dolors,
+enraonant poc, estava sempre atenta a la marxa de l'acció, com
+un quefe d'Estat Major que es desficia per la glòria d'un
+altre. Ella estava al _tantum_ de totes les deficiències del
+servei i amatent a remeiar-les en lo possible, signant a en
+Pascal, que oficiava de fadrí major, i enviant recados a la
+cuina.
+
+En Ramon, no cal dir-ho: els cuidados que li mereixia la
+damisel·la que tenia al seu costat, no el privaven d'atendre a
+les demés dames ni de sostenir converses amb tothom, no
+oblidant-se d'aplaudir i chorejar les innocents xulades de don
+Eudald.
+
+Els convidats rurals, llevat d'En Llissàs, un subjecte de més
+de mitja edat, alt, escardalenc i tot un nervi, que parlava més
+que no menjava, estant sempre a l'altura de la conversa, se
+manifestaven atents, més que a altra cosa, a fer els honors a
+la cuinera. El jovent, fora de la Montserrat, que no es
+despenjava dels llavis del seu veí, no parava de xiuxiuejer,
+riure i fer bulla de tot i de tothom, malgrat els avisos que
+sovint els hi enviava amb la mirada donya Dolors.
+
+En quant a la Feliça, fa de mal dir si gosava o si rabiava amb
+aquell espectacle. Els que la coneixien suposaven això darrer.
+Veritat que allò era una disbauxa com no se n'havia vist
+d'altra a la Rectoria des de que el món roda. Amb lo que
+malbaratava cada una d'aquelles llamenques de senyoretes i amb
+lo que malmenjava cada un d'aquells farts de pagesos, n'hi
+hauria hagut prou, ben companatjat, per a fer vida bona ella,
+la Feliça, i mossèn Joan una setmana de carrera.
+
+Fos com fos, lo cert és que tothom s'admirà de lo bé que sabia
+cuinar aquella dona, més d'estranyar encara atès el temps que
+no ho practicava. En Ramón no s'oblidava a cada passada de
+fer-la cridar per a donar-li pública enhorabona, i fins donya
+Dolors, persona ben competent en art culinari, hagué de
+manifestar-li desitjos de conèixer l'enginy de determinades
+salses, i ella es comprometé a complaure-la, malgrat les
+desinteressades indicacions d'en Ramon, qui li aconsellava no
+es desprengués dels secrets professionals.
+
+
+
+XII
+
+Encesos els cigars (regal d'en Ramon) i servit el cafè sobre la
+taula nua, començà la conversa sèria, que, rodolant, anà a
+parar allà on van a parar totes les converses en nostre país: a
+bescantar el Govern. Que si les contribucions ací, que si els
+consums allà, que si les quintes, que si el _catastro_, etc., i
+allà eren de sentir les jeremiades que cadascun d'aquells
+pacífics feligresos exhalava. No es quedava curt en aquest chor
+de lamentacions el panxacontenta de don Eudald, qui acabà per
+escanyar-se confessant que en la confecció del darrer
+_catastro_ li havia costat més de dos cents duros lograr que li
+fos aprovada la seva declaració.
+
+-¿És a dir que a muntanya també en saben, de tapar amb unces
+els ulls dels investigadors?- saltà en Ramon, que estava frisós
+per entrar amb son tema. -Jo em creia que sols s'estilava per
+avall.
+
+-¿I de quina altra manera ho vol fer, per a viure, pagant el
+vint per cent de contribució?- exclamà, picat, don Eudald.
+
+-És veritat; però no es queixi pas de què el Govern el roba, ja
+que també el roba vostè a ell.
+
+-És que qui roba el Govern guanya perdons- respongué per tota
+contesta don Eudald.
+
+-També està bé- féu l'altre; -mes tingui per ben entès que al
+capdevall vostè res li roba al Govern, perquè aquest cobrarà
+sempre els diners que necessiti, i lo mateix li té arrencar-los
+de la pell d'en Pere que de la d'en Pau; i quan no en tingui
+prou amb el vint, demanarà el trenta o el quaranta per cent, i
+si els propietaris grossos o ben apadrinats poden comprar per
+una bicoca ocultacions d'un cinquanta per cent, els demés, en
+sa immensa majoria, uns per honradesa, altres per manca
+d'amparo o de medis, poc o res poden ocultar, i fins tenim els
+més petits i desemparats, a quins se'ls fa declarar lo que no
+tenen. Aquests són els que porten tot el pes de les càrregues
+de l'Estat, i és a aquests a quins roba l'ocultar. Per això
+veiem les petites finques caure per centenes en mans del fisc.
+
+Don Eudald quedà com entontit sota el pes d'aquesta acusació i,
+com ningú objectés, el jove continuà:
+
+-L'Estat és un lladre (ho reconec), i no seré pas jo qui
+defensi els governs que tenim des de... fa molt temps; mes no
+és precisament o solament per lo que roba, que jo el criticaré,
+perquè això no és més que una conseqüència lògica d'una pila de
+premises en malhora sentades. L'avorreixo principalment perquè
+amb ses tendències, amb sos sistemes i amb sos procediments, ha
+malejat els caràcters i fet degenerar les races, fins a
+l'extrem de lograr que els espoliats es converteixin en lloques
+dels espoliadors. Això vol dir que dels governs no n'hem
+d'esperar res; som nosaltres mateixos que ens hem de valdre,
+que hem de regenerar-nos.
+
+-Sí: però mentrestant paga i recorre- digué don Eudald. -Què hi
+farem si les coses van aixi? ¡No s'espavili i veurà com dintre
+de poc les terres no li donen ni per a pagar les contribucions!
+
+-Miri- replicà el jove amb calor i canviant el to de la veu:
+-el meu pare, que al cel sia, no volgué mai formar part d'una
+associació de propietaris que allí hi havia per a subornar els
+investigadors de la propietat. ¡Prou li deien de mal veí i
+l'amenaçaven de carregar-li un excés de cupo! però ell, que era
+home de pit, els deia: «Tinc denunciada fins la darrera
+quartera de terra i tot lo que em trobeu ocult vos ho dono.
+Carregueu-me tot lo que sia de llei; mes guardeu-se de
+propassar-vos, perquè em coneixereu». I pla que s'hi atreviren!
+
+Encara féu més: cridant i amenaçant, logrà disoldre aquella
+conxorxa de compares, afront de la comarca, i amb l'ajuda d'uns
+quants propietaris de bona voluntat, que mai ne manquen, quan
+hi ha qui els anima, logrà confeccionar un nou _catastro_, que,
+si bé no és tot lo just que fóra de desitjar, és el més
+equitatiu que mai s'havia fet, reparant una pila d'injustícies
+que afligien els petits terratinents, que en realitat eren els
+que duien la lliura.
+
+-Això sí que no ho faré pas mai!- exclamà don Eudald tot
+rondinat. Que cadascú s'arregli com pugui, i jo faré el mateix.
+
+-Per això anem tan bé!- saltà en Lissàs, caçant-lo al vol. -Jo
+estic amb lo que diu el senyor: nosaltres mateixos sovint ens
+ho perdrem. Som pocs i malavinguts, i per això quatre
+empleadots que vénen, fugint de la fam de llur terra, fan de
+nosaltres el bon Jesús. Els propietaris grossos, uns fugen a
+ciutat i altres prefereixen emplear son valiment i son prestigi
+per a si propis, deixant desemparats els quatre ximples
+(mellorant lo present) que ni esma tenim per a resistir el
+secretari si a mà ve. Això si no fan pitjor, com és amb ses
+ambicions i mesquineses portar conflictes al poble.
+
+L'envestida era de les bones, perquè, encara que l'home parlà
+amb naturalitat i afectant termes generals, el pobre de don
+Eudald no deixà de compendre que la vergassada anava per ell.
+Se li conegué per la cara arrufada que posà, majorment a
+l'adonar-se de què tots els presents assentien a lo dit per en
+Llissàs.
+
+No cal dir que en son interior renegava d'en Ramon, d'aquell
+revolucionari desenfrenat, que semblava complaure's en posar-ho
+tot en renou. Ja hi convenia, ell també, en què les coses no
+anaven pas com devien anar, i també se'l reservava el dret de
+bescantar el Govern; però  què en farem, de tocar-hi res, si
+encara potser ho espatllarem. Val més anar tirant com se puga,
+i qui tingui una mica de valiment que se n'aprofiti, i en paus.
+Aquesta era la seva teoria.
+
+Però les doctrines que en Ramon predicava anaven per altre
+cantó, i ell s'esfereïa al sentir-li posar els dits en totes
+les llagues, amb una cruesa d'estil i amb una barroeria a les
+quals no estava acostumat, i l'esfereïa més encara a l'observar
+que els parlaments del jove trobaven ressò en aquells
+temperaments enèrgics, si bé encongits per les influències
+ensopidores dels diferents règims polítics que, durant el curs
+de poques generacions, hem vist anar amunt i avall, des de
+l'absolutisme més brutal fins a la llicència més desenfrenada,
+però sense que, com a absolutisme, s'acostés mai a les virils
+iniciatives dels monarques de la reconquesta, ni, com a
+llibertat, tingués que veure amb les que disfrutaven els antics
+estaments, gremis i ciutadans de la incomparable monarquia
+catalano-aragonesa.
+
+Sembla increïble lo que ha arrelat en nostres pagesos el
+sentiment de sa pròpia abjecció. Tenen tan profonda convicció
+de llur petitesa i impotència, i són tan avesats a veure per
+sos propis ulls les més grans injustícies i les impunitats més
+escandaloses, que han caigut en una mena de fatalisme ben
+difícil de destruir. Per ells el govern no és mai un organisme
+protector, sinó una espècie de fantasma famolenc, que té cent
+ulls per a espiar on hi ha una pesseta i cent ungles per a
+fer-se-la seva tan bon punt l'ha vista. Dels funcionaris
+públics no en coneixen sinó l'escrivà que els empapera, el
+cobrador que els escorxa i el sargento que els hi _talla_ els
+fills. Si volen camins, se'ls han de construir amb la prestació
+personal; si beneficència, se l'han de pagar; i si seguretat
+personal, s'han de fer del Sometent. Fins, per a acabar-los
+d'atuir, això que en diuen el Govern parla un llenguatge del
+qual no n'entenen més que les injúries i les amenaces.
+
+Així s'explica que un pagès, un alcalde, home honrat i de
+representació en la rodalia, que haurà contribuït tota sa vida
+a llevar les càrregues de l'Estat amb sa suor i amb sa sang o
+la dels seus fills, amb prou pit per a fer cara a un ós i prou
+braó per aterrar un roure, tremoli com una fulla a l'arbre al
+sentir quatre roncs d'un empleadot de mala mort, arrencat de
+les aceres de la Puerta del Sol i sovint d'un cul de taverna,
+per la munificència del ministre A, o del diputat B; com també
+s'explica, per les mateixes raons, que quan el tal empleat,
+prenent aires de protector, insinua a l'aterrat pagès la idea
+de sortir de sos apuros mitjançant un grapat de pessetes,
+aquest s'hi aferri com a sa taula de salvació i fins besi
+aquelles mans, dignes d'un grillet.
+
+Aquesta era l'exposició d'antecedents que, amb vehemència de
+llenguatge, feia en Ramon davant de son auditori embadalit.
+
+-¿Què succeiria això- afegia -si els propietaris grossos i
+acabalats, en comptes de retirar-se a ciutat, a on res tenen
+que fer-hi, se mantinguessin ferms davant de ses hisendes i
+eduquessin els fills de conformitat amb llurs interessos,
+enrobustint-los amb coneixements adequats, amb mira sempre a
+fer prosperar les indústries rurals? I, si en lloc de tancar-se
+dins de sos propis egoismes mal entesos, procuressin enrobustir
+amb sos prestigis els Municipis, exigint dels poders públics
+majors facultats, avalorant de moment en lo possible l'ombra
+d'autoritat, de què amb prou feines disfruten ¿no trobeu que
+podria esperar-se bona cosa més? Ells serien allavors els
+advocats naturals, convençuts i prestigiosos, del proletariat
+agrícola, al qual defensarien i salvarien, malgrat les
+deficiènces de les lleis i dels procediments actuals i en
+despit de la desmoralització dels encarregats d'aplicar-les.
+
+-Que sí, que sí!- exclamava, en Llissàs, en representació de
+sos conveïns, igualment convençuts. -Mes, desgraciadament, anem
+per camins molt diferents.
+
+-Tan diferents!... Com que sembla que caminem de cap per avall.
+Però com més malament anem, més s'apropa el dia, en que caurà
+tot, fins les lleganyes dels ulls de molts que hi veuran quan
+ja no tindran remei. La fusta corcada, un dia o altre ve que
+cau per poc que se l'empenyi, i de què no mancarà qui ho faci
+no en dubteu gens ni mica, i sota les runes de lo que caigui
+s'hi enterraran fins els babaus que amb sa criminal apatia avui
+ho sostenen.
+
+No hi ha exemple en la història de què una societat prostituïda
+no hagi desaparegut al seu dia, i la qüestió està en fer que
+siguem els hereus nosaltres, els verdaders fills de la terra,
+els catalans de llei, que si bé també, quin més quin menys,
+tenim sang corrompuda en les venes, podem encara, fiblant-la i
+esprement-la sense pietat, substituir-la per sang nova i
+transmetre-la rejovenida a nostres fills. Els que podem encara
+redimir-nos, fent confessió de nostres culpes amb ferm propòsit
+d'esmena, hem d'aixecar la llebre i, si més no, ensinistrarem a
+nostres fills perquè l'agafin. Aquest és el meu pensar.
+
+-Oh! Quin home n'hi ha, de vostè!- deia nerviosament en
+Llissàs, encarant-se amb en Montbrió. -Tant de bò vingués a
+nostra terra, que encara faríem quelcom de profit. Jo començo a
+ésser vell i valc poca cosa, mes amb vostè encara hi arriscaria
+una valenta campanyada.. i aquí té un floret de minyons que jo
+li jur que ja dansarien darrera seu.
+
+* * *
+
+Era ben hora de què el senyor Rector, amb bons modos, posés fi
+an aquella funció, perquè el pobre senyor de Serra-Bruna, batut
+i rebregat, amb vertrigols i rodeses de cap, no sabia ja de
+quin món era. Sense que ningú l'esmentés per a res, semblava
+que tots l'havien pres a ell per enclusa, sobre la qual hi
+batien sense pietat. Ell no tenia pas arguments contra lo
+exposat, i fins sense voler-ho confessar reconeixia que eren
+veritats evidentes; però... vaja!... ell no hi estava pels
+rebomboris, trencacaps i fins disgustos que tot allò implicava.
+Preferia un mal conegut a un bé per conèixer. Després de tot,
+aqueix estat de coses, mica més mica menys, era lo que s'havia
+vist sempre, i no seria pas tan dolent, per quant la gent bé
+creixia, es casava, es divertia, s'engreixava i, per fi, es
+moria, tot igual com de segur succeiria si les coses anessin de
+l'altra manera. Tot està en saber-se manejar un hom per a
+passar-ho lo millor possible. ¿Són àngels, els homes, per
+ventura? deia com argument final.
+
+I es quedava consolant-se sol amb son egoisme i... amb fonda
+quimera contra el plaga d'en Montbrió, que talment semblava la
+campana del mal temps.
+
+
+
+XIII
+
+-Oh, la Montserrat!- exclamava en Ramon conversant amb son
+oncle. -¡Aquell sí que és un cor d'àngel dins d'un cos de
+serafí! Si vostè l'hagués vista aquesta matinada vagant per
+l'horta amb el cistell curull de fruita al braç i la falda
+trossada plena de flors, amb sa vesta del color de la celístia
+amb son cos escultural cenyit de rosada filoja, amb sos braços
+nusos i blancs com un glop de llet, amb sa cabellera negra i
+ondulada de rinxos vaporosos encloent-li sa hermosíssima
+fesomia, encesa per la sufocació, i abrillantada tota sa figura
+pels raigs del sol pujant, que la ferien de descuit... Vostè
+que es recorda encara dels clàssics de la Universitat de
+Cervera, l'hauria cantada com a altra deuesa Ceres, recollint
+les primícies de la terra sa filla. Més jo, que formo amb els
+romàntics, l'he presa per una princesa encantada, com si
+diguéssim la filla genial d'aquella vella pàtria dels meus
+somnis, que, presonera de vils tirans, reclosa en oblidat
+castell i guardada per escarceller servil, antipàtic i egoista,
+està esperant el cavaller que vinga a desencantar-la,
+sentant-la de nou en son antic trono de majestat i glòria.
+
+-¿Saps que et trobo filòsop i poeta com cap dia?- féu Mossèn
+Joan somrient al sentir els esclats del seu nebot. -No gastis
+pas tants embuts: digues que n'estàs enamorat i... llestos.
+
+-És que val molt, aquesta minyona!- insistí el jove com si
+l'altre li digués lo contrari -però, sobretot, val per son cor
+senzill i noble... ¡Quina diferència del seu pare! Ella sí que
+em comprèn! ella sí que s'identifica amb mos propis sentiments,
+que copsa en l'aire com les flors la rosada matinal. Quan a mi
+la intensitat dels afectes de l'ànima me sobreïx per la boca,
+la miro a ella, tota tremolosa i transportada, nodrint-se de la
+mateixa substància; i allavors, m'apar que son cor batega al
+compàs del meu, com l'afinada corda de l'arpa vibra per
+simpatia, al sol ressò de la nota germana.
+
+-Doncs, home,- reprengué son oncle bromejant encara -si tant bé
+vos aveniu, anima't, que al cap i a la fi un i altra esteu per
+merèixer, i ja saps que diu l'adagi: «Una nina és per a un
+rei».
+
+-Sí, com ho diu vostè!- contestà el jove seriament. -¿Qui som
+jo per a propassar-me sense més ni més? Quatre dies fa que
+passava jo desconegut i fugitiu com un ca encalçat, davant
+d'aquella porta que la Providència m'obrí de bat a bat. Allí
+vaig trobar-hi atencions, afalacs i carinyos que no podré
+oblidar mai. Aquella bona senyora em mimà com a un fill, i el
+mateix don Eudald, amb qui per lo demés no ens entenem gaire,
+està amb mi correcte i atent com un _gentleman_ anglès. Doncs
+¿tinc jo de correspondre a tantes fineses amb una trastada
+d'estudiant cursi, fent l'amor a la filla l'endemà que m'han
+recollit com qui diu del fang de la carretera? ¿Quin dret tinc
+jo per a pertorbar així inconsideradament la pau d'una família
+que m'ha cobert d'atencions, de les quals podrien tal volta
+arrepentir-se'n demà?
+
+De cap manera. Mes, com no tinc prou confiança en mi mateix,
+perquè sento flaquejar-me les forces i vacil·lar mos propòsits
+en quant me trobo en presència d'aquella divinitat, vull fugir
+i fugiré demà mateix; vull anar-me'n a remugar, en la pau i
+solitud de casa meva, les impressions que tinc rebudes. Perquè
+és tan intern lo que sento, és en tal manera aquesta dona la
+personificació dels meus somnis, que fins arribo a sospitar si
+puc ser víctima d'una al·lucinació o si estic somniant encara.
+
+A adquirir, doncs, la certitud de la realitat vaig. Si per
+bondat de Déu persisteix mon actual estat d'esperit, creuré en
+la vocació i dintre un any tornaré; igual que, si ella creu de
+veres amb mi, m'esperarà, i, allavors, amb més confiança i
+millor dret, me donaré a conrear aquesta flor de l'ànima,
+esperant collir-ne sos fruits. Si, al contrari, el temps
+esborra sa imatge de mon cervell, creuré que he estat víctima
+d'una follia, i no hi pensaré més.
+
+-Ets un savi, fill meu, i obres com a tal- prorrompé mossèn
+Joan amb veu commoguda. -¡Ets un savi! i permet que t'ho digui
+ara sense riure. Tos propòsits mareixen ma plena aprovació, i
+ademés te remercio del fons de l'ànima la prova de confiança
+que m'has donat obrint-me ton cor. Vés-te'n demà mateix; no
+seré pas jo qui et retinga, per més que senti aquesta separació
+com cap altra des de que per primera vegada vaig rebre't en mos
+braços.
+
+Vés-te'n amb la pau de Déu, mes no séns despedir-te d'aqueixa
+família, i sàpigues que deixes aquí un vigilant fidel que sense
+ser vist estarà a l'aguait del teu tresor.
+
+I oncle i nebot es confongueren en un abraç.
+
+
+
+XIV
+
+En Ramon, des de cavall, feia els darrers adéus a la gent de
+Serra-Bruna, amb la qual quedava identificat. Aquella despedida
+era una verdadera manifestació en la qual prenia part tothom,
+des de les senyores fins al darrer del servei, tots amb alegres
+i fressosos esclats en consonància amb aquell caràcter
+extraordinari que semblava tenir-los suggestionats.
+
+Sols dues persones semblaven no participar del general desori:
+l'una, la Montserrat, que amb la darrera encaixada rebé com una
+commoció elèctrica que li robà la serenitat; l'altra, don
+Eudald, que es sentia tot espinat de semblant apoteosis, que no
+havia lograt mai per ell amb tot i ésser el senyor de
+Serra-Bruna.
+
+Ja n'havia vistes d'altres, de manifestacions, en la comarca:
+per exemple les _espontànies_ ovacions dedicades als seus
+padrins, aquells senyorassos de Madrid que es passejaven pel
+districte de cent en quaranta (és a dir, quan hi havia temor de
+competència en l'ofici de fer feliços els pagesos), que ell i
+en Basi preparaven per sota mà, precisant fins els moments en
+què aquestos havien de tirar la barretina en l'aire. Ja ho
+eren, de fressoses i boniques! mes no eren pas això, sinó un
+altra cosa diferent.
+
+Així, amb el corc de l'enveja dins del pit, se retirà tot
+rondinant:
+
+-Dimontri de xicot! si està quatre dies més aquí, alçaprema la
+comarca.
+
+
+
+RUFAGADES
+
+
+
+I
+
+Clogué l'estiu amb son rossegall de boires primerenques que fan
+esgrogueir les fulles dels arbres i començaren els mesos
+plujosos de la tardor, estació que els poetes motegen de trista
+i els pagesos d'alegre si veuen curulls els canyats i rases les
+tines, com el bracer troba bonic el dissabte si ha fet petar
+bona setmanada. Les fulles voleiades pel vent deixaren nues les
+branques.
+
+Vingué l'hivern i començaren els feriats dels terrassans que se
+la xalen, de l'escon a la màrfega i de la màrfaga a l'escó,
+perquè les nits són llargues i els dies perduts, molts d'ells
+emparant les treballades. El món reposa de les fatigues de son
+dia, que és l'estiu, i el pagès, fent altre tant, no s'apura
+mentre hi hagi un pa a la post i una penca a la biga.
+
+Transcorregueren els mesos de les neus i de les gelades sense
+que aquestes logressin rebaixar les ardències del cor d'en
+Montbrió, qui, malgrat la fúria amb què es dedicava a ses
+ocupacions d'explotació i repoblació de ses finques,
+modificació de pactes, reorganització de serveis de sos
+masovers i demés fal·leres que preocupaven son ànim tocat de
+l'esperit de regeneració, sempre el pensament se li'n fugia
+vers els espadats de Serra-Bruna, on hi havia deixat la meitat
+de son cor.
+
+Les aurenetes anunciaren les tèbies pluges de la primavera, i
+les plantes reviscolades se cobriren de flors, i per fi l'estiu
+féu, envoltat de llum, de colors i de vida, sa triomfal
+reaparició.
+
+Allavors en Ramon, fent examen de consciència, recapitulà amb
+els ulls fits a part de dintre, passant balanç de sos afectes,
+de sos sentiments, de ses necessitats, de sos poders, de ses
+promeses i de sos propòsits. El pobre se féu la il·lusió de què
+reflexionava fredament, quan en veritat hi havia un sentiment
+que cobria tots els demés, l'enyorança, i un altre,
+l'esperança, que li pintava tot de color de rosa.
+
+Així, al preguntar-se a si mateix: -¿Què tinc de fer?- sense
+donar-se temps de respondre, començà els preparatius
+d'estiuada.
+
+
+
+II
+
+Bona arribada. Mossèn Joan, a l'abraçar el seu nebot li ha
+xiulat quelcom a l'orella que ha augmentat son bon humor. La
+Feliça, canviada com una mitja, ha servit en un santiamén un
+refrigeri que Déu n'hi dó, i en Pascal, el simpàtic Pascal...
+(¡que voleu més!) tan reconciliat està amb la Feliça, que diu:
+
+-Sinó perquè és ella tan vella i lletja, i jo no m'he cansat
+del tot d'estar bé... repudai!... encara fora capaç de
+demanar-li un parer, al senyor Rector.-
+
+L'endemà a Serra-Bruna.
+
+Don Eudald, campetxano i complert com sempre, li féu també la
+bella arribada, si bé amb un cert i impercetptible arrufament
+de nas, així, com si volgués dir: -Ja tornem a tenir el mal
+temps a sobre.
+
+Donya Dolors, bona i senzilla com és, l'acull com a un pròxim
+parent, com a un fill quasi, tractant-lo amb aquella llibertat
+que naix de l'interès que senten instintivament les mares
+carinyoses, vers aquells joves que careixen del consol i ajuda
+de tenir-ne de pròpia.
+
+La Monserrat, bella com sempre, se presentà amb aquella mena
+d'afectació senzilla, que posa en sa persona tota noia, fins la
+més modesta, quan desitja agradar. Semblava que, desenrotllat
+son caràcter amb un any més a sobre, hagués adquirit major
+predomini sobre si mateixa. Encara que amb la rojor a les
+galtes, se manifestà resolta i decidida, com si ella mateixa
+s'hagués dit: -¡Al diantre tanta por! vejam què serà!- Així la
+nova entrevista entre els dos joves fou afectuosa com la de
+dues antigues coneixences que es reveuen de grat. En Ramon, que
+tant l'esperava i temia, ne quedà excel·lentment impressionat.
+
+La Loreto, amb un any havia donat una embranzida considerable,
+tirant a trobar l'equilibri de formes que li mancava. Per lo
+demés, de seny no n'havia posat gens ni mica, segons la seva
+mare, i continuava sent enfutimada, al dir de tothom.
+
+En fi, que en Ramon retrobava la gent de Serra-Bruna del mateix
+temperament que l'any passat, a part de la natural evolució que
+porten dotze mesos més de vida en la història de cada individu.
+
+L'arribada que se li féu fou triomfal, com havia sigut la
+despedida, amb els consegüents botzinaments de don Eudald, que
+en son interior opinava que no n'hi havia pas per tant, per més
+que exteriorment s'esforçava per manifestar-se indiferent.
+
+Així quedà de nou en Montbrió instal·lat a Vall de Pedres,
+disposat a desenrotllar son plan d'acció, al qual concedia una
+importància transcendental per al decurs de la seva vida.
+
+
+
+III
+
+A don Eudald, l'hereu Montbrió se li ficava entre cella i
+cella. Lo que més l'enquimerava era no poder negar-li les
+qualitats excepcionals que tothom li reconeixia. Sobretot
+l'admirava l'activitat de què donava mostra i que topava amb el
+caràcter d'ell, apàtic per excel·lència. No comprenia per què
+al jove les hores se li multiplicaven com per art del dimoni.
+Ell caçava, sol o acompanyat de mossèn Isidre; ell
+herboritzava, ell dibuixava, ell examinava les variades
+constitucions del terrer de la comarca, prenent-ne mostres que
+classificava cuidadosament; treia anotacions de tot i donava de
+tot compte detallat: dels conreus, de l'estat de les collites
+dels diferents masos, de la major o menor intel·ligència dels
+masovers, deduint-ho de l'aspecte de llurs respectius conreus i
+dels interrogatoris a què els subjectava resseguint les
+treballades, tot amb major precisió que no ho podia fer el
+mateix amo.
+
+-Quina tafaneria d'home!- botzinava aquest, tractant de
+posar-li titlles davant de sa muller -sembla que sigui a lo del
+seu.
+
+I després de tot, encara li sobrava temps per a passar llargues
+hores a la masia a garlar amb les senyores, divertir els nens i
+fer rapapiejar a mossèn Isidro amb jocs de mans i de càlcul.
+
+I malgrat els esforços que feia don Eudald per aparèixer
+tranquil i animat, aquell general desori, aquell culte per la
+persona del foraster, el posava violent, recordant que mai en
+sa vida s'havia sentit objecte de tantes atencions. Ell, el
+senyor de Serra-Bruna, el potentat de la muntanya, ni per sos
+escassos estudis, ni per ses aficions gens elevades, ni per sos
+atractius personals, ni per ses obres, havia sortit mai dels
+limits de la vulgaritat. Sa passió brillant li havia esplanat
+els camins de la vida; mes, per son caràcter apàtic i egoista,
+mai havia sigut retret com a model de res, ni sol·licitat com a
+desempenyo de coses majors. Fins sa intervenció en la política,
+al servei de sos padrins, era de poca transcendència, per quant
+aquests sols rendien culte a ses pessetes i a la ressonància
+del seu nom. Els serveis que ell els prestava fent-los
+paraesqueneta, els hi pagaven fàcilment afalagant sa vanitat
+amb cartes inflades d'elogis i plenes de promeses, que no
+sempre es complien, o era costant-li en diners un ull de la
+cara. Ni per cacic servia, ja que li faltava l'activitat, la
+gramàtica parda i la pilleria que per tal cosa es necessita, i
+no mancava al poble qui, amb menys aparato i més profit propi,
+li segava sovint l'herba sota els seus peus sense ni ell
+adonar-se'n.
+
+En certa legislatura, al personatge de Madrid no li convingué
+l'acta del districte i no volent tampoc que, amic o enemic, se
+n'aprofités altre que pogués fer-li ombra, proposà l'elecció de
+don Eudald, que es trobà diputat sense quasi donar-se'n compte.
+Son passatge pels bancs del Congrés, fou una exhalació, i tornà
+de Madrid sense saber ben bé què hi havia anat a fer, ni lo que
+hi havia fet; sols al passar comptes trobà que havia gastat un
+dineral. Satisfeta, no obstant, sa vanitat, no li recà pas de
+deixar la representació del país, admirant-se encara de què no
+faltés mai qui tingués l'abnegació de sacrificar-se per la
+pàtria, costant tan car.
+
+Sols en una cosa havia demostrat sempre una obstinació digna de
+millor causa. Era en el sosteniment de son plet contra el poble
+per raó dels emprius de Serra Calma. Aquesta era l'obra de la
+seva vida, de la qual no l'havia pogut distreure ni la seva
+esposa, que li retreia sempre que amb els diners que hi
+empleava fent-se malveure del poble n'hi havia per fundar-hi un
+hospital que prou falta hi feia.
+
+-Són drets de família i no els vull deixar perdre- deia ell, i
+vinga donar corda a advocats i procuradors, que hi trobaven
+allí la seva vinyeta.
+
+Però semblava com si ara comencés a adonar-se massa de sa
+inferioritat moral i s'iniciés en son cor un partit d'enveja,
+al veure que altre, sense les seves riqueses, títols ni
+significació, obtenia èxits que ell no havia lograt mai. Els
+afalacs de l'aura popular, sisquera fos casolana com la que
+rodejava el seu hoste, li eren del tot desconeguts, i ni tan
+sols havia ambicionat mai aquesta, sa ànima mesquina, fins ara
+que veia que un altre la disfrutava.
+
+La tírria que, contra el jove, en son cor niava ja des dels
+pocs dies de coneixe'l, s'anava accentuant de dia en dia,
+engrandida per les continues mortificacions a què es veia
+subjecte son amor propi en les converses que amb ell sostenia i
+que sovint degeneraven en discussions i mitges disputes. En
+tals casos, sempre li tocava el rebre, amb l'agravant de
+trobar-se sol, perquè la insinuant polèmica d'aquell tenia el
+mèrit d'atraure's el vot més o menys declarat de l'auditori.
+
+Veritat que en Montbrió tenia la tàctica d'endolcir les
+amargantors de ses envestides, cloent-les amb xulades de bon
+humor; mes això no curava pas les ferides de la vanitat de don
+Eudald, que en tot cas només reia de part de fora.
+
+Amb una d'aquestes s'anà a parar un dia a parlar del ditxós
+plet dels emprius. En Ramon, com sempre, se li manifestà
+rodonament contrari, provant-li que sos pretinguts drets eren
+prescrits, quan menys de fet, per haver-los disfrutat el poble
+per espai de més de cent anys; que era absurd retreure drets
+senyorials en un temps en què amb prou feines se reconeixien
+els naturals; que el poble podia treure dels emprius un profit
+que ell no en treuria mai, ni sent-ne propietari; que en paper
+sellat, advocats i procuradors, ja lo que disputava ho havia
+comprat set vegades; que explotant formalment la més
+insignificant de les seves finques, obtindria doble guany del
+que allò podia donar-li; i, per fi, observant que donya Dolors,
+abundant en les mateixes opinions, li feia costat, s'atreví a
+aconsellar-li que en lloc de disputar els emprius a sos
+conveïns, captant-se males volences, millor fóra que empleés
+son prestigi en ocupar-se de la reorganització i bona
+administració d'aquelles rendes comunals en benefici del poble,
+i, per tant, en benefici de si mateix, amb lo qual lograria la
+unió i la bona voluntat de tots, que prou falta li faria demà
+per a fer cara al mal temps que s'acostava.
+
+-Desditxat de vostè si arriba a guanyar!- exclamà, per fi, el
+jove, veient que era inútil maldar contra aquella
+intel·ligència tan apàtica com obtusa, que sols semblava trobar
+energies dintre ses pròpies obcecacions.
+
+No és per a explicar el desagrado amb què el bon senyor rebé
+semblants rebufades, a les quals no estava poc ni molt
+acostumat. L'opinió general dels presents, obertament contra
+d'ell declarada, acabà d'enfurismar-lo; i encara que,
+coneixent-ho, en Montbrió procurà amansir-lo, tirant-lo segons
+sa costum a broma, lo cert és que no logrà congraciar-se més
+amb ell.
+
+Qui ho pagà, de moment, fou donya Dolors, que aquell mateix,
+vespre, en la solitud de la cambra, ne rebé l'envestida. Se
+vegé acusada de donar ales al desvergonyiment del foraster i
+fins d'aquissar-lo com a un gos contra d'ell, que ja començava
+a estar de ses impertinències cuit fins als ulls. La senyora,
+ofesa de suposicions tan miserables, volgué fer-li entendre que
+lo que havia sentit era l'opinió de tothom, sinó que ningú
+tenia l'atreviment de plantar-li a la cara com ho havia fet en
+Montbrió, i que més devia agrair-li que criticar-li sos
+consells desinteressats. Tot inútil. L'únic que en tragué en
+clar, perquè així ho manifestà, fou que ja tenia presa la gran
+resolució; que ell també faria tronar i ploure. ¡Vaia si ho
+faria!
+
+-I com?
+
+-Doncs empenyent el plet, que amb el temps que dorm ja comença
+a semblar cosa de broma! Sí, senyora, sí: el plet, això que vos
+dóna tanta quimera, això rosegareu. Posaré en joc les meves
+influències, que no són pas petites, i veureu si tapo la boca
+de tants ximples que sembla que em tinguin per un ningú. I en
+aquell poca solta, que amb els seus radicalismes i amb les
+seves extravagàncies sembla tenir embadalit a tothom, donant
+ales a la brivalla del poble, ja li faré posar palla a
+l'orella.
+
+La bona esposa cregué prudent callar, esperant que així
+passaria millor aquella boja quimerada.
+
+
+
+IV
+
+Bé li tenia don Eudald a en Montbrió entre cella i cella,
+acusant-lo fins de trastornador de la cosa pública; però encara
+no ho sabia tot, i tros que se'n faltava. Poc sospitava ell que
+la més trastornada per les maniobres del jove era, de moment,
+sa pròpia filla. És veritat que els dos enamorats no havien
+entrat encara en el període de les intel·ligències expresses;
+però tàcitament estaven prou convençuts de les mútues
+intencions, com convençudes n'estaven ademés altres persones
+que jutjaven per lo que veien. Les mateixes mosses cosines
+d'ella, capitanejades per l'enfutimada Loreto, no s'amagaven
+pas per a donar-ho a entendre, complaent-se en comprometre'ls,
+deixant-los aislats en quant l'ocasió es presentava i entonant
+a chor aquella cançó que diu: _L'aureneta i el pinsà -se volien
+emmaridar_, etc.
+
+No poques vegades havia estat en Ramon a punt de faltar al
+propòsit que, per raons de delicadesa, tenia fet de no
+declarar-se explicitament fins a darrera hora, i, si s'havia
+contingut, valga-li, més que altra cosa, la mateixa dificultat
+de rompre.
+
+En quant a ella, semblava haver perdut aquella por instintiva,
+ja que no sols sostenia la conversa que el jove li entaulava,
+sinó que fins la provocava pel gust de sentir-lo discursejar
+sobre sos temes predilectes de l'Art i la Naturalesa, per més
+que el posés a vegades a dos dits de personalitzar les
+qüestions, fent-la enrogir.
+
+Mentrestant, els dies passaven i la vida transcorria tranquila
+i agradosa al mas de Serra-Bruna. Les visites d'en Ramon
+sovintejaven, quedant-se molts dies a dinar. Mossèn Joan solia
+comparèixer a la tarda, i a entrada de fosc se n'entornaven
+tots dos a peu, precedint el cavall desmuntat, que els seguia
+com un gosset. Donya Dolors, vigilant a l'hort i a la vinya,
+estava al corrent de tot, sense fressa ni semblar fer-ne altre
+estat. El jovent guimbejava i vegetava, vessant de vida i
+salut, i el pacífic don Eudald, aprofitant-se de l'armistici
+que des de la disputa de l'empriu son contrincant li concedia,
+dissimulava la múrria, passejant llargues hores amunt i avall
+de les galeries amb les mans a l'esquena, xiulant frissós les
+cançons de son escàs repertori i descuidant-se massa dels
+canaris, les cries dels quals, per cert, anaven aquell any de
+mala data, per efecte, segons ell, de què a mossèn Isidro se li
+havia ocorregut canviar la disposició dels nius.
+
+-¡Jo no sé quina dèria ha entrat a tothom de tocar les coses de
+lloc!- deia indignat. -¿No havien sempre estat els nius al
+mateix recó? ¿No anaven bé, així? Doncs per què tocar-los?
+Sembla com si en aquesta casa s'hi hagués ficat el follet.
+
+-Anaven bé, anaven bé. ¡Tu sí que de poc t'acontentes!- feia
+mossèn Isidro, amb sa habitual flema. -Jo veig que tot lo més
+que treies era la niarada del cucut, mentre que jo, a dalt,
+arreglant-ho a la meva manera, trec covarades de tres i de
+cuatre. Què vol dir que s'hagin mort? També s'han mort els meus
+sense haver canviat cap niu. Saps què és? Un mal vent, que ha
+estat una pedregada per a totes les cries. A Vich, me deia ahir
+un que en venia, n'han mort més de quinze cents en una setmana.
+
+-Un mal vent! un mal vent! ¡N'hi ha tants, de mals vents!-
+botzinava don Eudald respirant per ses ferides.
+
+
+
+V
+
+Els segadors anaven a les acaballes de la feina. Ja del terme
+de Serra-Bruna quedava en peu sols la Campa, vasta extensió de
+conreu, enclosa entre dos pujols, en forma de ferradura, i
+limitada a migdia per les salzeredes de la riera. Era el rovell
+de l'ou de les terres cultives del pla i es reservava cada any
+per a la clausura de les segues. Allí s'hi aplegaven les
+diferents colles de valldepedrencs que, havent anat a buscar el
+rem al fons de l'Empordà, venien a rematar-lo a la Campa
+després d'haver balejat el terme, i, encara que es tractava
+d'un grapadàs de vessanes, l'aterraven en un dia. Amb tal
+motiu, a posta de sol s'hi feia una xera més o menys grossa,
+segons l'humor en què es trobaven els senyors del mas, que no
+solien mancar-hi mai.
+
+Aquest any tot s'hi acompanyava per fer-la bona. La collita era
+abundosa, al mas hi havia alegria, i, ademés, se tractava
+d'obsequiar l'hereu Montbrió, tan caigut a l'ull de tothom.
+
+L'arribada dels senyors, precedida d'un cove ple de recapte,
+fou galejada pels segadors, fent voleiar les paioles i donant
+crits i visques.
+
+El cop de vista era hermós de debò. La gran rostollada semblava
+un campament, vorejat a dreta i esquerra per filerades de
+punxeguts barballons, figuraven tendes de campanya. Més allà es
+veia el sòl sembrat de garbes, campions tombats en la batalla
+que als límits s'estava lliurant encara amb els pocs rems que
+restaven en peu. Un formigueig de dones i nois, com qui diu les
+ambulàncies de l'exèrcit vencedor, les anava aplegant i
+arrambant a banda i altra, a l'extrem de les fileres que
+s'anaven estirant, estirant. Al fons els pujols allargaven a
+banda i altra llurs braços coberts d'atapeïdes rouredes, que
+baixaven, aclarint-se, fins a deixar al descobert la gleva
+grassa, que s'aplatjava suaument al topar amb la margra del
+conreu que s'estenia, com un botó d'or, en el fons d'aquell
+immens gresol.
+
+Color, llum, vida, tot hi era en davassall en aquell recó de
+món. Sols hi mancava l'artista que fixés aquelles notes i el
+poeta que cantés aquelles belleses: i això hi arribava tot
+d'una peça amb en Montbrió. De públic per a gaudir-les, no en
+mancava pas.
+
+-Bones tardes, tothom!- cridava el jove, dirigint-se alegrement
+als més propers. -Sembla que açò s'aplana com si en passés
+l'estisora de la bruixa. ¿Què en traieu, de xoiar-lo el món, si
+igualment l'any que ve li tornarà el pèl a créixer?
+
+-¡Ell li tornés ara mateix, vatualisto, que ara mateix li
+tornaríem a fer la canyota!- contestaven ells rient. -Més bo
+dóna segar que fangar.
+
+-Tanmateix, a la fangada no hi sueu pas el vi com ara.
+
+-Perquè no ens hi ajuda com ara el sol. ¿Què es creu que el
+bevem, nosaltres, el vi? Nosaltres no som més que el ble de la
+llumenera. Si falta l'oli, el ble se consumeix i el llum
+s'apaga.
+
+El símil era ben trobat. Els segadors, debatent-se entre els
+raigs xardorosos del sol i les reverberacions de la palla
+resseca, sostenen ses energies, gràcies a una transpiració
+copiosa, alimentada per abundants refrigeris d'un vi de pocs
+graus. Aquesta transpiració, en alguns moments, arriba a ésser
+tan abundosa i ràpida, que les camises queden tenyides de la
+matèria colorant que el cos no ha tingut temps de transformar.
+Allavors diuen que suen el vi. De totes maneres, sense la
+beguda, faltaria la transpiració; el ble, o sia el cos,
+s'aniquilaria i s'apagaria el llum, com deia aquell.
+
+Acabat un rem, les colles, amb sos davanters, desfilaven
+pausadament per davant dels senyors, per a anar a començar
+l'altre. En Ramon, sempre ditxosot i alegre, els anava palpant
+la garla i provocant ses riallades.
+
+-Vaia, don Ramon: vol menar aquest rem?- li digué, tot posant
+foc a una pipa i per a seguir-li l'humor, un cap de colla,
+vella coneixença.
+
+-Ja ho heu dit!- exclamà el jove. I, amb admiració i gresca
+dels presents, en un dir Jesús, se posà en cos de camisa,
+espitregat, trossades les mànegues més amunt del colze i
+brandant el volant amb mà forta.
+
+-Quin home més garbós!- deien els segadors mentre s'anaven
+posant en fila a la dreta del capità. -Cal fer-lo lluir davant
+de les senyores.
+
+-Oidà! I davant de la pubilla!- afegien, tot baix, alguns de
+més maliciosos.
+
+No tardaren els de la colla en conèixer que son improvisat
+davanter podia passar-se de sa benevolència protectora.
+
+-L'ase que el toc, quin cop de falç!- deia l'un.
+
+-No és pas manco, el pare- afegí l'altre. I començaren tots a
+apretar de debò.
+
+-Estrenyi el rem, Ramon, que l'assoliran!- li cridaven les
+senyores, que contemplaven l'interessant esport des de la
+marjada, al veure que els de la colla li anaven a la saga.
+
+Estrènyer el rem volia dir jugar brut, doncs tot lo que ell
+estrenyés quedaria de més amplada, als que el seguien, que es
+trobarien en desventatge. No era pas consell per a acceptar-lo
+un home com en Montbrió. Encara estengué més la braçada, i
+l'eina brillava brunzent als raigs del sol i les motes de blat
+queien a trompons, rodolant a impuls de sa poderosa revessa,
+fins a eixir fora del rem com cadavres escopits per la riuada.
+
+Els segadors, admirats de l'empenta i la destresa d'aquell
+home, a qui havien pres per un senyoret enjogassat, abandonaren
+tota idea de consideració i, picats de l'amor propi,
+s'abrasonaren com gossos a la feina.
+
+Allà era de veure com espurnejaven les falçs entre mig d'una
+boirina d'espigues que, com un polsim daurat, se bellugava
+formant aureoles entorn dels segadors, que, corbats d'esquena i
+empernats de cames, bleixant i ruflant, furgaven per l'atapeïda
+tofa, amb una braó sorda, com d'una tocada de senglars
+ferratjant-se en camp de melça.
+
+Mes ell guardà la davantera fins al cap del rem, i al ramassar
+la darrera mota, en lloc de llançar la garba a les lligadores,
+l'arborà amb les dues mans, i, corrent vers sos amics, que
+l'aplaudien, la sembrà sobre llurs caps, en especial sobre el
+de la pubilla, que quedà coberta de rosses espigues, com de
+daurada ginesta el tàlem de la professó de Corpus.
+
+Després se deixà caure estirat damunt de l'herba blana, trobant
+en sa frescor un deliciós refrigeri per a son cos amarat de
+suor, mentre que a ses orelles hi ressonava, com dolça música,
+un chor d'alabances vingut de tot arreu de la plana.
+
+
+
+VI
+
+En l'abundant repàs hi prengueren part amos i treballadors en
+amigable conxorxa; i, ja refets aquests de les fatigues de la
+jornada, augmentà el bon humor i vingué la part típica de la
+festa. Se començà pel ball de _la cuca fera_. A posta s'havien
+deixat dretes unes quantes motes de blat, lligades per sota les
+espigues amb cintes de variats colors. Entorn d'una d'ellas
+giravoltaven, formant rodona, una dotzena o més de segadors,
+brandant les eines de llur treball i cantant una cançó de ritme
+cadenciós, amb un rescoble que deia: «Segueu-la, robeu-la,
+l'espiga daurada; -segueu-la, robeu-la, a vista del drac.»
+
+El drac era un altre segador que, dins de, la rodona, guardava
+les espigues, marxant de quatre grapes amb uns espardenyots
+lligats a les mans, per a defensar-les dels gallets del
+rostoll. Amossada amb les dents la fulla, duia una falç amb les
+puntes en avant fent una fatxa estrafalària, amb el cap cobert
+amb un mocador de coloraines, arreganyant les dents i amb els
+ulls fora de la testa. A cada estrofa es destacava un dels de
+la rodona, tirant-se a la mota per a segar-la, i era de veure
+allavors com el drac, brincant com un gripau, s'hi interposava,
+presentant a l'enemic sa feréstega defensa. Si aquest era prou
+llest, segava d'una rebolada la mota i es penjava les cintes al
+barret en senyal de victòria, dissolent-se la sardana. Però a
+vegades el drac demostrava una manya especial per a no
+deixar-se enganyar per les falses sortides que aquells, per a
+desorientar-lo, simulaven, i s'acabava el torn amb la mota
+dreta. Allavors era el drac qui la segava, lluint les cintes,
+premi de sa afortunada defensa.
+
+Aquest joc, que era nou per a en Montbrió, el complagué en
+extrem, i, en son obsequi, executaren altres danses de caràcter
+guerrer degenerat, per l'estil de les dels bastoners, tan
+conegudes en la terra baixa, amb la diferència de què, en lloc
+dels bastons, aquí juguen amb les falç, que amb ses dringades
+donen més feresa al espectacle. Amb una mica de bona voluntat,
+i despullant-les de la moixiganga que hi ha afegit la pocasolta
+d'aquests darrers temps, no costa gaire de descobrir l'origen
+romà d'aquestes mímiques. Els baixos relleus d'aquella època en
+què s'hi representen les danses _pírriques_, vénen
+involuntàriament a la memòria.
+
+Les sardanes, al so del flabiol, estengueren més el camp de
+l'acció, perquè en elles hi prenia part tothom, homes i dones,
+xics i grans, desapareixent les classes socials, ja que els
+segadors no dubtaven pas de treure al ball a les senyores ni
+els senyors a les pageses, que per alguna cosa és la sardana el
+ball català, patriarcal i democràtic per excel·lència.
+
+Al bullici del ball, i ja a punt de cloure la vesprada,
+seguiren les cantúries, prenent l'escena un to més solemne i
+reposat. Alguns dels segadors tenien bona veu i cantaven amb
+afinació les velles cançons de la terra, si bé moltes d'elles
+desgraciadament destroçades per influències malastrugues.
+
+-Aquí és la meva!- se digué en Ramon, que ja dalia per donar
+sortida al foc que abrusava sa ànima catalanesca.
+
+-Això no va pas prou bé, minyons!- començà a cridar -Deixeu-me
+fer a mi!
+
+I, saltant al mig del rotllo, en un santiamén classificà les
+veus més sortints, donant la privativa al bell cantaire, que
+amb més puresa interpretava els antics motius. No trigà pas a
+conèixer-s'hi la seva mà. Amb aquella intensitat d'acció que el
+portava a dominar totes les situacions, amb aquella fogositat
+de mirada que semblava infiltrar-se fins a l'ànima, amb aquella
+expressió insinuant i enèrgica a la qual es doblegaven les
+voluntats, amb aquell no sé què, fondament suggestiu, que
+corprenia, ajudat de la seva veu poderosa i dominant, de son
+temperament, que portava l'art en infusió, i amb aquell cor que
+vessava sempre de sentiment, logrà el miracle de dominar la
+improvisada massa choral, i, rompent la dura crosta de
+rusticitats, degeneracions i barbarismes, conseguí deixar al
+descobert delicadeses de gust i tendreses de sentiment, que ja
+intuïtivament sabia que no podien mancar-hi en homes que eren,
+com ell deia, carn de la seva carn i sang de la seva sang.
+
+Diguem-ho tot: potser la composició de lloc hi era per bona
+part. L'hora baixa, en la qual al camp semblen despertar tots
+els misticismes de la naturalesa; la immensa rostollada, que
+brillava amb melancòlica fosforescència als raigs oblicus de la
+lluna al ple; l'horitzó, clos per una tanca envellutada de
+vermellor bruna i cada vegada més indecisa; i, per fi, els
+ànims en indefinible tensió, gradualment preparats, per a una
+situació en què eren alhora actors i espectadors... tot
+contribuïa, sens dubte, a la solemnitat del moment, creant una
+d'aquelles fórmules psicològiques d'ordre subjectiu, en què es
+supleix amb la superabundància del propi sentiment lo limitat o
+deficient de l'acció.
+
+Lo cert és que jamai aquelles melodies, records de la
+infantesa, relíquies d'un passat llunyà, en què l'art i el
+sentiment brollaven del mateix cor del poble, havien sigut
+recollides amb tanta devoció pels mateixos que les exhalaven.
+Semblava com si, per virtut màgica, revetllessin el geni de les
+muntanyes que jeia encantat per aquelles afraus tan catalanes i
+que, filtrant-se en sos esperits anèmics i gelpresos pel baf
+d'un sigle sense ideals, els fes reviure amb tremolors de joia,
+com als branquillons despullats pels rigors de l'hivernàs, les
+gropades de nova sava, covada per l'alè de la primavera.
+
+Les sentides estrofes de «L'estudiant de Vich», plenes de
+sentiment i frescor; les del «Mariner», d'un romanticisme tan
+catalanesc, embaumades amb les aures del mar; les de la punyent
+tragèdia «Els estudiants de Tolosa», les de «La filadora» i del
+«Serpent de Manlleu», d'un picaresc innocent; les «Muntanyes
+regalades», plenes d'enyorança i dolça melangia; les cíniques i
+despiadades de «La Jutjessa», i tantes altres de l'inacabable
+repertori de la musa popular, eren ensajades de primer, i
+seguidament executades amb una delicadesa i un art tan
+seductors, que deixaven admirats els mateixos executants, que
+no es creien capaços de tanta perfecció. És que, de la mateixa
+fusta del músic-poeta que les havia creades, una lleugera
+insinuació del mestre intel·ligent, els bastava per
+identificar-se amb la consciència de l'autor.
+
+La nit venia damunt i calia acabar, més que fos amb recança de
+tothom. Faltava el remat obligat de cada any abans de desfer-se
+les colles: la cançó dels Segadors.
+
+-La dels Segadors, i plegar- decretaren les persones majors.
+
+Se volgué donar-hi la solemnitat de la mímica a què són tan
+aficionats els segadors quan estan de vena. Entorn d'en
+Montbrió, que era ja el mestre indiscutible, se posaren tots
+formant ampla rodona, empunyant llurs volants, i prou
+distanciats els uns dels altres, per a moure's amb llibertat.
+Així, començà el mestre a psalmodiar aquelles notes tètriques,
+que semblen eixides de sota les llosanes del cementir de la
+Pàtria. Sa veu, poderosa i plena, rodolava pels espais de la
+nit, despertant ecos estranys que repercutien en els cors de
+l'auditori, amb aquell agredolç de les impressions tràgiques.
+«-¡Bon cop de falç,-defensors de la terra! -¡bon cop de falç!»
+responia a cada estrofa el chor de segadors, que, tot brandant
+les falçs arran de terra, marcaven el ritme amb el ressò
+feréstec de les tallants eines.
+
+A mida que avençava aquella narració punyenta de les desditxes
+d'un poble en camí de la desesperació, l'entonació del
+psalmista semblava anar adquirint major amplitud i l'escena
+s'anava fent per demés patètica, fins que, a l'arribar a allò
+de què «el bisbe els beneeix -amb la mà dreta i l'esquerra» i
+que els demana per llur capità i «ells treuen el bon Jesús amb
+un vel negre», algun tremolós glatit, efecte de l'excés de
+l'intern sentiment, vingué a entelar la tersura d'aquella veu
+mascle i potenta, produint pell de gallina als oients, a
+l'extrem de què les goles nuades dels segadors podien a penes
+modular les vives notes de la rescobla.
+
+Allavors sols se sentia el feréstec rist! rast! del ferro,
+rosegant amb major ràbia els pedruscalls de la rostollada. (*)
+
+
+
+(*) _L'autor prega als llegidors que vulguin perdonar-lo si,
+per a enrodonir aquest quadro i accentuar el valor moral del
+protagonista, s'ha permés forçar la ficció, abusant tal volta
+de les llicències de novelistes_.
+
+
+
+VII
+
+-Qui és aquest home?- preguntava en Ramon a son oncle -¿Qui és
+aquest home o secretari que a cada moment me'l trobo al davant,
+ficant-se en mes converses, i que encara no he pogut esbrinar
+si mena llebre o conill?
+
+-Aquest home- li respongué mossèn Joan -és l'espina que un dia
+es clavarà als peus de don Eudald, si les coses segueixen pels
+camins d'ara. No li ha pas plantat cara mai i fins ha procurat
+no posar-se en evidència; fa la seva i calla. Convertit en jueu
+dels infeliços terrassans, acaba de tenir-los a tots endogalats
+amb prèstecs usuraris, dels quals difícilment se'n sostrauran.
+A més de secretari, lo que equival a dir que manifasseja a son
+albir tot lo del comú, és hostaler gavellaire, i a casa seva,
+de pic o de pelada hi van a raure tots els comarcans, als quals
+serveix, al preu que vol, vi dolent i consells sovint pitjors
+que el vi. Com don Eudald és així (que Déu lo faça bo) i els
+demés propietaris, tocats de son exemple, no són gaire millors
+que ell, resulta que el Cerdà és l'home del poble, i a ell,
+abans que a ningú mes, acuden els veïns amb llurs plets i
+camàndules, i, com gasta prou bona llàvia i no té pèl de tonto,
+sap fer créixer la bossa i el prestigi a costes de don Eudald.
+
+Jo prou li havia fet a aquest algunes indicacions sobre el cas,
+però ell se'n reia, refiat dels seus padrins, dient que
+qualsevol hora el podia xafar amb un cop de peu; però lo cert
+és que quan ha intentat somoure'l, l'ha trobat més ferm que una
+penya, i jo tinc motius per a creure que són els mateixos
+padrins que el sostenen per sota mà. ¡Misteris de la política!
+
+-I ¿d'on ha sortit aquest home que ni cerdà sembla, per més que
+en porti el motiu?
+
+-S'ho sap d'on ha sortit. Aquí va baixar de Cerdanya de molt
+jove, seguint les ramades al tornar de la muntanya de Toses;
+però he sentit a dir que és fill d'un carrabiner que sigué
+traslladat a Puigcerdà des de la raia de Portugal. Per aquesta
+frontera cresqué, fugint de la misèria de la seva família i
+arraulint-se amb els pastors, on féu sa carrera fins als quinze
+o setze anys, que entrà de mossicot a Serra-Bruna, i, com era
+llest, aprengué de lletra i de comptes amb mossèn Isidro. Per
+trapella i desvergonyit no fou mai de l'agrado de la senyora, i
+al caure soldat marxà, no quedant gaire bé amb la família,
+deien que en venjança de no haver-li volgut comprar el soldat,
+com pretenia.
+
+Era per la guerra dels matines, i, segons es diu, féu alguna
+forrolla servint de sargento en les brigades. El cas és que
+quan aquí ja ningú es recordava d'ell, comparegué, vestit amb
+el gec i gorra. Algun recó portava, perquè posà seguidament
+hostal i gavella, i començà a trafiquejar amb bestiar i negocis
+bruts. Tractà de congraciar-se amb la família de Serra-Bruna,
+pretenent la plaça de procurador, que no logrà per l'oposició
+de donya Dolors. D'això sembla que en quedà en gran manera
+ofès, si bé dissimulà amb molta política. Més tard, no sé si
+aprofitant la deixadesa de don Eudald o perquè aquest realment
+ho tolerés, arreplegà la secretaria, i aquí el tens fet un
+trumfo, aprofitant-se dels propis disbarats del senyor, per a
+anar-li segant l'herba sota els peus. Per això profetiso que és
+l'espina que un dia el picarà fort. Déu vulga que m'enganyi.
+
+La pintura moral del Cerdà queda feta amb la relació de mossèn
+Joan. Imagineu's ara un tipo ferreny i força cepat, amb un
+bigoti de carrabiner sota un nas gros i uns ulls petits i plens
+de malícia; brusa blava per cada dia, gec curt d'astracan els
+dies de festa, calces de vellut i gorra peluda, i tindrem
+l'home per defora.
+
+
+
+VIII
+
+Qualsevol que hagi visitat un d'aquests monuments que, com
+velles carcasses, jauen ací i allà en diferents indrets de
+nostra terra, haurà sentit l'opressió de cor que causa al
+contemplar venerables runes que testimonien ensems la grandesa
+d'un temps no llunyà i la inconcebible estupidesa i salvatgisme
+d'una generació que es toca amb la nostra.
+
+Se comprèn que, en nom d'idees noves, se tractés d'aniquilar
+idees antigues i, amb elles, els homes que les personificaven.
+S'explica fins que, en nom de la llibertat, se perseguís i
+assassinés el pròxim, que aberracions d'aqueixa mena no són
+rares, puix quan l'home ha perdut el fre de ses passions,
+aquestes l'empenyen convertint-lo en una bèstia. Però, així i
+tot, encara no es comprèn ni s'explica la sanya manifestada per
+nostres passats contra aquests inofensius monuments dels quals
+res tenien que dir-ne, ja que ni eren fortaleses que deguessin
+fer-los por, ni immobles tan inútils que no poguessin rendir
+altres serveis en substitució dels que anteriorment havien
+prestat.
+
+¿Com no s'ocorregué, doncs, als revolucionaris, conservar, per
+a aplicar-los a altres usos, uns monuments que, àdhuc no
+apreciant-ne el mèrit artistic, no podien deixar de
+considerar-los aptes, per sa solidesa i grandiositat, per a
+subvenir a moltes de ses pròpies necessitats? ¿Estaven tan
+sobrats d'edificis sòlids i espaiosos, o era aquella generació
+capaça de produir-ne de millors? Ben lluny d'això, perquè
+difícilment se trobarà en la història altra època més xorca per
+a les concepcions d'ordre monumental, que aquella que veié
+desaparèixer lo millor que s'havia construït en anteriors
+centúries.
+
+I no és encara això lo que més sorprèn, sinó la passivitat amb
+què aquella generació veié arrunar lo que era incapaç de
+construir: passivitat que es demostra amb la vergonyosa
+indiferència amb què contemplà la catàstrofe. L'empenta fou
+terrible, i l'huracà revolucionari desféu i esmicolà tresors
+immensos. El saqueig, seguit del foc i del picot, produí danys
+incalculables. Amb tot, ja podríem donar gràcies a Déu de què
+haguessin arribat a nostres mans, els monuments, tal com
+quedaren passada la riuada de salvatgisme desenfrenat. Les
+grans masses arquitectòniques no eren combustible; moltes
+d'aquelles belleses no tenien cap valor per als revolucionaris
+de sac i corda, i la febre de destrucció no bastà a sostenir el
+picot en mans dels exaltats tot el temps necessari per a
+destruir l'obra de tantes generacions. Si la reacció hagués
+vingut, avui dia podrien trobar-se els monuments, si fa no fa,
+com abans de la crema.
+
+Però no: la societat deixà les despulles d'aquells monuments
+llegendaris abandonades i podrint-se per l'acció dels temps.
+Encara féu més: com els corbs se rabegen en els cadavres
+insepults, així mateix les classes que es deien conservadores,
+que ostensiblement havien abominat dels excessos
+revolucionaris, se repartiren bonament aquells membres
+esquarterats i deixaren que caiguessin de mica en mica o
+vengueren a vil preu aquelles pedres, de les quals la més
+insignificant portava imprès el segell d'un geni altament
+superior a les miserables consciències dels que amb elles
+trafiquejaven.
+
+Totes aquestes consideracions i altres de més irades se feia en
+Ramon mentres la comitiva es passejava per les profanades
+estances del monestir de Sant Martí, convertides en estables i
+femers, i que en altre temps foren porteria, rebedor, locutori,
+refetor, etc. Algunes d'elles estaven cobertes de voltes de
+canó, descansant sobre senzilles impostes; en altres
+tristejaven despulles d'enteixinat, suspeses sobre fumats
+cabirons i per les trapes de les quals, a través dels pisos
+superiors, se veia el blau del cel.
+
+Una escala, els graons de la qual, de pedra picada, a l'igual
+que els muntants de les portes, han desaparegut, dóna a les
+habitacions del primer pis, que es troben en estat consemblant
+a les de l'interior. Ocupa el centre de l'edifici un elegant
+claustre, les galeries altes del qual són enfonsades, no
+quedant d'aquestes, completes, més que dues arcades, veient-se
+el sòl de terra, clapejat de fragments de columnes i de
+capitells capolats. Un hermós finestral bizantí es destaca al
+fons, i, en mig de despulles d'enterraments profanats, s'aixeca
+una sepultura, no gaire més respectada, perquè cal recordar que
+les nostres revolucions, tant la fera com la mansa, no s'han
+detingut ni davant de la venerable pau dels sepulcres.
+
+Com poca cosa més tenia que veure la jovenalla expedicionària
+entre aquelles parets polsoses i mostrejades de teranyines i
+aquell paviment sembrat de rocalls i ortigues, aviat tornà cap
+a fora en busca d'expansió. Calia un temperament observador i
+una ànima somniadora com la d'en Montbrió, per a trobar-se bé
+entre aquelles destartalades parets i saber-hi veure, no lo que
+hi havia, sinó lo que hi havia hagut.
+
+Allí quedà, doncs, al poc rato, sol i vern, sota una ala del
+claustre, sentat damunt d'una basamenta, abstret en ses
+cavil·lacions i tractan inútilment d'interpretar la llegenda
+d'una làpida mig rosegada per l'acció del temps.
+
+
+
+IX
+
+Embadalit i un si és no és capficat amb ses cabòries estava el
+jove, quan el revingué una lleugera remor de faldilles. Al
+girar el cap, se trobà amb la figura, ensems sèria i riallera,
+de la Montserrat, que havia tornat sobre sos passos.
+
+-Déu méu, i que capficat està!- li digué mig rient i no trobant
+mellor manera d'entrar en conversa.
+
+-Capficat no, pensatiu sí- contestà ell, en el mateix to. Vol
+que li diga? Hi ha coses que em fan sentir d'una manera
+especial, tal com si em pesessin damunt del cor. Una d'elles és
+l'espectacle de devastació que tenim al davant. ¡Qui els havia
+de dir, als artistes d'aquesta obra admirable, que vindria una
+generació que destruiria, amb mà irada i ignorant, el fruit de
+tots sos afanys i de son geni!
+
+-I que, ademés, desenterraria i ventaria llurs cendres- afegí
+la noia completant la idea, -perquè aquelles ossamentes humanes
+que allí es veuen escampades, són, de segur, dels antics
+constructors i moradors d'aquesta casa.
+
+-Precisament en això estava pensant ara mateix. Les ossamentes
+que des d'aquí es veuen són dels que, aquí mateix, sota
+aquestes arcades, transitaven cada dia, quan aquest monument
+estava en la seva plenitud. Aquí s'ha d'ésser romàntic per
+força. Redreçant amb la imaginació aquestes miserables runes,
+m'apar veure'ls encara passejant-se silenciosos per sota
+aquestes arcades, coberts amb llurs caputxons i acotada la
+testa sobre el llibre de reso. Allavors aquest munt de runes
+era un poema vivent en què el misticisme religiós donava forma
+a les més pures expressions d'un art, model de senzillesa i
+elegància. Doncs bé: el pensar que això ha desaparegut, no per
+un cataclisme de la naturalesa, sinó per la imbecilitat humana,
+em dóna pena i em desespera.
+
+-Ho trobo just perquè ho comprenc i ho sento igual que vostè,
+Ramon.
+
+Encoratjat per aqueixa coparticipació de sentiments, prosseguí
+el jove esplaiant-se amb més daler:
+
+-Som així; tot me commou en un o altre sentit, tot lo que
+entranya una idea de Bellesa o de Bondat m'entusiasma, i lo
+contrari em desespera. Jo em passaria la vida rient i plorant,
+besant els peus als bons i anant a bufetades amb els dolents.
+Som jove i no tinc cap motiu personal de queixa contra la
+societat, a on tot just acabo d'entrar, i ja em trobo carregat
+amb un farcell de preocupacions que hi ha moments en què em
+pesen i em fan dubtar. ¿Per què no havíem d'ésser com aquell
+bordegàs que es veu allí baix, jaient, tan indiferent, sobre la
+llosa d'un sepulcre?
+
+-Me sembla que aquesta idea és una mica injusta- observà
+innocentment la Montserrat. -Miri: jo som una pobra noia a qui
+no han ensenyat més ciències ni més filosofies que la doctrina
+cristiana, i amb això n'he tingut prou per a viure fins ara en
+una mena de passivitat, una mena de felicitat inconscient, com
+la d'aquell noi que allí dorm. Mes, des d'algun temps, me sento
+canviada i em commouen coses que abans m'eren indiferents.
+Percebeixo sensacions noves, com si als ulls de l'ànima s'hi
+descorregués un vel, deixant-me entreveure nous horitzons i
+nous objectius. Això, és veritat que em dóna desfici i
+malestar, però, com que sembla que no hi ha ofensa de Déu,
+estic lluny d'enyorar la indiferència d'abans.
+
+En Ramon abrigà la Montserrat amb una indefinible mirada, que
+la féu enrogir i abaixar el cap confosa i com avergonyida de
+ses pròpies confessions. El jove, que feia dies espiava una
+ocasió per a declarar-se, sense que en els moments crítics ne
+trobés mai cap de prou oportuna, veié, en les espontànies
+confidències de la noia, el camí obert, i determinà
+llançar-s'hi; mes, a l'anar a fer-ho, li semblà de sobte que el
+basament de sos designis li fugia de sota els peus. Se quedà
+uns moments parat, tractant d'ordenar ses embullades idees, i a
+mida que son cervell s'anava combinant, sos llavis anaven
+articulant les paraules inicials de les mateixes.
+
+-Desitjos, sensacions noves, penes, desficis- anava dient, com
+parlant amb si mateix. -També jo els tinc; també jo els sento.
+¿No són efectes de causes que resideixen en nosaltres mateixos?
+Cada ànima és un mirall: dues ànimes que es comprenen són dos
+miralls encarats que reprodueixen ses pròpies imatges fins a
+l'infinit, sense que sigui possible precisar quina és la
+inicial. ¿Què té d'estrany, doncs, que nosaltres ens reflectim
+mútuament unes mateixes impressions, sense que pugui dir-se qui
+ha començat?
+
+Però, com si s'adonés de què per aqueix camí no avançava feina,
+se repensà i, parodiant un passatge de l'Evangeli, digué de
+sobte, encarant-se amb la noia:
+
+-Digui, Montserrat: ¿què hi ha de comú entre vostè i jo?
+
+Estranyada ella de la pregunta i no podent capir-ne la
+intenció, contestà:
+
+-No ho sé: potser res més que la terra que ens ha de cobrir.
+
+-Ho dic- afegí ell com si no hagués sentit la resposta -perquè
+ara mateix acabo de sentir-li que, des de fa algun temps, nota
+en si com un canvi de naturalesa a impulsos de sensacions
+noves, penes, i disgustos fins ara desconeguts; i aquestes
+paraules, si no les hagués pronunciades vostè, haurien sortit
+de la meva boca, perquè elles retraten igualment l'estat de mon
+esperit.
+
+I, atansant-se més al setial que havia escollit la noia, afegí:
+
+-Miri, Montserrat: jo no sé pas fingir; jo no sabria pas fer-li
+traveta de paraules sols pel gust d'obligar-la a confessar lo
+que ja sé. No és que no m'agradi sentir-ho, però prefereixo que
+m'ho digui espontàniament, després de donar-ho per suposat. Sí,
+hermosa Montserrat: la nostra situació és completament igual;
+tots dos patim d'una mateixa afecció i hem rebut d'un mateix
+aire. Sols ens falta, per a acabar-nos-en de convèncer,
+esplatjar-nos sobre la naturalesa d'aqueixes sensacions,
+d'aqueixos anhels i desficis de què vostè ha començat a parlar.
+Per a donar-li exemple, començo jo per declarar-li que fins que
+vaig veure a vostè no vaig fer-me càrrec de quant desconegut
+m'és l'escalf de la família, i vaig sentir l'amargura de
+l'orfanesa com no l'havia sentida mai. Dels meus pares ne
+conservava sols lleugers records, guardats com relíquies en el
+fons del meu cor. Des de llavors sento desitjos de treure
+aquestes relíquies i posar-les sobre l'altar buit de la meva
+llar, perquè beneeixin un altre amor que pressento, més íntim
+encara, més intens i més lligat amb la meva vida. Ve-li aquí
+les meves sensacions noves, els meus desficis i els temors de
+mal·logro que m'atormenten. Digui ara, vostè, si aquestes
+paraules reflecteixen quelcom de ses pròpies idees.
+
+-És veritat- digué ella, baixant el cap i descloent a penes els
+llavis descolorits.
+
+-Doncs- continuà ell, -tenint present allò de què «no es mou
+fulla que Déu no ho vulla», ¿no li semblen providencials les
+circumstàncies que em conduïren un dia a casa de vostè, fixant
+la data de la nova ruta assenyalada a mes afeccions i... ¿per
+què no dir-ho?, a les de vostè?
+
+-És ben cert- féu ella, marcant ses paraules amb una lleugera
+rialleta.
+
+-Si és així, si els dos reconeixem que nostre encontre fou
+providencial, si acceptem que, aproximant-nos, complim un i
+altre els destins que Déu ens té assenyalats, si nostres ànimes
+se mouen a impulsos d'un mateix sentiment, si hem nascut l'un
+per l'altre, ¿què ens falta per als preliminars d'un pacte que
+Déu ha de beneir?
+
+La donzella alçà sa caiguda vista. Sos ulls estaven entelats
+per les llàgrimes a punt de saltar, i, a través d'elles, fixà
+sa mirada sense temença i impregnada d'una tendresa inefable
+envers son interlocutor. Sos llavis se desclogueren com si anés
+a parlar, mes sa llengua restà muda, movent-se sols al compàs
+d'una interior i inarticulada pregària.
+
+-Anima de l'ànima meva!- continuà el jove, acostant-se-li més,
+fins a pendre-li una mà, que ella li abandonà confiada. -Aquest
+és un moment solemne, el més solemne, sens dubte, en què ens
+hem trobat un i altre fins ara. No estem pas sols, doncs tenim
+per testimonis, a més de Déu, les ombres sagrades dels que aquí
+jauen i les venerables despulles del santuari, des d'on ells se
+dedicaven a un amor d'ordre més elevat, però no pas més digne
+ni més cristià, que el que nosaltres sentim. En aquests moments
+i en aquest lloc, tot fingiment seria un pecat i tota mentida
+un sacrilegi. Doncs aquest és el moment i aquest el lloc, que
+esculleixo jo per a dir-te: Voldria ésser teu! Vols tu ésser
+meva?
+
+Les pedres no oïren la contesta, ni l'oí l'aire que els
+rodejava. Mes en Ramon la sentí ben clara: «Sí, bé ho vull!».
+
+Uns moments, de silenci seguien a aquelles solemnes paraules,
+després de les quals, en Ramon, sense abandonar la mà que tenia
+presonera, continuà:
+
+-Gràcies, gràcies, Montserrat! Tes paraules res me diuen de
+nou, perquè abans d'ara s'havien parlat nostres cors; mes, així
+i tot, la teva veu m'ha ensenyat els límits de la felicitat
+humana, Però... em queda encara una espina clavada aquí, i,
+abans d'entrar de ple en el portal de nostra ditxa, voldria que
+me l'arranquessis o me la clavessis més endins.
+
+Després d'una altra pausa, continuà:
+
+-Tinc el dubte de si són els vertaders savis aquells que
+sacrifiquen als goigs de la família tota altra preocupació,
+aquells que, tancats dins del cèrcol de ses personals
+afeccions, veuen amb indiferència tot allò que no té amb
+aquestes una relació directa, aquells, en fi, que creuen i
+obren com si sols dins de la família existís l'objectiu i terme
+de sa missió sobre la terra, o bé si són aquells altres que
+prediquen que, essent la família la base de la societat,
+després de procurar cada individu la dignificació de la pròpia,
+deu atendre a ses relacions exteriors, procurant intervenir en
+les necessitats de la societat que sobre si propi descansa.
+¿Què en penses, tu, d'això?
+
+-No ho sé, pobra de mí- digué la Montserrat; i, després d'uns
+moments de silenci, afegí: -Me sembla que els primers són lo
+que se'n diuen egoistes, i l'egoisme no és pas cap virtut, sinó
+lo contrari. Ademés, ben sabut és el precepte que ens mana
+estimar el pròxim com a nosaltres mateixos; i, com el pròxim no
+és sols la família, aquest precepte no es cumpliria pas si els
+individus no es preocupessin més que de si propis.
+
+-Ja em plau la teva resposta, però jo no voldria que t'enganyés
+el cor; perquè has de saber que, a més d'aquest amor de
+caràcter tan íntim que fon dues persones en un sol cor,
+concebeixo altres afeccions, que es desprenen d'aquell, com els
+cèrcols concèntrics que forma l'aigua mansa entorn del toc que
+ha ferit sa superfície.
+
+Doncs algunes vegades fins me temo a mi mateix: me sembla que
+som rebrot d'una altra raça, perquè sento pujar-me al cor
+gropades de sang ardenta, pròpia d'altres generacions. Sovint
+me trobo com foraster a casa meva i somnio estar vaguejant
+sobre la societat, com el cavall de serp sobre una bassa
+infecta, dins la qual em sembla veure-hi, rebolcant-se,
+milenars d'éssers, dels quals, uns me mouen a compassió, com
+víctimes, i altres m'irriten, com criminals. He après d'amar a
+Déu en ses obres i a ma terra en sa història, i em crec obligat
+a treballar per l'exaltació d'aquestes dues idees tant com per
+ma família i més que per mi mateix. Per això alguns me
+bescanten titllant-me d'eixelebrat i de boig. Tu què en penses
+d'això?
+
+-Penso que adorar a Déu i al pròxim és una de les primeres
+virtuts, i més si porta aparellat el sacrifici.
+
+-Però ¿no tems que l'altruisme minvi les íntimes afeccions de
+l'ànima, en perjudici dels teus drets?
+
+-No, perquè m'has dit que conceptues la família com la base de
+la societat, i l'amor als altres t'ha de dur per força a
+l'exaltament dels propis. Ademés, he sentit a dir que els amors
+sants i nobles no s'exclueixen, sinó que, com brases ajustades,
+en lloc d'apagar-se s'exciten mútuament i més s'inflamen.
+
+Al sentir això, en Montbrió somrigué a impuls d'un intens
+plaer. Mentres li estrenyia frissosament entre les seves la mà
+i mentre ella baixava la testa com decandint-se a la xardor de
+tanta ditxa, li anava dient:
+
+-Ànima incomparable! ¡Que diferent ets de tantes altres que
+tenen sols la frivolitat al cor i la vanitat per guia de sos
+actes!
+
+-I tu- contestava ella sense gosar alçar la cara -¡que diferent
+ets d'aquells joves tan inflats per sos cabals com buits i
+insípids per sa ignorància, aptes sols per a l'ociositat, mare
+de tots els vicis!
+
+-Jo- deia ell, no sortint de son èxtasi -beneeixo a Déu, que
+m'ha portat una ànima que em comprèn. Tu seràs la meva amor i
+la meva guia.
+
+-Beneïm-lo tots dos- afegia ella, -perquè la sort de
+compendre's dues ànimes és a mitges.
+
+Així, entre deleitoses pauses i amorosos mots, transcorregueren
+llargs instants, fins que, revenint-se, ell digué, canviant de
+to:
+
+-I ara que ens hem descobert mútuament el cor, ara que ja podem
+dir que estem promesos, o sia lligats per un compromís moral,
+tan indisoluble per a nostres consciències com el que, ajudant
+Déu, contraurem davant de l'altar, és precís que considerem
+nostra situació actual des d'un altre punt de vista. Tant tu
+com jo tenim persones amb dret i dever d'intervenir en nostres
+afeccions. ¿Què et sembla que devem fer?
+
+-No ho sé- digué ella humilment. -Tinc plena confiança en tu i
+a la teva mà ho deixo. A mi ja des d'ara no em toca més que
+obeir-te en tot.
+
+-Oh! No pas encara!- exclamà en Ramon, rient encantat del
+graciós posat amb què la noia acompanyà ses darreres paraules.
+
+Després, reprenent son aire sèrio i carinyós, començà a exposar
+son plan. Explicats els escrúpols i delicadeses que l'havien
+inclinat a demorar sa amorosa declaració, afegí que ho tenia
+tot disposat per a son retorn tan prompte l'hagués realitzada,
+proposant-se no tornar fins que pogués fer-ho amb caràcter de
+promès, a qual fi son oncle cuidaria d'obtenir el formal
+consentiment de la família.
+
+D'aquí rodà la conversa sobre els possibles entrebancs que
+podrien dificultar o allargar el logro dels seus desitjos: si
+aquestos serien o no contrariats pels pares d'ella.
+
+-La mare rai,...- digué la Montserrat, i amb això donà a
+entendre que, en tot cas, l'oposició la temia del seu pare.
+També ho creia així en Ramon, mes un i altre convingueren en
+què, amb l'ajuda de Déu i amb la de sa constància, no serien
+pas invencibles les dificultats que poguessen presentar-se. Amb
+tot, en Ramon, com a home previsor, volgué lligar un darrer
+cap, preguntant:
+
+-¿I si sobrevinguessen dificultats que no preveiem? ¿I si tos
+pares tinguessen ja llurs plans tirats o compromisos contrets?
+
+-Esperem que Déu farà que no siga.- contestà ella, mirant-lo
+efectuosament a la cara i comprenent la intenció de ses
+darreres paraules.
+
+-I si fos?- insistí ell.
+
+-En una paraula- féu ella, sostenint-li valentment la mirada:
+-l'autoritat que sobre mi tenen mos pares, podria arribar fins
+a impedir mon casament amb tu, mentre i tant que aquesta
+autoritat existís; mes, en quant a voler-me casar amb un altre
+contra la meva voluntat, no ho intentaran mai...
+
+-I si ho fessin?- insistí encara ell amb tossuderia.
+
+-Si ho fessin- contestà ella amb resolució -no em consideraria
+amb cap obligació d'obeir-los.
+
+-Gràcies, estimada meva!- digué el jove, respirant fort. -No
+necessito ja preguntar-te més.
+
+I, mentres en el dit del cor li introduïa una senzilla i
+revinguda argolla d'or, afegí:
+
+-Té: aquí tens el signe de la lligança que enclou nostres
+mútues promeses. Si un dia sents flaquejar ton esperit davant
+de les ratxades del contratemps, besa'l, i ell te confortarà.
+
+
+
+X
+
+Els uns després dels altres anaren els forasters despedint-se
+de Serra-Bruna; i, quan aparegueren les primeres boirades de la
+tardor, ja en el mas hi quedava sola la família, embolcallada
+d'aquella mena de tristesa que escampa la buidor de l'animació
+desapareguda.
+
+-És estrany lo que em passa- discorria la Montserrat en sos
+interminables soliloquis d'amorosa meditació. Abans de l'anada
+a Sant Martí, em semblava que sols de sentir dels seus llavis
+la seguretat del seu amor, havien de cessar les meves angoixes,
+convertint-se en ditxa perfecta. Avui això ja ho tinc, i el meu
+cor està amb el mateix neguit d'abans; i hi estarà fins i tant
+que puga dir públicament que és mon promès.
+
+La innocenta no sabia que el cor humà és un passatger d'aquest
+món, que camina, camina, prenent l'horitzó per l'objectiu de
+sos afanys; i l'horitzó camina, camina sempre davant d'ell,
+sense deixar-se assolir mai.
+
+
+
+XI
+
+Una tarda en què estava don Eudald ocupat en sa tasca
+quotidiana de passar-se el _Brusi_ pels ulls, entrà donya
+Dolors a innovar-li que hi havia mossèn Joan que desitjava
+parlar a soles amb els dos.
+
+-Mossèn Joan?- féu don Eudald, alçant els ulls vers sa muller.
+-Deu ésser qüestió de la Confraria del Sagrament, que sempre
+em diu que s'ha de remuntar.
+
+-Potser es tracta d'altra confraria- afegí donya Dolors, amb
+una imperceptible mitja rialla.
+
+Don Eudald arronçà les espatlles i s'alçà, plegant el diari i
+endreçant les antiparres.
+
+Es dirigiren vers l'estudi, espècie de _Sancta-sanctorum_ de
+petites dimensions, a on el senyor de Serra-Bruna hi guardava,
+en caixes de ferro, el _moll de l'os_ de la família i a on hi
+passava hores repapat dins d'una poltrona folrada de cuiro,
+darrera una taula ministre, plena de llibretes i papers en
+desordre, i davant d'una llibreria, quasi verge de ses profanes
+mirades, i d'unes parets senzillament decorades amb quatre
+mapes, una gran estampa de Sant Eudald i un Sant Crist en la
+presidència. Era aquí a on ell es tancava per a repassar
+comptes, compulsar escriptures i comptar diners. Aquí hi
+discorria les peripècies de son interminable plet, i aquí,
+darrerament, hi desfogava sa mal dissimulada múrria contra
+l'hereu Montbrió, a qui no podia veure ni en pintura.
+
+Silenciosa i gravement, l'un darrera l'altre, entraren els tres
+personatges: don Eudald primer i mossèn Joan després, seguit de
+donya Dolors, que tancà la porta. Don Eudald, sentat en sa
+poltrona, assenyalà al senyor Rector una cadira d'en front,
+mentres donya Dolors se sentava modestament sobre una de les
+caixes de ferro.
+
+De moment restaren tots callats, fins que mossèn Joan, un poc
+afectat per l'aspecte cerimoniós que prenia la cosa, i, sens
+dubte per a contrabalançar-ho, digué jovialment:
+
+-No es creguin pas, senyors, que vingui a posa'ls-hi una
+pistola al pit. L'assumpte de què vaig a parlar-los és de bona
+amistat i sentiria que em prenguessin per altre.
+
+-Res d'això, senyor Rector- contestà don Eudald en el mateix
+to. -A més de què aquí seríem dos contra un i ens veuríem les
+cares.
+
+Rigueren tots l'acudit, mes la cosa no avançava un pas. Se veia
+que mossèn Joan, amb tots sos cabells blancs, no s'havia vist
+en gaires d'aquelles i no sabia per on començar. Don Eudald,
+cregut sempre de què allò havia d'acabar amb una envestida a la
+seva bossa, ja que es tractaria d'alguna necessitat de la
+parròquia, com altres vegades li havia ja succeït, prengué el
+posat de protector, que li era habitual sempre que es creia
+dominar la situació.
+
+-Vaja, vaja! Mossèn Joan, deixi's de camàndules i vagi de dret
+al bulto, que ja sap que no ens coneixem pas d'ahir.
+
+-Anem-hi, doncs- exclamà el vell Rector, com qui es decideix a
+entrar a l'aigua. -Ja saben vostès que jo, fill d'una família
+acomodada, trobant-me ja amb els sagrats ordres quan morí
+solter mon germà gran, vaig renunciar els drets que em
+pertocaven, a favor de mon germà petit, que fou qui s'encarregà
+de perpetuar el nom de la família. Jove encara, també morí
+aquest, essent ja viudo, i em vegí obligat a fer precisament lo
+que havia tractat de refusar, això és tornar al món i fer-me
+càrrec de la direcció de la família.
+
+Fins aquí don Eudald estava encara més a les fosques que mai,
+no comprenent a on aniria a parar el sacerdot amb tot aquell
+tractat d'història casolana, i persistí en sa creença de que
+allò acabaria amb una petició de diners. Mossèn Joan, amb la
+vista baixa, continuà:
+
+-L'home proposa i Déu disposa. Mon deliri era fer de mon nebot,
+en qui prompte vaig reconèixer un talent poc comú i unes
+aptituds especials per a les ciències, un ministre del Senyor,
+un doctor de l'Església que, amb sa claredat d'intel·ligència,
+honrés a Déu i a sa pàtria i família. A tal fi vaig dirigir
+tots mos esforços, que sortiren fallits pels ocults designes de
+Déu. Ben mirat, potser jo no anava bé, perquè el reeixir en mos
+propòsits implicava l'extinció d'un dels noms més antics de la
+comarca d'Oliveda.
+
+Don Eudald continuava a les fosques, per més que badava els
+ulls i també la boca.
+
+-Amb tot- continuà mossèn Joan, -vostès compendran que jo posés
+gran afecció en mon nebot, a qui havia fet de pare durant molts
+anys. Aquest afecte no s'ha pas extingit, ans al contrari, pot
+dir-se que ha augmentat amb la separació en què, per força de
+les circumstàncies, hem viscut. Ell ha conservat bona memòria
+de mi, perquè, malgrat son eixelebrament i sa vehemència de
+caràcter, és tot cor. Som, doncs, jo encara el representant de
+la família Montbrió, i com a tal és que em trobo avui aquí.
+
+Un moment de pausa. Don Eudald ja no podia obrir més ulls ni
+més boca, i, no obstant, no capia encara on s'encaminaven les
+elucubracions del vell Rector, per més que aquest se clarejava
+bastant.
+
+Semblava impossible que ell, que precisament havia cobrat tanta
+inquina contra el jove Montbrió, pel gran ascendent que havia
+lograt, no sols sobre sa pròpia família, sinó sobre la comarca,
+no podent sostraure's a un greu sentiment d'enveja al veure que
+el minyó, amb sos atractius de joventut, talent, estudis i
+especials dots de caràcter s'havia convertit en una espècie
+d'ídol de tothom, no hagués atinat mai en què ell tenia filles,
+una d'elles anant pels vint anys, prou guapa i vistosa per a
+ésser obirada per un jove i prou esparpillada per a saber
+endevinar qui li feia l'aleta. No obstant, res d'això havia
+comprès aquell benaventurat, amb admiració del propi mossèn
+Joan que, mig fora del món, no era pas cap espasa en matèries
+d'amor.
+
+Per això quedava encara a les fosques. Obcecat sempre pel temor
+de què allò havia d'acabar amb un atac a la seva caixa i no
+veient les necessitats de la parròquia aparèixer per cap cantó,
+en sa petitesa d'esperit arribà a sospitar si es tractaria
+d'algun apuro del jove Montbrió, d'algun compromís de son
+patrimoni, resultat de sos plans descabellats, i que per a
+salvar-lo, baix el protectorat de son oncle, es dirigia a
+buscar una sòlida fermanca en les ben proveïdes arques de
+Serra-Bruna. Era per les matèries de bossa on li despuntava la
+malícia, ja fos efecte de la lectura de les gasetilles del
+_Brusi_, a on sempre se n'hi veuen de fresques, ja per son
+contacte amb els timadors de Barcelona, que tan sovint el
+prenien per _anima vilis_ en sos projectes d'expoliació.
+
+Mossèn Joan, veient que no se li allargava cap mà piadosa per a
+ajudar-lo a fer el salt mortal, se decidí a donar-lo sol:
+
+-Com a representant, doncs, de la família Montbrió- digué
+solemnement -vinc jo avui a demanar a la noble família de
+Serra-Bruna la mà de sa filla Montserrat per a mon nebot, en
+Ramon de Montbrió...
+
+La poltrona de don Eudald cruixí a impuls d'una sacsejada
+nerviosa de son propietari, que degué ésser d'alguna potència
+per a arribar a somoure aquella massa apàtica. Sos ulls i boca,
+que ja semblava no podien obrir-se més, trobaren encara alguna
+franquícia que els hi permeté una major expansió. Permanesqué
+un moment com entontit. Després girà la vista envers sa esposa,
+com preguntant-li: «Has sentit, Dolors?». Aquesta continuà amb
+la vista baixa, sense que semblés que la petició del senyor
+Rector l'hagués afectada gran cosa, per lo menys en el mateix
+sentit que a son espòs.
+
+Per fi, com aquella escena es prolongava ja massa i mossèn Joan
+no donava senyals de sortir de son mutisme, esperant la
+contesta, li fou forçós a don Eudald revenir-se i parlar.
+
+-Mossèn Joan- digué amb veu tremolosa: -m'ha sorprès tant sa
+petició, que, sinó perquè conec a vostè de tants anys i el tinc
+per home sèrio i formal, me creuria que es tracta d'una
+burla...
+
+-Don Eudald!...- exclamà el Rector, ferit per semblants
+paraules.
+
+-Ja veurà: perdoni- afegí precipitadament aquell, al compendre
+sa imprudència, fins amb el gesto de protesta que féu sa pròpia
+muller.
+
+-Vaja, vull dir que m'ha estranyat tant sa demanda, que...
+vaja, no sé com dir-li que és impossible.
+
+I, mentre es regirava en son setial, amb visibles mostres de
+sufocació, mossèn Joan no perdia la calma, coneixent com
+coneixia suficientment a son feligrès, a part de què ja hi
+comptava en trobar alguna resistència en sa proposició.
+
+-Miri, don Eudald- digué amorosament: -jo parteixo de la base
+de què sa filla és una minyona de totes prendes morals i
+materials. Les primeres, tal volta més que vostès mateixos
+estic jo en situació d'apreciar-les. Les segones, a la vista
+estan de tothom i pregonades són per tota la muntanya. Crec que
+fins un príncep podria honrar-se amb la seva mà. I, no obstant
+i això, no he cregut tan gran despropòsit patrocinar les
+pretensions de mon nebot que, a part de l'afecte que li tinc
+per la sang que porta, no és pas un partit d'escarnir. Les
+qualitats materials, vostès les han pogudes apreciar, i de les
+morals, fins a on vostès no alcancin, ne surto jo per fiador.
+És jove, actiu i treballador; amo d'un patrimoni que, si bé no
+és comparable amb el de Serra-Bruna, és de lo milloret que hi
+ha en aquella plana, ben sanejat i lliure de cargues. Jove, amb
+salut de ferro, ric i amb títol acadèmic, no dubti que pot
+mirar un poc amunt i trucar a moltes portes, amb la seguretat
+de què no serien pas sordes.
+
+-Si no és pas això, senyor Rector- digué don Eudald apurat per
+a sortir del fang on se trobava; -si no és pas això; si jo no
+discuteixo pas les qualitats i els mèrits de son nebot. Ell és
+tan jove, tan guapo, tan savi i tan ric com vulgui, i pot
+aspirar a molt més que a la meva filla. Jo lo que vull dir és
+que no fa per la Montserrat, ni aquesta fa per ell. En una
+paraula: no és el seu nebot el gendre que a mi em convé.
+
+Mossèn Joan arronçà humilment les espatlles, plegà les mans i
+respongué:
+
+-Això darrer són comptes de vostès. Ja he dit al principi que
+no venia pas a posà'ls-hi cap pistola al pit. Jo demano; vostès
+són lliures de concedir o de negar.
+
+Donya Dolors se mogué en son seti, dirigint una ràpida mirada
+al senyor Rector, qui en féu cas omís. També féu cas omís don
+Eudald de les paraules que aquest acabava de pronunciar, i
+continuà:
+
+-La casa de Serra-Bruna és de les més antigues de la muntanya i
+porta el nom des de sa fundació. Ella s'ha distingit sempre per
+conservar ses antigues costums, i mai ha necessitat puntals de
+ningú. Vaja, vull dir que si ara, per voler de Déu, s'ha de
+perdre el nom per falta de baró, vull que qui el substitueixi
+sigui de la mateixa fusta que els passats: vaja, un home així,
+com nosaltres, a tai de muntanya. Vull que els interessos del
+patrimoni no en pateixin i... vaja, no vull anar-me'n a l'altre
+món amb el remordiment de què mos néts puguin, per ma culpa,
+veure a mal borràs lo que tant ha costat de conservar.
+
+El bon senyor respirava sempre per les ferides, i mossèn Joan,
+que el coneixia prou, volgué portar-lo fins al cap d'allà, sens
+dubte amb l'esperança de què, fent-li traure totes ses armes,
+li seria després més fàcil rendir-lo.
+
+-Escolti, don Eudald- li digué amb sa fina mitja rialla:
+-¿voldria dir-me quina opinió té formada de mon nebot?
+
+-El seu nebot?- digué don Eudald, posat ja a la rossoladora.
+-Vostè no el coneix? Vaja, és impossible que, vostè l'home de
+costums tan severes i de virtuts tan ràncies, l'home de la pura
+doctrina cristiana, no tingui formada, de l'hereu Montbrió, una
+opinió ben diferent de la que ens ha exposat. ¡És l'home que es
+titula a si mateix revolucionari, que es proposa enderrocar la
+societat i que sempre té a la boca l'execració de tot lo
+existent! ¿I vol vostè, portar-me'l a casa, perquè m'ho tiri
+tot en orris en quatre dies, amb sos plans sense cap ni
+centener? Vaja, confessi, mossèn Joan, que el tal nebodet li ha
+donat més de quatre disgustos amb ses idees esbojarrades.
+
+-Confesso- respongué mossèn Joan amb calma -que m'han preocupat
+molt les idees atrevides i les proposicions radicals d'en
+Ramon; però així mateix dec declarar que un cop familiaritzat
+amb elles i vençuda la repugnància que sa mateixa novetat havia
+de produir en qui, com jo, ha sigut educat en altra escola tal
+volta massa esclusivista, he reflexionat amb més calma sobre
+les mateixes, veient-me obligat a reconèixer que tenen un fons
+innegable de raó.
+
+-I ara!- féu don Eudald, novament sorprès d'aquella sortida del
+vell Rector. -I ara! ¿Vostè també revolucionari?
+
+-Jo no som revolucionari- contestà mossèn Joan humilment, -ni
+escauria en qui, com jo, té ja una cama a la sepultura! Jo sols
+dec reconèixer, amb els molts anys que porto de ministeri, que
+l'èxit no ha pas coronat els afanys dels qui treballem per
+mantenir la societat en el bon camí.
+
+La llibertat, la igualtat i la fraternitat són principis eterns
+de la llei de Déu refrendats amb la Sang de Crist i proclamats
+per tots els Sants Pares; i, no obstant, cada dia veiem a la
+joventut desertar de nostres banderes per a córrer vers uns
+altres principis, enlluernada per unes altres llibertat,
+igualtat i fraternitat de cartró, cobertes de talc i oripells
+
+¿Serà que, dormits sobre nostres antics llorers i atents sols a
+servar la puresa del dogma, l'hem tancat dins d'un tabernacle
+massa inaccessible a les mirades del poble? ¿Serà que, enervats
+nosaltres  mateixos, sens talaiar-nos-en, per l'esperit
+sensualista del segle, ens havem deixat de subministrar-li la
+Veritat en l'única forma que per flaquesa humana o per designi
+de Déu sols sap copsar-la? Una cosa i altra sostè en Ramon, i
+en això es refereix quan demana procediments nous i sang nova.
+I jo no m'atreveixo pas a sostenir-li lo contrari.
+
+Don Eudald, de tota aquesta parrafada, no n'entengué res sinó
+que la principal arma, la que creia més poderosa per a
+justificar sa negativa, se li trencava a les mans. Mes no per
+això es descoratjà, sinó al contrari: més i més s'indignà de
+l'atreviment d'aquell jove que, no content de reptar-lo a cada
+pas, molestant-lo amb ses reticències i traient-lo de
+polleguera, arribava fins a sol·licitar la mà de la seva filla
+gran, per a introduir-se així en la intimitat de sa família.
+Ell veia en aquell acte un atac a la seva tranquil·litat, a les
+seves costums, a son modo d'ésser i de viure: com si diguéssim
+l'anul·lació de la seva pròpia individualitat.
+
+Així és que, regirant-se en la poltrona, tot just hagué el
+Rector acabat, saltà dient:
+
+-Vaja, vaja! Sia lo que vulga, aquest jove no em convé ni a mi
+ni a la noia, i jo no consentiré mai en ficar-me'l a casa. Ja
+sé jo el jove que ens convé, i prou el tinc ben triat. No el
+vull tan ric, ni tan savi, ni tan eixerit. Lo que aquí convé és
+un fill de família fet a la terra, sense ambicions ni
+pretensions de cap mena, d'esperit obedient i de cos sanitós,
+sense gustos ni vicis. ¿No ets del mateix pensar, tu, Dolors?
+
+Aquesta no havia encara badat boca, però es veia que estava a
+punt de rebentar, mortificada pel tirat que anava prenent la
+conferència. Tot donava a creure que es reservava per a última
+hora, esperant que son marit agotés tots sos recursos. Reptada,
+ara, d'un modo tan directe per aquest, saltà a la palestra i ho
+féu amb aquell to de mofeta que usava quan volia
+desencastellar-lo d'alguna de ses rebequeries.
+
+-Ja ho crec!- exclamà. -Un fadrí extern sense pena ni glòria:
+per exemple, algun estudiant esguerrat del Seminari de Vich;
+mentres sia bo per a menjar sopes, escalfar l'escon, jugar a la
+brisca i conservar la cria dels canaris... i dels Serra-Bruna.
+
+_Tu quoque Brutus?_, hauria exclamat don Eudald, si s'hagués
+recordat del llatí del Seminari, al sentir l'escoïssor de
+l'exabrupte. No se'n recordava; mes el gran romà que eternitzà
+aquesta frase, al veure espurnejar sobre son pit el punyal de
+son més volgut amic, de segur no la pronuncià pas amb més ànima
+que nostre atribulat marit aquestes altres similars, al
+sentir-se ferit per la ironia de sa pròpia muller.
+
+-Tu! Tu també revolucionària? ¿Tu també demanes sang nova?- I
+redreçant-se amb una actitud tribunícia, que el feia
+desconegut, exclamà amb veu grossa: -Ja n'hi ha prou, senyors!
+¡Si es creuen que entre tots m'han de regirar l'enteniment van
+molt errats! Aquí es farà la meva voluntat! Aquest jove no em
+convé, i no el vull, i... vaja! s'ha acabat. Si és ric, que
+sopi dos cops, i no pretengui les poques o moltes riqueses de
+la meva filla, que per a res necessita d'ell. Si és savi, que
+se'n valga, i si té projectes de regeneració, que els plantegi
+a casa seva, i no vagi a portar la pertorbació allí on hi regna
+la tranquil·litat.
+
+-I ara! Què és això!- féu donya Dolors alçant-se i tractant
+d'imposar-se.
+
+-Per Déu, don Eudald! No ho prengui així!-  afegí mossèn Joan,
+esglaiat.
+
+-Vaja, vaja! ¡Que no en vull sentir parlar més!
+
+I, desfent-se de les mans de la muller, que tractava de
+retenir-lo, prengué la porta, que obrí d'una revolada, i la
+tancà amb estrèpit darrera seu, sentint-se'l encara bona estona
+esbufegar i picar de talons, mentres s'allunyava corredor
+enllà.
+
+
+
+XII
+
+Mossèn Joan, que ni esma havia tingut per alçar-se, restà
+aclaparat baix el pes d'aquella tempestat, que mai hauria
+cregut pogués ser tan grossa. Donya Dolors, de peu dret,
+evidenciava amb el traspàs de sa fesomia, el trastorn de son
+esperit. Altres vegades havia vist en son marit accessos que,
+més o menys passatgers, eren impropis de sa naturalesa apàtica
+i gelada; però mai l'havia vist en tal grau d'exitació, ni es
+creia ella que pogués arribar-hi, i això que coneixia a fons
+son temperament.
+
+Llarga estona permanesqueren silenciosos ambdós. Sens dubte
+reconeixia la bona senyora que havia picat massa fondo amb sa
+sàtira, no havent tingut prou corretja per a aguantar sos
+nervis excitats pel cúmul d'intemperàncies buidades pel seu
+marit.
+
+-El mal ja està fet, i és inútil entrar en lamentacions- li
+observà mossèn Joan. -Lo que cal fer és tractar de posar-hi un
+remei, si n'hi ha, esperant quan vinga la reacció.
+
+-Em temo que el remei és lluny- féu donya Dolors rodant el cap,
+-perquè és tossut com una banya de marrà.
+
+-I és una desgràcia, una verdadera calamitat la que ens ve
+sobre- afegí després d'uns moments de silenci. -Aquest home,
+amb sa falta de sentit pràctic i amb son poc talent per a saber
+distingir qui el burla i l'explota del qui li vol bé, ens està
+conduint cap a un mal pas. Jo veig venir dies molt negres, i
+aquest jove me sembla com enviat de Déu per a posar-hi un remei
+tornant les coses a lloc. Desgraciadament el dimoni de l'enveja
+s'hi ha ficat pel mig, i la persona a qui tothom porta en
+palmes, ell no la pot veure ni dragar. Amb lo d'ara ho tenim
+pitjor que ho teníem. Veig que ens hem precipitat a donar-li la
+píndola sense preparació.
+
+-També ho conec ara així- digué el Rector descoratjat. -Mes,
+qui s'havia de pensar que li vingués tant de nou! Aquest home
+viu fora del món.
+
+Després d'alguna pausa afegí:
+
+-En fi, hem d'esperar que, si convé, Déu hi farà alguna cosa, i
+en Ell ho hem d'encomanar. Potser no sia més que una nuvolada
+d'estiu.
+
+-Déu hi faci més que nosaltres!- exclamà la bona senyora
+plegant les mans.
+
+
+
+XIII
+
+La sotragada de l'inesperat cop de gèni del senyor de
+Serra-Bruna, ressonà per tot el casal. Aquella malenconia
+deixada per la partida dels forasters que durava fins que la
+gent del mas s'havia habituat a la nova vida de soledat i
+repòs, s'accentuà i s'agravà. No es veien més que cares
+llargues. La Loreto havia renunciat del tot a la cançó de
+_L'aureneta i el pinsà_, respectant el dol de sa germana, que
+de continu, amb els ulls embotornats, havia de fer esforços
+extraordinaris per a dissimular la tristesa de son cor; donya
+Dolors, per no donar-li més pena, callava.
+
+Don Eudald es sentava a taula amb la cara fosca, passava
+llargues hores en l'estudi donant un impuls desusat a sa
+correspondència, o es passejava amunt i avall de la sala o de
+la galeria amb les mans a l'esquena i sense xiular: cosa, en
+ell, signe de gravíssima preocupació.
+
+Una tarda, estaven les senyores, com de costum, al cosidor,
+entregades a ses habituals feines, i don Eudald amb elles,
+sorrut com sempre, quan entrà una minyona amb el paquet de la
+correspondència, que entregà al senyor.
+
+Encara aquest no s'havia fet càrrec de lo que contenia, que ja
+la pícara de la Loreto havia ullat una carta el sobre de la
+qual estava escrit amb caràcters enèrgicament esgrafiats.
+Seguidament tocà amb el peu a sa germana, i amb veu tot just
+perceptible li digué:
+
+-Carta d'en Ramon.
+
+La Montserrat en un moment s'enrogí i vingué blanca com la
+paret; donya Dolors, que copsà l'avís de sa filla, imposà
+silenci amb un moviment ràpid de la mirada. Des d'aquell
+moment, sis mans treballaven amb dalit, en tant que sis ulls,
+sense parar-se en lo que les mans feien, vigilaven fins el més
+petit moviment de don Eudald, qui passà entre ses cartes i
+periòdics, fins a topar la de referència, que li atregué
+l'atenció. Després de molt remirar-la, se decidí a obrir-la,
+buscant la firma.
+
+Sols allavors se li notà un moviment de nervis; plegà la carta
+sens llegir-la, i, arrugant-la, provà d'obrir-ne una altra,
+sense acabar-ho de fer; obrí un diari, intentant inútilment
+llegir, i per fi plegà tot el paquet i fugí a tancar-se dins
+son estudi.
+
+Allà, defensat de mirades indiscretes i sense por de pròpies
+traïcions, obrí de nou la carta, i la llegí una, dues, tres
+vegades, amb tota detenció: Era un document molt concís i breu.
+Heu's-lo aquí:
+
+«Molt senyor meu de ma major consideració:
+
+Fa ja alguns dies que vaig confiar a mon senyor oncle, el
+venerable rector de Vall de Pedres, la delicada missió de
+sol·licitar de vostè, en mon nom, la mà de sa hermosa filla
+Montserrat; missió que complí, i no dubto que ho féu amb la
+finesa i respectuositat que li és habitual.
+
+Als pocs dies m'enterà ell mateix del resultat. Una rodona
+negativa de part de vostè.
+
+Pot suposar que aquest fracàs ha sigut per a mi un cop
+aclaparador, si bé confesso que no tinc cap dret, per aquest
+concepte, a queixar-me de vostè, ja que, des del moment que
+sol·licitava, tàcitament li reconeixia el dret de la negativa.
+
+Però mon senyor oncle, en compliment de son deure, ha degut
+fer-me avinentesa les raons en qué vostè ha fonamentat sa
+repulsa, i és això lo que m'ha posat la ploma a la mà, perquè
+jo que respecto el dret de vostè de concedir-me o negar-me la
+mà de la seva filla, mentre aquesta està baix la pàtria
+potestat, no puc avenir-me amb els fonaments de sa decisió, no
+considerant-los ajustats ni a la veritat ni a la raó.
+
+Mon senyor oncle resumeix els motius per vostè aduïts, en els
+següents termes: Que portant la Montserrat, com a pubilla de
+Serra-Bruna, vinculada la tradició de la família, no convé que
+prengui per marit a qui, com jo, professa idees que topen amb
+ella i està carregat de plans atrevits, esbojarrats i
+pertorbadors, que en un moment podrien comprometre el prestigi
+i fins la seguretat del patrimoni.
+
+Faig cas omís, perquè així m'ho mana mon oncle, d'alguns
+conceptes emesos per vostè, de sobres ofensius per ma persona.
+Tampoc vull entretenir-me a combatre l'opinió de què mes idees
+topen amb les tradicions de sa família, que són les mateixes de
+les demés cases pairals de nostra terra. ¡Tant de bo poguessin
+parlar els passats d'aqueixes cases! Ja es veuria llavors qui
+falta a les consabudes tradicions: si els que les han
+desviades, degenerades i oblidades, entregant-se en braços de
+politics farsants tan sobrers de concupiscències com mancats de
+bones intencions, o els que pretenen ressuscitar-les. Sols
+m'interessa fer les següents declaracions:
+
+1. Que, malgrat la negativa de vostè, no retiro mes pretensions
+a la mà de la seva filla mentre no sia ella mateixa qui em
+desenganyi. Per a lograr mon objecte, ma noblesa m'obliga a
+declarar-li que em valdré de tots aquells medis que no estiguen
+renyits amb el decoro i la dignitat de les persones honrades.
+
+2. Que comptant, ajudant Déu, amb medis suficients per a
+sostenir una família del meu braç, no sols no m'he fet mai paga
+del pubillatge de Serra-Bruna, sinó que ni sisquera he pensat
+exigir a ma esposa dot de cap mena mentre visquin sos pares. I
+si fos de Déu que jo veiés la mort d'aquests, reivindicaria per
+a ella, única i exclusivament, lo que els difunts li haguessin
+assenyalat mentre no fos menys de lo que pel dret legitimari li
+correspongués.
+
+3. I última. Que si la Montserrat es negués a acceptar-me en
+les susdites condicions, entendria jo que dóna més importància
+a sos béns que a ma persona, i, per lo tant, que no és ella la
+muller que em convé.
+
+Li prego que reflexioni sobre lo que acabo d'escriure i que
+obri en conseqüència.
+
+Aprofita aquesta ocasió etc...
+
+_Ramon de Montbrió._
+
+Com es veu, aquesta missiva, que res tenia d'humil, era més un
+repte que altra cosa. Així ho comprengué en Serra-Bruna, i la
+idea d'una lluita amb l'hereu Montbrió, que no era pas un
+enemic qualsevol, l'omplí d'esfereïment. No deixava de
+compendre la desventatja en què el col·locava el prestigi
+adquirit pel seu enemic, no sols dintre sa pròpia família, sinó
+fins sobre els membres de sa parentela que havien tingut ocasió
+de tractar-lo. Ademés, hi ha que tenir en compte que l'esperit
+de lluita no era pas ingènit en ell, apàtic per naturalesa, i
+inclinat a les gaubances de la vegetació i a les egoistes
+delícies de la família. Lo que podia semblar enteresa de
+caràcter, no era més que una tossuderia de noi afalagat, únic
+respirall d'una naturalesa mal corretgida, que havia pujat a
+son albir com els arbres del bosc.
+
+Així, res té d'estranyar que en la impressió del primer moment,
+espantat de la nova torbonada que per aquest cantó li venia a
+sobre, complicant la ja enredada madeixa del plet que massa que
+l'amoïnava, creuessin per son magí idees d'una transacció, més
+o menys lleal; idees que desgraciadament no prosperaren.
+
+I no prosperaren perquè no trobà en sa història antecedents
+d'haver transigit mai en res, i no havia de començar davant
+d'en Montbrió, el record del qual tenia la virtut de
+despertar-li aquell sentiment agravat per les escoïssors de
+l'amor propi ferit, i per una quimera fonda que s'apoderava de
+son ésser al pensar que un poca-solta, un... criatura, li venia
+a robar, perquè sí, la beatífica tranquil·litat en què vivia.
+
+Però el cas era sèrio, i calia reflexionar. I, reflexionant i
+posant a prova sa malícia de muntanyenc, li semblà entreveure
+un camí per a sortir diplomàticament del pas, inutilitzant el
+pretendent amb ses pròpies armes.
+
+Aquest medi l'hi proporcionava la mateixa carta. Efectivament:
+venia a dir en Ramon que sols acceptaria la mà de la
+Montserrat, renunciant aquesta al pubillatge de Serra-Bruna.
+Doncs bé; això (que no podia ésser més que una baladronada del
+jove, perquè no es renuncia pas així com així a un nom i una
+seqüela com la de Serra-Bruna), estava escrit i firmat, i això
+devia atenir-se fort i ferm.
+
+Calia, doncs, de primer, cerciorar-se bé de si la noia estava
+realment enamorada d'en Montbrió, ja que a ell no li constava
+pas. En cas afirmatiu, procuraria portar-la a la raó, fent-li
+veure lo desencaminat de sos propòsits i seduint-la amb la
+perspectiva d'un bon casament amb un altre jove de millors
+condicions que ja li tenia buscat. Que la noia no cedeix (lo
+que no es de creure): la posaria en l'alternativa de renunciar
+a son amor o a son pubillatge. Que és tan faltada de judici que
+això no la venç: allavors l'oferiria pelada com un cogombre; i
+sens dubte, serà ell, en Montbrió, que hi renunciarà... No hi
+ha de renunciar! ¡Vaia uns trutxes com són, els joves d'avui
+dia!...
+
+Encoratjat per la lògica que li suggeria sa petitesa d'esperit,
+i admirat de son propi maquiavelisme, sortí del cau amb el
+propòsit de dur tot seguit son plan a la pràctica, i, traient
+el cap per la mampara que donava al cosidor, cridà amb veu
+seca:
+
+-Montserrat! Arriba't fins a l'estudi.
+
+La noia, al sentir son nom, sofrí un esglai; més s'apressà a
+obeir, seguint a son pare després de recollir de sa mare i
+germana sengles mirades d'encoratjament.
+
+
+
+XIV
+
+Situació una mica difícil. El pare, sentat a la poltrona,
+procurant, a còpia de bufets, donar més solemnitat a l'escena,
+o potser bregant per a trobar per on començar; i la filla en
+una cadira al seu costat, capbaixa i recelosa, no sabent per on
+rebentarà la tempestat que l'amenaça. Per fi, romp ell amb veu
+grave dient:
+
+-Diga'm, Monserrat: ¿què hi ha entre tu i l'hereu Montbrió?
+
+-Res!- contestà aquesta; mes prompte la ferí l'escrúpol de la
+mentida i afegí: -hi ha... hi ha que el dia de l'anada a Sant
+Martí me va dir que si podia comptar amb mi, me faria demanar i
+jo li vaig consentir.
+
+-Saps, noia, que vas obrar molt malament!- objectà son pare amb
+aire sever: -¡Jamai deu una donzella contraure semblants
+compromisos sense l'autorització dels pares!
+
+-És que precisament es tractava de demanar aquesta
+autorització- s'atreví a dir ella ajupint el cap.
+
+-Ni així! perquè, veus?, ara has donat ales a qui jamai pot
+ésser el teu marit.
+
+La filla abaixà encara més el cap, i de sos ulls inflats
+començaren a caure algunes llàgrimes.
+
+Son pare senti afluixar-se-li un poc els nervis. Li prengué la
+mà, i amb veu més amorosida, continuà.
+
+-Però, ¿que no ho veus, fllla, quin disbarat anaves a fer? ¿no
+comprens que un jove d'aquesta mena no fa per tu? ¿que, sent tu
+pubilla, no et convé un jove set ciències, arrematat, que,
+enorgullit amb ses ínfules d'estudis, títols i diplomes, i
+envanit de sa regalia vilatjana, lo primer que faria seria
+tirar-te a recò? Tu pots i deus ser mestressa, i jamai t'has de
+resignar a ser criada; la teva posició és per a manar i no per
+a estar a les ordres del primer saltimbanqui que se't presenti.
+Tu pots i deus escollir marit, i no has de consentir que sia un
+altre que t'esculleixi a tu. No en faltava d'altra...
+
+Ademés, no l'has sentit com desvarieja? Sempre carregat de
+cançons i de follies. ¡Si fins crec que pararà boig! Vaja,
+espero que em faràs el favor de no pensar més amb aquest home.
+
+La noia no tornà raó, sinó que augmentà el doll de sos ulls. El
+beneit de son pare, creient que son plan feia efecte,
+reemprengué l'atac variant de registre.
+
+-Vaja, no ploris, filla meva, que de casadors ne trobaràs més
+que no en vulguis. On vas a parar! la publilla de Serra-Buna,
+¡la flor de la muntanya que ja et diu tothom! Lo que et convé a
+tu és un bon minyó, fill de bona casa, però que sigui de nostre
+tarannà; millor que vingui de menos, i que no sigui pas massa
+ric, perquè tu tinguis domini sobre d'ell. Res de títols
+acadèmics ni cosa que puga donar-li consideració, perquè això,
+als joves, els fa orgullosos per més que sien pobres com una
+rata.
+
+La Montserrat alçà els ulls amarats per a mirar a son pare, com
+dubtant de si era ell qui exposava tan totxa doctrina. Aquest,
+obcecat cada vegada més, i interpretant-ho a mida de sos
+desitjos, afegí, abaixant la veu i atansant-se com per a donar
+més interès a la conversa:
+
+-Vaja, maca; digues: ¿t'agradaria, en Francisquet de Tapiols?
+És un bon mosso, eixerit i...
+
+-Però, papà, si sembla un ximplet!- exclamà ella amb
+encantadora ingenuïtat. I, seguidament, com penedint-se de son
+exabrupte afegí, resolta:
+
+-Ni aquest, ni cap. si no pot ser amb en Ramon, no em casaré
+mai.
+
+-Com s'entén, això!- exclamà don Eudald indignat. -T'atreviràs
+a desobeir a ton pare!
+
+-Jo no em casaré pas sense el consentiment de vostè- replicà la
+noia amb una vivesa sorprenent; -però tampoc me casaré amb qui
+no em plagui, per més que vostè m'ho mani.
+
+Don Eudald restà esglaiat davant d'aquella tan impensada
+manifestació de la seva filla. Aquell principi de revolta, que
+per altra part res tenia d'heterodoxa als ulls d'una persona
+sensata, l'afectà amargament, avinentant-li, una vegada més,
+que li havia tocat un os de mal rosegar.
+
+-¡Vet aquí una altra revolucionària que també demana sang
+nova!- exclamà interiorment. -Està vist que aquest bordegàs
+m'ha de fer perdre el seny.
+
+Al veure com la donzella, afectada de sa pròpia vehemència, que
+degué costar-li un esforç de gegant, se posava les mans a la
+cara rompent en amarg ploriqueig, sentí passar-li prop del cor
+una ràfaga d'admiració, ensems que de commiseració, per aquella
+mostra de sentiments, el fondo de noblesa dels quals no
+arribava ben bé a capir. Però fou una ràfaga només, ben prompte
+esvaïda pel dimoni de la rancúnia que el dominava, i,
+redreçant-se, cridà amb veu enfellonida:
+
+-Surt-me del davant, filla insolent! Vés-te'n a amagar tes
+doctrines de noia malcriada, doctrines que no és pas ton pare
+qui te les ha ensenyades.
+
+-Perdó, papà!- exclamà, postrant-se desoladament, la
+Montserrat.
+
+-Perdó?- respongué aquest fora de si -El perdó el concediré a
+la filla obedient a les meves ordres: aquesta serà la pubilla
+de Serra-Bruna. La filla rebelde, la que s'ha atrevit a posar
+els ulls en l'enemic de son pare, serà irrevocablement
+esborrada de mon cor i... de mon testament.
+
+-És que en Ramon no li és enemic! és que vostè no el comprèn!
+
+-Calla i vés-te'n!- cridà desapiadadament el seu pare. -Tens
+dos termes per escollir: o ell o jo!
+
+Encara pretengué parlar la pobra noia, mes la gola nuada se li
+negà a articular les paraules. Aclaparada per aquella prova,
+que son cor no avesat a les lluites de la vida trobava massa
+dura, s'apoià mig desvanescuda a la taula, i, caient-li la cara
+sobre les mans plegades, sentí en sos llavis la impressió de la
+lligança que rebé el dia de l'anada a Sant Martí. Com si
+aquella besada li refés el coratge que li anava mancant, alçà
+la vista vers son pare, que continuava terrible, desconegut,
+senyalant-li la porta, com reptant-la encara, amb son terrible
+dilema: O ell o jo! pensa-hi bé!
+
+-Verge de Montserrat, assistiu-me!- murmurà la noia; i,
+alçant-se com pogué, tambalejant-se i plorant amargament, passà
+la porta, anant a amagar son desconsol en braços de sa mare.
+
+
+
+Sang nova -Fi del Volum I
+
+
+===
+
+
+
+SANG NOVA
+
+
+
+VOLUM II
+
+
+
+LA DESFETA
+
+
+
+I
+
+_Es cuestión de amor propio,_ repetia don Eudald en les
+múltiples cartes amb què, des de son cau i aclucant els ulls a
+l'espectacle desolat de son casal, que talment semblava un
+cementiri per la quietud i la tristesa que hi regnava,
+assetjava advocats i procuradors perquè apretessin de ferm en
+la qüestió del plet, i a diputats i senadors perquè li
+aplanessin el camí: _«Es cuestión de amor propio y me conviene
+salir airoso de este asunto, CUESTE LO QUE CUESTE»._ I
+subratllava doblement aquestes darreres paraules com volent
+dir: -Per qüestió d'interessos, que no es perdi.
+
+Heu's aquí com un home de bé, inofensiu en el fons, practicava
+la infame teoria de què les qüestions d'amor propi estan per
+sobre del dret i la justícia; això sense perjudici de fer el
+ploricó sobre lo desditxat dels temps que correm.
+
+No trigaren pas gaire els del poble en adonarse de la pedregada
+que se'ls preparava. Ho conegueren per la pluja d'exhortos,
+diligències, informacions i altres andròmines que els caigué
+damunt.
+
+El Cerdà, com a secretari del poble, erigit resoltament en
+manifassor de la defensa dels drets del comú i protector del
+veïnat, no desaprofità pas l'ocasió de donar la veu d'alarma,
+procurant concitar els ànims dels terralloners contra el senyor
+de Serra-Bruna, cosa que no li fou pas gens difícil pel llevat
+que ja d'antic hi havia. Es a dir, començà a descobrir les
+bateries que temps feia que anava emplaçant.
+
+Així pensava l'infeliç de don Eudald revenjar-se de l'hereu
+Montbrió, provant-li, sobre les costelles de sos conveïns, que
+també ell tenia un home dins de la pell.
+
+Els que hi reien eren els curials, amb el greix que els donaven
+els senyors amb els cabals propis i el Cerdà amb els del poble.
+
+
+
+II
+
+Des de què el missatge de mossèn Joan fou tan mal rebut pel
+senyor de Serra-Bruna, aquesta família havia deixat la costum
+de visitar el Rector a la sortida de la missa dominical i abans
+de rependre el camí del mas. Una vegada don Eudald fou
+sol·licitat pel Rector des de la Rectoria, i en sortí tot
+rondinant: -Què s'ha pensat, aquest home, de mi?
+
+Les senyores, era amb tota recança que se n'abstenien, per a no
+tirar més llenya al foc. Així, acabats els oficis, no feien més
+que travessar la plaça, en mig del retraïment cada dia més
+accentuat dels veïns, que semblava temessin encomanar-se l'aire
+de tristesa que tota la família respirava, i muntar de nou a la
+tartana que els conduïa al mas. Sols les noies a voltes se
+retardaven, retingudes per ses companyes del chor de les Filles
+de Maria; i, si el temps s'ho aportava, a vegades tornaven al
+mas a peu.
+
+Un dia li semblà notar a don Eudald que l'aislament se
+convertia en hostilitat manifesta. Abans d'acabar-se la missa,
+en Pascal li donà el recado de què el senyor Rector li
+suplicava es deixés veure. La contesta de don Eudald fou molt
+atent, però freda. Li pregava que el dispensés, però que al mas
+l'esperaven i... ja es parlarien un altre dia.
+
+Contra les costums respectuoses del poble, a l'atri hi hagué
+continuats xiu-xius i rialles durant tota la missa. Algú que
+tractà de posar-hi correctiu, no logrà sinó esbombar més la
+cosa.
+
+Quan, acabada la missa, aparegué sota l'atri l'estufada figura
+de don Eudald, tan enfardat amb la capa que no se li veien les
+orelles, de distints punts arracerats de la plaça se sentiren
+veus de xicots que cridaven: -Ara! ara!- i, de prompte, com
+obeint una consigna, ressonà una mena de chor, si de tal podia
+qualificar-se un conjunt inharmònic i ingrat de veus
+destrempades, que cantava una d'aquestes cobles de tonada
+general, però de lletra d'ocasió, de què es val el poble per a
+satirisar els personatges locals que li són antipàtics i en la
+qual hi aboca de malícia tot lo que li falta d'enginy. Si bé no
+s'anomenava ningú, la intenció era desvergonyida i anava de ple
+contra don Eudald. En unes estrofes se'l ridiculisava sense
+pietat, motejant-lo de panxampla i fart de sopes, al·ludint a
+sa figura; en altres se l'amenaçava de què, ja que tractava
+d'aixafar el poble amb dobletes, no en mancaven al torrent de
+ben revingudes per a tornar-li la contesta, i, per fi, en una
+es prenia peu de donar una incensada a la senyora per a fer més
+punyent la fiblada contra el marit.
+
+Aquella manifestació de desvergonyiment, inusitada i sense
+precedents en les costums senzilles i morigerades del poble,
+deixà consternada la família Serra-Bruna, que travessà la plaça
+escorreguda, sense que ningú, ni alguns dels mateixos veïns que
+semblaven tan afectats com ells, tingués esma per a formular la
+més lleugera protesta, ni tan sols d'acostar-se'ls per a fer
+menys desairada la seva situació. Don Eudald, ple de coratge i
+una mica revingut de la sorpresa, volgué fer l'home, i tornant
+enrera, intentà plantar cara; però, allavors, com plogut del
+cel, vingué un tronxo a tombar-li el barret, promovent una
+riota general.
+
+Donya Dolors procurà arrencar-lo d'aquella situació, cada
+vegada més trista; i, imposant-se a en Basi, que, atret per la
+xanès, havia corregut a fer costat a sos amos, tractant
+d'abraonar-se amb els insolents, prengueren la tartana i
+sortiren del poble quasi sense saber lo que els passava.
+
+-Això és una infàmia mai vista- cridava don Eudald. -¡Aquí hi
+ha qui vol jugar amb mi, i jo et juro que me la pagarà!
+
+-Això és lo que havia de succeir!- s'atreví a contestar donya
+Dolors, no menys indignada. T'empenyes en donar tortura a
+tothom, i aquí tens les conseqüències de la teva obra. Potser
+sí que et pensaves que pledejant-els-hi a tort i a través uns
+drets que, justos o injustos, els vénen disfrutant de pares a
+fills per espai de cents anys, encara t'havien de portar sota
+tàlem.
+
+-Mira, Dolors, no m'acabis d'exasperar. ¿És a dir que no seré
+jo lliure de defensar lo meu, com qualsevol altre fill de mare?
+Ja no faltava sinó que vinguessis tu a defensar aquesta
+bretolaia sense fe ni llei, precisament quan se proposen fins a
+faltar el respecte al que per tots conceptes és més que tots
+ells junts.
+
+-Jo no defenso res- replicà ella coratjosament: -jo no faig
+sinó explicar les coses, i, al cap i a la fi, no dic res que no
+ho hagi repetit cinquanta vegades. ¡Jo hagués sabut fer miques
+aquests maleïts papers, que et treuen de tino i que em temo que
+han d'ésser la desgràcia de tots! ¡No hi deus tenir pas tanta
+fe, en la justícia del teu dret, quan et veig remoure cel i
+terra buscant padrins i prometent l'oro i i el moro per a
+sortir amb la teva, _cueste lo que cueste,_ que, fet i debatut,
+per bé que et vagi, et costarà deu mil vegades més el mall que
+l'enclusa!... I, si ells no tenen els teus cabals i els puntals
+per a fer-te foc, ¿què té d'estrany que s'esbotzin per aquest
+cantó, majorment no mancant-els-hi un ventafocs com aquesta
+mala pua del Cerdà, a qui, amb tots els teus padrins, no has
+pogut arrencar mai de la secretaria?
+
+Don Eudald, aclaparat per la cruel lògica de la seva esposa,
+esbufegava i suava d'angúnia, però sense desdir ni un pèl de
+son emmarranament.
+
+-Bé, bé! ¡Ja ho sabia que no tinc pas tots els enemics a fora
+casa!- grunyí entre dents.
+
+Fou una punyalada terrible per a la pobra esposa, que degué fer
+esforços per a no esclatar.
+
+-Aquesta és una de tantes injustícies que estàs cometent-
+exclamà. -Ja pots buscar entre aquests advocats i procuradors
+que t'aconsellen i xuclen els diners, entre aquests polítics
+que et respallen pel compte que els hi té i entre els amics que
+et donen llustre per davant i per darrera t'estisoren, a veure
+si al dia de la desgràcia hi trobaràs l'amor de la família,
+que, peti com peti, no mancarà mai. Vés fent via, vés congriant
+odis i sembrant tempestats, segueix despreciant els consells de
+la família i dels que, sense ésser-te parents, t'han ofès per
+dir-te la veritat, que un dia o altre la faràs, la justícia que
+avui negues.
+
+Com si busqués altres espatlles a on descarregar ses ires, al
+sentir don Eudald les darreres paraules de la seva muller, tot
+se redreçà cridant:
+
+-De qui vols parlar? De segur que et refereixes a aquell ximple
+que ha vingut aquí sembrant vents de revolució. A ell, encara
+més que al Cerdà, dono jo la culpa de lo que està succeint.
+¡Mala negada!...
+
+Aquesta altra bufetada vingué a ferir la pobra Montserrat, que
+esdevingué groga com la cera, tapant-se la cara amb el mocador.
+Donya Dolors, apesarada, capolada i agotades ses energies,
+resolgué callar, trobant més dolç devorar en silenci ses penes.
+Allavors don Eudald, una mica tocat de la violència de la
+situació, començà a garlar per son compte, donant explicacions
+que ningú li demanava ni li contradeia.
+
+Ell ja ho reconeixia, que tal volta abusava un poc del seu
+poder, però, fillets!, estem en un temps que la justícia costa
+cara i si no es fa pas així no s'obté res. També reconeixia que
+era un mal negoci, que obtenir una gla li costaria un roure;
+¡però si l'havien picat de l'honor, i ell no era pas home per a
+deixar-se passar la mà per la cara, ni la dignitat dels
+Serra-Brunas podia tolerar-ho! En fi, que tenint-hi l'honor
+empenyat, no cediria per res del món. -¡Deixa que hagi guanyat,
+deixa que hagi fet entendre an aquests brètols que amb el
+senyor de Serra-Bruna no s'hi juga, i veuràs com els provo que
+no em mou el miserable guany! Si he comès alguna injustícia, ja
+sabré jo reparar-la per mi mateix, tot imposant el càstig a qui
+el mereixi, sense necessitat de què ningú em senyali la llei;
+mes, ara com ara, és això i res més...
+
+I així, amb semblants antífones, arribava la família
+Serra-Bruna al mas, amb un aire tan consirós i desolat que
+talment semblava que vingués d'un enterro.
+
+
+
+III
+
+Les mirandes i balconades de Serra-Bruna lluïen amb un esclat
+de llum que donava bo de veure. Fanalets de tots colors,
+graciosament combinats (segons opinió de don Eudald), atxes de
+vent per les cantonades, teieres abrandades a part i altra dels
+portals, una gran foganya davant del pati d'entrada, algun que
+altre coet volador creuant l'espai, i repetides tronades fent
+retentir la vall, donavan al casal un aspecte de festa, que
+recordava aquells llunyans temps en què la família feia saber
+_urbi et orbi_ que la mestressa havia infantat un hereu. No
+n'hi havia per menos: don Eudald havia guanyat el plet.
+
+Aquell mati havia retornat el senyor, després de prop d'un mes
+d'ausència. La cartera que se n'havia dut, botaruda i pesant
+com un plom, tornava... com una bufeta esventada; mes ¿què
+importava, això, si tancava el preciós i tan glatit document,
+el _patracol,_ tot ple de segells, timbres i firmes
+esgarrapades, que, amb llenguatge xurrigueresc i macarrònic,
+venia a dir que don Eudald tenia raó i que es guardés tothom de
+tocar sos drets, que si un dia pogueren ésser entelats i
+discutits, quan encara la justícia no havia parlat, ara, amb
+aquella xanfaina de lletres grosses i amb aquelles empastifades
+de tinta i sorra, venien a quedar més lluents que el mateix
+sol.
+
+Don Eudald estava encantat, perquè (¡oh poder de la justícia
+humana i admirable providència tutelar de la gent encarregada
+de sa administració!) ell demanava que se li reconegués el dret
+de gallorsa sobre l'empriu de Serra Calma, i la sentència li
+reconeixia el senyoriu del mateix. És a dir, reclamava les
+herbes sobrants després d'opeixats els ramats veïnals i la
+justícia el feia senyor de tot. ¿Què més volia?
+
+Però, sobretot, l'honor; aquest sí que quedava ara sense
+màcula, després de tan brillant triomf. L'honor, que era per lo
+únic que ell havia treballat. Perquè està clar que ell no volia
+pas més de lo que havia demanat; lo demés li era sobrer. Doncs
+de primer pendria solenme possessió de tot perquè tothom el
+reconegués; després, si es portaven bé, retornaria el dret de
+pastura al poble, per lo menys provisionalment, no reservant-se
+més que el dret de gallorsa, que era el que disputava, i així
+veuria tothom que no era pas cap tirà.
+
+¡Ves si no n'hi havia per a estar content i tirar la casa per
+la finestra! Mes el cas és que, llevat dels xicots de les
+masoveries, que s'ho prenien amb gran gatzara, i dels mossos i
+criades que, per obediència i per curiositat, l'ajudaren en la
+tasca de celebrar la gran gallarda, ningú més s'associava a la
+seva satisfacció. Donya Dolors, per no renovar aquelles escenes
+que tant la torturaven, se guardà de manifestar son greu
+disgust, no sols pel resultat de la sentència, que li obria el
+cor a tota mena de temences, sinó més encara per aquell
+_tràgala_ amb què el desventurat l'acompanyava.
+
+-Ja et passarà, la múrria- li deia encara ell, afectant el
+millor humor del món i pretenent interessar-la en ses estúpides
+manifestacions. -Mira, veus? el pobre Peret del Pairé s'hi
+associa espontàniament, a les alegries de l'amo. Mira, mira
+quines lluminàries fa! Oi! i a cal Blaset també, ja veus que no
+ho és pas tothom, de sorrut com vosaltres.
+
+Efectivament, en la foscor de la nit s'obiraven dues fogaines
+en l'indret de les masoveries indicades: fogueres que anaven
+creixent, creixent. A poca estona n'aparegué una altra, i una
+altra, i totes creixien tant i tant, que don Eudald començà a
+esglaiar-se, callant-se com un mort, amb la vista fita en
+aquells misteriosos punts. El cor començà a bategar-li amb
+força i acabà per donar-li un salt. De la tenebrosa buidor de
+l'espai n'eixien veus confoses; a poc sonaren alguns trets, i
+les veus, fent-se més clares, s'entengué bé que cridaven amb
+accents esgarrifosos, plens de desesperació: -Socors!
+Necessitat! Foc! Foc!
+
+-Foc! Foc al Pairé, a cal Blaset, al molí! Santa del cel, que
+tot crema!- repetien les veus més properes dels veïns que,
+plens de terror, corrien d'ací d'allà, sense saber lo que es
+feien, o, millor dit, que més que pensar en socórrer les
+necessitats agenes, sols se preocupaven de les que a ells
+poguessin venir-los-hi, ja que ni per un moment dubtà ningú de
+què es tractava d'una terrible venjança dels terralloners
+despitats.
+
+Donya Dolors, que des del primer moment s'havia abocat al
+catxapit, cercant frisosa l'enigma d'aquelles insòlites
+foguerades, en quant hagué consciència de lo que significaven,
+se regirà amb el seu marit, que restava clavat com una estàtua,
+i atraien-lo amb força pel braç, li cridà a cau d'orella amb
+veu sibil·lítica:
+
+-Vina'm aquí, desventurat! ¡Mira les espontànies lluminàries
+dels teus masovers! Són les seves pobreses que cremen, en honra
+i glòria de l'amo victoriós. ¿Ho veus bé, ara, amb qui te les
+has d'heure, home obcecat?
+
+
+
+IV
+
+(Aquest quadre, i els quatre subsegüents formaven el fragment
+que meresqué el premi Copa d'or en els jocs florals de
+Barcelona, l'any 1899)
+
+La boira, d'espessa que era, talment se tallava: una llum tènue
+i difusa permetia amb prou feines veure on se posava el peu; a
+vuit passos els objectes eren sols siluetes esblaimades que es
+retallaven sobre un fons perdut: més enllà, res. Això era part
+del munt del grau de la Guixosa, allà on comencen els rocalls a
+perdre's per sota la gleva grassa dels primers relleixos de
+Serra Calma.
+
+Un escamot de persones estona ha trescava grau amunt. Era
+comanat pel senyor de Serra-Bruna, qui, fardat amb una bufanda
+de dins la qual ne treia els ulls sota una gorra de pell, i
+muntant una bona mula sense brida, que tirava un mosso pel
+ronsal, anava a pendre possessió de sos drets a l'empriu, tan
+gloriosament guanyats un mes enrera, per sentència ferma del
+tribunal _Contencioso Administrativo._
+
+L'acompanyaven en Jaume Pòbul, Jutge de Pau, portador del
+document possessori, qui devia representar la força del dret en
+aquella jornada. Els demés eren quatre individus i un cabo de
+la Guàrdia Rural, cos de flamant creació, espècie de
+llaminadura amb què el darrer govern d'Isabel volgué engalipar
+els pagesos quan sentia que el terreno començava ja a mancar-li
+sota els peus... Aquests representarien el dret de la força; i
+uns i altres eren els encarregats de traure-li del foc, al bo
+de don Eudald, les castanyes que els terralloners del poble,
+aixecats en creuada, en tal dia com avui, Sant Antoni de juny,
+de temps immemorial senyalat per a pujar les ramades a la
+muntanya volien disputar-li, enc que fos a queixalades, com
+deia son capitost el Cerdà, l'altra bona peça que oficiava de
+redemptor dels infeliços, als quals feia bestretes al mòdic
+interès mensual d'un ralet per duro.
+
+Ben considerat, ja hi posava el coll, també, don Eudald. ¡Mireu
+que passejar sos anys i xacres per aquelles altures a tals
+hores de la matinada, amb aquella blanor de broma que li rosava
+l'abric, amb aquella fosquedat que quasi no bastava a mitigar
+la lluna al ple, i respirant les emanacions salabroses de la
+boirada, que era d'aquelles que, com diem a muntanya, els
+gossos no s'obiren la cua!... I tot per arribar primer a la
+jaça de Cortils, guanyant per mà els del poble.
+
+Quan collaven a la Guixosa, ja la lluna havia cedit la
+preeminència als primers resplendors del llustre matinal: una
+darrera i curta pitrada els posà a flor de la broma caiguda,
+sobre la qual tragueren els caps com els nedadors a flor
+d'aigua, dominant sa superfície que s'estenia al lluny llisa i
+mate, com la d'una mar morta, sense vibracions ni reflux de cap
+mena, sota un cel d'un blau intens en què encara brillava algun
+que altre estel tot batent-se en retirada. Les serres més
+alteroses apareixien com illots i motes desagafats del massiu
+de Serra Calma i ses derivacions. De les profunditats d'aquella
+massa gasosa, en sortien remors mig apagades, com per
+l'opacitat d'un medi ambient sense vida. Les aigües de les
+torrenteres, al rodolar per sos llits de pedra, formaven un
+confós brogit com de llunyana ressaga, dominada per esclats de
+veus humanes, corrandes de flabiols i repics d'esquelles i
+campanes, afònics ressons de festa que semblaven eixir de sota
+terra, com els de la llegenda de Lloret Selvatge, que anyalment
+remembren als esfereïts pagesos la sacrílega orgia d'aquelles
+sarauistes que no es deturaven ni per respecte al Sant
+Sagrament. Bels d'ovella i bramuls de vaca repetits i
+esficiosos, recordaven els estranys _bruels_ que encara avui
+ressonen sota les llotoses aigües de les llacunes de Pals.
+
+A part d'Orient una llista de broma estràtica, més massissa i
+negrosa que la boira que per allí es perdia en els límits de
+l'horitzó, a poc a poc anava prenent tons d'un moradenc verdós
+com la mena de coure al caldejar-se al gresol. A poc començà a
+clivellar-se i de les escletxes semblava anés a traspuar-ne
+foc, tant n'eren de vermelles. Els cantells s'enrogiren més
+encara, fins al blanc, i, a la fi, per ses crestes començà a
+espurnejar una llum blavenca, irresistible. I l'estratus,
+esmicolat, se desféu en enceses boirines que, unes aprés les
+altres, morien aniquilades pels resplendors de l'astre rei que
+triomfava, inundant-ho tot amb sos raigs de foc.
+
+El sol és la vida de la naturalesa. Per sa virtut, la boira
+dormida es despertava, començant per inflar-se com el llevat al
+forn; després s'esquinçava a grans floques que, empeses per
+l'aura matutina, se rebolcaven, caragolant-se per les comes,
+gambant pels barrancs i les cingleres i produint, al tapar i
+destapar com immenses cortines, efectes d'una fantasmagoria
+fora de tota ponderació. A lo bo, allà on semblava haver-hi
+sols per límit l'infinit, començaven a insinuar-s'hi vagament
+siluetes d'arbres i penyals, que anaven prenent cos, acabant
+per tornar-se feréstecs espadats solcats de capritxoses
+cascades; i, a lo millor, els massissos, tossals i rases
+desapareixien, esfumats, engolits per remolins de boira que
+naixia reinflada dels avençs, com pels escotillons d'un
+escenari colossal.
+
+I el sol anava enviant sos raigs de foc, sempre amb més força,
+i la broma retuda, desfeta, se dissolia com sucre en l'aigua,
+se tomava tènue i lleugera, fins a transparentar la blavor del
+cel, i acabava per liquidar-se en cristallines gotes, que
+perlejaven arreu pels matolls de boixerica i herba-tora.
+Allavors la vegetació a son tom se deixondia, esplatjant-se en
+delitosos perfums com de verge matinera. En aquell moment la
+campana de l'ermita de Sant Antoni del Biern senyalava el
+Llevar Déu.
+
+
+
+V
+
+El cor de mossèn Joan estava amarat de fel. Dins de l'ermita
+que el gloriós Sant Antoni té dedicada sobre la riera del
+Biern, disposava's a celebrar la missa de l'alba, que, segons
+costum immemorial, devien oir els pastors i veïns del comú de
+Vall de Pedres, abans de tirar les ramades a l'empriu, en la
+diada d'aquest Sant Patró.
+
+Per més que l'animació era gran, part del fora de la capella, i
+que el jovent puntejava corrandes al so dels flabiols i jugava
+a la virolla, on s'hi rifaven coques ensucrades, i que els bels
+de les ovelles i els bramuls de les vaques eren chorejats per
+les esquellotades de manyacs i guies, i pels alegres repics de
+la campana de l'ermita; i, per més que tot somreia amb aquell
+esplet de vida muntanyenca que tant plaïa a l'esperit senzill
+del bon Rector, son cor estava amarat de fel. Aquells cents i
+milers de bèsties que rodejaven l'ermita, no obeïen pas, com
+antany, a un sol _majoral,_  ni eren guiades per uns mateixos
+rabadans ni ramaders. Ben al contrari, perquè el contrapunt del
+senyor de Serra-Bruna amb el poble, capitanejat pel Cerdà,
+havia dividit les voluntats, sembrant rancúnies i mals
+averanys.
+
+Uns, de bona o mala gana, restaven a l'ombra ensopidora del
+poder, vell i rutinari, representat per don Eudald; però els
+demés, menestrals i terralloners en sa gran majoria, buscaven
+la perduda, enlluernats pels esclats de valentia, o millor dit,
+de poca vergonya, del poll ressuscitat que els engalipava amb
+parlaments de redempció i llibertat, parlaments dels quals
+aquells infeliços sols n'entenien les paraules que feien bon
+so. Alguns, els prudents, se reservaven, quedant-se a casa,
+disposats a fregar-se les mans de goig, fos qui fos el que anés
+de morros per terra. D'una part i altra s'havien concertat
+llurs ramades i reclutat les gallorses a qualsevol preu, i, més
+o menys endemoniats, anaven uns i altres a l'empriu tot
+dient-se: -Veurem qui podrà més: si el xavo o la pesseta.
+
+Els del Cerdà, més matiners, ocuparen tot l'herbei en front de
+la capella; els del _senyor,_ arribats més tard, tractaren de
+trobar-hi plaça, mes foren rebuts amb els garrots alts i les
+fones armades, estant de poc com ja no esclatà la lluita abans
+de la missa. Més prudents aquests, decantaren per la dreta
+avall, passaren el Biern i s'arremolinaren a la solana,
+resignant-se a oir la missa des de lluny, igual que el ca (per
+mala comparança) espera el rosegó de pa a respectuosa distància
+de la taula d'on l'han rebutjat. Mentrestant, aquells, amb
+pasades dels flabiols i repics de les esquelles, galejaven
+alegrement lo que en deien son primer triomf.
+
+I el bondadós mossèn Joan, gastat son prestigi després de
+desficiar-se inútilment per conciliar els interessos de tots,
+demanant seny als esbojarrats i amainant les passions de sos
+aimats feligresos pels quals no havia planyut mai salut i
+estalvis, mirava esglaiat a sos peus la mina a punt de
+rebentar, impotent per a apagar-la, retut per la tossuderia,
+aparentment bondadosa i campetxana, de don Eudald, la pilleria,
+tapada amb fums de redemptor, del Cerdà, la ignorància dels
+terralloners i la indolència, estúpidament interessada, dels
+que podien i devien imposar-se a tots.
+
+Compteu, doncs, si en tindria, de fel al cor! I, en tant
+celebrava els divinals misteris oferint-se per la salut de sos
+amats feligresos, no podia sostreu-re's de fer història
+retrospectiva, suggerint-li ben amargantes reflexions.
+
+Tants anys de ministeri parroquial, d'anar sense calces, com
+deien els veïns, per a socórrer agenes misèries, d'exercir de
+pare-pedaç del poble, rosegant tots el mals ossos que la
+misèria deixava al descobert, respirant tots els mals olors
+acumulats en vivendes infectes i en consciències més infectes
+encara, sovint no tant per la pròpia dolenteria com per la
+incúria i l'abandono de la societat, l'havien cobert de mèrits
+i de benediccions, és cert; mes ¿per què no li havien donat
+autoritat per a imposar-se, sisquera com a àrbitre, en el gran
+conflicte esdevingut entre sos feligresos?
+
+Certament que circumstàncies de força major han malmenat la
+terra, tirant a destruir tot lo que era ingènit i tradicional,
+no respectant institucions ni organismes, ni tan sols la
+llengua, que és l'ànima del poble; però, així i tot o
+precisament per això, lo excepcional i dolorós de les
+circumstàncies portava el bon rector a fer examen de
+consciència, com per a depurar quina responsabilitat podia
+cabre-li en aquella desfeta o quins medis havia posat en
+pràctica per a servar aquell recó de terra de la ponentada
+demoledora; i allà, al fons de sa consciència, pura com la d'un
+noi, entre tranquilisadors records de sacrificis, privacions i
+bons desitjos, no hi mancava quelcom que el punyia com un crim,
+que l'avergonyia com una profanació: petites causes, com deia
+en Ramon, generadores de tan grans efectes. Ell socorria els
+necessitats, no planyent la sotana entre les immundícies en què
+vivien molts de sos feligresos, ni els sentits a les bravades
+de tota mena que per les finestres del confessionari li
+entraven, ni defugia les mil molèsties i penalitats que
+l'exercici de son ministeri li imposava: al contrari, les
+buscava i desitjava, amb l'ascètica fruïció de l'ànima abrusada
+d'amor de Déu. Mes, així, encara sa consciència, alarmada pel
+desengany, excitada per la contrició, trobava peu per a
+fer-n'hi càrrecs. En la mortificació i domini de les burgeses
+rebeldies de sa naturalesa ¿no hauria pas buscat més la pròpia
+perfecció que la salut agena? ¿No s'hauria pas preocupat amb
+preferència d'assegurar son jornal espiritual, que d'aprimar la
+feina en la vinya del Senyor? Perquè l'obra més penosa de la
+caritat podrà ésser la més meritòria, però no sempre és la més
+fructuosa. I sinó, doncs, ¿per què defugia la intimitat de
+llurs feligresos, quan aquests, feliços i contents, se creien
+no necessitar de sa almoina espiritual o corporal? ¿Quin excés
+de delicadesa l'havia retret d'immiscuir-se en les qüestions
+comunals, en els llogarrets més que a ciutat fortament lligades
+amb les intimitats de la vida? Tothom el beneïa, és cert;
+tothom ponderava ses inacabables bondats; de les quals, vingut
+el cas, tothom usava i abusava; mes, és així, com darrera
+enllà, i sense que se n'hagués adonat sinó quan ja no tenia
+remei, s'havia congriat aquella tempestat d'odis i rancúnies,
+que dintre poques hores esclataria com un rem de pedregada.
+
+-No hi ha efecte sense causa- se deia ell, recordant
+l'escolasticisme de sa joventut. I, suant d'angoixa per virtut
+d'una labor penosa d'investigació, venien-li més que mai a la
+memòria aquells esclats del seu nebot, quan amb sa demoledora
+eloqüència atacava tot lo existent, clamant sang nova per a
+regenerar la societat, podrida per les concupiscències dels
+uns, per la indiferència dels altres i per les complicitats,
+més o menys conscients, de tots, sense fer excepció de son
+propi oncle i demés companys de ministeri.
+
+Ah! que sí que en tenia, de raó, en Ramon. Ell assegurava que,
+essent l'esperit de nostra raça fill d'un element humà, pràctic
+i actiu, fecundisat per l'element diví de la democràcia
+cristiana, res deurien tenir més en compte sos directors
+espirituals que servar pur i sens màcula aquest esperit,
+substància de la pàtria, i... desgraciadament no ens hem pas
+ajustat sempre en aquesta màxima tan cristianament filosòfica.
+No n'hi ha pas prou de què el Rector sigui el llagrimatori de
+la parròquia, ni de què el feligrès corri a la rectoria quan,
+desaparegut el darrer pa de la post, sent que la misèria li
+truca a la porta, ni tampoc de què aquell, amb seràfica
+abnegació, li doni fins la pròpia camisa; sinó que deu
+representar quelcom de patriarcalment jeràrquic, de superior,
+fins en l'ordre humà i social: quelcom d'essencial i
+complementari dintre la constitució íntima del poble. Aquest no
+deu creure que el Rector és savi sols perquè parla llatí, és a
+dir, perquè no l'entén, sinó que deu ésser per reconèixer que
+efectivament sap més que ell, fins d'aquelles coses que fan
+relació amb la vida del cos i en les que tan faltat està d'una
+influència protectora. Ell és avui son almoiner, en hora bona;
+però més que això deuria ser son metge de primera intenció, son
+advocat, son mestre, son consultor: en una paraula,
+l'encarnació d'aquell sentiment pràctic d'agremiació i
+germanor, aquell esperit estalviant, previsor i progressiu que
+feia en altre temps l'almoina innecessària. Altrament, la tasca
+del rector s'assembla a la d'aquell veí que bleixa de fatiga,
+eixugant penosament l'aigua que cada temporal li envia per la
+mateixa gotera.
+
+Ja tornaran, és veritat! N'estava segur. Ell, i ningú més que
+ell, seria el cridat a sorgir els estropicis de la desfeta! Els
+esgalabrats de la batalla correrien a estirar-li la sotana,
+perquè si no li havien reconegut el títol d'_advocat nostra_,
+el de _refugium pecatorum_ no li disputaria pas ningú; mes això
+li portava petit consol.
+
+No era pas això sol que l'aturmentava, perquè en aquells
+moments de penediment, se li representaven, com a pecats, munió
+d'actes de bona fe i d'una innocència pariona de la ignorància,
+però que la veu acusadora de son nebot, retrunyint-li dins de
+la innocència, li senyalava com a conduents al divorci, que ara
+tant l'apesarava. Recordava's, per exemple, de l'emblanquinada
+de l'església, feta a pretext de què era fúnebre i rònega,
+(obra que tant irrità a aquell i que en ell mateix li deixà el
+cor oprimit quan sentí els comentaris dels vells del poble que
+deien que si l'església havien mudat d'amo i senyor); aquell
+balafi de joies velles i ornaments sagrats, penyores de totes
+les antigues pairals de la rodalia, adinerades per a proveir-se
+de quatre trastos de quincalla, cortinatges de domàs de cotó i
+flors de roba pintada, amb els quals tapava les majestuoses
+línies del romànic temple en aquelles festes en què, amb tot
+zel, pretenia enlluernar el poble amb fastuositats de fira,
+fent ressonar aquella nau amb sermons de ripiosa inflada
+eloqüència castellana, plens de llocs comuns i frases
+emmanllevades que, (ara ho veia bé) no feien vessar ni una
+llàgrima, ni li portaven cap penitent al confessionari;
+aquelles substitucions de les antigues germandats, gremis i
+confraries per noves associacions, estatuïdes en llengua
+forastera i calcades en reglaments vinguts de qui sap a on, i
+que, passat el primer moment, queien en desús, perquè no
+encarnaven en l'ànima del feligrès; aquells goigs i corrandes,
+de melangia tan suau, que ja les criatures aprenien dels llavis
+de llurs mares, preterits per cançons i _villancicos_ de música
+i lletra noves (castellanes, se suposa), sense sentiment ni
+gust, que el poble estrafeia ridículament perquè ni les
+comprenia ni les sentia... Tot això i moltes altres cosetes per
+l'estil, realisades de bona fe i fins a l'objecte de seduir el
+poble per la novetat o, millor dit, per la moda, se li
+agombolaven al cervell, amb tot el pes d'una acusació,
+aclaparant sa ànima bondadosa i senzilla.
+
+La mateixa associació d'idees portava-li a la memòria exemples
+parcials que li evidenciaven el millor partit que podia
+haver-ne tret empleant una tàctica diferent. Recordava el vell
+Rector de Prunés, mort molts anys enrera, (_el filosop de la
+muntanya_, que li deien, bromejant, els seus companys de
+ministeri) que mai permeté cap influència forastera en sa
+parròquia, que increpava personalment a sos feligresos des de
+la trona, avergonyint-los per sos vicis i fent-los perdonar-se
+mútuament els agravis en públic al mig de la plaça; que
+disputava amb ells, sota el porxo de l'església, d'economia
+rural i altres matèries de l'art de la terra; que anava a les
+treballades a donar-los pràctiques lliçons sobre adobs i sobre
+el maneig de les eines, i que fins se constituïa en llur
+capitost per a defensar la gleva per la força, quan convenia,
+amb lo qual logrà mantenir el poble moral i materialment com
+una bassa d'oli, lliurant-lo de moltes de les calamitats que
+afligiren el pais durant aquells temps difícils i revoltosos.
+Recordava, també, la cèlebre missió que a Vall-llosell predicà
+el Pare Claret. Aquell _apòstol del poble_, com li deien,
+parlant clar i català, es dirigia dret al cor dels oients,
+cavant-hi amb llurs pròpies eines fins a fer-ne saltar
+llàgrimes de tendresa o clams de dolor. A l'influx de sa
+paraula, persuasiva unes vegades, contundent i amenaçadora
+altres, a voltes ardenta com foc, però sempre ingènua i
+senzilla com la d'un noi, els més durs de cor se doblegaven
+fins a caure de front a terra. Sovint els sanglots de
+l'auditori ofegaven la veu de l'orador i després tots els
+sacerdots de la comarca no bastaven per a atendre els penitents
+que demanaven l'absolució.
+
+¡I quina explicació podia donar-se al fenomen de seducció
+popular, de què li havia donat tan repetides proves aquell
+esbojarrat _missionista de levita_, que ell li deia al seu
+nebot! Molt senzilla: quan se dirigia al cor, removia els
+sentiments propis i essencials de l'individu; i quan se dirigia
+al cap, fent-lo raciocinar amb son propi cervell, revetllava
+les característiques de la raça. Així, a sos accents
+guspirejaven els ulls, no amb lluïssor de rampinya, com amb les
+paraules del Cerdà, sinó alçant-se noblement els cors que
+semblaven tancats a tota esperança. Fins ses cançons de
+l'antigor, ressonant com un eco d'enyorança, feien venir les
+llàgrimes als ulls dels pobres pagesos.
+
+Per un efecte de clarividència, pròpia dels desenganys, veia
+ara mossèn Joan lo errat de son procediment, acusant-se, en un
+excés de compunció, d'haver contribuït a una obra demoledora.
+Nostre poble, se deia, ja prou perseguit i encorralat per
+influències externes que li anaven llevant, l'una després de
+l'altra, ses virtuts expansives, renuncià de primer a sa vida
+exterior, concentrant-se dins la intimitat de sos organismes,
+com un cargol dins sa closca. Però un dia els seus mateixos li
+hem dit: -Aquests organismes no serveixen per als fins de la
+vida moderna, com ta llengua no serveix ja ni per a alabar a
+Déu.- I, allavors, sentint faltar-li allò que era la meitat de
+la seva vida, creient potser que realment s'havia mudat _Nostre
+Senyor_, s'ha encongit encara més, adquirint una falsa idea de
+pròpia petitesa, perdent les darreres energies i aquell esperit
+pràctic que tan gran l'havia fet en altre temps. Així, abatut i
+sòpit, ha quedat lligat a la rerassaga de qualsevol Serra-Bruna
+més ensopit, però més culpable que ell, i a la mercè del primer
+Cerdà que vingui a burxar-li les orelles.
+
+I aqui tornava el bon Rector a trobar-se sobre la realitat del
+conflicte a punt d'esclatar, sense que ses reflexions doloroses
+fessin més que distraure'l de les oracions de la missa,
+allargant la cerimònia fins al punt de què ja els oients
+començaven a donar senyals poc respectuoses d'impaciència; i,
+al considerar-se impotent per a un remei, el cor se li oprimia
+i els ulls se li negaven en plor.
+
+A l'ofertori volgué donar-se com a víctima expiatòria, no sols
+pels propis pecats, dels quals de totes veres s'acusava, sinó
+també pels que anaven a cometre sos fills espirituals; pero
+encara, en aquest cas, sa consciència, fortament contorbada,
+vingué a ferir-lo amb nova sequetat. Perquè en el fons de la
+seva ànima sentí congriar-s'hi un altre sentiment que pugnava
+amb la magnitut del sacrifici de la vida; perquè sentí desig de
+viure, és més, sentí recança de joventut i de fortalesa per a
+aplicar-les a l'obra de regeneració proclama per son nebot,
+estremint-se son cos de greu amargor al sentir com un
+pressentiment de què aquella regeneració de la sang de nostre
+poble ell no l'assoliria pas. Allavors, amb un suprem esforç de
+resignació, s'enfonsà en depreciació ardenta, sense paraules,
+reconcentrant tot son esperit en Déu, primer, en son nebot
+després, i, per fi, en sos amats feligresos. I dues llàgrimes,
+quinta essència dels purissims sentiments que embargaven,
+lliscant-li per la cara, vingueren a caure dins del calze que
+tenia a flor de llavi.
+
+Com si aquella mística conjunció de les llàgrimes del creient
+amb la sang puríssima del Fill de Déu segellés un prometatge de
+redempció, sentí, allavors, que el sacrifici de la vida es
+tornava lleu i petit, i que un bàlsam de consolació li anava
+endolcint, endolcint l'amargantor de fel de què estava negat
+son cor.
+
+
+
+VI
+
+Els del _senyor_ no dormien pas a la palla. Si mansament
+torceren de camí al veure's rebuts en so de guerra pels del
+poble, i s'aconsolaren d'oir la missa des de part d'allà del
+rieral, és de sospitar que ho feren amb son compte i raó. Lo
+cert és que, com qui no hi toca, i posant palla a les
+esquelles, deixaren escórrer's les vacades que no pararen de
+pasturar a la voleia fins a ensenyorir-se de nou del camí
+ramader que, passant per l'ermita, condueix a l'empriu del
+creny de la Portella, únic pas accessible per la banda de
+migdia. La vacada representava la massa resistenta,
+l'artilleria grossa, com si diguéssim, d'aquell exèrcit
+d'irracionals; per lo tant ella assegurava el pas a la
+infanteria, o sia al bestiar de llana i la impedimenta. La
+partida era guanyada: l'enemic quedava a retaguarda.
+
+A mitja missa començaren a atalaiar-se'n els del Cerdà, de la
+jugada, i allavors s'anà formant aquell rum-rum d'impaciència
+mal dissimulada que, com irreverent protesta, arribà al peu
+mateix de l'altar, a on el ministre bevia per ells els set
+calzes d'amargura.
+
+-¡Per això no ens calia pas sortir a mitja nit de casa! -deien
+els tarralloners, embotits contra el Cerdà, que, tot
+picant-se-les d'eixerit, s'havia deixat burlar tan senzillament
+pels de la banda del _senyor_.
+
+-¡Ja ho deia, jo, que la copséssim nosaltres des de la solana,
+la missa! ¿Que et creus que no hi arriba, tan llarga com és?...
+
+-Prou que sí- deia l'altre: -a la Portella i tot. Ja el dic jo
+que ens ha ben polit, en Panxampla.
+
+-Que et creus què és cosa d'ell? N'és pas tan llarg. D'en Basi
+pu, que és més murri que bonic.
+
+-¡I ara, Cerdà del dimoni, podeu fè'ls-hi un nus a la cua!
+
+Acabada la missa, el Cerdà petava de dents, al contemplar com
+brillaven a la llum del sol ixent els lloms de les bèsties del
+_senyor_, que, formant atapeïdes masses, pujaven solana amunt,
+contant els pastors i tirant xanxes al·lusives al cas, amb veus
+de xiscles que se sentien d'una hora lluny.
+
+Tothom cridava i ningú s'entenia. Hi havia qui proposava
+marxà'ls-hi sobre els talons i pujar a l'empriu, mal que fos a
+tomballons per sobre d'ells. Com si hagués estat gaire difícil,
+a aquests, reforçada la reraguarda, tenir-los a ratlla, i, un
+cop a la Portella barra'ls-hi el pas enc que fos a cops de
+pedra. Altres, més capboigs encara, volien senzillament recular
+cap al pla i entrar amb els ramats a sac en els conreus de don
+Eudald, allavors a punt d'espletar. I tot eren ordres i
+contraordres que feien anar el bestiar d'ací d'allà, amunt i
+avall, formant remolins i pedrejant-se més de dues bèsties. Per
+fi, en mig d'aldarull de crits, renecs, bruels de vaques i
+lladrucs de gossos, anà prenent cos la solució més pràctica,
+l'única possible, que consistia en seguir baral del Biern
+amunt, bosc a través, i guanyar l'espadat pel grau de la
+Guixosa. El trajecte era llarg, mes a força de gent, i amb els
+bons cans que duien, apretarien de valent, i, ja que no
+arribarien primer a la jaça de Cortils, per lo menys ningú els
+aturaria pas d'entrar a l'empriu per part de tramuntana, i un
+cop dins... «allà ,ens veurem les cares».
+
+-Apa, doncs! Biern amunt i fora!
+
+I, xisclant, udolant, queixalaven les cames de les bèsties
+díscoles o tardanes, ramassaren la vacada, arriant-la per
+davant, deixant enrera les ovelles, que no podien segui'ls-hi
+el pas.
+
+Quan mossèn Joan sortí a fora amb l'escolà proveït del perolet
+i l'hisop, per a tirar les benediccions, ja no veié arreu més
+que esquenes que fugien. El planell havia quedat desert de
+calces. Sols hi restaven quatre velles esfereïdes,
+encomanant-se al gloriós Sant Antoni i a tots els Sants del
+cel, i les mosses desolades de trobar-se sense balladors i
+sense músics. Per falla de pastors no pogueren encantar-se les
+ofrenes ni rifar-se a la virolla les coques ensucrades.
+
+Per altres coques estaven els mansos valldepedrencs, servint
+ells mateixos de virolla als dos escanyapobres de la comarca.
+
+
+
+VII
+
+Ja som a casa, companys!- cridava el Cerdà tan bon punt,
+arribats a les primeres vedrunes de l'empriu, veieren les
+ramades del _senyor_  amurriades allà lluny, a l'ombra de les
+carenes de la jaça. -Tot això és nostre. Aquesta terra l'han
+posseïda els nostres avis des de fa cent anys i no hi ha cap
+llei ni sentència que pugui llevâns-ho. Els drets que reclama
+aquell fart de sopes no han existit mai, i la sentència que
+porta és falsa; ho és ben pel cert: l'ha comprada amb els
+propis diners que ens arrenca de la pell.
+
+Se féu alto per a bufar i esperar les que, pretextant cansanci
+o altres necessitats, s'havien endarrerit o fet fonedissos
+alguns d'ells.
+
+A mida que s'acostava el perill i l'animació de la conversa
+feia rebullir la sang d'aquella colla de caps calents s'anaven
+dibuixant ses intencions. Quasi tots portaven armes de foc o de
+tall, í molts no parlaven sinó de fer mal. Sols alguns, més
+pacífics, senyalaren temperaments de prudència, que prompte
+foren esvaïts pels fogosos parlaments del Cerdà, qui exposà son
+plan, que al moment fou aprovat.
+
+Se formaria una pinya ben compacta amb totes les bèsties
+grosses, avançant dret a la jaça; essent a convenient distància
+se llançarien com una allau i a tall de boig contra les ramades
+enemigues, empenyent-les fins al terme.
+
+Veritat és que la vacada del _senyor_ era més nombrosa,
+component-se de més de sis cents caps, i la llur no arribava bé
+a cinc cents; mes, en canvi, disposaven de doble número de gent
+i més decidida, i de millors cans per a mantenir-la ben collada
+(com també en ella hi eren els toros en major cohesió i
+resistència) i de lo que ell ne deia justícia de la causa, que
+en realitat devia traduir-se per l'atreviment de l'agressió,
+per a sembrar el terror en les files enemigues, en les quals
+comptava fer-hi disbarats. Així començaren a marxar a bon pas.
+
+A l'ésser a les envistes de la jaça de Cortils, veieren com
+s'atansaven tres homes que aviat reconegueren per en Pòbul, el
+Jutge de Pau, acompanyat de dos Guàrdies rurals. Portava un
+paper a la mà, que mostrava des de lluny alçant els braços,
+veient que els terralloners, sense fer-li cas, arriaven més la
+vacada, apretant-la dins d'un arc de cèrcol obert per davant.
+
+La paperada que el Jutge s'escarrassava en fer voleiar, no era
+altra cosa que l'auto d'investidura _a favor de don Eudaldo de
+Serra-Bruna, del señorío y derecho de pastos del término
+conocido por Sierra Calma, en virtud de sentencia firme del
+Tribunal Contencioso Administrativo etc._; mes els
+terralloners, que ja això ho tenien descomptat i no estaven pas
+per cerimònies, l'atabalaven a crits i renecs, tot alçant els
+garrots i armant els mandrons. La compacta massa de bèsties i
+persones sortí corrents pla enllà per entremig dels sègols de
+les rompudes.
+
+-Tassa, Jaumet, tassa! Endreça els patracols i fes-te enllà,
+que pendràs mal!- li cridaven alguns, quan ja la ramada exitada
+per l'aldarull de crits, clacs de fuets i mandrons i lladrucs
+dels gossos aquissats, començva a pendre direcció precisament
+filant dret a l'autoritat i els seus estaferms.
+
+Aquests, comprenent la inutilitat de la resistència, se
+retiraren a un costat a tot córrer, procurant posar-se fora de
+la trajectòria del bestiar; mes el pobre jutge, trastornat, no
+sapigué fer sinó fugir en la pròpia direcció dels que
+l'envestien, i, com les bèsties corrien més que ell, prompte
+fou assolit, bolcat i trepitjat, no morint-hi per un patent
+miracle de Sant Antoni del Biern, a qui s'escomanà, segons
+consta en un _exvoto_ que encara es veu avui en la pròpia
+ermita.
+
+«Quan la pedra surt de la mà ningú sap on va», i la pedra havia
+ja sigut llançada, i corria brunzenta per la Calma: ja havia
+fet el primer esboranc, ja s'havia comès el primer pecat dels
+que per endavant plorava, poques hores feia, mossèn Joan, i
+sols Déu era sabedor d'on s'aturaria. Dret com una bala corria
+la vacada, empesa per les _reires_ d'aquells desanimats, per
+les fonades que rebotien damunt de sos lloms i pels ahücs dels
+cans que la flanquejaven, atents a que ni un gra es desfés
+d'aquella terrible pinya, que deixava un llastimós rastre de
+son pas per la sucosa gleva.
+
+El pànic que s'apoderà de les hosts de don Eudald, al veure
+venir aquella allau desfeta, fou gran. Valga l'energia d'en
+Basi, que féu treballar a tothom per a ajuntar el bestiar gros,
+adoptant la pròpia tàctica dels contraris. Així se formà una
+altra pinya darrera la qual s'empararen pastors i rabadans,
+vaquers i guardes, garrots en l'aire, resolts a presentar tota
+la resistència possible. Les vassives i el orris fora de tot
+emparo i incapaços de resistència, reberen la primera topada:
+ovelles i moltons corrien adalerats i belant de paor davant
+d'aquell torb bestial. Prompte foren aconseguits, i per
+dotzenes començaren a caure potejats per les vaques, que
+saltaven enfonsant-se en mig de la blanquinosa massa de carn i
+llana, com les cobles batedores damunt les garbes de l'era.
+
+Un moment aquella resistència passiva semblà enfangar al
+bestiar boví, que ja ruflava de fatiga; mes allavors alguns
+vailets, als qui devia plaure molt aquella escena de carnatge i
+destrucció, començaren a brunzir amb la boca, imitant la
+terrible mosca bovera. Allò fou el _delirium tremens_.
+
+Ja prou esverada aquella massa, se llançà, cega de terror, a la
+desbocada, alts els caps i les cues planes, fent retrunyir la
+gleva amb ses potades, dret a l'esquadró contrari, del qual,
+les bèsties, impedides de recular, esperaren la topada
+empernant-se i amb els caps jups. Aquesta fou estrepitosa:
+moltes bèsties quedaren ferides del pit, i algunes,
+redreçant-se sobre les potes traseres, llançant bruels
+d'agonia, i girant els ulls en blanc, apuntaven al cel els
+morros babejants, que lluïen als raigs del sol com si fossen
+capçats de plata. Amb això la massa no cedia, perquè les
+bèsties, tinc que tindré, s'empernaven més, allonsant-se fins a
+tocar de ventre a terra, i, com els contraris tampoc desdeien,
+els dos terribles esforços encontrats produïren, en les capes
+de contacte, un moviment de tangència com el de dues rodes
+dentades que es transmeten la força. Se formaren dos remolins
+que, capolant-se i amb cruiximent d'ossades, s'empenyien
+mútuament pel suau declivi, vers l'avenc de l'espadat.
+
+Allavors fins els més desanimats començaren a esgarrifar-se de
+les conseqüències de la seva obra. Se provà de desfer la pinya.
+Les primeres capes s'esgranaven fàcilment, i entre elles s'hi
+veien bracejar els pastors, verds de terror, com nàufregs entre
+les desferres del bastiment que s'enfonsa. Per lo demés, era ja
+massa tard: els remolins avançaven sempre vers l'abim i prompte
+començaren a estimbar-se les bèsties, per més que lluitaven
+desesperadament per a arrapar-se al terreno que els faltava
+sota els peus. Llurs bramuls i esbufecs desesperats, la braó
+sorda dels cossos que s'estimbaven i de les roques que feien
+seguir en sa lluita per la vida, els escatainets de les gralles
+i esparvers que a volades fugien de les cingleres, junt amb els
+renecs i malediccions dels pagesos, desesperats, molts dels
+quals, arrencant-se els cabells, ploraven a clams com dones
+enviudades al contemplar aquell bé de Déu que es pedrejava,
+feia un chor d'una grandiositat esglaiadora, com de segur no
+n'havia ressonat d'altre per aquells comes des de que allavors,
+en el gènesis del món, s'enfondrava la crosta de la terra i les
+muntanyes deixaven al descobert llurs feréstegues carcanades.
+
+I no era encara prou: no apaivagat aquell vèrtig suïcida que
+dominava a les bèsties, foren les persones que començaren a
+heure-se-les elles amb elles. Negats els cors de ràbia i
+desesperació, començaren a recriminar-se uns als altres,
+titllant-se de lladres, de bords de mala dona i de fills de
+qualsevol cosa. Brandejaven els garrots i les fones, xiulaven
+furients els rocalls, i, si no venien més prompte a grapats,
+era perquè ho impedia la barreja de bèsties que corrien d'ací
+d'allà esverades, moltes d'elles mostrant sagnoses la pell i
+les banyes. Les pedres començaren a fer blanc, relluïren alguns
+ganivets i ben aviat també algunes pistoles, que de tan negres
+i ronyoses semblaven sortides d'un femer. Sonaren repetidament
+alguns trets: un guàrdia fou ferit d'un braç, i el cabo, que ja
+era ronc de tan cridar -Alto a la justícia!- manà foc; i,
+dominant tots els altres gemecs, se sentí una veu esgarrifosa
+que cridava: -Pare, jo só mort!- Era el pobre noi del Payré,
+que, botent com una pilota, anà a caure sobre la gleva,
+caragolant-se i llançant un doll de sang.
+
+Fou la senyal de campi qui pugui. A la veu de -N'hi ha un de
+mort,- tothom fugí a l'esgarriada. Llevat dels guardes i alguns
+pastors vells, ben pocs foren els que quedaren allí, plorant
+sobre aquell camp de desolació.
+
+
+
+VIII
+
+El senyor de Serra-Bruna, com a bon general, havia contemplat
+la lluita des de respectable distància, fora de perill. Son
+espant, que ja començà amb la bolca de l'autoritat, anà en
+_crescendo_ fins que, no podent ja resistir més aquell
+espectacle, amb els cabells eneriçats i groc com un
+desenterrat, muntà com pogué la mula cridant: -Fugim, fugim!- I
+fugí vers el grau de la Portella, xiulant-li sempre les orelles
+amb aquella braó esgarrifosa que proclamava la síntesi de sa
+gran obra.
+
+La seva ànima, empedreïda per totes les tossuderies de la
+ferida vanitat, necessitava una sotragada com aquella per a
+obrir els ulls a la realitat. La crema dels masos l'havia
+remogut terriblement, encara que sense vence'l; però ara
+començava a penedir-se d'haver fet tant camí a despit dels
+consells de la seva família, de la qual, per causa de són
+maleït punt d'honra, estava mig divorciat. Ja la sortida del
+mas, al vespre abans, li havia deixat al cor una amargantor
+estranya. Per a estalviar-se les explicacions i recriminacions
+de sa muller, tractà d'esmunyir-se d'amagat; però a la porta es
+topà amb ses filles, que, contristades i ploroses, li barraven
+el pas suplicant-li que no marxés. Sols en son obstinat
+emmarranament pogué trobar suficients forces per a desfer-se de
+llurs braços i rebutjar sos desesperats precs, ofegant en son
+cor l'afecte de família, l'únic que coneixia d'aquest món. La
+Montserrat, sobretot, estigué extraordinàriament perfidiosa, i,
+al veure's, per fi, asprament rebutjada per son pare, li clavà
+una darrera mirada fonda, intensa, indefinible, barreja de
+desesperació, d'enuig i de commiseració, que des d'aleshores el
+tenia contorbat. Lo singular era que la tal mirada li avivava
+el record d'una altra mirada consemblant. Era aquell dia en què
+en Ramon, amb sa fina retòrica i punxant ironia, estigué, a
+propòsit del plet, dur i agressiu com mai, tirant-li a la cara
+veritats com el puny, tal com qui apedrega un gos, fins que,
+pronuncià aquelles paraules: -Infeliç de vostè si mai arriba a
+guanyà'l!- No s'havien disputat més des de llavors; però
+aquella sentència, i més que tot la mirada amb què fou
+acompanyada, no s'esborrà més de son magí.
+
+Ara la seva filla li havia renovat al viu el record d'aquella
+superioritat estranya, aplanadora, que li produïa el
+temperament fogós i descobert del jove enginyer, que li
+semblava sortit d'una altra generació. Aquelles dues mirades
+semblaven germanes, com filles d'una mateixa situació d'ànim i
+d'un mateix temperament. Sols hi notava una diferència en sos
+efectes. La del jove l'havia revoltat de sangs, espolsant-li sa
+natural apatia i avivant-li aquella tossuderia de criatura
+antoixadissa i viciosament afalagada que constituïa el fons del
+seu geni; mentre que la de la Montserrat l'avergonyia
+dolorosament com un reny.
+
+Però la profecia del jove s'havia complet, perquè des del seu
+triomf judicial era cada dia més infeliç: ara, a la pèrdua
+d'aquella tranquil·litat vegetativa, goig de la seva vida,
+devia afegir-hi la de l'esperança de recobrar-la mai més.
+
+Incapaç sa ànima de grans volades, se donava a desesperar-se
+per no haver acceptat les proposicions de transacció que, per
+medi de tercera persona, li havia fet el Cerdà. Quedà pel
+regateig d'algunes dobletes, ell que per a guanyar el plet
+escampà les unces a grapats.
+
+Aquest seu digne contrincant, tampoc en aquesta jornada havia
+desmentit la tradició del Patró Aranya. Al veure que la cosa
+s'encaminava a encarar-lo amb la Justícia, s'esquitllà també
+per l'altre cantó. ¡Quin mestre més hàbil per a fer obrir els
+ulls als obcecats és el fracàs dels plans concebuts! És
+verdaderament admirable la clarividència que il·lumina els
+esperits més entercs, tan bon punt les esperances fallides
+deixen al descobert les fatals conseqüències de la pròpia
+conducta. Així, aquest il·lustre salvador dels menestrals i
+terralloners, s'havia tirat a sobre tota la responsabilitat
+d'aquella fatal subversió. El dilema era curt i ras: o fugir o
+caure en mans de la Justícia. Una cosa i altra representava, a
+part de les naturals conseqüències, deixar esmerçat en mans del
+seus protegits un capital de bon rèdit, però incobrable, com no
+fos per ell mateix; això a més del dany sofert per la
+destrucció de la vacada, a on hi tenia bon nombre de caps a mig
+guany, molts dels quals blanquejarien més tard amb llurs
+ossades el repeu dels cingles de Serra Calma.
+
+També ell se dolia ara amargament d'haver resistit al regateig
+d'unes poques dobletes. -¡Què més volia, bèstia de mi,-
+exclamava, -que començar a explotar la veta del _senyor_, ja
+que la d'aquells ximples d'esparracats filava com una seda!
+
+Els camins que duien ambdós personatges se creuaven a l'ermita
+del Biern, i allà es toparen absort cada un amb ses cabòries.
+Magnifica situació per a dirimir personalment, a tall d'Hector
+i Aquil·les, el plet que entre mans duien tan famosos cabdills.
+El veral del Biern trontollaria al ressò de sa terrible
+escomesa, la sang engruixiria la mansa corrent de la riera, i
+el vencedor, en la darrera i heroica brega, després
+d'arrossegar el cadavre del vençut, donant tres tombs entorn
+del santuari, joiria l'apoteosi de la victòria, proclamant sa
+indiscutible hegemonia sobre la delitosa comarca de Vall de
+Pedres.
+
+Res d'això: no eren pas homes d'aquesta fusta. La posa
+aclaparada d'un i altre traïa les respectives disposicions.
+Cada un, a l'estudiar sa pròpia situació, medí la del contrari
+i seguidament se comprengueren, com se comprenen les ànimes
+petites. Ambdós calcularen que una mútua intel·ligència podia
+encara millorar les respectives situacions. Don Eudald tenia
+bons padrins i podia emparar i salvar la situació compromesa
+del Cerdà. En canvi aquest podia tornar-li a la cleda els
+mansos moltons del poble i assegurar-li la pacífica possessió
+de sos drets a l'empriu. Tot seria qüestió d'alguns grapats de
+les grogues, que encara sobraven en les caixes de Serra-Bruna,
+per a tapar la boca als més desatinats. Del contrari el Cerdà
+era perdut, mes també el _senyor_ era enfonsat per sempre
+davant del país que el miraria amb horror i no mancarien altres
+_Cerdans_ per a amargar-li la vida.
+
+El Cerdà s'apropava balancejant el cap i don Eudald el mirava
+venir procurant imprimir intencionadament a son posat de jutge
+sever i irritat, un cert deix de protecció, sense que del fons
+de llurs ànimes egoistes se n'alcés cap veu de protesta pel
+contuberni que meditaven sobre la terra fumejant encara amb els
+dols que havien sembrat.
+
+Mes no contaven amb un tercer personatge, el mosso del senyor
+(representant de l'esperit senzill del poble), que, incapaç de
+compendre la baixesa agena, jutja solament a impuls de sos
+sentiments generosos, per més que sovint malmenats per la
+ignorància i la malícia. Per ell, aquells dos homes
+sintetisaven dos pols oposats, com si diguéssim els esperits
+del bé i del mal, entre els quals no hi cap componenda de cap
+mena. Cregut, doncs, de què anaven a abraonar-se, s'interposà
+noblement entre els dos, amb el garrot alt, disposat a jugar-se
+la vida per son amo. Com si aquella ingènua manifestació del
+sirvent revetllés en ells una engruna de dignitat, el Cerdà
+trencà de camí, i un i altre seguiren sa via sens tornar-se a
+mirar.
+
+Així també l'infeliç poble de Vall de Pedres devia seguir
+encara son calvari.
+
+
+
+IX
+
+Passaren les assolellades del mes de juliol; les xeixes, filats
+els canons i brotades les espigues, perderen sa verdor tendra,
+matitzant-se amb canviants blavosos que el suau oreig
+tornassolava; passaren els bufaruts per sobre les florides
+blanderies, formant ramats d'onades que es perseguien sense
+assolir-se mai; vingueren les colrades de l'agost a madurar el
+gra, símbol de l'aliment del home, i miriades de rosses
+espigues, després de tenyir amb tons d'or els plans i les
+quintanes, mostraren son fruit assaonat i moriren; els
+segadors, de tornada del fons de l'Empordà, passaren també amb
+ses lluentes eines, deixant arreu els camps pelats i la palla
+agombolada a garballons vora els aixadius; baixaren les cobles
+batedores a dansar per les eres, cabdellant la palla i fent
+saltar el gra de les arestes, gra que després els ventadors
+triaven del boll que el vent escampava; i també passaren els
+dallaires a repelar per tercera volta l'herba de les tanques; i
+les guatlles i les orenetes se'n fugiren emmenant-se'n llurs
+cries apeixades quan les abelles, proveïdes de mel i cera, es
+tancaven en llurs bucs. Tot, en fi, tot arribà i passà a Vall
+de Pedres com de consuetud arribava i passava... ¡Lo que no
+passava mai, lo que restava clavat com una maledicció, era
+aquell vel de tristesa, aquell ambient de mort que, com un baf
+de pesta, embolcallava camps i masies, ofegant cançons i
+rialles des de la trista jornada de Sant Antoni de juny!
+
+Els espeuetats de la jornada. curaren als vuit dies; els
+cossejats i capolats per les bèsties, als quinze dies deixaven
+les untures de melassa i d'oli de lluert, i sortiren al treball
+curats uns i altres, ranquejant qualque mica. Als vint dies,
+els de pell trencada per les fonades, per les eines de tall o
+pels nuosos garrots manejats a tall de cego, començaren a
+destapar sos verdencs i nyanyos arreconant draps i benes. Els
+foradats pel plom o amb traus al cos, d'aquells que no demanen
+cosidora, a la mesada deixaven llurs crosses i endreçaven les
+xarpes provant d'empunyar de nou les eines de la terra. Alguns
+de més mala pelladura o afectats per lesions internes,
+cançonejaven més, perquè, com deien llurs parents, tenien el
+llop tancat a dintre; mes a la fi també començaven a treure al
+sol llurs cares esgrogueïdes; fins en Jaumet Pòbul, que havia
+quedat com una coca, i el pobre noi del Payré, amb el pit
+atravessat de part a part, després de lluitar setmanes i
+setmanes entre la vida i la mort, també reeixien a la fi, i,
+com si es despertesssin d'un somni preguntaven si era ahir que
+se les havien a l'empriu. És a dir que, més o menos ràpidament,
+tots havien curat o tiraven per bé. Mes lo que no havia curat
+ni per bé tirava, era el mal de cor, la quimera que covava
+dintre els pits de terralloners i menestrals, tan fonda que, al
+girar la cara cap al casal de Serra-Bruna, instintivament
+cloïen els punys i petant de dents mastegaven una maledicció.
+
+També allà, com antany, havien florit les clavellines i violers
+que fistonejaven els ampits de les mirandes i torratxes. Les
+liles del jardí es tenyiren a son temps de la tinta moradenca
+de llurs flors, que a poc morien ofegades per l'esclat de verd
+de ses fulles gemades i lluentes que ara ja groguejaven; les
+satalies i rosses garlandes dels ombràculs, per llarg temps
+endiumenjades amb els colors de la celístia, després d'espargir
+al vent i rossejar el sòl amb les despulles de llurs gales,
+començaven a tòrcer els colls com preparant-se per a la dormida
+de l'hivern; les lloques havien tret ses pollades, que ara ja
+mostraven les crestes, i fins els canaris de les cries s'havien
+multiplicat com anys enrera baix la providència de mossèn
+Isidro, qui, com sempre, es planyia de què sols li havien anat
+així, tau, tau... Lo que no havia reeixit poc ni molt era el
+bon humor dels habitants de la casa, ja de temps prou a mal
+borràs. Més que mai semblava allò ara el casal de la mort.
+
+
+
+X
+
+Don Eudald estava enllitat. Aquell enfit d'impressions
+terribles de la diada de Sant Antoni no l'havia encara pogut
+pair. Sa esposa, instal·lada en l'espona del llit com una
+germana de la Caritat, anava, amb el cor ple d'angúnies, mes
+sense que sos llavis se despleguessin per a fer-li una
+recriminació ni per a exhalar una queixa, seguint el procés
+moral d'aquell infeliç; procés en el qual s'havia interessat ja
+fins sa naturalesa física.
+
+Verdadera encarnació de l'esperit decadent i malmès de nostra
+terra, avesat sols als esbrossats camins de la fàcil vida de
+ricatxo emperesit, al topar-se amb un geni com el d'en
+Montbrió, que representava el revers de la medalla, s'hi
+entrebancà, perquè en sa petitesa de sentiments no el sapigué
+compendre. En les elucubracions biològiques del jove, s'hi veia
+sempre al·ludit, fins quan aquest no feia més que generalitzar;
+i, rebelde a tot tractament, no féu sinó empernar-se contra la
+realitat de les coses, igual que una mula guitant contra els
+rascle. Son caràcter vanitós i tossut no li havia permès tastar
+les dolceses dels entusiasmes generosos de son contrincant,
+que, si bé és cert se complaïa sovint en exercitar les llagues
+velles i fredes, era sempre pel gust de veure-les reaccionar.
+Ell sols havia sentit les fiblades del bisturí despitat,
+negant-se al consol de la curació. Així, impulsat per mòbils
+mesquins, i sense el contrapès de la presència d'esperit i la
+fortalesa d'ànima pròpia dels grans caràcters, havia rodolat
+miserablement fins al peu de la ruïna de la carn i de
+l'esperit.
+
+I la pobra de donya Dolors, quan el mirava debatent-se amb els
+desficis de la febre, prorrompent en incoherències que traïen
+son estat d'ànim, manava desembarassar l'alcova, perquè ella
+sola, lliure de testimonis indiscrets, volia esbrinar,
+aprofitant les ingenuïtats de la inconsciència, la situació
+d'aquella ànima més malalta que el cos, i al sentir-li
+expressar enyorances de l'escalf de la família, que abans li
+alegrava la vida, i insinuar remordiments d'haver-la
+sacrificada a sos capritxos, allavors, comprenent que aquella
+infeliç víctima d'un fals punt d'honor, que li havia empedreït
+les entranyes, estava en camí de donar-se per la pell, sentia
+eixamplar-se un poc son cor d'esposa desolada, percibint al
+lluny, i entre foscors, com un raig d'esperança.
+
+Desgraciadament, quan ell començà a veure's les orelles, ella
+hagué de rendir-se aclaparada per la tensió moral i l'excés de
+fatiga; i quan, una mica refeta pel descans, tornà a alçar el
+cap, era ell qui s'ajeia de nou, postrat per una invencible
+passió d'ànim. I així, ara l'un ara l'altre; com els catúfols
+d'una sínia, s'anaven alternant en salut i en malaltia, fent
+cada dia més complicada la situació de la família.
+
+
+
+XI
+
+Entre mossèn Isidro, que, més retret cada dia, i no atrevint-se
+a ficar-se en lo que no el demanaven, se dedicava amb més
+assiduïtat que mai al compliment de ses obligacions i a pregar
+a Déu que retornés a la família la pau perduda; en Basi, que,
+encorralat a casa sens atrevir-se a posar els peus al poble,
+perquè sobre d'ell, tant o més que sobre son amo, requeia
+l'animositat dels terralloners, se manifestava sorrut i
+malhumorat, fent-se només que amb don Eudald, en qui procurava
+encara revifar l'esperit de resistència; la pobra Loreto, que
+no sabia donar-se compte de la situació, i el servei,
+completament decaigut i esmorteït; sols una persona, la
+Montserrat, se mantenia ferma i fins semblava créixer en mig de
+tantes contrarietats. Veritat és que s'havia esvaït aquella
+ufanor de poncella ben cuidada que tenia un any abans, que sa
+figura s'havia esllanguit bona cosa, perdent aquell posat
+festós que la caracteritzava; més, en canvi, havia guanyat en
+delicadesa de línies lo que havia minvat d'exuberància de
+formes. Les penes l'havien tornada seriosa i entenimentada: sos
+ulls juganers havien adquirit una mirada fonda i penetrant que
+reflectia tot un mar de serena tristesa, i sa boca, abans
+sempre desclosa per un dolç somrís, s'havia plegat
+vigorosament, sense desformar-se les suaus línies de sos
+llavis, molsuts i rosats. Son conjunt, sense perdre l'atractiu
+d'una bondat ingènita, s'imposava per la consciència de què era
+ella l'única ànima que en aquella casa restava sencera.
+
+Desoint els consells de la família i del servei, ni una sola
+festa deixà d'assistir a la parròquia, acompanyada sols de la
+Loreto i d'una criada vella, ocupant sempre son setial en el
+banc de la família; i acabats els divins oficis, després de
+visitar el vell Rector i alguna família de la seva intimitat,
+atravessava sense temença ni afectació la plaça, quasi sempre
+ocupada per rotllos de jugadors i de garlaires, per a muntar en
+el carruatge, sense que per un mai ningú li faltés el respecte.
+Semblava com si la cobrís l'ombra protectora de son enamorat,
+el record del qual, si cada dia era més fondo en son cor,
+tampoc s'havia esborrat del tot de la memòria dels
+valldepedrencs, doncs eren molts els que, al veure-la a ella,
+exclamaven: -Si fos aquell nostre senyor, no passaria el que
+passa!
+
+I ¿quin dubte té que era l'amor d'en Montbrió que l'havia
+transformada, infundint-li la seva ànima coratjosa i genial?
+Per a tothom les breus estàncies del jove en la comarca havien
+sigut causa d'impressió més o menys fonda. En un o altre
+sentit, tothom havia experimentat l'especialíssima commoció que
+el contacte d'aquella naturalesa privilegiada produïa en qui
+tingués ànima, i fins en molts que semblaven no tenir-ne o
+tenir-la de suro. Però en ningú aquesta impressió havia sigut
+intensa i transcendental, si bé en diferent sentit, com en don
+Eudald i la Montserrat.
+
+Aquesta, a diferència de son pare, havia sabut copsar a ple cor
+les dolceses virils d'aquella ànima apassionada, i de sos
+esclats de feridora franquesa n'havia comprès la noblesa de sa
+ingenuïtat i de sa bona intenció. Sovint les envestides que, a
+tall de boig, donava a son pare, com a bona filla l'havien
+ferida al mig del cor; mes, impregnada com estava de l'esperit
+del jove, i segura de la bondat de sa doctrina, les hi
+perdonava, com se perdonen al metge les tortures que fa sofrir
+al malalt per a tornar-li la salut perduda.
+
+
+
+XII
+
+-I a mi m'ho conteu, això?- els deia mossèn Joan als seus
+feligresos, que, segons la seva pròpia profecia, corrien ara a
+estirar-li la sotana, recordant-li sa eterna missió de
+pare-pedaç, per a sorgir els descosits de la desfeta de la
+diada de Sant Antoni. -¿I ara m'ho conteu, això? ¡Quan era hora
+no mancà qui vos avisava, i no en féreu cas! ¿Per què no aneu a
+contar-ho als que vos han conduït fins allà on sou?
+
+-Ja veurà, mossèn Joan, és que qui perd lo seu perd el seny.
+¿No era ben trist de veure que aquest home s'apropiés lo que és
+ben nostre?
+
+-No tinc pas d'abonar-lo, a aquell déu-lo-faça-bo, que més
+merescuda que vosaltres té la pena que passa- responia el
+Rector, sempre amb inflexions d'aspresa en ell desconegudes;
+-però, ¡ànimes de canti!, ¿era per tals camins, i portats per
+un esquirol com l'altre, que havíeu de sortir a vores?
+
+-Ai, Senyor!- exclamaven ells amb la seva ingenuïtat
+bosquerola. -¡Prou que ho veiem, que el Cerdà és un janfosca
+que no més mira per ell; mes... ja veurà... ¡pensàvem que ningú
+com ell per a fer la guitza a l'altre janfosca!...
+
+-Just i cabal! I entre els dos janfosques vosaltres n'heu sigut
+tornadors, pagant també la vostra part de janfosqueria. Perquè,
+diguem-ho clar, vosaltres, els que teniu poc o gens de bestiar,
+poc vos dóna ni vos quita que l'empriu sia d'en Pere o d'en
+Pau. Llevat d'alguna rompuda, on hi deixeu la salut a canvi de
+quatre sacs de mestall magre i que igual explotaríeu d'un
+compte com d'un altre, per lo demés tan tindreu com tindríeu.
+Sinó que a aquell brètol li va convenir (ell sap per què),
+alçar la llebre, i vos va pendre per gossos, aquissant-vos
+perquè l'ajudèsseu a conseguir-la, i vosaltres corríeu com
+ximples, pensant menjar-vos-la primer. Vosaltres vos heu
+trencat el coll, mentres que els més interessats en la cosa
+s'han quedat a l'agoit. Lo cert és que tots, des del senyor al
+darrer terralloner, tots, qui més qui menos, heu jugat de
+ganyó. Fins jo mateix confesso que he pecat de descuidat i
+mandrós, no creient mai que hi hagués tanta falta de bon seny.
+Quan vaig adonar-me'n, encara que tard, tot era avisar-vos,
+pregant i suplicant; però... ca!..., tothom anava a la boja. Si
+la gent de seny se m'hagués posat al costat, ja vos asseguro jo
+que no gemegaríeu lo que gemegeu. Però està vist que al Rector
+no el busquen sinó per necessitat.
+
+Els infeliços se quedaven admirats de la tornada del Rector,
+que per ells era ben nova; mes, com sentien l'escoïssor del dit
+sobre la nafra, acotaven el cap i callaven.
+
+Cal reconèixer que mossèn Joan no era el mateix d'abans. Havia
+desaparegut aquell capellà mansuet, de cor irreflexivament
+tendre, que es fonia com la cera, davant de les misèries
+agenes, enternint-se fins a llagrimejar amb les canteules d'una
+beata (sacerdot de melodrama, a propòsit per a fer plorar sobre
+les pàgines d'una novel·la), per a fer pas al filòsop pràctic,
+en qui el cap sempre domina el cor, figura més humana, més
+muntanyenca, menys angelical tal volta, però més àpta per a
+desempenyar amb fruit la complexa missió parroquial que
+requereix, com prevé l'Evangeli, no desaparellar mai la
+candidesa de la coloma de l'astúcia de la serpent.
+
+Era una conseqüència de la revolució d'idees que forjava en son
+enteniment d'ençà de la reaparicíó del seu nebot. Els
+exabruptes d'aquest, amb ses grans síntesis sociològiques i
+històriques, amb sos realismes crusos, però lògics, i sos
+entusiasmes generosos obrant com un reactiu, posaren en acció
+el cabal de ciència dormida o estàtica, per dir-ho així, que
+ell posseïa, portant-li una nova orientació en sos ideals. Els
+terribles aconteixements esdevinguts al poble, en els quals no
+pogué desempenyar el paper que li pertocava, acabaren
+d'obrir-li els ulls a la realitat, i començà a formular una
+sèrie de conclusions, fruit de la conjunció de les genials
+intuïcions de son nebot, amb el gran sediment de filosofia
+escolàstica de què estava impregnat son esperit.
+
+I mentres la Justícía, rodejada de son estat major d'escrivans,
+procuradors i agutzils, i apoiada per un estol de Guàrdies
+Civils i Rurals, s'afanyava a omplir folis i més folis, citant
+testimonis, dictant providències, evacuant diligències,
+subjectant a llarguíssms i capciosos interrogatoris una dotzena
+d'acusats, amb tot lo qual enfosquia cada dia més els fets, els
+dos verdaders coautors quedaven impunes. El Cerdà perquè, fet
+fonedís, no li arribaven les requisitòries, que pròdigament el
+Jutjat expedia. Don Eudald (oh, don Eudald!) estava
+perfectament dins de la legalitat. Fins el diari conservador
+l'havia presentat com una víctima de l'onada revolucionària,
+que, amb son creixement, justificava d'una manera plena la
+necessitat de la política repressiva que, amb tan bon encert
+havia emprès el ministre González Bravo.
+
+I dels infeliços ferits, qui se'n recordava? ¡Pobrets! Prou
+haurien quedat abandonats de tothom si mossèn Joan, malgrat ses
+rebufades, no s'hagués encarregat encara de complir-la, sa
+eterna missió de pare-pedaç; missió ben sobrera si un home
+d'empenta i de seny s'hagués proposat a temps fer-ne posar als
+que no en tenien, com excusada seria la dolorosa tasca de la
+Germana de la Caritat si es carreguessin els canons amb
+serradís i borres en lloc d'engorjar-los de pólvora i de plom.
+
+
+
+XIII
+
+Serra-Bruna, 24 de setembre de 1868.
+
+Estimat Ramon:...
+
+¡Bé te n'he escrites, de tristeses, des de la nostra separació!
+Particularment des de la feta de la diada de Sant Antoni, no
+faig més que comunicar-te dols i llàgrimes. Però considera que
+aquestes cartes són l'únic desguàs de mon cor, perquè altrament
+la meva vida és sols un dolorós fingiment. Amb la mamà fingeixo
+un coratge que no tinc, per no amargar-li les pròpies penes;
+amb el papà dec fingir indiferència, perquè conec que l'apena
+molt que una es mostri afectada pels contratemps, dels quals
+comença a compendre n'és ell el causant; amb la Loreto,
+alegria, per no enfosquir-li més encara els ja prou tristos
+horitzons de nostra soledat; amb el servei m'és precís
+mostrar-me superior a les circumstàncies, perquè ja massa que
+comprenen que som jo l'única persona que queda a la família per
+a fer cara a la situació. Sols amb tu, que estàs per sobre de
+tot, m'és donat esplatjar-me i donar sortida a la intensa pena
+que m'ofega i que sense aquests esplais me mataria.
+
+Quin estiu més trist! Fins la naturalesa hi ajuda, doncs una
+terrible secada, que ha perdut les collites, fa rossejar els
+herbeis i esfulla els arbres ans d'hora. Ademés, malalties,
+soledat i abandono de tothom. De tants parents que ens
+visitaven, a penes n'hem vist cap enguany. Uns han pretextat
+ocupacions, altres contratemps i alguns la inseguretat de la
+cosa pública. Potser aquests eren els més francs, perquè el
+papà, que devora els periòdics, fa temps que li sento dir que a
+la madurada dels préssecs tindríem la terrabastada. I ja hi
+soms, a la madurada dels préssecs.
+
+Doncs, a més de les circumstàncies especials que ens rodegen i
+que per si soles sobren per a entristir mon esperit, hi ha
+encara aquest no sé què de paorós que es respira en l'atmosfera
+i que fa pressentir temps encara més difícils que els presents.
+El primer símptoma de què tenim la tempestat a sobre, l'han
+donat els destacaments de Civils i Rurals que teníem guardant
+el poble, i que, com les aurenetes a la primera fredorada, han
+desaparegut de cop. Al rebre el papà aquesta notícia, va tenir
+mitja obeïna.
+
+* * *
+
+Serra-Bruna, 1 d'octubre de 1868.
+
+Avui he estat al poble i he notat cert enrenou que m'ha
+sorprès. He vist fesomies noves i he sorprès mirades que
+relluïen amb expressions de malícia. ¡Aquest poble, abans tan
+pacífic i senzill, com és desconegut!
+
+He visitat a mossèn Joan. Pobre home! Si el veiessis, el
+trobaries envellit de deu anys. Estava més afectat que mai i
+m'ha dit:
+
+-Filla meva, tenim la tempestat damunt; abans no m'hauria donat
+cuidado, perquè aquest poble era un país de benaventurats; però
+avui... ¡què sé jo!... ¿No podríeu pas allunyar-vos, fins a
+veure això en què la dóna?
+
+-Res desitjo més- li he dit jo -però ¿a on anirem amb la mamà
+malalta i el papà que no val gaire més?
+
+* * *
+
+Serra-Bruna, 6 d'octubre.
+
+* * *
+
+Ahir, al llegir el papà una carta, tirà la gorra per terra amb
+desespero, cridant: -¡Ja s'han desfermat altra volta els
+dimonis de l'infern!- La carta era de la tia monja, explicant
+que han sigut llançades del convent, veient-se precisades a
+refugiar-se a una torreta de les Corts de Sarrià, que els hi
+oferí interinament una bona persona. Demana hospitalitat,
+cercant entre nosaltres la pau que allí han perdut. ¡Buscar la
+pau a casa; que fa temps que no la coneixem!
+
+Avui hem sentit tritllejar al poble, i aquells ressons de festa
+colpejaven mon cor com tocs de funeral. Què diries que
+repicaven? Doncs la solemne entrada al poble del Cerdà,
+acompanyat d'en Gori, en Filassa, el Sabaté i altres que eren
+presos o fugits des de la feta de Sant Antoni. Els hi donava
+escolta d'honor un escamot d'homes armats de Vall-llosell, al
+comando d'un que li diuen el Sastret. Diu que són voluntaris de
+la llibertat.
+
+Els terralloners els han rebut amb palmes; acte seguit s'han
+apoderat de la casa del comú, destituint l'alcalde, el jutge,
+el campaner i fins l'enterramorts. S'han constituït en _Junta
+Revolucionaria,_ essent-ne president ell, el Cerdà, que fa
+discursos a la plaça, cridant: -_¡Abajo lo existente! ¡Viva la
+libertad!_
+
+Això diuen que és la revolució, i jo no sé si té res que veure
+amb el daltabaix que tu predicaves allavors que demanaves sang
+nova, si bé que, si hem de jutjar per l'esverament de la gent
+pacífica i per l'aspecte de certes figures noves que arreu se
+veuen i que semblen escapades de presiri, més bé crec que és
+aquell cataclisme que tu profetisaves, en vista de què els que
+devien vetllar no feien sinó dormir.
+
+El papà ho entén d'altra manera i fa al·lusions a la teva
+persona, que em fan sofrir molt.
+
+* * *
+
+Serra-Bruna, 10 d'octubre.
+
+* * *
+
+Ja tenim exèrcit! El Cerdà ha constituït el cos de _Voluntarios
+de la Libertat,_  a on s'hi ha allistat lo bo i millor de cada
+casa. Ell n'és el coronel, com ja ho és tot al poble. Per
+sufragar els gastos, ha fet una _derrama_ entre els
+propietaris. A nosaltres ens han tocat cent duros, per
+començar.
+
+* * *
+
+Però no és possible saber lo que passa! ¿Es que s'ha enfonsat
+la societat i ha desaparegutt tota idea de govern racional? Lo
+cert és que no es nota senyal d'altra autoritat que la del
+Cerdà, que és omnímoda i està per sobre de tot i de tothom. Sé
+que s'ocupa de nosaltres i temo que ens farà patir.
+
+El papà està tan concentrat i displicent, que dóna angúnia de
+veure'l. Passa les hores a l'estudi, a on en Basi l'acaba
+d'entabanar, tractant de sostenir-li les poques energies que li
+queden. Li aconsella la resistència a les exigències del Cerdà.
+Però ¿com ho hem de fer sense més resistència que una dotzena
+d'homes del veïnat, tenint a tot el poble en contra?
+
+¡Prou en Basi s'ha basquejat per a posar la casa en estat de
+defensa! Un guaita no perd mai de vista el camí del poble, a
+posta de sol se barren les portes i de nit tenim sentinelles i
+retén. Però ¿què en farem d'això, si ens falta la bona voluntat
+i  l'ajuda del comú? No tenim més que enemics o indiferents, i
+fins els pocs que per obligació o per bondat de cor ens ajuden,
+de segur que cada un d'ells té un capítol de queixes i
+recriminacions amagat a dins del pit. Ara les toquem les
+conseqüències d'un sistema d'aislament i d'egoismes.
+
+* * *
+
+Serra-Bruna, 14 d'octubre.
+
+* * *
+
+Jo no sé pas avenir-m'hi, amb aquesta vida de reclusió forçosa;
+jo, que ni amb el pensament he fet mal a ningú, no puc concebre
+que ningú, me n'hagi de fer a mi. Per això avui, diumenge,
+malgrat les advertències d'en Basi, amb la Loreto i la Mariagna
+ens hem escapat al poble per a assistir a l'ofici com de
+costum.
+
+Hem quedat sorpreses al veure el Cerdà, rodejat de
+l'Ajuntament. Son posat de poca-vergonya demostrava bé que no
+era la devoció ni el respecte a l'acte lo que li portava, sinó
+més bé una ostentació d'autoritat i de despreocupació.
+
+Acabat l'ofici, se n'és entrat a la sagristia, a demanar al
+senyor Rector, o, millor dit, a manar-li, que comparegués a la
+plaça per a beneir l'arbre de la llibertat, que solemnement
+anaven a plantar. Mossèn Joan li ha fet de contesta que, sense
+voler escatir-li sa autoritat, encara que ignorava qui l'hi
+havia conferida, no estava pas disposat a obeir-la. Que de bona
+gana el beneiria a ell i als seus companys, que bona falta els
+hi feia, però dins de l'església, perquè de moixigangues a la
+plaça no volia pas fer-ne.
+
+Des de l'església s'oien les veus destrempades del Cerdà, amb
+gran escàndol de les dones i gatzara i rialles dels homes
+apilotats a la porta. Després ha sortit tot cridant, amb rialla
+grossera: -Anem, nois: ja el beneirem nosaltres, l'arbre; el
+beneirem amb vi!- Aquesta escena, d'irrespectuosa procacitat,
+ens ha deixat a totes el cor oprimit.
+
+* * *
+
+De darrera les persianes de la Rectoria l'he presenciada, la
+cerimònia de plantar l'arbre de la llibertat. No pots
+figurar-te espectacle més tristament moixiganguesc. Dalt d'un
+tablado hi havia tota la Junta Revolucionària. Des d'allí, en
+Gori i el Sabaté han fet discursos estrambòtics, chorejats per
+les rialles del poble. El Sabaté, que no estava gaire segur del
+cap, entrebancant-se, ha caigut del catafalc, i valga-li que
+l'han emparat els de baix: si no, s'ha romput la closca. Els de
+dalt l'han retingut pels peus, hissant-lo de nou entre tots de
+cap per avall, com un sac de trumfes, amb gran gatzara de
+tothom.
+
+Després ha parlat el Cerdà, deixant-me admirada per la
+facilitat amb què ho fa, a la seva manera, i ja no m'estranya
+que se n'arrossegui el poble, per més que tothom el té per un
+pillo. Jo m'esforçava per fer-me càrrec de les seves
+explicacions amb el desig d'entrar en les comparances que pots
+suposar.
+
+La impressió que n'he tret, encara que incompleta per raó de la
+distància, és que, si bé gastava moltes frases apreses de
+memòria que segurament ni sap bé lo que signifiquen i que
+semblen respirar certa noblesa d'intencions, en realitat tirava
+més a afalagar la bèstia que la persona. Tot era excitar les
+passions i aquissar els uns contra els altres. Algunes vegades
+li he sentit barrejar el nom del _senyor_, que pronunciava a
+tall de mofa, amb insinuacions que res tenien de caritatives,
+insinuacions que el poble acollia amb vertadera fruïció.
+
+La plantació de l'arbre ha sigut cosa senzilla. Ell mateix, el
+Cerdà, ha pres un tany de freixa i l'ha ficat d'arrels al sot,
+adobant-lo amb pa i regant-lo amb vi; símbols, deia, de
+l'abundància en què des d'avui viurà el poble.
+
+Després han vingut escenes d'un gènero més bestial. El Sabaté,
+ja ben borratxo, revestit amb una camisa, ha fet la paròdia de
+la benedicció, ruixant amb una escombreta xopa de vi l'arbre, i
+fins a la concurrència, movent un fort escàndol i provocant
+protestes que suposaven un principi de reacció en els que
+encara conserven un residu de seny. Tal deu haver advertit el
+Cerdà, que ha acabat la cerimònia canant d'una garrotada
+l'esquena d'aquell infeliç, sense consideració a sa jerarquia
+de vice-president de la _Junta Revolucionaria._
+
+Per a solemnitzar la festa, l'amo del poble ha fet tritllejar
+de valent, ensems que els armats feien gales i la cobla de
+Prunés sonava compassos endemoniats que els homes ballaven ells
+amb ells perquè les dones estaven quasi totes retirades.
+M'oblidava de dir que per disposició també del Cerdà, des del
+principi s'ha tret a la plaça un bot de vi, del que tothom
+tirava qui més podia. Darrerament, molts ja jeien per terra,
+rebolcant-se en ses pròpies immundícies.
+
+M'he retirat de la persiana amb l'ànima encesa de pena i
+vergonya. A l'estudi he trobat a mossèn Joan que resant
+plorava. Son aplanament m'ha fet tanta pena, que per no
+apesarar-lo més no he volgut contar-li lo que havia vist i
+sentit; El pobre home s'oposava a la meva marxa per temor
+d'algun atropell, i al veure ma forta resolució ens volia fer
+sortir per la part de l'hort acompanyades d'en Pascal i la
+Feliça. Ni això he consentit.
+
+Ho creuràs? Me sentia desconeguda i coratjosa per a qualsevol
+cosa. Era tal la meva exaltació d'ànim, era tant lo que
+m'havien afectat aquelles escenes de rebaixament del poble, que
+fins desitjava quelcom de més grave, si vols, de més salvatge,
+de major extravio de sentiments, però que demostrés virilitat,
+que fos de més caràcter. Hauria volgut cridar al poble: -¡Jo
+som la filla d'aquell a qui més avorriu, d'aquell que, devent
+ser vostre amic i vostre pare, vos ha abandonat per deixadesa i
+vos ha perjudicat per petitesa d'esperit! ¡Vesseu-la, la meva
+sang, i emborratxeu's amb ella abans que de vi! Sigueu homes,
+no pas bèsties! Vengeu's en hora bona del vostre enemic, qui en
+el fons és més infeliç que vosaltres, però no vos llanceu en
+braços de qui vos embruteix per a satisfacció de sos instints
+perversos. El meu pare és vostre enemic descobert, però aquest
+home és vostre amic traïdor.
+
+Prenent a la Loreto per la mà i seguida de la Mariagna, hem
+baixat l'escala sense quasi despedir-me del senyor Rector, i
+com desatinada. No sé quin aspecte devíem presentar a
+l'atravessar la plaça, perquè la majoria dels homes, a
+l'adonar-se de nosaltres, semblaven sufocats i molts 'esmunyien
+com vailets sorpresos infraganti. Fins el Cerdà, que perorava
+en mig d'un rotllo, ha baixat de sobte la veu. Al passar-li
+frec a frec, ha volgut dominar-me amb son esguard desvergonyit
+i insultant, però he trobat en mi prou forces per a sostenir-li
+la mirada avinentant-li tot el meu despreci, fins que, fent el
+distret, s'ha tombat d'esquena.
+
+Oh, estimat Ramon! ¡Si sabessis lo que en aquells moments ha
+creuat per mon cervell! Ni jo mateixa me'n sé avenir. He sentit
+com una foguerada del gèni teu, que et dóna aquells esclats que
+fan tremolar; he tingut temptacions d'arrencar l'arbrot i
+batre'l per la cara d'aquell home, reptant-lo davant del poble
+i senyalant-lo com un miserable llop cobert amb la capa del
+pastor.
+
+M'he detingut a temps, recordant-me de què no som més que una
+infeliç noia sense forces ni experiència; i ademés, trista de
+mi, ¡com puc jo alçar la veu aquí, on tenim nosaltres tants
+erros de què arrepentir-nos i tantes culpes que purgar! ¡Ah, si
+no hi hagués màcula en la família!...
+
+* * *
+
+En veritat, no n'és pas tothom, de la seguida: n'estic segura.
+He tingut ocasió d'observar algunes persones que s'apartaven
+amb fàstic de la plaça i molts ulls que em miraven amb
+simpatia, com si em demanessin quelcom que jo, pobra de mi, no
+podia donar-los-hi. Semblaven polls desllocats abans d'hora, i
+el no poder-los-hi jo oferir amparo m'ha acabat d'omplir de
+pena i vergonya.
+
+* * *
+
+Serra-Bruna 22 octubre.
+
+* * *
+
+La situació s'agrava d'un modo que esfereeix. Aquest botxí del
+Cerdà, enorgullit de sa força i de la impunitat de sos actes,
+va fent _derramas_ l'una darrera l'altra. Necessita molts
+diners per a ses disbauxes i per a sostenir sa companyia de
+saions: diner que, a la fi, tot va a la seva caixa en paga de
+les fartaneres que els serveix i del vi amb què els emmetzina,
+a part del que es reté per compte de pensions atrassades sos
+infeliços testaferros, la major part d'ells endogalats fins al
+coll; sense comptar que ell és l'únic director, administrador i
+clavari d'aquest gremi sense fe ni llei.
+
+Així ho conta en Basi, que per son cantó és també a casa l'únic
+amo, ja que el papà no té esma per a res, Ara ha prohibit
+terminantment donar ni un marve més, animat per no sé quines
+maquinacions que porta entre mans, confabulat amb alguns
+propietaris que comencen a despertar-se per les picades que
+senten a la bossa. Però jo d'aquestes confabulacions no
+n'espero sinó noves desgràcies, perquè entenc que no és en
+Basi, encara que home decidit i fidel, la persona a propòsit
+per a salvar la situació, ja que és titllat com a conseller del
+papà i el principal culpable de les accions d'aquest.
+
+De moment ja tenim que el Cerdà accentua sa inquina contra
+nosaltres, induint al poble a reclamar una indemnització pels
+danys soferts a l'empriu, a més d'exigir l'entrega d'aquella
+maleïda sentència per a fer-ne un foc al mig de la plaça. Fins
+hem tingut avís de què s'arma un complot per a atacar-nos a
+casa mateix.
+
+
+* * *
+
+Tu em dius que, donada la situació delicada envers ma família,
+no creus arribada encara l'hora d'intervenir amb fums de
+protector. Respecto tes delicadeses, però lo cert és que
+aquesta situació s'ha fet intolerable; això no és viure ni
+morir. Ja fa quinze dies que no rebem el correu ni tenim
+notícies de fora; però ha d'ésser grave lo que passa, perquè
+aquest home puga sostenir-se i exercir sa autoritat fora de
+tota llei i raó.
+
+Déu meu! ¿Es possible que, sia tot el país un exemple
+d'anarquia desfrenada com aquest poble desgraciat? ¿No es
+trobarà, en un lloc o altre, un recó on amagar-nos i reposar
+tranquilament lliures de les terribles angoixes que aquí ens
+malmeten la salut?
+
+
+* * *
+
+Serra-Bruna 29 octubre.
+
+
+Decididament hem resolt posar-hi terra entre mig. En Basi
+aprova aquesta resolució, perquè diu clar que li fem nosa i
+desitja obrar amb llibertat d'acció i que es basta sol per
+defensar nostres interessos. El papà, i principalment la mamà,
+no estan pas en situació de viatjar, però tots estem ansiosos
+de fugir d'aquesta terra que sembla deixada de la mà de Déu.
+
+* * *
+
+Aquesta nit he rebut un bitllet de mossèn Joan, qui sense més
+explicacions ens prega que fugim. El pobre home està poc menos
+que sitiat en la Rectoria doncs el Cerdà, sospitant que siga
+solidari de les maquinacions d'en Llissàs, li ha posat guardes
+de vista.
+
+* * *
+
+Escric aquestes ratlles a corra-cuita, doncs tot està a punt de
+marxa. Ens acompanyen alguns homes armats, com si haguéssim de
+travessar un país de salvatges, i aquesta consideració fa
+plorar el cor. En  Basi diu que ens protegirà sense abandonar
+la casa. Mossèn Isidro ens acompanyarà fins a Vall-llosell,
+però està empenyat en tornar, perquè diu que son lloc està en
+la masia. Pobre home! És un bon amic i home de cor: ell ha
+sigut un dels pocs consols que aquí hem tingut.
+
+Acabaré aquesta carta a Vall-llosell, si és que la Verge de
+Montserrat ens permet arribar-hi. ¡Ella ens encamini!
+
+* * *
+
+Raimon, estimat meu: nostra fugida ha fracassat. No erem encara
+al rieral que ens hem vist detinguts per uns quants homes
+comanats pel Sabaté, qui en nom de la _Junta Revolucionaria_
+volia portar-nos presos a Vall de Pedres. No pots figurar-te
+com ens hem esglaiat nosaltres, sobretot la mamà. S'ha armat
+una tan viva disputa amb nostres acompanyants, que he temut
+esclatés en lluita encarnitzada.
+
+No sé d'on m'he tret les forces per a saltar del carrro i per a
+increpar a nostres perseguidors per sa mala obra; de molestar a
+pobres dones i malalts. Crec que he arribat a impressionar-los,
+doncs callaven i fins alguns s'apartaven confosos. En aquell
+moment l'arribada d'en Basi amb un reforç ens ha perjudicat.
+S'ha renovat la disputa, i mossèn Isidro i jo hem degut fer
+miracles per a evitar un disbarat. Ha calgut transigir i tornar
+a casa.
+
+Quan hi arribàvem s'ha sentit la veu del Cerdà que venia
+corrents amb un altre escamot de galifardeus i tronava des de
+lluny contra el Sabaté perquè ens deixava entrar quedant-se ell
+fora. Jo, abans que ells, he entès de lo que es tractava, i he
+fet senya an en Basi perquè fiqués el carro a l'entrada sense
+acabar de descavalcar. Ha vingut just, perquè quan ells han
+sentit que el seu amo els cridava -A dintre tothom!-, ja la
+porta es tancava.
+
+Allavors s'ha entaulat una lluita terrible. Els nostres han
+defensat coratjosament la porta a cops de puny i a culatades,
+batent-la pels nassos del Cerdà, que cridava -Foc a ells!- Ha
+sonat un espetec d'escopetades, i alguna bala ha passat xiulant
+a través de les gruixudes posts de roure; els vidres de les
+galeries queien amb estrèpit fets a miques, fins que de les
+finestres i troneres se'ls hi ha contestat, obligant-los a
+allunyar-se corrents.
+
+Pots imaginar-te nostra consternació, en aquells moments en què
+el terratrèmol semblava indici de la fi del món. La mamà s'és
+desmaiada i el papà sembla talment aireferit. Ara ells estan un
+poc refets, perquè es creuen segurs; però jo, que sé que estem
+sitiats i tinc consciència de la situació, estic en un trascor
+de mort. Penso que algú ha pres mal, per més que en Basi ho
+nega, perquè en aquells moments terribles he sentit gemecs de
+dolor. ¡Qui ens perdonarà, Déu meu, la sang que es vessa per
+nostres pecats!
+
+Per les llagues de Cristo t'ho suplico: vina corrents, vina, si
+és que tes promeses d'amor no són una mentida. Tu, i sols tu,
+pots posar terme a nostre martiri. No manca qui ha insinuat la
+sospita de què tes ponderades delicadeses podrien ser la
+tapadora de sentiments mesquins. Jo m'he indignat davant
+d'aquesta calúmnia que, amb tot, deus perdonar com eixida de
+cors aclaparats per tots els dolors i pel desamparo en què
+vivim.
+
+Ah, Ramon, si jo fos home!... Jo la faria, la foguera al mig de
+la plaça, per a cremar-hi el ditxós document i amb ell tots els
+pecats que hem comès; i, un cop donada aquesta satisfacció a la
+meva consoiència, acoblaria a mon entorn a tots els que
+secretament repugnen d'aquest estat de coses, que, no ho
+dubtis, són més dels que semblen, i contra el Cerdà i els que
+el seguissin, m'hi jugaria la vida. Mes... perdona'm, que
+semblo ximple parlant de lo que no ve al cas.
+
+* * *
+
+T'envio aquesta carta per un recader de confiança que em promet
+que abans del vespre la posarà en tes mans. Si tu ets l'home
+que jo conec, demà, abans de mig dia, seràs aquí. Del contrari,
+estic resolta a pendre el darrer partit. Saquejaré la caixa de
+mon pare i cobriré d'or a l'infame; que els deutes de l'egoisme
+ja poden saldar-se amb el miserable or.
+
+I encara em tindré per ben ditxosa si a tal preu puc comprar
+nostra llibertat i fugir lluny, ben lluny de Serra-Bruna.
+
+
+
+L'ARC DE SANT MARTÍ
+
+
+
+I
+
+A trenc d'alba, el poble de Vall de Pedres apareixia
+embolcallat d'aquella boirina tènue, visible sols de lluny, que
+en matinades de calma se forma entorn dels conglomerats de la
+vida humana. D'algunes xemeneies començaven a eixir-ne fils de
+blavosa fumarella quan el sol no besava encara els alts turons
+que el poble dominen.
+
+Dos homes ensopits dins de llurs capots rossos de caputxí i amb
+les barretines enfonsades fins dejús de les orelles, estaven
+sentats en un bancal de pedra del carrer de l'Església enfilant
+la porta de la Rectoria. De tant en tant canviaven alguna frase
+que eixia mandrosa i enfarfegada d'en mig de glopades de fum
+agre de tabac d'Andorra que xuclaven d'unes pipes pudentes i
+carralloses.
+
+Son posat de nyonya i son desfardament els denunciava com a
+captaires, més en realitat eren dos dignes funcionaris del
+Cerdà, dos números de la milícia apostats per son quefe a
+l'agoit de la Rectoria.
+
+Creus tu que pot durar gaire, aquest misteri?- deia un. -Bona
+por em fa que el millor dia els civils ne faran una cordada, de
+tots nosaltres. Mai he vist que durés molt, això de què els
+pobres se fessin la llei.
+
+-Me vull pensar que tens massa raó- feia l'altre, escupint, -i
+els mateixos pensaments me vénen cada dia al matí, que és con
+un hom té el cap més clar. Aquest janfosca del Cerdà, me dic
+jo, no procura sinó per ell, i en con vegi la seva ens deixarà
+a tots a l'estacada.
+
+-I que t'has pensat que no ho veig, també? Som pas tan tou. El
+Cerdà, com tots els pois ressuscitats, pica més fort que els
+altres, i, llevat de què ens necessita per fer-se els seus,
+tant se n'hi en fo de nosaltres com de lo que he trobat avui.
+
+Sinó que ja veuràs lo que jo penso: com de la feta de Sant
+Antoni ne gemego encara, si tan sols puc ficar la mà en això de
+Serra-Bruna abans de què els demés ne facin net... hagut hagut.
+Mes ja compto fer-me de seguida fonedís, perquè, com te dic,
+aquest misteri no pot pas durar...-
+
+En això l'atenció dels dignes milicians fou atreta per un
+traquetreig pausat de ferradures que venia de carrer amunt.
+Prengueren els retacos que tenien arrimats a la paret en el
+moment en què girava la cantonada un cavaller d'aspecte
+mig-eval, empolainat fins als genolls, mig abrigat amb una
+esclavina curta i folgada i cobrint son cap amb un capell
+tirolès amb ploma i tot, trajo molt en boga entre els que
+podríem dir-ne _sportmen_ d'aquell temps. Ben aviat el
+reconegueren per en Ramon de Montbrió, i, com si fos ell
+justament l'objectiu de sa vigilància, se quadraren al mig del
+carrer amb posat de barrar-li el pas.
+
+-_Alto y quien vive_- li cridaren. Mes el cavaller avançava
+pausadament, com si, absort en sos pensaments, no s'adonés dels
+sentinelles fins que el cavall hi fou de nassos. Allavors un
+dels sentinelles estengué el braç parant la bèstia i cridant
+amb veu bastant ferma:
+
+-Alto! Aquí no es passa.
+
+-Què?- féu el cavaller, com si es despertés.
+
+-Que aquí no es passa!- cridà l'altre, més alt, tal com si
+parlés a un sord. -Vostè va a veure el Rector, i aquí no passa
+ningú sense _primís_.
+
+-_Primís de quí_?- respongué aquell amb un aire de candor que
+l'altre no comprengué.
+
+-Del _Presidenta de la Junta Revolucionaria_?- insistí el
+cavaller amb la mateixa socarroneria d'abans i esguardant-lo
+amb una fixesa que ja al pobre home començava a fer-li
+pessigolles. En això, fent-li chor el seu company, respongué:
+
+-El Cerdà! Qui vol que siga!
+
+-El Cerdà? El _senyor_ Cerdà jo li diria! ¡Parleu-ne amb major
+respecte, bribons!- cridà amb gran urc en Montbrió, com
+escandalitzat de la franquesa amb què els milicians tractaven a
+tan elevat personatge.
+
+Aquesta sortida de to i les inquisitorials i furioses mirades
+amb què els abrigava, deixaren els infeliços tot desconcertats,
+fins al punt de baixar la vista com subjugats per un poder
+estrany.
+
+Allavors el cavaller apretà lleugerament el cavall, i, halo
+halo, passà per entre els dos guerrers, que es quedaren
+palplantats com uns enzes mirant-lo com tirava carrer enllà,
+fins a la porta de la Rectoria, en la qual la pròpia bèstia
+trucà mansament a cops de ferradura.
+
+
+
+II
+
+
+_Ave Cesar_ - cridava mossèn Joan des del cap de l'escala,
+obrint els braços com un San Crist, dins dels quals se tirà en
+Montbrió, no amb aquell enjogassament d'altres dies, sinó amb
+certa gravetat o, millor dit, esllanguiment, que no impedí pas
+que son oncle l'estrenyés ben fort.
+
+-Valga'm Déu, i lo que et feies gruar! Ens havies ben avorrit.
+
+-Què m'he fet gruar?- féu el jove, corresponent amb cert
+descuit a les carícies del vell capellà.
+
+-Figuri's que vaig rebre el propi ahir a set hores del vespre,
+i... ja em té aquí. Què vol més?
+
+-Un propi ahir? -respongué el Rector amb alguna estranyesa.
+-Ah! ja ho entenc- afegí amb un lleuger deix de dolça amargura.
+-El colós d'or amb peus de fang s'ha adonat, per fi, de què era
+ben caigut, i, esvaït com fum son orgull, demana quart i ajuda
+al despreciat d'ahir, qui... es deixa convèncer. I jo, que
+m'escarrassava inútilment cridant-lo per mon compte...
+
+-No hi toca pas sinó a mitges, perquè sols a mitges sap del
+vent i del torrent- digué en Montbrió, animant-se una mica. -El
+cert és que vostè no em donava gran cuidado, perquè sé que no
+li volen pas mal. En quant al colós d'or, que li diu vostè,
+¡que en fa de temps que el fang se li n'és pujat al cap! Ni
+esma té ja per a cridar a ningú. Encara que no sé què puc
+adobar-hi en el plet que aquí es debat, mentiria si digués que
+he pujat per ell.
+
+En això entraven a l'estudi, i el jove, trencant de conversa,
+preguntà:
+
+-I bé, com està això?
+
+-Tan mal com vulguis- respostà el Rector, posant-se més sèrio.
+-Això ja no és pas aquell poblet de bosquerols, de costums
+patriarcals. Aquella ignorància paradisíaca d'altres dies se
+n'és ben fugida: ara estem sots l'anarquia més desfrenada. Dius
+que no em volen pas mal: també ho crec, que la meva persona els
+hi mereix encara algun respecte, però és ben cert que la meva
+jerarquia els hi fa nosa, i tiren a anorrear-la. Fins me tenen
+segrestat, amb guardes de vista. ¿Què no els has trobat, els
+meus escarcellers? Per quin miracle has pogut passar?
+
+-Sí- contestà en Montbrió. -M'he topat amb dos infeliços que
+semblaven vetllar un mort. - I, sense donar més importància a
+aquell incident, continuà:
+
+-I a Serra-Bruna com està allò?
+
+-Oh! No me'n parlis, que, allò fa plorar! Ja deus saber lo
+d'ahir al mati. Déu meu! Ni que m'ho haguessin jurat, hauria
+cregut mai a ningú d'aquí capaç de semblants atreviments.
+Veritat és que els més desanimats són quasi tots forasters,
+però, així i tot... De llavors ençà, poc més ne sé. Jo vaig
+intentar, a la tarda, forçar mon captiveri, però vaig desistir
+davant de la força, per temor de provocar un sacrilegi; però
+avui volia intentar-ho de nou, petés com petés. M'horroritzo de
+pensar com estaran aquelles pobres dones, veient la casa
+sitiada i atacada, com si fóssim als temps dels moros. I que
+t'asseguro que hi ha desanimats que porten intencions les més
+depravades.-
+
+I amb quatre mots enterà a son nebot de lo que sabia i feia al
+cas, referent als projectes de reacció d'en Llissàs i alguns
+pocs veïns de bona voluntat, si bé manifestant ses
+desconfiances per lo acovardit que estava el país davant del
+desvergonyiment del Cerdà i els seus i en vista del desamparo
+de l'autoritat.
+
+-Però, digues-me- exclamà de sobte, mentres en Ramon feia els
+honors a un senzill esmorzar servit per la Feliça: -¿què és
+això que passa, que jo em torno boig per esbrinar-ho? Som vei i
+n'he vistes moltes, de coses; però no recordo haver vist mai
+tal desconeixement de tot principi d'autoritat. Aquí no hi ha
+fre ni llei, ni rei que governi ni papa que excomuniqui. ¿És
+que estem en els temps apocalíptiques de la fi del món?
+
+-Això és la Revolució, senyor oncle- contestà pausadament en
+Ramon, entre mossada i mossada. I mentres el pobre Rector, amb
+la cara entre les dues almostes, sospirava amargament, continuà
+ell amb la mateixa tranquil·litat:
+
+-Figuri's que lo que semblava una bassa d'oli no era més que un
+toll d'aigües mortes que s'anaven descomponent en pustema que,
+o anava al fons en forma de fang o surava per la superfície
+formant xapes de verdós llot. Per entre el fang i el llot hi
+creixien munió de plantes grasses, ufanosament nodrides de la
+porqueria de dalt i de baix. De sobte, ha vingut... això, la
+revolució, un rebull de gasos, com si diguéssim, que ha somogut
+brutalment les aigües. El fang ha pujat a dalt, i el llot
+rebolcat amb les plantes grasses, ha anat al fons. Ara tot put.
+
+Mossèn Joan alçà el cap d'entre les mans, com consternat per lo
+gràfic del símul, i exclamà:
+
+-Però ¿no eres tu que proclamaves la necessitat d'un daltabaix,
+com a únic remei per al mal social?
+
+-Sí que és cert, i per això no m'enquimera gaire lo que
+succeeix, àdhuc que en la revolta se m'hi han enfonsat bona
+part de mes il·lusions, perquè prefereixo una ferida i rabiosa,
+a una llaga morta i freda.
+
+-És a dir, que hi tenies il·lusions en això?
+
+-Si que n'hi tenia; no moltes, però les suficients per a
+ajudar-hi poc o molt. Jo era un dels iniciats en el complot,
+per més que no em plavien gaire les persones menys els ideals
+o, millor dit, els objectius que aquestes perseguien. Jo em
+deia: «Ajudem-los a bolcar la barca vella i podrida, i molt
+serà que no surtin homes per a fabricar-ne una de nova, que ben
+dolenta ha d'ésser que no valgui més que aquesta.»
+
+-I, ara que la barca veia és a fons, ¿a on són els que han de
+fabricar la nova?- interrogà el Rector, mirant a son nebot fit
+a fit.
+
+-Enlloc, per ara- contestà aquest amb un deix d'amargura, -i és
+per això que li deia que hi havia perdut bona part de mes
+il·lusions. Jo ja hi comptava, amb què el rebull de gasos de
+què li parlava suara, capbussant-ho tot, havia, de moment,
+d'enterbolir les aigües; però creia en la possibilitat de què
+la sotragada, obrant per reacció, restablís la corrent
+purificadora de les aigües sanes, precipitant al fons els
+gèrmens de corrupció. Desgraciadament, veig que m'he equivocat.
+La força de l'estancada és tan vella, que la corrent ja no
+existeix.
+
+Acabat son modest refrigeri, el jove, ja més animat, continuà:
+
+-M'he equivocat sobre el gènesi d'aquesta revolució, que, en
+veritat, no és pas filla de la consciència del poble. Les
+masses honrades, per l'habitud de viure entre el fang de baix i
+el llot de dalt, estan tocades d'un fatalisme musulmà que els
+hi lleva el coneixement de son poder i son valer. Tampoc és
+filla d'una escola de pensadors que s'hagi assumit la tutela
+del poble inconscient, per a conduir-lo, amb millor o pitjor
+criteri, vers un ideal més o menys encertat. No senyor: és,
+senzillament, nascuda de les eternes desavinences entre els
+explotadors de sempre, qüestions de recapte entre ells actors
+de la vella comèdia. Sinó que aquesta vegada, sortint-se de
+test, amb ses barroeres manotades, han enfonsat les taules i
+esbotzat les ja prou abonyegades i primparades mampares del
+teatre, que ha caigut amb estrèpit.
+
+El bon Rector, escruixit de la ironia gràfica del seu nebot, no
+capia la relació entre la trascendència del fet i la misèria de
+la causa. Perquè lo cert és que els conceptes despreciatius
+d'aquest no rebaixaven pas la gravetat de les  circumstàncies
+presents, ans al contrari, la feien més paorosa per l'absència
+d'un impuls noble i honrat, per la carència d'un ideal.
+
+-Però, Senyor!- exclamava, posant-se les mans al cap.- ¡Digueu
+que estem abocats al cataclisme! ¿Què fan, doncs, aquests grans
+politics, aquestes distingides _plomes_ que diu que figuren com
+a capitostos del moviment? ¿Per què no hi posen fre, a aquest
+desgavell que, per deletèrees que siguin les seves doctrines,
+no deu pas ésser l'anarquia desfrenada lo que patrocinen? ¿És
+que no poden o que son odi sectari els impulsa a obrir les
+comportes de tots els vicis? Perquè, encara que tu diguis que
+aquest moviment careix d'objectiu, jo n'hi veig un de ben clar:
+la impietat.
+
+-La impietat d'aquests grans polítics i d'aquestes distingides
+_plomes_, que vostè diu, és tan mentida com ho serà la seva
+religiositat de demà que, per virtut de la natural reacció,
+tornin a surar certs convencionalismes que ara van per terra i
+els convingui afalagar els ramats de la conservadoria, que són
+els que eternament fumen mentre els altres escupen. Avui són
+impius perquè d'aquest cantó es decanta la corrent iniciada
+pels polítics de tercera i quarta fila, els quals somouen el
+poble oferint-lí carn de capellà, creguts de què encara és
+gustosa com en temps de la desamortització, o perquè troben que
+l'Església és un entrebanc per a la llicència que proclamen amb
+el nom de llibertat.
+
+Té vostè raó al dir que la impietat, o mellor dit, la
+clerofòbia és la nota característica d'aquesta revolució. De
+tot ne té la culpa el clero, diuen ells; mes, a part d'això,
+que fa fàstic, fa ràbia sentir les teories que, com a
+salvadores de la pàtria, exposen en clubs i periòdics els
+nostres pseudo-regeneradors. No és possible concebir major
+incongruència d'idees inflades com bombolles de sabó unes, i
+altres escarransides com un gastament. Textos de brumosa
+filosofia del nord, mal digerits pels cervells semites dels
+nostres germans de ponent; hel·lenismes de segona mà, rebrecs
+de la gran revolució francesa; desperdicis d'escoles passades
+de moda en els països a on s'inventaren i que cap resultat han
+donat enlloc, com no sigui obrir la porta a noves tendències
+que, desbocades, han anat a parar cent hores lluny del
+pensament de l'inventor. Tot això, reduït a formulismes
+rutinaris, lligat amb carrincloneries d'aquesta llegenda
+oficial que en diuen _Historia de España_, fent un farnat de
+frases tan lluentes de forma com buides de sentit i
+incomprensibles pels mateixos que les exposen.
+
+¿Creurà que he escoltat discursos d'una hora de durada, sense
+compendre'n un borrall? Doncs aquests discursos que jo, home de
+carrera, amb més o menos antecedents i amb tota la voluntat no
+capia, eren aplaudits frenèticament per una massa de gent de
+brusa i americana, sols perquè sonaven com els cascabells d'un
+tronc desbocat. Fora d'això, que afalaga les orelles, pas un
+concepte clar i concís, pas una idea pràctica i verament
+factible, ni un res que tiri al blanc, font i origen de nostres
+desditxes, ni que posi el dit en la nafra social, de la qual
+tothom sent l'escoïssor. Ens presenten la democràcia com el
+verb d'una nova era de llibertat, igualtat i fraternitat, com
+si fossin conceptes nous de trinca, i fa pena considerar que
+això es diu i s'escolta sobre un terrer en que, en època
+gloriosíssima, aquests principis informaven lleis i costums,
+fructificant riqueses i esplendors i creant una civilització
+que era mirall dels pobles veïns. Allavors ningú els descrivia,
+aquests principis, perquè eren en la massa de la sang i es
+professaven amb la inconsciència de l'honradesa; són els que
+n'han perdut la consciència que volen ara servir-nos-els
+reduïts a fòrmules filosòfiques covades en el gabinet del
+teòric; són els mateixos doctrinaris de sempre, tancats dins de
+l'ou dels seus convencionalismes, que, prescindint del valor
+ètic i racional de les societats que volen regir, volen que les
+lleis, en lloc d'ésser fruit de l'essència del poble, se
+subjectin rigorosament als ditxosos _principis_, als quals hi
+ha que sacrificar-ho tot, fins la salut de la pàtria. Doncs
+aquests són els que subleven a les masses, el crit de _¡Abajo
+lo existente!_ Farsants!
+
+Ah, senyor oncle! No és lo que a mi més m'apena l'espectacle
+d'aquestos valldepedrencs, regirant-se irats contra el senyor
+que, en lloc d'emparar-los, els agraviava. Encara és això un
+símptoma biològic, digne d'ésser tingut en compte, per quant
+revela en ells un cert grau de vitalitat que els fa posar la mà
+on senten l'escoïssor de la ferida. No succeeix tant allà baix,
+a on veuria les masses desfer-se en estúpides manifestacions,
+cridant sense saber lo que demanen, pagant-se de retòriques i
+com si estiguessin mancades de l'instint de conservació, ni
+saben distingir els amics dels botxins que els aquissen contra
+persones i coses que cap mal els hi han fet. Això és lo que a
+mi m'apena, i el convenciment de què aquell sentit pràctic de
+raça, el caliu de pàtria catalana que comptava revifar d'entre
+les despulles del cataclisme, és ben acabat.
+
+Jo prou he provat de fer-me escoltar cridant que a casa nostra
+lo vell és la llibertat i lo nou la tirania; que la democràcia,
+nostres avis la tenien en la massa de la sang i la practicaren
+fins que morí a mans dels que ara ens la envien falsificada;
+que calia reconcentar-nos en nosaltres mateixos, perquè dintre
+nostra raça hi trobaríem tots els elements necessaris per a
+ésser lliures, sense recórrer a pautes exòtiques, expedides per
+un centre, per temperament, per història i per educació
+avassallador, absorbent i corruptor, com els ho provava amb
+fets històrics. Tot inútil: el nostre poble no la coneix, la
+seva història, perquè, a semblança d'aquells antropòfags de
+l'Africa, que diu que per a engreixar  els presoners destinats
+al festi els hi subministren un brevatge que els fa perdre la
+memòria, a nosaltres se'ns ha esborrat la història, que és la
+memòria de l'ànima social. Això explica el fenomen desesperador
+de sentir aquestes desviades masses glatir la llibertat en la
+mateixa parla del botxi que els l'ha cremada.
+
+Uns me titllaven de boig, altres me miraven amb estranyesa,
+preguntant d'on era eixit, i els capitostos me denunciaren com
+un reaccionari perillós. ¡Reaccionari jo, que en radicalisme
+vaig més lluny que tots ells! ¡Jo, que amb major gust veuria
+córrer torrents de sang que no els bassals de pustema on
+xipollegen ells, ridiculs jacobins de quincalla! Prou que en
+faran vessar, de sang, prou! Mes no serà pas exposant la seva
+al tall de la guillotina, ni serà la sang blava de cap poder
+caigut, sinó la roja i dels pobres, que aquissaran els uns
+contra els altres, amb sos miserables egoismes, perquè ells,
+dels rics no en volen sinó els diners. Ah! No en sortirà,
+d'entre aquests formidables ciutadans, cap Robespierre: no hi
+ha perill.
+
+Encara amb alguns amics vàrem intentar una darrera prova, per a
+veure si revetllàvem el poble amb un cop de corneta. Un dia
+aparegueren les cantonades cobertes de rètols que, amb lletres
+vermelles, deien: _Guerra a Madrid!_
+
+Sols se'n commogueren els capitostos, perquè de Madrid
+n'esperen la legalització de llurs pirateries i la confirmació
+de les canongies que es van repartint. La policia els arrencà
+en mig de la indiferència de tothom.
+
+Mossén Joan alçà d'entre les mans el cap, que ja li bullia,
+afectat per tot aquell ordre de consideracions, i exclamà:
+
+-I doncs ¿còm ha d'haver nom tot aquest bullit, i com ha
+d'acabar, pobres de nosaltres?
+
+-Ne direm la _Gloriosa_, per mal nom- féu l'altre, arronçant
+les espatlles, I després afegí: -En quant a sa finalitat, fa de
+mal preveure, Seria inútil voler rebaixar la transcendència
+dels fets i negar la gravetat de la crisis que es desperdícia:
+al contrari, crec que portarà una trista seqüela de llàgrimes i
+de sang, Mes, com no obiro enlloc la virtualitat d'una corrent
+regeneradora, me temo que els que restaran en peu veuran tornar
+el fang al fons i les taques de verdós llot clapar de nou la
+superfície de les aigües tèrboles i mortes, que seguiran
+descomponent-se per a aliment de les plantes grasses, que no
+moriran mai, Tot aquest brogit no és pas l'extremitud d'un cos
+viu que reacciona: és sols la xanés del mosquer que formigueja,
+barallantse, sobre les nafres d'una ròssa.
+
+En Ramon feia estona que parlava excitat passejant-se amunt i
+avall de la sala, i son oncle continuava de colzes sobre la
+taula, com recapacitant sobre els amargs conceptes que son
+nebot anava vessant. Per fi, aprofitant un moment de respiro,
+li digué alçant-se:
+
+-Fill meu, te trobo més descoratjat de lo que podia esperar de
+ton caràcter, i sentiria que flaquegessis en una tasca en la
+que jo em començava d'interessar. Ja és trista la consideració
+de què aquest terrible terrabasall hagi d'ésser l'eterna faula
+del _mons parturiens_, sense que en sa mateixa gravetat s'hi
+puguen entreveure elements de reconstitució, com en les més
+graves malalties; més hem de considerar que els pobles, a
+diferència dels individus, poden aniquilar-se al darrer extrem,
+però no moren mai. El nostre poble no és ni mort ni aniquilat:
+tu ho has dit mil vegades i jo ho abono. Lo que li falta és
+consciència de la seva vida, i aquesta consciència no és per un
+tràngol que li ha de venir (per més que aquest puga empènyer la
+corrent un cop iniciada), sinó per un treball perfidiós i
+reposat. Lo que tu volies fer ara, era collir la fruita abans
+de florir l'arbre que l'ha de llevar; un excés de confiança en
+tu mateix, t'ha portat, amb el fracàs, el descoratjament. Lo
+que hi ha que fer... Mes de lo que hi ha que fer ja en parlarem
+en ocasió més oportuna, perquè ara lo que urgeix és veure com
+resolem el conflicte de casa. Recorda't que allà baix hi ha una
+colla d'infeliços, que t'esperen com el Mesies.
+
+-Si tanta confiança tenen en mi- respongué en Ramón amb certa
+displicència, -ja estaran més tranquils, perquè a hores d'ara
+ja saben que som aquí.
+
+-Ho saben?- féu el Rector amb interés! -¿I com els hi has fet
+avinent, estant la casa sitiada?
+
+-Se n'ha encarregat el mateix recader: un xicotàs decidit com
+un brau, que es menjà en poc més de sis hores la tirada que hi
+ha d'aquí a casa, i que, amb una hora de descans, ja estava
+disposat a desfer el camí, marxant tota la nit, a salt de ca,
+davant dels nassos del cavall al trot. M'ha deixat ans de dia
+part de ca l'hostal del Porxo, tirant-se pel dret a
+Serra-Bruna, decidit a entrar-hi, enc que fos a ganivetades.
+
+Després de curts moments de silenci, parà el jove de passejar,
+i, encarant-se amb son oncle amb la cara transportada com pel
+curs de noves idees, exclamà:
+
+-Homes com aquest, a muntanya n'hi ha un a cada casa. ¡Aquests
+sí que són catalans de veres, tan bon punt els hi cau la capa
+d'encongiment que els ofega! Aquests sí que m'entenen! Fins els
+ulls se'ls mullen quan els hi parlo amb l'esperit de la vella
+Catalunya.
+
+I de pensar que aquest papanates de _senyor_, tenint a mà tals
+elements, s'ha deixat engabiar com un mussol, avorrit dels seus
+mateixos... Jo, en son lloc, fóra l'amo de la muntanya...
+
+-Bé, home, bé- féu el Rector, més animat pel nou giro de la
+conversa; -ja que ara et demana, encara s'hi podrà adobar
+quelcom.
+
+-Si no és ell qui em demana, sant cristià!- exclamà en
+Montbrió, i, acostant-se-li a cau d'orella, li digué aquestes
+paraules, que el sant cristià recollí com les plantes
+assedegades el ruixim que cau del cel:
+
+-Si no és ell: és ella, la Montserrat, que s'ho emprèn: aquella
+ànima tan pura i generosa, capaça per si sola de redimir tots
+els pecats de la família i del poble; ella, el calze hermós a
+on s'hi guarda aquella sang nova, verb substancial amb què jo
+compto per a regenerar aquesta terra.
+
+
+
+III
+
+Per tot el poble ja s'ha esbombat la nova.
+
+-L'hereu Montbrió és aquí!
+
+-Ha arribat don Ramon!
+
+-Qui l'ha vist?
+
+-La Ballaruga l'ha vist entrar a la Rectoria.
+
+-I la Mariagna també.
+
+-Sí, sí. En Pere i en Baldiri, que el volien deturar, no s'hi
+han vist amb cor, perquè amb un cop d'ui els ha atuït.
+
+-Quina enrabiada tindrà el Cerdà! Veiam si s'acabarà d'una
+vegada, aquesta guineia: que ara mateix això sembla una gàbia
+de boigs.
+
+-De boigs i de malfactors -afegia una altra.
+
+I totes les comares donaven a entendre la importància que per
+al poble tenia l'arribada del jove enginyer.
+
+Poc després, aquest, que muntat a cavall creuava la plaça tot
+xano xano, se veié de seguida rodejat d'un estol de dones i
+criatures que el seguien i el contemplaven com a un
+benaventurat.
+
+-Bon dia, mestresses- les hi deia ell, tornant-les-hi
+campetxanament les salutacions que, amb la poquedat d'esperit
+característic de sa rusticitat, li dirigien. -I doncs què heu
+fet dels homes, que quasi no en veig un per medicinar ¿És que
+encara jauen els ganduls?-
+
+Les dones reien senzillament mentre que alguna afegia:
+
+-Ja pot pensar si jauen! ¡Pansé que n'hem vist cap d'anit!
+
+-Ah! Jo ho entenc- persistia en Montbrió seguint la comèdia:
+-aprofiten la saó per a fer els aixadius i goretar les terres
+de repòs. Ben fet que fan, perquè, com diu l'adagi: «Quan la
+grua va a ponent...» I ara ja deuen passar les grues: oi?
+
+I les dones seguien rient, amb la simplicitat amb què riu el
+malalt les gràcies del metge que bromeja amb sa malaltia.
+Alguna, més decidida, exclamà:
+
+-¡Massa que ho sap vostè, on són els ximples dels nostres
+homes! ¡Per aquí baix que cerquen la perduda!
+
+-I ara! Què diuen?- exclamà el jove, fent el sorprès. -Ah! És
+veritat que el Rector m'ha dit que ara quasi tots viuen de
+renda. ¿Què és cert, això? Vet aquí per què esteu tan cofoies!
+Doncs ara seran a caçar. A furar un cau, potser? Ja és
+divertit, això. Sinó que és una mica exposat si no tenen
+llicència.
+
+Les bones dones ja no reien tant. L'al·lusió era massa viva per
+aquelles infelices que, amb més bon seny que els seus marits,
+pressentien que allò un dia o altre acabaria malament.
+
+En Montbrió també deixà son posat de drol·le i digué de sobte:
+
+-I bé ¿què és lo que passa en aquest poble, que sembla que
+tothom s'hagi tomat boig? Abans jo vos veia contents en mig de
+vostres pobreses; vostres camps florien i granaven com un bé de
+Déu. Bé és veritat que ploràveu sempre de què els pactes vos
+endogalaven i de què la malvada cuca se vos menjava lo més
+substanciós; però, així i tot, encara vos ne quedava
+tantipotent per a viure pobrets i alegrets, com a bons
+cristians: que no hi ha res que donga tan bona jeia com les
+suades del treball honrat. Avui veig que tot s'és mudat. Des
+d'ací em miro els camps amb les corretjoles vives, els gorets
+per merèixer i els rostois estan cridant l'arada, i això que
+estem ja encarats amb Sant Martí. ¿És que creieu que baixaran
+els àngels a llaurar, o teniu qui vos fa un violari per a quan
+els canyats hagin fet les darreres extremituds?
+
+Callaven, les pobres dones, abaixant els caps com mig
+avergonyides davant del cavaller, que s'anava tornant més
+seriós cada vegada. Aquest continuà, alçant el braç dret amb
+posat amenaçador:
+
+-Ah, poble de Vall de Pedres! ¡Que en vas de malament! Bé és
+veritat que per tot arreu avui s'han trabocat les coses, que en
+molts indrets el poble desmandat trepitja les lleis que fins
+ara el governaven, però a vosaltres la malura vos ha tocat més
+fort que a ningú. Abans teníeu l'espina d'un amo poc
+considerat, que no us estimava com mereixíeu, perquè no us
+coneixia; avui, per desfer-vos-en, vos aprofiteu de la revolta
+i, a manca de desvergonyits que no heu trobat entre vosaltres,
+els heu fet venir de fora, clavant-vos una altra espina que
+pica més fondo que aquella; vos heu entregat a gratcient a un
+malvat que vos explota pitjor que l'amo, perquè us coneix
+massa, però que us ofereix part del fruit de les seves
+dolenteries.
+
+Prou que ho sé, on són els vostres homes! Són allà baix; a
+furar el cau, com vos deia suara. Els més desanimats van al
+davant, amb l'arma als dits, a punt de fer foc; els més
+vergonyants els hi guarden les espatlles, proveïts de sac i
+cordes, per a enfardar el fruit de la rampinya que els temptà;
+i vosaltres, les seves esposes i filles, aquí, esperant que
+tornin, qui sap si per a fer raons als que no s'hagin sabut
+aprofitar prou de la desfeta.
+
+Ah, gent de Vall de Pedres! Abans vos estimava perquè éreu
+honrats, i us planyia perquè us veia poc sortosos. Avui no us
+puc plànyer, perquè la sort vos l'heu jugada en mans d'un
+dolent; ni us puc estimar, perquè heu perdut l'honradesa,
+entregant-vos a les gaubances de la ganduleria i del furt. Els
+vostres pares vos ensenyaren a témer a Déu i a guanyar-vos el
+pa amb el suor de la cara, vosaltres, digueu-me!, ¿què els hi
+ensenyareu, als vostres fills?
+
+La peroració senzilla i concisa del jove, dita amb veu vibranta
+que ressonava fins als darrers recons de la plaça, es clavava
+al mig del cor d'aquelles bones dones, que començaren a
+sanglotar, fent protestes d'innocència i de bondat. Moltes
+d'elles començaren a agenollar-se, com si es trobessin davant
+d'un ministre de Déu.
+
+~ No, no! No soms pas nosaltres. Són ells, que obren per llur
+capritxo. ¿Què hi podem fer, pobres de nosaltres, davant de
+llurs fatxenderies? ¡Bona sorts, encara, si no ens toqués el
+rebre! No ho cregui, no, don Ramon, que siguem tan dolentes.
+
+Alguns dels pocs homes que al poble quedaven, s'atansaren,
+tractant també de reivindicar-se als ulls d'en Montbrió, que a
+cavall, en mig d'aquella gentada de dones i criatures ploroses,
+semblava un profeta del temps bíblic reptant el poble d'Israel
+per les seves malvestats.
+
+-Si vostè no hi posa un remei, el poble està perdut- avançà
+una.
+
+-Sí, sí! Vostè ho pot fer- clamaren totes a chor.
+
+-Jo?- contestà en Montbrió, amb certa aspresa.
+
+-¿I què puc fer-hi, jo, en coses que no em pertoquen? Som el
+vostre batlle, per ventura? Vosaltres podíeu fer-ho i no ho heu
+fet; vosaltres podíeu avenir-vos i conjurar-vos, negant als
+vostres homes la pau de la llar, fins que posessin seny. ¿Per
+què no ho fèieu?
+
+Aquí teniu un pobre vell, que és vostre pare espiritual. L'he
+trobat presoner, amb guardes a la porta; l'he trobat sol i
+vern, plorant amb llàgrimes de tristesa la ingratitud de sos
+filigresos. I jo us pregunto, dones: Vosaltres, que bescanteu
+els homes, ¿què heu fet per a eixugar-li les llàgrimes, al
+vostre pare? ¿Quantes de vosaltres heu anat a trucar en aquella
+porta, duent-li un consol al cor, vosaltres que tantes voltes
+hi heu trucat per a pidolar una almoina o un remei per a
+vostres mals?
+
+I d'aquelles pobres dones d'allà baix, que vostres marits i
+fills, al comando d'un brètol foraster, assetgen amb l'odi al
+cor, com el gat a la rata, ¿què teniu que dir-ne, vosaltres que
+sabeu bé que sos ulls ploraven amb els vostres i ses mans
+s'afanyaven a curar les pròpies ferides que el seu patró
+inconsiderablement vos obria?
+
+Els sanglots creixien, prenent accents d'arrepentiment.
+Aquelles dones, que abans es creien dignes sols de llàstima,
+comprenien ara que també hi tenien el seu tant de culpa en el
+sofriment de ses desditxes.
+
+-Perdó! Perdó!- clamaven moltes d'elles, encara per terra,
+mentre el cavaller procurava sortir-se del rotllo, tot dient,
+amb sa habitual tranquil·litat:
+
+-Alceu-vos, bones dones, que jo res vos haig de perdonar, ja
+que a mi en res m'haveu ofès. Els pecats contra el cel, el
+Rector vos els perdonarà si els hi confesseu; dels demés, si no
+els heu comès, no hi ha que parlar-ne: qui l'hagi feta que la
+pagui. Jo no vinc pas com a enemic del poble; vinc sols en
+defensa de les persones a qui estimo. A manca d'altra
+autoritat, jo seré el defensor dels desvalguts. Vinc sense
+armes, com veieu, perquè la justícia de Déu no en necessita. Jo
+la imposaré, la raó, a les bones, si la gent de bona voluntat
+ajuda; i si no, a les males, i allavors tots ne plorareu.
+
+I tirà pausadament carrer avall, seguit de tota la gentada. A
+la sortida del poble es parà de nou, i, girant-se vers la
+multitud, cridà amb veu ferma i pausada:
+
+-Segueixin-me els homes de bona voluntat! Dones i criatures:
+torneu enrera, i si no heu de posar l'olla al foc, perquè els
+vostres ja es guanyen el pa, amanit per les rancúnies,
+aneu-se'n a l'església i demaneu al bon Rector que us ajudi a
+pregar per vosaltres, pels vostres i per mi, perquè en bona
+veritat vos ho dic: ¡abans que caigui el dia, o posaran seny
+els esbojarrats o més de quatre no tindreu prou ulls per
+plorar!
+
+I tornà a empendre la marxa sense girar la cara, com qui té la
+seguretat de què les seves ordres no tenen retop. Efectivament:
+se triaren els homes de les dones, i aquella massa de gent,
+influïda com per art de bruixeria, formiguejà una estona en
+l'estretor del carrer, fins que per fi, capficada i mormolanta,
+prengué via carrer amunt, anant a recontar ses penes i ses
+esperances sota les naus del temple, on son vell i xacrós
+Rector procurà confortar-la amb mots de bé eixits del cor.
+
+
+
+IV
+
+Bé hi escau la soledat en els erms i boscos, a on s'hi veuen a
+penes senyals de la indústria humana; més, quan es manifesta en
+les viles i en les planes conreuades, a on cada pam de terra
+porta la impremta de la mà de l'home, ¡que n'és de trista, la
+soledat! Si heu vist una vila assolada per la pesta, si heu
+trepitjat una comarca deserta pels horrors de la guerra o pels
+cateclismes de la naturalesa, bé l'haureu sentida la tristesa
+d'aqueixa soledat, que llavors pren el nom de desolació,
+punyenta com un sarcasme, si per ventura el sol rialler
+joguineja amb tots els esclats de sa natural riquesa.
+
+Així ho pensava en Montbrió quan, al desembocar dels carrerons
+empedrats de rierencs i encaixonats per les tàpies dels horts
+del poble, s'estengué davant de sos ulls, inundada de llum,
+l'ampla vall, vorejada de boscos i herbeis, que començaven a
+enrogir-se pels primers entretocs de l'hivern. Els camins eren
+deserts. Els blat-de-moros, amb les panotxes mig  esberlades,
+tot just aprofitades les espigues com per mà mal agradosa. Les
+trumfes, mig descolgades i florejades, com per obra d'un
+massafart. Els farratjons podrint-se per les bolques, i les
+vesanes, voluptuosament assaonades, semblaven cansar-se
+d'esperar les maritals caricies de l'arada, que diposités en
+ses prolífiques entranyes la sement, signe potencial de vinents
+esplets. Per lo demés, ànima viventa enlloc.
+
+Sols més avall començaren a veure algun que altre individu, que
+marxava arrambat per les margeres o posant-se a cobert sota els
+roures dels propers boscatges i que, carregats amb fardos més o
+menys visibles, es comprenia bé que anaven de frau, per la
+dalior que posaven en fer-se fonedissos.
+
+Els acompanyants d'en Ramon ne donaren prompte l'explicació.
+Eren els fadrins de la grilla que havien iniciat el saqueig en
+les cases veïnes a Serra-Bruna, més compromeses pel senyor, de
+primer d'un modo vergonyant i aprofitant-se del general desori,
+com qui diu per a fer boca i ensenyar els aprenents.
+
+De sobte, en un girant de camí aparegué en Pascal, que es
+llançà amb grans demostracions d'alegria.
+
+-Visca don Ramon, vatualisto! ¡I quan m'alegro de veure'l!
+Repudai, i que ve just! ¡Que, si no, li dic que aquí hi ha un
+_desfècit!_
+
+En Montbrió correspongué, amb el bon humor de sempre, a les
+demostracions del seu amic.
+
+-I doncs, Pascal, què em dieu? Home! Si sembla que el dimoni hi
+balli, en aquest poble. I...poc a poc: de quins sou, vós?
+Perquè ara vaig comprenent que això s'ha de preguntar, per no
+trobar-se en un compromís.
+
+A la broma d'en Montbrió en Pascal hi contestà en sèrio:
+
+-No me'n parli, home! Si ara mateix ni un ho sap.- I,
+acostant-se més al jove i baixant la veu, afegí: -Si es tractés
+només que d'aquest pudai de mal-fart, li juro que no m'hi
+enquimeraria pas gaire, a fe a fe; mes... aquella senyora,
+pobreta, que és tota bondat, ¡quin fart de patir de cos i
+ànima, la santa dona! I aquelles dimoselles? La pubilla, que li
+juro que és d'allò que no hi ha i que es va decandint, pudai!,
+com una candela de xavo... Li dic que per elles soles me
+perdria!
+
+I decantava cap al jove sa cara migrada, repelosa com una
+escorça de roure; on brillava tot un mar d'expressió i de
+sentiment.
+
+-Per més que... no es cregui, don Ramon- afegí, -que això va
+mal! Aquest brètol del Cerdà ho ha empastifiat de tal manera,
+que ara mateix aquí no hi podrem viure, ni rics ni pobres. Això
+no s'havia vist mai!
+
+I amb aquella verba especial, que tant divertia a en Montbrió,
+començà a donar compte de tot lo que sabia i de lo que
+suposava, interrompent-se ell mateix a cada pas.
+
+-Ara ja ho sap tothom, que vostè és aquí. Jo mateix vinc
+d'innovar-ho an en Llissàs. I ¿sap com ho he sabut? Doncs venia
+de rebre ordres d'en Llisàs i m'encaminava, fora camí, dret a
+la Rectoria, quan me veig venir an en Baldiri i els demés que
+estaven de punt vigilant el pobre Rector... ¡Ja ho deu saber,
+que a Mossèn Joan me'l tenen vigilat com un pres, pobre home!
+Aquest sí que és un altre màrtir que em trenca el cor. I ¿ha
+vist com està xafat? Les penes se'l mengen, sant home; i, no es
+pensi, que li ve tant d'aquí baix com d'allà dalt- senyalant
+successivament a Serra-Bruna i el poble. -Doncs, com deia,
+baixaven rabents... Jo que dic: «¿Qui repudai els empeny, an
+aquests, que tant rodolin?» Jo que els crido: «Què hi ha,
+nois?» Res... per avall... Només en Baldiri m'ha fet una mueca,
+com volent dir: «Si, fes l'orni, manu...». Jo que dic: «Això és
+que ha arribat don Ramon o la Guàrdia Civil. Més amunt una dona
+m'ha dit: «És l'hereu Montbrió, que és arribat ara mateix».
+«Ah, pudai! Ja jo deia... I ara aquests corren a avisar-ho al
+Cerdà. Jo que giro cua, i cap a contar-ho an en Llissàs; que ja
+era allà baix, a les anques del món. No n'ha està poc, de
+content! Perquè l'home, de coratge, ja en té però li dic que
+s'hi veu verd amb tot això. «Vés! Busca'l corrents, m'ha dit, i
+digue-li que vinc tot darrera!» I aquí el té: vegi'l.
+
+L'altre feix de nervis d'en Llissàs ja apareixia al lluny, i no
+trigà pas gaire en adjuntar-se a l'estol d'en Montbrió,
+saludant-lo amb l'efusió del que, empenyat en un mal negoci,
+veu acostar-se-li un bon puntal. Espontàniament i sense que
+ningú, ni el mateix Montbrió, ho estranyés ni discutís, semblà
+quedar convingut que aquest era el general i aquell el seu
+segon. Així, s'apressà a donar-li compte de lo que havia fet i
+de com estava la cosa, afegint tot sovint: «Ara, vostè dirà lo
+que cal fer», o «Si a vostè li sembla, es podria fer això o
+allò».
+
+Com ja feien un grupo massa visible, s'havien ficat en el
+primer terme d'un bosquet proper, a on celebraren una mena de
+consell de guerra. En Montbrió parlava poc, però escoltava
+molt, imposant-se bé de la situació, Se limitava, de quant en
+quant, a fer preguntes concises, per exemple:
+
+-Quants creieu que són els més desesperats?
+
+A aquesta pregunta hi contestà en Llissàs ornamentant ses
+paraules amb tota la riquesa de sa mirada expressiva.
+
+-Ja veurà: ens hem d'entendre. Si, com fins ara, no hi ha qui
+puga rebatre el Cerdà, compti que tot el poble és d'ell. Si
+surt algú que amb una mica de sort li faci cara, ja li responc
+que de prompte li pendrà la meitat de les forces.. ¡Bèn
+dolents, dolents...! Cregui que no passen de dues dotzenes,
+comptant-hi els forasters, i encara aquestes dues dotzenes són
+temibles com a braços del Cerdà. Sense ell... uns amb altres
+per un got de vi se'n faria lo que es volgués. ¡Ara, tingui ben
+en compte que el Cerdà val per tots! ¡Pensi que és dolent com
+un mal gra, que està endimoniat fins dalt de tot, i, com que
+està compromès fins a l'ànima, farà el diable quatre al
+jugar-se el tot pel tot. Cal reconèixer-ho, don Ramon: la
+situació és grave, compta amb bons padrins, i aquest home no
+s'aturarà davant del més gros disbarat.
+
+Resumint el resultat de la conversa, en Montbrió en deduí que
+en Llissàs no duia cap plan concret, ni es sentia amb prou
+forces per a fer resoltament cara al Cerdà. Sols, portat per
+l'instint de conservació i sublevat pels desmans que aquell
+cometia, havia procurat realçar l'esperit dels veïns de millor
+voluntat, per veure si li posaven un fre. En part ho havia
+lograt, però en trobava molts que no s'atrevien a declarar-se,
+per temor de quedar en pitjor situació si fracassaven.
+
+Ara li tornava a preguntar:
+
+-Vegi, doncs, què podem fer.
+
+En Montbrió es mostrà poc explícit, potser perquè tampoc tenia
+un plan ben concret. No obstant, n'insinuà un.
+
+-Jo- digué -me'n vaig a Serra-Bruna.
+
+-Oidà! I que aviat ho ha dit!- interrompé en Llissàs. -No veu
+que no el deixaran passar? I com vol anar-hi?
+
+-A les bones, si puc, i si no... com pugui; però jo abans d'una
+hora, si som viu, seré a Serra-Bruna- contestà impertorbable i
+sense afectació el jove. -Un cop dins, completaré el meu plan.
+Probablement convocaré a tothom i allavors és precís que
+vingueu tots, barrejats uns amb altres, amb posat de pau.
+Entretant, féu córrer aquesta veu i que ningú falti.
+
+Encara que vagament expressat, s'entreveia la idea d'en
+Montbrió i tots l'aprovaren. Sols en Llissàs repetia fent
+mueques:
+
+-El Cerdà, el Cerdà, és qui em fa por! Recordi's de què disposa
+de més de quaranta homes armats. S'ha de gastar molta mònita,
+don Ramon.
+
+-Mònita?- féu aquest. -No en conec sinó una, aplicable al cas
+present: procurar fer obrir els uis als de més bona fe i
+desemmascarar els malvats. Aquestos botaran, ja ho sé, i serà
+precís opósa'ls-hi els desenganyats. Si això no dóna resultat,
+doneu-ho tot per perdut. Ja serà sols qüestió de la defensa
+individual. Ara vosaltres escampeu en totes direccions la nova
+de què jo porto la pau. Feu que vegi força cares amigues entre
+la colla. Estigueu tots a la mira, i... del demés Déu dirà.
+
+I, quedant-se sols amb quatre o cinc dels menys compromesos,
+seguí el camí cap a Serra-Bruna.
+
+
+
+V
+
+No trigaren gaire a veure petits escamots de gent, estacionats
+a les envistes de la masia de Serra-Bruna que es dibuixava al
+fons, severa i silenciosa. Semblaven volades de corbs que
+sotjaven pacientment les darreres extremituds de la bèstia
+estimbada, amb les carns de la qual esperaven deleitar-se.
+
+En Ramon es desvià. per a estudiar la possibilitat de forçar el
+siti passant per llocs excusats; però, veient-ho difícil, tornà
+al camí ral, seguint avant.
+
+Sa aproximació devia haver ja sigut notada, perquè es produí
+algun moviment d'anants i vinents, particularment en un dels
+escamots que ocupava el camí en la mateix línia del siti. En
+mig d'aquest hi descollava el Cerdà, amb sou aire petulant,
+vestit de gorra de pell, gec pelut, calces amples i la manta
+ratllada, caient-li a grans plecs del muscle esquerre. Duia a
+l'espatlla una tercerola.
+
+En Montbrió no abandonà son posat indiferent, i parà la marxa
+fins a topar-se amb el capitost, que, veient-lo venir, estava
+palplantat al mig del camí.
+
+-Bon dia, bona gent!- digué llavors, amb la major naturalitat,
+salutació que sols fou dèbilment contestada per alguns de la
+colla, però no pel Cerdà que, amb la vista fixa sobre el
+cavaller, semblava que se’l volgués menjar.
+
+-I això?- continuà aquest en el mateix to. -Què estem de gales?
+¿Què esperem el Bisbe, potser?
+
+La xulada féu tan poc efecte com la salutació. Sols els més
+innocents mig rigueren; els demés semblaven tots preocupats,
+com si esperessin alguna cosa més sèria. Els llavis prims del
+Cerdà es desplegaren sota un nas d'òliva, i sos ullets vius
+accentuaven sa penetrant intenció.
+
+-Lo que esperem- exclamà en to imperatiu, -a vostè poc li
+importa. Lo que convé és saber vostè qui és i a on va.
+
+El jove es posà prompte a l'altura de les circumstàncies, i
+sense perdre l'aplom li respongué:
+
+-Qui som jo, no tinc pas de dir-vos-ho, com tampoc necessito
+preguntar-vos qui sou vós. Jo faig la meva via i passo pel camí
+ral. ¿Què hi ha que dir en això?
+
+-És que el poble està en estat de siti i aquí no passa ningú
+sense els passaports del _Presidente de la Junta
+Revolucionaria_
+
+Dient això, el Cerdà es despenjava la carrabina de l'espatlla,
+tot quadrant-se al mig del camí, amb posat de ferma resolució.
+
+Era inútil discutir amb un home que ja presentava les forques
+per davant, i el jove li medí d'un cop d'ull tota la malignitat
+d'intencions. Ademés, els moments se feien crítics, ja que
+l'espectatativa del xoc que anava a produir-se entre els dos
+personatges atreia els grups d'armats. Dintre pocs moments en
+Montbrió en seria voltat i impossiblitat de lliurar-se de les
+grapes del Cerdà, que no desaprofitaria pas l'ocasió de
+destruir la darrera esperança dels sitiats. Calia, doncs,
+aprofitar aquells instants en què l'enemic estava encara
+descuidat, en espera d'una agarrada que, més o menys llarga,
+estava sols al començament.
+
+Així ho comprengué el jove, amb admirable rapidesa de
+pensament, i, sense cap senyal de transició, passà de la
+tranquilitat que aparentava a l'acció més enèrgica. Replegà les
+regnes, ensems que clavava sense compassió els esperons al
+ventre de la pobre bèstia, que, al sentir-se tan brutalment
+obligada, llançà un ruflet de dolor i, redreçant-se com un mal
+esperit, botà per sobre els del grupo, que, sorpresos de la
+violència de l'inesperat moviment els hi faltà temps per a
+fer-li lloc. El Cerdà, que era el primer, collit en el mateix
+moment en què anava a encarar l'arma, entrebancat amb la manta
+que li privà la llestesa de l'acció, rebé una forta refregada
+que el féu giravoltar i mig caure de morros damunt la margera
+del camí.
+
+-Alto! Alto! Foc a ell tothom!- cridava renegant com un
+condemnat, i, tot redreçant-se, acompayava l'acció a la
+paraula. La seva bala passà brunzint i esfullant els arbres del
+camí. Se seguí un espetec d'escopetades; però, fos que no hi
+havia prou mala sang o fos perquè lo sobtat i atrevit de
+l'acció els deixà a tots glaçats, lo cert és que l'ordre del
+Cerdà s'obeí massa tardanament per a fer bona punteria, i els
+més restaren bocabadats, mirant-se com s'allunyava el cavaller
+aplanat sobre la bèstia allomada, fins arribar al portal de la
+masia, que se li obrí de bat a bat.
+
+
+
+VI
+
+-Basi, cadascú al seu lloc!- cridà en Montbrió, separant-se
+dels que joiosament li donaven la benvinguda. I enfilà l'ampla
+escala amunt, saltant els graons de dos en dos.
+
+Mig enlluernat per l'esclat de sol que deixava a fora, a penes
+s'adonava de l'ombra graciosa d'una dona que, mig esvaïda sobre
+el catxapit de ferro, l'esperava al replà de davant del
+vestíbul. La llum que queia de la claraboia, il·luminant-la pel
+cim de la testa, feia joguinejar, com una boirada de primavera,
+una tofa de cabells artísticament descuidats sobre son front.
+Sos ulls, encesos per l'insomni i les angúnies, brillaven
+plorosos sota ses negres celles, i sa boca, tristament plegada,
+no jugava quasi amb els clotets d'aquelles galtes abans tan
+xamoses i ara ben desmaiades.
+
+Ses mans s'allargaren dolorosament vers el jove, que,
+adonant-se'n, es parà corprès. Aquella malencòlica visió de
+linies ascètiques i pures, de tal manera transparentava els
+sofriments de l'ànima aclaparada per un dolor sense expansió,
+que, malgrat sa bellesa, que sintetitzava totes ses aspiracions
+i follies d'artista enamorat, li produí un sentiment de pietat
+profundíssima. Més, encara, quan sentí sa veu dolça i baixa com
+un sospir que li deia:
+
+-T'he vist venir i aquells trets se m'han clavat al mig del
+cor, penedint-me greument d'haver-te cridat. Perdona'm, que no
+pensava posar en perill la teva vida. Has pres mal, estimat del
+meu cor?
+
+-No, hermosa- féu ell, prenent-li ambdues mans i rabejant-se
+dins la dolorosa serenitat de ses mirades. -No, hermosa; allò
+eren salves que galejaven la bona arribada del teu enamorat.
+
+La delicada transposició del jove féu somriure amargament la
+donzella.
+
+Aquell continuà, tot menjant-se-la amb els ulls:
+
+-Te trobo més hermosa que mai, però traspassada d'un modo que
+em trenca el cor. ¿Què estàs malalta, filla?
+
+-Si, malalta d'enyorament, de passió d'ànima i... de tan fingir
+un valor que fa temps que el som acabat. ¡Prou que t'ho contava
+en mes cartes, però tu no me'n creies!...
+
+-Sí, que te'n creia, filla- contestà en Montbrió amb
+exaltament, adonant-se de què s'enfosquia encara més la cara de
+madona adolorida de la seva estimada. Sí, que te'n creia, i Déu
+sap la guerra encesa en què es debatia mon cor, bategant d'amor
+per tu i cruelment injuriat per ton pare. ¿Creus tu que es
+resolen tan fàcilment els plets en què s'interessa un cor
+bàrbarament partit en dos? Allavors me semblava que cedir massa
+aviat era egoisme, mes ara penso que l'egoisme estava en fer-me
+sord a vostres penes. M'afalagava el veure'm solicitat d'allà
+on havia sigut rebutjat com un captaire, i trobava, fent-me
+gruar, un refrigeri a les ferides de mon amor propi. De lo que
+no m'adonava, desventurat de mi, era que amb mes grolleres
+satisfaccions xipollejava sobre un cor innocent i del qual mai
+he sigut prou digne. Me n'arrepenteixo de veres i t'ho confesso
+perquè em perdonis, vida meva. Me perdones: oi?
+
+No l'havia de perdonar, pobra noia! sols que no pogué
+manifestar-l'hi sinó amb tot l'arrobament de sa fesomia, que
+passà com de mort a vida, perquè en aquell instant aparegué la
+Loreto, que, més arrabatada que sa germana i més disculpada
+pels pocs anys, se llançà inconsiderablement al coll del jove,
+plorant com una Magdalena. A poc comparegueren les minyones del
+servei, també plorant d'esperança, com els nàufrags a l'obirar
+la llanxa de salvament.
+
+Al vestíbul hi trobaren a donya Dolors, que es desféu en iguals
+demostracions. Sa figura esllanguida i sa cara demacrada i
+malaltissa, afectaren extraordinàriament el jove, ja prou
+arrepentit d'haver retardat tant un auxili que poc abans hauria
+sigut relativament més fàcil que ara.
+
+-Senyora- exclamà, procurant reaccionar-se a si mateix, un poc
+desconcertat per aquelles manifestacions que sa arribada
+provocava, ni més ni menys que si ell fos l'únic amparo de tots
+aquells sers desvalguts: -m'han cridat i aquí em tenen. Vegin
+en què els puc servir. Disposin de mi per quant me creguin
+necessari.
+
+La bona senyora no pogué respondre sinó amb sanglots i mitges
+paraules, que demostraven el decaïment de sa naturalesa,
+gastada per tants mesos de sofriments físics i morals. Fins
+semblava que s'anés a desmaiar, i en Ramon, prenent-la, amb el
+carinyo i familiaritat d'un fill, per la cintura, l'obligà
+amorosament a asseure's en un pròxim sofà, tot provant de
+portar-li ànim i consol.
+
+En aquell moment s'obri poc a poc una porta, i en son llindar
+hi aparegué la silueta de don Eudald, dibuixant-se dèbilment
+sobre la fosquedat del passadís que duia a l'estudi. Desfardat,
+amb la roba plorant-li damunt del cos, esllanguit a força de
+perdre greix, i amb la barba de quinze dies, talment semblava
+un espanta-pardals que es mogués a impuls del vent.
+
+Féu alguns passos dins de l'estància, i quan en Montbrió,
+posant-se de peu, anava a sortir-li políticament a l'encontre
+per a saludar-lo, se li encarà i, amb veu més forta del que
+podia esperar-se de son aspecte, exclamà:
+
+-Ah! És l'hereu Montbrió, el profeta de les desgràcies, el que
+tocava a rebato clamant revolució. Aquí la té, la revolució; ja
+s'han trabocat totes les coses, tal com vostè volia; ja lo de
+baix va a dalt i tot lo que abans mereixia respecte ja ho té
+ara per terra! ¡Ja no hi ha Rei que governi ni Papa que
+excomuniqui, i la gent de bé es veu perseguida com les feres!
+¡Aquí els té, els de la sang nova, assedegats de la dels que
+tenen alguna cosa per perdre! ¡Vaja, que ja pot estar content
+de la seva obra!
+
+Aquest parlament, en boca de l'home que creien aniquilat pel
+pes dels contratemps i per l'arrepentiment (inútil per tardà)
+dels propis actes, féu en aquelles atribulades dones igual
+efecte que el barbol del tret quan ix d'una escopeta que tothom
+creia descarregada. Comprengueren, amb estupefacció, que
+l'enxiquiment d'esperit que tenia a l'home en els primers
+límits de l'estupidesa, no era sinó efecte del terror per les
+desgràcies presents i futures que havia provocat, però no fill
+del convenciment moral del propi mal procedir, i que la vista
+de la persona a la qual, en sa mesquinesa de sentimens,
+continuava atribuint la font de ses desgràcies, li havia
+revetllat totes ses antigues antipaties.
+
+No fou menys terrible l'efecte que produí a en Montbrió.
+L'espectacle llastimós d'aquell home que gallejava sense to ni
+so, no tenint esma per a sortir-se sol del mal pas en què, per
+sa inqualificable tossuderia, es trobava; lo punyent de la
+injustícia que amb ell cometia, suposant-lo autor de lo que amb
+tant d'empenyo havia profetitzat, i potser la desil·lusió que
+li causà al compendre que son ofensor no li estimava en res
+l'auxili que venia a oferir-li, fins amb perill de la vida, lo
+qual semblava canviar son brillant paper de redemptor en el
+d'un vulgar trapasser que es fica en lo que no li pertoca, li
+portà una glopada de fel al cor, produint-li tal rebull de
+sentiments, que havia d'esclatar en una d'aquelles tempestats
+pròpies de son temperament apassionat. Oblidà circumstàncies de
+temps i lloc, no es recordà de què es trobava en casa agena, en
+presència de dones aclamaïdes per les penes, ni tan sols de què
+entre elles s'hi trobava ella, la seva estimada, el gran amor
+de la seva vida.
+
+-Vostè s'enganya, don Eudald- començà a dir amb veu reposada,
+però que havia de fer la creixença del tro. -Vostè s'enganya:
+els revolucionaris que hi ha allà fora, no els he fet jo, sinó
+vostè. No són els meus: els de vostè, són. Aquesta sang que
+bull sota les tàpies de la casa i que es frisa per la
+destrucció i pillatge, no és la sang nova per la qual jo
+clamava i clamo encara. No; és la vella, la sang recremada pels
+agravis de vostè i emmetzinada pels desprecis i l'abandono de
+l'_iglésia conservadora_  del propi benestar en que vostè
+combrega. Són els infeliços parcers, als quals vostè disputava
+la meitat de les suades, perquè deia que amb els dos terços
+s'hi feien rics i orgullosos, i a vostè li convenien pobres i
+humils, carregant-los per tornes les talles, la llavor i el
+delme; són els menestrals, als quals vostè edificava amb
+exemples d'equitat, carregant-los les contribucions que es feia
+rebaixar per sos padrins de la política; són tots aquells a qui
+disputava les engrunes de l'empriu, esclafant-los amb les
+sentències injustes, comprades a pes d'or... No m'ho negui,
+perquè estic disposat a tirar-li les proves per la cara. Són,
+en fi, aqueixa plebe que el senyor, a cops de peu, llançava als
+braços d'altre perdulari que els acabava d'escorxar per son
+compte, explotant sa pobresa i sa ignorància.
+
+Però ara, per virtut d'un sacudiment precursor d'altres de
+pitjors, s'han escapat del jou d'aquesta justícia convencional,
+de la qual vostè s'aprofitava tan bé, tot bescantant-la per
+cara i dolenta, i... aquí els té, reclamant lo que creuen seu i
+que s'ho pendran, perquè aquells padrins que abans li guardaven
+les espatlles... prou feines tenen per ells.
+
+I sap a on són els meus revolucionaris? L'hi diré per a sa
+major vergonya. Són darrera el cèrcol d'eixelebrats que envolta
+la casa, promptes a fer quelcom en favor d'aquell que en sa
+vida ha fet res per ells. I jo mateix, aquí em té, fins amb
+perill de la vida, oferint-li mos bons oficis, creient-lo
+redimit pels desenganys i l'experiència, no pensant mai que qui
+no ha sabut fer-se respectar per la rectitud i justícia dels
+seus actes, ni ha tingut coratge per a fer cara a les
+situacions que amb son orgull i falta de sentit comú s'ha
+creat, fóra capaç d'insultar al que li allarga la mà per a
+salvar-lo.
+
+Quedi's en nom de Déu, miserable sibarita de la poltroneria-
+afegí, dirigint-se vers la porta. - Surti-se'n com pugui de la
+tarenyina que vostè mateix s'ha teixit, i... perdoni de
+l'enfado. Però no me n'aniré sense dir-li que el faig
+responsable, davant de Déu i dels homes, de les desgràcies que
+atreu sobre sa desditxada família, tan innocenta de les seves
+baixeses com malaguanyada per qui, havent sigui bo per a
+embolcallar-la en una atmosfera d'odiositat i desprestigi, és
+incapaç de defensar-la com un home que s'estima.
+
+¡Bé n'havia rebudes, don Eudald, d'envestides del jove
+enginyer, que diferents vegades l'havia sufocat amb la seva
+sàtira punyent i crua, però mai l'havia reptat amb tal feresa,
+ni l'havia anorreat amb aquella contundència de boig! Ses
+paraules li caigueren a sobre, com garrotades, i el darrer
+pàrrafo, sobretot, el féu caure aplomat sobre un silló, com un
+bou sota la massa del carnisser.
+
+I ¿què direm d'aquelles pobres dones, arrossegades de conflicte
+en conflicte, que quan, ja al fons de l'abim i amb l'aigua al
+coll, donaven els darrers crits de misericòrdia, sentien
+esborronades com l'home fatal que les havia perdudes, sense
+esma ja per a valer-se a si mateix, rebutjava encara, rencorós,
+la mà generosa que els hi oferia la d'arrera esperança de
+salvació? Son desconsol fou tan intens, que en Montbrió se
+n'impressionà fortament. Donya Dolors, presa d'un gros
+trastorn, se li tirà als peus, pregant-li que no fes cas
+d'aquell boig suïcida, que ja no sabia lo que es deia, i que no
+les abandonés en aquell trànsit de mort. La Loreto, repenjada
+al seu coll, li banyava el pit amb ses innocents llàgrimes; en
+tant que les minyones del servei, de genolls per terra i
+plorant llàgrimes vives, li barraven el pas de la porta.
+
+En quant a la Montserrat, cas estrany (i l'explicació del qual
+és difícil desentranyar dels més fondos replecs del cor de la
+dona), en els moments en què en Montbrió triomfava, alçant-se
+com un déu irat sobre aquella trista i desvalguda família que,
+postrada a sos peus, li implorava perdó i misericòdia, ella, la
+deixebla convençuda, la seva enamorada, la que s'emmirallava en
+sos ulls i li dedicava tots els sospirs de la seva ànima, el
+deixà per a córrer als peus del pobre i vençut autor de totes
+les seves penes, a qui prodigà les més tendres carícies.
+
+-Pare!- li diu, amb sa veu flexible i carinyosa. -Per què és
+tan cruel amb nosaltres? ¿Què li hem fet perquè ens vulgui
+perdre, fins perdent-se vostè mateix?
+
+Hi ha, entre els experiments de la física recreativa, el de la
+_nota simpàtica_, a qual única vibració es commou la flama
+d'una candela cada vegada que ressona en mig dels ruixats
+d'harmonies d'una tocata. No sé si això és prou bona
+comparança, per a  explicar lo que li succeí a don Eudald al
+sentir la darrera frase de la seva filla. Li vingué com un
+tremolor, i una suor freda inundà son cos. Després sentí com si
+se li esquincés alguna cosa a dins del cor, i, nuant-se-li la
+gola, començà a sanglotar i a vessar abundoses llàgrimes, ell
+que en mig de
+totes ses tribulacions, de sos terrors, de sos desenganys i de
+tots els rebregaments de son amor propi, no havia pogut mai
+vessar-ne ni una.
+
+-Filla meva!- cridà amb veu afònica i prenent-li la cara entre
+ses mans. -¿Què puc fer-hi jo, si som d'una manera que sembla
+com si les veus de la raó no poden entrar en mon cor sinó a
+punyalades?
+
+En Montbrió, que, desconcertat i sense saber què fer, pugnava
+per tornar a donya Dolors en son seti, copsà al vol aquell crit
+de suprema agonia de don Eudald, i, amb son temperament
+admirablement afinat, ne comprengué tota la transcendència.
+Aquell esperit enterc, rebelde i orgullós, aquella ànima que
+encara bategava irreductible dins un cos sense esma, aplanat i
+desfet, estava en la seva crisi. I ell, que l'havia tantes
+vegades apunyegat sense compassió i que ara mateix acabava
+d'aglanar-lo amb el pes de la catilinària més coenta que havia
+pogut, en son despit, conjuminar, se'n sentí vivament
+interessat.
+
+Se li assegué al costat, i prenent-li les dues mans, amb les
+quals escondia son plor, tal com se fa amb un nen a qui es vol
+afalagar, li digué, amb sa veu clara i reposada:
+
+-Don Eudald: miri'm a la cara!
+
+El pobre home obeí maquinalment. L'altre continuà:
+
+-Vostè m'ha tingut sempre per un eixelebrat, per un
+busca-raons, fins per un descamisat, però crec que mai m'ha
+tingut per un embustero. És veritat?
+
+Doncs, així- continuà, veient que don Eudald assentia, -creurà
+lo que vaig a dir-li ara. Vostè i jo no hem sigut mai amics,
+tal volta perquè no ens hem entès. Potser jo no he distingit
+prou en vostè lo que són idees del seu temps i influències del
+medi en què ha viscut sempre, és a dir, pecats de la seva època
+i de la seva escola, i al personalitzar mos atacs, he sublevat
+son amor propi, portant-lo a extremar sos procediments. En
+canvi vostè, imbuït d'una escola plena de respectes humans,
+adoradora del fet consumat i de l'ordre material i que, demés,
+professa la teoria de què sols els vells saben alguna cosa,
+m'ha pres per un criatura sense judici i fins sense educació ni
+vergonya, i me li he fet antipàtic.
+
+Per primera vegada, don Eduald trobà que s'identificava amb les
+idees d'en Montbrió, començant a assaborir els efectes d'aquell
+bàlsam misteriós amb que aquest ungia les ferides per ell
+mateix obertes amb sa franquesa salvatge, i que tenia la
+propietat d'acabar-li de rendir el cor. Ho demostrà fixant-li
+dolçament els ulls a la cara i aclarint-se-li un poc sa
+embotornada fesomia.
+
+-Ara- continuà en Ramon, que no el perdia de vista -començo a
+pensar que vostè val més del que em creia i espero que amb el
+temps vostè també rectificarà son criteri respecte a mi.
+
+Mes d'això ja en parlarem llargament un altre dia- continuà,
+veient que don Euduald arribava fins a mig riure entre els
+pellingos de sa cara marcida. -Ara, anem al cas, que el temps
+és curt.
+
+No tinc pas de ponderar-li, don Eudald, que la situació de
+vostè i família en aquest moments és gravíssima. Per no
+tornar-nos a enfadar, no esbrinem pas de qui és la culpa;
+consignem el fet i fora. El país està en plena revolució, i no
+hi ha avui més autoritat que la que cadascú es pren i sosté amb
+son major o menor prestigi. Vall de Pedres està en mans d'un
+enemic jurat de Serra-Bruna, home sense escrúpols ni
+consciència, i aquest ha concitat el poble contra vostè, aquest
+poble entre el qual vostè no ha sabut sembrar-hi ni una llavor
+de carinyo... Aquesta és la veritat, don Eudald, si val a
+dir-ho, perquè fins els pocs elements que estan disposats a
+ajudar-los, és sols per la cara d'aquestes bones senyores i tal
+volta per instint de pròpia defensa.
+
+La fesomia del senyor tornà a enfosquir-se, començant de nou a
+sanglotar, i dirigint-se vers sa filla gran, que seguia
+aclofada a sos peus, exclamà:
+
+-Com vos he perdut, filla meva ¡Perdoneu-me, si us plau!- I
+dirigint-se a en Ramon, afegí: -¿I bé, què tinc de fer, ara,
+pobre de mi?
+
+-Rendir-se a discreció, don Eudald.
+
+-Rendir-me? Déu meu! ¿ I no estic pas prou rendit, encara?
+
+-Rendir-se vull dir abdicar de la seva autoritat; donar poders
+a la seva familia, si és que amb mi no té prou confiança;
+despullar-se de tot residu d'orgull inútil i d'amor propi fora
+de lloc.
+
+-Orgull! Amor propi! Li juro que ho he ben acabat tot. La idea
+de què aquest orgull i aquest amor propi m'han fet jugar la
+sort d'aquestes infelices dones, únic amor de la meva vida, me
+rosega el cor. Obrin com vulguin, sense cuidar-se més de mi. Si
+té algun plan, executi'l; però aviat, perquè jo pugui veure
+fora de perill els meus, i ja no demano res més a Déu.
+
+-Sí que el tinc, el plan- exclamà en Ramon amb resolució; -però
+és un plan dels resultats del qual no puc respondre, sinó
+disposant de l'omnímoda confiança de tots vostès i de plens
+poders per a obrar; perquè, per a salvar els interessos
+personals, potser serà precís sacrificar... bona cosa dels
+interessos materials.
+
+-¡Sacrifiqui-ho tot, don Ramon, inclòs jo mateix... però que es
+salvin aquestes pobretes, a les quals tant he fet sofrir!
+
+I empresonant amb una abraçada la seva esposa i filles, que
+atretes per sos accents de compunció s'havien arrupit a son
+entorn, exclamà:
+
+-Dolors! Filles meves! És ara, apagada la darrera espurna
+d'amor propi que em cremava les entranyes, que començo a
+compendre que el vostre amor és l'única aspiració noble i
+divina que he sentit en la meva vida.
+
+I en Ramon de Montbrió, de peu, creuat de braços, observà que
+tota la família de Serra-Bruna, feta un cabdell a ses plantes,
+podia abrigar-se allò que es diu, amb un davantal.
+
+
+
+VII
+
+-Missenyor m'ho acaba d'innovar- deia en Basi, tot fregant-se
+les mans de goig, dirigint-se a en Montbrió: «Don Ramon és ara
+aqui l'amo; respecteu-lo i obeïu-lo en tot, com si fos jo
+mateix». Aquí ens té, doncs, al seu comando. Soms pocs, però
+decidits a tot. Vostè mani, que ningú li replicarà un pèl.
+
+Vejam ara si en traurem l'entec,- continuava, no podent ocultar
+la seva satisfacció, -que li asseguro que m'han fet posar els
+cabells blancs. Basi aquí, Basi allí: sempre en Basi per tot, i
+en Basi no podia fer res de profit. Missenyor, espatarrat i
+sense esma per res, no fent ni deixant fer, que és lo pitjor;
+missenyora, sempre malicosa i feta una esponja, i encara sort
+de la Montserrat, que té un esperit com un brau i un cor que no
+l'acaba mai. Mes una senyoreta... ja se sap, què pot fer? Jo
+prou el tenia el meu plan, però...
+
+-Vejam-lo, doncs, el vostre plan- féu breument en Ramon.
+
+-Es molt senzill: això sí, s'ha de pegar falconada a la bossa
+de missenyor, perquè... ja se sap que no es fa pas xocolata
+sense cacau, i quan convé... Doncs, vegi lo que hi ha que fer.
+La gallardia del Cerdà consisteix en què disposa de més de
+quaranta homes armats, als quals paga (de la bossa del comú,
+ei!) dues pessetes diàries; doncs fer córrer la veu de què aquí
+se'n donen tres, i abans de dos dies ne tindrem més que no en
+voldrem, i... allavors, ja me n'encarrego jo de posar-li les
+peres a quarto, a aquell brètol...
+
+-Ai amic Basi, que n'àneu de lluny d'osques!- féu en Montbrió,
+interrompent-lo. -Ja li vull pegar, la falconada, a la bossa de
+missenyor, que dieu vós, mes no per a comprar homes a tres
+pessetes. Hem de picar més fondo i tractar de curar la llaga en
+lloc d'enverinar-la. Jo no tinc pas de defensar els
+terralloners, encara que els crec més enzes que criminals, ni
+menos al Cerdà, al que tinc en el mateix concepte que vós; però
+no s'està pas Serra-Bruna tan net de culpes i pecats, que
+puguem gastar gaires gallardies. A això hem d'anar: a què la
+causa de Serra-Bruna sigui la del dret i la justícia, no
+planyent sacrificis per a lograr-ho, i veureu, com
+espontàniament se desllinden els camps; allavors sí que podreu
+dir que són enemics tots els que tingueu al davant i
+tractar-los com a tals.
+
+-Sí, prou...- féu, tot gratant-se el cap, en Basi, que no
+comprengué pas bé lo que en Montbrió li deia, -ja ho entenc;
+però miri que el Cerdà és un mal sorge... i per aquest camí,
+quan hi arribarem... potser serà tard.
+
+-Serà tard?- respostà l'altre cloent la conversa. -Potser sí,
+si perdem el temps. Lo que convé és parlar menos i obrar més.
+¡Apa mans a l'obra!
+
+
+
+VIII
+
+De la primera feina se n'encarregaren les dones. Les minyones i
+masoveres més animoses sortiren del mas, unes cap a llevant,
+altres cap a ponent: parlaren amb les avançades i escamparen la
+nova de què el senyor Serra-Bruna convidava tots els homes del
+poble a una reunió a la lliça del mas, a on s'hi trobaria don
+Ramon de Montbrió.
+
+El cas era grave i de moment ningú es decidia, perquè, quan ne
+fou sabedor el Cerdà, es posà fet un foll, transmetent l'avís
+de què faria foc contra qui s'atansés al mas.
+
+Però el corc treballava ja en les files dels amotinats, perquè
+el nom d'en Montbrió era garantia de pau i de serietat, i més
+ara, augmentant son prestigi per l'acte portat a cap poques
+hores abans, burlant-se del Cerdà a les barbes dels seus
+saions.
+
+Pe fi, alguns, més coratjosos, escorrent-se mig d'amagat,
+començaren a entrar en la lliça. Son exemple animà alguns
+altres, que ja ho feren més descobertament; i com el Cerdà amb
+tots sos esbufecs, no s'atrevís a complir l'amenaça de fer foc,
+de mica en mica s'hi anaren aplegant, de primer molts dels que,
+a falta d'armes, recordant l'adagi que diu «en temps de belluga
+campi qui puga», anaven proveïts de sac i cordes, i després
+altres i altres, fins els armats, alguns d'ells a sou del
+Cerdà.
+
+Aquest treia foc pels queixals. Si els deixava fer, el resultat
+seria que, persuadits per en Montbrió, no sols augmentarien
+considerablement la defensa de la masia, sinó que fins posarien
+en vertader perill la seva autoritat.
+
+-A atrevit, atrevit i mig- se digué, resolent-se a jugar el tot
+per tot. -A dintre tothom!- cridà als seus. -Hem de desfer
+aquest marro, enc que sigui a escopetades.
+
+Mig plena la lliça de gent, veieren arribar el Cerdà,
+acompanyat dels seus voluntaris, inclòs la secció uniformada
+dels de Vall-llosell, al comando del Sastret, que de nou havia
+sol·licitat d'aquella Junta Revolucionària, com a gent de més
+confiança.
+
+En Montbrió fou aconsellat de barrà'ls-hi la porta, però s'hi
+negà en rodó. Ni tan sols l'entrada de la casa permeté tancar.
+Això sí, féu reforçar la guarda de l'escala i apostar alguna
+gent prop de la miranda, amb ordres riguroses de què ningú es
+fes visible ni donés senyals de vida sense les seves expresses
+ordres. De tot aquest rem ne quedà encarregat en Basi.
+
+Amb això, ja entrava el Cerdà amb gran gallardia, rodejat de la
+plana major de la Junta Revolucionària.
+
+La situació es feia imponent, i tothom estava amb l'ànima en un
+fil, fites les mirades en els dos capitostos, l'un verd de
+coratge i l'altre, en Montbrió, passejant-se reposadament i amb
+les mans a les butxaques per davant de la porta.
+
+Formada la gent o, millor dit, arrenglerada al mig de la lliça,
+l'esquadra de Vall-llosell, tan prop de la porta com fou
+possible, el Cerdà, després de dirigir furioses mirades a dreta
+i esquerra i d'escopir repetidament la bilis que li pujava a la
+boca, se dirigí amb descaro a en Montbrió, preguntant amb veu
+rogallosa:
+
+-A on és l'amo d'aquesta casa?
+
+-Som jo, l'amo- féu l'altre, deixant de passejar i
+plantant-se-li tranquil·lament al davant. -Què se us ofereix,
+mestre?
+
+-Responeu amb més respecte!- cridà el Cerdà tractant
+d'imposar-se.- És el _Presidente de la Junta Revolucionaria_
+qui us parla.
+
+-Està molt bé, per servir-lo, però no hi tinc res que veure jo
+amb aquest senyor; no m'ha fet mai cap favor ni me'n deu cap.
+Me pregunteu per l'amo i us dic que som jo.
+
+-Vós, l'amo? Vós, un foraster vingut de qui sap a on. ¿I amb
+quin dret vos atreviu a dir-vos l'amo de Serra-Bruna?
+
+-Amb el mateix dret que vós us tituleu _Presidente de la Junta
+Revolucionaria_ de Vall de Pedres.
+
+La sortida d'en Montbrió, cridant tant com ell, desconcertà un
+moment el Cerdà, que acabà de despacientar-se.
+
+-Ja n'hi ha prou, de comèdia!- digué variant de to. -Vull saber
+qui ha convocat el poble, amb quin dret i a quin objecte.
+
+-Jo l'he convocat- féu l'altre seguint-li sempre el to -amb el
+dret que té tothom de mirar per sos interessos com bé li plagui
+i a l'objecte de tractar els assumptes pendents entre el poble
+i Serra-Bruna.
+
+-¡Doncs sabreu que aquí no hi ha més que la Junta
+Revolucionària per a tractar dels assumptes del poble; que
+aquesta reunió és clandestina, subversiva, il·legal i
+reaccionària, i queda des d'ara dissolta; que lo que s'hagi de
+tractar ho tractarà la Junta, un cop allotjada la gent, i no
+aquí, sinó a dalt, amb l'amo veritable, i no amb un farsant que
+no és ningú!
+
+Féu posat d'avançar, mes el jove se li quadrà al davant,
+cridant-li amb veu ferma:
+
+-Alto!- I, fitant-lo valentament a la cara, continuà; -Mestre,
+sembla que teniu ganes d'acabar-me la paciència i ho lograreu;
+ja aquest matí vos he topat al camí ral i m'heu assaltat com un
+lladre i m'heu fet foc, del qual delicte me'n respondreu al seu
+dia. Basta de comèdia!, també dic jo. ¿Qui sou vós pera a
+cohibir la llibertat d'un ciutadà honrat, que transita
+llibèrrimament per la via pública, ni menos per a assaltar-li
+el domicili sense auto judicial? Avui que als raigs esplendents
+de la llibertat han caigut les cadenes de l'esclavitud sota els
+peus del poble, fart de sofrir les vexacions dels tirans; avui
+que s'han proclamat tots els drets de l'home, fins els
+inalienables, il·legislables, indiscutibles i interminables;
+avui que la democràcia resplendeix com un sol, que la igualtat
+nivella totes les jerarquies i que la fraternitat estreny en un
+sol llaç a tots els ciutadans, és avui que veniu, en virtut
+d'uns poders que ningú vos ha dat, a ressuscitar l'absolutisme,
+proclamant-vos rei, que és igual que dir tirà assedegat de sang
+i or, a pertorbar la tranquil·litat del comú, a explotar la
+bossa del contribuient i, lo que és pitjor, a atacar la
+llibertat dels ciutadans i a comprometre les conquistes de la
+gloriosa revolució, que d'una manera tan admirable...
+
+Prova de què en Montbrió conservava tota la serenitat, era la
+humorada de voler desmuntar el seu adversari tirant-li pels
+nassos tot una parrafada d’oratòria de club, justament de la
+mateixa que hores abans ne feia sarcàstica burla.
+
+El cert és que el Cerdà perdia terreny als ulls dels seus, i
+aquest convenciment li féu sentir la necessitat d'acabar
+aquella escena, tapant de qualsevol modo la boca del jove.
+Veient-se molt superior en força material, tractà d'imposar-se,
+interrompent-lo de mala manera.
+
+-¡Calla, maleït burgès de terra baixa, rellotge de sagristia!
+Millor faries de cuidar-te del teu patrimoni; si te'n queda,
+hereu escampa, que no ficar-te en lo que no et pertoca! ¡Vés a
+veure si en queda cap, dels moltons que tondia el teu oncle!
+¿Què et creus que no sabem lo que cerques per aquí, rondaire de
+bons partits? Tu fas com els gats al febrer...
+
+I aquí buidà una frase bestialment crua, perfilada amb tot el
+relleu de sa oratoria estrafalària.
+
+Si amb això es proposava distraure a l'enginyer de son
+objectiu, fent-lo sortir de tino i precipitar el conflicte
+rebentant-ho tot, no hi ha dubte que ho logrà, perquè de sobte
+se'l veié venir verd i avançar-se vers el provocador amb els
+punys closos i tremolosos els llavis.
+
+Allavors se produí una escena curta, original i estranya, que
+els presents contemplaren esborronats i sense atrevir-se ni a
+respirar. Els dos enemics, encarats com dos mastins gelosos,
+devorant-se amb llambregades plenes d'odi, s'increpaven a mitja
+veu, lo que donava a la disputa un caràcter més violent encara.
+
+-Tu callaràs- brunzia en Ramon, -miserable desertor de galeres,
+escanyapobres arrastrat.
+
+-Guita!... guita!- bufava l'altre, caragolant-li frases
+impossibles d'escriure, d'aquelles que sols es troben en els
+diccionaris dels bordells i presiris.
+
+-Badall de l'infern, potulàs, fill de ningú...- tornava aquell:
+-vomita fins ta llengua d'escorpí per a fàstic dels gossos,
+malvat penjoll de forca.
+
+-Guita!... guita!...- repetia el digne president, guanyant-lo
+encara per la virulència dels qualificatius que eixien de sa
+boca, secs i crusos com imprecacions de condemnat, amb la
+visible diabòlica idea de portar-lo al darrer extrem i tenir
+peu per a desfer-se'n.
+
+Exasperat aquest, i avergonyit de veure's compromès en tan
+bestial contenda, se llançà en avant, agafant pel canó la
+tercerola que el Cerdà tractava d’encarar-li.
+
+-Aquesta és la meva!- cridà aquest amb ràbia; i, mentres alçava
+la grapa dreta per sobre el muscle del seu enemic, braolà amb
+veu de comando: -Voluntaris, a mi! ¡Aquest home és pres:
+lligueu-lo!
+
+Fou obra d'un instant. El braç dret de l'enginyer giravoltà amb
+moviment ràpid, son puny clos descrigué una curva horitzontal a
+tall de _boxer_ i anà a esclatar a les barres del president,
+que ressonaren amb un feréstec claqueig, tal com un cop de mall
+que caigués damunt d'un sac replè de grava. L'infeliç eixamplà
+els colzes, amb moviment de garra-tibat, i, sense dir ai!,
+caigué com un plom.
+
+Se produí una sensació tan intensa com indescriptible. Amics i
+enemics quedaren esgarrifats davant d'un fet que per força
+havia d'assenyalar la general conflagració. El mateix Ramon
+degué compendre lo crític de la seva situació, precipitada per
+sa pròpia falta de corretja, i, sense més reflexions, que no hi
+cabien en tal moment, es disposà a fer-hi cara amb tota
+l'ardidesa de son temperament fogós. Se trobava en un d'aquells
+moments únics, segons Napoleó, en cada conflicte, que decideix
+l'èxit en favor de qui sap aprofitar-lo, com si diguéssim el
+_capillum fortunae_ dels llatins, que decanta a aquesta coqueta
+vers _l'audax_ que ha sabut collir-lo al vol i s'hi llançà com
+un boig.
+
+Doncs a l'espetec d'aquella bestial punyada que al Cerdà li
+desféu la cara, fent-lo caure en basca, hi respongué un grunyit
+sord i terrible, com de fera trepitjada, chorejat per un
+criquejar de fusells que s'engallaven; però el valent jove no
+s'encongí, sinó que, encarant-se amb les files, empunyant la
+tercerola que aquell li havia deixat als dits, i amb la dreta
+encara nerviosament reclosa a tall de gladiador enfurismat, els
+hi presentà el pit exclamant:
+
+-¡Aquí el teniu, patuleios del Vall de Pedres, el vostre
+capità! ¡Vegeu-lo de morros per terra, besant la pols que jo
+trepitjava! Jo vos l'he bufetejat per brètol i brut de boca;
+l'he bufetejat i escopit com bufetejaré i escopiré al primer de
+vosaltres que s'atreveixi a repetir ses paraulades. ¡Foc a mi,
+bretulada miserable! Tireu-me, però tireu dret, si és que hi
+lluqueu encara, culs de taberna, enllepolits del vici: que, si
+no... aquí hi ha pit de sobres per a fervos dragar les bales
+que a preu de vi vos ha venut el potulàs que vos comanda!...
+
+Ni es pot escriure lo que en son foll exaltament els deia en
+Ramon als capitostos del poble, increpant-los amb una tenacitat
+que esborronava els propis amics, burxant-los de mil maneres,
+igual que el domador a les feres engabiades.
+
+-¿Qui, qui de vosaltres- tornava, -s'atreveix a sortir fiador
+d'aquest malparlat que vomita per terra la fel i el vi de les
+seves entranyes? És vostre quefe! ¡És el que heu dut a
+coll-i-bè com uns ximples, perquè us tirava els rosegons de
+la seva taula!...
+
+I atansant-s'hi més, a mida que ells reculaven, vençuts,
+esdernegats i aglanats per aquell torrent desbordat
+d'improperis, per aquell davassall d'audàcia i pel no sé què de
+terriblement suggestionador que tenien sa veu, son accionat i
+ses mirades llampegants, començà a reptar-los personalment, un
+a un, anomenant-los per llurs noms, fitant-los als ulls, frec a
+frec, fins a espurnejà'ls-hi les cares amb sa bilis encesa,
+apagant-els-hi sucessivament les gallardies, com les flames
+dels ciris de l'altar s'apaguen una a una al buf del sagristà.
+
+I ningú piulava, igual que si se'ls haguessin paralitzat les
+llengües i glaçat les mans sobre les armes que empunyaven.
+
+Sols el Sastret, que, potser per raó de l'uniforme que vestia,
+es cregué obligat a intervenir com a autoritat superior,
+s'avançà, no amb posat de desafio, sinó amb aire d'agent de
+l'Autoritat que vol complir amb son dever, o millor, a tall de
+soci de club, amb veu i vot, que surt en defensa del reglament
+trepitjat, i alçant l'espasa crida:
+
+-Companys; això és un delicte de _lesa autoritat,_ i jo en
+protesto, en nom del país!...
+
+-Vostè, senyor oficial,- exclamà en Montbrió regirant-s'hi i
+canviant de registre, amb aquella ductilitat meravellosa que el
+feia amo de totes les situacions. -¿Vostè voldria tacar els
+seus galons defensant a un escapat de presidi, a un brètol com
+aquest? No! Això no és possible. Vostè, com a militar, és el
+defensor nato de l'honor i de la justícia! Amb vostè ens
+entendrem de seguida. Entri.
+
+I, prenent-lo ràpidament pel braç, se l'emmenà cap a dintre,
+deixant-se ell conduir, de segur encantat de veure's tractat
+amb tanta cortesia.
+
+Seguidament tornà a aparèixer en Montbrió fet un argent viu, i,
+mentre feia intoduir també el pobre Cerdà, estabornit encara i
+glopejant sang, cridà al sargents del piquet:
+
+-Sargento: prengui dos números i entri.
+
+Aquest obeí, ni més ni menys que si el manés son quefe natural.
+Al replà de l’escala, mig de grat mig per força, se'ls féu
+deixar les armes en un recó.
+
+-Dos números més!- cridava de nou als del piquet, ja sense cap
+superior.
+
+Obeïren els dos de cap de fila; i, així, de dos en dos, i
+mansament, anaren entrant i dipositant les armes sense cap
+dificultat a on veien apilades les dels seus companys.
+
+Els capitostos que, sostrets un moment a la influència
+hipnotitzadora d'en Montbrió, tornaven a grunyir, com tractant
+de revifar l'esperit dels seus, quedaren, per virtut d'aquesta
+ràpida maniobra més confosos i aixafats. Començaren a
+xiuxiuejar entre ells, i, fos per temor, per vergonya o per
+previsió, se dirigiren al portal i desaparegueren sense donar
+cap ordre i seguits d'alguns, pocs, dels seus.
+
+Estudiant lo que se'n diu psicologia de les multituds, pot
+notar-se la semblança que hi ha entre l'acció de les corrents
+passionals oposades reflectint-se sobre un aplec
+d'individualitats i la de les corrents atmosfèriques esgrafiant
+ses lluites sobre la superfície del mar.
+
+En el cas present, amb sols observar aquell atapeït conjunt de
+fesomies anheloses i corpreses, podien apreciarse les diverses
+fàcies de la lluita transcendental entaulada entre les dues
+corrents que es disputaven el predomini sobre aquell petit mar
+de passions, fins a cert punt inconscients. La bufetada mascla
+amb què l'enginyer clogué la disputa, fou el període àlgid del
+procés psicològic. L'audàcia de l'un nivellava l'excés de
+forces de l'altre: les dues potències es contrabalçaven. Un
+moment de vaciHació o de feblesa per part d'en Montbrió, i sa
+influència hauria sigut retuda amb conseqüències difícils
+d'apreciar. Ara, sa bona estrella o la fe en si mateix l'havia
+salvat. La tasca més perillosa quedava feta. La fera, si no
+rendida encara, estava dominada.
+
+
+
+IX
+
+Lograt el propi domini, en Montbrió tornà a ésser el mateix
+d'abans. Una mescla estranya de febrosa activitat i de calma
+freda, un humorista empeltat de filòsop, amb una verba irònica
+i penetrant, amb deixos de fonda amargor i esclats de franquesa
+salvatge, ben a propòsit per a dirigir-se a aquella caterva
+d'amotinats, que esborronats per lo que acabaven de veure i
+sentir, l'envoltaven encara amb les armes als dits.
+
+-Al cap soms, valldepedrencs!- els cridava ardidament. -I a
+veure si m’expliqueu què hi cercàveu a Serra-Bruna, com no fos
+fer para-esqueneta al nou amo que us heu triat, pel gust de
+tenir-ne sempre un que us bati les costelles. Sembla que us
+prometia la grilla, i ben cert que vosaltres poc que hi fèieu
+escarafalls, pensant que, com estem en temps de llibertat se
+pot robar sense perill d'anar a presidi. Infeliços! Què us heu
+pensat? La impunitat, si n'hi ha, que no és pas sempre, avui
+com en tot temps és sols pels grossos, pas per vosaltres, que,
+mentre no poseu seny, sempre vos tocara el rebre. ¿Què us heu
+cregut que ha de durar sempre aquest desgovern que permet que
+un miserable escrivantot de poble es faci rei, muntant una
+moixiganga de junta i armant a costes del veïnat algunes
+dotzenes de desanimats perquè l'ajudin a fer-se els seus? Bona
+o dolenta, tornarà la llei a imperar. De bon grat o per força,
+l'ordre s'imposarà, tal volta en profit dels mateixos
+capitostos que avui empenyen i s'aprofiten del desordre; ¡i
+vosaltres, infeliços!, pagareu la pena dels que us han
+engalipat perquè els hi traguesseu les millors castanyes del
+foc.
+
+Me direu que qui tenia obligació d'emparar-vos vos havia
+abandonat i fins s'havia constituït en vostre enemic. Això ho
+he deplorat jo abans d'ara, i això mateix ha amargat la vida al
+bon Rector, que us estima més del que mereixeu. Però vosaltres,
+que heu tingut memòria pels agravis del senyor d'aquesta casa,
+no n'heu tinguda per a recordar les vegades que d'aquí n'heu
+tret beneficis en les supremes necessitats; vosaltres, que heu
+sabut trucar a la porta de la Rectoria per les vostres
+conveniències, n'heu fugit quan d'allà en sortia la veu de Déu,
+que és la de la justícia i l'honradesa; vosaltres, que en temps
+de pestes i secades heu corregut a implorar la misericòrdia
+Divina, heu renegat del Cel quan heu pensat tenir la força a
+les mans.
+
+Infeliços! Igual que els peixos heu saltat de la paella per a
+caure a les brases. Renegant d'un amo que us empobria amb una
+mà i amb l'altra us donava almoina, vos heu entregat a un altre
+amo que us roba amb totes dues, que us diu que no hi ha Déu ni
+llei perquè no us talaieu de les que ell vos imposa, que us
+parla de llibertat per a què no vegeu el dogal que us cenyeix
+el coll.
+
+I vosaltres el seguiu a ulls clucs, a aquest home, que no creu
+en el vostre Déu i que ni tan sols porta la vostra sang a les
+venes. I vosaltres, que mil voltes hau maleït ei Govern que us
+lleva els fills per a dur-los a guerrejar contra qui no us ha
+fet cap mal, vos heu fet soldats de sou, abandonant les vostres
+dones i fills a la misèria, i els vostres camps a les males
+herbes. I ell vos ha fet tastar la ganduleria, a vosaltres,
+fills del treball; vos ha imbuït instints de rampinya, que
+vostres passats no havien conegut, i us ha conduït fins a les
+portes del crim, tot dient-vos que era això un acte de
+justícia. Igual que els cans, li caçàveu les llebres a canvi
+dels ossos que us tirava.
+
+¡Ja l'heu vist, ara mateix, el vostre quefe, caigut a les
+plantes de qui no té més forces que una consciència honrada i
+la virtut de parlar clar i català, pesi a qui pesi! Mes,
+enteneu-ho bé: jo l'he castigat, a aquest brètol, per mon
+compte i raó, per lo que m'ha faltat a mi a aquesta casa, on
+tantes vegades hi havia mort la gana i deixat la mengia de la
+misèria, no per lo que us hagi faltat a vosaltres, que d'això
+no me n'havia pas comissionat ningú, ademés de què tampoc és
+tota seva la culpa, perquè ben sabut és que mentres hi hagi
+ases no mancarà qui s'estalviï d'anar a peu.
+
+Doncs ara us diré per què us he cridat, i us ho diré ben clar i
+ben alt perquè em sentiu tots. Vos he cridat per a dir-vos:
+«Malvats i lladres!». I us ho dic jo, que no m'he mossegat la
+llengua per a defensar-vos quan vos creia honrats, i us ho dic
+a la cara, sol i desarmat, contra la boca de vostres fusells.
+Si algun de vosaltres gosa fer-me tornes, que surti.
+
+Ja n'estava ben guardat, en Montbrió. Aquella massa de gent
+senzilla, més esgarriada que perversa fascinada i corpresa, de
+primer, per aquell braç de ferro i aquell temperament atrevit
+que en un sol moment i pel sol esforç de sa persona havia
+esmicolat la potència que tenia tot el poble sota el peu,
+esllomits i esdernegats pel xàfec de veritats incontestables
+que els hi tirà damunt amb aquell parlament que tan bé
+desentranyava un a un els sentiments dels seus cors, es
+trobaven igual que els primers pobladors del Paradís quan Déu
+els preguntava què era lo que havien fet del dipòsit
+d'innocència que els havia confiat, i, com ells, ajupien els
+caps de vergonya, davant del dit inexorabl.e que els hi posava
+al descobert les interiors misèries.
+
+La consciència havia ressucitat: la bèstia humana era ben
+atuïda i podia en Montbrió reptar-la i burxar-la impunement.
+
+Confosos i avergonyits, formats en grups, silenciosos uns,
+altres sentats sobre les carretes, i trulls, socs i altres mil
+objectes de què estava ple el cobert i sembrada la lliça,
+semblava que no sabien què fer-se de les escopetes, retacos i
+altres eines que els ballaven pels dits. Tots estaven seriosos
+i capficats i alguns fins semblava anessin a espurnejar-los-hi
+els ulls.
+
+Era el moment oportú per a entrar en la darrera fàcies del
+problema que l'enginyer s'havia plantejat. Ja els tenia
+despullats de la roba de disfressa: era ja temps de
+tornar-los-hi la de persona honrada.
+
+En Llissàs hi ajudà, intervenint com a advocat del poble.
+
+-Ja veura, don Ramón- deia a la seva manera: -s'ha de dir tot
+lo que hi ha. Aquí els pillos i criminals cregui que són ben
+pocs, i si tant m'apura li diré que, llevat del Cerdà, que de
+temps és l'esca del pecat del poble, els demés...
+
+-Els demés s'hi feien sopes- afegí en Ramón, endolcint amb una
+mitja rialla la duresa de la interrupció. -Per lo demés-
+continuà,- ja ho reconec així, i per això no els dono tota la
+culpa. Ja sé jo qui en té bona part, si no tanta com el Cerdà.
+Ja sabeu vosaltres a qui em refereixo, perquè no és pas cap
+secret per ningú les topades que amb don Eudald he tingut, amb
+motiu de les coses del poble. Avui, aquell, alliçonat per
+l'experiència, ha comprès que no anava bé i està disposat a
+reparar els mancaments en què pugui haver caigut. Ara falta
+saber si el poble de Vall de Pedres està disposat a escoltar la
+veu de la raó i de la justícia.
+
+Aquells senzills pagesos alçaren les orelles, igual que el noi
+agobiat per la reprensió del mestre al sentir les primeres
+paraules que li profetisen el perdó, mitjançant l'esmena.
+
+-Veïns de Vall de Pedres: escolteu-me!- cridà en Montbrió,
+aprofitant tan bones disposicions.
+
+-Aquí sou la majoria dels habitants del poble: doncs ara és
+hora bona per a què delibereu sobre lo que us convé. Fixeu-vos
+bé en què qui us parla no és fill del poble, si bé us ha donat
+més proves d'apreci, tal volta, que altres que aquí són
+nascuts; que tampoc té aquí interessos que puguin anar-ne més
+bé ni més malament, per lo que feu o deixeu de fer. Tampoc
+aspiro a ésser vostre batlle, ni vostre jutge, ni tan sols
+president de vostra Junta Revolucionària: és a dir, que entre
+vosaltres i jo el pa és ben partit, Però en aquests moments jo
+porto la representació de don Eudald de Serra-Bruna i és en son
+nom que us he convocat, amb plens poders que tinc per a fer-vos
+proposicions de pau i concòrdia. Voleu, doncs, escoltar lo que
+us diré?
+
+-Sí, sí- contestaren tots a una.
+
+-Està bé: més abans, és precís que em doneu una prova de la
+vostra confiança. Fins ara jo us he parlat i us he reptat, sol
+i sense armes, a vosaltres, armats quasi tots fins a les dents.
+Amb això us he provat que no us temia; però ara exigeixo que
+desapareguin aquestes eines que tan poc hi escauen, en vostres
+mans. Llenceu-les!
+
+Les armes foren apilades en un recó. De primer les visibles;
+seguidament començaren alguns a desembutxacar pistoles,
+punyals, ganivets de tota mena formant un tan fastigós pilot de
+porqueria, que al mateix Montbrió el féu esgarrifar, exclamant:
+
+-Ah, traïdors! ¡Si en portàveu, de verí amagat!
+
+Després d'això, com si s'haguessin tret un pes de la
+consciència, es prepararen alegrement a escoltar la paraula
+d'en Montbrió.
+
+Allavors començà a desenrotllar-los-hi un verdader punt
+doctrinal. Els hi explicà que algun temps la terra catalana es
+governava per ella mateixa, amb lleis pròpies; que, per causa
+que fóra llarg d'explicar i per la desunió de sos propis fills,
+vingué a menos caient en mans de gent que de la governació en
+fan un modo de viure; que aquests tenen interès en mantenir i
+enfondir la desunió, per a així acabar d'atuir l'esperit de la
+terra i ser-los-hi més fàcil viure sobre el país.
+
+D'aquest raonament, fet amb frase crua i despullada de
+fullaraca, ne tragué la conclusió de què res de bo podien
+esperar de fora.
+
+-Si vosaltres mateixos no us podeu valer, no us valdrà pas
+ningú. D'aquesta revolució, que tot ho fa anar en renou, no
+n'espereu res, ben res, pel vostre profit. És sols una
+xarbotada d'aigua bruta sortida del llot on xipollegen nostres
+polítics. Són les baralles de llops amb llops, que no es faran
+gaire mal ni cap bé al país, que és qui pagarà a la fi els
+plats trencats.
+
+L'únic bé que podeu traure'n- continuà –és aprofitar-vos
+d'aquesta anarquia per a unir-vos ben fort tots els veïns del
+poble. Uniu-vos tots, propietaris i masovers, menestrals i
+terralloners. Tots els que viviu sobre una mateixa gleva, tots
+teniu una comunitat d'interessos que defensar: no permeteu que
+passi a mans de segons qui, aquesta Junta Revolucionària o lo
+que sigui, que el nom poc té que veure, sinó que deveu
+aprofitar-la, ja que avui és l'única autoritat que hi ha; més
+formeu-la vosaltres mateixos, no hi fiqueu ningú que no tingui
+res per perdre, mal no sigui més que la vergonya, i
+designeu-vos vosaltres el president, no consentint que sigui
+aquest que es nombri a si mateix. No les deixeu, tampoc,
+aquestes armes (de les llargues parlo, que tota aquesta altra
+porqueria anirà al femer); però empunyeu-les amb cor honrat i
+no per a fer foc contra vosaltres mateixos ni per mor del sou,
+sinó per l'interès del comú, que qui sap si us farà prou
+menester. La unió no us farà mai nosa peti com peti aquest
+daltabaix, perquè si no sou prou forts per a repel·lir les
+imposicions de fora, sempre ho sereu per a fer-vos respectar.
+
+Ben preparats amb aquests raonaments, que anaven assaonats amb
+observacions i reflexions de bon sentit, entrà de ple en
+l'objecte de la convocatòria. Els explicà que don Eudald, que
+havia obrat sempre per un mal entès punt d'honra, cansat de
+guerra havia, obert els ulls a la raó i escoltat els consells
+de tota la família i dels que li volien bé. Que l'havia
+revestit a ell de plens poders per a proposar un arreglo, que
+acte seguit els llegí en mig d'un silenci sepulcral, i que en
+resum venia a dir:
+
+-Cal reconèixer que: hi ha faltes graves i leves de part i
+altra, i que els agravis i els perjudicis són mutus. Partint
+d'aquesta suposició, s'imposa l'oblit de tot lo esdevingut
+aquests darrers temps: qui es cregui ofès que perdoni a truco
+d'ésser ell també perdonat. Per a donar l'exemple de concòrdia,
+don Eudald no sols perdona els agravis personals i materials,
+sinó que renuncia, per a si i per a tots els seus, els drets
+guanyats per virtut d'aquella sentència de trista recordança.
+
+Una forta remor de satisfacció estremí les files d'aquella
+atapeïda massa. L'altre continuà:
+
+-En aquesta renúncia a favor del poble, s'hi comprèn no sols
+els drets de senyoriu, als quals don Eudald reconeix que sols
+hi tenia un dret molt dubtós o quasi prescrit, sinó també els
+drets de gallorsa, que mai el poble li havia disputat. Tot ho
+cedeix don Eudald, en compensació dels perjudicis que aquest ha
+rebut d'ell.
+
+Aquí la satisfacció ja esclatà en entusiastes crits de joia.
+
+-En canvi, el poble- continuà l'orador, forçant la veu per a
+dominar la situació, -en canvi el poble o, millor dit, els
+veïns, ja que es tracta d'un dret individual, deuran cedir, en
+benefici del comú, el dret de rompuda, aquest dret tan mal
+entès i tan perniciós, que a la llarga acabaria amb la riquesa
+de l'empriu. Vos està bé?
+
+-Sí, sí!- clamaren tots a una.
+
+-Encara una altra condició imposa el senyor, que també
+l'acceptareu, perquè en bona fe us dic que és en favor vostre.
+L'empriu, com a riquesa del poble, serà administrat per una
+Junta de representants, per parts iguals, dels propietaris,
+masovers, terralloners i menestrals, amb el Batlle per
+president i el Rector per conseller. Cada veí no podrà tirar a
+l'empriu més cabal del que a l'hivern pot mantenir en son
+terme. Les gallorses, contractades a bon preu, donaran un bon
+rendiment, que s'emplearà de primer en rescabalar els que varen
+sortir més esgarrapats de la feta de Sant Antoni, com també a
+les pobres víctimes de les vostres darreres malifetes; després
+servirà per llevar les càrregues del poble.
+
+La idea era ben exposada, i lo pràctic, racional i just de la
+mateixa, entusiasmà els veïns, que començaren a tirar les
+barretines en l'aire cridant:
+
+-Visca don Ramon!
+
+El glaç estava fos del tot: aquells sublevats malmenats i
+sorruts, s'havien convertit de nou, per virtut de l'alè de
+casa, llançat per en Ramon, en pacífics pagesos, bonatxassos i
+riolers com criatures. Tot eren acudits de bona llei, que
+demostraven la satisfacció íntima que brollava de llurs cors
+senzills. Els defensors de la casa, desades les armes, ja feia
+estona que eren en mig de llurs conveïns. El mateix Basi havia
+ja encaixat amb tots sos enemics més significats i es complavia
+en donar i rebre proves d'oblit i bona amistat.
+
+¡A què entretenir-se més a detallar un acte que, havent
+revestit tots els preparatius d'una tragèdia, acabava
+definint-se dintre les formes d'un idil·li campestre! Basti dir
+que, havent algú demanat per la família Serra-Bruna, aquesta
+aparegué, essent fortament aclamada. Don Eudald, amb sa figura
+espellofida i vinguda a menos, impressionà els espectadors, que
+esclataren seguidament en crits d'entusiasme al veure que
+arrencant-se, aquell, de la butxaca el famós _patracol,_ el
+llençà a sos peus fet a miques. Les senyores, no cal dir si
+foren ben rebudes. Les senyoretes, que amb son tracte falaguer
+havien desarmat ja del tot el Sastret i la seva cobla de
+guerrers, amb major gust encara feren el compliment als
+valldepedrencs, servint-los per ses mans i abundosament tota
+mena de recaptes. Solament els midaren el vi. En fi, que tot
+anà com una seda tal com se sol quan, havent la bruixa posat en
+enrenou una societat de persones, que de fet no són nascudes
+per al mal, de sobte per un voler de Déu els cau la bena dels
+ulls. Tot lo que abans era mala voluntat, se tornà bondat de
+sentiments, i uns i altres s'esforçaren a demostrar-ho fins a
+l'excés.
+
+La clausura d'aquella mena de festa de desagravis, tocava a en
+Montbrió, que es disposà a pronunciar les darreres paraules de
+comiat.
+
+-Ja estem entesos, eh?- els digué. -Diumenge, després de
+l'ofici, tots a la plaça per a nombrar la nova Junta
+Revolucionària, que ha de cuidar dels vostres interessos. Jo ja
+he acabat la feina, perquè us repeteixo que, en les vostres
+coses, quants menos forasters hi voldreu millor.
+
+De l'altra Junta no us en recordeu més. Al Cerdà li he donat a
+escollir entre anar a Vall-llosell de bon grat o anar-hi per
+força. De bon grat l'hi acompanyarà la seva guàrdia del
+Sastret, i, si per força, l'hi portaré jo mateix, en que sigui
+a rossegues. I encara li he fet prometre no posar més els peus
+a Vall de Pedres, i del compliment d'aquesta sentència és de
+l'única feina que m'encarrego, si no hi ha altre que la faci.
+
+-No, no! ¡Ja ens n'encarregarem nosaltres!- cridaren moltes
+veus.
+
+-Ja pot estar content si no se li demanen altres comptes de ses
+malifetes- continuà el jove.
+
+Vosaltres, units sempre! ¡Aprofiteu-vos del desgovern d'avui
+per a cuidar-vos amb llibertat de vostres coses! Armeu-vos en
+sometent, amb bons cabos d'aquells d'estar per casa, que no
+mosseguin ni xuclin! ¡Feu-vos forts, no per a molestar a ningú,
+sinó per a ésser respectats! D'aquesta manera, si això dura,
+millor per vosaltres, que sereu amos a casa vostra, i si un dia
+es restableix el govern que, com vos deia, me penso que no serà
+pas millor que el passat, sereu tan més ben considerats com
+millor vos haureu sabut entendre; si us troben amb plets i
+baralles, amb major motiu vindrà el foraster a fer-vos la llei
+i... ja sabeu el qüento del plet de l'avellana: una esclofolla
+a cada un i el gra per l'advocat.
+
+Demà a treballar, ganduls, que ja fa massa dies que teniu els
+jornals al cos i us enyoren els camps i les assoleiades; ja
+s'ha acabat la vida de senyor, papanates, que són millor diner
+dos rals guanyats amb el treball i la santa pau de Déu, que les
+dues pessetes que cobràveu per a fer d'estiracordetes. I les
+vostres dones també enyoren la bona jeia que portàveu amb les
+suades del treball, després de tants dies que les embafeu amb
+les bravades del vinàs de la taverna.
+
+I, entre crits i esclats de joia, emprengueren tots el camí del
+poble.
+
+En Pascal, que, com hipnotitzat, seguia per tot arreu a en
+Montbrió, sense treure-li la vista de sobre, aprofità un moment
+de relatiu silenci per a exclamar, amb aquella ingenuïtat que
+li era pròpia:
+
+-Ja m'agradaria de saber a on se n'aprèn, de manejar l'almosta
+com vostè sap. M'ha semblat veure el Fort-farell quan d'un cop
+de puny obria el creny de la Portella per a passar-hi les
+ramades del seu senyor. Repudai! ¡quina bofa més ben
+aprofitada!
+
+
+
+X
+
+Diu que l'elefant arrabassat del bosc és terrible als primers
+temps; però una tàctica especial del domador, encaminada a
+provar-li el domini d'una potència superior a la seva,
+combinada amb un tracte assidu i carinyós, a fi i efecte de
+fer-li lo més dolç i agradable possible son captiveri, el
+porten a la resignació, acabant per trobar-s'hi bé, en son nou
+estat.
+
+Don Eudald, opulent per sos cabals i poderós pel retruc del nom
+que duia, venia a ésser com l'elefant de la muntanya. Sinó que
+el poble començà a plantar-li cara. Més tard vingué l'enginyer
+amb ses catilinàries, a torbar-li la beatífica pau en què
+vegetava, mostrant-li com altre profeta Daniel, estampant a la
+paret, el terrible _Mane, Thecel, Fares,_ que profetitzava sa
+ruina. Ell se revoltà contra sa planeta, confiant en la
+poderosa inèrcia de sa massa respectable. Tot fou inútil:
+anorreat per la força de les circumstàncies, capolat pels
+contratemps i pels desenganys, caigué amb estrèpit de son
+pedestal, i esvaït del tot son orgull, bon goig de rebre
+l'ajuda de la mateixa mà que havia menyspreat.
+
+Però els domadors el cobrien d'atencions i de carinyos, i
+l'elefant, lassat de tan lluitar i fart dels trencacaps i
+angúnies que li havien amargat les hores, fent-li perdre la
+testa, no gaire forta ni avesada als contratemps de la vida,
+s'hi començava a trobar força bé, en sa nova situació.
+
+De bon grat havia legalitzat els compromisos contrets en son
+nom per en Montbrió el dia de la caiguda del Cerdà, fent
+donació al poble de tots els drets certs i dubtosos que pogués
+tenir sobre l'empriu de Serra Calma, abans i després de la
+darrera sentència, mitjançant les condicions estipulades, sense
+les quals se reservava sa reivindicació. Coadjuvà a la
+instauració de la nova Junta de Govern del poble (que, per
+consell d'en Montbrió, i atenent a les especialíssimes
+circumstàncies per què atravessava el país, conservà el nom de
+Junta Revolucionària, quedant a la mira de lo que esdevingués),
+i fins accedí, sense repugnància, a les insinuacions de la seva
+filla de repartir bona part del bestiar de la darrera cria
+entre els veïns més mal parats pel desastre de Serra Calma i de
+condonar les anyades als masovers i parcers perjudicats per les
+darreres revoltes.
+
+Encara havia anat més enllà: solemnement prometé aprofitar les
+vetlles de l'hivern per a estudiar i revisar els arrendaments
+amb tota consciència i modificar-los en tot allò que fos de
+llei.
+
+D'aquesta manera, posat en pau amb sa consciència, i tastant
+les íntimes satisfaccions que sempre produeix el fer bé,
+tornava a ésser el gormand de la vida patriarcal, recobrant poc
+a poc l'aspecte sanitós del bon burgès que està bé amb els seus
+amics, donant-se a sos innocents entreteniments i tornant a sos
+passeigs per les galeries, amb tot l'aire campetxano i amb tota
+la mansuetud i bonhomia d'un elefant casolà.
+
+-Som un vençut!- exclamava sovint, com per a justificar-se de
+ses condescendències; i ho deia amb aquella cara de bon Jan amb
+entretocs de guineu que li era característica i que deixava
+suposar que en el fons més era un vençut que un convençut.
+
+Les coses havien reprès a Serra-Bruna son curs normal, tomant a
+renàixer la vida i la salut. Donya Dolors, lliure d'angúnies,
+millorava de dia en dia, i la Loreto, juganera i enfutimada com
+abans, semblava no talaiar-se de què era poncella ja a punt
+d'esclatar. Mossèn Isidro tornava a ésser l'animació de la
+família: fins havia reanusat ses palestres amb don Eudald amb
+motiu dels gossos i dels canaris. Però sa obra sèria era un
+plan de catequística que havia ideat i anava a posar en
+pràctica, amb plena aprovació del senyor Rector i de la
+família.
+
+La que havia canviat poc era la Montserrat. Cert que el
+restabliment de la tranquilitat pública i de la salut de la
+família, traient-li un gran pes de damunt, l'havien tota
+retornada, recobrant els colors sanitosos de sa robusta i
+esplèndida naturalesa; mes li havia quedat bona cosa d'aquella
+grave serenitat adquirida amb tant de temps de lluitar,
+sobreposant-se al decaïment general. Se podia dir que havia
+desaparegut en ella la donzella senzilla i juganera, per a fer
+plaça a la dona de govern, experta i entenimentada. Ella era la
+mestressa efectiva de la casa, fent cap a tot amb ordre i
+previsió: qualitats que havia hetedat de sa bona mare, però
+desenrotllant-les i perfeccionant-les amb són superior talent.
+Treballava menys que ella, en el sentit material de la paraula;
+però manava més i més a temps, i, com no perdia  mai de vista
+la feina i sabia millor compendre les capacitats individuals
+del servei, ne treia millor partit. Així succeï sovint que,
+quan donya Dolors li advertia la conveniència de fer tal o qual
+cosa, ella somrient li contestava que ja estava feta.
+
+Certament que hi havia una circumstància que motivava la
+concentraciò d'esperit de la Montserrat i la malenconia
+dissimulada que li negava l'ànima. Els demés sols tenien un
+plet en joc, i, esbargides les negrors i els mals presagis de
+dols i llàgrimes, ja podien respirar; mes a ella li quedava
+encara per a resoldre el problema de son cor, que ara, lliure
+d'altres preocupacions, se li presentava amb més força que mai.
+Havia fruït (és cert) amb les glòries del seu amat, la figura
+del qual s'havia engrandit als ulls de tothom com la d'un hèroe
+llegendari; però això, tot afegint més llenya al foc que li
+abrandava el cor, no havia avançat d'un pas la resolució del
+seu plet d'amor. Passaven els mesos sens que la redempció
+general alcancés a sa ànima, que seguia encara als llims del
+dubte.
+
+Son pare, expansiu en tot, se mostrava excessivament reservat
+encara no es tocava un punt que pogués referir-se a les
+relacions personals amb el jove Montbrió. Amb prou pena havia
+notat la noia que les úniques ombres que entelaven la recobrada
+beatitud de son progenitor, s'originaven de tals converses.
+Fins sa mare, fos per no torbar de nou aquella beneita pau tan
+desitjada, fos per no donar-li més pena ja que no li podia dur
+un remei, ni per vies de consol li parlava de la cosa. Així,
+soleta amb ses penes, sos desitjos i sos somnis, sense més
+confident que la Verge, sa patrona, feia sa via la Flor de
+Muntanya, trista i melangiosa per dintre, per fora serena,
+tranquil·la i majestuosa com la lluna al flamenc.
+
+
+
+XI
+
+Un dia don Eudald se passejava febrosament per la galeria amb
+les mans a l'esquena, però sense xiular, com feia de costum.
+Donya Dolors se'l mirava amb aquell recel amb què s'espia el
+malalt estimat que, en plena convalescència, dóna signes de
+recaiguda. Per fi, com qui pren una resolució heròica, el veié
+regirar-se a mig volt i, passant a frec de les noies,
+enfeinades amb llurs tasques del cosidor, digué amb veu seca:
+
+-Montserrat: arriba't fins a l'estudi!- ensems que, sense
+girar-se, emprenia ell la pròpia direcció.
+
+Semblava aquella la frase sagramental de les grans resolucions
+del senyor de Serra-Bruna, ja que recordava molt bé la
+Montserrat que un any enrera, i en semblants circumstàncies
+pronunciada, havia presagiat la clausura del primer periodo de
+les seves il·lusions. Com allavors, també ara ses mare i
+germana li dirigiren fondes mirades d'encoratjament. No calia
+pas tant, perquè els temps, que no transcorren mai en va,
+havien trempat sa ànima en els grans dolors, en les grans
+sequedats i en els grans exemples.
+
+Aixi és que, mig alegrant-se de l'ocasió que se li presentava
+per a sortir de dubtes, el seguí amb pas ferm, entrant a
+l'estudi quan ja aquell s'asseia a la poltrona i començava a
+regirar llibres i tinters, tot carraspejant, sonant-se i pipant
+el cigarro, tal com un home que vol donar més gravetat a una
+sentada que no sap per on començar-la. Per fi, asseguda la noia
+al seu costat, començà:
+
+-Poc més d'un any fa, filla meva, que en aquest mateix lloc
+vàrem parlar d'un assumpte que va portar-me un gros enfado...
+enfado que dugué molta cua, perquè ajudà a fer-me perdre
+l'enteniment i vingué... tot lo demés. Ara bé: jo no sé com
+dir-ho ni com agafar-ho, mes entenc que tinc obligació de
+parlar-te del mateix assumpte. Digue’m, doncs: ¿has reflexionat
+sobre lo que llavors me vares dir i jo te vaig respondre? De
+quin parer ets ara?
+
+-Jo crec- digué modosament la noia, -que no tinc pas motiu
+d'haver mudat de pensar. Fins me sembla que avui estem més
+lligats que mai amb... aquell senyor, després de lo succeït.
+
+-Ja veuràs- féu don Eudald, un poc picat. -No es pot pas negar
+que ens ha fet un bon servei; però, si val a dir-ho, jo també
+hi he posat el coll, donant tot lo que se m'ha demanat, perquè
+sàpigues, noia, que el patrimoni de Serra-Bruna, amb unes coses
+i unes altres, ha rebut una llisada que tardarà a refer-se'n
+i... així rai!...abaixant-se un a tot lo que l'altre vol, no
+n'hi ha pas mai de plets.
+
+La Montserrat alçà els ulls i clavà en son pare una mirada
+plena de dolorosa sorpresa, en la qual aquest hi llegí
+clarament la interrogació: «I ara? Què ja hi tornem?».
+
+-No, no- s'apressà a contestar-li: -lluny de mi voler-li llevar
+el mèrit de l'acció ni d'escatimar-li els regraciaments. Però
+em sembla que són dues qüestions molt distintes. Crec que hi ha
+mil maneres de demostrar-li nostre agraïment i fins de
+pagar-li, si convé, el servei que ens va fer, sense necessitat
+de recórrer al sacrifici teu en qüestió de tanta
+transcendència. Ni ell crec que sigui tan desconsiderat, per a
+exigir tal pago de son favor. Perquè has de saber que, ara més
+que mai, estic convençut de què aquest matrimoni no ens convé,
+i a tu encara menys.
+
+-I per què?- respostà la noia amb una veu seca, que dissimulava
+una mar d'angúnies, al compendre que son pare arrossegava
+encara la vella túnica de son egoisme.
+
+-Perquè...- acostant-se-li i baixant més la veu -perquè dic i
+torno a dir que és un esbojarrat que acabarà malament: creu-ho,
+filla. Nosaltres li devem molt: ens va treure d'un verdader
+apuro; però l’egoisme de l'agraïment no ens ha pas de cegar
+fins al punt de no reconèixer que lo que va fer és una gatada
+que podia costar-nos ben cara, i an ell primer que a ningú.
+¡Mira que empendre a bufetades a una mala ànima com el Cerdà,
+davant dels seus saions, armats fins a les dents, i, de més a
+més, reptar a aquells galifardeus, dient-los-hi pillos i
+lladres a la cara, presentant-los-hi el pit nu, demanant que el
+foradessin... ¡Cregue's que això no ho fa sinó un boig! Un home
+així, té sempre la vida a l'encant: el millor dia se les emprèn
+contra un regiment de corassers i es fa enastar com un galàpat.
+
+-A mi em sembla- respongué la noia, amb modesta rialleta, -que
+és un boig que ha demostrat tenir més fe en la raó i la
+justícia que altres que es diuen savis; i si va fer lo que va
+fer, bé calia, per a engalzar lo que havien malmenat els que
+creguen que a cops de mall se pot fer entrar el clau per la
+cabota.
+
+Don Eudald es trobà agafat pels dits. Valga-li que les
+circumstàncies l'havien ja domesticat bona cosa, perquè en
+altre temps hauria botat com una pilota al sentir el sinapisme
+que, com qui no hi toca, li aplicà sa filla. Ara es mossegà els
+llavis i es limità a dir:
+
+-Ja veuràs: deixem aquest punt, en el qual ja fa temps me som
+donat per vençut. A home rendit no li feu guerra. Anem al cas.
+
+¿Què saps tu en quina situació està ara en Montbrió respecte
+d'aquest assumpte? Perquè he notat en ell una conducta molt
+anòmala, que em fa sospitar que pensa ara molt distintament que
+un any enrera. Fins sembla que fuig de tot compromís. El dia de
+la feta, va desaparèixer sense dir oste ni moste i sense voler
+tastar ni un bocí. Vaig anar-lo a visitar per a regraciar-lo
+personalment, i... (això sí), l'home tan campetxano i amb
+aquell humor que sempre sembla que totes li ponen, i quan me
+creia tornar-lo a veure per aquí, un cop enllestida
+l'organització del poble, tot plegat sento a dir que ja és
+fora. Què vol dir tot això? Al meu entendre vol dir que ho dóna
+tot per llest, i jo me n'alegro, perquè creu-me que és un noi
+al qual son esperit fantasiós i amic de ficar-se en lo que no
+li importa el perdrà.
+
+La Montserrat se mogué en son seti i començà a respondre amb
+modesta resolució:
+
+-Doncs jo, papà, crec tot lo contrari de vostè. Si recorda els
+termes de la carta que va llegir-me l'any passat, veurà que en
+Ramon està encara dins de la mateixa situació que en ella es
+col·locava. Faci's càrrec ara de son caràcter excessivament
+delicat i compendrà fàcilment per què, fins havent-nos prestat
+un servei tan gran com és salvar-nos amb perill de la seva vida
+se retirés discretament i s'excusés de posar de nou els peus en
+aquesta casa, on sa petició trobà tan mala acollida.
+
+-Com el defenses, filla meva!- féu don Eudald, amb un cert deix
+d'amarga compassió.
+
+-Sí que el defenso!- respongué ella animant-se. -El defenso
+perquè em fa pena i vergonya el comportament que aquí es
+segueix amb aquest jove. Quan, temps passat, amb la vivesa
+pròpia de son caràcter, senyalava les coses per llurs noms,
+tirant-nos en cara defectes i mals procediments que havien de
+conduir-nos a un mal pas, se li deia esbojarrat i poca-solta;
+quan, complertes ses profecies, ens hem trobat enfangats fins
+al coll i ell i ningú més que ell ens ha allargat la mà per a
+salvar-nos i ens ha salvat jugant-s'hi la vida, ¡se'l paga
+tractant-lo de boig! Ell té el do de gents que aquí no hem
+conegut mai: quan parla, tothom l'escolta, i els més
+desencaminats entren en raó; tothom el beneeix, tothom busca
+son consell i ell ne té per tots; però d'això, que tant
+l'honra, nosaltres, tot gaudint-nos dels beneficis, ¡ne diem
+batxilleria i ganes de ficar-se en lo que no li importa!...
+
+-No diguis això, filla!- exclamà don Eudald, acovardit per la
+filípica de la Montserrat. -¡Tu exageres! Ja t'he dit i repetit
+que li estic reconegudíssim per lo que per nosaltres ha fet.
+Això mateix li tinc manifestat personalment; fins li vaig
+demanar perdons per les paraules ofensives que contra d'ell
+vaig proferir. Li, vaig pregar de venir a casa per a fer-li més
+patents les meves manifestacions, i estic disposat a pagar-li
+sos serveis a qualsevol preu. Què vols més?...
+
+¡Si n'eren, de fondes. les arrels que la mesquinesa tenia
+clavades dins del cor de don Eudald! Vençut en tots terrenys,
+rebregat per totes les circumstàncies i per tothom obligat a
+cantar la palinòdia en tots els tons, quan semblava del tot
+convertit, sortia encara amb ciris trencats que denotaven
+ensems sa curtetat d'intel·ligència i sa petitesa d'esperit. Sa
+filla l'escoltava amb verdadera pena quan anava dient:
+
+-Què vols més? Però, veuràs: una cosa són els meus interessos,
+i altra cosa la meva sang representada pels meus fills.
+Cregues-ho, filla: si et parlo així, és per lo que t'estimo,
+per la temença que tinc de què aquest home no et farà feliç. És
+un gran home, és cert, molt savi, molt valent; té el do de
+gents, que tu dius; tothom l'exalta, portant-lo en palmes; mes
+¿no comprens que això mateix l'haurà malejat, fent-lo tornar
+orgullós? La costum de veure tothom sota d'ell, l'haurà fet
+voluntariós. I aquelles promptituds de geni... dona... no et
+fan por? I aquestes delicadeses... Perquè has de saber que els
+homes són molt diferents de marits que de promesos: de primer
+tot són glòries i després totes les tares surten, quan ja no hi
+ha remei. Fins de mi mateix pots pendre'n exemple... ¿I quina
+necessitat té la pubilla de Serra-Bruna de lligar-se així,
+podent escollir un marit que no li faci mai ombra?...
+
+Les senyals d'impaciència de la noia interromperen el bon
+senyor, que, comprenent que no anava pas bé, desvià el curs de
+la seva tonteria per altre indret:
+
+-Veus? Si m'hagués demanat la Loreto, menos mal, perquè ell,
+amb la posició que té i amb el dot que ella li portaria...
+
+La Montserrat pogué resistir encara menys aquell nou curs de
+filosofia estúpida que per desgràcia informa massa sovint
+l'esperit de nostres pagesos.
+
+-¿És a dir- exclamà -que la Loreto s'hi fa menos tala que jo,
+per a llançar-la en mans de qui per endavant suposa que ha
+d'ésser un mal marit? Llàstima que no puga jo agrair-li tanta
+atenció! Cregui, papà, que aquesta conversa me fa més mal del
+que vostè es pensa. Per ma part, sols dec repetir-li lo que ja
+sap: o em casaré amb en Ramon amb consentiment de vostè, o no
+em casaré amb ningú, encara que vostè m'ho mani. Si és el
+pubillatge que el fa patir, no en frisi pas més, perquè, casada
+o fadrina, l'en faig ben franc, com ben franc en feia ell en sa
+demanda. Faci cas omís dels meus somnis, ja que tinc la
+desgràcia de què no vagin acordes amb els de vostè; deixin-me
+en pau i tranquil·litat, baldament sigui al darrer recó de la
+casa, que ja m'acontentaré amb el record d'haver merescut les
+preferències d'un home que... serà tan boig i tan trapacer com
+vostè vulgui, però jo no conec pas encara qui sia digne de
+descalçar-li una sabata.
+
+I, posant-se les mans a la cara, com avergonyida de sos propis
+atreviments o lassada d'una lluita tan perfidiosa com
+antipàtica, esclatà en amargs sanglots.
+
+Confòs i atorrollat, don Eudald arribà per fi a compendre que
+ni sabia lo que es pescava. Per fortuna, dels darrers fracassos
+n'havia tret quan menos el convenciment de la pròpia
+inferioritat, perdent aquell orgull que el feia emmarranar-se
+en ses capritxades. Fins arribà a entreveure la grandesa dels
+sentiments de sa filla, i sentint-se'n tocat, s'avergonyí de sa
+conducta, horroritzant-se de veure's de nou en el mateix camí
+que tants disgustos antany li havia portat. Sentí la necessitat
+de recular.
+
+-I com te l'estimes, filla meva!- féu dolçament, mirant-la
+enternit i prenent-li les mans.
+
+-Si l'estimo?- exclamà ella amb foc. -Ni ho sé, perquè no sé
+pas lo que és estimar una persona de fora casa, ni tinc termes
+de comparació amb què expressar-me; només puc dir-li que
+n'estic corpresa des de què el vaig conèixer, que no més penso
+amb ell nit i dia; que em sento amb ell tan identificada, que
+ses paraules, sos conceptes i ses doctrines m'entren a dins com
+cosa pròpia; que el veig gran, molt gran, per sobre de mi i per
+sobre de vosaltres tots, que us veig petits al costat seu, tan
+petits que fins me féu llàstima, despertant-se'm un sentiment
+de fonda commiseració que em mou a estimar-vos més del que us
+estimava, amb el desig de veure-us grans com ell, igual que
+aquella mare que sent augmentar son amor envers el nen malaltís
+i neulit, després d'admirar la robustesa i plenitud dels
+altres. Perquè en bona veritat me sembla que tots som malalts,
+tots som raquítics i disminuïts, i sols ell és sanitós i ple de
+vida, i al veure-li escampar arreu aquesta salut, oferint-la a
+dojo, al veure tothom abocar-se a la font del seu remei, me'n
+sento plena d'admiració, sense mica de gelosia, compadint
+caritativament als que es neguen a beure en la seva font. I
+quan penso que ha posat els ulls en mi, convidant-me a
+associar-me a la seva obra, no puc menys que beneir a Déu,
+pregant-li sols que em faci digna d'ell.
+
+En mig del trastorn que li produí a don Eudald l'exaltament de
+la seva filla, començà a entreveure un món nou; aquell món del
+qual sovint n'havia sentit rafagades i ecos confosos, que
+prevenia per fantasies i veus de boigs, arribant a compendre
+una existència moral superior a la vulgar i instintiva en què
+fins ara havia viscut. Perquè fins aquells sentiments de
+família que havia fruït i aquelles pràctiques cristianes que
+l'havien fet gosar en sa vida patriarcal, eren sensacions que,
+ben considerades, no li entraven gaire més fondo que els
+egoismes de la carn.
+
+Llarga estona estigué contemplant a sa pobra filla que, amb la
+cara llagrimosa caiguda sobre el pit, semblava gosar-se en les
+pròpies amargures i fins trobar dolces les fiblades que li
+partien el cor. Per primera vegada, com si sos sentiments
+anessin adquirint una perfecció desconeguda, pressentí aquelles
+dolceses del dolor resignat, dolceses inexplicables, que sols
+és dat assolir-les a les ànimes redimides de les misèries del
+món. I el nou curs de sos sentiments, esterrejant les crostes
+d'egoisme que encara entelaven son amor de pare, deixà aquest
+al descobert i triomfà, no podent resistir ja la temptació
+d'atraure sa filla sobre son si.
+
+-Tant l'estimes?- repetí amp veu baixa i tremolosa.
+
+-Sí!- respongué ella amb tendríssim esclat.
+
+Allavors ell començà a amanyagar-li la testa, desembullant els
+abundosos rinxos que li tapaven la cara, separant-los poc a poc
+a una l altra banda, acabant per estampar-li un òscul al front.
+Com la sensitiva es reviscola al bes del sol ixent, així
+aquella ànima adolorida se sentí amarada d'inefable consol, a
+l'escalf de la besada paternal, i la mirada de sos grans ulls
+blaus se creuà amb la de son pare, que la contemplava
+embadalit. Animada amb aquelles mostres d'entendriment, alçà
+els braços, passant-los-hi per sobre les espatlles, i allargant
+el coll, refregà ses fresques i humides galtones amb les d'ell,
+decaigudes i pansides.
+
+Heu tingut mai una criatura abraçada al coll? Si l'hi heu
+tinguda, i, sobretot, si aquesta criatura era carn de la vostra
+carn, aquell dolç refrec de pell fina i molsuda com la d'un
+prèssec madur, aquell cric-cric d'un cor minúscul batent
+lleuger com l'esperit d'un rellotge, el pessigolleig d'uns
+llavis humits i gelatinosos escampant-vos per entre l'esbrotada
+pelussera del coll l'escalfor tebiona i rosada d'un alè sense
+màcula, i el panteix melòdic d'una respiració fàcil ritmant-vos
+sons inarticulats a cau d'orella, vos hauran fet fruir una
+sensació sense nom, de reminiscència paradisíaca, suggestiva,
+fonda i regeneradora com cap altre de les que lleva l'arbre de
+la família.
+
+Doncs això és lo que sentí don Eudald, admirant-se'n com d'una
+impensada troballa. Com si dins son cos s'obrissen comportes i
+ventalloles rovellades per la inacció, li semblà que el fluid
+vital circulava més lleugerament per son organisme,
+rejovenint-lo amb nova sang; llavors, sentí caure-li del cor
+les cadenes del vençut, desplegant-se-li les ales del
+rendiment. Veié clar, amb els ulls de l'ànima i es sentí home,
+però home amb deliquis de creient i ànsies d'apostolat. Plorós
+de goig, tremolós d'emoció i ubriac de paternal delícia, volgué
+expressar-se amb sa filla... i tots sos esforços i tots sos
+desitjos cristallitzaren en una sola exclamació:
+
+-Digues, filla meva: què vols de mi? ¡Demana!
+
+La Montserrat no tornà raó, però sos ulls somrigueren a través
+de les llàgrimes, com l'arc de Sant Martí entre les gotellades
+de l'esboirada tempesta.
+
+
+
+XII
+
+-Tot això està molt bé, i ja que vostè opina que no és pas cosa
+de desairar a don Eudald, tan respectuós per les velles
+consuetutss de pura cerimònia, única cosa que li queda de
+l'antic senyoriu, aquí em té proveït de tot el menester per a
+dlsfressar-me de senyor, segons els darrers figurins. És tot de
+confiança i confeccionat o visurat per en Pedrell de la plaça
+Real, que a Barcelona sap més ell sol d'etiquetes que tots els
+nobles del carrer de Montcada. Tot és de trinca. Vegi: no té
+mes que l'estrena del dia que em varen rebre a l'Acadèmia de
+Ciències, que també allà s'exigeix la disfressa i no es dóna
+pas la patent de savi a qui no estigui bé de roba.
+
+Mentrestant, en Montbrió, rebregant-ho tot amb mà barroera,
+anava ensenyant a son oncle la maleta rublerta de roba negra i
+blanca, de rigorosa cerimònia, i de tots els demés detalls
+complementaris.
+
+Es tractava d'evacuar la diligència de demanar oficialment la
+mà de la Montserrat de Serra-Bruna, i don Eudald semblava voler
+esborrar el record de les passades repugnàncies donant a l'acte
+la major solemnitat possible, ajustada als rituals de la casa.
+
+-Cregui- continuava en Montbrió -que és per mi un sacrifici
+donar aquest pas en la forma que se m'exigeix. Mes, en fi, no
+se'n demanen pas cada dia, de _blancas manos_, i el meu cas bé
+val la pena de fer-lo, un sacrifici. Ademés, ho faig per
+complaure'l a vostè, que s'hi ha empenyat, perquè el futur
+sogre, des de que hem fet les paus i s'ha resignat amb les
+meves estranyeses, crec que m'admetria tal com m'hi presentés;
+i en quant a ella no necessitàrem pas tanta requincalla el dia
+en què de veritat ens vàrem prometre.
+
+-Desenganya't, fill- digué el Rector, amb veu reposada: -si
+volem viure en societat, es precís que n'acceptem les molèsties
+que ens proporciona. Això t'ho porta l'heure-te-les amb noia
+bonica, de bons cabals i il·lustre prosàpia. Vés a demanar la
+mossa dels Rònecs o la pubilla de Xanacs, i podràs fer-ho en
+cos de camisa i amb calces de burell.
+
+-Ja estic en aquesta, ja; però no les ha pas calculades totes,
+les dificultats del nostre compromís: ni jo tampoc, fins ara.
+Figuri's que jo me posaré de vint-i-un punt, segons la pauta
+del mestre Pedrell, tal com si hagués de presentar-me a la cort
+de Madrid; mes li pregunto ara: ¿cóm hi anem, d'aquí a
+Serra-Bruna, a les dues de la tarda i amb aquest pet de sol? En
+tot el país no hi ha més tartana que la del senyor, i aquesta
+no està pas bé que la demanem, ni seria ja hora de fer-ho. ¿Puc
+anar jo vestit de llagostí per aquests carrers, seguit d'un
+estol de mainada, i fer una hora i mitja de camí per arribar,
+entre la pols i el sol, fet un cessant? Jo podria anar-hi
+muntat, desafiant els espectadors, amb lo que hi arribaria un
+poc menys rebregat i ple de borrissol i de suor; ¿però vostè,
+que no pot ni vol muntar, vindria agafat a la cua del cavall?
+¿Vol anar-hi amb una carreta de bous, com els nobles del
+noranta tres quan els duien a la guillotina? A menys d'anar-hi
+desmudat i allí demanar un quarto per a canviar-me; però això
+ja fóra comèdia i mitja.
+
+Efectivament, mossén Joan no havia pas atinat amb semblant
+conflicte, que per lo tonto i difícil feia riure i preocupava
+ensems.
+
+-No queda més que un medi- digué, a la fi. -Sortim amb les
+maletes, i essent a la masoveria del Planell podràs canviar-te.
+
+En Montbrió arrufà la cara.
+
+-És lluny encara del mas- digué, -i em donaran una cambra com
+una tuta, on m'hi ompliré de puces. Anem, anem: ¿quin altre
+remei ens queda?
+
+En Pascal passà endavant, carregat amb les maletes, i esperà al
+Planell; però en Ramon se resistí a entrar a la casa. Son
+temperament expeditiu li havia suggerit un altre medi. Seguiren
+avant, fins a un quilòmetre del mas. Allí, apartant-se del camí
+ral, entre maleses i roures centenaris que creixien prop d'un
+torrent, en plena naturalesa, son element predilecte, escollí
+l'arcova on fer la transformació d'indumentària que devia
+dignificar-lo, segons les fórmules del convencionalisme social,
+fins a les altures de l'etiqueta.
+
+Es despullà fins de la camisa, i, al sentir sobre ses carns
+nues el bes de l'oreig del bosc i reflexar-se sobre son pàl·lid
+cutis les daurades tintes d'una llum tamisada pel fullatge
+primaverenc, destacant sa esplèndida musculatura sobre els tons
+bistrosos de les maleses, sentí renàixer en son pit uns
+instints de llibertat salvatge, com recordances d'una
+naturalesa primitiva que hagués encarnat en ell, passant per
+sobre el decadentisme de les darreres centúries. Allavors, com
+mai, experimentà l'horror de la ficció i el convencionalisme.
+Fins arribà a sentir escrúpols, com de pròpia claudicació;
+escrúpois que sols logrà esvair amb la consideració de què,
+estant sotmesa la humanitat a les conseqüències del pecat
+d'origen, l'home _àngel_ va desaparèixer amb l'època
+paradisíaca.
+
+En el propi torrent féu ses ablucions i començà a cobrir-se de
+finíssima roba blanca. Camisa de gran pitrera brodada, punys de
+campana i coll dret (allavors de darrera novetat), subjectes
+amb _gemelos_ d'or i botonets de brillants; tern de panyo
+negre, de gran etiqueta; bota fina de xarol; guants blancs i
+corbata idem; capçat tot amb l'imprescindible barret de copa
+alta, lluent i brunyit com si fos d'acer; sense mancar-hi sos
+cosmèstics al cap i barba i ses aigües oloroses, perquè, lo que
+deia ell, com per a ofegar aquells escrúpols de què parlava
+suara: «posat per u, posat per deu; les coses fer-les bé o no
+fer-les».
+
+Prop d'una hora feia que el senyor Rector, assegut damunt d'una
+pedra del camí, esperava pacientment fumant cigarrets, quan
+veié comparèixer son nebot, transformat, olorós i flamant com
+un _dandy_ sortint de la capsa. Darrera d'ell venia en Pascal,
+que li havia fet d'ajuda de cambra.
+
+-Jo no hi estic pas, per aquest pudai de coses que no treuen a
+res- anava dient aquest, tot rodant el cap i amb el nas
+arrufat. -¿Què a vostè la noia li escau i la vol? De llei és
+que la demani ben demanada, que el demanar és cortesia. Però em
+sembla que tan bé o mellor la demanaria ficat dins d'unes
+calces de vellut o de burell, que amortaiat amb un trajo de
+tanta _justícia_, que quasi no entra, encartronat de camisa,
+amb xescles al coll i grillons a les mans, caminant sobre
+punxons i encarcarat com un rave, per aquestes terres de boig,
+que Déu hi gord que li vingués un estornut... ¡Això és posar en
+perill la vida d'un home, pudai!
+
+
+
+XIII
+
+Tot acabà en bé, grat sia a Deu. L'ambaixada fou ben rebuda i
+millor escoltada. Mossèn Joan, que devia portar la paraula,
+pretextant que millor que ell s'explicaria el propi interessat,
+deixà a aquest a l'estacada, suant d'angúnia per a explicar
+senzillament sa petició, ell que estava avesat a fer cara a la
+societat en pes. Per fi se'n sortí, i ses ingènues explicacions
+commogueren fondament, sobretot quan dedicà tendríssimes
+paraules en invocació dels seus pares, que no havia arribat a
+conèixer.
+
+Cerimoniosa i reposadament correspongué don Eudald, que, igual
+que sa muller, vestia sols de mitja etiqueta, per estar en
+domicili propi. Manifestà per quants motius li complavia la
+demanda, a la qual accedia gustós, amb tal de què fos també del
+gust de la seva filla.
+
+-No ets tu, també, del mateix pensar, Dolors?- féu, dirigint-se
+a la seva esposa, quan ja descarregada la part que tenia
+preparada de son discurs, no feia sinó repetir les mateixes
+idees, si fa no fa amb les mateixes paraules.
+
+Donya Dolors sortí un moment i reaparegué acompanyant a la
+Montserrat, la silueta de la qual se dibuixà en el buit de la
+porta, fina i esblaimada com una aparició, animant l'escena amb
+l'encís de sa escultural modèstia.
+
+Enterada amb un nou discurset de son pare, de lo que feia el
+cas, i requerida de donar o negar son consentiment, per tota
+resposta allargà la mà al jove, rebent d'aquest un ric anell de
+prometatge.
+
+El notari estengué l'acta, que firmaren els interessats i els
+testimonis.
+
+Fidel al ritual de la família, don Eudald féu cridar la Loreto
+per a comunicar-li la bona nova i presentar-li solemnement son
+futur germà.
+
+-I per això fan tots la cara tan llarga?- féu aquesta,
+escarrabitllada com sempre, y trencant la nota solemne i
+seriosa de la cerimònia. -M'havien donat un sust, pensant si
+seria cosa de posar-se dol.
+
+Després fou cridat mossèn Isidro, considerat com individu de la
+família, i, per fi, tot el servei, reunit a toc de campana. I
+vinguen discursos de don Eudald, que estava en plena possessió
+de son paper, recomanant a sos servidors que desendavant
+reconeguessin a don Ramon de Montbrió com a altre membre de la
+família Serra-Bruna.
+
+L'alegria era universal, i les cares d'amos i servidors
+vessaven satisfacció.
+
+
+
+XIV
+
+-A veure com te llueixes, mestressa- havia dit don Eudald a sa
+muller, al tractar dels obsequis que devien tributar-se a
+l'ambaixada. I ella, que en la cosa hi tenia el cor, no s'ho
+féu pas dir dos cops.
+
+La taula del gran menjador brillava amb la rumbosa vaixella
+senyorial de la casa Serra-Bruna. Safates curulles de
+pastissos, dels més renomenats especialistes de les localitats
+veïnes; plates rases de cremes, nates i confitures,
+confeccionades amb la flor dels productes de la casa per
+expertes mans casolanes; rastells de veires, de transparència
+immaculada, presos en les subtils malles d'artística veireda,
+irisant-se mútuament, com les bombolles d'un glop d'escuma
+sabonera; marcelines, com polleres en miniatura, amb ses
+blanques xicres de viuets d'or, esperant la mesura de la
+clàssica xocolata, que ja venia fumejant pel broc de ventruda
+escudella; fruiteres replenes de fruites en confitura
+destrament conservades com saltant de l'arbre; tot de revellida
+plata, massissa, repujada i llustrosa pel bon entreteniment, de
+formes pesants, acusant aquell gust decadent de la terra que,
+havent perdut la clàssica puresa de linies de sos bons temps,
+conservava encara el sentiment de la sobrietat i severitat de
+l'art de debò; de porcellana fina i de cristall tallat, de
+marca estrangera; tot reflectint-se sobre finíssima tovalla de
+gemada ginesta.
+
+-_Benedicite..._- féu el Rector, creuant amb la mà l'espai per
+sobre l'esplèndida taula. –Vulga Déu beneir el pacte que avui
+hem celebrat, com jo beneeixo aquesta taula, i siga,
+l'abundància i la riquesa que tinc davant dels ulls, símbol
+d'abundància i riquesa de cristianes virtuts, de patriarcals
+exemples, com de gaubances de tota mena, així en l'ordre
+espiritual com en el temporal, que resplendesquen sobre la
+família en projecte.
+
+-Amén- feren tots, sentant-se a taula.
+
+En Montbrió procurà esvair l'encongiment de l'etiqueta, que ja
+feia massa temps que el tiranitzava, esplatjant-se en ses
+gràcies espontànies, que tan agradós feien son tracte per tota
+mena de gent.
+
+Un altre potser hauria evitat certs records i referències que
+podien ésser causa da mortificació per a don Eudald; però ell
+deia que no li plavien els núvols a l'horitzó, ni res que el
+pogués fer caminar reparat, i que el gran sistema per a
+esbargir-los era envestir de front les causes d'ells. Així ho
+féu; però amb tanta discreció al·ludia a ses antigues
+antipaties i topades amb don Eudald, i amb tanta gràcia les
+comentava, que aquest, no sols no se'n veié mortificat, sinó
+que acabà per riure-se'n de debò, regraciant-li en el fons del
+cor la bona obra de dissoldre-li tots els reparos que podrien
+dar-li pena.
+
+-Don Eudald i jo- deia ell -soms fets l'un per a l'altre, igual
+que tap i carbassa, sols que ens ha costat un xic
+d'entendre'ns, perillant de fer com els Iguals de la Pobla, dos
+pobres vellets mendicants que captaven sempre junts, després
+que de joves s'aterraren mútuament amb competències de l'ofici,
+fins que un dia, ja empobrits i desesperats, tingueren una
+agarrada tan sèria, que l'un hi perdé el nas i l'altre
+l'orella. Curats en un mateix llit, des de llavors data llur
+proverbial amistat, que els ha fet inseparables com bessons;
+tant, que el poble els designa amb un sol nom. Ara es parteixen
+la misèria, després d'haver-se tirat la riquesa pel cap.
+
+Nosaltres no hem pas arribat tan enllà- afegia rient, -però de
+tots modos la nostra bona amistat ve d'aquella agarrada en què
+si ens deixen... ¡pobres nassos i orelles! La sort que vostè
+s'ha compadit de mi a temps, quan jo ja estava a les acaballes
+de les meves energies, perquè ha de saber que, encara que
+gallejava i feia l'home, tenia ja el cor com un pinsà, trabocat
+del seny per aquesta dolenta, que sembla que m'hagi donat
+cervell de gat. Però no se'n penedirà pas, don Eudald: jo
+abono. Cregui, encara que mal m'està el dir-ho, que arreplega
+un gendre de tota confiança, i, si no, aquí està el senyor
+Rector de Vall de Pedres, que no li'n dirà de menos.
+
+I, posat a dir tarambanades, no acabava, mentre el bo de don
+Eudald, com un beneit, esclafia rialles que feien la joia de la
+família que el chorejava, especialment la Loreto, per qui a
+aquella expansió d'intimitat casolana era un segar de pèsols,
+després de tants dies negres com havia passat.
+
+
+
+XV
+
+-Començo per vostè, senyor oncle estimat, ja que vostè
+representa aquí nostra suprema autoritat espiritual- deia en
+Ramon, tot mostrant-li un hermós gotim pansit al sol, -i li
+dedico aquesta hermosura, que simbolitza l'aliment de l'ànima
+com fórmula de la sagrada sang de Jesucrist. Faltat de la saba
+vivificadora de la planta, les assoleiades li han pansit els
+grans, xuclan-los-hi la substància sobrera, però
+quintaessenciant sos elements i tornant-los incorruptes. Ara és
+tot dolçor, com certes ànimes de virtuts purificades per les
+sequedats del món.
+
+El vell Rector copsà la intenció i finesa de la dedicatòria, i
+acceptà el present espurnejant-li els ulls.
+
+-Dono la preferència al clero, per lo mateix que es veu avui
+tan atrotinat- seguí en Montbrió. -Mossèn Isidro, va per vostè:
+accepti'm aquest pessigadet de gerds, que semblen talment de
+coral. Se cullen entre aquells esbarzers del cingles, a on
+vostè hi alça les perdius. Un s'hi esgarrapa les mans per a
+abastar-los, com se les esgarrapa també vostè per a reclutar
+aquells estols de brivalls mig salvatges als quals, per a
+ensenyar-los la doctrina, té de començar per ensenyar-los a
+parlar, i així com els sacrificis de sa missió se li
+centupliquen en satisfaccions del cor, també copsarà les
+dolceses d'aquesta fruita bosquerola i esquerpa per
+excel·lència.
+
+Vaig per a donya Dolors, l'excel·lent mare i mestressa model...
+Vaja, no en diré pas més, per no sufocar-la. Però permeti'm que
+li dediqui aquesta escollida mostra dels excel·lents fruits de
+nostra terra; aquesta poma camosina, que no té rival en el món,
+i el dia que aprenguem a conrear-la serà una font de riquesa
+per a nostres muntanyes. Vull afegir-hi que les virtuts
+d'aquesta fruita no són ben apreciades sinó pels que han tingut
+ocasió d'assaborir-les. ¡Vegi-la, que daurada, que sencera i
+que aromàtica! Aquí no hi ha desperdici; tota ella és cor.
+
+I, mentre la poma giravoltava lleugera per la punta de sos
+dits, la fulla del ganivet la despullava de la pela, que anava
+allargant-se i caient en graciosa espiral.
+
+-A don Eudald vaig a dedicar-li... el rei de la fruita de
+convit: aquest romeu de crosta rugosa, que tanca una verdadera
+riquesa de gustos, que fan l'enveja dels bons gormands. Com té
+la crosta dura, costa d'arribar-hi, perquè sembla bona mica
+gelós de les pròpies intimitats, que no fa pas accessibles a
+tothom. Però arrabasseu-li el secret de la seva resistència,
+obriu l'arquimesa on tanca les seves virtuts, i us quedareu
+meravellats del seu tresor. -
+
+El meló caigué al fons del plat, formant una estrella que don
+Eudald acceptà ben cofoi.
+
+-I per tu, germaneta?- encarant-se amb la Loreto. -Què trobaré
+que faci per la nostra daina? Mira: vaig a fer-te present
+d'aquest ramell de nespres, que és fruita saltadora i molt de
+gust de la gent de poc seny. És de forma graciosa i de sentit
+delicat... Una mica picantona, com tu mateixa, sols que per a
+madurar necesita... palla i temps. Té.
+
+I ara vinc amb tu, promesa meva. De propòsit t'he deixat la
+darrera, lo que vol dir que ja començo a considerar-te com de
+casa. Vull dedicar-te aquesta preciosa taronja, vinguda de vora
+el mar. Els grecs ne deien el fruit d'or i en feren el símbol
+de la bellesa, tancant-la dins d'un jardí, guardada per un drac
+de set caps. Lluny de mi forçar el símil, que resultaria injust
+i fora de lloc- afegí somrient. -Considerem-la sols com la
+mística representació de la bondat del cor, reclosa en la
+bellesa de la forma i envoltada dels perfums de ses pròpies
+virtuts.
+
+El ganivet, llepà finament la superfície de la daurada esfera,
+traçant figures geomètriques, i poc després la pela es
+descloïa, com els pètals d'una rosa, deixant al descobert altra
+bola blanca i rossa com un rovelló.
+
+La Montserrat, roja pel rubor, prengué delicadament entre sos
+dits la despullada molla i, portant-la a la boca, n'arrencà la
+meitat amb ses dents de marfil, presentant l'altra meitat a son
+promès, qui, sense mica de compliment, la prengué i engolí com
+una bresca. Quedaren un moment mirant-se, com sorpresos
+d'aquella primera entremaliadura d'enamorats. Després
+s'enrogiren tots dos, a l'adonar-se de l'atenció picaresca dels
+circumstants i al sentir que mossèn Joan deia bondadosament:
+
+-Déu vos beneeixi i us faci ben bons!
+
+
+
+XVI
+
+Don Eudald, l'home dels prejudicis i respectes humans qui _per
+accidens,_ és a dir, quan era en benefici de les bones idees
+(les pròpies), professava les teories de què el fi justifica
+els medis, que pecat amagat és mig perdonat i allò de _peor es
+meneallo_; qui es lamentava sovint de lo dolent dels temps en
+què vivim (sobretot quan manen els contraris), encomiant la
+necessitat d'aplegar-se totes les persones de bé entorn d'un
+bon govern (el propi) per a extirpar tanta corrupció, mes sense
+fressa (no fos cas que s'alterés l'ordre), sense escàndol
+(perquè, de certes coses que com més se remenen més puden, no
+convé que el vulgo se n'enteri masa), tot sempre amb el degut
+respecte als drets adquirits, als fets consumats, perquè les
+lleis no han de mirar mai enrera, sempre aprofitant lo que
+bonament se puga, per allò de _interim gaudeamus_, etc., etc.
+(teories mamades i interpretades del diari que per aquells
+temps es cuidava de pasturar les ramades de _l'infinitus
+numerus_ per les sempre delitoses margenades dels grans
+egoismes socials), es manifestava girat com una mitja, fent de
+mal sentir-li contar lo que sabia dels polítics de sa
+coneixença, d'aquells mateixos que havia rebut i obsequiat en
+sa pròpia casa, acceptant-ne les engrunes de favor que li
+feien.
+
+Tocat del sentiment de la ingenuïtat o de l'esperit de la
+confessió en aquell sobretaula memorable, don Eudald buidava
+secrets que no havia tret mai a la llum del sol. Llavors
+s'aclarí aquell misteri que embolcallava el ràpid periode de sa
+diputació a Corts, del qual no parlava mai, amb estranyesa dels
+que coneixien son caràcter vanitós. Sembla que alguns companys
+de diputació li conegueren prompte la flaca de la vanitat i la
+curtedat de gambals (això no ho deia ell; ho deduïen els
+oients), i prenent-lo per _primo,_ com ells diuen, li
+envestiren la bossa desconsideradament, comprometent-lo per
+fortes sumes. Sa fama de ricatxo tonto es degué estendre tant,
+que arribaren a atuïr-lo. Fins contava que s'havia vist
+assaltat pels corredors del Congrés, ni més ni menys que quan
+se les havia amb els timadors del moll de Barcelona. Però, així
+com aquests no li feien gran por perquè sabia que els
+municipals els agafaven, als del Congrés els temia; perquè els
+empleats se'ls hi llevaven la gorra i per no desplaure'ls es
+deixava saquejar.
+
+-Tu tenies raó! (es complavia ja en tutejar al seu futur
+gendre). Tu tenies raó a l'assegurar que de polític
+verdaderament honrat no n'hi ha cap. El més inofensiu (com jo
+per exemple) és culpable de complicitat amb els verdaders
+criminals als quals obeeix, defensa, vota i se'n serveix, o,
+quan menys, oculta explícita o tàcitament.
+
+Tot això no ho aprenc ara, perquè quan tu ho asseguraves jo ho
+reconeixia interiorment, però creia que s'havia d'ocultar per
+conveniència i per a evitar un mal major. Lo que he après ara
+és el valor necessari per a publicar-ho i confessar mon tant de
+culpa. Quan convingui ja en treuré de caretes; però començo per
+treure'm la meva, prometent formal esmena. D'aquí endavant no
+tinc de callar-me'n cap: al pa pa i al vi vi i qui no li agradi
+que ho deixi. Entre tantes coses com tinc d'agrair-te, una
+d'elles, la unió del poble, l'hem de conservar a tot preu, per
+a defensar-nos dels polítics enc que sigui a escopetades.
+
+-Poc a poc!- li deia rient en Montbrió, que es complavia en
+fer-lo cantar, admirat de lo radical del canvi que en ell
+s'havia operat. -Poc a poc! Vejam si jo, l'esbojerrat i
+revolucionari d'abans, encara li hauré de tirar la corda.
+Recordi's de què temps enrera jo li proposava formar un
+triumvirat, del qual vostè formaria la dreta, jo l'esquerra i
+el senyor oncle ne seria el poder director i moderador. Mes
+ara, si tots ens decantem cap a l'esquerra, com s'ho farà el
+senyor Rector per a mantenir dreta la rega?
+
+Mossèn Joan, que s'havia mantingut molt callat, manifestant
+sols per medi de bondadoses rialletes sa complacència i
+assentiment, parlà, per fi; però ho féu amb un posat
+d'aclaparament i d'amargura que impressionà els presents.
+
+-Molt me plau digué,- el canvi radical que denoten les
+confessions que acaba de fer don Eudald, més que per lo que són
+en si, perquè signifiquen la resurrecció d'una ànima bona que
+jeia en el fang de l'apatia, ja que no de l'embrutiment de les
+modernes concuspicències polítiques: es a dir, l'entrada d'un
+nou confrare en aquest gremi de la sang nova que sembla que tu
+vas estenent. És una de les conquestes de més vàlua que hauràs
+fet, i es cosa de felicitar-te'n de tot cor.
+
+Amb quin goig m'hi associaria jo, a la vostra obra, si les
+meves forces físiques estiguessin a l'alçada de mos desitjos i
+conviccions. Mes jo som com un soldat tardà que ha gastat tot
+son delit buscant la bretxa des d'on fer foc. Permeteu-me, no
+obstant, dues paraules de consell que crec apropiades al
+moment. Treballeu de ferm, mes no sigueu ni optimistes ni
+impacients, per a no exposar-vos a les crueltats del desengany.
+Feu-vos càrrec de què, llevat de vostres propòsits, tot lo
+demés està per fer. Cal tenir en compte que l'enemic és poderós
+i que en quant s'adongui de vostre treball i del fruit que
+recolliu, abocarà totes ses forces a refermar la porta per on
+pot escapar-se-li son poder.
+
+Tot lo que no sigui deixondir la consciència del poble i
+revetllar l'esperit de la terra, serà perdre el temps. No vos
+facin por els homes, per distanciats que semblin mentre no
+siguin romputs de cor i de consciència, perquè ells a la fi
+vindran amb vosaltres. Recordeu-vos de la paràbola del publicà
+i el  faritzeu de l'Evangeli.
+
+Feu força acopi de fe i energia per a sostenir-vos, perquè tot
+vos caldrà. Sovint els mateixos que voldreu salvar seran
+vostres inconscients enemics; potser dels vostres mateixos
+partiran les sagetes més cruelment enverinades. Mes, si teniu
+fe en Déu, si obreu sols per la caritat i per l'esperit de
+justícia, si vos inspireu sols en els grans exemples de nostra
+història i en el puríssim amor a nostra terra, que ha infantat
+les institucions més democràticament cristianes que presenta la
+història de la civilització, quin dubte té que veureu créixer
+d'una manera consoladora vostre camp, que veureu recular els
+moderns alarbs, vergonya de nostres temps, i si més no,
+deixareu ben assaonada la terra per a què els vostres fills
+puguin recollir-ne els vinents esplets.
+
+Per això beneeixo una vegada més el pacte que avui hem
+celebrat, i demano a Déu que el casal de Serra-Bruna sigui el
+cenobi on es consagri la sacrosanta fórmula de la sang nova,
+única esperança de salvació d'aquesta malaurada terra.
+
+En quant a mi- afegí amb veu commosa, -vos ho repeteixo: no hi
+compteu pas. Som com el patriarca Moisès que sols logrà la
+gràcia de llambregar al lluny la terra de promissió, suprema
+aspiració de la seva vida. També l'he ben cobdiciada, la nostra
+terra de promissió, si bé per mos pecats he trigat a veure'n el
+bon camí. Ara que sento ses alenades, ara la vida em manca, i
+conec que he acabat ma missió en aquest món. És un
+pressentiment que no falla. Déu ho vol així: alabat sia Ell per
+sempre.
+
+
+
+XVII
+
+-Els nostres cors s'han parlat públicament, esquinçant-se per
+fi el vel que ocultava el misteri; nostres futurs destins estan
+ja trenats pel darrer nus; nostre pacte, que tenia ja la sanció
+dels homes, ha rebut avui la consagració del ministre de Déu.
+Estàs contenta, videta meva?
+
+-Contenta hauria d'estar, perquè es veuen realitzats tots els
+més fervents desitgs de la meva vida. Els meus somnis daurats
+van prenent el cos de la realitat; mes no sé per què tinc el
+cor oprimit, i els ulls sempre a punt de vessar.
+
+-Explícam, doncs, això, hermosa. ¿Seria que tems l'avenir o que
+et reca la perduda llibertat del cor?
+
+-No temo l'avenir en la teva companyia, però sí el temo per si
+ella un dia em mancava; i mai havia pensat tant en què pogués
+mancar-me, sinó quan he vingut a assolir-la. Tampoc enyoro la
+llibertat del cor, que de temps la tinc perduda, ja que era ell
+més esclau abans, forçat a beure's les pròpies amargures, que
+ara que, podent treure sos esclats a la llum del sol, es
+complau en reblar els claus de sos grillons. Lo cert és que les
+llàgrimes que en temps de les grans penes retenia en el fons
+del cor, ara que toco el compliment dels meus desigs... ara no
+puc aturar-les: veus?
+
+-Escolta'm, filla, i respon-me de veritat: ¿creus avui en el
+meu amor com ahir hi creies?
+
+-Oh, sí!
+
+-¿Estàs segura de tu mateixa, fins al punt de respondre de la
+llegitimitat dels teus sentiments envers mi?
+
+-Ni sabria com dubtar-ne.
+
+-Tanca els ulls de part de fora i obre'ls de part de dins i
+recocia el darrer replec del teu cor: vès si hi trobes una
+senyal de penediment pels compromisos contrets amb mi i que
+avui hem refermat... ¡No m'enganyis, que t'enganyaries a tu
+mateixa!... No n'hi trobes cap?
+
+-Cap, ni un.
+
+-Dónam les mans i mira'm a la cara.
+
+-Ja et miro, més quasi no et veig. Tinc el cor  ple de goig:
+tes paraules me fan pressentir la bogeria de la felicitat;
+però, en lloc de fer-me riure com les alegries, sento més i més
+ganes de plorar. ¡Jo que em creia que sols les penes donaven
+llàgrimes!...
+
+-És un error del qual ens hem de sostreure els temperaments com
+tu i com jo. Les rialles són sols demostratives de les
+afeccions lleugeres i superficials. Quan el sentiment cava
+fondo, àdhuc arrencant del cor sensacions platxerioses, aquest
+no te millor manifestació que són les llàgrimes. Jo beneeixo a
+Déu perquè cada vegada veig més que som carn d'una mateixa
+carn. Jo ploraria amb tu si no fos home.
+
+Lo que sents tu ara, és la virtualitat de l'acte que hem
+realitzat amb totes ses inescrutables conseqüències. Tu estàs
+encara sots la impressió de la nota trista del senyor oncle,
+els tendres accents del qual t'han impressionat a tu com a mi
+amb la certitud de quin serà el primer dolor que ens ferirà en
+comú. Tu has entrevist ara la immensitat de dos amors, ja de si
+ben grans, que, compenetant-se, s'ageganten fins a límits
+inconcebibles; i tot això, sadollant ton cor, el fa esclatar en
+sensacions d'un ordre desconegut que, no trobant son equivalent
+en les forces humanes, salda amb llàgrimes.
+
+Plora, doncs, sense reparos ni vergonya! ¡Saluda amb llàgrimes
+el llindar de l'era de ditxa que avui se'ns obra, que en actes
+transcendentals com el del  sant matrimoni... sols els ximples
+riuen!
+
+
+
+SÍNTESI
+
+Com la fletxa surt brunzenta de la ballesta cercant el cor de
+sa víctima per a vessar-hi l'amargantor de son verí sortia de
+Serra-Bruna, reclosa dins d'una carpeta adreçada a l'estranger,
+una cruel missiva, plena de dol i de tristor: «Cuiteu a tornar,
+que el vostre oncle es mor».
+
+I el blanc era l'idil·li conjugal, que joïa de ses primícies,
+entre els primaverals esbarjos, sublims delectacions,
+lluminoses perspectives i deliciosos arrobaments d'aquest
+període, únic en la vida de l'home, que se'n diu lluna de mel,
+en què, com si no bastessin els elements de ditxa que en si
+porta la sobtada expansió de les reprimides cobejances
+deslliurades per virtut de sagramental benedicció, les ànimes
+enamorades se tiren a emborratxar-se de tot lo bell, lo
+imprevist i lo confortable que la vida moderna fa accessible a
+la gent adinerada.
+
+Els poètics misticismes, reconcentrats per la fe en llegendaris
+cenobis i miraculosos santuaris, on els cors recentment lligats
+corren a dipositar el testimoni de llur reconeixement i de
+llurs esperances; les lluminoses i alegroies perspectives de
+les regions riberenques, on la mol·lície humana hi ha acumulat,
+entre perfums de taronger i roses de tot l'any, totes les
+seduccions de la naturalesa posada a jou per l'artifici de
+l'home; les febrosenques activitats de la civilització del
+sigle, representades per la moderna Babilònia, amb ses grans
+virtuts i sos grans vicis; les romàntiques riberes dels grans
+rius del nord, amb ses rònegues calitges i daurades celísties,
+amb sos castells llegendaris, ses ciutats arcaiques i sos
+museus plens de records d'una civilització migeval, que encara
+s'hi respira, modernitzada per una superior cultura; els jolius
+panorames de l'Arcàdia moderna, amb sos alterosos pics
+d'argent, amb ses valls d'esmaragda i sos llacs d'atzur...
+¡quin caminal més idíl·lic, quina ressoladora més ampla i suau
+per a deixar-s'hi lliscar bressat per la joventut, l'amor i
+l'esperança, en aquest _lapso_ paradisíac, en aquest parèntesis
+de la vida, mena d'armistici en què el destí sembla suspendre
+les hostilitats de sa crua prosa, tal volta per a
+reempendre-les amb més feresa no ben apagat encara el
+resplendor d'aquell foc-follet.
+
+Bon exemple n'és el missatge sortit de Serra-Bruna, frisós de
+vessar el doll de fel de ses entranyes: «Cuiteu a tornar, que
+el vostre oncle és mor».
+
+I el missatge fallà, de primer, el blanc perquè la víctima que
+volia ferir ara ja partida. Mes sobre sa coberta s'hi estampà
+una nova fórmula, que li comunicà segon impuls.
+
+I errà el tret una altra vegada i una altra, perquè l'idil·li,
+lleuger com papallona, volant d'ací d'allà, xuclant de totes
+les flors esclatades en l'immens camp de la seva ventura, no
+tenia lloc segur. Però cada vegada rebia el missatge noves
+fórmules d'impuls, que semblaven comunicar-li major velocitat.
+
+Mes l'idil·li es condormí en aquelles afraus platxerioses de la
+moderna Arcàdia, encantat d'aquell agre de casa que allò tenia,
+d'aquell aire de pàtria que allí es respirava, però de pàtria
+feliç, de pàtria ben menada, que li feia enyorar i glatir i
+estimar més encara la pàtria pròpia, tan pobra i tan
+desgraciada.
+
+I arribà el missatger de la mala nova, amb el llom negre de
+tinta, com un cavall amarat de suor,  i li buidà dins de les
+entranyes tota l'amargantor de fel que duia, més enverinada
+encara pel retard sofert, igual que el caçador despacientat
+clava la mortal sageta al cor de la daina que, juganera i
+descuidada, està esbrotonant el tendre fullam de la clariana
+del bosc. «Cuiteu a tornar, que el vostre oncle es mor».
+
+
+
+II
+
+-Escolti, mossèn Joan- deia el facultatiu, alçant la veu: -com
+se troba?
+
+-Me sembla que una mica millor- Responia aquest amb veu fosca i
+apagada.
+
+-Una mica millor? No m'ho sembla pas a mi, així- deia el metge,
+amb veu prou alta perquè aquell ho pogués sentir.
+
+-No es pensi- afegia la Feliça, -li ha calmat molt aquella
+ardència de set i fins suara parlava de llevar-se.
+
+-De llevar-se, eh?- refeia el metge, tot aplicant-li l'orella
+al pit. -Això és lo que menys m'agrada. Si es trobés més bé,
+s'adonaria més del mal.
+
+-Després també sembla que li ha minvat molt el romball.
+
+-Massa que tornarà- insistí aquell, arrufant el nas i rodant el
+cap.
+
+I així, per aquest estil, anava el bon doctor destruint a les
+barbes mateixes de l'interessat, les il·lusions que el bon
+desig volia formar-se.
+
+-Mossèn Joan- digué, per fi, encarant-se amb el malalt i
+prenent un to solemne: vostè no és pas cap criatura i té prou
+coneixement de les coses del món perquè jo hagi de tractar
+d'enganyar-lo. Hem arribat a un punt en que la ciència humana
+ha de confessar la seva impotència. A dalt n'hi ha Un que tot
+ho pot i a Ell hem de confiar-nos perquè hi faci més que
+nosaltres. Tingui ànim i fora, que no serà pas més de lo que
+Déu voldrà.
+
+I, amb aquesta jaculatòria, s'apartà del llit i féu cap a la
+sala.
+
+Mossèn Joan se'n despedí amb una estreta de mà i amb sa dolça
+mitja rialla.
+
+En Montbrió, aplanat i atorrollat per lo que veia i sentia,
+seguí el doctor, preguntant-li, amb la major innocència, què
+n'hi semblava de l'estat del malalt.
+
+L'interrogat el mirà fit a fit, i, pensant sens dubte que
+encara no havia parlat prou clar, li contestà bastant secament:
+
+-Què vol que me'n sembli? Que és home mort. El diagnòstic és
+ben senzill. Estem al davant d'una naturalesa gastada pels
+anys, aniquilada per una activitat excessiva, per afeccions
+morals dissimulades, que són les més funestes, i... qui sap si
+també per una deficiència d'alimentació. Això com a factors
+passius. Com agents actius tenim una congestió a la freixura
+amb irradiacions cardíaques, i s'ha iniciat ja un estat serós.
+El pronòstic és més senzill encara. La potència és molt
+superior a la resistència. L'enemic ens envesteix de sec a sec
+i no tenim municions per a fer foc. Doncs el resultat no pot
+deixar d'ésser fatal. Continuïn la mateixa medicina, l'objecte
+de la qual és sols reanimar momentàniament i refrescar-li la
+boca, i... _pax vobis_. De miracles els metges no en sabem pas
+fer.
+
+Els nuvis, arribats de fresc, havien trobat la Rectoria feta un
+garbuix. Son oncle era ja viaticat des d'alguns dies i s'havia
+anat aguantant com si esperés l'arribada dels seus nebots per a
+despedir-se'n. L'escena del metge fou una de les primeres que
+començaren a posar els joves sobre un terreny per ells
+completament nou.
+
+Mentre la Montserrat s'ocupava en posar una mica d'ordre a la
+casa, arribà mossèn Isidro, que, acompanyat d'en Ramon, se
+n'entrà a la cambra del malalt, quedant ambdós sorpresos de la
+gran mutació soferta per aquest, que ja ni donà senyals de
+notar sa presència. Mossèn Isidro, sense gastar gaires més
+compliments que el metge, li entaulà conversa sobre son estat,
+sense embuts ni subterfugis, afegint, poc després:
+
+-Amiguet, és una porta que tots l'hem de passar, i encara vós
+podeu donar gràcies a Déu que us permet arribar-hi amb tot el
+coneixement. No en demano pas més per mi!
+
+Tornà a somriure el pacient, i, com un lleuger reflex
+celestial, inundà sa traspassada fesomia. Allargà a son company
+la mà, dient-li:
+
+-No em deixareu, eh?
+
+-No, fill- féu aquest: -lo promès és promès. A la masia ningú
+m'espera i estic enterament per vós.
+
+En Ramon, gens foguejat en aquesta mena de passatges de la
+vida, tot s'esborronava al sentir tal conversació.
+
+El malalt, no obstant, anà tirant unes hores més, prenent sols
+algunes gotes d'una gomosa i petites cullerades de caldo. En
+alguns moments pareixia reaccionar-se, parlant amb bastanta
+claredat, fent alguns encàrrecs, tant a son nebot com a mossèn
+Isidro; mes, amb tot, se li notava una pèrdua extraordinària de
+forces.
+
+A mitja tarda el romball començà a convertir-se en un gemec
+acompassat, entrà el desfici i tot demostrà que el malalt anava
+a entrar en una nova fàcies. Si és que aquest hagués conservat
+un fil d'esperança, aquell fil que el reu a qui van a
+ajusticiar no el perd fins a l'instant d'asseure's al banquet,
+en aquell moment donà proves d'haver-la renunciada. Tractà de
+fer noves recomanacions al seu nebot, recomanacions que aquest
+comprengué més amb l'ànima que amb les orelles. Donà vàries
+disposicions sobre son enterro i fins sobre la roba amb què el
+devien amortallar: la qual roba es féu ensenyar, no sense que
+el pobre Ramon sentis esgarrifances de cor.
+
+Seguidament els preparatius prengueren un caràcter d'_execució_
+que acabà d'aterrar el pobre jove. Fou portada als peus del
+llit una taula amb coberta negra i sobre d'ella un Sant Crist
+entre dos ciris encesos i els aspergers amb un perolet d'aigua
+beneita, i mossèn Isidro començà a llegir les recomenacions de
+l'ànima amb veu reposada i solemne, marcant una espècie de
+ritme que s'acompassava perfectament amb la respiració del
+malalt, que s'anava fent més anhelosa i adquiria un so
+metàl·lic. En Ramon, fent esforços de flaquesa, li donava de
+tant en tant, amb una culleradeta, unes gotes de cordial que el
+pacient engolia per esma. Des de llavors ja sols se feia
+entendre per medi d'estretes de mà. Son cap descansava aplomat
+sobre el coxí, i els braços, estirats al llarg del cos, jeien
+sense moviment, com no fos alguna que altra convulsió que
+sentien mossèn Isidro i en Ramon, que un a cada espona del llit
+li tenien les mans.
+
+De temps en temps l'exhortant deixava el llibre i allavors les
+exhortacions li eixien del cor, espontànies i patètiques,
+versant sempre sobre el ben entès de què era mossèn Joan un
+viatger que recorria una via penosíssima i li mancava encara
+passar moments de terribles proves, vençudes les quals havia de
+trobar la ditxa, el premi, la glòria.
+
+-Vés, ànima cristiana- li deia: que Déu te perdona; segueix
+aquest trànsit dolorós; beu aquesta copa d'amargura, la més
+coenta, però la darrera d'aquesta vida de misèria; vés, que Déu
+t'espera i els àngels t'obren les portes de l'Eternitat!
+¡Despulla't d'aquest farcell de podridures i vola feliç a la
+mansió de Déu!
+
+I el moribond, amb la boca badada, cercant un aire que ja no
+vivificava sos pulmons, les faccions traspassades, amb la pell
+aplanada sobre els ossos, encara mig reia entre els suors de
+les darreres ànsies i mentre les llàgrimes agòniques creuaven
+sos polsos, sos ulls brillaven amb un dèbil llampec, com els de
+l'assedegat al sentir prop seu el murmuri de la fresca font. A
+mida que minvaven ses forces, a mida que s'anava acostant
+l'horrible instant suprem, la veu de mossèn Isidro s'anava fent
+més carinyosa, fins a adquirir inflexions d'una dolcesa
+inconcebible, donada sa ruda i vulgar fesomia. Li eixugava la
+suor del rostre i li parlava a cau d'orella, contant-li coses
+del cel, tal com parla una mare al seu fillet per a adormir-lo.
+
+A vegades resava a mitja veu, exorcisava amb el salpasser,
+donava a besar el San Crist a l'agonitzant, tot amb una sola
+mà, perquè amb l'altra no deixava mai la del moribond, atent
+sempre a ses cada vegada més dèbils manifestacions, i tornava a
+rependre ses exhortacions, que arribaven en algun moment a
+tocar una nota d'un egoisme sublim, si és que aquests dos
+conceptes poden anar mai junts. Glossant les paraules del bon
+lladre a Jesucrist, deia:
+
+-Recordeu-vos, mossèn Joan, de mi, quan arribeu al Paradís.
+
+Sa veu pausada i cadenciosa, que en Ramon sentia caure-li com
+gota a gota dins del pit; la tendresa de sentiments; la
+senzillesa en els conceptes, que arribaven a pecar d'innocents
+algunes vegades; lo gràfic de les comparacions (que en
+circumstàncies menys solemnes podrien semblar massa vulgars),
+barrejat amb certa grandiositat bíblica i un no sé què de
+primitiu i patriarcal que omplia tota l'escena, produïren un
+efecte tan commovedor i tan suggestiu, que el jove es sentia
+absort, inconscient del temps que transcorria, fita la mirada
+en aquell rostre cadavèric, que es traspassava per moments.
+
+Aquella íntima commoció que, com corrent elèctrica, feia vibrar
+les cordes de son sentiment a la contemplació de la naturalesa;
+aquelles intuïcions estètiques que sa ànima somniadora copsava
+al vol en tots moments, no les hauria pas mai sospitades a
+l'espona del llit d'un moribond. I, no obstant, allí tenia
+palpable altra vera manifestació de la Bellesa amb nou esclat.
+Mai havia concebut la idea de la mort amb un caràcter tan
+pacífic, tan íntim i, per dir-ho així, tan atractívol, però
+tampoc tan dolorós, tan commovedor i tan grandiós en mig de sa
+senzillesa.
+
+Però el moment suprem s'anava acostant. La naturalesa, rendida,
+no lluitava ja: havien cessat ja les congoixes i desficis, i
+ell descansava las i aplanat, no percibint-se més senyals de
+vida que el vaivé del pit i un pols sec que decreixia com el
+moviment d'un pèndol que marxa per la sola força de la inèrcia.
+El ritme de l'agònica gemegor es feia cada vegada més suau, més
+cadenciós, més manyagoi (permeti-se'm lo vulgar de
+l'expressió), com el d'un nen adolorit que es condorm afofolat
+al pit de la seva mare.
+
+En Ramon, de genoll a terra, sense abandonar mai la mà de son
+oncle, les pulsacions del qual comptava maquinalment, estava a
+punt d'arribar al paroxisme de son dolorós arrobament. El
+silenci era quasi absolut. En Pascal, amb les llàgrimes
+creuant-li sa impassible cara, alçava amb mà tremolosa fins al
+capçal del llit un ciri encès, les irradiacions esgrogueïdes
+del qual ferien verticalments les testes quasi juntes dels dos
+vells sacerdots, produint clars i obscurs dignes d'un quadro de
+Rembrand. La de l'agonitzant se destacava, sobre la blanca tela
+del coixí, mig inclinada, formant una silueta d'una elegància
+ascètica com la d'una escultura d'Alonso Cano. Els ulls
+entelats miraven, més no veien; i sa boca, desmesuradament
+oberta, semblava buscar ansiosa un oxigen que cap alivi portava
+a sa sang. La de mossèn Isidro, que ja no parlava i sols resava
+entre dents, quedava dins l'ombra, acotxada i inundada d'una
+suprema angúnia. Mirant fit a fit les verdoses fesomies de son
+vell company, semblava espiar el moment precís de sortir-li
+l'ànima per la boca.
+
+Seria una preocupació de son esperit fortament commogut, però
+el cert és que en aquells instants li sembla a en Ramon veure
+que la descomposta fesomia de son oncle es reanimava com
+banyada d'un resplendor celestial, que reapareixia son habitual
+somrís, l'hermosura del qual s'aquilatava per quelcom que no
+era d'aquesta terra, mentre que la gemegor, poc abans curta i
+precipitada, i que fins per un moment s'havia interromput,
+reprenia allargant-se com un immens i suau sospir. La vida
+s'anava a trencar, per fi, i semblava que s'aguantés sols per
+un bri, per una filagarsa de vaporós manto de l'ànima que se'n
+fugia. El jove sentí part de dins, a les entranyes, quelcom que
+se li esquinçava, d'aquell gemec, darrer comiat d'una vida que
+finia, i, per primera volta, apartà sos ulls d'aquella boca
+oberta, temerós de veure escapar-se'n... no sé què, i enfonsà
+el cap entre la vànova del llit. Res veié, però sentí acabar-se
+aquell gemec prolongat, després de perfilar-se com un cant de
+rossinyol, i les darreres polsades de la mà freda, que
+estrenyia entre les seves, saltironar-li d'aci d'allà pels dits
+i... un lleuger refrec com un aleteig imperceptible; després la
+veu de mossèn Isidro, que deia:
+
+-_¡Consumatum, est! Requiem eternam..._
+
+Allavors sentí que li pujava del pit una onada indescriptible:
+era aquell espasme que tantes voltes havia sentit en sos
+arravats d'artista i que ell descrivia com producte de la
+mística conjunció de l'ànima amb Déu; però a l'anar a esclatar,
+en lloc del crit de joia que li era habitual, fou un plor de
+nen, que sortí de sa gola, el qual, ressonant per l'arcova i
+per la sala, despertà un eco dolorós que el transmeté per la
+cuina, per l'escala, per la lliça i per tot el veïnat, i encara
+l'endemà repercutia per les valls de la parròquia i per tots
+els indrets on se coneixien les excel·lents virtuts del Rector
+de Vall de Pedres.
+
+
+
+III
+
+Per primera vegada, des de que el Rector n'eixí per al
+cementiri, posava en Montbrió els peus en aquella estància, tan
+saturada de l'esperit senzill i bondadós del sant home.
+
+¡Quina impressió més fonda rebé a l'entreobrir la porta! Per
+virtut d'un fenòmen que podriem dir-ne persistència de les
+sensacions familiars o simpatia sensitiva, percibí la imatge
+del seu oncle, clarament dibuixada dins de la cadira de braços,
+corbat sobre el reso o la feina. El veié alçar el cap i dirigir
+vers ell sa bondadosa fesomia, un poc fosca per la concentració
+del treball, més de sobte aclarida per una salutació carinyosa
+de dolça sorpresa.
+
+La visió fou instantània, mes se'n reproduïen de consemblants
+cada volta que es fixava en els mobles i objectes que li eren
+familiars, percibint sempre el ressò de la seva veu, grave i
+lleugerament afònica. Després la imaginació li anà representant
+els darrers episodis de la seva vida, fins a les doloroses
+escenes de la seva mort. Allavors se descobrí i resà
+interiorment per aquella ànima que encara sentia aletejar,
+enyoradissa, entre aquelles quatre parets.
+
+Més que per curiositat, per a sostraure's a les obsessions que
+se li anaven fent massa vives, començà el jove a examinar els
+volums de la llibreria. Inútilment, perquè allò també era un
+tros de l'ànima del difunt, quelcom que s'havia compenetrat de
+son ésser. I la impressió anava creixent a mida que s'acostava
+al setial del cantarano, efecte de què les obres més familiars,
+més fullejades i, per consegüent, més impregnades de sa
+essència, eren les que estaven més a l'alcanç de la seva mà. Ja
+no resistia: com el suro que va giravoltant entorn del bullidor
+que l'atrau, així ell també anava donant tombs an el setial, on
+son oncle havia passat immensitat d'hores de treball, i de
+meditació, fent balanç de ses tristeses i de ses esperances.
+Per fi es llançà als braços de la cadira, que el rebé amb
+aquell familiar cruixit amb què saludava son propietari,
+semblant-li a ell sentir quelcom de la dolça pressió de la
+paternal abraçada. Encara més: li semblà trobar-hi l'ànima tan
+tendra i pura de son oncle que compenentrant-se amb la seva, la
+inundava amb l'inefable consol.
+
+La taula estava sembrada de diferents objectes d'ús íntim i
+diari, cada un dels quals portava l'imprompte de son enyorat
+senyor. Eines de treball i objectes d'entreteniments, llibres
+de reso i de lectura familiar, notes i apuntacions, tot net i
+cuidat com per mans de senyoreta, però amh un senzill desordre
+que acusava un temperament més cuidadós de la pulcritud
+essencial que d'aparatoses exterioritats.
+
+A mida que en Montbrió s'anava reconcentrant damunt d'aquells
+objectes insignificants, que tots li parlaven a l'esperit,
+reconstituint-li als ulls de l'ànima la figura moral del seu
+oncle, adquiria el convenciment de què devia haver-hi allí
+quelcom de més fondo, de més íntim, quelcom que fos
+l'estereotipació de les seves idees. Un home que posseïa un
+fons innegable de ciència doctrinal, que era de caràcter
+observador inqüestionable, i, per altra banda, de paraula avara
+d'exterioritzar les impressions de caràcter personal, essent
+més donat a escoltar que a parlar, per força havia de tenir un
+desguàs de son esperit, un confessionari a on dipositar les
+seves intimitats.
+
+Penetrat d'això, començà el jove a recociar prestatges i
+calaixets, desenfaixant paquets de correspondència, examinant
+llibretes d'anotacions i comptes, etc. A mida que s'anava
+internant en les profunditats del vell cantarano, observaba que
+la matèria anava prenent major interès. Als qüestionaris sobre
+matèries de predicació i formularis de caràcter general,
+seguien projectes de sermons en esquema, apuntacions sobre
+matèries noves, reflexions, pensaments solts, cites, etc. I
+ell, vinga giravoltar, cada vegada amb cèrcols més reduïts,
+entorn de son objectiu, sentint com s'hi apropava, com el que
+furgant les cendres sent, cada vegada més intensa, l'escalfor
+del caliu amagat.
+
+Per fi, embolcallat de grollera paperada, com una perla dintre
+la petxina tosca i rocallosa, hi trobà un paquet... Allò, allò
+era el cor de mossèn Joan! Prou que ho conegué, al posar-hi la
+mà a sobre, sentint com bategava, i que el seu hi responia
+desacompassadament per la força de la simpatia.
+
+
+
+IV
+
+Era una llibreta rebregada i suosa, però amb aquell rebregament
+respectable d'uns escapularis que han fet la seva servitud en
+la intimitat de la persona. Les primeres planes se remuntaven a
+l'època de la seva segona entrada a la parròquia, després de la
+separació, fredament dolorosa, d'en Ramon, que se la campava
+pel seu cantó. Era un aplec de pensaments, anotacions i
+reflexions de caràcter moral i íntim, una espècie de llibre de
+memòries, on el bon home hi estampava periòdicament ses
+impressions de caràcter més recollit, com si diguéssim la
+superabundància del seu cor.
+
+Des de les esgrogueïdes pàgines del començament fins a les
+darreres, en què encara es veia fresca la tinta, es podia
+formar judici cabal de les altes i baixes de l'estat d'ànim de
+l'autor, com de les diverses fàcies i succesives orientacions
+de son esperit. Hi havia de tot: paràgrafs de lletra apretada i
+frisosa; altres d'escriptura clara i apacible; conceptes, uns
+diluïts a l'excés i altres curts i secs, alguns d'ells
+interromputs i fins titllats, ja dèbilment, com per a donar
+lloc a noves reflexions, ja amb ensenyament donar lloc a
+borrar-ne fins la memòria. En alguns hi brillava l'esperança,
+en altres un greu descoratjament; però en tots s'hi sentia la
+fe i la caritat de l'ànima encesa en amor de Déu. No hi
+mancaven tampoc intermitències espaioses, algunes d'elles
+marcant períodes de mesos i fins anys de repòs, com si la seva
+ànima s'hagués adormit en la lassitud de la fatiga o de la
+ganduleria.
+
+A en Ramon se li negà el cor de tendresa a l'observar que la
+seva persona hi ocupava un lloc importantíssim en aquella
+estereotipació del cor del seu oncle. Ja en un replec de la
+coberta hi trobà aplegades les poques cartes que li havia
+escrit des de sa separació, i en les primeres pàgines, en forma
+de versets que semblaven arrencats del llibre de Jacob,
+expresava amb tendra amargura les enyorances d'aquell ser
+estimat que creia perdut entre les onades del món. Intercalades
+amb aquells càntics d'enyorances, hi posava fondes reflexions
+sobre lo que era i lo que deuria ésser l'ensenyança, i sobre lo
+que havia fet i havia deixat de fer per a salvar-lo de les
+tretes de la malejada societat.
+
+Periòdicament eixien remembrances d’_ell_ (enlloc posava el seu
+nom), amb motiu de rebre'n una carta o una notícia indirecta;
+i, com aquestes, contra lo que sempre temia, no solien pas
+ésser desagradables, li dictaven parrafets de dolça esperança i
+màximes i consells que en Ramon recordava, per ésser semblants
+als continguts en les cartes rebudes.
+
+Les èpoques revoltoses que s'havien succeït en el país, li
+havien suggerit també fondes meditacions i comentaris, que no
+s'apartaven gaire de les idees en boga entre els polemistes
+catòlics d'aquell temps Ses disquisicions giraven quasi sempre
+dins dels motllos, un poc massa arcaics, de l'escolàstic de
+Cervera.
+
+Alguna idea és repetia sovint, acusant una verdadera obsessió.
+Tal era el fet reconegut de l'allunyament del poble del si de
+l'Església.
+
+«Perdem terreny- escrivia sovint: -els joves ens fugen seduïts
+per ideals de falsa llibertat, i quan s'adonin de son engany
+correran a engruixir els batallons de l'escepticisme i la
+indiferència.»
+
+I, procedint amb un criteri més modernitzat, com el metge que
+en lloc d'ensajar remeis a l'atzar o de perdre temps atacant
+els efectes, procura abans de tot esbrinar els fonaments de la
+malaltia, deia:
+
+«Ens escarrassem predicant la doctrina als convençuts i els que
+hauríem de convèncer no ens escolten. ¿No fóra millor buscar la
+causa d'aquest apartament i, un cop trobada, aplicar-hi amb mà
+forta el remei?».
+
+Fidel amb tan sàvia teoria, en diferents planes hi havia
+estampat idees que demostraven son afany d'esbrinar la
+incògnita, idees que s'alternaven amb períodos de
+descoratjament, resultat d'un treball d'investigació superior a
+ses forces, acabant per decantar-se pel cantó on l'inclinava
+son esperit de sacrifici.
+
+«El sacerdot -escrivia- deu rabejar-se dintre les penalitats de
+sa missió de sacrificis i privacions, amb la idea d'acrisolar
+ses virtuts i guanyar mèrits  per a la pròpia ànima. La missió
+de salvar les agenes és secundària; però, tal volta, amb
+l'exemple de les grans virtuts i de les sublims abnegacions
+dels ministres de Déu, se sentirà tocada la societat i tornarà
+als amorosos braços de sa mare l'Església.»
+
+Per aquest camí s'esplatjaven desendavant ses confidències,
+dictant-li pàgines d'un misticisme i d'una ingenuïtat
+encantadors; pàgines interrompudes, en alguns indrets, per
+conceptes expressats amb una amargura que després sa ànima
+bondadosa, trobant-los, sens dubte, massa vius, n'havia passat
+ratlla, però que denotaven les sequedats i angoixes de son ànim
+contorbat. El sacerdot no recollia pas els abundosos fruits que
+n'esperava, de ses abnegacions; el poble buscava son auxili en
+sos apuros i misèries; després... com si temés molestar-lo
+massa, se'n tornava pel seu cantó.
+
+I, no obstant, ell la sentia fonda la recança de l'amor del
+poble i el mortificava la idea de salvar-se sol. Aquest
+concepte l'expressava en dues ratlles:
+
+«¿Què direm del capità que, veient desmoralitzada, vençuda i
+fugitiva la seva companyia, procura sols salvar la pròpia
+persona?»
+
+* * *
+
+Per fi, després d'un período de calma i d'unes pàgines en
+blanc, hi trobà en Ramon una mena de càntic en què, amb accents
+de joia, s'hi glossava la paràbola del fill pròdig. Fàcilment
+reconegué la data d'aquella carta en què ell li comunicava son
+retorn. Des d'aquell dia era _ell_ que omplia quasi
+exclusivament el cor de mossèn Joan.
+
+Pas a pas, i una a una, anava el jove reconeixent les
+peripècies d'aquells dies memorables, sorprenent-se vivament de
+la influència que sa pròpia persona havia exercit en l'ànim de
+son oncle, influència que s'assenyalava perceptiblement en les
+elucubracions sociològiques i psicològiques allí estampades.
+
+Aquella primera conversa en què el jove exterioritzà tan
+vivament ses idees, li havia produït a son oncle una sensació
+fonda i nova, que es traduïa en conceptes esparverats; un
+deixondiment semblant al del soldat en campanya que, revetllat
+per un frisós cop de corneta, s'aixeca fregant-se els ulls,
+palpant-se les armes, tot preguntant: -I doncs, ¿què és això?
+Después venia un treball d'anàlisis, reposat, que marcava una
+nova orientació d'idees.
+
+Les més atrevides afirmacions de son nebot eren sospesades,
+trinxades i esbrinades, amb una perfidiositat pròpia de l'antic
+escolàstic cerverí, trobant el jove, amb intensa satisfacció,
+presentades amb una precisió encantadora, idees que ell sols
+per intuïció havia emès.
+
+I tornava a surar la vella obsessió de l'iniciat divorci entre
+l'Església i la societat. Però ara semblava caminar en busca de
+la incògnita amb alguna més seguretat, com el vianant
+esmaperdut que obira un llum en la foscor de la nit.
+
+«Potser ens hauríem perdut -escrivia- per no tenir prou en
+compte les dualitats humanes d'ànima i cos i d'individu i
+col·lectivitat, preocupant-nos sols de voler perfeccionar el
+ser espiritual, descuidant el ser corporal i el ser social, que
+viu de l'essència de la terra, com el peix de l'aigua. ¿No hem
+fet gala de viure apartats dels quefers socials, pensant que
+això corresponia a l'Estat?»
+
+Com si la paraula Estat hagués sigut per ell un raig de llum,
+entrava en una sèrie de consideracions sobre els conceptes
+d'Estat i de Pàtria, que de moment semblaven desviar-lo de la
+qüestió, però que aviat es veien conduents a la finalitat del
+raciocini.
+
+«Pàtria és la idea comprensiva d'unitat de lleis, de
+temperaments, de costums i, sobretot, de llengua, caràcters
+distintius de la raça; és el funcionament harmònic dels
+elements vitals d'una societat dintre de son propi terrer.»
+
+«L'Estat és l'absorció, el monopoli del funcionament dels
+elements constitutius d'una o més pàtries.»
+
+«La Pàtria, agrupació natural d'individus lligats  per
+mancomunitat d'interessos, de necessitats i d'ideals, és obra
+de Déu. L'Estat, artificiosa combinació de funcionalismes
+arrencats de son natural centre, és obra dels homes.»
+
+«La Pàtria, idea d'amor i expansió, tira a la llibertat.
+L'Estat, idea d'absorció i d'imposició, tira al despotisme.»
+
+* * *
+
+«Un temps la lluita era entre la vida corporativa i el poder
+erigit en Estat pugnant una i altre per a defensar sos drets i,
+tal volta, per a imposar-se mútuament. D'aqueixa lluita en
+naixia l'equilibri de les dues forces, que marcava la via
+progressiva de les nacions. La perfidiosa constància de
+l'ambició individual vencé l'apàtica cohesió de la
+col·lectivitat, majorment en pobles que no tenien prou
+acabalada la consciència de ses pròpies llibertats, i aquests
+serviren als dèspotes de maça per a atuir els que encara
+resistien.»
+
+«Quan el despotisme era personal, les grans responsabilitats
+davant de la història podien contenir a l'individu dintre els
+límits de la prudència i de la justicia; però més tard algú
+digué al rei: «No és decorós que la teva majestat arrostri les
+odiositats  del poble. Tu regnaràs, però els responsables seran
+els teus ministres», I l'absolutisme personal se tornà
+col·lectiu.»
+
+«La responsabililtat de dèspotes transitoris, quasi nul·la,
+encara trobà manera de cobrir sos actes amb la sanció d'unes
+Corts que suposaren eixides del poble, mes en realitat obra de
+ses mans pecadores, i arribàrem a la tirania anònima, la pitjor
+de totes les tiranies.»
+
+* * *
+
+«Així la societat ha vist, com entontida, transformar-se i
+desaparèixer, engolides per una oligarquia política, entitats,
+corporacions i lleis, filles de sa pròpia essència, suplantades
+per altres lleis i funcionalismes, covats en el gabinet del
+filòsop encegat o, tal volta, a sou del dèspota que les
+implantava. «-L'Estat ho és tot- digué el doctrinari, -i per
+l'Estat deuen els ciutadans donar vides i hisendes. L'Estat
+cuidarà de tot; els ciutadans sols tindran l'obligació de
+mantenir-lo en salut i en malaltia.-»
+
+«I en aquesta idea ens hi hem acostumat de tal manera, que
+l'Estat ha pogut impunement establir enormitats com l'impost de
+consums, que grava per un igual el bracer i el milionari, i
+iniquitats com la contribució de sang, que sacrifica a ses
+conscupicències els joves de vint anys, igual que, en temps
+dels mals usos, eren les donzelles casadores desflorades pels
+mals barons.»
+
+«Quan el poble ha sentit les fiblades de la tirania, trobant-se
+mancat de vida pròpia i fins de verdadera consciència, no ha
+sabut més que tirar-se dels braços de l'un polític als de
+l'altre, com l'infeliç gamat que, no sabent de quina entranya
+es mor, se dóna a un i altre curander, flns que, desenganyat de
+tots, a tots els maleeix amb una mateixa mà des del fons de son
+escepticisme. Avui el divorci entre el país i l'Estat és
+complet.»
+
+* * *
+
+«Però les mirades cobdicioses de l'Estat xuclador també es
+fixaren en l'Església, institució eminentment popular i que
+tant havia influït en la constitució de la Pàtria. L'Església,
+vivint de rendes pròpies (que en considerable part servien per
+a les necessitats del pobre i eren la caixa d'on la indústria i
+l'agricultura en lograva bestretes a interès mòdic i senzill),
+gosant d'absoluta llibertat d'acció, constituïa una força
+lliure i respectable, que en determinats moments podia fer cara
+a ses depredacions.»
+
+«L'Estat digué a l'Església: -«Desamortisaré els teus béns, i,
+en canvi, contrauré l'obligació de subvenir a tes necessitats.
+Així, tu, lliure de qüestions civils i de plets, podràs
+dedicar-te descansadament a ta obra espiritual.»
+
+* * *
+
+Amb tal espoliació l'estat se proposà tres coses d'igual
+transcendènca. Primera: improvisar una burgesia addicta,
+enriquint-la amb els fruits de la gran rampinya; segona:
+separar l'Església del poble, ja que, empobrida i vivint a sou,
+no podria, com abans, emparar a aquest en ses misèries; i
+tercera: absorbir l'Església, donant a sos ministres caràcter
+de funcionaris públics.»
+
+«Desendavant l'Estat ja no demanaria: manaria. L'Església no
+seria del poble; seria de l'Estat. El record dels grans cabals
+de l'Església, absorbits per l'Estat, desapareixeria de la
+memòria dels vivents. «Lo que no desapareixeria mai més serien
+les partides estampades anyalment en la _Gaceta_ per a
+manteniment del _culto y clero_; i contra aquest pressupost la
+impietat s'hi rabejaria, assenyalant a l'Església com altra
+sangonera de l'Estat.»
+
+* * *
+
+En aquestes altures el pensador començava a respirar fort, com
+l'analític que toca al fons de ses investigacions. La incògnita
+començava a descobrir-se.
+
+«L'Estat, invadint-ho tot i xuclant-ho tot, tot ho ha
+embolcallat en l'atmosfera del propi desprestigi.»
+
+I aquí seguien una sèrie de conclusions, de caràcter
+sentenciós, que en Montbrió reconegué com veritats inconcluses.
+
+«Absorbint, monopolitzant i oficialitzant l'Estat els
+funcionalismes corporatius i administratius, ha mort el
+sentiment d'agremiació i d'iniciativa col·lectiva.»
+
+«Absorbint, monopolitzant i oficialitzant l'ensenyança, ha mort
+l'esperit progressiu da la Ciència, de les Lletres i fins el
+sentiment estètic de la societat.»
+
+«Absorbint, monopolitzant i oficialitzant l'exèrcit, ha mort
+l'esperit militar del país.»
+
+«Absorbint, monopolitzant i oficialitzant la idea de Pàtria, ha
+mort el patriotisme.»
+
+* * *
+
+«Gens temerari serà, doncs, atribuïr a les mateixes causes
+l'esmorteïment de l'esperit religiós.»
+
+* * *
+
+«La societat, mancada de l'higiene de son moviment propi, sense
+entitats ni corporacions on esplatjar-hi ses pròpies energies,
+s'ha anat decandint, aniquilant-se i podrint-se, com un cos
+cloròtic, sense sang, propens a totes les morbositats de la
+naturalesa.»
+
+* * *
+
+Donant per esbrinada la causa del mal, el Rector entrava de ple
+a assenyalar la font del remei. Començava lamentant-se de la
+docilitat amb què la gent s'havia fet amb aquell estat de
+coses, tant, que qualsevol idea exposada en contra seria
+tinguda per una bogeria. Recordava que el seu nebot, que
+n'havia iniciades algunes, era titllat d'esbojarrat i
+revolucionari. Fins en un principi ho fou per a ell mateix, que
+escrivia aquestes planes:
+
+«I no obstant -afegia,- ara concebesc l'absoluta necessitat de
+què desaparesca el monopoli, si ha de desaparèixer el
+despotisme; de què tornin els funcionalismes a son ordre
+natural, si ha de ressucitar-se la vida de la societat; de
+sostreure les Ciències, les Lletres i les Arts de les grapes de
+l'Estat, si han de tornar a resplendir progressives, informant
+l'esperit públic...»
+
+* * *
+
+En un començament de plana hi havia el següent concepte,
+lleugerament titllat:
+
+«La separació de l'Església de l'Estat!... ¡Idea
+revolucionària!... De tal sonaria a les orelles de molta gent,
+de molts dels meus companys de ministeri, als qui costa de
+compendre que més fàcilment influiria a l'Estat l'Església
+lliure que junyida a son poder i vivint de ses gràcies, potser
+perquè se'ns ha anat infiltrant aquest oficialisme ensopidor
+que fins tal volta hem contribuït inconscientment a arrelar-lo.
+I, no obstant, potser un dia prosperarà la idea de la rescissió
+d'un estat legal acceptat sols per la força de les
+circumstàncies, per a defugir la tutela d'aquest Estat
+corromput i corruptor, recobrant el dret de força lliure i
+tornar a fer lligar amb el poble, lliure també...»
+
+* * *
+
+«¡I lo que costa, Déu meu, -afegia més avall,- sobreposar-se a
+les preocupacions d'escola i a les habituds creades a còpia
+d'anys! Se necessita un esforç de gegant per a espolsar-se la
+peresa intel·lectual i vèncer la corrent de les idees avesades
+a coordinar-se dins d'un motllo fet exprés. Tots els que
+pretenen trencar-lo, aquest motllo, són revolucionaris; lo
+mateix qui el trenca buscant a Déu per a precipitar-se en els
+avenços de la raó materialitzada, com qui el trenca buscant a
+Déu que s'adona que l'ha deixat enrera. Lo mateix els que,
+sentint-se dins del sepulcre, volen, desesperats, ventar ses
+pròpies cendres en el caos de la impietat, que els que, ferits
+per un raig de llum divina, clamen resurrecció. A tots se'ls
+qualifica amb la mateixa paraula: _Revolucionaris_!
+
+«Tal esforç se necessita, que no es concebeix sense una altra
+revolució en la pròpia intel·ligència i una depuració en la
+pròpia naturalesa; revolució i depuració que _ell_, sempre amic
+de síntesis gràfiques, ha designat amb el nom de _sang nova_.»
+
+«_Sang nova_!, diu ell, i la infiltra, aquesta sang, amb ses
+paraules i sos exemples, i per a infiltrar-la es val justament
+de lo que és antítesis de revolució: se val de la tradició, que
+és l'artèria que naix del cor de la societat.»
+
+* * *
+
+«I jo, que estic veient i palpant els efectes d'aquesta
+inoculació; jo, que veig, fins per experiència pròpia,
+rejovenir-se els cors empedreïts dels vells, fortificar-se els
+dels joves i purificar-se els de tots aquells que no estaven
+ben perduts, no puc menys de creure fermament que un dia
+transformarà, purificant-la i rejovenint-la, la de tota la
+societat.»
+
+* * *
+
+Algunes planes més avall, tornant a rependre el fil d'aquestes
+reflexions, escrivia:
+
+«Si això fa, un individu sol i aislat, ¿què no farien cent, mil
+individus, treballant tots alhora, inspirats per unes mateixes
+conviccions? ¿Per què no hauríem d'ésser nosaltres els apòstols
+de la revolució moral, els evangelistes de la sang nova,
+procurant la regeneració de l'individu, perquè, oberts els ulls
+de tothom, penetrat tothom de son ser i de son valer, poguessin
+tots a la una fer cara a l'oligarquia despòtica de l'Estat,
+exigint la reversió a les pàtries naturals dels drets en mala
+hora arrabassats? Fins d'aquest moda fóra més fàcil nostra
+missió d'espiritualitzar l'individu, lliure ja de les
+servituds i baixeses de la col·lectivitat.»
+
+* * *
+
+Després d'estendre's en consideracions d'aquest mateix ordre i
+altres de consemblants, començava a aparèixer una nota
+melancòlica que anava prenent accents de greu tristesa, tan
+fondament sentida, que a en Montbrió li oprimien el cor.
+
+«¡Quina llàstima -exclamava- haver despertat tan tard, quan ja
+les forçes em manquen i sento aprimar-se el fil de ma
+existència! ¡Tant de bo jo pogués tornar a la flor de la
+jovenesa per a treballar amb totes mes forces en aquesta obra
+de redempció social! Jo batallaria per la fundació d'una
+institució on, sots el lema de _Sang nova_ s'apleguessin tots
+els tocats de la gràcia de l'esperit de resurecció de la
+societat cristiana. Com Sant Vicents de Paül fundà la
+institució de la caritat, jo demanaria a Déu forces per a
+fundar la de la redempció social, les constitucions d'aquesta
+institució serien un catecisme que, basant-se en la llei de
+Crist, preconisés, com a medis d'alcançar-la: el cult de la
+Veritat, suprema aspiració de la més alta dignificació de la
+intel·ligència humana les Ciències l les Lletres; el de la
+Bellesa, verb de totes les arts del sentiment; el del treball
+honrat, signe de redempció del pecat d'origen; i, en fi, el de
+la Pàtria tradicional, cristiana conjunció dels vers conceptes
+de llibertat, igualtat i fraternitat.»
+
+«Jo em dirigiria amb preferència a la joventut per a repetir-li
+aquelles paraules de Sant Pau:
+
+_De cetero fratres, quoecumque sunt vera, quoecumque pudica,
+quoequmque justa, quoequmque sancta, quoecumque amabilia,
+quoecumque bonoe famoe, si qua virtus, si qua laus disciplinoe,
+hac cogitate_».
+
+
+
+V
+
+En Ramon n'estava sorprès i encantat. Aquelles definicions tan
+clares del concepte de pàtria natural, obra de Déu i no
+composició dels homes, i del de llar, símbol de la família,
+pedra angular de l'edifici social; aquella argumentació tan
+senzilla per a provar que la vitalitat d'un poble resideix en
+la intimitat de sos organismes, vitalitat que s'esvaeix des del
+moment que aquests passen al monopoli del falansteri polític
+que se'n diu l'Estat; aquelles recomanacions tan sàvies per a
+l'alliberació de la família, del municipi i de la nació, com a
+medi de regenerar fins el mateix Estat, que deuria ésser sols
+l'harmonia conjuntiva dels esforços automàtics de la nació; la
+resurrecció de l'esperit de pàtria catalana, per medi del
+coneixement de sa personalitat i exaltament de ses antigues
+virtuts religioses i cíviques; i, per fi, el perfeccionament de
+nostra raça per medi del culte de la Veritat, de la Bellesa, de
+la tradició i del treball honrat, ¡que bé se li assentava a son
+esperit! ¡Quina compenetració tan intensa, la de son
+temperament fogós, ple d'intuïcions genials, amb aquella ànima
+senzilla, de ciència modesta, encongida, però que bastava una
+guspira per a fer-la esclatar!
+
+I, passant i repassant els ulls i el cor per aquell cúmul de
+conceptes, amb els quals es trobava tan identificat com si els
+hagués dictat ell mateix, s'anava reconcentrant d'esperit fins
+a perdre la consciència de temps i lloc.
+
+Més que mai la veia gran, la causa que havia emprès, i més que
+mai sentia son cor sadollat de l'amor de pàtria, i més, molt
+més que mai s'afirmava en son propòsit de treballar per a la
+reconstitució de la personalitat de Catalunya. Hi treballaria
+amb més fe que mai, ell que tant temps s'havia trobat quasi sol
+i incomprès, alimentant-se de sos propis entusiasmes, i de
+sobte es trobava amb un aliat poderós, que tan bé sabia
+emmotllar en els encunys de la sabiduria sos inconscients
+desficis de redempció.
+
+I, abstret amb els deliquis de sa ànima plena de satisfaccions,
+fins havia perdut la idea de què son oncle ja no era d'aquest
+món.
+
+No, no era mort, el sant baró, l'ànima del qual perfumava
+aquell ambient en què ell es rabejava com papallona entre les
+aures primaverals. I en tant no era mort, que ell el sentia
+trastejar, enfeinat, per l'estància veïna; el sentí
+aproximar-se a l'estudi i claquejar el llocateu a la pressió
+dels seus dits, obrint-se la porta; el sentí creuar
+l'habitació, percibint clarament el refrec de ses robes talars;
+el sentí apoiar-se en el respatller de la poltrona, que el
+saludà amb aquell gemec familiar, propi dels vells amics; sentí
+com li posava amistosament el braç sobre el muscle, rodejant-li
+el coll; percibí els batecs de son cor, uns batecs complets,
+glopejant un doll de sang fresca, regenerada; sentí l'alenada
+de son respir, batent-li sobre els polsos una xardor jovençana,
+plena de vida; i, per fi, el contacte suau d'uns llavis humits
+buscant sa boca i una veu tendra i carinyosa que a cau d'orella
+li preguntava:
+
+-I doncs, ¿què és això que el té tan capficat, fill meu?
+
+Allavors girà el cap, com qui es desperta d'un somni. No era
+son oncle, que li parlava: era l'altre tros del seu cor, sa
+pròpia muller, que li somreia dolçament al notar sa sorpresa.
+
+Ja revingut, s'alçà amb la fesomia il·luminada, i, passant sa
+ma revessa per la cintura de la seva esposa, amb l'altra li
+posà davant dels ulls la preciosa troballa, dient-li amb veu
+solemne:
+
+-És el testament del meu oncle. És el seu mateix cor escampat
+per aqueixes pàgines, entre el perfum de ses pròpies llàgrimes:
+llegat preciosíssim que estimo més que tots els tresors del
+món. És la suprema aspiració de la meva vida, reduïda a
+doctrina per una intel·ligència clara i sana; és la sublimació
+del meu pensament, el còdic pel qual se regirà la Institució de
+la sang nova que fundarem i a la propagació de la qual
+consagrarem la nostra vida i en la primera pàgina de la qual
+empadronarem els nostres fills.
+
+
+
+FI
+
+
+
+
+
+
+End of the Project Gutenberg EBook of Sang Nova, by Marian Vayreda
+
+*** END OF THIS PROJECT GUTENBERG EBOOK SANG NOVA ***
+
+***** This file should be named 23021-8.txt or 23021-8.zip *****
+This and all associated files of various formats will be found in:
+        http://www.gutenberg.org/2/3/0/2/23021/
+
+
+
+Updated editions will replace the previous one--the old editions
+will be renamed.
+
+Creating the works from public domain print editions means that no
+one owns a United States copyright in these works, so the Foundation
+(and you!) can copy and distribute it in the United States without
+permission and without paying copyright royalties.  Special rules,
+set forth in the General Terms of Use part of this license, apply to
+copying and distributing Project Gutenberg-tm electronic works to
+protect the PROJECT GUTENBERG-tm concept and trademark.  Project
+Gutenberg is a registered trademark, and may not be used if you
+charge for the eBooks, unless you receive specific permission.  If you
+do not charge anything for copies of this eBook, complying with the
+rules is very easy.  You may use this eBook for nearly any purpose
+such as creation of derivative works, reports, performances and
+research.  They may be modified and printed and given away--you may do
+practically ANYTHING with public domain eBooks.  Redistribution is
+subject to the trademark license, especially commercial
+redistribution.
+
+
+
+*** START: FULL LICENSE ***
+
+THE FULL PROJECT GUTENBERG LICENSE
+PLEASE READ THIS BEFORE YOU DISTRIBUTE OR USE THIS WORK
+
+To protect the Project Gutenberg-tm mission of promoting the free
+distribution of electronic works, by using or distributing this work
+(or any other work associated in any way with the phrase "Project
+Gutenberg"), you agree to comply with all the terms of the Full Project
+Gutenberg-tm License (available with this file or online at
+http://gutenberg.org/license).
+
+
+Section 1.  General Terms of Use and Redistributing Project Gutenberg-tm
+electronic works
+
+1.A.  By reading or using any part of this Project Gutenberg-tm
+electronic work, you indicate that you have read, understand, agree to
+and accept all the terms of this license and intellectual property
+(trademark/copyright) agreement.  If you do not agree to abide by all
+the terms of this agreement, you must cease using and return or destroy
+all copies of Project Gutenberg-tm electronic works in your possession.
+If you paid a fee for obtaining a copy of or access to a Project
+Gutenberg-tm electronic work and you do not agree to be bound by the
+terms of this agreement, you may obtain a refund from the person or
+entity to whom you paid the fee as set forth in paragraph 1.E.8.
+
+1.B.  "Project Gutenberg" is a registered trademark.  It may only be
+used on or associated in any way with an electronic work by people who
+agree to be bound by the terms of this agreement.  There are a few
+things that you can do with most Project Gutenberg-tm electronic works
+even without complying with the full terms of this agreement.  See
+paragraph 1.C below.  There are a lot of things you can do with Project
+Gutenberg-tm electronic works if you follow the terms of this agreement
+and help preserve free future access to Project Gutenberg-tm electronic
+works.  See paragraph 1.E below.
+
+1.C.  The Project Gutenberg Literary Archive Foundation ("the Foundation"
+or PGLAF), owns a compilation copyright in the collection of Project
+Gutenberg-tm electronic works.  Nearly all the individual works in the
+collection are in the public domain in the United States.  If an
+individual work is in the public domain in the United States and you are
+located in the United States, we do not claim a right to prevent you from
+copying, distributing, performing, displaying or creating derivative
+works based on the work as long as all references to Project Gutenberg
+are removed.  Of course, we hope that you will support the Project
+Gutenberg-tm mission of promoting free access to electronic works by
+freely sharing Project Gutenberg-tm works in compliance with the terms of
+this agreement for keeping the Project Gutenberg-tm name associated with
+the work.  You can easily comply with the terms of this agreement by
+keeping this work in the same format with its attached full Project
+Gutenberg-tm License when you share it without charge with others.
+
+1.D.  The copyright laws of the place where you are located also govern
+what you can do with this work.  Copyright laws in most countries are in
+a constant state of change.  If you are outside the United States, check
+the laws of your country in addition to the terms of this agreement
+before downloading, copying, displaying, performing, distributing or
+creating derivative works based on this work or any other Project
+Gutenberg-tm work.  The Foundation makes no representations concerning
+the copyright status of any work in any country outside the United
+States.
+
+1.E.  Unless you have removed all references to Project Gutenberg:
+
+1.E.1.  The following sentence, with active links to, or other immediate
+access to, the full Project Gutenberg-tm License must appear prominently
+whenever any copy of a Project Gutenberg-tm work (any work on which the
+phrase "Project Gutenberg" appears, or with which the phrase "Project
+Gutenberg" is associated) is accessed, displayed, performed, viewed,
+copied or distributed:
+
+This eBook is for the use of anyone anywhere at no cost and with
+almost no restrictions whatsoever.  You may copy it, give it away or
+re-use it under the terms of the Project Gutenberg License included
+with this eBook or online at www.gutenberg.org
+
+1.E.2.  If an individual Project Gutenberg-tm electronic work is derived
+from the public domain (does not contain a notice indicating that it is
+posted with permission of the copyright holder), the work can be copied
+and distributed to anyone in the United States without paying any fees
+or charges.  If you are redistributing or providing access to a work
+with the phrase "Project Gutenberg" associated with or appearing on the
+work, you must comply either with the requirements of paragraphs 1.E.1
+through 1.E.7 or obtain permission for the use of the work and the
+Project Gutenberg-tm trademark as set forth in paragraphs 1.E.8 or
+1.E.9.
+
+1.E.3.  If an individual Project Gutenberg-tm electronic work is posted
+with the permission of the copyright holder, your use and distribution
+must comply with both paragraphs 1.E.1 through 1.E.7 and any additional
+terms imposed by the copyright holder.  Additional terms will be linked
+to the Project Gutenberg-tm License for all works posted with the
+permission of the copyright holder found at the beginning of this work.
+
+1.E.4.  Do not unlink or detach or remove the full Project Gutenberg-tm
+License terms from this work, or any files containing a part of this
+work or any other work associated with Project Gutenberg-tm.
+
+1.E.5.  Do not copy, display, perform, distribute or redistribute this
+electronic work, or any part of this electronic work, without
+prominently displaying the sentence set forth in paragraph 1.E.1 with
+active links or immediate access to the full terms of the Project
+Gutenberg-tm License.
+
+1.E.6.  You may convert to and distribute this work in any binary,
+compressed, marked up, nonproprietary or proprietary form, including any
+word processing or hypertext form.  However, if you provide access to or
+distribute copies of a Project Gutenberg-tm work in a format other than
+"Plain Vanilla ASCII" or other format used in the official version
+posted on the official Project Gutenberg-tm web site (www.gutenberg.org),
+you must, at no additional cost, fee or expense to the user, provide a
+copy, a means of exporting a copy, or a means of obtaining a copy upon
+request, of the work in its original "Plain Vanilla ASCII" or other
+form.  Any alternate format must include the full Project Gutenberg-tm
+License as specified in paragraph 1.E.1.
+
+1.E.7.  Do not charge a fee for access to, viewing, displaying,
+performing, copying or distributing any Project Gutenberg-tm works
+unless you comply with paragraph 1.E.8 or 1.E.9.
+
+1.E.8.  You may charge a reasonable fee for copies of or providing
+access to or distributing Project Gutenberg-tm electronic works provided
+that
+
+- You pay a royalty fee of 20% of the gross profits you derive from
+     the use of Project Gutenberg-tm works calculated using the method
+     you already use to calculate your applicable taxes.  The fee is
+     owed to the owner of the Project Gutenberg-tm trademark, but he
+     has agreed to donate royalties under this paragraph to the
+     Project Gutenberg Literary Archive Foundation.  Royalty payments
+     must be paid within 60 days following each date on which you
+     prepare (or are legally required to prepare) your periodic tax
+     returns.  Royalty payments should be clearly marked as such and
+     sent to the Project Gutenberg Literary Archive Foundation at the
+     address specified in Section 4, "Information about donations to
+     the Project Gutenberg Literary Archive Foundation."
+
+- You provide a full refund of any money paid by a user who notifies
+     you in writing (or by e-mail) within 30 days of receipt that s/he
+     does not agree to the terms of the full Project Gutenberg-tm
+     License.  You must require such a user to return or
+     destroy all copies of the works possessed in a physical medium
+     and discontinue all use of and all access to other copies of
+     Project Gutenberg-tm works.
+
+- You provide, in accordance with paragraph 1.F.3, a full refund of any
+     money paid for a work or a replacement copy, if a defect in the
+     electronic work is discovered and reported to you within 90 days
+     of receipt of the work.
+
+- You comply with all other terms of this agreement for free
+     distribution of Project Gutenberg-tm works.
+
+1.E.9.  If you wish to charge a fee or distribute a Project Gutenberg-tm
+electronic work or group of works on different terms than are set
+forth in this agreement, you must obtain permission in writing from
+both the Project Gutenberg Literary Archive Foundation and Michael
+Hart, the owner of the Project Gutenberg-tm trademark.  Contact the
+Foundation as set forth in Section 3 below.
+
+1.F.
+
+1.F.1.  Project Gutenberg volunteers and employees expend considerable
+effort to identify, do copyright research on, transcribe and proofread
+public domain works in creating the Project Gutenberg-tm
+collection.  Despite these efforts, Project Gutenberg-tm electronic
+works, and the medium on which they may be stored, may contain
+"Defects," such as, but not limited to, incomplete, inaccurate or
+corrupt data, transcription errors, a copyright or other intellectual
+property infringement, a defective or damaged disk or other medium, a
+computer virus, or computer codes that damage or cannot be read by
+your equipment.
+
+1.F.2.  LIMITED WARRANTY, DISCLAIMER OF DAMAGES - Except for the "Right
+of Replacement or Refund" described in paragraph 1.F.3, the Project
+Gutenberg Literary Archive Foundation, the owner of the Project
+Gutenberg-tm trademark, and any other party distributing a Project
+Gutenberg-tm electronic work under this agreement, disclaim all
+liability to you for damages, costs and expenses, including legal
+fees.  YOU AGREE THAT YOU HAVE NO REMEDIES FOR NEGLIGENCE, STRICT
+LIABILITY, BREACH OF WARRANTY OR BREACH OF CONTRACT EXCEPT THOSE
+PROVIDED IN PARAGRAPH F3.  YOU AGREE THAT THE FOUNDATION, THE
+TRADEMARK OWNER, AND ANY DISTRIBUTOR UNDER THIS AGREEMENT WILL NOT BE
+LIABLE TO YOU FOR ACTUAL, DIRECT, INDIRECT, CONSEQUENTIAL, PUNITIVE OR
+INCIDENTAL DAMAGES EVEN IF YOU GIVE NOTICE OF THE POSSIBILITY OF SUCH
+DAMAGE.
+
+1.F.3.  LIMITED RIGHT OF REPLACEMENT OR REFUND - If you discover a
+defect in this electronic work within 90 days of receiving it, you can
+receive a refund of the money (if any) you paid for it by sending a
+written explanation to the person you received the work from.  If you
+received the work on a physical medium, you must return the medium with
+your written explanation.  The person or entity that provided you with
+the defective work may elect to provide a replacement copy in lieu of a
+refund.  If you received the work electronically, the person or entity
+providing it to you may choose to give you a second opportunity to
+receive the work electronically in lieu of a refund.  If the second copy
+is also defective, you may demand a refund in writing without further
+opportunities to fix the problem.
+
+1.F.4.  Except for the limited right of replacement or refund set forth
+in paragraph 1.F.3, this work is provided to you 'AS-IS' WITH NO OTHER
+WARRANTIES OF ANY KIND, EXPRESS OR IMPLIED, INCLUDING BUT NOT LIMITED TO
+WARRANTIES OF MERCHANTIBILITY OR FITNESS FOR ANY PURPOSE.
+
+1.F.5.  Some states do not allow disclaimers of certain implied
+warranties or the exclusion or limitation of certain types of damages.
+If any disclaimer or limitation set forth in this agreement violates the
+law of the state applicable to this agreement, the agreement shall be
+interpreted to make the maximum disclaimer or limitation permitted by
+the applicable state law.  The invalidity or unenforceability of any
+provision of this agreement shall not void the remaining provisions.
+
+1.F.6.  INDEMNITY - You agree to indemnify and hold the Foundation, the
+trademark owner, any agent or employee of the Foundation, anyone
+providing copies of Project Gutenberg-tm electronic works in accordance
+with this agreement, and any volunteers associated with the production,
+promotion and distribution of Project Gutenberg-tm electronic works,
+harmless from all liability, costs and expenses, including legal fees,
+that arise directly or indirectly from any of the following which you do
+or cause to occur: (a) distribution of this or any Project Gutenberg-tm
+work, (b) alteration, modification, or additions or deletions to any
+Project Gutenberg-tm work, and (c) any Defect you cause.
+
+
+Section  2.  Information about the Mission of Project Gutenberg-tm
+
+Project Gutenberg-tm is synonymous with the free distribution of
+electronic works in formats readable by the widest variety of computers
+including obsolete, old, middle-aged and new computers.  It exists
+because of the efforts of hundreds of volunteers and donations from
+people in all walks of life.
+
+Volunteers and financial support to provide volunteers with the
+assistance they need, is critical to reaching Project Gutenberg-tm's
+goals and ensuring that the Project Gutenberg-tm collection will
+remain freely available for generations to come.  In 2001, the Project
+Gutenberg Literary Archive Foundation was created to provide a secure
+and permanent future for Project Gutenberg-tm and future generations.
+To learn more about the Project Gutenberg Literary Archive Foundation
+and how your efforts and donations can help, see Sections 3 and 4
+and the Foundation web page at http://www.pglaf.org.
+
+
+Section 3.  Information about the Project Gutenberg Literary Archive
+Foundation
+
+The Project Gutenberg Literary Archive Foundation is a non profit
+501(c)(3) educational corporation organized under the laws of the
+state of Mississippi and granted tax exempt status by the Internal
+Revenue Service.  The Foundation's EIN or federal tax identification
+number is 64-6221541.  Its 501(c)(3) letter is posted at
+http://pglaf.org/fundraising.  Contributions to the Project Gutenberg
+Literary Archive Foundation are tax deductible to the full extent
+permitted by U.S. federal laws and your state's laws.
+
+The Foundation's principal office is located at 4557 Melan Dr. S.
+Fairbanks, AK, 99712., but its volunteers and employees are scattered
+throughout numerous locations.  Its business office is located at
+809 North 1500 West, Salt Lake City, UT 84116, (801) 596-1887, email
+business@pglaf.org.  Email contact links and up to date contact
+information can be found at the Foundation's web site and official
+page at http://pglaf.org
+
+For additional contact information:
+     Dr. Gregory B. Newby
+     Chief Executive and Director
+     gbnewby@pglaf.org
+
+
+Section 4.  Information about Donations to the Project Gutenberg
+Literary Archive Foundation
+
+Project Gutenberg-tm depends upon and cannot survive without wide
+spread public support and donations to carry out its mission of
+increasing the number of public domain and licensed works that can be
+freely distributed in machine readable form accessible by the widest
+array of equipment including outdated equipment.  Many small donations
+($1 to $5,000) are particularly important to maintaining tax exempt
+status with the IRS.
+
+The Foundation is committed to complying with the laws regulating
+charities and charitable donations in all 50 states of the United
+States.  Compliance requirements are not uniform and it takes a
+considerable effort, much paperwork and many fees to meet and keep up
+with these requirements.  We do not solicit donations in locations
+where we have not received written confirmation of compliance.  To
+SEND DONATIONS or determine the status of compliance for any
+particular state visit http://pglaf.org
+
+While we cannot and do not solicit contributions from states where we
+have not met the solicitation requirements, we know of no prohibition
+against accepting unsolicited donations from donors in such states who
+approach us with offers to donate.
+
+International donations are gratefully accepted, but we cannot make
+any statements concerning tax treatment of donations received from
+outside the United States.  U.S. laws alone swamp our small staff.
+
+Please check the Project Gutenberg Web pages for current donation
+methods and addresses.  Donations are accepted in a number of other
+ways including checks, online payments and credit card donations.
+To donate, please visit: http://pglaf.org/donate
+
+
+Section 5.  General Information About Project Gutenberg-tm electronic
+works.
+
+Professor Michael S. Hart is the originator of the Project Gutenberg-tm
+concept of a library of electronic works that could be freely shared
+with anyone.  For thirty years, he produced and distributed Project
+Gutenberg-tm eBooks with only a loose network of volunteer support.
+
+
+Project Gutenberg-tm eBooks are often created from several printed
+editions, all of which are confirmed as Public Domain in the U.S.
+unless a copyright notice is included.  Thus, we do not necessarily
+keep eBooks in compliance with any particular paper edition.
+
+
+Most people start at our Web site which has the main PG search facility:
+
+     http://www.gutenberg.org
+
+This Web site includes information about Project Gutenberg-tm,
+including how to make donations to the Project Gutenberg Literary
+Archive Foundation, how to help produce our new eBooks, and how to
+subscribe to our email newsletter to hear about new eBooks.
diff --git a/23021-8.zip b/23021-8.zip
new file mode 100644
index 0000000..6039140
--- /dev/null
+++ b/23021-8.zip
diff --git a/LICENSE.txt b/LICENSE.txt
new file mode 100644
index 0000000..6312041
--- /dev/null
+++ b/LICENSE.txt
@@ -0,0 +1,11 @@
+This eBook, including all associated images, markup, improvements,
+metadata, and any other content or labor, has been confirmed to be
+in the PUBLIC DOMAIN IN THE UNITED STATES.
+
+Procedures for determining public domain status are described in
+the "Copyright How-To" at https://www.gutenberg.org.
+
+No investigation has been made concerning possible copyrights in
+jurisdictions other than the United States. Anyone seeking to utilize
+this eBook outside of the United States should confirm copyright
+status under the laws that apply to them.
diff --git a/README.md b/README.md
new file mode 100644
index 0000000..2433e1d
--- /dev/null
+++ b/README.md
@@ -0,0 +1,2 @@
+Project Gutenberg (https://www.gutenberg.org) public repository for
+eBook #23021 (https://www.gutenberg.org/ebooks/23021)