Project Gutenberg's L'amic Fritz, by Emile Erckmann and Alexandre Chatrian

This eBook is for the use of anyone anywhere at no cost and with
almost no restrictions whatsoever.  You may copy it, give it away or
re-use it under the terms of the Project Gutenberg License included
with this eBook or online at www.gutenberg.org


Title: L'amic Fritz

Author: Emile Erckmann and Alexandre Chatrian

Translator: Joan Sitjar (AKA Josep Carner)

Release Date: February 22, 2006 [EBook #17819]

Language: Catalan

Character set encoding: ISO-8859-1

*** START OF THIS PROJECT GUTENBERG EBOOK L'AMIC FRITZ ***




Produced by Ricard Samarra





L'AMIC FRITZ.



I.

Quan Zacaries Kobus, jutge de pau a Huneburg, fin en 1832, Fritz
Kobus, son fill, veient-se al cap d'una bella casa de la plaa de
les Accies, d'una bona hisenda a la vall de Meisenthal i d'un b de
Du d'escuts collocats en slides hipoteques, eixug les seves
llgrimes, i es digu amb l'Eclesiasts: -Vanitat de vanitats! tot
s vanitat! Quin aventatge donen als homes llurs treballs damunt la
terra? L'una generaci passa i l'altra ve: el sol s'aixeca i es pon
avui com ahir; el vent bufa a tramuntana, i desprs bufa a migjorn;
els rius van a la mar, i la mar no se n'emplena; totes les coses
treballen ms que l'home no arribar a dir; l'ull no s mai saciat
de veure ni l'orella d'oir; hom oblida les coses passades, hom
oblidar les que vindran; la millor cosa s el vagar... per no haver
de fer-se cap retret.

Aix fou com raon Fritz Kobus en aquell dia.

I l'endem veient que el dia abans havia raonat b, afeg encara:

-Et llevars entre set i vuit del mat, i la vella Katel et portar
ton desdejuni, escollit per tu mateix, a ton grat. En acabat podrs
anar o b al casino, a llegir el diari, o b a donar un tomb pels
camps, per fer-te venir gana. A migdia, tornars per dinar; havent
dinat, repassars els comptes, cobrars les rendes i fars els
tractes. Al vespre, havent sopat, anirs a la cerveseria del Gran
Crvol, a fer algunes partides de _youker_ o de _rams_ amb els que
s'escaiguin de trobar-s'hi. Fumars pipes, buidars xops, i sers
l'home ms feli del mn. Procura tenir sempre el cap fred, els peus
calents i el ventre net: s el precepte del seny. I sobretot evita
aquestes tres coses: d'esdevenir massa gras, de pendre accions
industrials i de casar-te. Si ho compleixes, Kobus, goso predir-te
que arribars a sser vell com Matusalem. Els que vinguin darrera
teu diran: -Era un home intelligent, un home de seny natural, un
gai compare!- Qu podries desitjar ms, si el mateix rei Salom
declara que l'accident que colpeix l'home i el que colpeix la bstia
sn el mateix accident; que la mort de l'un s la mateixa mort que
la de l'altre, i que tots dos tenen el mateix al!... ja que s aix
-pens Kobus,- fem per manera, almenys, d'aprofitar-nos de nostre
al mentre ens s concedit d'alenar.

Doncs b, per espai de quinze anys, Fritz Kobus segu exactament la
regla que s'havia marcat a l'avanada: sa vella criada Katel, la
millor cuinera d'Huneburg, li serv sempre ells talls que ms li
plaen, cuinats de la manera que ell volia; tingu sempre la millor
_choucroute_, el millor pernil, les millors llonganisses i el millor
vi del pas; consum regularment una cinquena de xops de _bockbier_
a la cerveseria del Gran Crvol; lleg amb regularitat el mateix
diari a la mateixa hora; i fu amb regularitat les seves partides de
_Youker_ i de _rams_ tan aviat amb l'un com amb l'altre.

Tot canviava al seu voltant, i noms Fritz Kobus no canviava. Tots
sos vells companyons ascendien en llur graduaci, i Kobus no els
tenia enveja. Al contrari: quan llegia en son peridic que Yeri Hoos
acabava d'sser nomenat capit d'hssars per son coratge; que Frantz
Spel acabava d'inventar una mquina per a filar el cnem a meitat
de preu; que Petrus acabava d'aconseguir una ctedra de metafsica a
Munic, que Nickel Bischof acabava d'sser condecorat amb l'orde del
Mrit per ses belles poesies; tot seguit s'alegrava i deia: -Ara
veieu com malda, aquesta minyonia! Els uns es fan petar braos i
cames per servar mos bns; els altres fan invencions per
aconseguir-me les coses a sotapreu; els altres suen sang i aigua per
escriure poesies i fer-me passar una bella estona quan estic
tediosot... Ah! ah! ah!... bons minyons!

I les grosses galtes de Kobus s'inflaven; sa bocassa es fendia fins
a les orelles, son nasss s'esclafava de satisfacci; feia una
riallada que no s'acabava mai ms.

Altrament, havent tingut sempre cura de fer un exercici moderat,
Fritz es trobava cada dia millor; Sa fortuna augmentava raonablement
perqu no comprava accions i no volia enriquir-se de cop i volta;
estava franc de tots els neguits de la famlia com a solter que
havia restat; tot el secundava, tot el satisfeia, tot l'alegrava;
era un exemple vivent del bon humor que us procuren el seny natural
i la previsi humana, i, naturalment, tenint escuts tenia amics.

Impossib1e d'estar ms content que Fritz; per no era del tot sense
treball, perqu ja us podeu pensar les innombrab1es proposicions de
casament que havia hagut de refusar durant aquests quinze anys; ja
us podeu pensar la mala fi de vdues i de noies que havien volgut
consagrar-se a la seva felicitat, i totes les astcies de les bones
mares de famlia que de mes en mes i d'any en any havien assajat
d'atreure'l a llur casa i fer-lo decidir a favor de Carlota o de
Gretchen. No, no era sense treball que Kobus salv la seva llibertat
d'aquesta universal conspiraci.

Sobretot el vell rab David Sichel -el ms gran ajustador de
matrimonis que mai s'hagi vist en aquest pobre mn,- el vell rab
s'acarnissava a voler casar Fritz. Hom hauria dit que la seva honor
estava compromesa en l'xit de l'afer. I el pitjor s que Kobus
estimava molt el vell David: l'estimava per haver-lo vist, d'en de
la infantesa, assegut del mati al vespre a casa del jutge de pau,
son respectable pare; per haver-lo sentit fer veu de nas, discutir i
cridar al voltant de son bressol; per haver saltat damunt ses velles
cuixes magres, tot estirant-li la barbeta; per haver aprs el parlar
dels jueus alemanys de sa prpia boca; per haver jugat en el pati de
la vella sinagoga; i, finalment per haver dinat, d'all ms petit, a
la tenda de fullam que David Sichel parava a casa seva, com tots els
fills d'Israel, el dia de la festa dels Tabernacles.

Tots aquests records es mesclaven i es confonien dins l'nima de
Fritz amb els dies vells de la seva infantesa: aix, doncs, no tenia
plaer ms gran que el de veure, de prop o de lluny, el perfil del
vell rab, amb el capell gastat decantant-se per avall de la testa,
el pobre mocador de cap, de cot negre, tirat sobre el bescoll, son
vell capot verdosenc, d'ample coll greixs que li pujava fins a
cobrir-li les orelles, el nas corbat que el tabac empastifava, la
samarreta grisa, les cames llargues i magres, revestides de mitges
negres que formaven sacsonassos, com posades al volt d'un mnec
d'escombra, i ses sabates rodones de fermalls de coure. S: aquesta
figura groguenca, plena de vigor i de bonhomia, tenia el privilegi
d'alegrar Kobus ms que cap altra d'Huneburg, i, tot seguit que el
veia de lluny en el carrer, el cridava amb veu de nas, imitant el
gest i la veu del vell rab:

-Ei! ei! vell jueu de mala mena! Com anem? Vina, que et far tastar
el meu _kirschenwasser._

Encara que David Sichel tingus ms de setanta anys i Fritz no
passs gaire dels trenta sis, es tutejaven, i no sabien estar-se
l'un sense l'altre.

El vell rab s'acostava, doncs, tot agitant el cap amb un aire
grotesc i salmejant:

-Calavera... calavera!... No canviars mai, doncs? Sers sempre el
mateix foll que jo havia conegut, que jo havia fet saltar damunt els
genolls i que volia arrencar-me la barba? Kobus, has heretat
l'esperit del teu pare: era un vell atarantat, que es pensava
conixer el Talmud i els Profetes millor que jo, i que es burlava de
les coses santes com un veritable pag! Si no hagus estat l'home
millor del mn, i no hagus dat, del tribunal estant, sentncies tan
belles com les de Salom, hauria merescut la forca! Tu te li
assembles: ets un epicuri. Per aix et perdono: cal que et perdoni.

Aleshores Fritz reia fins a saltar-li les llgrimes, i pujaven
plegats a pendre un vas de _kirschenwasser_, que el vell rab no
menyspreava pas. Parlaven, en la llengua dels jueus alemanys, dels
afers de la vila, del preu dels blats, del bestiar i de tot. De
vegades David necessitava diners, i Kobus li avanava quantitats
bastant fortes sense inters. En una paraula, estimava el vell rab,
l'estimava molt, i David Sichel, desprs de sa muller Sourl i sos
dos fills Isidor i Natan, no tenia millor amic que Fritz; per
abusava de la seva amistat volent casar-lo.

Tot just feia vint minuts que seien l'un davant l'altre (conversant
d'afers i esguardant-se amb aquell plaer que dos amics gaudeixen
sempre en veure's i oir-se i expressar-se a cor obert, sense segona
intenci, cosa que mai vaga de fer amb els estranys), tot just
estaven en aquella avinentesa, en un d'aquells moments que la
conversa sobre els afers del dia s'acaba d'escolar, la fesomia del
vell rab agafava un tarann somnis, desprs s'animava de sobte amb
un estrany reflex, i ell exclamava:

-Kobus: coneixes la vidueta del conseller Roemer? Saps que s una
dona bonica? S, una dona bonica! T els ulls esplndids, aquesta
vidueta. A ms, s molt amable. Spigues que desps ahir, passant jo
davant casa seva, al carrer de l'Arsenal, ella que es decanta a la
finestra i em diu: -Ei! el senyor rab Sichel! Quina alegria tinc
de veure-us, senyor Sichel Aleshores, Kobus, jo, tot sorprs,
m'aturo, i li contesto somrient: -Com un pobriss xaruc, un David
Sichel, podria encisar ulls tan esplndids, senyora Roemer? No, no,
aix no s possible: massa m'adono que s per bonesa de cor que dieu
aquestes coses! I, verament, Kobus, s bona i graciosa, i, desprs,
s ben llesta: s, segons les paraules del Cntic dels Cntics, com
la rosa de Saro i el lliri de les valls- deia el vell rab,
animant-se cada vegada ms.

Per, veient que Fritz somreia, s'interrompia, tot remenant el cap,
i cridava:

-Ja rius!... sempre has d'estar rient! s manera de conversar, aix?
Vejam, no s com dic, ella?... no tinc ra?

-s mil vegades ms bella, encara- responia Kobus; -per conta'm la
resta: t'ha fet entrar a casa seva, veritat?... Vol tornar-se a
casar?

-Si.

-Ah! b, s la vint-i-tres...

-La vint-i-tres que refuses de la meva prpia m, Kobus?

-s veritat, David, i amb sentiment, amb gran sentiment; voldria
casar-me per dar-te gust, per, saps...

Aleshores el vell rab s'arborava.

-S- deia, -ja s que ets un egoista groller, un home que no pensa
sin en beure i en menjar, que s'ha ficat al cap idees
extraordinries de la seva grandesa. Doncs b! t'equivoques, Fritz
Kobus. S, t'equivoques refusant persones com cal, els millors
partits d'Huneberg; perqu vas fent-te vell. Deixa passar tres o
quatre anys, i et cendrejar el cap. Aleshores em cridars, i dirs:
-David, cerca'm una dona! corre! No en veuries una que em
convingus? Per ja no ser hora, malet calavera que de tot fas
rialles! Aquesta vdua, volent-te, s encara massa bona!

Com ms s'arborava el vell rab, ms reia Fritz.

-Es aquesta manera de riure!...- cridava David, aixecant-se i
gronxant-se les mans vora les orelles; -s aquesta manera de riure,
el que no puc veure!... Aix m'arbora! No cal sser foll, per a
riure d'aquesta manera?

I, aturant-se:

-Kobus- deia, tot fent una ganyota de despit: -amb la teva manera de
riure em fars fugir de casa teva. No pots mantenir la gravetat una
vegada, una sola vegada en ta vida?

-Ala, vell jueu de mala mena!- deia Fritz, a son torn. -Seu, i
buidem, encara, un vaset d'aquest _kirsch_ carregat d'anys.

-Que aquest _kirschenwasser_ em sigui metzina- deia el vell rab,
molt despitat -si torno cap vegada ms a casa teva! La teva manera
de riure s tan bajana, tan bajana, que em fa fstic, vmit i pudor!

I, amb el cap estirat, baixava l'escala tot cridant:

-s la darrera vegada, Kobus! la darrera vegada!

-Uix!- deia Fritz, decantat sobre la barana i amb galtes dilatades
de plaer: -dem tornars.

-Mai ms!

-Dem, David. Saps? la botella encara est mig plena.

El vell rab pujava el carrer a grans passes, rondinant dins sa
barba grisa; i Fritz, feli com un rei, tornava a tancar la botella
a l'armari, i es deia:

-s la vint-i-tres! Ah! vell jueu de mala mena! quin divertiment que
m'has dat!

L'endem, o l'endem passat, David tornava, demanat per Kobus;
tornaven a asseure's a la mateixa taula i del que havia passat la
vetlla, no se'n feia ms cabal.



II.

Un dia, cap a la fi del mes d'abril, Fritz Kobus s'aixec molt
d'hora per obrir ses finestres, que donaven a la plaa de les
Accies, i desprs va tornar a colgar-se en son llit ben calent, amb
la flassada al volt de les espatlles i l'edredn sobre les cames; i
contemplava la llum vermella a travs de ses parpelles, tot
badallant amb una veritable satisfacci. Pensava en diferents coses,
i, de tant en tant, mig obria els ulls per veure si estava ben
despert.

A fora feia una d'aquestes diades clares de la fosa de neus: els
nvols se'n van, el sostre del davant, i les finestretes
mirallejants, i les puntes dels arbres, tot us sembla brillador; us
creieu tornar a sser ms jove perqu una novella saba us corre
pels membres, i torneu a veure coses que fa cinc mesos eren
amagades: el test de flors de la vena, el gat que torna a fer via
per les barbacanes, els pardals avalotadors que tornen a comenar
llurs batusses.

Rauxetes de vent tebi alaven els cortinatges de Fritz, i els
deixaven caure de bell nou. Desprs, tot seguit, l'al de la
muntanya, refredat pels glaos que s'escolen lentament a l'ombra
dels torrentars, omplia altra vegada la cambra. Hom sentia al lluny,
en el carrer, les comares rient entre elles, percaant a grans cops
d'escombra la neu que es fonia al llarg dels reguerons; els gossos,
que abordaven amb veu ms clara; i les gallines, que escatainaven al
corral.

En fi, era la primavera.

Kobus, a fora de somniejar, havia acabat tornant a adormir-se, quan
el so d'un viol, penetrant i dol com la veu d'un amic que us fa
sentir, desprs d'una llarga absncia: -Vet-me aqu! s jo!,- va
arrabassar-lo del son i li va fer venir les llgrimes als ulls. Amb
prou feines respirava, per a oir millor.

Era el viol de l'hongars Isef, que cantava, acompanyat d'una
altre viol i un contrabaix; cantava dins la seva cambra, darrera
els cortinatges blaus, i deia:

-Sc jo, Kobus, sc jo, ton vell amic! Torno al teu devora amb la
primavera, amb el bell assolellament... Escolta, Kobus: les abelles
fan bonior al volt de les flors primeres, les primeres fulles
zumzegen, la primera alosa cantusseja en el cel blau, la primera
guatlla tresca en terra... I jo torno per abraar-te! Ara, Kobus,
les misries de l'hivern sn oblidades. Ara, anir corrent, de
poblet en poblet, tot jois, entre la pols dels camins o sota la
pluja calenta dels xfecs. Per no he volgut passar sense veure't,
Kobus: vinc a cantar-te el meu cant d'amor, mon primer salut a la
primavera.

Tot aix deia el viol de Isef, i encara moltes coses ms, ms
pregones: coses d'aquelles que us recorden les velles memries de la
jovenesa, que sn per a nosaltres... per a nosaltres sols. Aix s
que l'alegre Kobus en plorava, enternit.

A la fi, ben dolament, separ els cortinatges de son llit mentre
la msica continuava, ms greu i ms conmovedora; i vei els tres
hongaresos al llindar de la cambra, i la vella Katel darrera, sota
la porta. Vei a Isef, gran, secard, groguenc, esparracat com
sempre, amb el ment estirat sobre el viol, ben tendrament, i
l'arquet estremint-se damunt les cordes, amb amor; acalades les
parpelles, i caient-li sos llargs cabells negres, llanosos i coberts
per l'ample feltre atrotinat, damunt ses espatlles, com si fossin el
vell d'un merino; i amb el nas aplanat damunt sos grossos llavis
blaus arremangats.

Aix el va veure, esmaperdut dins la seva msica; i, vora d'ell,
Koppel el geperut, negre com el corb, amb els llargs dits ossosos,
de color de bronze, esbadocats, damunt les cordes del contrabaix,
avanant el genoll apedaat i amb la sabata feta a miques sobre el
paviment; i, ms lluny, el jove Andrs, amb sos ullassos negres,
voltats de blanc, que s'alaven al sostre amb un aire exttic.

Fritz veia aquestes coses amb una emoci impossible de dir.

I ara cal que us digui per qu Isef venia a fer-li msica en la
primavera, i per qu aix l'enternia.

Molt de temps abans, un vespre de Nadal, Kobus es trobava a la
cerveseria del Gran Crvol. A fora hi havia tres pams de neu. Dins
la gran sala, plena de fumera grisa, al voltant del forn, els
fumadors estaven drets: ara l'un, ara l'altre, s retiraven envers
la taula per buidar el xop, i desprs tornaven per escalfar-se
silenciosament.

Hom no pensava en res, quan un hongars va entrar, nus els peus dins
les sabates foradades. Tremolava, i es pos a tocar amb un aire
melangis. Fritz trob la seva msica molt bella: era com un raig de
sol a travs dels nvols grisos de l'hivern.

Per darrera l'hongars, vora la porta, estava a l'ombra l'agent
Foux amb sa testa de llop a l'aguait, dretes les orelles, el morret
punxegut i els ulls brillants. Kobus comprengu que els papers de
l'hongars no estaven en regla, i que Foux l'esperava a la sortida
per conduir-lo al quarteret.

Fou per aix que, sentint-se indignat, avan envers l'hongars, li
pos un thaler a la m, i, fent-hi bracet, li digu:

-Et prenc per a aquesta nit de Nadal. Anem!

Eixiren, doncs, en mig de l'astorament universal, i ms d'un va
pensar: -Aquest Kobus s foll! Anar-se'n de bracet amb un hongars!
Es un gran original.

Foux els seguia a frec a frec de les parets. L'hongars tenia por
d'sser detingut; per Fritz li digu:

-No tinguis por de res: no gosar agafar-te.

El condu a sa prpia casa, on la taula era parada per a la festa de
Jesus Infant, amb l'arbre de Nadal al mig, damunt l'estovalla
blanca; i, a son rdol, el pastell, els _kchlen_ empolsinats de
sucre blanc, i el _kougelhof_ de panses, endegat segons l'orde
convenient. Tres botelles d'un Bordeus antic s'escalfaven,
embolicades amb tovallons, sobre el fornell de porcellana amb placa
de marbre.

-Katel, vs a cercar un altre cobert- digu Kobus espolsant-se la
neu dels peus. -Aquest vespre celebro la naixena del Salvador amb
aquest brau bordegs!... i, si alg ve a reclamar-lo... que vagi amb
compte!

Havent obet la criada, el pobre hongars prengu son lloc, tot
meravellat d'aquestes coses. Els vasos s'ompliren fins dalt, i Fritz
exclam:

-A la Naixena de Nostre Senyor Jesucrist, el Du veritable de la
gent de bon cor!

En el mateix instant, Foux entrava. Sa sorpresa fou gran en veure
l'hongars assegut a taula amb el senyor de la casa. En lloc de
parlar alt, digu solament:

-Us desitjo una bona nit de Nadal, senyor Kobus.

-Molt b. Vols pendre un vas de vi amb nosaltres?

-Grcies: no bec mai estant de servei. Per coneixeu aquest home,
senyor Kobus?

-El conec, i en responc.

-T els papers en regla, doncs?

Fritz no pogu escoltar ms: ses grosses galtes s'esblaimaven d'ira.
S'aixec, agaf rudament l'agent pel coll, i el llan a fora, tot
cridant:

-Aix t'ensenyar a entrar a casa d'una persona honrada la nit de
Nadal!

Desprs torn a asseure's i, veient que l'hongars tremolava:

-No tinguis por de res- li digu: -ets a casa de Fritz Kobus. Beu,
menja en pau, si vols dar-me gust.

Li va fer beure vi de Bordeus; i, sabent que Foux seguia a aguait al
carrer, a desgrat de la neu, digu a Katel que prepars un bon llit
per a aquell home, per a passar la nit; que li dons, l'endem,
sabates i roba vella, i que no li deixs pendre comiat sense haver
tingut esment de ficar-li encara un bon mos a la butxaca.

Foux s'esper fins all darrer toc de la missa, i desprs va
retirar-se; l'hongars, que no era altre que Isef, va partir dret,
i mai ms no es parl d'aquesta feta.

El mateix Kobus l'havia oblidada, quan, als primers dies de la
primavera de l'any segent, trobant-se al llit un bell mat, sent a
la porta de sa cambra una dola msica: era la pobra alosa que ell
havia salvat entre la neu i que venia a regraciar-lo al primer raig
de sol.

D'aleshores endavant, cada any, Isef tornava a la mateixa poca,
tan aviat sol com amb un o dos de sos camarades; i Fritz el rebia
com a un germ.

Kobus, doncs, torn a veure, en aquell dia, son vell amic
l'hongars, aix com acabava de contar-vos-ho; i quan call el
contrabaix roncador, i Isef, dant el darrer cop d'arquet aixec els
ulls, Fritz estengu braos darrera els cortinatges, tot cridant:

-Isef!

Aleshores l'hongars vingu a abraar-lo, amb una rialla que
mostrava les seves dents blanques i dient:

-Ja ho veus! no t'oblido: la primera can de l'alosa s per a tu!

-S... tot i que ja s la desena anyada!- exclam Kobus.

S'agafaren les mans i s'esguardaren, amb els ulls plens de
llgrimes.

I, com que els altres dos s'esperaven greument, Fritz esclat en una
riallada i digu:

-Isef, dna'm els meus pantalons.

Havent obet el bohemi ell tragu dos thalers de la butxaca.

-Aix s per a vosaltres- digu a Koppel i a Andrs. -Podeu anar a
dinar als _Tres Colomins_. Isef dinar amb mi.

Desprs, saltant del llit, tot vestint-se, afeg:

-Has donat ja el tomb per les cerveseries, Isef?

-No, Kobus.

-Doncs, enllesteix-ho, perqu a migdia just la taula estar parada.
Ens darem altra vegada una bella gaubana. Ah, ah, ah! La primavera
ha tornat: ara es tracta de comenar-la b. Katel! Katel!

-Me n'anir de seguida, doncs- digu Isef.

-S, company; per no t'oblidis del migdia.

L'hongars i sos dos camarades davallaren l'escala; i Fritz,
esguardant la seva vella serventa, li digu, amb un somriure de
satisfacci:

-B, Katel: veu's aqu la primavera. Farem una festassa. Per
espera't una mica: comencem per invitar els amics.

I, decantant-se a la finestra, es pos a cridar:

-Ludwig! Ludwig!

Justament un vailet passava. Era Ludwig, el fill del teixidor
Koffel, amb la crinera rossa esgavellada i els peus dintre l'aigua
de neu. S'atur, amb el nas en l'aire.

-Puja!-, li crid Kobus.

El vailet cuit a obeir i es par al llindar, amb els ulls en terra,
gratant-se el bescoll amb un aire empantanegat.

-Avant!... Escolta! T: primer de tot aqu tens dos _groschen_.

Ludwig prengu els dos _groschen_ i els enfons dins la butxaca de
ses calces de tela, tot passant-se la m sota el nas, com per a dir:
-Molt b!

-Corrers cap a casa de Frederic Schoultz, al carrer del Plat
d'Estany, i a casa del senyor recaptador Han, a _l'hostal de la
Cigonya_: m'entens?

Ludwig inclin bruscament la testa.

-Els dirs que Fritz Kobus els invita a dinar: al migdia en punt.

-S, senyor Kobus.

-Espera. Cal que vagis tamb a casa de David, el vell rab, i que li
diguis que l'espero, pels volts de la una, a pendre caf. I ara
cuita!

El brivall baix l'escala de quatre en quatre esglaons. Kobus, de la
finestra estant, el mir alguns moments com pujava pel carrer
fangs, saltant per damunt els rierols com un gat. La vella criada
seguia esperant.

-Escolta, Katel- li digu Fritz girant-se. -Vs tot seguit al
mercat. Triars el millor que trobis com a peix i caa. Si hi ha
coses primerenques, les comprars, a qualsevol preu: l'essencial s
que tot sigui de primera! jo m'encarrego de parar la taula i de
pujar les botelles: aix, doncs, no t'ocupis sin de la teva cuina.
Per espavila't, perqu estic segur que el professor Speck i tots
els altres gormands de la vila sn ja a plaa a regatejar els
millors requisits.



III.

Desprs de la sortida de Katel, Fritz entr a la cuina a encendre
una candela, perqu volia passar revista a son celler i escollir
algunes botelles de vi xaruc per celebrar la festa de la primavera.

Sa carassa expressava la interior gaubana. Ja veia la desfilada
dels bells dies fins a la tardor: la festa dels esprrecs, les
partides de bitlles a la _Canastrella Florida_, fora d'Huneberg; les
partides de pesca amb Christel, son masover de Meisenthal; la
davallada del Losser en vaixell, sota les ombres tremolenques dels
oms ufanosos de la ribera, que formaven mitja volta; i desprs
Christel, amb l'esparver a l'espatlla, que li deia: -Aqu!- vora de
la deu de les truites, i de cop i volta desplegava la xarxa a la
rodona, com una immensa teranyina, damunt l'aigua adormissada,
retirant-la tota bellugadissa de peixos daurats. Aix tornava a
veure, a l'avanada, i moltes d'altres coses: l'eixida cap a la
cacera, al bosc de faigs, vora de Katzenbach; el faeton tot ple
d'alegres compares amb les altes polaines de cuiro ben collades a
les cames, el sarr a l'esquena damunt la brusa cendrosa, el bot i
el saquet de plvora damunt l'anca, els fusells dobles entre els
genolls, enfonsant-se dins la palla: tot ben resolt. Els cans,
lligats al darrera, lladrant, udolant, remenant-se; i ell, vora del
tim, conduint el carruatge fins a la casa del gurdia Roedig, i
deixant-los partir per vetllar la cuina, fer fregir les cebetes, fer
refrescar el vi a les galledes... Desprs, el retorn dels caadors,
de nit: els uns amb el sarr buit, i els altres bufant dins la
trompa. Totes aquestes belles diades li passaven davant el ulls
mentre encenia la candela: les messes, la collita del llpol, les
veremes; i feia petites riallades! -Ah, ah, ah!... Ara va b!

Finalment davall, amb la m davant el llum, el manyoc de claus a la
butxaca i una panera al bra.

A baix, sota l'escala, obr el celler, un vell celler ben eixut, amb
les parets cobertes de salnitre que fulgurava com el cristall,
celler dels Kobus de cent cinquanta anys en, on el besavi Nicolau
havia fet portar per primera vegada _Markobrunner_ el 1715, i que
desprs, grcies a Du, s'havia enriquit d'any en any, mitjanant
l'assenyada previsi dels altres Kobus.

L'obr, amb els ulls esbadocats de plaer, i es vei en front de dues
espitlleres blaves que donaven a la plaa de les Accies. Pass
lentament vora de les petites btes, encerclades de ferro,
afilerades damunt grosses bigues, al llarg de les parets; i, tot
contemplant-les, deia:

-Aquest _gleiszeller_ s de vuit anys: jo mateix l'he comprat al
pends. Ara deu sser prou dipositat: ja s hora d'embotellar-lo.
D'aqu a vuit dies avisar el boter Schweyer, i comenarem plegats.
I aquell _steinberg_ s d'onze anys. Va passar una malura, va fer-se
fils, per ara ja deu estar com cal. Aviat ho veurem. Ah! veu's
aqu mon _forstheimer_ de l'any passat, que vaig colar amb clara
d'ou. Caldr, tanmateix, que l'examini. Avui, per, no em vull
malmetre la boca: dem, passat dem, ser bona hora. I, tot pensant
en aquestes coses, Kobus avanava, sempre somnis i greu.

Al primer tombant, quan anava a entrar al segon celler (son
veritable celler, el celler de les botelles), s'atur per mocar la
candela, cosa que fu amb els dits, havent oblidat les esmocadores;
i, desprs d'haver posat el peu sobre el llumenic, pass endavant,
amb l'esquena encorbada, sota una petita volta oberta en la roca, i,
a l'extrem de tot d'aquell budell, obr una segona porta, tancada
amb un enorme cadenat, i, havent-la empesa, es redre tot jois,
exclamant:

-Ah, ah! Ja hi som!

I sa veu resson sota l'enlairada volta grisa.

Al mateix temps un gat negre s'enfilava per la paret i es tombava
dins l'espitllera, amb els ulls verds que li resplendien, abans de
fugir cap al carrer del Rec Cremat.

Aquell celler, el ms sa d'Huneburg, estava en part obert sota la
roca, i, de ms a ms, bastit amb pedra picada. No era molt gran,
perqu tenia, a tot tenir, vint peus de profunditat per quinze de
llargria, per era alt, mig partit per slida obra de llates, i
tancat amb una porta igualment de llates. En tot el llarg s'estenien
prestatges, i sobre aquests prestatges hi havia botelles colgades,
en un orde admirable. N'hi havia de tots els anys: de 1780 a 1840.
La llum de les tres espitlleres, trencant-se a la llata, feia
resplendir el fons de les botelles d'una manera agradvola i
pintoresca.

Kobus entr.

Havia portat un cove de vmets, de compartiments quadrats, que podia
contenir una botella a cada espai. Deix el cove a terra i, amb la
candela enlairada, va anar passant al llarg dels prestatges.
L'esguard de tots aquells vins excellents, els uns amb segell blau,
els altres amb cpsula de plom, l'entern, i al cap d'un instant
exclam:

-Si els pobres vells que, de cinquanta anys en, amb tant de seny i
de previsi, deixaren de banda aquests vins magnfics, tornessin
ara, estic segur que els alegraria el cor de veure'm seguir llur
exemple, i que em trobarien digne d'haver-los succet en aquest
pobre mn. S, tots estarien contents!, perqu, els tres prestatges,
s jo qui els ha emplenat, i, goso dir-ho, sabent el que em feia:
sempre he tingut cura d'anar-me'n jo mateix a la vinya i de tractar
amb els vinyaters davant el cup. I, pel que fa als esments del
celler, tampoc no me n'he estalviat cap. Aix s que aquests vins,
si sn ms joves que els altres, no sn de qualitat inferior:
envelliran i reemplaaran dignament els antics. Aix s com es
mantenen les bones tradicions, i hi ha sempre, no solament cosa
bona, sin cosa millor dins les mateixes families.

-S: el que s si el vell Nicolau Kobus, l'avi Frantz-Spel, i mon
propi pare Zacaries, poguessin tornar i tastar aquests vins,
estarien satisfets de llur descendent: li reconeixerien el mateix
seny i les mateixes virtuts que tingueren ells. Dissortadament no
poden tornar: s cosa dada i beneda! Cal que jo els reemplaci en
tot i per tot. s, tanmateix, cosa trista! Gent tan assenyada, tan
vividora, i pensar que ni tan sols poden tastar un vas de llur vi i
alegrar-se tot lloant el Senyor per les seves grcies! En fi, la
vida s'ho porta; el mateix accident ens esdevindr, tard o d'hora, i
veu's aqu per qu ens hem d'aprofitar de les coses bones, ara que
hi som.

Desprs d'aquestes reflexions melangioses, Kobus tri els vins que
volia veure aquell dia, i aix torn a dar-li bella humor.

-Comenarem- digu -per vins de Frana que mon avi dignssim,
Frantz-Spel, estimava ms que tots els altres. Potser no l'errava
del tot, perqu aquest vell bordeus s, talment, la millor cosa que
hi ha per a enrajolar-se b el pador. S, prenguem, ara com ara,
aquestes sis botelles de bordeus: ser un gentil comenament. I, a
ms, tres botelles de _rudesheim_, que plaa tant a mon pare!...
Posem-ne quatre en recordana d'ell. Ja son deu. Per per a les
altres dues, les de la fi, cal alguna cosa escollida, ms antiga;
alguna cosa que ens faci cantar... Espereu, espereu: deixeu-m'ho
mirar de la vora.

Aleshores, Kobus, acotant-se, remogu dolament la palla del
prestatge de baix, i damunt les velles etiquetes lleg:
Markobrunner de 1780. Affenthl de 1804. Johannisberg dels
Caputxins (sense data).

-Ah, ah! _Johannisberg dels Caputxins!_- digu redreant-se i fent
petar la llengua.

Al la botella coberta de pols, i la pos, amb recolliment, dins el
cove.

-S de qu va!- fu.

I, durant ms d'un minut, es pos a pensar els Caputxins d'Huneburg,
els quals, el 1793, a l'arribada dels francesos, havien abandonat
llur celler. L'avi Frantz havia tingut la sort de salvar-ne, del
saqueig, dues o tres centes botelles. Era un vi d'un groc daurat, de
tanta delicadesa, que en beure'l us semblava de sentir una mena de
perfum oriental que se us fonia a la boca.

Kobus, recordant-se'n, es sent gaudis. I, sense completar el cove,
es digu:

-Ja n'hi ha ben b prou: amb una altra botella de caputx,
rodolarem sota la taula. Cal usar de les coses, com repetia sens
treva mon virtus pare; per mai abusar-ne.

Aleshores, posant amb precauci el cove fora de l'obra de llates,
torn a tancar, amb molt d'esment, la porta, pos altra vegada el
cadenat, i emprengu de bell nou el cam del primer celler. Tot
passant, contempl la panera amb una botella de rom vell que es
trobava de banda en una mena d'armari enfonsat entre dos pilans de
la volta baixa; i, finalment, puj, aturant-se cada vegada per posar
el cadenat a les portes.

En arribar prop del vestbul, sent ja el remenament de les
casseroles ,i l'espetegar del foc de la cuina. Katel havia tornat de
la plaa: tot estava en moviment. Aix li fu plaer.

Puj, doncs, i, aturant-se al corredor, al llindar de la cuina
flamejant, exclam:

-Veu's aqu les botelles! Avui, Katel, espero que fars una cosa mai
vista; que ens dars un dinar, un senyor dinar...

-Estigueu tranquil, senyor- respongu la vella cuinera, a qui no
plaen les recomanacions. -Heu estat malcontent de mi cap vegada, de
vint anys en?

-No, Katel, no: al contrari; per, saps?, les coses es poden fer ben
fetes, molt ben fetes i d'all ms ben fetes.

-Far el que podr- digu la vella: -no se'm pot demanar ms.

Kobus, veient a1eshores damunt la taula dues ortegues, un llu de
riu superb, arrodonit dins el cubell, petites truites per a un
freginat i un pastel magnfic de foie-gras, pens que tot reeixiria.

-Est b, est b- digu tot anant-se'n -la cosa marxa. Ah, ah, ah!
Hi riurem de grat.

En lloc d'entrar al menjador ordinari, prengu el corredoret de m
dreta, i, davant una porta altvola, deix el cove, pos la clau al
pany i obr. Era la cambra de gala dels Kobus: no s'hi dinava sin
en les grans avinenteses. Les persianes de les tres finestres
altssimes que hi havia al fons estaven closes: la llum cendrosa
deixava veure, en l'ombra, mobles antics, grosses cadires de braos,
una xemeneia de marbre blanc, i, al llarg de les parets, grans
cuadres coberts de percala blanca.

Fritz comen a obrir unes finestres i empeny les persianes, per
airejar.

Aquella sala, enfustada de vella alzina, tenia, quelcom de solemnial
i de digne: hom comprenia, al primer cop d'ull, que s'hi menjava b,
all dins, de pares a fills.

Fritz retir els vels que cobrien els retrats: hi havia el retrat de
Nicolau Kobus, conseller a la Cort de l'elector Frederic-Guillem, en
l'any de grcia 1715. El senyor conseller portava la immensa perruca
de Llus XIV, el vestit de color de tabac, amb grans mnegues
aixecades fins als colzes i la pitera de randes fines. Sa figura era
vasta, quadrada i dignitosa. Un altre retrat representava
Frantz-Spel Kobus, banderer en el regiment de Dragons de Leiningen,
d'uniforme blau cel amb galons d'argent, amb la banda blanca al bra
esquerre, els cabells empolvorats i el tricorni decantat damunt
l'orella. Tenia aleshores, tot lo ms, vint anys, i semblava fresc
com, una poncella d'englantina. Un tercer retrat representava
Zacaries Kobus el jutge de pau, amb negre vestit quadrat. Tenia la
tabaquera a la m, i duia perruca de _cua de rata_.

Aquests tres retrats, de la mateixa grandria, eren vastes i slides
pintures. Hom veia que els Kobus havien tingut sempre manera de
pagar abundosament els artistes encarregats de trametre llur efgie
a la posteritat. Fritz tenia amb cada un d'ells una gran retirada,
s a dir, els ulls blaus, el nas aixafat, el ment arrodonit, on
s'obria un clotet; la boca ben partida, i un posat de contentament
de la vida.

Finalment, a m dreta, contra la paret, a la banda de la xemeneia,
hi havia el retrat d'una dona, l'via de Kobus, fresca, riolera, amb
la boca entreoberta per a deixar veure les dents blanques ms belles
que sigui possible de figurarse, amb el cabell alat en forma de
navili, i el vestit de vellut blau cel, vorejat de rosa.

Segons aquesta pintura, l'avi Frantz-Spel devia haver tingut fora
envejosos, i hom s'estranyava que son nt tingus tan poca afici al
matrimoni.

Tots aquests retrats, voltats de marcs de grossa motllura daurada,
feien un bell efecte sobre el fons tot bru de l'alta sala.

Damunt la porta hi havia una mena de motllura que representava
l'Amor portat en son carro per tres coloms. En fi, tots els mobles,
els alts armaris de paret, la vella taluleta de fusta rosa, el
tinell de grans panys esculpits, la taula oval de peus retorts, i
fins el paviment d'alzina palmejada, alternativament daurada i
negra; tot anunciava la bella figura que els Kobus feien a Huneburg
de cent cinquanta anys en.

Fritz, desprs d'haver obert les persianes, empeny la taula
corredora al mig de la sala. Desprs obr dos armaris, d'aquells
alts armaris de dos batents practicats en el fustatge i que anaven
del sostre fins al paviment. Dins d'un hi havia el blancatge de
parar la taula, tan bell com sigui possible de desitjar-lo, damunt
una infinitat de prestatges; en l'altre la vaixella, d'aquella
magnifica porcellana de vella saxnia guarnida de flors, emmotllada
i daurada: els munts de tovallons a baix; els serveis de tota mena,
les soperes boterudes, les tasses, i les sucreres al cim; i desprs
els coberts usuals d'argent, dins una cistella.

Kobus escoll una bella estovalla adamascada, i l'estengu damunt la
taula amb molt d'esment, passant-hi una m al damunt per esborrar-ne
els plecs, i fent nusos d'all ms grossos en els angles perqu no
escombrs el paviment. Fu aix a pleret, greument, amb amor.
Desprs d'aix prengu un munt de plats plans i va posar-lo damunt
la xemeneia, i desprs un altre de plats sopers. Igual va fer amb
una safata de vasos de cristall tallats en grossos diamants,
d'aquells vasos feixucs on el vi roig t els reflexos ombrvols del
rob, i el vi groc els del topazi.

Finalment, diposit els coberts damunt la taula, metdicament, l'un
davant l'altre; pleg els tovallons al damunt, amb cura, en forma de
vaixell i de mitra, posant-se tan aviat a m dreta com a m esquerra
per judicar-ne la simetria.

Lliurant-se a aquesta ocupaci, sa cara grossa i benvolent tenia un
posat recollit, inexpressable, i sos llavis es cloen, ses celles
s'arrufaven:

-Aix s- es deia en veu baixa: -Frederic Schoultz al costat de les
finestres, d'esquena a la llum; el recaptador Christian Han al seu
davant, Isef a aquest costat, i jo a aquest altre. Aix va b. Aix
mateix: quan a porta s'obrir, ho veure tot a l'avanada, sabr
quina cosa hi ha a servir, podr fer un senyal a Katel perqu tiri
endavant o s'esperi... Molt b. Ara els vasos: a la dreta el de
bordeus, per a comenar; al mig el del _rudesheim_, i tot seguit el
del _johannisberg dels Caputxins_. Cada cosa ha de venir per son
orde i a son temps: el setrill damunt la xemeneia; la sal i el pebre
damunt la taula. Ja no manca res, i goso envanir-me de... ah! el vi!
com que ja fa calor, el posarem a refrescar dins un cossi sota la
bomba, llevat del bordeus, que ha de beure's tebi. Vaig a avisar a
Katel. I ara, a mon torn, m'he de raure, m'he de mudar, m'he de
posar la vella levita castanya. La cosa marxa, Kobus. Ah, ah, ah!
Quina festa de primavera!... I a fora fa un sol esplndid! Ah!
Frederic ja es passeja a la plaa. No hi ha un minut a perdre!

Fritz va sortir. En passar davant la cuina, advert a Katel que fes
escalfar el bordeus i refrescar els altres vins. Estava radiant, i
entr dins sa cambra tot cantant en veu baixa: -Tra, ri, ro! L'istiu
ja ve altra vegada!... Tum! tum!

La bona flaire de la sopa de crancs omplia tota la casa; i la
Frentzel, la cuinera del Bou Roig, avisada anticipadament, entrava
aleshores per tenir compte del servei, perqu la vella Katel no
podia sser a la vegada a la cuina i al menjador.

Sonaven aleshores dos quarts a l'esglsia de Sant Landorf, i els
invitats no podien trigar a comparixer.



IV.

Hi ha res ms agradable, en aquest pobre mn, que asseure's, amb
tres o quatre vells companyons, davant una taula ben servida, dins
l'antic menjador pairal; i all encastar-se greument el tovall
sobre el coll, enfonsar la cullera dins una bona sopa de cues de
cranc, embaumadora, i passar els plats tot dient: -Tasteu aix! Ja
me'n direu el qu?

Quina felicitat, el comenar un semblant dinar amb les finestres
obertes al cel blau de la primavera o de la tardor!

I quan preneu el gran coltell de mnec de banya per fer tallades
d'un palps de molt que es fon a la boca, o b el ganivet de peix,
d'argent, per dividir de llarg a llarg, amb delicadesa, un magnfic
llu de riu gelatinat, amb la gola plena de julivert, amb quin aire
de recolliment els altres us esguarden!

Desprs, quan agafeu darrera la vostra cadira, dins el cossi, una
altra botella, i la poseu entre els vostres genolls per a llevar-ne
el tap sense estrebada, com riuen pensant: -Qu vindr, ara?

Ah! Us ho prometo! s un gran plaer, el de tenir entaulats els vells
companyons i pensar: -Aix anir repetint-se igualment, d'anyada en
anyada, fins que Du Nostre Senyor ens faci senyal de comparixer, i
ens adormim en pau en el si d'Abraham.

I quan, a la cinquena o sisena botella, les cares s'animen; quan els
uns experimenten de cop i volta la necessitat de lloar el Senyor,
que ens curulla de benediccions, i els altres de celebrar la glria
de la vella Alemanya, sos pastells, sos pernils i sos nobles vins;
quan Kasper s'enterneix i demana perd a Miquel d'haver-li servat
rancnia, sense que Miquel se n'hagi dubtat mai, i Christian, amb el
cap decantat sobre l'espatlla, riu sense fressa, tot pensant en el
pare Bischoff, mort fa deu anys, i a qui havia oblidat; quan
d'altres parlen de caceres, d'altres de msica, tots al plegat,
aturant-se de tant en tant per esclatar en una riallada; s
aleshores que la cosa esdev totalment joiosa i que el Parads, el
veritable Parads, s damunt la terra.

-Doncs b! aquell era precisament l'estat de coses a casa de Fritz
Kobus, cap a la una: el vi vell havia produt son efecte.

Frederic Schoultz (que havia estat secretari del pare de Kobus, i
sergent de la _landwehr_ el 1814), amb sa gran levita blava, sa
perruca lligada fent _cua de rata_, sos braos llargs, ses cames
llargues, sa esquena plana i son nas punxegut, es remenava d'una
manera estranya per contar com havia pogut alliberar-se de perill, a
la campanya de Frana, en cert poblet d'Alscia, on havia fet el
mort mentre dos pagesos li treien les botes. Apretava els llavis,
badava el ulls i cridava, com si encara es trobs en la mateixa
posici crtica d'aleshores: -No es bellugava gens! Pensava: si et
bellugues sn capaos de plantar-te la forca a l'esquena!

Contava aquest esdeveniment al gros recaptador Han, que semblava
escoltar-lo, amb el ventre arrodonit com un estiverol, la cara
empurpurada, la corbata afluixada, els ullassos velats per dolces
llgrimes, i que reia tot pensant en la prxima obertura de la caa.
De tant en tant s'enravenava com per a dir alguna cosa; per tornava
a enfonsar-se lentament al dors de la cadira de braos, amb la m
grassa, carregada d'anells, damunt la taula, al costat de son vas.

Isef tenia un aire greu: la seva cara de coure expressava la
contemplaci interior. S'havia tirat els gran cabells cendrosos
enfora dels polsos, i sos ulls negres es perdien en la blavor del
cel, al cim de les grans finestres.

Kobus, pel seu cant, reia en tanta de manera, tot escoltant
Frederic, que son nas aixafat cobria la meitat de la seva cara; per
no esclatava, baldament ses galtes inflades oferissin l'aspecte
d'una mscara cmica.

-Apa! bevem- digu -una altra vegada! La botella encara s mig
plena.

I els altres bevien: la botella passava de m en m. Es en aquell
moment que va entrar el vell David Sichel, i hom pot imaginar-se els
crits d'entusiasme que l'acolliren:

-Ei, David!... En David s aqu!... Ja era hora! Ja ha arribat!

El vell rab, passant una mirada sardnica damunt les coques
tallades, damunt els pastels esfondrats, i les botelles buides,
comprengu tot seguit fins a quin diapas havia pujat la festa, i
somrigu dins la seva barbeta.

-Eh!... David! Ja era hora!- exclam Kobus, tot jois. -Si arribes a
trigar deu minuts ms, et faig cercar pels gendarmes: t'esperem fa
mitja hora.

-En tot cas, no haur estat entre els gemecs de Babilnia- fu el
vell rab, amb to burleta.

-Hauria estat bonic!- digu Kobus tot fent-li lloc. -Vaja, pren una
cadira, vell: asseu-te. Quina llstima que no puguis tastar el
nostre pastel!

-S!- exclam Frederic; -per s cosa declarada impura, i no hi ha
manera: el Senyor ha fet els pernils, les llonganisses i les
salsitxes per a nosaltres.

-I les indigestions tamb- digu David rient sense fressa. -Quantes
vegades, ton pare, Johann Schoultz, no m'ha repetit la mateixa cosa!
Es una faccia de la teva famlia que passa de pares a fills com la
perruca de _cua de rata_ i les calces de vellut amb dos llaos. Tot
aix no impedeix que, si ton pare no hagus tingut tanta afici al
pernil, les salsitxes i les llonganises, no fos encara fresc i
valent com jo. Per vosaltres, calaveres, en res voleu posar esment;
i ara l'un, ara l'altre, us deixeu agafar com els rats a la ratera,
per amor de la cansalada.

-Ara veieu, el vell jueu de mala mena, com pretn de tenir por de
les indigestions!- exclam Kobus. -Com si no fos la Llei de Moiss,
qui li privs la cosa!

-Calla- interromp David amb veu de nas -aix ho dic per als que no
compendrien millors raons; per aquesta ha de bastar-vos. Ja s prou
bona, per a un sergent de _landwehr_ que es deixa treure les botes
en una bassa d'Alscia: les indigestions sn tan perilloses com els
cops de forca.

Aleshores un immens esclat de rialles munt de tots els costats, i
Frederic, aixecant el dit, va fer:

-David, jo me'n revenjar d'aquest.

Per no tenia cosa a respondre, i el vell jueu reia de tot cor amb
els altres.

La Frentzel, de l'hostal del Bou Roig, desprs d'haver desembarasat
la taula, arrib aleshores de la cuina amb una plata carregada de
tasses; i Katel la seguia, portant damunt una altra safata, cafetera
i licors.

El vell rab prengu seient entre Kobus i Isef. Frederic Schoultz
es tragu solemnement de la butxaca de la levita una grossa pipa
d'Ulm, i Fritz an a l'armari a cercar-hi una caixa de cigars.

Per tot just Katel acabava de sortir i essent encara la porta
oberta, una veueta fresca i alegre exclam dins la cuina:

-Ah! bon dia, senyoreta Katel. Du meu! quin gran dinar que teniu!
Tota la vila en parla.

-Xsst!- fu la vella criada.

I la porta es tanc de bell nou.

Tots les orelles de la sala s'havien redreat, i el gros recaptador
Han digu:

-Ai! quina veu tan bonica! Heu sentit? Eh, eh, eh! Aquest trapella
de Kobus! Heu vist?

-Katel... Katel!- exclam Kobus girant-se tot admirat.

La porta de la cuina torn a obrir-se.

-S'ha oblidat alguna cosa, senyor?- fu Katel.

-No. Per qui hi ha a fora?

-Es la petita Szel, sabeu? la filla de Christel, el vostre masover
de Meisenthal! Porta ous i mantega fresca.

-Ah! s la petita Szel. Vaja, vaja!... B, doncs, que entri: fa ms
de cinc mesos que no l'he vista.

Katel es gir:

-Szel, el senyor demana que entris.

-Ah! Du meu, senyoreta Katel! Jo que no vaig mudada!

-Szel!- crid Kobus. -Vina tot seguit!

Aleshores, una noieta rossa i rosada, de setze a disset anys, fresca
com una poncella d'englantina, d'ulls blaus, de nasset tot dret i de
badius delicats, llavis graciosament arrodonits, amb sa faldilleta
de llana blanca i cosset de tela blava, comparegu al llindar, cota
la testa, tota vergonyosa.

Tots els amics l'esguardaven amb un aire d'admiraci, i Kobus sembl
com a sorprs de veure-la.

-Que gran que t'has fet, Szel!- digu. -Per acosta't; no tinguis
por: no et volem pas menjar.

-Ah! prou que ho s- fu la petita; -per s que no vaig mudada,
senyor Kobus.

-Mudada!- exlam Han. -Com si les noies boniques no anessin prou
mudades cada dia!

Aleshores, Fritz, girant-se, digu, movent el cap i alant les
espatlles:

-Han! Han! s un infant, un veritable infant! Vejam, Szel: vina a
pendre el caf amb nosaltres. Katel, porta una tassa per a la
petita.

-Oh! senyor Kobus! En la vida no gosaria!

-Bah, bah! Katel, eixoriveix-te!

Quan la vella criada torn amb una tassa, Szel, roja fins a les
orelles, estava asseguda tota testa sobre el caire de la cadira,
entre Kobus i el vell rab.

-B, doncs: com van, les coses del mas, Szel? Segueix en bona salut
el pare Christel?

-Oh! s, senyor, grcies a Du:- fu la petita: -est ben bo. M'ha
encarregat fora expressions per a vs, i la mare tamb.

-Molt b: les rebo de grat! Heu tingut molta neu, aquest any?

-Dos pams al voltant del mas per espai de tres mesos; i noms amb
vuit dies s'ha fos.

-Aix, el gra ha estat ben cobert.

-S, senyor Kobus. Tot brota: la terra ja s verda, fins a la banda
enclotada del solc.

-Est b. Per beu, Szel. Potser no t'agrada, el caf? Vols un vas
de vi?

-Oh! no! El caf m'agrada fora, senyor Kobus.

El vell rab mirava la petita amb un aire tendre i paternal. Volgu
ensucrar-li ell mateix el caf, tot dient:

-s una noia bona minyona, s, una noia bona minyona; per s una
mica massa poruga. Vejam, Szel: beu una mica. Aix et donar
coratge.

-Grcies senyor David- respongu la petita en veu baixa.

I el vell rab es redre, tot content, mirant-la amb un aire
tendre, mentre ella submergia el llavi rosa a la tassa.

Tots miraven amb veritable plaer aquella noia bonica, tan dola i
temorenca, i el mateix Isef somreia. Hi havia en ella com un perfum
dels camps, una bona flaire de primavera i d'aire lliure, quelcom de
rioler i d'amors com el cantusseig de l'alosa damunt el blat: tot
mirant-la us semblava de trobar-vos a ple camp, a la masia vella,
desprs de la fosa de les neus.

-Tot verdeja, doncs, all baix?- recomen Fritz. -Que s'ha comenat
el jardinatge?

-S, senyor Kobus. La terra encara s una mica fresca, per d'en
d'aquesta vuitada de sol la neixor s per tot: d'aqu quinze dies
tindrem raves. Ah! el pare li agradaria molt, de veure-us! El temps
ens llargueja, quan su fora: us esperem cada dia. El pare tindria
qui-sap-les coses a dir-vos. La Blanqueta ha vedellat, i el
nouvingut rex: s una vedella blanca.

-Una vedella blanca? Ah! millor!

-S, les blanques donen ms llet; i, desprs, sn ms boniques que
les altres.

Hi hagu un silenci. Kobus, veient que la petita s'havia begut el
caf i estava tota empallegada, li digu:

-Vaja, filla meva: estic ben content d'haver-te vist; per, ja que
ests tan empantanegada amb nosaltres, vs a veure la vella Katel,
que t'espera. Et posar un bell tros de pastell a la panera
(m'entens? digues-li aix), i una botella de bon vi per al pare
Christel.

-Grcies, senyor Kobus- digu la petita, aixecant-se tota cuitosa.
Va fer una bonica reverncia per a escapar-se.

-No t'oblidis de dir all dalt que arribar d'aqu a quinze dies, si
no abans.

-No, senyor: no m'oblidar de res. Estaran ben contents.

Fug com un ocell de la gbia, i el vell David, amb els ulls
guspirejants, exclam:

-Veu's aqu el que hom pot anomenar una noia bonica, i que aviat
ser (b ho espero), una bona mestresseta de casa.

-Una bona mestresseta de casa: n'estava segur!- exclam Kobus, rient
a tot riure. -El vell jueu de mala mena no pot veure una noia ni un
miny sense pensar de seguida en casar-los. Ah, ah, ah!

-I b, s!- exclam el vell jueu, amb la barbeta eriada. -S, ho he
dit i ho repeteixo: una bona mestresseta de casa! Quin mal hi ha, en
aix? D'aqu a dos anys aquesta petita Szel pot ser casada, pot
tenir dhuc un infant posat als braos.

-Vaja, calla, vell: repapieges.

-Repapiejo!... Ets tu, qui repapieges, epicuri! En totes les altres
coses sembla que tinguis bastant de seny, per en el captol del
matrimoni ets un veritable foll.

-B! ara sc jo, el foll, i David Sichel s l'home raonable. Quina
idea endimoniada garfeix el vell rab, de voler casar tot el mn?

-No s la destinaci de l'home i de la dona? No ha dit Du, des del
comenament: -Aneu, creixeu i multipliqueu-vos?  No s una follia,
d'anar contra Du? de voler viure...

Per, aleshores, Fritz es pos a riure en tanta de manera, que el
vell rab s'esblaim tot, d'indignaci.

-Rius!- va fer, contenint-se. -s de bon fer, el riure! Encara que
fessis -Ah, ah, ,ah!... eh, eh, eh!... ih, ih, ih! fins a la fi
dels segles, aix demostraria gaire cosa: veritat? Noms que
volguessis raonar una sola vegada amb mi, com t'esclafaria! Per
rius, obres la bocassa: -Ah, ah, ah! ton nas s'estn damunt les
teves galtes com una taca d'oli, i et penses haver-me venut. No s
aix, Kobus: no s d'aquesta manera que es discuteix.

I, tot parlant, el vell rab feu gestos tan cmics, imit la manera
de riure de Kobus amb ganyotes tan grotesques, que tota la gent que
hi havia a la sala no pogu contenir-se, i el mateix Fritz hagu
d'oprimir-se el pador per no esclatar.

-No, no s aix!- continu David amb una singular vivacitat. -No
penses, no t'has mai posat a reflexionar!

-Jo? Si no faig altra cosa!- digu Kobus eixugant-se les grosses
galtes, on les llgrimes feien torterols. -Si ric, s de les teves
idees estranyes. A ms, em creus massa innocent. Fa quinze anys que
visc tranquilament amb la meva vella Katel; que ho he ordenat tot, a
casa meva, per a estar-m'hi a gust. Quan em vull passejar, em
passejo; quan vull asseure'm o dormir, m'assec i dormo; quan vull
beure un xop, el bec; si em passa pel cap la idea d'invitar tres,
quatre, cinc amics, els invito. I tu voldries fer-me canviar tot
aix! Voldries portar-me una dona que ho trabucaria tot, de soca a
arrel! Francament, David: s massa gruixut!

-Doncs, que et penses, Kobus, que tot seguir de la mateixa manera
fins a la fi? Desenganya't, miny: els anys passen, i, amb la mena
de vida que portes, preveig que el dit gros de ton peu aviat
t'avisar, que la grifolda ha durat massa. I aleshores s que
voldrs tenir-ne, de dona!

-Tindr Katel.

-La vella Katel ja ha fet el seu fet, com jo. No tindrs ms remei
que pendre una altra minyona, que t'entabanar, que et robar,
Kobus, mentre tu et passars l'estona sospirant a la cadira de
braos, amb el poagre al peu.

-Bah!- interromp Fritz. -Si aix passa... aleshores ser temps de
posar-hi esment. Mentrestant sc feli, perfectament feli. Si ara
prenia muller (i suposant que tingus sort, suposant que la meva
dona fos excellent, bona mestressa de casa i tot all que cal), b,
David, tanmateix, hauria de fer-li donar un tomb alguna que altra
vegada, i portar-la al ball del senyor burgmestre o de la senyora
sots-prefectessa; hauria de canviar els meus costums; no podria anar
ms amb el capell sobre l'orella o sobre el clatell, i amb la
corbata una mica esgarriada; hauria de renunciar a la pipa... Seria
l'abominaci de la desolaci; tremolo noms que de pensar-hi. Ja
veus que raono sobre mos petits interessos tan bellament com un rab
xaruc que predica a la sinagoga. Abans que tot, fem per manera de
ser felios.

-Raones malament, Kobus.

-Com s'entn! Jo, no raono b? No s la felicitat el fi de tots
nosaltres?

-No, no s el nostre fi: si ho fos, tots serem felios; no es
veurien tants de miserables. Du ens hauria donat els mitjans de
complir el nostre fi: no li hauria calgut sin voler-ho. Aix,
Kobus, Du vol que els ocells volin, i els ocells tenen ales; vol
que els arbres fruiters donin fruits en llur estaci, i en donen:
tot sser rep els mitjans d'atnyer el seu fi. I ja que l'home no t
els mitjans d'sser feli, ja que potser en aquest moment, damunt
tota la terra, no hi ha un sol home feli amb els mitjans de
restar-ne sempre, aix prova que Du no ho vol.

-Doncs quina cosa vol, David?

-Vol que la mereixem, la felicitat. I aix s molt diferent, Kobus;
perqu per merixer la felicitat, sigui en aquest pobre mn, sigui
en un altre, cal comenar por complir els nostres deures, i el
primer d'aquests deures s crear-se una famlia, tenir muller i
fills, criar gent honrada i trametre a d'altres el dipsit de la
vida que ens ha estat confiat.

-T unes idees ben singulars, tanmateix, aquest vell rab!- digu
aleshores Frederic Schoultz, tot omplint la seva tassa de
_kirschenwasser_. -Hom creuria que ell ho pensa, el que diu.

-Les meves idees no sn singulars- respongu David greument: -sn
justes. Si ton pare l'adroguer hagus raonat com tu, si hagus
volgut desempallegar-se de tot encaparrament i portar una vida
intil per als altres, i si el vell Zacaries Kobus hagus vist les
coses de la mateixa manera, vosaltres no freu aqu, amb el nas
vermell i el ventre entaulat, a xalar-vos a despeses de llur
treball. Us en podeu riure, del vell rab; per ell, almenys, t la
saltisfacci de dir-vos el que pensa. Aquells amics tamb feien
faccies, de vegades; per en les coses serioses raonaven
seriosament, i jo us dic que en el ram de la felicitat hi entenien
ms que no pas vosaltres. Et recordes, Kobus, de ton pare, el vell
Zacaries, tan greu en son tribunal? Et recordes quan tornava a casa
entre onze hores i migdia, amb sa gran caixa sota el bra, i et veia
de lluny quan jugaves a la porta? Com se li trasmudava, la cara!
Com es posava a somriure per a si! Haureu dit que baixava fins a
ell un raig de sol. I quan, en aquesta mateixa cambra on som, et
feia saltar damunt sos genolls, i tu deies mil ximpleries, com de
costum, si n'era de feli el pobre home! Vs a cercar en ton celler
la teva millor botella de vi i posa-la davant teu: Ja veurem si rius
com ell, si ton cor salta de plaer, si tos ulls resplendeixen i et
poses a cantar la tonada dels _Tres Hssars_, com ell cantava per al
teu divertiment!

-David- digu Fritz: -parlem d'altra cosa!

-No! Totes les vostres gaubances de solter, tot el vi vell que beveu
uns amb a1tres, totes les vostres faccies, tot aix no s res... no
s sin misria, vora la felicitat de la famlia: all s on su
verament felios, perqu su estimats; all s on lloeu el Senyor
per les seves benediccions. Per aquestes coses no les compreneu: us
dic mos pensaments ms veritab1es, ms justos, i no m'escolteu.

Tot parlant aix, el vell jueu semb1ava d'all ms comms. El gros
recaptador Han l'esguardava amb els ulls badats, i Isef murmurava,
de tant en tant, paraules confoses.

-Qu en penses d'aix, Isef?- digu a la fi Kobus a l'hongars.

-Penso com el rab David- digu; -per no em puc casar, perqu
m'agrada viure al ras, i mos petits podrien morir per la sendera.

Fritz s'havia posat tot somnis.

-S, no parla mal, per sser un vell jueu de mala mena- fu tot
rient; -per m'arrapo a la meva idea: fadr sc, i fadr ser.

-Tu!- exclam David. -Doncs b! escolta aix, Kobus: no he fet mai
el profeta, per avui et predic el teu casament.

-El meu casament? Ah, ah, ah! David, encara no em coneixes.

-Et casars!- exclam el vell rab amb una veu de nas tota irnica;
-et casars. En faria una juguesca.

-I jo tamb.

-No la facis, Kobus, que la perdries.

-Doncs b, si... em jugo... vejam... em jugo contra tu el meu rec
de vinya del Sonneberg, saps? aquell clos petit que dna un vi blanc
de primera, el meu millor vi, que ja el coneixes, rab: te'l jugo...

-Contra qu?

-Contra res.

-I jo accepto- fu David. -Aquests sn testimonis que jo accepto.
Beur un vi de primera que no em costar res, i desprs els meus dos
minyons en beuran aix mateix. Eh, eh, eh!

-Estigueu tranquil, David- fu Kobus aixecant-se: -aquest vi no us
pujar mai al cap.

-Est b, est b: accepto. Veu's aqu la meva m, Fritz.

-I veu's aqu la meva, rab.

Aleshores, Kobus, girant-se, deman:

-No anirem a refrescar al Gran Crvol?

-S, anem a la cerveseria- exclamaren els altres: -aix va b per a
cloure la diada. Senyor, Du meu! quin dinar hem fet!- Tots
s'aixecaren i prengueren llurs capells. El gros recaptador Han i
Frederic Schoultz anaven davant, Kobus i Isef els seguien, i el
vell David Sichel, tot jois, anava darrera de tots. Pujaren, de
bracet, el carrer dels Caputxins, i entraren a la cerveseria del
Gran Crvol, davant el mercat vell.



V

L'endem, cap a les nou, Fritz Kobus, assegut al caire del llit, amb
aire melangis, es posava lentament les botes i s'allionava a si
mateix:

-Vam beure massa cervesa, ahir al vespre- digu gratant-se darrera
les orelles: -es una beguda que us fa malb la salut. Hauria obrat
millor bevent una botella ms i deixant de banda quatre o cinc
xops.

Desprs, alant la veu:

-Katel! Katel! -exclam.

La vella serventa aparegu al llindar, i, veien-lo com badallava,
amb els ulls rogencs i la crinera avalotada:

-Eh, eh, eh!- fu. -Teniu mal als cabells, senyor Kobus.

-S, s aquesta cervesa qui en te la culpa; no m'hi tornaran a
atrapar!

-Ah! sempre dieu la mateixa cosa:- fu la vella tot rient.

-Qu podries donar-me, que em refs?- continu Fritz.

-Voleu te?

-Te! Parla'm d'una bona sopa de cebes: aix s cosa enraonada. I, en
acabat, espera...

-Una orella de vedella a la vinagreta?

-S, aix s: una orella a la vinagreta. Quina mala pensada va ser,
de beure tanta cervesa! En fi, ja que s cosa feta, no en parlem
ms. De pressa, Katel: vindr tot seguit.

Katel, rient, va tornar a entrar a la cuina; i Kobus, passat un
quart d'hora, acabava de rentar-se, de pentinar-se i de vestir-se.
Amb prou feines podia alar els braos i les cames. Finalment es
pos el capot i entr a la sala a asseure's davant una bona sopa de
cebes, que el va retornar. Menj l'orella a la vinagreta, i begu, a
ms a ms, una bella glopada de _forstheimer_, que li va donar
coratge. Tenia encara, per, el cap una mica feixuc, i esguardava la
bella solellada que s'estenia damunt els vidres.

-Quina beguda tan perniciosa s la cervesa!- deia. -Hauria calgut
trcer-li el coll a aquest Gambrinus, quan se li acud de fer bullir
l'ordi amb el llpol. Es una cosa contrria a la naturalesa, la
barreja del dol i l'amarg: els homes sn ximples, d'empassar-se una
metzina com aquesta. Per el fum s qui t la culpa de tot: si hom
pogus renunciar a la pipa, se'n riuria d!el xop. En fi, s all...
-Katel!

-Qu mana, senyor?

-Surto; me'n vaig a pendre l'aire: cal que faci una bella caminada.

- Per... tornareu a migdia?

-Em penso que s. En tot cas, si a la una no he tornat, despara la
taula: ser que m'haur arrivat a algun poblet de la rodalia.

Tot dient aix, Fritz va posar-se son feltre; prengu el bast que
tenia al cim una bola de vori i estava al rec de la xemeneia, i
davall al vestbul.

Katel tragu les estovalles tot rient i dient-se: -Dem, la seva
primera visita, havent dinat, ser per al Gran Crvol. Vet aqu com
sn els homes: no saben esmenar-se mai.

Un cop va sser fora, Kobus puj greument pel carrer de Hildebrant.
El temps era magnfic: totes les finestres s'obrien a la primavera.

-Ah! bon dia, senyor Kobus! Veu's aqu el bon temps!- li cridaven
les comares.

-S, Brbel... s, Catarina... aix promet- deia ell.

Els infants dansaven, saltaven i cridaven a totes les portes: no es
podia veure cosa ms platxeriosa.

Fritz, desprs d'haver eixit de la vila per l'antiga porta de
Hildebrandt, on les dones ja estenien llur blancatge i les robes
vermelles al sol, al llarg de les antigues fortificacions, Fritz
puj al tals de l'Avanada. Les neus darreres es fonien a l'ombra
dels camins coberts, i a tot el voltant de la vila tan lluny com
arribava l'esguard, no es veien sin brotades noves d'un verd tendre
damunt les tanques, damunt els arbres dels vergers i les
pollancredes afilerades al llarg del riu Lauter. Lluny, ben lluny,
les muntanyes blaves dels Vosgues conservaven al cim algunes taques
blanques gaireb imperceptibles, i pel damunt s'estenia el cel
immens, on vagaven nvols lleugers.

Kobus, veient aquestes coses, fou veritablement feli, i, portant
l'esguard lluny, pens:

-Si fos all baix, damunt la costa de les ginestes, no em restaria
sin mitja llegua per a trobar-me a la meva masia de Meisenthal:
podria conversar amb el vell Christel de mos afers, i veuria la
sembra i la vedella blanca que ahir al vespre em deia Szel.

Mentre aix mirava, tot somnis, un esbart de tudons passava ben
alt, damunt la costa llunyana, adreant-se cap a la gran boscria
de faigs.

Fritz, amb els ulls plens de claredat, els seguia amb la mirada,
fins que hagueren desaparegut en les fondries illimitades; i, tot
seguit, resolgu d'anar a Meisenthal.

El vell jardiner Bosser passava, justament, per l'Avanada, amb
l'aixada a l'espatlla.

-Ei! mestre Bosser!- li crid.

L'altre aixec el nas.

-Feu-me el plaer, ja que aneu a a vila, d'avisar a Katel que vaig a
Meisenthal i que no tornar abans de les sis o 1es set.

-Est b, senyor Kobus, est b, jo me n'encarrego.

-S, em fareu servei.

Bosser s'alluny, i Fritz prengu, a m esquerra, el tirany que
baixa cap a la vall de les Ablettes, darera el Postthal, i que torna
a pujar al davant, per la costa de les Ginestes.

Aquest tirany ja era eixut, per milers de rajolins d'aigua de neu
s'entrecreuaven ms avall, a la gran prada del Greselthal, i
brillaven al sol com a venes d'argent.

Kobus, en pujar la costa de davant, lluc dues o tres parelles de
trtores boscanes, que anaven de dues en dues, al llarg de les
roques grises de la Houpe, i es bequejaven damunt els reflexos, amb
la cua en forma de ventall. Era un plaer de veure-les lliscar per
l'aire, sense fressa. Hom hauria dit que no els calia d'agitar les
ales: l'amor les portava. No es deixaven mai, i feien torterols, tan
aviat a l'ombra de les roques com en plena llum: semblaven ramells
de flors que caiguessin del cel tot estremint-se. Hauria calgut no
tenir cor per no amar aquella ocellada gentil. Fritz, amb l'esquena
recalcada en el bast, les mir qui-sap-lo temps: mai no les havia
vist tan b mentre es bequejaven, perqu les trtores boscanes sn
molt esquerpes. Elles acabaren per reparar-ho, i s'allunyaren.
Ateshores continu de caminar, tot pensvol, i cap a les onze era a
la costa de les Ginestes.

D'all estant, Huneburg, amb els vells carrers tortuosos,
l'esglsia, la font de Sant Arbogast, la caserna de cavalleria, les
tres portes decrpites per on penjaven l'eura i la molsa, semblava
pintada de blau, a la carena del davant, i totes les finestretes i
les obertures de les teulades llanaven raigs lluminosos. La
trompeta dels hssars, fent la crida, se sentia com la bonior d'una
vespa. Per la porta d'Hildebrandt avanava una mena de filera de
formigues. Kobus es record que a la vetlla havia mort la llevadora
Lehuel: era el seu enterrament.

Desprs d'haver vist aquestes coses, es pos a travessar el ras a
belles passes. El sender sorrenc comenava a davallar, quan, de cop
i volta, la gran teulada de teules grises de la masia, amb les
altres dues teulades ms petites del cobert i del colomar,
aparegueren al seu dessota, dins la clota de la vall de Meisenthal,
al peu mateix de la costa.

Era una vella masia, bastida a l'amiga moda, amb una gran eixida
quadrada, voltada d'una paret baixa de pedra seca, amb la font al
mig de l'eixida, amb la pica davant l'abeurador tot verds, les
estables i les quadres a m dreta, les sitges i el colomar, que
tenia al cim una torreta punxeguda, a m esquerra, i l'edifici
cabdal al mig. Darrera hi havia la destilleria, el safaretx, el
cup, el corral i l'estatge dels porcs: tot aix d'una velledat de
cent cinquanta anys, perqu era l'avi Nicolau Kobus qui ho havia
bastit; per ms de tres hectrees de prats naturals, vuit de terres
de conreu, tot el tomb de la costa cobert d'arbres fruiters, i, en
un rec assolellat, una hectrea de vinyes de rdit abunds, donaven
al mas gran valor i belles rendes.

Tot davallant pel tirany en forma de zig-zag, Fritz esguardava la
petita Szel, que feia la bugada vora la font, els coloms que
volaven en esbarts de deu o dotze al voltant del colomar, i el vell
Christel, amb sa gran _cougie_ al puny, fent tornar els bous de
l'abeurador. Aquest conjunt camperol l'alegrava. Escoltava amb vera
satisfacci la veu del ca Mopsel, que ressonava, amb els cops de
picador, dins la vall silenciosa, i els bruels de l'arment,
prolongant-se fins a la boscria de faigs del davant, on encara
romanien algunes taques de neu groguenca al peu dels arbres.

Per el que ms gust li dava era la petita Szel, decantada sobre la
posteta ensabonant el blancatge, picant-lo i retorcent-lo, d'un tomb
de bra, com una bona mestresseta de casa. Cada vegada que aixecava
el picador, tot lluent d'aigua ensabonada, el sol, que brillava al
damunt, trametia un raig fins al cim de la costa.

Fritz, donant per atzar una llambregada al fons de la clota, on el
Lauter serpeja en mig de les prades, vei a la punta d'una vella
alzina un busart que observava els coloms que feien torterols al
volt de la masia. Va apuntar-lo amb un bast: tot seguit l'ocell se
n'an, fent un grinyol salvatge dins la vall; i tots els coloms, en
oir el crit de guerra, es replegaren, en forma de ventall, fins a
l'interior del colomar.

Aleshores, Kobus, rient dintre seu, comen de nou el trot pel
sender, fins que una veueta clara es pos a cridar:

-Senyor Kobus!... Aqu est el senyor Kobus!

Era Szel, que acabava de reparar-lo i que es llanava sota el
cobert per cridar son pare.

Fritz arribava tot just al cam de carruatge, al peu de la costa,
quan el vell masover anabaptista, amb son ample tomb de barba, son
capell prim i sa camisola de llana grisa decorada amb fermalls de
llaut, venia ja a son encontre, amb la cara expandida i exclamant
en to jois:

-Benvingut, senyor Kobus, benvingut! Ens feu molt de plaer, en
aquest dia. No espervem de veure-us tan d'hora. Lloat sigui el Cel,
per haver-vos decidit avui.

-Si, Christel, aqu em veieu- digu Fritz donant una encaixada a
aquell home excellent: -la idea de venir se m'ha acudit tot de
sobte, i veu's-me aqui. Eh! eh! eh! Em plau de veure que aneu fent
bona cara, Christel.

-Si, el Cel ens ha conservat la salut, senyor Kobus. Es el b ms
gran que puguem desitjar, benet sigui! Per, teniu, veu's aqui la
meva dona que la petita havia anat a cercar.

En efecte, la bona Orchel, grossa i grassa, amb la cfia de tafet
negre, el davantal blanc i els braassos rodons, que li eixien de
les mnegues de camisa, corria tamb cap a ell, amb la petita Szel
al darrera.

-Ah! Du meu! Su vs, senyor Kobus?- deia la dona, tota riallera
-tan aviat? Ah! quina bella sorpresa ens doneu!

-Si, Orchel. Tot el que veig m'alegra, He dat un cop d'ull als
vergers: tot brota a cor qu vols cor qu desitges; i he vist ara
mateix l'arment que tornava de l'abeurador i que m'ha semblat
ufans.

-S, s, tot rex!- digu la grossa masovera.

Hom veia que tenia ganes d'abraar Kobus; i la petita Szel semblava
igualment feli.

Tots els mossos de la casa, de brusa, eixien aleshores amb l'arada
enganxada. Tiraren en l'aire el barret, tot cridant:

-Bon dia, senyor Kobus!

-Bon dia, Johann! Bon dia Kasper!- digu tot jois.

S'havia acostat a la vella masia, que tenia tota la faana coberta
d'una obra de llates, per on s'enfilaven fins al peu de la teulada
mitja dotzena de ceps gruixuts i nuosos; per els brots amb prou
feines treien el cap.

A m dreta de la porteta rodona hi havia un banc de pedra. Ms
lluny, sota la teulada del cobert, que avanava fent rfec fins a
dotze peus de terra, hi estaven amuntegats en desorde els rasclets,
les arades, els coltells d'herba, les serres i les escales. Hom veia
tamb, contra la porta de la sitja, una gran nansa ; i al damunt,
entre les bigues del cobert, penjaven gabelles de palla on niarades
de pardals havien parat casa. El gos Mopsel, canet de pastor de pl
gris acer, gros mostatxo i cua arrossegadissa, vingu a fregar-se
contra la cama de Fritz, que li pass la m pel cap.

Aixi es com, entre les riallades i les dites joioses que a tots
inspirava l'arribada del bon Kobus, entraren plegats a la sendera,
plantada d'arbres, i desprs a la cambra gran de la masia, una gran
sala emblanquinada, de vuit a nou peus d'alada i amb el sostre
ratllat per bigues brunes. Tres finestres de vidres octgons donaven
a la vall; una altra de petita, al darrera, s'obria damunt la costa.
Al llarg de les finestres s'estenia una llarga taula de faig, de
peus en forma de X, amb un banc a cada costat; darrera la porta, a
m esquerra, es dreava el fornell de fosa, de forma piramidal; i
damunt la taula hi havia cinc o sis vasos i el canti de gres, amb
flors blaves. Imatges antigues de sants, polides amb vermell i
enquadrades de negre, completaven el parament de la cambra.

-Senyor- digu Christel: -dinareu aqu?

-No cal dir-ho.

-B, ja saps, Orchel, qu cosa plau al senyor Kobus?

-S, estigues tranquil: justament hem enfornat aquest mati.

-Aleshores seguem. Esteu afadigat, senyor Kobus? Voleu canviar de
calat? posar-vos els meus esclops?

-No sigueu plaga, Christel: he fet les dues lleges curtes sense
adonar-me'n.

-Vaja, val ms aix. Per no dius res al senyor Kobus, Szel?

-Qu vols que li digui? Ja em veu aqu, i veu el gust que tots
passem, rebent-lo a casa.

-T ra, Christel. Vam parlar a bastament ahir, tots dos: em va
contar tot el que passa per aqu. N'estic content: s una bona
minyona. Per, ara que hi som posats i que Orchel ens prepara uns
quants _noudels_, sabeu qu podrem fer, mentrestant? Eixim una mica
a veure els camps, el verger, el jard. Fa tant de temps que no
havia sortit, que la caminadeta no ha fet sin treure'm la son de
les cames.

-Amb plaer, senyor Kobus. Szel, pots ajudar a la mare: tornarem
d'aqu a una hora.

Aleshores Fritz i Christel sortiren; i, quan reprenien el cam de
l'eixida, Kobus, passant, vei el reflex de la flama al capdavall de
la cuina. La masovera passava vora l'aigera.

D'aqu una hora, senyor Kobus!- va cridar-li.

-S, Orchel, s: d'aqu una hora.

I eixiren.

-Hem premsat una pila de fruita, aquest hivern.- digu Christel:
-n'hem tret, si ms no, dues mesures de sidra de pomes i vint de
sidra de peres, que s una beguda ms refrescant que el vi al temps
de la sega.

-Ms sana que la cervesa- afeg Kobus. -No cal fortificar-la ni
afegir-hi aigua: s una beguda natural.

Passaven aleshores al llarg de la paret de la destilleria: Fritz
adre l'esguard cap a dins per una finestreta.

-I de patates, Christel, que n'heu destillades?

-No, senyor. Ja sabeu que antany no han llevat gaire: cal esperar
una collita abundosa, perqu valgui la pena.

-Es veritat. Oh! i em sembla que teniu ms gallines que l'any
passat, i ms boniques!

-Ah! aquestes, senyor Kobus, sn de la Cotxin-Xina. De dos anys a
aquesta part n'hi ha qui-sap-les a la contrada. N'havia vistes a
casa de Daniel Stenger, a la masia de Lauterbach, i n'he volgudes
tenir. Es una mena magnfica, per caldr veure si les
cotxin-xineses sn bones ponedores.

Eren davant la tanca del corral, i una mala fi de gallines grans i
petites, unes amb plomalls, d'altres amb plomes a les potes, i un
gall superb, d'ulls vermellencs, en mig de totes elles, romanien a
l'ombra, esguardant, escoltant i pentinant-se amb el bec. Tamb hi
havia alguns necs, a la colla.

-Szel! Szel!- crid el masover.

La petita comparegu tot seguit.

-Qu hi ha, pare?

-Obre a les gallines, que vagin a pendre l'aire; i els necs que
vagin a l'aigua. Ja ser temps de tancar-los quan hi hagi herba i
vagin a descolgar-ho tot.

Szel s'acuit a obrir, i Christel comen a davallar per la prada,
amb Fritz al darrera. A cent passes del riu, fent-se humida la
terra, l'anabaptista es detur i digu:

-Veieu, senyor Kobus? Feia deu anys que aquest pends no donava sin
vmets i tiges d'aigua: amb prou feines hi havia verd per a
pasturar-hi una vaca. Doncs b: aquest hivern he comenat a
nivellar, i ara tota l'aigua va decantant-se cap al riu. Quan el sol
duri quinze dies, s'eixugar, i hi sembrarem el que ens plagui:
trvol, trepadella, alfals! Us responc que el forratge ser bo.

-D'aix en dic una gran pensada!- respongu Fritz.

-S, senyor. Per cal que us parli d'una altra cosa: quan tornem a
la masia i siguem a l'indret on el riu fa recolzada, us ho explicar
i ho compendreu ms millor.

Continuaren passejant-se, dant el tomb a la vall fins a migdia.
Christel exposava a Fritz les seves intencions.

-Aqu- deia -plantar patates; all sembrarem blat: desprs del
trvol s una bona muda.

Fritz no hi entenia res, per ho feia veure, que hi era capa; i el
vell masover se sentia feli parlant de les coses que l'interessaven
ms.

La calor es feia forta a fora de caminar per aquelles terres
grasses, llaurades pregonament i que a cada pas us deixaven un
terrs al tal. Kobus havia acabat per adonar-se que la suor li
lliscava esquena avall. I, mentre eren al cim de la costa a rependre
l'al, la immensa muni dels insectes que ixen de terra als primers
dies del bon temps es fu sentir per primera vegada a llurs odes.

-Escolteu, Christel- digu, -quina msica, eh? Tanmateix s
admirable, aquesta vida que ix de terra en forma d'erugues,
pregadus de rostoll, mosques, que omplen l'aire d'un dia a
l'endem!... s una cosa gran!

-S, fins i tot massa gran- digu l'anabaptista. -Si no tingussim
la sort de tenir pardals, pinsans, orenetes, i altres ocells
decents, com les caderneres i les curruques, per a exterminar totes
aquestes bestioles, estarem perduts, senyor Kobus: els pregadus de
rostoll, les erugues i les llagostes se'ns ho menjarien tot! Per
ventura Nostre Senyor ens dna ajut. Caldria prohibir la caa dels
ocellets. Jo no he volgut mai que desniessin els pardals de la
masia: ens prenen molta de grana, per encara ens en salven ms.

-S- continu Fritz. -Vet aqu com tot marxa, en aquest mn: els
insectes mengen les plantes, els ocells mengen els insectes, i
nosaltres ens mengem els ocells i les altres coses. D'en del
comenament, les coses han estat ordenades perqu ens ho mengem tot.
Per aix tenim trenta dues dents: les unes punyents, les altres
talladores, i les altres, les peces grosses, per a esclafar. Aix
demostra que som els reis de la terra. Per... escolteu, Christel...
Qu s, aix?

-Aix s la campana major d'Huneburg, que toca a migdia: el so entra
per all baix dins la vall, a vora la roca de les Trtores.

Comenaren la davallada; i al marge del riu, a cent passes de la
masia, l'anabaptista, aturant-se de bell nou, digu:

-Senyor Kobus, veu's aqu la idea de la qual us parlava suara. Ja
veieu si n's, de baix, el riu, en aquest indret. Cada any, quan es
fonen les neus o cau un gran xfec a l'istiu, el riu surt de mare
aqu. I avana almenys unes cent passes. Si hagussiu arribat la
setmana passada, ho haureu vist tot ple d'escuma: ara encara la
terra s molt humida. Doncs b! he pensat que, si cavssim de cinc a
sis peus en aquest tombant, aix ens daria, de primer antuvi, de
dues a tres centes carretades de terra grassa, que serien un bon
engreix per a la costa, perqu no hi ha cosa millor que barrejar
l'argila amb la terra de cal. Desprs, bastint una paredeta ben
slida al costat del riu, tindrem el millor dipsit que hom pugui
desitjar per a servar-hi truites, barbs, tenques, i totes les menes
que es crien en el Lauter. L'aigua entraria per una tanca reixada i
sortiria per un reixat ben esps, per l'altra banda: el peix estaria
dins l'aigua viva, a casa, i no caldria sin tirar la xarxa per
agafar-ne tant com es volgus. Mentre que ara, sobretot d'en que
el rellotger d'Huneburg i sos dos fills venen a pescar tot el sant
dia, i s'emporten cada vespre el sac ple de truites, no hi ha manera
d'haver-ne. Qu en penseu, d'aix, senyor Kobus, vs que esteu tan
agradat del peix d'aigua corrent? Cada setmana Szel us en portaria
amb la mantega, els ous i les altres coses.

-Aix- digu Fritz, amb la boca plena d'admiraci -s una idea
magnfica. Christel, su un home ple de seny. Fa temps que hauria
hagut de pensar en aquest dipsit, perqu em daleixo per les
truites. S, teniu ra. s clar  s clar, s justssim! Dem mateix
comenarem: sentiu Christel? Aquest vespre me'n vaig a Huneburg a
cercar obrers, carros i carretons. Cal que vingui l'arquitecte Lang,
perqu la cosa sigui feta amb tots els ets i uts. I, un cop estiguem
llestos, ho sembrarem de truites, persegues i barbs, com es sembren
cols, raves i pastanagues al jard.

Kobus esclat aleshores en una riallada, i el vell anabaptista
sembl feli de veure-li aprovar son projecte.

Tot arribant a la masia, Fritz deia:

-M'establir a casa vostra, Christel, vuit, deu, quinze dies, per
vigilar i empnyer aquest treball: ho vull veure tot amb els meus
mateixes ulls. Caldr, al costat del riu, una paret slida, de bona
cal i bons fonaments. Tamb necessitarem sorra i palets per al fons
del dipsit: perqu els peixos d'aigua corrent volen palets. En fi,
ho muntarem de manera que sigui de durada.

Entraven aleshores dins la gran eixida de davant el cobert. Szel
era a la porta.

-Que ens espera, ta mare?- li digu el vell anabaptista.

-No encara: est parant la taula, tot just.

-B, tenim el temps de veure les estables.

Travess l'eixida i obr la finestreta. Kobus esguard l'establa
emblanquinada de cal i empedrada amb palets, amb un reguer al mig,
de pends suau, i els bous i les vaques fent renglera, a l'ombra.
Mentre aquelles bones bsties giraven el cap envers la llum,
Christel digu:

-Aquests dos bouassos del davant s'engreixen fa tres mesos. El
carnisser jueu, Isaac Schmoule, els cobeja: ja ha vingut dues o tres
vegades. Amb els altres sis en tindrem prou, aquesta anyada, per al
treball. Per mireu aquest petit, tot negre, senyor: s magnfic, i
s una llstima que no en tinguem un altre d'igual. He corregut tota
la contrada per trobar-lo. Quant a les vaques, sn les mateixes
d'antany. Roesel t llet de fresc: vull deixar-li criar la seva
vedelleta blanca.

-Est b- va fer Kobus: -veig que tot marxa. Ara anem a dinar: tinc
una mica de cori-mori.



VI

La idea del dipsit de peixos havia entusiasmat Fritz. A penes el
dinar hagu finit, cap a la una, va empendre la via cap a Huneburg.
I l'endem va tornar amb un carruatge d'aixades, pales i carretons,
alguns obers de la pedrera de les Tres Fonts i l'arquitecte Lang,
que havia de traar el pla.

Hom davall tot seguit al riu; hom examin l'indret. Lang, amb el
metre al puny, prengu les mesures; discut l'empresa amb Christel,
i el mateix Kobus plant les estaques. Finalment, quan es posaren
d'acord sobre la cosa i el preu, els obrers comenaren la tasca.

Lang tenia, aquell any, la seva gran empresa del pont de pedra
damunt el Lauter, entre Huneburg i Biewerkirch: no pogu, doncs,
vigilar els treballs; per Fritz, installat a casa de
l'anabaptista, en la bella cambra del primer pis, s'encarreg
d'aquest esment.

Ses dues finestres s'obrien damunt la teulada del cobert: no tenia
ni necessitat de llevar-se per a veure qu feia l'obra, perqu del
llit estant descobria d'una ullada el riu, el verger del davant i
la costa al damunt. Era com si digussim fet exprs.

A trenc de dia, quan el gall feia son esgarip dins la vall, que era
encara tota cendrosa, de lluny, ben lluny, els ecos del Bichelberg
li responien en el silenci; quan Mopsel es remenava dins son
aixopluc, desprs d'haver lladrat una o dues vegades; quan l'alta
griva deixava sentir sa primera nota en els boscos sonors; quan,
desprs, tot callava altra vegada per alguns segons, i les fulles
es posaven a tremolar (sense que mai s'hagi sabut per qu, i com si
fos per saludar, elles tamb, el Pare de la llum i de la vida) i
una mena de pallidesa s'expandia pel cel; aleshores Kobus es
desvetllava: havia sentit aquelles coses abans d'obrir els ulls, i
mirava.

Tot era encara ombrvol a son voltant; per a baix, dins el cam
vorejat d'arbres, el mosso conreador marxava amb pas feixuc:
entrava dins la sitja, i obria la finestreta de la pallissa del
fens, damunt la quadra, per donar el farratge a les bsties; les
cadenes es bellugaven, els bous braolaven tot baixet, com
adormissats, i els esclops anaven i venien.

Tot seguit Orchel davallava a la cuina. Fritz, tot escoltant la
bona dona com encenia el foc i remenava les cassoles, apartava les
cortines i veia les finestretes grises perfilant-se en negre damunt
el pllid horitz.

De vegades, un nvol, lleuger com un manyoc de prpura, indicava
que el sol apareixeria entre les dues costes del davant al cap de
deu minuts, d'un quart d'hora.

Per ja la masia era plena de renou: en el corral, el gall, les
gallines, el ca, tot anava i venia, escatainava, lladrava. Dins la
cuina, les cassoles dringaven, el foc espetegava, les portes
s'obrien i es tancaven. Una llanterna passava per fora, sota el
cobert. Hom sentia com trotaven al lluny els obrers, arribant del
Bichelberg.

Desprs, de cop i volta, tot esdevenia blanc: era ell, el sol que a
la fi acabava de mostrar-se. All estava, roig, fulgurant com l'or.
Fritz, veient-lo pujar entre les dues carenes, pensava: -Du s
gran!

I en veu ms baixa, veient com els obrers cavaven i estiraven el
carret, deia:

-La cosa marxa!

Sentia tamb la petita Szel com pujava i davallava per l'escala,
trescant com una perdiu, i li posava les sabates enllustrades a la
porta, i es manegava dolament per no despertar-lo. Somreia dintre
seu, sobretot quan el gos Mopsel es posava a lladrar a l'eixida i
sentia que la petita li cridava, amb veu ofegada: -Xsst! xsst! Ah!
el bergant! Arribar a despertar el senyor Kobus!

-s admirable, pensava, com aquesta petita t esment de mi!
Endevina tot el que pot dar-me gust. A fora de menjar damfnoudels,
ja en tenia prou: hauria volgut ous passats per aigua; i me n'ha
fet sense que jo digus cap paraula. Desprs m'he cansat dels ous,
i ha fet costelletes amb herbes fines... s una noia plena de seny:
aquesta petita Szel m'espalma!

I, pensant en aquestes coses, es vestia i davallava. La gent de la
masia havien acabat llur pat del mat: enganxaven l'arada i
emprenien llur via.

L'estovalleta blanca era posada al cap de la taula; el vi i la
garrafa d'aigua fresca, tota fulgurant de gotetes, eren all
damunt. Les finestres de la sala, que donaven a la vall, deixaven
entrar a rauxades la forta flaire dels boscos.

En aquell moment Christel ja arribava, de vegades, de la costa, amb
la brusa amarada de rou i les sabates carregades de terra groga.

-I b, senyor Kobus- exclamava l'excellent home: -com anem, aquest
mati?

-Oh! molt b, Christel. Cada dia hi visc ms a plaer aqu. Hi estic
a cor qu vols cor qu desitges: vostre petita Szel no consent que
em manqui res.

Quan Szel era all, s'enrojolava tot seguit i fugia a corre-cuita,
i el vell anabaptista deia:

-L'alabeu massa aquesta noia, senyor Kobus: la fareu tornar
orgullosa.

-Bah! bah! Tanmateix cal encoratjar-la, qu dimoni! Es una
mestresseta de casa com no en corren: far l'alegria de la vostra
vellesa, Christel.

-Du ho vulgui, senyor Kobus, Du ho vulgui, per la seva felicitat
i la nostra!

Aleshores es desdejunaven plegats, i desprs anaven a veure els
treballs, que marxaven molt b i prenien un bell caient. Desprs
d'aix, el masover tornava als camps, i Fritz entrava de bell nou a
la seva cambra, a fumar-hi una bona pipa, amb els dos colzes al
marge de la finestra, sota el rfec, mirant com els obrers
treballaven i la gent del mas anava i venia, conduint el bestiar al
riu i cavant el jard. Orchel sembrava mongetes, i Szel entrava a
l'establa amb un cossi d'avet ben polit, per a munyir les vaques;
cosa que feia cap all a les set del mat i cap all a les vuit del
vespre, desprs de sopar.

Moltes vegades baixava, aleshores, per gaudir aquell espectacle;
perqu havia acabat agafant afici al bestiar, i era un veritable
gust per a ell de veure aquelles bones vaques, tranquiles i
pacfiques, que es giraven en acostar-s'hi la petita Szel, alant
els morros blavencs o rosats, i posant-se a bruelar a chor per
saludar-la.

-Hala, Schwarz!... hala, Horni!... gireu-vos... deixeu-me passar!-
els cridava Szel, empenyent-los amb la maneta rodanxona.

No li treien l'ull de sobre, de tant que l'estimaven; i quan
asseguda damunt son tamboret de tres peus es posava a munyir, la
gran Blanca o la petita Roesel es giraven sens treva per donar-li
un cop de llengua, i aix l'enutjava una cosa de no dir.

-Mai no en sortir! est vist!- exclamava.

I Fritz, mirant-s'ho per la finestreta, reia de tot cor.

De vegades, havent dinat, desfermava la barqueta i davallava fins
al penyalar gris del bosc de bedolls. Tirava la xarxa damunt aquell
fons sorrenc, per clares vegades rapissava alguna cosa; i tot
remant per remuntar el corrent fins a la masia, pensava:

-Ah! quina bona idea hem tingut de fer cavar un dipsit. Amb un cop
de xarxa tindr ms peix que no n'arreplegaria al riu en una
quinzena.

Aix s'escolava el temps a la masia i Kobus s'estranyava d'enyorar
tan poc el seu celler, la seva cuina, la seva Katel i la cervesa
del Gran Crvol, convertida en costum de quinze anys en.

-En totes aquestes coses, no hi penso gaire ms- es deia de
vegades, al vespre, -que si mai haguessin existit. Passaria gust de
veure el vell rab, Frederic Schoultz, el recaptador Han... s
veritat; de bon grat faria, al vespre, una partida de _youker_ amb
ells; per me'n s passar, i fins em sembla que em trobo millor,
que tinc les cames ms eixerides i ms gana... Aix ve de l'aire
lliure. Quan retornar all baix far cara de canonge, fresca,
rosada, grassona: no se m'arribaran a veure els ulls, de tant que
m'engreixo. Ah, ah, ah!

Un dia, havent tingut Szel la idea de cercar a la vila un pit de
vedell ben gras, de farcir-lo de cebetes trinxades i de rovells
d'ou, i d'afegir a aquest dinar bunyols d'una mena especial
empolsinats de canyella i de sucre, Fritz trob la cosa de tan bon
gust, que, havent sabut que Szel tota sola havia preparat aquells
requisits, no pogu menys de dir, desprs de l'apat, a
l'anabaptista:

-Escolteu, Christel: teniu una filla d'un seny i una vivor
extraordinria! On diables pot haver aprs Szel tantes de coses?
Deu venir-li de natural.

-S, senyor Kobus- digu el vell masover: -li ve de natural. Els
uns neixen tenint virtuts, i els altres no en tenen, dissortadament
per a ells. Veieu? Mon gos Mopsel, per exemple, s molt bo per a
lladrar quan hi ha gent; per, si alg volia fer-ne un gos de caa,
ja no seria bo per a res. La nostra filla, senyor Kobus, ha nat per
a portar una casa: sap embassar el cnem, filar, rentar, batre la
mantega, pastar el formatge i cuinar tan b com la meva dona. Mai
no ha calgut dir-li: -Szel, aix ha de fer-se aixs i aixs: hi
ha vingut sol. I d'aix en dic una vera mestressa de casa: d'aqu
dos o tres anys, naturalment, perqu ara encara no s prou forta
per a les tasques feixuges; per ser una vera mestressa de casa.
Nostre Senyor n'hi ha fet do, i ella hi troba mil gustos. -Quan
hom ha de traginar el gos a la cacera- deia el vell gurdia
Froelig, -mal va la cosa. Els veritables gossos de caa hi van
sols: no cal dir-los _aix s un pardal, aix s una guatlla o una
perdiu_ i no s'aturen mai davant un terrs com si fos una llebre.
Mopsel no hi veuria la diferncia. Per, pel que fa a Szel, goso
dir que ha nat per a tot all que t una relaci amb la casa.

-Es positiu- digu Fritz. -Per el do de la cuina, veieu? s una
veritable benedicci. Hom pot embassar el cnem, filar, rentar, i
tot el que voldreu noms que amb braos i cames i bona voluntat;
per destriar una salsa d'una altra, i saber-les aplicar quan cal,
s una cosa que s'estila ben poc. Aix s que jo m'estimo ms
aquests bunyols que tota la resta; i sostinc que, per a fer-los tan
bons, es necessita mil vegades ms talent que per filar i
blanquejar cinquanta metres de tela.

-Es possible, senyor Kobus: en aquest ram hi sou ms capa que jo.

-S, Christel; i estic tan content d'aquests bunyols, que voldria
saber com s'ho ha manegat, per a fer-los.

-Oh! no cal sin cridar-la- digu el vell masover -ella ens ho
explicar. Szel, Szel!

Szel, justament, estava batent la mantega, a la cuina, duent el
seu davantal blanc, amb pitera, aferrat al cos, fermat sobre la
nuca i pujant des dels baixos de les faldilletes de llana blava
fins a son bonic ment rosat. Taquetes blanques, a centes,
titllaven sos braos rodanxons i ses galtes i n'hi havia fins i tot
en sos cabells: tant de delit posava en la seva tasca. Aix, doncs,
entr tota animada, demanant:

-Qu mana, pare?

I Fritz, veient-la gerda i somrient, amb els ullassos blaus
ingnuament badats i la boqueta entreoberta que mostrava les
boniques dents esclatants, no pogu menys de reflexionar que Szel
era apetitosa com un plat de maduixes amb natilla.

-Qu mana, pare?- fu amb sa alegre veueta. -M'heu cridat?

-S: el senyor Kobus troba tan bons els bunyols que tu fas, que
voldria saber-ne la recepta.

Szel va enrojolar-se tota de plaer.

-Oh! el senyor Kobus vol riure's de mi!

-No, Szel! aquests bunyols sn deliciosos. Com els has fet?
Vejam.

-Oh! senyor Kobus! No s cosa difcil. He posat... Per, si voleu,
us ho escriur: podreu oblidar-ho.

-Com! Sap escriure, Christel?

-Porta tots els comptes de la masia de dos anys en- digu el vell
anabaptista.

-Diable, diable! Ara veieu!... s una veritable mestressa de
casa!... Aviat no gosar tractar-la de tu!... B, doncs, Szel:
m'escriurs la recepta.

Aleshores, Szel, sortosa com una petita reina, torn a entrar a la
cuina, i Kobus encengu la pipa, tot esperant el caf.

Els treballs del dipsit acabaren l'endem cap a les cinc. Tenia
trenta metres de llargada per vint d'amplada; una slida paret el
voltava. Per abans de posar les reixes, encarregades al
Kligenthal, calia esperar que l'obra estigus ben seca.

Els obrers partiren, doncs, amb l'aixada i la pala a l'espatlla; i
Fritz, aquell mateix vespre, a l'hora de sopar, declar que
l'endem se'n tornaria a Huneburg. Aquest determini va entristir a
tothom.

-Us n'aneu al moment ms bonic de l'any- digu l'anabaptista.
-D'aqu dos o tres dies les avellanes tindran llur cresta, els
viburns i els lils llurs flors arramades, totes les ginesteres de
la costa seran florides, i no hi haur altra cosa que violetes a
l'ombra dels closos.

-I Szel que pensava- digu Orchel -servir-vos ravenets un
d'aquests dies!

-Qu voleu fer-hi!- respongu Fritz. -No demanaria altra cosa que
romandre; per he de cobrar diners, he de fer rebuts; hi ha potser
correspondncia que m'espera. I desprs, d'aqu a una quinzena,
tornar per posar les reixes, i aleshores veur tot aix que em
dieu.

-En fi, si us cal, no en parlem ms- digu el masover; -per
tanmateix s cosa enutjosa.

-Sens dubte, Christel: tamb em reca a mi.

La petita Szel no digu res, per semblava tota trista; i aquell
vespre, Kobus, tot fumant com tenia per costum, la pipa a la
finestra, abans de colgar-se, no la va sentir cantar, amb sa bonica
veu de curruca, mentre rentava plats. El cel, a la dreta, envers
Huneburg, estava encs com una brasa, mentre que els turons de
davant, a l'altre cap de l'horitz, passaven de les tintes d'atzur
al moradenc ombrvol, i acabaven per desaparixer dins l'abisme.

El riu, al fons de la vall, estava ple de polseguera d'or: i els
salzes amb les llargues fulles suspeses, els joncs amb llurs
sagetes agudes, els vmets i els trmols parpellejant sota
l'oratge, es dibuixaven, com a trets negres dilatats, damunt aquell
fons joguins. Un ocell dels aiguamolls, algun bernat pescaire sens
dubte, interrompia el silenci, de segon en segon, amb el seu crit
estrany. Desprs tot call, i Fritz va colgar-se.

L'endem, a les vuit, s'havia desdejunat; i dret, amb el bast a la
m davant la masia, al costat del vell anabaptista i Orchel, estava
a punt de partir.

-Per on s, Szel?- exclam. -Aquest mat encara no l'he vista.

-Deu ser a l'estable o a l'eixida- digu la masovera.

-B, doncs, aneu a cercar-la: no puc deixar el Meisenthal sense
dir-li adu.

Orchel entr a la casa, i al cap d'alguns instants Szel aparegu,
tota vermella.

-Eh, Szel! vina!- li crid Kobus. -Cal que et regraci. Estic molt
content de tu: m'has tractat molt b. I, per demostrar-te la meva
satisfacci, t, aqu tens un goulden, i en fars el que voldrs.

Per Szel, en lloc de gaubar-se'n, del present, sembl tota
confosa.

-Grcies, senyor Kobus- va fer.

Fritz insist, dient: -Pren-ho, Szel: t'ho has ben guanyat.

Ella, girant el cap, va posar-se a plorar.

-Qu vol dir, aix?- digu Christel. -Per qu plores?

-No ho s, pare- feia ella, entre sanglots.

I Kobus pens, per la seva part:

-Aquesta petita s altvola: es pensa que la tracto com una
serventa, i aix li fa pena.

Per aix tornant-se a posar el goulden a la butxaca, digu:

-Escolta, Szel: jo mateix et comprar alguna cosa: valdr ms.
Cal, per, que em donis la m: sense aix, em creuria que ests
enutjada contra mi.

Aleshores, Szel, amb la cara gentil amagada dins el davantal, i el
cap decantat endarrera, damunt l'espatlla, li estengu la m; i,
quan Fritz l'hagu estreta, torn a l'eixida tot corrent.

-Les criatures tenen unes idees ben estranyes!- digu
l'anabaptista. -Ara vegeu! Ha cregut que voleu pagar-li les coses
que ella feia de tot cor.

-S- digu Kobus. -Em sap fora greu d'haver-li fet pena.

-Ah!- exclam Orchel; -tanmateix s massa orgullosa! Aquesta petita
ens donar grans disgustos.

-Vaja, calmeu-vos, Orchel- digu Fritz, tot rient. -Val ms sser
una mica massa altvol que no massa poc, creieu-me: sobretot quan
es tracta de noies. I ara, a reveure!

Es pos en cam amb Christel, que l'acompany fins a la carena; es
separaren vora les roques, i Kobus continu tot sol, a bon pas, la
caminada cap a Huneburg.



VII

A desgrat de tot el plaer que Fritz havia passat a la masia, no fou
sens viva satisfacci que descobr Huneburg a la carena de davant.
Aix com tot era humit, a la vall, el dia de la seva partida, era
tot, aleshores, eixut i clar. La gran prada de Finckmach s'estenia,
com una immensa catifa de verdor, de les fortificacions fins al
torrentell de les Ablettes; i, al cim de tot, els grans femers de
la cavalleria del Postthal, els jardinets dels veterans, voltats de
tanques de rama, i les velles fortificacions molsoses feien un
efecte superb.

Veia tamb, darrera les accies de bola de la placeta, vora la casa
de la vila, la faana blanca de la seva casa; i la distncia no li
impedia de reconixer que les finestres eren obertes per a
l'aireig.

Tot caminant, es representava la cerveseria del Gran Crvol amb
l'eixida al fons, voltada de pltans, i les tauletes a sota,
atapedes de gent, amb els xops vessant escuma. Tornava a veure's
dins la seva cambra, en mnegues de camisa, els pantalons apretats
a les anques, els peus dins les sabatilles, i es deia, tot jois:

-Mai s'est millor que a caseta, amb els vestits vells i les velles
usances. He passat quinze dies agradables al Meisenthal, s
veritat; per, si encara hagus calgut restar-hi, hauria trobat
l'estona llarga. Tornarem, doncs, a comenar les nostres
discussions, el vell David Sichel i jo; tornarem a empendre les
nostres bones partides de _youker_ amb Frederic Schoultz, el
recaptador Han, Speck i els altres. En aix hi trobo la millor
convenincia. Quan estic assegut davant la meva taula, per dinar o
per ajustar un compte, tot el mn sembla ben endegat. A qualsevol
altra banda puc tenir bastant satisfacci, per mai tan tranquila,
tan pacfica, com en el meu bon Huneburg de tota la vida.

Al cap de mitja hora, tot somiejant d'aquesta manera, havia
recorregut el sender del Finckmach, i passava darrera els femers
de Postthal per entrar dins la vila.

-Qu em dir, la vella Katel?- pensava. -Comenar de passar-me el
rosari; em far retrets d'una tan llarga absncia...

I, tot allargant el pas sota la porta de Hildebrandt, somreia i
mirava, tot passant, les portes i les finestres obertes en el gran
carrer tortus; el llauner Schwartz tallant la seva llauna, amb les
antiparres sobre el nasset cams i els ulls badats; el torner
Sporte fent xiular la roda i debanant els seus encenalls en cintes
interminables; el teixidor Koffel, tot petit i groguenc, a la seva
feina, engegant la llanadora amb una interminable fressa de
ferralla; el ferrer Nickel ferrant el cavall del gendarme Hierths
a la porta de la seva forja; i el boter Schweyer enfonsant les
dogues de les btes, a grans cops de maa, al fons de la volta
ressonant.

Tots aquells renous, aquell moviment, aquella llum blanca damunt
les teulades, aquella ombra pel carrer, el trnsit de tota aquella
gent que el saludaven amb un aire particular, com si li diguessin:
-Veu's aqui el senyor Kobus de retorn: cal que m'acuiti a portar
aquesta nova a la meva dona-; els infants cridant a chor dins
l'escola: -B-A, BA; B-E, BE-; i les comares reunides en grups de
cinc o de sis davant la porta, fent mitja, xerrant com a garses,
pelant patates, i cridant-li mentre s'entaforaven l'agulla darrera
l'orella: -Ah! su vs, senyor Kobus? Fa qui-sap-lo temps que no us
veiem!-; tot aix l'alegrava i tornava a encarrilar-lo en son lloc
escaient.

-Em canviar, en arribar- es deia, -i desprs anir a pendre un xop
a la cerveseria del Gran Crvol.

Amb aquests agradables pensaments, tombava la cantonada de la Casa
de la Vila i travessava la plaa de les Accies, on es passejaven
greument els vells capitans retirats, escalfant-se els reumatismes
al sol, i set o vuit oficials d'hssars, testos dins llurs
uniformes, com si fossin soldats de fusta.

Per encara no havia muntat els cinc o sis graons, a guisa de
perstil, de casa seva, que la vella Katel ja cridava, en el
vestbul:

-Aqu est el senyor Kobus!

-S... s... s jo- va fer, pujant de quatre en quatre els
esglaons.

-Ah, senyor Kobus!- exclam la vella, junyint les mans; -quines
inquietuds m'heu fet passar!

-Com s'entn, Katel! No t'havia avisat, quan vaig venir a cercar
els obrers, que romandria a fora alguns dies?

-S, senyor; per s igual... Estar-se sola a casa... fer la cuina
per una sola persona...

-Sens dubte, sens dubte... Ja ho comprenc... he sortit de test.
Per, una vegada cada quinze anys, no s massa. Vaja, aqu em tens
de retorn: cuinars per a tots dos. I ara, Katel, deixa'm. M'he de
canviar: estic tot amarat.

-S, senyor, enllestiu: un cop d'aire aviat s atrapat.

Fritz entr dins la seva cambra, i tancant la porta, va exclamar:

-Ja hi som!

No era el mateix home. Tot estirant les cortines, tot rentant-se,
tot canviant de roba blanca i de vestit, reia i es deia:

-Eh! eh! eh! Podr criar bona sang altra vegada, tornar a riure un
altre cop! Aquells bous, aquelles vaques, aquelles gallines de la
masia, m'havien fet tornar melangis.

I el gran Schoultz, el recaptador Han, el vell rab David, la
cerveseria del Gran Crvol, el vell pati de la sinagoga, el mercat,
la plaa, tota la vila, tornaven a passar-li davant els ulls com a
imatges de llanterna mgica.

Finalment, al cap de vint minuts, fresc, deixondit, jois, torn a
eixir amb el gran feltre damunt l'orella, amb la cara expandida, i
digu a Katel, tot passant:

-Surto: vaig a dar un tomb per la vila.

-S, senyor. Per... tornareu?

-Estigues tranquila, estigues tranquila: al punt de migdia ser a
taula.

I davall al carrer tot demanant-se:

-On anir? A la cerveseria? No hi ha ning abans de les dotze. Anem
a veure el vell David: s, anem a casa del vell rab. s
particular! noms que de pensar-hi, se'm sacseja el ventre. Cal que
l'enfurismi; cal que li digui alguna cosa per a arborar-lo: aix em
bellugar la melsa, i dinar millor.

Amb aquesta agradable perspectiva, davall pel carrer dels
Caputxins fins al pati de la sinagoga, on hom entrava per una
antiga portalada. Tothom travessava aleshores aquell pati per
davallar per l'escaleta de davant, que duia al carrer dels Jueus.
All era tan antic com Huneburg. No es veien, all dins, sin grans
ombres cendroses, altes construccions decrpites, solcades de
canals rovellades; i tota la Judea estenia a les finestretes dels
voltants, fins al cim de l'aire, les mitges foradades, les velles
faldilles greixoses, les calces apedaades, el blancatge
esfilegassat. A totes les obertures hi apareixien caps vacillants,
boques desdentegades, nassos i mentons de carnaval. Hom hauria dit
que aquella gent arribava de Nnive, de Babilnia, o que havien
tornat a escapar-se del captiveri d'Egipte: tan xarucs semblaven.

Les aiges grasses de les feines domstiques traspuaven al llarg de
les parets; i, si cal dir la veritat, la flaire no era bona.

A la porta del pati hi havia un captaire cristi assegut damunt les
cames encreuades. Tenia la barba llarga de tres setmanes, tota
grisa; els cabells aplanats, i el bigoti com un can de pistola.
Era un antic soldat de l'Imperi: li deien el _Francs_.

El vell David vivia al fons de tot amb la seva muller, la vella
Sourl, tota rodona i grassa, per d'un greix groguenc, amb les
galtes voltades de grosses arrugues que feien arc; son nas era
cams, sos ulls brunssims, i sa boca adornada d'arruguetes en
forma d'estel, com un forat.

Portava una bena al front, segons la llei de Moiss, per amagar sos
cabells, a fi de no seduir els estrangers. Altrament tenia bon cor,
i per al vell David era un plaer de proclamar-la perfecte model de
son sexe.

Fritz pos un groschen dins el plat del _Francs_. Havia encs la
pipa, i fumava a grosses pipades per travessar la claveguera.
Davant l'escaleta, on cada gra s baumat com la pedra d'una canal,
s'atur, es decant a un costat, fins a una finestreta rodona arran
de terra, i vei el rab al fons d'una gran cambra fumada, assegut
davant una taula de vella alzina, amb els dos colzes sobre un
llibre vell, de cantell roig, amb el front arrugat entre les mans.

La figura del vell David, en aquella actitud reflexiva i sota
aquella llum grisa, no estava mancada d'un gran carcter. Hi havia
en el conjunt de sos trets quelcom de l'esperit somnis i
contemplatiu del dromedari, cosa que tanmateix es troba en totes
les races orientals.

-Llegeix el Talmud- es digu Fritz.

Desprs, davallant dos graons, obr la porta, tot exclamant:

-Segueixes capbussat dins la Llei i els Profetes, vell jueu de
mala mena?

-Ah! ets tu, calavera!- fu el vell rab, el posat del qual prengu
tot seguit una expressi de joia interior, al mateix temps que
d'ironia fina, baldament plena de bonhomia. -No has pogut
passar-te de mi per ms estona? t'ensopies i m'has vingut a veure?

-S, s sempre amb un nou plaer que torno a veure't- fu Kobus, tot
rient; -s un gran plaer per a mi de trobar-me davant un veritable
creient, un nt del virtus Jacob, que va robar son germ...

-Prou!- exclam el rab -prou! Les teves faccies en aquest ram no
poden anar ni amb rodes. Ets un epicuri sense fe ni llei.
M'estimaria ms de sostenir una discussi en regla contra dos cents
capellans, cinquanta bisbes i el mateix Papa, que no pas contra tu.
Almenys aquesta gent no tenen mes remei que admetre els textos i
reconixer que Abraham, Jacob, David i tots els Profetes eren gent
honrada; per tu, malet calavera, ho negues tot, ho rebutges tot,
dius que tots els nostres patriarques eren uns canalles! Ets pitjor
que la pesta: no hi ha fre a posar-te; i per aix, Kobus, t'ho
prego, deixem'ho de banda. s molt dolent, de part teva, que
m'ataquis en indrets on tindria una mena de vergonya de
defensar-me... Val ms que em facis venir el rector.

Aleshores Fritz deix anar una immensa riallada; i, havent-se
assegut, exclam:

-Rab, et porto voluntat: ets l'home millor i ms divertit que jo
conegui. Ja que t'avergonyeixes de defensar Abraham, parlem d'una
altra cosa.

-No necessita que el defensin- exclam David -prou es defensa ell
mateix.

-S, seria difcil, ara, de fer-li mal- digu Fritz. -Per, bah!,
deixem-ho crrer. I escolta, David: em convido a pendre un vas de
_kirschenwasser_ a casa teva. S que en tens de molt bo.

Aquesta proposici desarrug totalment el vell rab, a qui, de bo
de bo, no plaa de discutir amb Kobus sobre coses religioses.
S'aixec somrient, obr la porta de la cuina, i digu a la bona
vella Sourl, que manegava, justament, la pasta d'un _schaled_:

-Sourl, dona'm les claus de l'armari. Aqu hi ha un amic, Kobus,
que vol pendre un vas de _kirschenwasser_.

-Bon dia, senyor Kobus!- exclam la bona dona. -No puc venir: estic
amb la pasta fins al colze.

Fritz s'havia aixecat: esguardava, dins la petita cuina tota
ombrvola, que rebia llum per una vidriera de plom, la bona vella
que pastava, mentre David li estirava les claus de la butxaca.

-No us molesteu, Sourl- digu; -no us molesteu.

David torn, tanc la cuina i obr la porta d'un tinellet on es
trobava el _kirschenwasser_ i tres vasets, i els port damunt la
taula, feli de poder oferir alguna cosa a Kobus. Aquest,
reparant-li el sentiment, exclam que el kirsch era delicis.

-En tens de millor- fu el vell rab, tastant-lo.

-No, no, David: potser d'igualment bo, per no de millor.

-En vols un altre vas?

-Grcies. Cal no abusar de les bones coses, com deia mon pare. Ja
tornar.

Aleshores estaven reconciliats. EI vell rab va rependre
l'enraonia, arrugant els ulls amb malcia:

-I qu hi has fet, all baix, cap calent? M'han contat que havies
fet grosses despeses per a obrir un dipsit de peixos. Es veritat?

-s veritat, David.

-Ah!- exclam el vell rab. -No m'estranya: quan es tracta de
menjar i de beure no mires prim.

I, bellugant el cap, digu amb caient nasal:

-Sempre sers el mateix!

Fritz somreia.

-Escolta David- va fer: -d'aqu a sis o set mesos, quan el peix
sigui rar, i tu hagis donat el tomb pel mercat, amb un nas de pam,
sense trobar res de bo... (perqu, vell, a tu tamb et plauen els
bons bocins, i, per ms que moguis el cap, ets de la nissaga dels
gats i el peix t'agrada)...

-Per... Kobus, Kobus!- exclam David; -em fars pasar ara per un
epicuri de ta mena? Sens dubte, m'estimo ms un llu de riu, ben
bonic, damunt el plat, que no pas una cua de vaca: no cal dir-ho
(no seria home si penss d'altra manera); per no hi penso
anticipadament: Sourl se n'ocupa d'aix.

-Bah! bah! bah!- fu Kobus. -Quan d'aqu a sis mesos et faci portar
plats de truites amb botelles de _forstheimer_, per la festa de
_Simres-Thora_, ja veurem, ja veurem si me'n fars retret, del meu
dipsit.

David somrigu.

-El Senyor- digu: -ha fet totes les coses ben fetes: als uns dna
la prudncia, als altres la sobrietat. Tu ets prudent (no et faig
retret de la teva prudncia: s un do de Du); i, quan les truites
vindran, seran ben vingudes.

-Amn!- exclam Fritz.

I tots dos es posar a riure amb molt de grat.

No obstant, Kobus volia fer enfurismar el vell rab.

De cop i volta va dir-li:

-I les dones, David? i les dones? No me n'has trobat una? La
vint-i-quatrena! Deus portar pressa, de guanyar la meva vinya del
Sonneberg. Tindria curiositat de conixer-la, la vint-i-quatrena.

Abans de respondre-li, David Sichel prengu un aire greu:

-Kobus- digu: -em recordo d'una vella histria on cadasc pot
cercar el seu profit. Abans d'sser ases (deia aquesta histria)
els ases eren cavalls: tenien la sofraja slida, el cap petit, les
orelles curtes, i crin a la cua en lloc d'una tofa de pls. Doncs
b: va esdevenir-se que un d'aquests cavalls, el besavi de tots els
ases, trobant-se un dia dins l'herba fins al ventre, es digu a s
mateix: -Aquesta herba s massa grollera per a mi: el que
necessito s la flor ms fina, tan delicada que cap altre cavall
n'hagi tastada de semblant.

Eix d'aquell pasturatge a la recerca de la flor ms fina. Trob
herbes que eren ms grolleres que no pas les que acabava de deixar.
Va indignar-se'n prou. Ms lluny, a la vora d'un aiguamoll, hi
trob sagetes d'aigua, i les va trepitjar. Desprs don el tomb a
l'aiguamoll: entr dins una terra rida, sempre a la recerca de la
flor ms fina; per no trob ni molsa. Tingu fam: mir a totes
bandes, vei cards en un sot... i els menj amb bella gana.
Aleshores ses orelles cresqueren, tingu un top de pls a la cua,
volgu fer un renill i es pos a bramar: era el primer ase!

Fritz, en lloc de riure's d'aquesta histria, va sentir-se'n vexat
sense saber per qu.

-I si no n'hagus menjat, de cards?- digu.

-Aleshores hauria estat menys que un ase fet i passat: hauria estat
un ase mort.

-Tot aix no vol dir res, David.

-No; per val ms casar-se jove que no pas pendre la criada per
muller, com fan tots els concos. Creu-me...

-Vs-te'n al dimoni!- crid Kobus tot aixecant-se. -Cauen les dotze
batallades: no tinc temps de respondre.

David l'acompany fins a la llinda, rient dintre seu.

I, quan se separaven,

-Escolta, Kobus- digu amb un aire subtil: -no has volgut cap de
les dones que jo t'he presentat (potser sense que t'equivoquessis);
per aviat te'n cercars una tu mateix.

-Vell jueu de mala mena!- respongu Kobus. -Vell jueu de mala mena!

Aixec les espatlles, juny les mans amb posat compassiu, i se
n'an.

-David!- cridava Sourl, a la cuina. -El dinar est a punt: para la
taula.

Per el vell rab, plegant els ulls astuts d'una manera irnica,
segui a Fritz amb l'esguard fins que va haver passat la portalada;
i desprs torn a entrar, rient, per sota el nas, d'all que
acabava d'esdevenir-se.



VIII

Havent dinat, Kobus se n'an a la cerveseria del Gran Crvol i hi
retrob sos vells camarades Frederic Schoultz, Han i els altres,
que feien llur partida de _youker_, com cada dia, d'una a dues, des
del primer de gener fins al dia de Sant Silvestre.

Naturalment, tots es posaren a cridar: -Eh! en Kobus!... Heu's aqu
En Kobus!

I tothom s'acuit a fer-li lloc. Ell, tot rient i tot gaudis,
distribua encaixades a m dreta i a m esquerra. Acab per
asseure's al cap de la taula, davant les finestres. La petita
Lotchen, amb son davantal blanc posat en forma de ventall damunt
les faldilles roges, vingu a deixar-li un xop al davant. Ell el
prengu, l'aixec greument entre sos ulls i la claror per
admirar-ne la vella color d'ambre groc, buf l'escuma de la vora, i
begu amb recolliment, mig cluques les parpelles. Desprs de la
qual cosa digu: -s bona!- i es decant, damunt l'espatlla del
gran Frederic per veure les cartes que acabava d'aixecar.

Aix fou com torn a entrar, senzillament, en ses habituds.

-Trvol! Quadrat! Escapceu l'as!- cridava Schoultz.

-Sc jo qui juga- feia Han arreplegant les cartes.

Els vidres dringaven, els canets topaven, i Fritz, aleshores, no
pensava ms en la vall de Meisenthal que en el Gran Turc, i li
semblava de no haver deixat mai Huneburg.

A les dues entr el senyor professor Speck, amb les grans sabates
quadrades al capdavall de ses cames llargues i magres, sa llarga
levita bruna i son nas sensual. Es descobr amb aire solemnial, i
digu:

-Tinc l'honor d'anunciar a la colla que han arribat les cigonyes.

Tot seguit els ecos de la cerveseria repetiren per tots els recons:
-Les cigonyes han arribat! Les cigonyes han arribat!

Es fu gran avalot: cadasc deixava el xop a mig buidar per anar a
veure les cigonyes. En menys d'un minut hi havia ms de cent
persones, amb el nas en l'aire, davant el Gran Crvol.

Al cim de tot de l'esglsia, una cigonya, dreta damunt la xarranca,
amb les ales negres replegades al damunt de sa cua blanca, el becs
mig inclinat amb un aire melangis, causava l'admiraci de tota la
vila. El mascle feia torterols a son voltant, i intentava de
posar-se damunt el rdol, on encara penjaven alguns brins de palla.

El rab David acabava d'arribar, tamb; i tot esguardant, amb son
vell capell decantat damunt la nuca exclam:

-Arriben de Jerusalem!... Han reposat damunt les pirmides
d'Egipte!... Han passat les mars!...

A tota la llargada del carrer, davant el mercat, hom no veia sin
comares, vells paps i infants amb el coll tort en una mena
d'xtasi. Algunes velles deien, tot eixugant-se els ulls: -Encara
hem tornat a veure-les altra vegada.

Kobus, contemplant tota aquella bona gent, llurs cares enternides i
llurs actituds meravellades, pensava: -s curios!... que poca cosa
es necessita, per a divertir la gent!

I la figura commosa del vell rab, sobretot, el posava de bon
humor.

-Vaja, rab, vaja!- li digu. -Et sembla cosa molt bella, aix,
doncs!

Aleshores, l'altre, baixant els ulls i veient-lo riure, exclam:

-Que no tens entranyes? No veus enlloc sin temes de mofa? No tens
gens ni mica de sentiment!

-No cridis tan fort, cap calent: tot el mn ens esguarda.

-I si m'agrads de cridar fort?... si m'agrads de cantar-te les
veritats? si m'agrads...

Sortosament, les cigonyes, desprs d'un instant de reps, acabaven
de tornar a empendre la ruta per dar el tomb a la vila i pendre
possessi dels nvols d'Huneburg, i tota la plaa, transportada
d'entusiasme, feia una cridria admirativa.

Els dos ocells, com per respondre a aquest salut, tot surant per
l'aire feien petar llur bec, i una trepa de criatures els seguien
pel carrer dels Caputxins tot cridant: -Tra, la, la! l'istiu que
torna! Eh, eh! l'istiu que ve!

Kobus, aleshores, entr de bell nou dins la cerveseria amb els
altres, i fins a les set no es parl ms que del retorn de les
cigonyes, i de la protecci que estenen damunt les viles on nien;
sense parlar d'una pila pila d'altres serveis especials d'Huneburg,
com exterminar els gripaus, les serpetes i els llangardaixos, que,
sens elles, infestarien els sots (i no solament els sots sin tamb
les dues vores del Lauter, on no es veurien sin rptils), si
aquests ocells no fossin tramesos pel cel per destruir les
bestioletes dels camps.

Havent tamb entrat David Sichel, Fritz, per burlar-se d'ell,
comen de sostenir que els jueus tenien el costum de matar les
cigonyes i de menjar-se-les per Pasqua amb l'anyell pasqual, i que
aquest costum havia causat temps enrera la gran plaga d'Egipte, on
hi havia granotes tan a desdir que entraven per les finestres i
queien fins i tot per les xemeneies; de manera que els Faraons no
tingueren ms remei, per a desempallegar-se d'aquest flagell, que
foragitar del pas els fills d'Abraham.

Aquesta explicaci exasper en tanta de manera el vell rab, que
declar que Kobus mereixeria que el pengessin.

Aleshores Fritz rest venjat de l'apleg de l'ase i els cards:
dolces llgrimes li lliscaren per les galtes, i va curullar son
triomf el fet que el gran Frederic Schoultz, Han i el professor
Speck exclamessin que calia restablir la pau i que dos vells amics
com David i Kobus no podien quedar enutjats amb motiu de les
cigonyes.

Proposaren a Fritz de retractar la seva explicaci, mitjanant la
qual cosa David no tindria ms remei que abraar-lo. Hi consent; i
David i ell s'abraaren amb enterniment, i el vell rab plorava i
deia que, sense el defecte que tenia de riure a tort i a dret,
Kobus seria el millor home del mn.

Ja us podeu pensar el gust que passava l'amic Fritz amb tota
aquesta histria: no par de riure fins la mitja nit; i, fins i tot
ms endavant, es despertava ads i ads per a riure'n encara.

-Caldria anar ben lluny- pensava -per a trobar tan bella gent com a
Huneburg. Aquest pobre rab, que n's d'honrat dins la seva
creena! I el gran Frederic, quina bona testa de cavall! I Han que
b cloqueja! Quina felicitat de viure en un indret aix!

L'endem a les vuit dormia encara com un benaventurat, quan una
mena de grinyol estrany el va despertar. Par l'oda, i reconegu
que l'esmolet Higuebic havia vingut a establir-se, com tots els
divendres, a la cantonada de casa seva, per repassar els coltells i
les estisores de la vila; cosa que li fu molt d'enuig, perqu
encara tenia son.

A cada instant el xerroteig de les comares venia a interrompre el
xiulet de la roda; desprs el gosset rondinava; desprs l'ase es
posava a bramar; desprs venia una discussi sobre el preu de
l'esmolada; desprs una altra cosa...

-Que el dimoni se t'endugui!- pensava Kobus. -No les hauria de
prohibir, el burgmestre, aquestes coses? El darrer dels pagesos pot
dormir a cor qu vols cor qu desitges, i als bons burgesos se'ls
desperta a les vuit per la negligncia de l'autoritat.

De cop i volta Higuebic es pos a cridar, amb veu de nas:
-Ganivets, estisores a repassar!

Aleshores no pogu contenir-se ms i s'aixec enfurit.

-Caldr que en parli, d'aix- es digu: -portar la cosa davant el
jutge de pau. Aquest Higuebic acabaria creient que la cantonada de
casa meva li pertany. Fa quaranta cinc anys que enutja a tots: a
mon avi, a mon pare i a mi. Ja n'hi ha prou: s hora d'acabar-ho!

Aix cavillava Kobus tot llevant-se: l'hbit de dormir a la masia,
sense altra fressa que el murmuri del fullam, l'havia viciat. Per
desprs del desdejuni, no pens ms en aquella misria. Li vingu
la pensada d'embotellar dues btes de vi del Rin que havia comprat
la tardor passada. Fu anar a Katel a la recerca del boter, i es
revest d'una grossa camisola de llana grisa que es posava per a
consagrar-se als esments del celler.

Mestre Schweyer arrib, amb son davantal de cuiro als genolls, la
maa a la cintura, la barrina sota el bra, i la carassa tota
expandida.

-B, doncs, senyor Kobus!- va dir. -Avui comenarem: oi?

-S, mestre Schweyer. Ja s hora: el _markobrunner_ s a la bta fa
quinze mesos, i fa sis anys que fou omplerta la del _steinberg_.

-B... i les botelles?

-Estan netejades i escorregudes de fa tres setmanes.

-Oh! Pel que fa a les cures del vi noble,- digu Schweyer -els
Kobus hi entenen de pares a fills: no cal, doncs, sin davallar.

-S, anem cap avall.

Fritz encengu una candela a la cuina, i prengu una nansa del
cistell de botelles; Schweyer empuny l'altra, i davallaren al
celler. Quan foren a baix, el vell boter va exclamar:

-Quin celler! Quina eixutesa que t per tot! Hum! hum! Quin so tan
clar! Ah, senyor Kobus! Ho he dit cent vegades: teniu el millor
celler de la vila.

Desprs, acostant-se a una bta i tustant-la amb ei dit:

-Veu's aqu el _markobrunner_: veritat?

-S; i aquella s la del _steinberg_.

-B, b: anem a dir-li dues paraules.

Aleshores, acotant-se, amb la barrina en el buit de l'estmac,
forad la bta de _markobrunner_, i empeny amb llestesa l'aixeta
dins el forat. Desprs d'aix, Kobus li pass una botella, que ell
va omplir i va tapar. Fritz unt el tap de cera blava i el segell.
L'operaci va anar seguint d'aquesta manera, amb gran satisfacci
de Kobus i de Schweyer.

-Eh! eh! eh!- deien ads i ads. -Descansem.

-S, i bevem un glop- deia  Fritz.

Aleshores, prenent el vaset que hi havia damunt el forat gran de la
bta, es refrescaven amb un vas d'aquell excellent vi, i tornaven
desprs a la tasca.

Totes les vegades d'abans aquella, Kobus, desprs de dos o tres
vasos, es posava a cantar, amb veu terriblement forta, velles
tonades que li passaven pel cap, com el Miserere, l'Himne de
Gambrinus, o la can dels Tres Hssars.

-Aix ressona com dins una catedral- feia tot rient.

-S- deia Schweyer: -canteu b. s llstima que no hagueu estat de
la nostra gran societat choral de Johannisberg: no hi hauria hagut
odes sin per a vs.

I es posava a contar, aleshores, com en el seu temps (feia d'aix
trenta cinc a quaranta anys) existia una societat de boters
aficionats a la msica en el pas de Nassau; i en aquesta societat
no es cantava sin amb acompanyament de btes, de barrils i de
bujols; els canets i els xops feien els pifres i les btes grans
feien el contrabaix. Mai no s'havia sentit una cosa ms amorosa i
ms colpidora. Les filles dels mestres boters distribuen els
premis als que s'hi distingien; i ell, Schweyer, havia rebut dos
rams i una copa d'argent per la seva manera harmoniosa de tustar
una bta de cinquanta tres mesures.

Deia aix tot comms de les seves recordances, i Fritz tenia
treballs a no esclatar en riallades.

Contava encara moltes altres coses curioses, i celebrava el celler
del gran duc de Nassau: -Posseeix- deia -vins preciosos, d'una data
que es perd en la foscor de la vellura.

Aix era com el vell Schweyer alegrava el treball. Aquest jois
parloteig no impedia que les botelles s'omplissin, es segellessin i
anessin a raure a llur lloc: al contrari, all es feia d'una manera
ms rtmica i animada.

Kobus tenia el costum d'encoratjar Schweyer quan la seva alegria
comenava d'esmortir-se, ja fos adreant-li algun acudit, o
deixant-lo de bell nou sobre la pista de les seves histries; per
aquell dia el vell boter cregu reparar que Fritz estava preocupat
d'altres pensaments.

Dues o tres vegades assaj de cantar; per, desprs d'alguns roncs,
callava mirant un gat que fugia per l'espitllera, una criatura que
es decantava curiosament per veure qu passava dins el celler, o b
escoltant els grinyols de la pedra de l'esmolet, el lladrar de son
canic, o qualsevol altra cosa per l'estil.

Son esperit no era dins el celler; i Schweyer, naturalment discret,
no volgu interrompre les seves reflexions.

Les coses continuaren aix per espai de tres o quatre dies.

Cada vespre Fritz anava, com de costum, a fer unes partides de
_youker_ al Gran Crvol, i sos companyons reparaven igualment que
tenia preocupaci d'altres coses: s'oblidava de jugar quan li
tocava.

-Apa, Kobus, apa! Ara tu!- li cridava el gran Frederic.

Aleshores tirava la carta a l'atzar, i, naturalment, perdia.

-No tinc sort- es deia en tornar a casa.

Com que Schweyer tenia feina a casa seva, no podia venir sin dues
o tres hores per dia, al mat o al vespre: de manera que la tasca
s'arrossegava, i dhuc va acabar-se d'una manera tota especial.

En fer el foradament del _steinberg_, el vell boter esperava que
Kobus ompliria, com sempre, el vaset i li presentaria. Doncs b:
Fritz, per distracci, s'oblid d'aquesta part important del
cerimonial.

Schweyer se'n va tot indignar.

-Em fa beure les seves resaiges- va dir-se; -per quan el vi s de
mena superior, el troba massa bo per a mi.

Aquesta reflexi va posar-lo de mal humor; i alguns moments
desprs, havent deixat caure Kobus dues gotes de cera damunt les
seves mans mentre ell estava acotat, sa clera esclat:

-Senyor Kobus- digu alant-se: -em penso que us torneu foll!
Aleshores que cantveu el Miserere, no us en volia dir res, encara
que all fos una ofensa contra la nostra santa religi, i sobretot
tractant-se d'un vell do la meva edat: teneu eI posat d'obrir-me,
en certa manera, les portes dc la tomba, i s cosa abominable,
considerant que no us havia fet cap mal. A ms a ms, la vellesa no
s un crim: tothom desitja arribar a vell. Vs hi arribareu,
potser, senyor Kobus, i aleshores compendreu la vostra indignitat.
I ara em feu caure cera a la m per malcia.

-Com s'entn, per malcia?- exclam Fritz, estupefacte.

-S, per malcia!... De tot us rieu!... Fins i tot, en aquest
moment, teniu la pruja de la rialla. Per no vull ser el vostre
titella: sabeu? Es la darrera vegada que treballo, amb un
tarallirot de la vostra mena.

Tot dient-ho, Schweyer desferm son davantal, prengu sa barrina i
puj l'escala.

La veritable ra de la seva clera, no eren ni el Miserere ni les
gotes de cera: era l'oblit del _steinberg_.

Kobus, que tenia la seva agudesa, comprengu molt b el motiu
veritable de la seva clera; per no li rec menys la seva prpia
barroeria i son oblit de les velles usances, perqu tots els boters
del mn tenen el dret de beure una bona glopada del vi que posen en
botelles i, si el cap de casa s present, son deure s oferir-la.

-On diable tinc el cap, fa algun temps?- es digu. -Sempre estic
somiejant, fent badalls, passant tedi: no em manca res, i estic
esmaperdut. s astorador!... Caldr que em vigili.

Mentrestant, com que no hi havia manera de fer tornar Schweyer,
acab de posar el vi a les botelles ell mateix, i aix va acabar la
cosa.



IX.

Els dimarts i els divendres al mat, dies de mercat, Kobus tenia el
costum de fumar amb pipa a la finestra, contemplant les dones
d'Huneburg que anaven i venien, amb aire atrafegat, entre les
llargues rastelleres de coves, de canastes, de gvies de vmets, de
barraques, d'atuells de cuina i de carretes afilerades a la plaa
de les Accies. Eren, en certa manera, sos dies de gran espectacle:
totes aquelles fresses, aquelles mil actituds de venedors i
compradors debatent llurs preus cridant, esbatussant-se,
l'alegraven una cosa de no dir.

Si reparava de lluny alguna bella pea, tot seguit cridava a Katel
i li deia:

-Veus, all baix, aquell rosari de grives o d'abellerols? Veus
aquella llebrassa roja del tercer banc de l'ltima fila? Vs a
mirar-t'ho.- Katel eixia; ell seguia amb inters la marxa de la
discussi; i quan la vella serventa tornava amb els abellerols,
les grives o la llebre, ell es deia: -Ja ho tenim!

Doncs b: un mat, all estava, tot somnis, contra el seu costum,
badallant darrera les seves mans i mirant amb indiferncia. Res no
excitava el seu daler: el moviment, les anades i vingudes de tota
aquella gentada li semblaven quelcom de monton. De vegades es
redreava, i, esguardant la carena de les ginesteres al lluny de
tot, es deia: -Quina bella clapa de sol, all baix, damunt el
Meisenthal!

Mil idees li passaven pel mag: sentia braolar l'arment, veia la
petita Szel en mnegues de camisa, amb el cossiol d'avet a la m,
lliscant sota el cobert i entrant a l'estable, Mopsel encalant-la,
i el vell anabaptista que pujava greument la costa. Aquestes
recordances l'enternien.

-La paret del dipsit ja deu sser eixuta- pensava: -aviat caldr
posar els reixats.

En aquell moment, i mentre es perdia entre aquestes reflexions,
Katel va entrar:

-Senyor- digu ella: -veu's aqu una cosa que he trobat en vostre
capot d'hivern.

Era un paper. Ell va pendre'l i obrir-lo.

-Ves! ves!- fu amb una mena d'emoci. -La recepta dels bunyols!
Com he pogut oblidar-ho, de tres setmanes a aquesta banda?
Decididament ja no s on tinc el cap.

I esguard la vella criada.

-s una recepta de fer bunyols, per bunyols deliciosos!- exclam
com enternit. -Vejam si endevines, Katel, qui m'ha donat aquesta
recepta!

-La vella Frentzel del _Bou Roig_.

-Frentzel? Que s cas! Com si fos capa d'inventar alguna cosa, i
sobretot uns bunyols com aquests! No... s la petita Szel, la
filla de l'anabaptista.

-Oh!- digu Katel. -No m'estranya: aquesta petita est plena de
bones pensades.

-S, est avanadssima, per la seva edat. Fesme'n, d'aquests
bunyols, Katel. Seguirs la recepta exactament: comprens? Sense tot
aix tot aniria en orris.

-Estigueu tranquil, senyor, estigueu tranquil: hi posar els cinc
sentits.

Katel sort, i Fritz, atapeint una pipa amb tot esment, torn a
posar-se a la finestra. Ja tot havia canviat davant son esguard:
les figures, les cares, les enraonies, els crits d'uns i altres:
era com un raig de sol damunt la plaa.

Rumiant encara en la masia, comen de pensar que l'estatge a les
viles no s verament agradable sin a l'hivern; que s bo canviar
de nodriment de vegades, tanmateix, perqu la mateixa cuina, a la
llarga, es torna fada. Es record que els ous frescos, nus i crus,
i el formatge blanc de casa l'anabaptista, li daven ms gust, en
son desdejuni, que tots els requisits de Katel.

-Si no tingus necessitat, en certa manera, de fer la meva partida
de _youker_, de pendre els meus xops, de veure David, Frederic
Schoultz i el gros Han,- es digu -m'agradaria fora, de passar
sis setmanes o dos mesos de l'any a Meisenthal. Per no cal
pensar-hi: els meus plaers i les meves ocupacions sn aqu. s una
llstima, que un hom no pugui tenir tots els gaudis plegats!

Aquests pensaments s'encadenaven en son esperit.

Finalment, caigudes les batallades de les dotze la vella serventa
comparegu a parar la taula.

-B, Katel- li digu, girant-se: -i els meus bunyols?

-Teniu ra, senyor. Sn la cosa ms delicada que pugui dir.

-T'han reeixit?

-He seguit la recepta: no podia menys de reeixir.

-Ja que han reeixit- digu Kobus, -tot ha d'anar plegat: baixo al
celler a cercar una botella de _forstheimer_.

Es posava el manyoc de claus a la m, quan una idea el fu tornar:
va demanar:

-I la recepta?

-La tinc a la butxaca, senyor.

-B, cal que no la perdem. Dna-me-la per a posar-la al meu
secreter: ens far plaer de tornar-la a trobar.

I, desplegant el paper, es pos a rellegir-lo.

-s que escriu d'all ms b- va dir: -una lletra rodona, com si
fos emmotllada! s extraordinria, aquesta petita Szel: saps?

-S, senyor: t un mag molt viu. Si la sentssiu a la cuina, quan
ve, sempre t alguna cosa a dir per enriolar-vos.

-Ves, ves! Jo que la creia una mica trista!

-Trista... I ca!

-I qu diu, qu diu?- deman Kobus, l'ampla cara del qual es
dilatava de satisfacci tot pensant que la petita era alegre.

-Qu s jo? Noms que hagi dat un tomb per la plaa, tot ho ha
vist, i us conta el posat de cadasc; per amb un aire tan
trapella...

-Em jugaria qualsevol cosa que tamb s'ha burlat de mi- exclam
Fritz.

-Oh! el que s aix, mai, senyor. Del gran Frederic Schoultz, no
dir; per de vs...

-Ah, ah, ah!- interromp Kobus. -S'ha burlat de Schoultz! El troba
una mica gamars: veritat?

-Oh! oh! no s aix!... No puc recordar-me'n... compreneu?...

-Est b, Katel, est b- digu, anant-se'n tot jois.

I, fins al capdavall de l'escala, la vella criada el sentia riure
d'all ms alt, tot repetint: -Aquesta petita Szel em fa criar
bona sang!

Quan torn, la taula era parada i la sopa servida.

Destap la botella, es pos el tovall al coll amb aire de pregona
satisfacci, s'arremang i din amb bella gana.

Katel vingu a servir els bunyols abans de les postres.

Aleshores Fritz, omplint son vas, digu:

-Ara veurem aix.

La vella criada romania prop de la taula per oir la seva sentncia.
Ell prengu un bunyol, i comen per tastar-lo en silenci; desprs
en prengu un altre; desprs un ter. Finalment, girant-se,
pronunci aquestes paraules amb pes i mesura:

-Els bunyols sn excellents, Katel, excellents! s bo de conixer
que has seguit la recepta tan b com era possible. I, tanmateix,
escolta b (no s que jo et faci cap retret): els de la masia eren
millors; tenien quelcom de ms fi, de ms delicat, una mena de
perfum especial...- fu, tot aixecant el dit. -No puc
explicar-t'ho: no era tan fort, si tu vols, per molt ms
agradable.

-Potser hi he posat massa canyella?

-No, no: est b, est molt b; per alquesta petita Szel,
comprens?, en t la inspiraci, dels bunyols, aix com tu tens la
inspiraci de la polla d'ndia farcida de castanyes.

-s ben possible, senyor.

-s positiu. No s'hi valdria, a no trobar deliciosos aquests
bunyols; per al damunt de les coses millors hi ha all que el
professor Speck anomena _l'ideal_, s a dir, quelcom de potic,
de...

-S, senyor, ja comprenc- va fer Katel: -s, per exemple, com les
salsitxes de la comare Hfen, que ning no podia fer tan ben
reeixides com ella, pels tres claus de girofler que mancaven.

-No, no es aix el que vull dir: no li manca res, I, tanmateix...

Anava a dir ms cosa, quan la porta s'obr i el vell David entr.

-Ah! ets tu, David!- exclam. -Vina, doncs, i procura explicar a
Katel qu ve a sser _l'ideal_.

David, en oir aquestes paraules, arruf les celles.

-Vols burlar-te de mi?- digu.

-No, s cosa molt seriosa: digues a Katel perqu tots vosaltres
enyoreu les pastanagues, les cebes d'Egipte...

-Escolta, Kobus- exclam el vell rab: -tot just arribo, i ja
comences a atacar-me pel cant de les coses santes. Aix no s
gentil.

-Tot ho agafes per la banda que crema, vell jueu de mala mena! Seu.
I ja que no vols que et parli de les cebes d'Egipte, deixem-ho
crrer; per si no fossis jueu...

-B, ja veig que em vols foragitar.

-Res d'aix: noms dic que, si no fossis jueu, podries menjar
bunyols d'aquests, i et veuries obligat a reconixer que valen mil
vegades ms que el mann, que queia del cel per lliurar-vos de la
lepra i altres malalties que haveu atrapat entre els infidels.

-Ah! el que s ara me'n vaig! Aix ja s mssa!

Katel sort, i Kobus, agafant el vell rab per la mnega, va
afegir-hi:

-Vejam! Que diable! Seu. En tinc una veritable recana.

-Recana de qu?

-Que no puguis buidar un vas de vi amb mi i tastar aquests bunyols:
sn una cosa de no dir.

David s'assegu: ara li tocava el torn de riure.

-Els has inventat: oi?- va dir. -Sempre fas invencions d'aquesta
mena.

-No, rab, no: no sc jo, ni s Katel. N'hauria estat orgulls,
d'haver inventat aquests bunyols; per donem a Csar el que s del
Csar: n'escau l'honor a la petita Szel... Ja saps qui vull dir:
la filla de l'anabaptista!

-Ah!- digu el vell rab, clavant en Kobus sos ulls grisos. -Vaja
vaja!... i tan bons els trobes?

-Deliciosos, deliciosos!

-Eh, eh, eh!... S... aquesta petita s capa de tot... fins de
satisfer un golut de la teva mena.

Desprs, canviant de to:

-Aquesta petita Szel va plaure'm tot seguit- digu: -s una noia
intelligent. D'aqu a tres o quatre anys coneixer la cuina com la
vella Katel. Dur al seu marit per l'orella; i, si ell s un home
de potncies deixondides, ell i tot reconeixer que era la
felicitat ms gran que podia esdevenir-li.

-Ah! ah! ah! Aquesta vegada, David, estic d'acord amb tu- va fer
Kobus: -poc exageres. s ben estrany que Christel i Orchel, que no
tenen ni quatre pensaments al cap, hagin posat al mn aquesta
bonica criatureta. Saps que ella ja ho porta tot, a la masia?

-Ja ho deia!- exclam David. -N'estava segur! Veus, Kobus? Quan una
dona s desperta, i no s de les que s'estarrufen, i no cerca de
rebaixar el seu marit per enlairar-se ella, tot seguit es fa
mestressa: hom s feli, en certa manera, d'obeir-la.

En aquell moment, no s quina idea pass pel mag de Fritz: observ
el vell rab de cua d'ull, i digu:

-Fa molt b els bunyols; per, quant a les altres coses...

-Doncs jo- exclam David -dic que far la felicitat del brau pags
que s'hi casar, i que aquest pags esdevindr ric i ple de
benaurances! D'en que observo les dones (i d'aix ja fa
qui-sap-lo temps), em penso ser-hi ents: s tot seguit el que sn
i el que valen, el que seran i el que valdran. Doncs b: aquesta
petita Szel m'ha plagut, i em plau que m'innovin la perfecci dels
seus bunyols.

Fritz havia esdevingut somnis. De cop i volta deman:

-Digues, jueu de mala mena, per qu has vingut a veure'm a migdia:
aquesta no s la teva hora.

-Ah! s veritat: cal que em deixis dos cents florins.

-Dos cents florins?... Oh! oh! oh!...- va fer Kobus amb un aire mig
seris i mig mofeta. -D'un sol cop, rabi?

-D'un sol cop.

-I per a tu?

-Per a mi si vols, perqu jo sol em comprometo a retornar-te la
quantitat; per s per fer un servei a alg.

-A qu, David?

-Coneixes el vell Hertzberg, el marxant de paquet. Doncs b: sa
filla ha estat demanada pel noi Salom: dues criatures enciseres!-
fu el vell rabi, junyint les mans amb un aire enternit. -Per,
comprens?, cal una mica de dot, i Hertzberg ha vingut a
trobar-me...

-Sempre sers el mateix- interromp Fritz: -no content amb els teus
propis deutes, cal que et carreguis a l'esquena els dels altres!

-Per Kobus! per Kobus!...- exclam David amb veu penetrant i
pattica, amb el nas encorbat i els ulls decantats en terra,
guenyejant. -Si veiessis aquestes benvolgudes criatures! No hi ha
cor per a negar-los la felicitat de la vida. I, altrament, el vell
Hertzberg s solvent: em refar la quantitat al cap d'una o dues
anyades, tot el ms tard.

-Tu ho vols- digu Fritz, aixecant-se: -doncs sigui. Per escolta:
pagars inters, aquesta vegada: el cinc per cent. Tos manlleus em
plau que siguin sense inters; per els dels altres...

-Oh! Du meu! Qui et diu el contrari!- fu David. -Mentre aquestes
pobres criatures siguin felices... El pare ja em tornar l'inters.

Kobus obr son secreter, compt dos cents florins damunt la taula,
mentre el vell rab esguardava amb impacincia, i desprs tragu el
paper, el tinter i la ploma, i digu:

-Vaja, David: mira si es aix.

-s intil: ja ho he mirat, i tu comptes b.

-No, no: compta!

Aleshores el vell rab compt, entaforant els munts a la gran
butxaca de les seves calces amb una satisfacci visible.

-Ara asseu-te all, i fes-me el rebut, amb el cinc per cent.
recorda't que, si ests malcontent de les meves faccies, amb
aquest tros de paper et podr dur qui sap a on.

David, somrient de felicitat, es pos a escriure. Fritz esguardava
per damunt la seva espatlla i, en veure'l a punt d'assenyalar el
cinc per cent,

-Ep!- va fer -vell jueu de mala mena! ep!

-Vols un sis?

-No, sis ni cinc. No som amics de tota la vida? Per no hi entens
poc ni gaire, en faccies! Amb tu sempre em cal estar-hi tot
seris, com un ase quan l'estrijolen.

El vell rab s'aixec, aleshores, i li estreny la m, i digu, tot
enternit:

-Grcies, Kobus.

I se n'an.

-Bella persona!- deia Fritz, veient-lo pujar el carrer amb
l'esquena acotada i la m a la butxaca. -Ja corre cap a casa del
altre com si es tracts de la seva prpia felicitat! Veu els
vailets felios, i riu per sota el nas amb ells ulls entelats.

Desprs d'aquesta reflexi, prengu el bast i eix per llegir el
diari.



X.

Dos o tres dies desprs, un vespre, al Casino, hom parlava, per
atzar, del temps de la vellura. El gros recaptador Han celebrava
els costums de l'antigor: el passeig en trineus, a l'hivern, el bon
pare Christian, amb son abrigs llarg, amb vores de pell de guineu
i les grosses botes forrades de xai, el casquet de lldria tirat
sobre les orelles i els guants fins als colzes, conduint tota la
seva famlia al cim del Rothalps, a admirar les boscries cobertes
de gebre; i la jovenalla de la vila seguint a cavall el passeig i
dant d'amagatotis un esguard amors a la bonica llocada de noies
embolcallades en llurs esclavines i el nasset rosat entaforat dins
el collet de cigne, ms blanc que la neu.

-Ah! aquell temps, era el bo!- deia. -Poc desprs, tota la vila
sabia que el jove conseller Lobstein, o el senyor notari Mntz,
s'havia proms amb la petita Lotchen, la bonica Rosa o la gran
Guillermina; i era entre la neu que l'amor havia nat, sota
l'esguard mateix dels pares. Altres vegades la gent es reunia a la
sala de ball, en plena eixida. Tots els estaments es confonien: la
noblesa, la burgesia, el poble. Hom no s'inquietava, de saber si
reu comte o bar, sin bon valsaire. Aneu a cercar un aband
semblant, en nostres dies! D'en que fan tanta de noblesa nova,
sempre tenen por que se'ls confongui
amb la gentalla.

Han enaltia aix mateix els petits concerts, la bona msica de
cambra, elegant i ingnua, del temps vell, ara substituda per
l'estrpit de les gran obertures, i la melodia obaga de les
simfonies.

Noms sentint-lo, us semblava veure el vell conseller Baumgarten,
amb perruca empolsada, calamarsejada i gran vestit quadrat de
cerimnia, amb el violoncel recalcat contra la cama i l'arquet fent
angle sobre les cordes i la senyoreta Serafina Schmidt al clavec,
entre els dos canelobres, amb els violinistes decantats al voltant,
amb la mirada sobre els papers; i, ms enll, el cercle dels amics,
en l'ombra.

Aquestes imatges commovien tot el mn; i mateix Schoultz,
gronxant-se damunt la cadira amb un de sos genolls punxeguts entre
les mans, exclamava:

-S, s: aquests temps sn lluny de nosaltres! s ben veritat: ens
fem vells... Quines recordances ens evoques, Han! quines
recordances! Tot aix no ens fa semblar minyonia.

Kobus, tornant a casa seva pel carrer dels Caputxins, tenia el cap
rublert de les idees de Han.

-T ra- es deia: -nosaltres mateixos hem vist aquestes coses que
ara ens semblen allunyades d'un segle.

I mirant els estels, que tremolejaven en el cel immens, pensava:
-Tot aix roman, tot aix torna en les mateixes poques: noms som
nosaltres, els que canviem. Quina aventura tan paorosa s canviar
una mica cada dia, sense adonar-se'n! De manera que al capdavall
hom s tot cendrs, tot arrupit, i produeix l'efecte, davant
l'esguard de la gent nova que passa, d'aquelles despulles xarugues,
d'aquelles arrugues respectables de les quals parlava Han ara
mateix. Per ms que fem, caldr que aix ens passi, com ha passat
als altres.

Aix cavillava Fritz entrant dins la seva cambra; i, quan s'hagu
colgat, aquestes idees el dominaren encara per algun temps, i
desprs s'adorm.

L'endem ja no hi pensava, quan sos ulls caigueren sobre el vell
clavec que hi havia entre el tinell i la porta. Era un moblet de
fusta roja, de peus magristons que acabaven en pera i que no tenia
sin cinc octaves. Feia trenta anys que romania all. Katel hi
endegava els plats abans de l'pat, i Kobus hi tirava sos vestits.
De tan veure'l, ja no hi pensava; per aleshores li sembl de
retrobar-lo desprs d'una llarga absncia. Es vest tot somnis.
Desprs mirant a la finestra, vei Katel a fora, que anava a fer
ses provisions al mercat. Acostant-se tot seguit al clavec, va
obrir-lo i pass els dits per ses tecles groguenques: un so d'all
ms prim s'escap del moblet, i el bon Kobus, en menys d'un segon,
torn a veure els trenta anys escolats. Es record de la senyora
Kobus, sa mare, una dona encara jove, de cara llarga i pllida,
tocant el clavec,  el senyor Kobus, el jutge de pau, assegut prop
d'ella amb son tricorni al barrot de la cadira, escoltant, i d'ell,
Fritz, ben petit, assegut a terra amb el cavall de cartr, tot
cridant: -Osque! osque!- mentre el bon senyor aixecava el dit i
feia: -Xsst!- Tot aix li pass davant els ulls, i qui-sap-les
coses ms.

S'assegu, assaj algunes tonades velles i toc el _Trobador_ i
l'antiga romana del _Creuat_.

-Mai no hauria cregut que em records d'una sola nota- digu. -s
admirable com aquest vell clavec s'ha mantingut afinat: m'apar
d'haver-lo sentit ahir.

I, abaixant-se, es pos a treure els vells quaderns de llur caixa.
El _Setge de Praga_, la _Cenerentola_, l'obertura de la _Vestal_, i
desprs les velles romances d'amor, i tonadetes gaies, per tamb
amoroses; l'amor que riu i l'amor que plora, cap altra cosa ms
en ni ms enll!

Kobus, dos o tres mesos abans, no hauria deixat de treure'n un bell
divertiment, amb tots aquells pastors de lligacames roses i aquells
cavallers de negre plomall; en altre temps havia llegit el Werther,
i havia d'apretar-se els costats mentre va durar la histria; per
ara trobava aquestes coses molt belles.

-Han t molta ra- es deia: -avui dia ja no es fan cobletes tan
boniques:

_Roseta,
cos lleuger
dna'm el teu cor o, si no, em morir!_

Que n's de senzill! que n's de natural!

_Dna'm el teu cor o, si no, em morir!_

Aix, fa per a mi! aix, s poesia! Diu coses pregones en un
llenguatge innocent. I la msica!

I va posar-se a tocar, tot cantant:

_Roseta,
cos lleuger
dna'm el teu cor o, si no, em morir!_

No es cansava de repetir la bella romana, i la cosa durava vint
minuts llargs, quan es sent un petit renou a la porta: alg
trucava.

-Veu's aqu David- digu, tornant a tancar ben de pressa el
clavec. -Quines rialles faria, si em sentia cantar la _Roseta_!

Esper un instant, i, veient que ning no entrava, an ell mateix a
obrir. Per imagineu-vos quina va ser la seva sorpresa en llucar la
petita Szel, tota rosada i tota tmida, amb sa cofieta blanca; son
mocadoret blau i sa cistella, que romania darrera la porta.

-Ah! ets tu, Szel?- fu com a meravellat.

-S, senyor Kobus- digu la petita. -Fa molt de temps que espero la
senyoreta Katel a la cuina; i, com que no ve, he pensat que calia,
tanmateix, complir la meva comanda abans d'anar-me'n.

-Quina comanda, Szel?

-Mon pare em fa venir per fer-vos saber que ja han vingut els
reixats, i que noms us esperen a vs per a plantar-los.

-I ara! Et fa venir expressament per a aix!

-Oh! A ms em manca dir al jueu Schmoule que ha de venir a cercar
els bous si no vol pagar-ne el nodriment.

-Ah! sn venuts, els bous?

-S, senyor Kobus: per tres cents cinquanta florins.

-s un bon preu. Per entra, Szel: no has de fer compliments.

-Oh! no n'he fet cap.

-S, s... en fas: prou que ho veig. Altrament hauries entrat tot
seguit. Vina: seu aqu.

Va atansar-li una cadira, va obrir el clavec amb un aire
d'extraordinria satisfacci.

-I tothom est bo, all dalt? Christel i Orchel?

-Tothom, senyor Kobus, grcies a Du. Em daria molt de goig, que
pogussiu venir.

-Vindr, Szel: dem o passat dem, ben segur, us anir a veure.

Fritz tenia aleshores unes grandssimes ganes de tocar davant
Szel. La mirava tot somrient, i acab per dir:

-Ara mateix tocava tonades velles, i cantava. Potser m'has sentit
de la cuina estant. Deus haver-t'hi fet un tip de riure: veritat?

-Oh! senyor Kobus! Al contrari, em posava tota trista: la msica
bonica sempre em fa posar trista. No sabia qui la feia, aquella
msica tan bonica.

-Espera- digu Fritz: -tocar alguna cosa jocosa per alegrar-te.

El feia feli de demostrar son talent a Szel, i comen la _Reina
de Prssia_. Sos dits saltaven d'un cap del clavec a l'altre,
marcava, el comps amb el peu, i de tant en tant esguardava la
petita en el mirall de davant, mossegant-se el llavi, com s costum
quan es t por de dar notes falses. Hom hauria dit que tocava
davant tota la vila. Szel, amb sos ullassos blaus badats
d'admiraci i sa boqueta rosa mig oberta, semblava extasiada.

I, quan Kobus hagu acabat el vals i es gir tot content de si
mateix.

-Oh! que bonic s!- digu ella; -que bonic s!

-Bah!- va fer ell; -aix no val la pena. Per ara sentirs una cosa
magnfica, el _Setge de Praga_: hom sent rodolar els canons.
Veurs, escolta.

Es pos aleshores a tocar el _Setge de Praga_ amb un entusiasme
extraordinari: el vell clavec zumzejava i s'estremia fins en les
seves cametes. I quan Kobus sentia que la petita Szel sospirava,
en veu baixa, -Oh! que bonic s!-, aix li donava una ardncia, oh!
per una ardncia verament increble: ni sabia on era, de tan
feli.

Desprs del _Setge de Praga_, toc la _Cenerentola_; i desprs de
la _Cenerentola_, la gran obertura de la _Vestal_; i desprs, com
que no sabia quina altra cosa tocar, i Szel anava dient: -Oh! que
bonic s, senyor Kobus! Oh! quina msica tan bonica toqueu!- va
exclamar:

-S, s bonic; per si no estigus encadarnat et cantaria alguna
cosa, i ja veuries, Szel! Per s igual: ho provar, tanmateix.
Per estic encadarnat, i s llstima!

I, tot parlant aix, es pos a cantar en veu tan clara com la d'un
gall que es desperta al mig de les gallines:

_Roseta,
cos lleuger
dna'm el teu cor o, si no, em morir!_

Gronxava la testa lentament, amb la boca oberta fins a les orelles;
i, cada vegada que arribava a la fi d'una cobleta, repetia, per
espai de mitja hora, amb to planyvol, decantant-se al barrot de la
cadira, el nas tirat en l'aire i gronxant-se com un dissortat:

_Dna'm el teu cor,
dna'm el teu cor,
o, si no, em morir...
em morir...
em morir... mori... morir...!_

De manera que, en acabar, la suor li rajava per la cara.

Suzel, tota vermella, com avergonyida d'una semblant can, es
decantava, sense gosar mirar-lo; i Kobus, que s'havia girat per
sentir-li dir: -Que bonic s!-, la vei que sospirava baix, baixet,
amb les mans sobre els genolls, l'esguard acalat.

Aleshores, ell, mirant-se per atzar al mirall, repar que esdevenia
purpurenc; i, no sabent qu cosa fer en una circumstncia tan
sorprenent, pass els dits de dalt a baix i de baix a dalt del
clavec, bufant sota les galtes i cridant: -Brrr! brrr!- amb els
cabells redreats.

En el mateix instant, Katel tancava la porta de la cuina. Ell la va
sentir i, aixecant-se, es pos a cridar:

-Katel! Katel!- amb una veu d'home que s'ofega.

Katel entr.

-Ah! est b- va fer ell. -T... aqu est Szel, que t'espera fa
una hora.

I, com que aleshores Szel aixecava envers ell sos ullassos
contorbats, va afegir:

-S, hem fet msica... Sn velles tonades... no res de l'altre
mn!... per bah, bah! he fet el que he pogut. No es pot treure una
bona mlta d'un mal sac.

Szel havia tornat a agafar la seva cistella i se n'anava amb
Katel, tot dient: -Bon dia, senyor Kobus!- amb una veu tan dola,
que ell no sab qu contestar, i romangu ms d'un minut com
arrelat al mig de la casa, mirant cap a la porta, tot esverat.
Desprs va posar-se a dir:

-Vet-aqu un bon negoci, Kobus! Acabes de tenir un bell xit amb
aquesta maleda carraca!... S... s... s bonic!... pots
estarrufar-ten!... cosa escaient, a la teva edat... Que el diable
s'emporti la msica! Si em torna a succer que toqui ni el _Pare
caputx_, vull que m'escanyin!

I va agafar el seu bast i el seu capell, sense esperar el
desdejuni, i va eixir a donar un tomb sobre les fortificacions per
reflexionar a son grat sobre les coses sorprenents que acabaven
d'esdevenir-se.



XI.

Hom pot imaginar-se les reflexions de Kobus vora les muralles. Es
passejava darrera l'Estatge de Queviures, amb el cap decantat, el
bast sota el bra, mirant a una i altra banda si hi havia ning.
Li semblava que tothom descobriria el seu estat a la primera
llambregada.

-Un conco de trenta sis anys enamorat d'una noieta de disset! quina
cosa tan ridcula!- es deia. -Vet aqu d'on venien els teus
encaparraments, Fritz, les teves distraccions i el no tocar de peus
a terra, de tres setmanes a aquesta banda. Vet aqu per qu sempre
perdies a la cerveseria; per qu estaves esmaperdut al celler; per
qu badallaves, a la finestra, com un ase, quan miraves el mercat!
Es pot ser tan ximple, a la teva edat?

Encara, si fos de la vdua Windling o de Salom Roedig, que
estiguessis enamorat, seria comportvol. Valdria ms que et
pengessis mil vegades que no pas que et casessis amb una d'elles;
Per almenys segons el parer de la gent, un casament aix seria
raonable. Per estar enamorat de la petita Szel, que s
filla de ton mateix masover!... una criatura, una veritable
criatura, que no s del teu estament ni de la teva condici, i de
la qual podries sser pare!... s massa gruixut! s una cosa contra
la naturalesa; s no tenir seny. Si per desgrcia alg ho sospits,
no gosaries deixar-te veure al Gran Crvol, al Casino, enlloc.
Aleshores s que es burlarien de tu, Fritz; de tu, que t'has burlat
tant dels altres! Seria l'abominaci de la desolaci. El mateix
David, a desgrat de son amor del casament, es riuria de tu a la
cara: te'n faria sentir aplegs! una mala fi!

Vaja vaja! encara s una gran sort que ning spiga res i que
t'hagis adonat de la cosa a temps. Cal ofegar tot aix, desarrelar
ben aviat aquesta herbota del teu jard. Potser estars una mica
trist, uns quants dies; per et tornar a venir el seny natural.
T'aconsolar el vi vell, dars dinars, et passejars per la rodalia
en el carruatge de Han... I justament desps-ahir em convidava,
per centsima vegada, a acompanyar-lo en les eixides de recaptaci.
Aix s: conversarem, riurem, criarem bona sang, i d'aqui una
quinzena tot haur acabat.

Dos hssars s'acostaven aleshores, de bracet amb llurs enamorades.
Kobus els vei venir de lluny, sobre la muralla de l'Hospital, i
davall al carrer de les Ferralles per tornar a casa.

-Comenar per escriure a Christel que posi els reixats- es digu -
i que ompli el dipsit ell mateix. Si m'atrapessin de bell nou al
Meisenthal, seria la setmana dels tres dijous.

Quan entr a casa. Katel parava la taula. Szel feia qui-sap-lo
temps que havia eixit. Fritz obr son secreter i escriv a Christel
que no podia anar-hi i que li encarregava que poss els reixats.
Desprs tanca la carta, s'assegu a taula i din en silenci.

Desprs del dinar, torn a eixir cap a la una, i se n'an a casa de
Han que s'estatjava a l'hostal de la Cigonya, davant el mercat.
Han estava assegut a la seva taula despatx, tot entabacat, amb la
pipa als llavis; preparava sacs i desava, dins un embolcall de
cuiro, grans registres enquadernats amb pell de vedell. Son servent
Gaysse l'ajudava.

-Ah! Kobus!- exclam, -de quin sant em vns a veure! No et veig
gaire sovint per aqu.

-Vas dir-me desps-ahir que te n'anaves a dar un tomb,- respongu
Fritz asseient-se a l'extrem de la taula.

-S, dem al mat, a les cinc; el carruatge est encarregat. T,
mira! Justament acabo de preparar el llibre de matrius i el sac. La
cosa durar set o vuit dies.

-Doncs b, t'acompanyo.

-M'acompanyes!- exclam Han, amb veu joiosa, tustant la taula amb
ses manasses quadrades. -Vaja, vaja, al capdavall t'has decidit, no
est mal... Ah! ah! ah!

I ple d'entusiasme, va tirar enll son casquet de seda negra,
s'estarruf els cabells damunt son caparrs vermell i mig calb, i
es pos a cridar:

-Aix s bo!... aix s bo!... ens divertirem d'all ms.

-S, el temps m'ha semblat favorable,- digu Fritz.

-Un temps magnfic- exclam Han, apartant les cortines darrera la
seva cadira de braos, -un temps daurat, un temps com no n'havem
tingut de deu anys a aquesta banda. Dem sortirem a punta de dia, i
voltarem la contrada... tal dit tal fet... per ara no et
desdiguis!

-Estigues tranquil.

-Ah! en bona ref- exclam l'homens -no podies donar-me ms gran
plaer. Gaysse! Gaysse!

-Senyor!

-El meu capot! Tingueu... pengeu la meva bata darrera la porta.
Tancareu el despatx i donareu la clau a la vella Lehr. Anem al Gran
Crvol, Kobus?

-S, a pendre xops; no hi ha bona cervesa pel cam.

-Per qu no? A Hackmatt, s bna.

-Aleshores, ja ho tens tot enllestit, ara?

-S, tot est enllestit. Ah! escolta, no voldries pas posar dues o
tres camises i mitjons a la meva maleta?

-Portar la meva.

-Doncs b, a fer via!- exclam Han, prenent-li el bra.

Eixiren, i el gros recaptador comen d'enumerar els pobles que
veurien, de la plana i la muntanya.

-A la plana, a Hackmatt, a Mittelbronn, a Lixheim, tot s pas
protestant, tot gent rica, ben establerta, belles cases, bon vi,
bona taula, bon llit. Estarem com a cal sogre, els cinc primers
dies; cap dificultat per al cobrament. El diner per al rei ja
est a punt, a l'avanada. I noms a la fi, passarem un reconet de
pas, el Wildland, una mena de desert, on no es troben sin creus
pel cam, i els viatgers treuen un pam de llengua; per no tinguis
por, no morirem de debilitat tanmateix.

Fritz escoltava tot rient, i aix entraren a la cerveseria del Gran
Crvol. Hi va haver all de sempre: jugaren, begueren xops, i cap a
les set cada u torn a casa seva a sopar.

Kobus, tot travessant el corredor de casa seva, entr a la cuina,
segons el seu costum, per a veure el que Katel li preparava. Vei
la vella serventa asseguda al rec de l'atri, sobre un tamboret de
fusta, amb un drapot sobre els genolls, netejant les seves sabates
ms sofridores.

-Qu fas aqu?- digu.

-Us netejo les sabates matusseres per anar a la masia, ja que eixiu
dem o passat dem.

-Es intil- digu Fritz, -no hi anir; tinc altres afers.

-No hi anireu?- fu Katel, tota sorpresa; -en tindran poca de pena,
senyor, Christel, Szel i tothom!

-Bah! han estat sense mi fins ara, i espero, amb l'ajut de Du, que
sense mi ho aniran passant. Acompanyo Han en la seva eixida, per a
ajustar alguns comptes. I ara que me'n recordo; hi ha una carta
damunt l'escalfapanxes per a Christel; dem la fars portar per
Jeri, el vailet, i aquest vespre em posars a la maleta tres
camises i tot el que cal per a uns quants dies fora de casa.

-Est b, senyor.

Kobus entr al menjador, tot ufans de son determini, i havent
sopat amb una gana bastant desperta, es colg, per a eixir a trenc
d'auba.

Eren tot just les cinc, i el sol comenava a eixir entre les grans
vapors de la Losser, quan Fritz Kobus i son amic Han, arraulits en
un vell faeton teixit de vimets, com una panera, segons l'estil del
pais, eixiren a gran trot per la porta d'Hildebrandt, i es posaren
a fer via pel cam d'Huneburg a Michelsberg.

Han portava son abric llarg de castorina i son casquet de guineu,
d'all ms pelut, amb la cua que li penjava per l'esquena; Kobus
son bell capot blau, la seva armilla de vellut de quadrats verds i
vermells i son gran feltre negre.

Algunes velles, amb l'escombra a la m, els miraven passar i deien:

-Van a arreplegar el diner dels poblets; aix prou que s hora
d'amanir el mitjot; vindr el rebut de les portes i les finestres.
Quin brtol, aquest Han! Pensar que tothom t de sirgar per a ell,
que mai no en t prou i que la gendarmeria el sost!

Desprs, tornaven a escombrar, malhumorades.

En sser fora de l'avanada, Han i Kobus es trobaren dins la boira
del riu.

-Fa una bella fresca aquest mat,- digu Kobus.

-Ah, ah, ah!- respongu Han, fent petar el fuet -ja t'ho havia
avisat ahir. Havies de posar-te samarreta de llana; ara, estira't a
la palla, company, estira-t'hi. Osque, Foux, osque!

-Fumar la pipa- digu Kobus. -aix m'escalfar.

Bellug els peus, es tragu la gran pipa de porcellana d'una
butxaca lateral, i es pos a fumar greument.

El cavall, un gran carcamal del Mecklemburg, trotava amb les quatre
ferradures voleiant, i arbres venien darrera els arbres, matolls
darrera els matolls. Han, havent deixat el fuet en un rec sota
son colze, fumava tamb tot somnis, com succeeix entre la boira,
on les coses no es veuen clarament.

El sol esgroguissat tenia treballs a dissipar aquelles masses de
boira; la Losser rondinava darrera el tals del cam; era blanca
com la llet, i a desgrat de la seva fressa sorda, semblava dormir
sota la gran salzereda.

De vegades, en acostar-se el carruatge, un mart pescaire feia un
crit punyent i fugia; desprs una alosa es posava a cantussejar
algunes notes. Mirant b, hom veia les seves ales grises que
s'agitaven, en forma d'accent circumflex, a alguns pams damunt la
terra; per tornava a davallar al cap d'un segon, i ja no se sentia
sin la bonior del riu i l'esgarrifana dels pollancs.

Kobus experimentava aleshores un veritable benestar, i s'alegrava i
es glorificava del determini que havia pres de fugir de Szel, amb
escapada heroica; aix li semblava el cim de la prudncia humana.

-Quants d'altres- pensava, -s'haurien adormit entre aquestes
garlandes de roses, que t'estrenyien cada vegada ms, i que,
finalment, no haurien estat sin cordes de bo de bo, semblants a
aquelles que la virtuosa Dalila trenava per a Sams! S, s, Kobus,
pots regraciar el cel per la teva ventura; altra vegada ets tan
lliure com un ocell que va per l'aire; i, temps a venir, fins
arribar al si de la vellesa, podrs celebrar la teva partida
d'Huneburg a la manera dels hebreus que recordaren sempre amb
enteniment els vasos d'or i argent de l'Egipte; abandonaren les
cols, els raves i les cebes de llur estatge per a salvar el
tabernacle: tu segueixes llur exemple, i el mateix Sichel es
meravellaria de ta rara prudncia.

Totes aquestes idees, i mil d'altres no menys enraonades, passaven
pel mag de Fritz; es creia fora de tot perill, i respirava l'aire
de la primavera en una dola seguretat. Pero Du Nostre Senyor,
sens dubte afadigat de la seva presumpci natural, havia resolt de
fer-li comprovar la saviesa del proverbi: Amaga't, fuig, esquiva't
sobre les muntanyes dins la plana, al fons de la boscria o dins un
pou, jo et descobreixo, i la meva m s al teu damunt!

Al riu Steinbach, vora del gran mol, trobaren un bateig que se
n'anava a l'esglsia de Sant Blai, amb l'infant rosat damunt el
coix blanc, la llevadora, tota altvola amb sa gran cfia de
randes, i els altres alegres com pinsans. A Hoheim un parell de
vells, que celebraven les noces d'argent en un prat, dansaven en
mig de tot el poblet; el msic rodamn, assegut dalt d'una bta,
bufava dins el clarinet, amb les roges galtasses inflades fins a
les orelles, el nas empurpurat i els ulls a flor de testa; hom
reia, hom trincava; el vi la cervesa, el _kirschenwasser_, vessaven
per les taules; tothom marcava el comps; els dos vells, braos en
l'aire, valsaven, riolers; i els infants, reunits a llur voltant,
feien una joiosa cridria que arribava fins al cel. A Frankenthal,
un casament pujava les portes de l'esglsia, el donzell d'honor al
davant, amb el pit cobert per un ramell en forma de pirmide, el
capell guarnit de cintes de mil colors, i desprs els nuvis d'all
ms enternits, els vells pares rient sota la barba grisa, i les
mares feixugues expandides de satisfacci.

Era meravells de veure aquestes coses i aix us feia pensar
qui-sap-lo. Ms enll minyones i noies de quinze a setze anys
collien violetes al llarg de les tanques de rama, per les vores del
cam; per sos ulls resplendents era coneixedor que s'estimarien ms
tard. Ms enll, hi havia un recluta que la seva promesa
acompanyava per la sendera, amb un paquetet al bra; de lluny se'ls
sentia com es juraven que s'esperarien. Sempre, sempre aquesta
vella histria de l'amor, sota mil i mil formes; hom hauria dit que
el diable mateix s'hi ficava.

Justament, era aquella estaci de la primavera en la qual els cors
es deixondeixen, i tot reneix, i la vida s'agena, i tot ens invita
a la felicitat, i el cel fa promeses innombrables a aquells que
s'estimen! A tot arreu Kobus trobava algun espectacle d'aquesta
mena, per a recordar-li Szel, i cada vegada s'enrogia, i
somiejava, es gratava l'orella i sospirava. Es deia dintre seu:
-Que n's de ximpleta la gent que es casa! quant ms viatgeu, ms
reconeixeu que les tres quartes parts dels homes han perdut el cap
i que, a cada vila, noms hi ha que cinc o sis concos que hagin
conservat el seny natural. S, s positiu... el seny no est a
l'abast de tothom; un hom ha de felicitar-se en gran per sser del
petit nombre dels escollits.

Quan arribaven a un poblet, mentre Han s'ocupava de la seva
recaudaci i rebia el diner del rei i lliurava rebuts, l'amic Fritz
s'ensopia; sos ensomnis de la petita Szel augmentaven, i,
finalment, per a distreure's, eixia de l'hostal i davallava pel
carrer major, mirant a dreta i esquerra les cases velles amb llurs
biguetes esculpides, llurs escales exteriors, llurs galeries de
fusta corcada, llurs teulades cobertes d'eura, llurs jardinets
tancats amb estacades, llurs corrals, i, darrera tot aix, les
grans nogueres, els alts castanyers d'un fullam esclatant que
pullulava per damunt les teulades. L'aire tot ple de claredat
enlluernadora, els carrerrons per on es passejaven regiments de
gallines i d'necs clapotant i parlotejant; les finestretes de
vidres hexagonals, entelats de polsina gris o nacrades per la
lluna; les orenetes, comenant llur niu de fang al rec de les
finestres i fugint com a sagetes a travs dels carrers; els
infants, d'all ms rossos, trenant la corda de llur fuet; les
velles, al fons de les petites cuines ombrvoles, de graons
esmicolats, mirant amb un aire de benvolena; les noies, tafaneres,
decantant-se tamb per a veure: tot passava davant sos ulls sense
poder-lo distreure.

Anava, esguardant i esguardat, pensant sempre en Szel, en el seu
collet, en sa cofieta, en sos cabells bonics, en sos braos
arrodonits; desprs, en el dia que el vell David l'havia fet seure
a taula entre ells dos; en el so de sa veu quan ella baixava els
ulls, i tot seguit en sos bunyols, o b en les taquetes de nata que
havia tingut un cert dia a la masia, en fi, en tot: tornava a veure
totes aquestes coses sense voler-ho.

Aix era com, amb el nas en l'aire, les mans a les butxaques,
arribava al cap del poblet, a algun solc de blat, a un sender que
lliscava entre camps de sgol o de patates. Aleshores la guatlla
cantava l'amor, la perdiu cridava el seu mascle, l'alosa celebrava
en els nvols la felicitat d'sser mare; al seu darrera, pels
carrerons llunyans, el gall aixecava son crit de triomf; les
ratxades calentes de l'oratge portaven i sembraven a tot arreu les
granes innombrables que havien de fecundar la terra: l'amor, sempre
l'amor! I, per damunt tot aix, el sol esplndid, pare de tots els
vivents, amb sa gran barba rogenca i sos braos d'or dilatats,
abraant i beneint tota cosa que respira! Ah! quina abominable
persecuci! Cal sser ben desgraciat per trobar a tot arreu, a tot
arreu la mateixa idea, el mateix acudit, i els mateixos
encaparraments! Ves qui es desempallega d'una mena de tinya que us
segueix per tot, i que us fa ms cossor quant ms us remeneu. Du
meu, a quines coses han de veure's exposats, els homes!

-s ben estrany- es deia el pobre Kobus, que no sigui lliure de
pensar en all que em plau, i d'oblidar les coses que no em
convenen! Ara veieu! totes les idees d'orde, de seny i de previsi
sn abolides en mon cervell, mentre no veig sin ocells que es
bequegen, papallones que s'empaiten, veritables criaturades, coses
fora de test! I penso en Szel, repapiejo dintre meu, em trobo
dissortat, i aix que no em manca res, i menjo i bec abundosament!
Vaja, vaja, Fritz aix ja s massa; sacseja't aquest tarann,
fes-te raonable!

s com si hagus volgut raonar contra el poagre o el mal de dents.

El pitjor de tot, quan anava aix pels senderons, s que li
semblava d'oir el vell David que li deia a cau d'orella amb veu de
nas: -Eh! Kobus, tu tamb hi has d'anar a raure, fars igual que
els altres... Eh! eh! eh! T'ho faig saber, Fritz, la teva hora
s'acosta. -Que el diable se t'endugui!- pensava ell.

Per altres vegades, amb resignaci adolorida i melangiosa:

-Potser, Fritz- es deia a si mateix, -potser, a com lla, els homes
sn fets per a casar-se... ja que tothom es casa. Gent
malintencionada, portant encara les coses ms enll, podrien
arribar a sostenir que els concos no sn la gent de ms seny, sin
al contrari els boigs de la Creaci, i que, mirant-ho b, es
captenen com els borinots del rusc.

Aquestes idees no eren sin llampecs, que l'enutjaven en gran
manera; n'apartava l'esguard i s'indignava contra la gent capa de
sostenir altres teories que les de la pau, la tranquilitat i el
reps, que ell havia fet base de la seva existncia. I cada vegada
que una idea semblant li passava pel cap, s'acuitava a respondre:

-Quan la nostra felicitat ja no depn de nosaltres, sin del
caprici d'una dona, tot s perdut; valdria ms penjar-se que no pas
ennavegar-se aix.

Finalment, al cap de totes aquestes excursions, sentint al lluny,
del mig estant dels camps, el rellotge del poblet, tornava
meravellat de la rapidesa del temps.

-Ah,... Ja ets aqu!- Cridava el gros recaptador; -estic a punt
d'acabar els meus comptes; t, seu, s qesti de deu minuts.

La taula era coberta de munts de florins i de thalers, que
trontollaven a la ms petita estrebada. Han, decantat damunt son
llibre registre, sumava. Desprs, amb la cara expandida, deixava
caure les muntanyoles d'escuts dins d'un sac de ms d'un metre, que
lligava amb tot esment, i deixava en terra, vora un munt d'altres
sacs. Finalment, quan tot estava ajustat, amb els comptes
comprovats i les entrades abundoses, es tombava tot jois, i no
deixava d'exclamar:

-Mira, aqu rau el diner dels exrcits del rei! Si en cal, d'aquest
brtol de diner, per a pagar els exrcits de Sa Majestat, sos
Consellers, i tot el que ve al darrera, ah! ah! ah! La terra ha de
llevar suor daurada, i la gent tamb. Quan ser escurat el nombre
de la gent d'upa, per alleujament dels pobrets? No em sembla que
aix hagi de succeir dem passat, Kobus, perqu la gent d'upa sn
els primers que Sa Majestat consultaria sobre la qesti.

Aleshores s'agafava el ventre entre les dues mans, per a riure a
tot plaer, i exclamava:

-Quina farsa! quina farsa! Per tot aix no s cosa que ens
pertoqui; estic en regla. Qu prens, tu?

-Res, Han, no tinc ganes de res.

-Bah! mengem un boc mentre enganxen el cavall; un vas de vi us fa
veure sempre les coses per la part bonica. Quan un home t idees
melangioses, Fritz, cal canviar els vidres de les ulleres i mirar
l'univers pel fons d'una botella de _gleiszeller_ o d'_umstein_.

Eixia per a fer enganxar el cavall i pagar el compte de l'hostal;
desprs venia a pendre un vas amb Kobus; i, un cop tot era
enllestit, els sacs ordenats dins la caixa del faeton, recoberta de
palastre, feia petar el fuet i es posava en cam cap a un altre
lloc.

Vet aqu com passava el temps l'amic Fritz en son viatge; no era
sempre alegrement, com es veu. Son remei no produa tots els
efectes sortosos que n'havia esperat, ni de molt.

Per el que l'ensopia encara ms que la resta, era, en sser
vespre, en aquells vells hostals dels pobles, silenciosos desprs
de les nou, on no se sent cap fressa perqu tothom s al llit, el
romandre tot sol amb Han desprs de sopar, sense tenir ni el
recurs de fer la seva partida de _youker_, o de buidar xops, perqu
les cartes mancaven, i la cervesa tenia tirat de vinagre. Aleshores
s'embriagaven plegats, o b amb _schnaps_ o b amb vi d'Ekersthal.
Per Fritz, d'en de la seva fugida d'Huneburg, tenia el vi
especialment trist i tendre i fins i tot aquell vinet cid, que
hauria fet dansar les cabres, li decantava els pensaments cap a la
melangia. Contava histries antigues: la histria del casament de
son avi Niclausse amb la seva avia Grgel o l'aventura de son oncle
avi Serapi Kobus, Conseller ntim de la gran faisaneria de
l'elector Hans-Peter XVII, oncle avi que s'havia enamorat de cop i
volta, cap als setanta anys, d'una certa ballerina francesa,
vinguda de l'Opera, i anomenada Rosa Fon Pompon; de manera que
Serapi l'acompanyava, a la fi, a totes les fires i a tots els
teatres per a tenir la ventura d'admirar-la.

Fritz s'estenia, contant aquestes coses amb tots els ets i uts; i
Han, que dormia les tres quartes parts del temps, badallava de
tant en tant dins la seva m, tot dient amb una veu nasal: -s
possible? s possible?- o b l'interrompia amb una grossa riallada,
sense saber perqu, tartamudejant:

-Eh, eh, eh! passen unes coses ben divertides en aquest mn! Tira
endavant, Kobus, tira endavant que t'escolto. Per pensava, ara
mateix, en aquell animal de Schoultz, que es deix estirar les
botes pels pagesos, en un aiguamoll.

Fritz tornava a empendre la seva histria sentimental, i aix venia
l'hora de dormir.

Un cop eren a llur cambra de dos llits, amb la caixa entre tots
dos, i dada la volta al pany, Kobus es recordava encara dels
detalls de la passi dissortada de l'oncle avi Serapi i el mal
gnit de la senyoreta Rosa Fon Pompon; i es posava a contar-los
fins a sentir que el gros Han roncava com una trompeta, cosa que
l'obligava a acabar l'histria per a si mateix; i era sempre amb un
casament.



XII

L'amic Kobus, trescant un mat per un cam molt difcil de la vall
del Rheethal, mentre Han menava amb prudncia i estava atent als
trencacolls, l'amic Kobus va fer-se amargues reflexions sobre la
vanitat de vanitats de la prudncia; estava molt trist, i es deia,
en si mateix:

-De qu et serveix ara, Fritz, d'haver tingut cura de mantenir el
cap fred, el ventre net i els peus calents per espai de vint anys?
A desgrat de la teva alta prudncia, un sser feble ha torbat el
teu reps amb una sola mirada. De qu et serveix de fugir lluny de
casa teva, si aquest foll pensament et segueix a tot arreu i no
pots evitar-lo enlloc? De qu t'ha servit d'abassegar, amb
assenyada previsi, els vins exquisits i tot all que pot satisfer
el gust i la flaire, no solament d'un home, sin de molts, per anys
i panys, ja que ni t's perms de beure un vas de vi, sense
exposar-te a repapiejar com una bogadera vella i a contar histries
que et farien la riota de David, de Schoultz, de Han i de tota la
contrada si hom sapigus per qu les contes? Aix s que tot consol
t's refusat!

I, pensant en aquestes coses, exclamava dintre seu, amb el rei
Salom:

-He dit, dins el meu cor: Vejam, que t'experimenti la joia; gaudeix
dels bns de la terra! Per vet aqu que tamb era vanitat; he
recercat dins mon cor la manera de tractar-me delicadament, per
fent que mon cor rests assenyat. M'he bastit cases, m'he plantat
jardins i vinyes, m'he obert dipsits i hi he sembrat peixos
delitosos; he amuntegat riqueses; m'he engrandit; i ara,
considerades totes aquestes coses, vet aqu que tot era vanitat. Ja
que avui em passa la mateixa cosa que passa al foll, perqu he
estat tant assenyat? Aquesta petita Szel m'enutja una cosa de no
dir, i tanmateix la meva nima es complau en ella! Jo i el meu cor
ens hem girat a totes bandes, per a examinar i recercar la saviesa,
i no han trobat sin el mal de la follia, la imbecillitat i la
imprudncia. Hem trobat aquesta noia, el somriure de la qual s com
una xarxa, i l'esguard com un lligam: no es follia, aix? Per qu
no s'ha d'haver torat el peu, el dia de son viatge a Huneburg? Per
qu l'he vista en la joia del fest, i, ms tard, en els plaers de
la msica? Per qu aquestes coses han passat aix, i no altrament?
I ara, Fritz, per qu no pots deslligar-te d'aquestes vanitats?

Li queien grosses gotes de suor, i somiejava amb una desolaci
impossible de dir. Per el que ms el migrava, era de veure com
Han treia la botella de la palla, i de sentir-li dir:

-Vaja, Kobus, beu una bella glopada! Quina calor que fa per
aquestes fondalades!

-Grcies- deia ell, -no tinc set.

Perqu tenia por de tornar a comenar la histria de les amors de
tots els seus passats i, sobretot, d'acabar contant les seves.

-Com s'entn! No tens set?- exclamava Han, -s impossible, vejam!

-No, no, tinc una mica de feixuguesa aqu- deia posant-se la m
sobre el pador, amb una ganyota.

-Aix ve de no haver begut prou ahir al vespre; vam anar-nos-en al
llit massa d'hora,- deia el gros recaptador; beu una glopada i aix
et refar.

-No vols? s una errada.

-No, grcies.

Aleshores Han aixecava el colze, i Fritz veia com son coll
s'inflava i es desinflava amb un posat de satisfacci increble.
Desprs l'homens exhalava un sospir, i dava una patacada al tap, i
es posava la botella entre les cames, tot dient:

-Aix retorna. Osque, Foux, osque!

-Quin materialista, aquest Han- es deia Fritz. -No pensa sin en
beure i menjar.

-Kobus- continuava l'altre, greument, -ests covant una malaltia.
Tingues esment! Fa dos dies que no beus, i s mal senyal.
T'amagreixes; els homes grassos que es tornen magres, i els homes
magres que es tornen grassos, corren perill.

-Que el diable se t'endugui!- pensava Fritz; i de vegades li
passava pel mag la idea que Han es temia d'alguna cosa;
aleshores, tot vermell, l'observava de cua d'ull, per l'home feia
una cara tan pacfica que el dubte s'esvaa.

Finalment, al cap de dues hores, havent passat la carena, arribaren
a un cam planejant, sorrenc, cap el fons de la vall, i Han,
senyalant amb el seu fuet unes cent casotes xarugues damunt la
muntanya del davant, a mitja costa, illuminades per una capella
que s'encimbellava entre els nvols, digu amb aire melangis:

-Veu's aqu Wildland, la terra de la qual t'he parlat a Huneburg.
D'aqu un quart hi serem, Mira, aqu hi ha dos ex-vots penjats
d'aquest arbre, i all baix un altre, en forma de capella en el
balmat d'aquella roca; ara en trobarem a cada pas. Per tot hi ha la
misria ms negra: ni una carretera, ni un cam venal en bon
estat. I pensar que aquesta gent es fan dir misses tot seguit que
poden aplegar quatre sous, i que el pobre Han no t ms remei que
cridar, i dar cops de puny a la taula, i escridassar-se com un
beneit, per a conseguir el diner del rei! Creu-me si vols, Kobus,
per fa sagnar el cor d'arribar aqu per demanar diners, per fer
vendre barraques de quatre kreutzer i mobles de dos pfenning.

Han fuetej Foux, que es pos a galopar.

El poblet era aleshores a dues o tres centes passes al davant
d'ells al volt d'un barranc espadat i pregon, en forma de
ferradura.

El cam obert en la roca per on muntava el carruatge, tot ple de
sorra, de pedres, de grava i senyalat per roderes profundes que hi
havien fet les carretes feixugues del pas, tirades per bous i
vaques, era tan estret, que el fusell topava de vegades per tots
dos costats en la roca.

Naturalment, Foux reprenia la seva carrera panteixant, i fins
passat un quart no arribaren al nivell de les dues primeres
casetes, veritables barraques, d'una alada de quinze a vint peus,
amb el tirat de la teulada sobre la vall, i la porta i dues
aspitlleres sobre el cam. Una dona, amb la crinera rogenca amagada
dins una paperina d'indiana, la cara xuclada, el coll llarg, obert
per una mena de clivella que li arribava de la mandibula inferior
fins al pit, els ulls immbils i esmaperduts, punxegut el nas,
estava dreta al llindar de la primera barraca, mirant cap al
carruatge.

Davant la porta de l'altra caseta, en front mateix, hi havia un
infant de tres anys, tot nu, llevat un parrac de camisa que li
arribava de l'espatlla fins a les cuixes. Era de pell bruna, i
cabells esgroguissats, i mirava amb un aire curis i dol.

Fritz observava aquell rar espectacle. El carrer fangs davallant
de biaix cap el poblet, les pallisses plenes de palla, els coberts,
els espiralls entelats, les portetes obertes, les teulades
esfondrades, tot aix confs, amuntegat en un espai mesqu, es
retallava en desorde sobre el fons verdejant dels boscos d'avet.

El carruatge va anar seguint el cam a travs dels femers, i un
gosset llobenc, negre, amb la cua redreada, vingu a lladrar
contra Foux. La gent, aleshores, es mostr tamb al llindar de les
seves barraques, vells i joves, amb bruses xarxones i pantalons de
teixit, la pitrera nua, la camisa badada.

A cinquanta passos dins el poblet, comparegu l'esglsia a
l'esquerra, ben neta, ben blanca, amb les vitralles noves, riolera
i gentil en mig d'aquesta misria; el cementiri, amb ses creuetes,
la voltava.

-Ja hi som,- digu Han.

El carruatge acabava d'aturar-se en un sot, a la cantonada d'una
casa pintada de groc, la ms bonica del poblet desprs de la del
senyor Rector. Era d'un pis, i tenia cinc finestres a la faana,
tres a dalt, dues a baix. La porta era oberta al costat, sota una
mena de cobert. En aquest cobert hi estaven amuntegades estelles,
una serra, una destral i tascons; a sota, davallaven en pendent
dues o tres pedres planes foragitant l'aigua de la teulada sobre
el cam on era aturat el faeton.

A Fritz i Han no els calgu sin allargar el peu des de l'estrep
del carruatge per posar-lo damunt aquelles pedres. Un homenot de
nas sensual, de garsa, amb els cabells d'un ros de panotxa aplanats
damunt el front, acabava d'avanar cap a la porta i deia:

-Eh, eh, eh! senyor Han, arribeu dos dies ms prompte que l'any
passat.

-s cert, Schneegans- respongu el gros recaptador, -per us he fet
avisar. Heu ordenat, ben segur, els pregons?

-S, senyor Han; el nunci fa via d'en d'aquest mat; escolteu...
sentiu-lo com timbaleja, justament, a la plaa.

En efecte, el so d'un timbal esquerdat zumzava aleshores a la plaa
del poble. Kobus, havent-se girat, vei, vora la font, un miny
alt, de brusa, amb un copalta sobre el bescoll, el corn al mig de
l'espatlla, el nas vermell, les galtes begudes, i el timbal sobre
la cuixa, tustant-lo, i acabant per cridar amb veu esqueixada,
mentre una pila de gent escoltava per les obertures del voltant:

-Fem saber que el senyor recaptador Han s a l'hostal del Cavall
Negre, per a esperar els contribuents que encara no han pagat i que
s'esperar fins a les dues; desprs d'aquesta hora els que no hagin
comparegut hauran d'anar a Huneburg dintre la quinzena, si no
prefereixen de rebre l'agutzil.

Aleshores, el nunci torn a pujar el carrer, continuant el
timbaleig, i Han, havent agafat els seus registres, entr dins la
sala de l'hostal: Kobus el seguia. Pujaren una escala de fusta i
trobaren a dalt una cambra semblant a la de baix, per ms clara,
i parada amb dos llits, a estil d'arcova, i tan alts que calia una
cadira per a muntar-hi. A dreta hi havia un taula quadrada. Dues o
tres cadires de fusta al rec de les finestres, un vell barmetre
penjat darrera la porta, i, dant el tomb a les parets
emblanquinades, els retrats de sant Maclof, de sant Jeroni i de la
Mare de Du, magnficament illuminats, completaven el parament de
la sala.

-Vaja- digu el gros recaptador, asseient-se; -ja hi som! Veurs
quelcom de curis, Fritz.

Obr sos registres i descargol el tinter. Kobus, dret davant una
finestra, mirava, per damunt les teulades de les cases del davant,
la immensa vall blavosa, les prades al fons, en el barranc, al
davant les prades, els vergers plens de fruiterars, els jardinets
voltats d'estaques cercades o tanques de rama, i, a tot el volt,
les boscries d'avets; all li recordava la masia de Meisenthal!

Ben aviat es fu sentir un gran aldarull a baix, a la sala; tot el
poblet, homes i dones, envaa l'hostal. Al mateix instant,
Schneegans entrava, portant una botella de vi blanc i dos vasos,
que deix sobre la taula.

-Cal fer-los pujar tots a la vegada?- deman.

-No, l'un darrera l'altre, cadasc quan el cridin- respongu Han,
omplint els vasos. -Vaja, beu una glopada, Fritz! No hi haur
necessitat d'obrir el sac gruixut, avui; estic segur que encara han
fet almoines a l'esglsia.

I, decantant-se damunt l'ull de l'escala, crid:

-Frantz Lar!

Tot seguit un pas feixuc fu cruixir l'escala, mentre, el
recaptador tornava a asseure's, i un minyons de brusa blava, amb
un gran feltre negre, va entrar. Sa figura llarga, ossosa i groga,
semblava impassible. S'atur al llindar.

-Frantz Lar- li digu Han, -deveu nou florins endarrerits, i
quatre d'ara.

L'altre aixec sa brusa, es pos la m a la butxaca de les calces,
fins al colze, i pos damunt la taula vuit florins, tot dient:

-Veu's-ho aqu.

-Com s'entn, veu's-ho aqu! Qu vol dir aix? Deveu tretze
florins.

-No puc donar ms; la meva petita va fer la seva primera comuni fa
vuit dies; aix m'ha costat molts de diners; tamb he donat quatre
florins pel mantell nou de sant Maclof.

-El mantell nou de sant Maclof?

-S; l'ajuntament ha comprat un mantell nou, dels ms bonics que hi
ha, amb brodats d'or, per sant Maclof, nostre patr.

-Ah, molt b- va fer Han, mirant Kobus de cua d'ull -calia dir-ho
tot seguit; si heu comprat un mantell nou de sant Maclof... Feu per
manera, noms, que no li calgui una altra cosa l'any que ve. Poso,
doncs; rebut, vuit florins.

Han escrigu el rebut i el don a Lar, tot dient:

Manca pagar cinc florins, al cap de tres mesos, o em veur obligat
a recrrer a mesures extremes.

El pags eix, i Han digu a Fritz:

-Aquest s el millor del poblet: s el tinent d'alcalde: ja pots
pensar qu seran els altres.

Desprs crid, de son lloc estant:

-Josep Besme!

Un contribuent va atansar-se, un llenyater carregat d'anys que va
pagar quatre florins dels dotze que devia. I desprs un altre que
va pagar-ne sis en lloc de disset, desprs, un altre, dos en lloc
de tretze, i aix successivament: tots havien contribut al bell
mantell de sant Maclof, i cada un d'ells tenia un germ, una
germana, un fill al purgatori que recaptava misses; les dones
gemegaven, alaven les mans al cel, invocaven la Mare de Du; els
homes romanien tranquils.

Finalment, en vingueren cinc o sis que no pagaren res  i Han,
furis, tirant-se cap a la porta, crid amb veu de tempesta:

-Pugeu, pugeu tots, vagarros! pugeu plegats!

Es fu un gran aldarull a l'escala. Han torn a son lloc, i Kobus,
al seu costat, mir, cap a la porta, la gent que entrava. En dos
minuts la meitat de la sala es rubl de gent: homes, dones i noies,
de brusa, de gec, amb faldilles apedaades; tots eixuts, magres,
esparracats, veritables testes de cavall, amb el front estret, els
pmuls sortits, el nas llarg, la mirada opaca, l'aire impassible.

Alguns, ms altvols, afectaren una mena d'indiferncia orgullosa,
amb el gran feltre tirat endarrera, els dos punys a les butxaques
del gec, la cuixa endavant i els colzes fent angle. Dues o tres
velles, esquerpes, amb els cabells de panotxa, d'altres, petites,
amb el nas arremangat, brunes com la murtrera toscana, s'empenyien
amb el colze, zumzaven entre elles, i es posaven de puntetes per a
veure.

El recaptador, amb la cara empurpurada, i els tres pls rogencs que
es redreaven damunt la grossa testa calba, esperava que tothom fos
al lloc, fent veure que llegia el seu registre. A la fi, es gir
bruscament, i deman si hi havia alg ms que volgus pagar.

Una dona vella vingu a portar dotze kreutzers; tots els altres
romangueren immbils.

Aleshores Han, girant-se de bell nou, exclam:

-He sentit dir que heu comprat un bonic mantell nou al patr de
vostre poblet, i com que les tres quartes parts de vosaltres no
tenen camisa per posar-se, hauria calgut que el benaventurat sant
Maclof, per a regraciar-vos de vostra bona idea, vingus a
portar-me ell mateix el diner de les vostres contribucions. Veieu,
ja tenia els sacs a punt, i, anticipadament me n'alegrava; per no
ha vingut ning; el rei pot esperar dies i dies, si creu que els
sants del calendari li han d'omplir les caixes!

Voldria que em digussiu qu ha fet per vosaltres aquest gran
sant, i quins serveis us ha prestat perqu li doneu tot el vostre
diner.

Us ha fet algun cam perqu hi porteu a vila fusta, l'arment i
les llegums? Us paga els gendarmes encarregats de la conservaci
de l'orde? Us impediria sant Maclof de robar-vos els uns als
altres, de saquejar-vos i d'anar a patacades, si no ests present
la fora pblica?

No s una abominaci de tirar-ho tot a les espatlles del rei, i de
burlar-se, com feu vosaltres, de qui paga els exrcits per a
defensar la ptria alemanya, els ambaixadors, que representen
noblement la bella terra alemanya, els arquitectes, els enginyers,
obrers que cobreixen el pas de canals, de camins, de ponts,
d'edificis de totes menes, honrament i glria de la nostra raa;
els agents d'embarg, els funcionaris, els gendarmes que permeten a
cadasc de conservar el que t; els jutges que fan justcia segons
les nostres antigues lleis, els nostres vells costums i drets
escrits?... No s cosa abominable el no pensar en pagar-lo i
ajudar-lo com a gent honrada, i portar tots els vostres kreutzers a
sant Maclof, a Lalla-Boumphel, a tots aquests sants que ning
coneix ni de la banda d'Eva ni de la banda d'Adam, dels quals no es
diu una paraula a les Santes Escriptures i que a ms a ms us
mengen, si ms no, cinquanta dies de l'any, sense comptar els
vostres cinquanta dos diumenges?

Us penseu que aix durar eternament? No veieu que aix s
contrari al seny, a la justcia, a tot?...

Tingussiu una mica de cor, no pendreu en consideraci els
serveis que us ha fet nostre gracis sobir, pare de sos sbdits,
que us posa el pa a la boca? No us en deu vergonya de portar tots
els vostres sous a sant Maclof, mentre que jo espero aqu que
pagueu els vostres deutes a l'Estat?

Escolteu! si el rei no fos tan bo, tan ple de pacincia, ja fa
temps que hauria fet vendre les vostres barraques, i aleshores
veurem si els sants del calendari us en bastirien de noves.

Per ja que l'admireu tant, aquest gran sant, per qu no feu com
ell, per qu no abandoneu les vostres mullers i els vostres fills,
per qu no us n'aneu amb un sac a l'esquena, mn a travs, a viure
de rosegons i almoines? Seria natural que segussiu el seu exemple.
D'altres vindrien a conrear les vostres terres vagatives i a
posar-se en estat de complir llurs obligacions envers el sobir.

Mireu una mica al vostre voltant, mireu la gent de Schneemath, de
Hackmath, d'Ourmath, i d'altres bandes, que donen al Csar el que
s del Csar i a Du el que s de Du, segons les paraules
divinals de Nostre Senyor Jesucrist. Mireu-los, sn bons cristians;
treballen, i no inventen cada dia noves festes per a tenir pretext
d'aclofar-se en la peresa i de despendre sos diners a la taverna.
No compren mantells amb brodadures d'or; ms s'estimen comprar
sabates per sos fills, mentre que vosaltres aneu a peu descal com
a veritables salvatges.

Cinquanta festes a l'any, per mil persones, fan cinquanta mil
jornals de treball perduts! Si su pobres, miserables i no podeu
pagar al vostre rei, els sants del calendari en tenen la glria.

Us dic aquestes coses, perqu no hi ha cosa ms empipadora en tot
el mn que venir aqu cada tres mesos, per a complir el deure, i
trobar-hi pobrissalla -miserables i nus, per la seva culpa,- que
arriben a fer un posat com si els semblssiu un Anticrist, quan els
demaneu all que s degut al sobir en tots els pasos cristians, i
fins entre salvatges com sn els turcs i els xinesos. Tot l'univers
paga contribucions, per tenir orde i llibertat en el treball; noms
vosaltres ho doneu tot a sant Maclof, i, Du vos faci bons! tothom
pot veure, noms que mirant-vos, de quina manera ho recompenseu!

Ara, us adverteixo una cosa: els que no hagin pagat d'aqu a vuit
dies, rebran l'agent d'embarg. La pacincia de Sa Majestat s
llarga, per t fites.

He acabat: aneu-vos-en, i recordeu-vos del que Han acaba de
dir-vos: l'agent d'embarg vindr irremisiblement.

Aleshores es retiraren tots en massa, sense contestar.

Fritz estava astorat de l'eloqncia de son company. Quan els
darrers contribuents hagueren desaparegut dins l'escala, li digu:

-Escolta, Han, acabes de parlar com un veritable orador; per, de
tu a mi, ets massa dur amb aquests desgraciats.

-Massa dur!- exclam el recaptador, aixecant la grosa testa
embarbesclada.

-S, i no comprens gens ni mica el sentiment... la vida del
sentiment...

-La vida del sentiment?- va fer Han: -escolta, mestre! vols
burlar-te de mi!... Ah, ah, ah! no em deixo enganyar com el vell
rab Sichel... ton posat seris no m'entabana... massa et conec!

-Doncs jo et dic- exclam Kobus, -que s injust que els facis
retret, a aquests pagesos, de llur fe; i sobretot que els en facis
un crim. L'home no viu solament en aquest mon per amuntegar diner
i omplir-se la panxa... aquesta pobra gent amb llur fe senzilla i
llurs patates, sn potser ms felios que tu amb les teves truites
i llonganisses i el bon vi.

-Eh, eh! trapella- digu Han, tot posant-li la m sobre
l'espatlla, -ja pots parlar de tots dos; em penso que ni l'un ni
l'altre hem viscut d'ex-vots i de patates fins avui en dia, i
espero que aix trigar a succer. Ah! aix vols burlar-te de ton
vell Han! Veu's aqu idees i teories d'un estil ben nou!

Tot discutint, es disposaven a davallar, quan va sentir-se un petit
renou pels volts de la porta. Es giraren i veieren, dreta contra la
paret, una noia de setze a disset anys, amb els ulls acalats. Era
frvola i esblaimada; son vestit de tela grisa, amb grans pedaos,
queia balder contra sos costats; bells cabells rossos enquadraven
sos polsos; sos peus eren nus, i no s quina llunyana semblana
suggeria que va omplir tot seguit Kobus d'una pietat enternida com
no l'havia sentida mai: es creia veure la petita Szel, per
desfeta, malalta, tremolenca, exhaurida de la gran misria. El cor
se li fonia, una mena de fred se li estengu per les galtes.

Han mirava la noia amb posat de malhumor.

-Qu vols?- digu bruscament, -els registres estan tancats. El
cobrament s clos; tots vindreu a pagar a Huneburg.

-Senyor recaptador- respongu la pobra noia desprs d'un instant de
silenci, -vinc en nom de la meva via Anna Ewig. Fa cinc mesos que
no es pot llevar: hem tingut grans desgrcies, el meu pare va ser
agafat sota el trineu vora el Kohlplatz, l'hivern passat... Va
morir... Hem hagut de despendre molt per al reps de la seva nima.

Han, que comenava a enternir-se, adre a Fritz un esguard
d'indignaci. -Ja ho sents- semblava dir, -altra vegada sant
Maclof!

Desprs, alant la veu, respongu:

-Sn desgrcies que poden passar a tothom; ho sento; per quan em
presento a la caixa general, no em demanen si la gent s felia o
desgraciada, em demanen quants diners porto; i quan no n'hi ha
prou, he d'afegir-ne de la meva butxaca. La teva via deu vuit
florins; vaig pagar per ella l'any darrer. La cosa no pot durar
sempre.

La pobrissona s'havia posat tota trista, hom veia que tenia ganes
de plorar.

-Vejam- continu Han, -venies per dir-me que no teniu res,
veritat? que la teva via no t una malla; per dir-me aix podies
quedar-te a casa, ja ho sabia.

Aleshores, sense aixecar els ulls, ella aven la m, a pleret, i
va obrir-la, i hom vei que hi tenia un flor.

-Hem venut la nostra cabra... per pagar alguna cosa... -va dir amb
veu trencada.

Kobus gir el cap a la finestra; el cor li tremolava.

-Un a compte- va fer Han, -sempre a comptes! com si la cosa
valgus la pena.

Tanmateix, per, obr el seu registre tot dient:

-Vaja, vina!

La petita s'atans, Per Fritz, decantant-se sobre l'espatlla del
recaptador que escrivia, digu en veu baixa:

-Bah! deixa-ho crrer.

-Qu?- va fer Han, mirant-lo astorat.

-Esborra-ho tot!

-Com s'entn, esborra-ho?

-S! queda't el teu flor- digu Kobus a la noia.

I amb veu baixa, a l'orella de Han, afeg:

-Sc jo qui paga!

-Els vuit florins?

-S.

Han deix estar la ploma; semblava tot somnis, i mirant la noia
li digu amb accent greu:

-Aquest s el senyor Kobus, d'Huneburg, que paga per vosaltres.
Digues-ho a la teva via. No s sant Maclof qui paga; s el senyor
Kobus, un home seris, raonable, i ho fa mogut pel seu bon cor.

La petita aixec els ulls, i Fritz vei que eren d'un blau amors,
com els de Szel, i plens de llgrimes. Ja havia deixat el flor
damunt la taula i ell el va agafar, cerc dins la seva butxaca i va
posar-n'hi cinc o sis ms, tot dient:

-T, filla meva, feu per manera de tornar a tenir la cabra, o de
comprar-ne una altra, de tan bona com ella. Ja pots anar-te'n, ara.

Per ella no es movia; de manera que Han, endevinant el seu
pensament, li va dir:

-Vols regraciar al senyor, veritat?

Ella inclin la testa en silenci.

-Est b, est b- va fer. -Naturalment, ja sabem qu deus
pensar-ne. s un benefici del cel el que us escau. Ara,
mantingueu-vos al corrent. No s gran cosa l'apartar dos sous per
setmana, per tenir la conscincia tranquila. Vs-te'n, la teva via
estar contenta.

La petita, mirant una altra vegada a Kobus, amb un sentiment de
gratitud inexpressable, va eixir i va baixar l'escala. Fritz, tot
turbat, s'havia acostat a la finestra. Vei la pobra criatura que
es posava a crrer, tot pujant el carrer. Hom hauria dit que
tenia ales.

-Vet aqu nostres afers acabats- reprengu Han; -ara, en cam!

Tot girant-se, Kobus el vei com ja davallava, amb el registre sota
l'aixella i arrodonint la grossa esquena. S'eixug els ulls i
davall a son torn.

-Ei!- els crid Schneegans a baix, dins la sala gran, -no dineu
abans d'anar-vos-en, senyor recaptador?

-Tens gana, Kobus?- deman Han.

-No.

-Ni jo tampoc; ja podeu servir el dinar a sant Maclof! Cada vegada
que vinc a aquesta terra mesquina, em sento capolat quinze dies;
aquestes coses em trabuquen. Enganxeu el cavall, Schneegans, no us
demanem sin aix.

L'hostaler va eixir. Han i Fritz, de la porta estant el veien com
treia el cavall de l'establa i el posava al vehicle. Kobus puj.
Han pag el compte, prengu les regnes i el fuet, i se n'anaren
aix com havien vingut.

Podien sser les dues, aleshores. Tota la gent del poblet, davant
llurs barraques, els miraven passar, sense que ni un tingus la
idea de llevar-se el capell.

Tornaren a entrar en el cam de la costa, enfondint a la roca. Les
ombres s'allargaven aleshores des del cim de la roca de sant Maclof
fins a la vall; l'altre costat de la muntanya enlluernava, de tanta
llum. Han semblava somnis; Fritz decantava el cap, abandonant-se
per primera vegada als sentiments de tendresa i amor que envaen,
feia algun temps, la seva nima. Tancava els ulls i tan aviat veia
passar davant ses parpelles roges la imatge de Szel, com la de la
pobra criatura de Wildland. El recaptador, posant molt d'esment a
menar entre les roques i les roderes, no deia cap paraula.

A les cinc, el carruatge anava pel cam sorrenc de Tiefenbach.
Han, mirant aleshores Kobus, el vei com ensopit, amb el cap que
li anava dolament a una banda i altra de l'espatlla. Encengu la
grossa pipa i deix crrer l'animal. Mitja llegua ms enll, per a
fer ms via, davall a terra, i menant Foux per la brida, prengu
el cam alters del Tannewald. Fritz rest en el seu seient. No
dormia, com es creia el seu company; s'abandonava al seu
somieig... mai no havia somiejat tant en tota la vida.

Mentrestant la nit queia sobre els boscos, la fondria de les valls
s'omplia de tenebres; per els cims ms alts encara resplendien.

Desprs d'una bona hora de marxa ascendent, en la qual Foux i Han
s'aturaven de tant en tant per a rependre al, el carruatge arrib
finalment a la calma. No mancava sin travessar la boscria per a
descobrir Huneburg.

El recaptador, que a desgrat de la grossa panxa havia caminat
vigorosament, pos aleshores el peu la llana, i, fent petar el
fuet, enfons son ample darrera en el coix de cuiro.

-Vaja! arri! arri!- exclam.

I Foux reprengu la via pel cam de les bagues, trotant com si no
hagus fet ja tres dures lleges de muntanya.

Ah quina bella vista, la posta formosa del sol, quan, en eixir de
les valls, descobriu de cop i volta la llum purpurina del vespre a
travs dels plomalls enlairats dels bedolls, i les mil flaires
boscanes voleien al vostre voltant, perfumant l'aire amb son al
odorfer!...

El carruatge seguia la vora del bosc; de vegades tot era ombrvol,
les branques dels arbrassos davallaven fent volta; de vegades una
clariana de cel vermell apareixia darrera les mil plantes que
brollaven en les espessedats de la vegetaci; desprs tot
s'amagava de bell nou, els matollars desfilaven i el sol davallava
constantment; hom el veia, al fons dels forats lluminosos, cada
vegada ms baix. Ben aviat les puntes de les herbes altes es
retallaven damunt sa cara de bon vivant, una veritable cara de
Silenus, empurpurada i coronada de pmpols. Finalment, desaparegu,
i amples vels daurats l'embolcallaven en els abismes. Les tintes
grises de la nit envaren el cel; alguns estels tremolaven ja
damunt els massissos ombrvols de la boscria, dins les pregoneses
de l'infinit.

En aquella hora el somieig de Kobus esdevingu encara ms intens i
ms ntim, escoltava com les rodes giravoltaven per la sorra, el
peu del cavall que topava amb un palet, alguns ocellets que fugien
en acostar-s'hi el carruatge. Feia temps que aix durava, quan Han
repar que una corretja s'havia afluixat; feu parada i davall.
Fritz desclogu els ulls per a veure qu passava; muntava, i el
cam era ple de llum esblanqueda.

I mentre el recaptador apretava el fermall de la corretja, de cop i
volta segadors i espigolers que se'n tornaven a casa desprs del
treball, es posaren a cantar la vella can:

_Quan penso en l'estimada!_

El silenci de la nit era gran, per sembl fer-se'n encara ms, i
semblava que els boscos mateixos paressin l'oda a aquelles veus
serioses i dolces, confoses en un sentiment d'amor.

Aquella gent no devia sser gaire lluny; hom sentia llurs passos a
la margenada del bosc; caminaven a comps.

Han i Kobus havien sentit cent vegades la vella can; per
aleshores els sembl tan formosa, tan ben avinguda amb l'hora
encantada, que l'escoltaren en una mena de rapte potic. Per Fritz
sentia una emoci ben diferent de la de Han: entre aquelles veus
n'hi havia una de dola, alta, penetrant, que sempre comenava la
cobleta i era la darrera en acabar, com un sospir del cel. Creia
reconixer aquella veu fresca, tendra, amorosa, i tenia tot el
cor posat a l'oda.

Al cap d'un moment, Han, que tenia Foux per la brida, per
impedir-lo de sacsejar la testa, digu:

-Quin afinament! Aix s com canten els fills de la vella Alemanya.
Ves si en cap ms banda...

-Xsst!- va fer Kobus.

La vella can tornava a sser represa, tot fent-se llunyana, i
aquella mateixa veu muntava ms alta, encara, i ms colpidora que
les altres; finalment la tremolor del fullam la va cobrir.

-Sn boniques, aquestes canons antigues- digu el recaptador,
tornant a pujar al carruatge.

-Per a quin indret som?- deman Fritz tot esblaimat.

-Vora la roca de les Trtores, a vint minuts de la teva masia,-
respongu Han tornant a asseure's i fuetejant el cavall, que
continu fent via.

-Era la veu de Szel- pens Kobus; -prou que ho sabia!

Un cop van sser fora del bosc, Foux es pos a galopar: flairejava
l'establa. Han, tot jois pensant que pendria son xop aquell
vespre, parlava dels talents de la vella Alemanya, de ses velles
canons, dels antics mestres cantaires. Kobus no l'escoltava, son
pensament era a una altra banda; ja havien passat la porta de
Hildebrandt, i els llums, que brillaven en totes les cases del
carrer major, havien ferit sos ulls sense que els veis, quan el
carruatge s'atur.

-B, ja pots baixar, company; ja ets davant la teva porta,- li
digu Han.

Ell mir i davall.

-Bona nit, Kobus!- crid el recaptador.

-Bona nit,- digu pujant l'escala, tot pensvol.

Aquell vespre, la vella Katel, d'all ms contenta de tornar-lo a
veure, volgu abrandar tota la cuina per a celebrar son retorn,
per Kobus no tenia gana.

-No-digu,- deixa-ho crrer; he dinat b... tinc son.

I an a colgar-se.

Aix doncs, aquell gran vividor, aquell gros golut, aquest fi gols
de Kobus es nodria aleshores d'una llenca de pernil al mat, i
d'una vella can al vespre; estava ven canviat!



XIII

Du sap a quina hora va adormir-se Fritz aquella nit; per el sol
ja era alt quan Katel entr dins la seva cambra i en vei les
persianes closes.

-Ets tu, Katel?- digu ell estirant els braos, -qu passa?

-Christel ve a veure-us, senyor; fa mitja hora que s'espera.

-Ah! Christel s aqu; doncs que entri; entreu, Christel. Katel,
obre els finestrons. Hola! bon dia, bon dia, Christel! ves, ves,
su vs!- digu, estrenyent les dues mans del vell anabaptista,
que estava dret davant son llit, amb sa barba cendrosa i son gran
feltre negre.

Kobus el mirava amb la cara expandida; Christel romania tot astorat
d'un acolliment tan entusistic.

-S, senyor Kobus- digu somrient, -vinc de la masia per a
portar-vos un cistellet de cireres... Sabeu, cireres cruixidores,
del cirerer de darrera el cobert, que vs mateix vau plantar, fa
dotze anys.

Aleshores Fritz vei damunt la taula un cistellet de cireres,
afilerades i desades amb tot esment en grans fulles de maduixera
que penjaven a tot el voltant; els fruits eren tan frescos, tan
apetitosos i bells, que en fou meravellat:

-Ah! est b, est b! s, em plauen molt aquestes cireres!-
exclam. -Heu pensat en mi, doncs Christel?

-Ha estat la petita Szel- respongu el masover; -en aquest ram no
tenia reps ni descans. Cada dia anava a veure el cirerer, i deia:
Quan aneu a Huneburg, pare, penseu que les cireres son madures; ja
sabeu com se n'agrada el senyor Kobus! Finalment, ahir al vespre
li vaig dir: Dem hi anir! I aquest mat, a punta de dia, ella
ha pres l'escala i les ha anades a collir.

Fritz, a cada paraula de Christel, sentia com un baume refrescant
que se li difongus per tot el cos. Hauria volgut abraar
l'excellent home, per es contingu, i exclam:

-Katel, porta aquestes cireres, que les tastar.

I havent-les portades Katel, comen per admirar-les; li semblava
de veure Szel, tot estenent les fulles verdes al fons del
cistellet, i desprs posant les cireres al damunt, cosa que li
procurava una satisfacci interior i dhuc un enterniment que era
cosa de no dir. Al capdavall les tast, assaborint-les a bastament
i empassant-se'n els pinyols.

-Quina frescor!- deia, -quina fermesa tenen aquestes cireres que
vnen de l'arbre! No se'n troben d'iguals al mercat; encara sn
plenes de rosada, conserven tot el seu gust natural, tota la fora
i tota la vida.

Christel el mirava amb aire jois.

-Us agraden molt les cireres?- va fer.

-S, per mi sn la felicitat. Per asseieu-vos, asseieu-vos.

Kobus pos el cistellet sobre el llit, damunt sos genolls i tot
conversant, prenia de tant en tant una cirera, i l'engolia. Sos
ulls eren entelats de plaer.

-Aix, doncs, Christel- afeg, -tothom est b a casa vostra?
Orchel?

-Molt b, senyor Kobus.

-Szel tamb?

-S, grcies a Du, tot marxa. Fa alguns dies que Szel sembla
noms una mica trista; pensava que estava malalta, per s l'edat
qui fa aix, senyor Kobus; les criatures es tornen somnioses en
aquesta edat.

Fritz, recordant-se de l'escena del clavec va enrojolar-se
qui-sap-lo i digu tot tossint:

-Est b... s... s... T, Katel, posa aquestes cireres a
l'armari. Seria capa de menjar-me-les totes abans de dinar. Ja em
dispensareu, Christel, cal que em vesteixi.

-Feu el vostre fet, senyor Kobus, feu el vostre fet.

Tot vestint-se, Fritz continu:

-Per no haureu pas vingut de Meisenthal nicament per a dur-me
cireres?

-Ah, no! tinc altres afers a vila. Ja sabeu que la darrera vegada
que vau venir a la masia vaig mostrar-vos dos bous que hi havia a
l'engreix. Alguns dies desprs d'haver-vos-en anat, Schmoule els va
comprar; vam entendre'ns per tres cents cinquanta florins. Havia
d'emportar-se'ls el primer de juny, o pagar un flor per cada dia
de trigana, per aviat far tres setmanes que em deixa aquests
animals a l'establa. Szel ha anat a dir-li que aix m'enquimerava
molt; i com que no responia, l'he fet citar davant el jutge de pau;
no ha negat que hagus comprat els bous, per ha dit que no hi
havia res de convingut per a la remissi, ni sobre el preu dels
dies de trigana; i com que el jutge no tenia cap ms prova,
recorre al jurament de Schmoule, que ha de prestar-lo avui a les
deu, entre les mans del vell rab David Sichel, perqu els jueus
tenen llur manera de prestar jurament.

-Ah, est b!- va fer Kobus, que acabava de posar-se el capot i
despenjava el seu feltre; -aviat seran les deu; us acompanyo a casa
de David, i desprs, immediatament, tornarem per a dinar; dinareu
amb mi, oi?

-Oh! senyor Kobus, tinc els cavalls a l'hostal del Bou Roig.

-Bah! Bah! dinareu amb mi. Katel fes-nos un bon dinar. Passo gust
de veure-us Christel.

I eixiren.

Tot caminant, Fritz es deia:

-No s extraordinari? Aquest mat, pensava en Szel, i vet aqu que
son pare em duu cireres que ella ha collit per a mi. s meravells,
meravells!

I la joia interior li resplendia a la cara; en aquestes coses hi
reconeixia el dit de Du.

Al cap d'uns quants moments, arribaren al pati de la vella
Sinagoga. El vell captaire _Francs_ era all, amb son pot de fusta
sobre els genolls; Kobus, en son xtasi, hi tir un flor, i
Christel pens que Kobus era geners i bo.

El _Francs_ aixec envers ell sos ulls plens de sorpresa; per ell
no el mirava, caminava amb la testa alta i riallera, i
abandonant-se a la felicitat de tenir al seu devora el pare de la
petita Szel: all era com una alenada del Meisenthal, entre
aquelles altes construccions ombrvoles, com una veritable
resplendor del cel. Ves, per, quines idees tan estranyes tenen els
homes; aquell vell anabaptista, dos o tres mesos abans li feia
l'efecte d'un pags honrat i res ms, i ara l'estimava, el trobava
intelligent, i amb moltes d'altres virtuts que fins aleshores no
li havia reconegut; es feia partidari d'ell i s'indignava contra
Schmoule.

Mentrestant el vell rab David, que estava dret a la finestra
oberta, esperava ja a Christel, Schmoule i l'escriv de la justcia
de pau. La vista de Kobus li va fer plaer.

-Ah! vns aqu, calavera!- exclam de lluny estant; -fa alguns dies
que no et veia.

-S, David, sc jo- digu Fritz, aturant-se a la finestra, -et
porto Christel, el meu masover, un home excellent, i del qual en
responc com de mi mateix; s incapa de sostenir coses que no
siguin...

-B, b- interromp David, -el conec de fa temps. Entreu, entreu,
els altres no poden trigar a venir: ja sn les deu.

El vell David portava son gran capot castany, de colzes lluents; un
casquet de vellut negre li cobria la part posterior de la testa
calba, i alguns cabells grisos voleiaven al seu entorn; la seva
cara beguda i groga, solcada d'innombrables arruguetes, tenia un
posat somnis, com al dia del _Kipur_.

-Que no et vesteixes?- li deman Fritz.

-No, s intil. Asseieu-vos.

S'assegueren.

La vella Sourl mir per la porta de la cuina, entreoberta, i
digu:

-Bon dia, senyor Kobus.

-Bon dia, Sourl, bon dia. Que no entreu?

-Vindr tot seguit,- va fer ella.

-No cal que et digui, David- continu Fritz, -que per mi Christel
t ra i que en respondria amb el cap.

-B! Ja ho s tot aix- digu el vell rab, -i tamb s que
Schmoule s viu, molt viu, fins i tot massa viu. Per no parlem
d'aquestes coses; he rebut la notificaci fa tres dies, he
reflexionat sobre aquest afer, i... teniu, aqu sn!

Schmoule, amb son nasss com un bec de voltor, sos cabells d'un
roig ardent, la bruseta apretada a la cintura amb una corda i la
gorra plana damunt els ulls, travessava aleshores el pati amb aire
de tant se me'n dna. Al seu darrera marxava el secretari Schwan,
amb el llarg copalta d'all ms test damunt la grossa cara
granelluda, i amb el registre sota el bra. Al cap d'un minut,
entraren a la sala. David els digu greument:

-Asseieu-vos, senyors.

Desprs an ell mateix a obrir de bell nou la porta, que Schwan
havia tancat distretament, i digu:

-Les prestacions de jurament han de ser pbliques.

Prengu de dins un tinell una grossa Bblia, amb tanques de fusta,
cantell roig i les pgines gastades pel polze. L'obr damunt la
taula i s'assegu en sa gran cadira de braos, de cuiro. Hi havia
aleshores quelcom de greu en tot ell, i de consirs. Els altres
s'esperaven. Mentre ell fullejava el llibre, Sourl entr i
romangu dreta, darrera la cadira. Els vianants, aturats vora
l'escaleta ombrvola del carrer dels Jueus, miraven amb posat de
tafaneria.

El silenci portava alguns minuts de durada i cadasc havia tingut
temps de reflexionar, quan David, aixecant el cap i posant la m
damunt del llibre, digu:

-El senyor jutge de pau Richter recapta el jurament d'Isaac
Schmoule, marxant de bestiar, sobre aquesta pregunta: Es veritat
que es va fer tracte entre Isaac Schmoule i Hans Christel, que
Schmoule aniria a pendre, dins la capvuitada, una parella de bous
que havia comprat el 22 de maig darrer, i que si no compareixia,
pagaria a Christel per cada dia de trigana un flor com a
indemnitzaci de l'alimentaci dels bous? Es aix?

-Aix mateix,- digueren Schmoule i l'anabaptista a l'ensems.

-Doncs noms cal saber si Schmoule consent en prestar jurament.

-Per aix he vingut- digu Schmoule tranquilament, -estic a punt.

-Un instant- interromp el vell rab, tot aixecant la m, -un
instant! El meu deure, abans d'acollir un acte com aquest, un dels
ms sants, de ms sagrats de la nostra religi, s de recordar-ne
la importncia a Schmoule.

Aleshores, en veu tota greu, es pos a llegir:

-No invocars el nom de l'Eternal, ton Du, endebades. No dirs
falsos testimonis!

Desprs, ms lluny, lleg encara, en el mateix to solemnial:

-Quan es tracti d'alguna cosa en la qual hi hagi dubte, referent a
un bou o un ase, o un animal petit, o un vestit o qualsevol altra
cosa, la causa de les dues parts ser portada davant el jutge, i el
jurament de l'Eternal intervindr entre les dues parts.

Schmoule, en aquell moment, volgu parlar; per, per segona vegada,
David li fu senyal que calls, i digu:

-No invocars el nom de l'Eternal, ton Du, endebades; no portars
falsos testimonis! Sn dos manaments de Du, que tot el poble
d'lsrael va sentir entre els llampecs i els trons, tremolant i
mantenint-se allunyat en el desert de Sina.

I veu's aqu o que diu l'Eternal al que violar sos Manaments:

Si no obeeixes la veu de l'Eternal, ton Du, per a tenir compte
del que avui et prescric, els cels que sn damunt la teva testa
seran d'aram, i la terra que s sota tos peus, ser de ferro.

L'Eternal et donar, en lloc de pluja, pols i cendra; l'Eternal et
colpir, a tu i a la teva posteritat, de nafres estranyes, de
nafres grans i de durada, de malalties malignes i de durada.

L'estranger pujar al damunt teu, molt alt, i tu davallars molt
baix; ell et prestar i tu no li prestars.

L'Eternal far venir al teu damunt la maledicci i la runa de
totes les coses on tu posars la m i que tu fars, fins que siguis
destrut. Tes filles i tos fills seran lliurats a l'estranger, i
tos ulls ho veuran i es consumiran tot el dia mirant envers ells, i
ta m no tindr cap fora per a lliberar-los.

La teva vida ser com a suspesa al teu davant, i tu sers esglaiat
de nit i de dia. Dirs al mat: Qui em far veure el vespre? I en
sser vespre, dirs: Qui em far veure el mat?

I totes aquestes malediccions et succeiran i et perseguiran, i
reposaran al teu damunt fins que siguis exterminat, perqu no
haurs obet la veu de l'Eternal, ton Du, per a servar sos
Manaments i les Lleis que t'ha donat!

-Aquestes sn les paraules de l'Eternal!- afeg David, aixecant el
cap.

Mir Schmoule, que romania amb els ulls clavats a la Bblia, i
semblava cavillar profundament.

-Ara, Schmoule- continu, -prestars jurament damunt aquest llibre,
davant l'Eternal que t'escolta; jurars que no hi ha hagut cosa
convinguda entre Christel i tu, ni pel que fa a l'ajornament, pel
que fa als dies de trigana, ni pel preu de l'alimentaci dels bous
durant aquests dies. Per guarda't de donar tombs en la teva nima
per autoritzar-te a jurar, si no ests segur de la veritat de ton
jurament; guarda't de dir, per exemple, dins tu mateix: Aquest
Christel m'havia fet tort, m'havia causat prdues, m'havia impedit
de guanyar en aquella circumstncia. O b: Va fer tort a mon
pare, a mos parents, i aix torno a posser all que m'hauria
escaigut naturalment. O b: Les paraules del tracte tenien doble
sentit, i a mi em plau de girar-les cap al sentit que em conv; no
eren prou clares i les puc negar. O b: Aquest Christel m'ha
exigit un preu massa alt, sos bous valien menys que el preu
establert, i aix resto dins la veritable justcia, que vol que la
cosa comprada i el seu preu siguin iguals, com els dos costats
d'una balana. O b, encara: Avui no tinc la quantitat sencera,
ms tard far reparaci del dany, o qualsevol altre pensament
d'aquesta mena.

No, tots aquests tombs no enganyen els ulls de l'Eternal; no s
segons aquest pensament i d'altres semblants, que has de jurar; no
s segons el teu esperit, que pot sser arrossegat cap al mal per
l'inters, que cal prestar jurament; no s segons el teu pensament,
s segons el meu que t'has de governar, i no pots afegir ni treure
res, per astcia o altrament, del que jo penso.

Doncs b, jo, David Sichel, tinc aquest pensament, senzill i clar:
-Schmoule, ha proms un flor a Christel per l'alimentaci dels
bous que ha comprat i per cada dia de trigana desprs de la
capvuitada? Ho ha proms? Si no ho ha proms a Christel, que posi
la m damunt el llibre de la Llei, i que digui: juro que no vaig
prometre res. Schmoule, acosta't, estn la m i jura!

Per Schmoule, aixecant els ulls, aleshores digu:

-Trenta florins no sn una quantitat per prestar un jurament com
aquest. Ja que Christel est segur que ho vaig prometre -jo, no
me'n recordo b,- ho pagar, i espero que restarem bons amics.
Ms tard, ell far que me'n refaci, perqu els bous sn realment
massa cars. En fi, el que s degut s degut, i mai Schmoule no
prestar jurament per una quantitat, ni que fos deu vegades ms
forta, llevat que n'estigui completament segur.

Aleshores David, mirant Kobus amb un esguard extraordinriament fi,
va fer:

-I obrars b, Schmoule. En el dubte, val ms deixar-ho crrer.

L'escriv havia inscrit el refs de jurament; va aixecar-se, salud
la gent acoblada, i eix amb Schmoule, el qual en el llindar, va
girar-se i va dir amb brusca entonaci:

-Anir a cercar els bous dem a les vuit, i pagar.

-B est- respongu Christel, inclinant el cap.

Quan romangueren sols, el vell rab va posar-se a somriure.

-Schmoule s viu- digu, -per els nostres vells talmudistes encara
eren ms vius que no pas ell; prou sabia jo que no aniria fins al
capdavall: vet aqu perqu no m'he vestit.

-Ah!- exclam Fritz, -Si, ja ho veig, tanmateix hi ha una cosa bona
a la vostra religi.

-Calla, epicuri- respongu David, tancant la porta i tornant a
posar la Bblia en el tinell; -sense nosaltres, tots plegats sereu
uns pagans, s per nosaltres que penseu; no heu inventat res; no
heu descobert res. Pensa una estona quantes vegades us heu dividit
i combatut de dos mil anys en, quantes de sectes i de religions
s'han format. Nosaltres seguim essent els mateixos d'en de
Moiss, nosaltres seguim essent els fills de l'Eternal, vosaltres
su els fills del temps i de l'orgull; el menor inters us fa
canviar d'opini, i a nosaltres, pobres miserables, tot l'univers
plegat no ha pogut fer-nos abandonar una sola de nostres lleis.

-Aquestes paraules mostren ben b l'orgull de la teva raa- digu
Fritz; -fins ara et creia un home modest en el seu pensar, per ara
veig que respires l'orgull, en el fons de la teva nima.

-I per qu hauria d'sser modest?- exclam David amb veu de nas.
-Si l'Eternal ens ha escollit, no s perqu valem ms que no pas
vosaltres?

-B, calla- va fer Kobus, tot rient, -aquesta vanitat m'esparvera;
seria capa enutjar-me.

-Enutja't a cor obert- digu el vell rab, -no facis compliments.

-No, ms m'estimo invitar-te a pendre caf a casa meva, cap a la
una; conversarem, riurem, i desprs ens n'anirem a tastar la
cervesa de mar; et conv aix?

-Est b- va fer David, -hi consento, el card sempre hi guanya a
fer-se amb la rosa.

Kobus anava a exclamar: -Ah, decididament, aix s massa!-, per
s'atur, i digu amb vivor:

-Sc jo la rosa!

Aleshores tots tres no van tenir ms remei que riure.

Christel i Fritz eixiren de bracet, tot dient-se:

-s viu, aquest rab David! sempre t algun vell proverbi a punt
per a divertir-vos. s un home excellent.

Tot pass com s'havia convingut; Christel i Kobus dinaren plegats.
David comparegu a les postres, a pendre caf, i desprs se
n'anaren a la cerveseria del Gran Crvol.

Fritz estava en un tarann de gaubana extraordinria, no sols
perqu anava entre son vell amic David i el pare de Szel, sin
tamb perqu traginava una botella de _steinberg_ al cap, sense
parlar del bordeus i del _kirschenwasser_. Veia les coses d'aquest
pobre mn com a travs d'un raig de sol; sa cara carnosa estava
tota empurpurada, i un jois somriure arremangava sos llavis
gruixuts. Aix s que quan aparegu sota la tela grisa que feia
rfec a la porta del Gran Crvol, hi hagu un entusiasme!

-Heu-vos-l'aqu! heu-vos-l'aqu!- cridaven de tots costats amb el
xop en l'aire: -aqu est Kobus!

I ell, tot rient, repetia:

-S, s, aqu est, ah, ah, ah!

Entrava en els bancs i feia encaixades amb tots sos vells
companyons.

Durant els vuit dies que acabaven de passar la gent es demanava per
tot arreu:

-Qu se n'ha fet? Quan el tornarem a veure?

I el vell Krantheimer es desconhortava perqu tots els seus clients
trobaven la cervesa dolenta.

Finalment s'assegu, entre el gaudi universal, va fer seure
Christel a la seva dreta. David an a mirar Frederic Schoultz, el
gros Han, Speck i cinc o sis ms que feien una partida de _rams_ a
dos kreutzers la fitxa.

Es posaren a beure aquella famosa cervesa de mar que us puja al
nas com el xampany.

Al davant, a la cerveseria de les Dues Claus, els hssars de
Frederic-Wilhelm bevien cervesa amb gerros; els taps s'engegaven
com a trets de pistola; hom se saludava de l'un costat del carrer a
l'altre perqu els paisans d'Huneburg sempre estan b amb els
militars, sense mesclar-s'hi, per, ni rebre'ls en llurs famlies,
cosa sempre perillosa.

A cada instant deia Christel:

-Ja s hora que me'n vagi, senyor Kobus; dispenseu-me; ja fa dues o
tres hores que hauria d'sser a la masia.

-Bah!- exclamava Fritz, tot posant-li la m a l'espatlla -un dia s
un dia, Christel; de tant en tant cal alegrar-se i eixorivir-se
l'esperit. Vaja, un altre xop.

I el vell anabaptista, un mica embriagat, es tornava a asseure, tot
pensant: -Ser el sis! Mentre no em trabuqui pel cam!

Desprs deia:

-Per, senyor Kobus: qu pensar la meva dona si torno a casa mig
embriagat? No m'hi ha vist mai, em penso.

-Bah! bah! l'aire corrent tot s'ho emporta, Christel; i desprs, no
us caldr sin dir: -El senyor Kobus ho ha volgut, i Szel us
defensar.

-Aix s veritat- exclam aleshores Christel, tot rient, -s
veritat: tot el que diu i fa el senyor Kobus est ben fet! Vaja, un
altre xop!

I el xop arribava, i es buidava i la serventa en duia un altre, i
aix successivament.

Doncs, b, en sonar les tres a l'esglsia de Sant Silvestre, i
sense que ning penss en res, una colla de minyons tomb la
cantonada de l'hostal del Cigne, tot corrent cap a la porta de
Landau; desprs comparegueren alguns soldats, portant un de sos
companys sobre un baiard; desprs altres infants en muni; hi havia
un rodolament de passes al paviment, que se sentia de lluny.

Tothom es decantava a les finestres i eixia de les cases per a
veure. Els soldats pujaven pel carrer de la Forja, de la banda de
l'Hospital, i havien de passar davant la cerveseria del Gran
Crvol.

Tot seguit les partides foren abandonades; la gent s'enfil als
bancs; Han, Schoultz, David, Kobus, les serventes, Krantheimer, en
fi, tots els assistents. D'altres, contents, venien de la sala, i
la gent es deia en veu baixa; -s un duel! s un duel!

Mentrestant el baiard s'acostava lentament; dos homes el portaven;
era un baiard per a treure els fems de les estables de la Caserna
de Cavalleria; el soldat hi anava ajagut, amb les cames penjant
entre els braos de l'atuell; sa cara es decantava sobre el gec
enrotllat, i era d'all ms esblaimada; tenia els ulls closos, els
llavis entreoberts i el davant de la camisa ple de sang. Darrera
venien els testimonis. Un vell hssar de celles groguenques i
grossos bigotis rogencs que feien una rbrica damunt ses galtes
colrades, duia el sabre del ferit sota el bra, el talabard tirat a
l'espatlla, i semblava tot tranquil. L'altre, ms jove i ben ros,
estava com atut, i portava el xac; desprs venien dos
suboficials, girant-se a cada pas, indignats de veure tanta gent.

Alguns hssars, davant la cerveseria de les Dues Claus, cridaven al
vell que portava el sabre: -Rappel! Ep! Rappel!;- era, sens dubte,
llur mestre d'armes; per ell no respongu i ni tan sols bellug el
cap.

Quan passaven els dos darrers, Frederic Schoultz, en sa qualitat de
vell sergent de la _landwehr_, crid de dalt de la cadira estant:

-Ei! companys...companys!

Un d'ells s'atur.

-Qu passa, company?

-Aix ha estat un cop de sabre en honor de la senyoreta Grdel, la
cuinera del Bou Roig.

-Ah!

-S! Un cop de punta a fons i sense parada; ja era massa tard.

-I on ha tocat?

-Una mica a sota del test dret.

Schoultz allarg el llavi; semblava tot altvol de rebre una
resposta. La gent escoltava, decantada al voltant d'ells.

-s un mal cop- digu; -n'he vistos a la campanya de Frana.

Per l'hssar, veient que sos companyons entraven al carrer de
l'Hospital, al la m contra l'orella, i digu:

-Permeteu-me!

I va juntar-se a la seva colla; i Schoultz, passejant una mirada
satisfet per l'assistncia, torn a asseure's tot dient:

-Quan un home s soldat, cal treure's el sabre; no passa com en el
paisanatge on la gent es malmena a cops de punys.

Tenia el posat de dir: -Veu's aqu el que jo he fet cent vegades!

Per d'altres, en gran nombre, gent raonable i pacfica, murmuraven
entre ells:

-s possible que els homes es matin per una cuinera? s una cosa
antinatural. Aquesta Grdel mereixeria d'sser bandejada de la
vila, per les passions funestes que excita entre els hssars.

Fritz no deia paraula, semblava consirs, i sos ulls brillaven amb
un esclat especial. Per havent-se posat a dir, a son torn, el vell
David: -Veu's aqu com ssers creats per Du es maten per coses de
no-res!- va irar-se, de cop i volta, d'una manera estranya.

-De qu en dius coses de res, David?- exclam en veu ressonant.
-No ha inspirat l'amor en tota poca i en tot indret les ms
belles passions i els pensaments ms alts? No s el mateix al de
l'Eternal, el principi de la vida, de l'entusiasme, del coratge i
del sacrifici? T'escau fora de profanar d'aquesta manera la veu de
la nostra felicitat i de la glria del gnere hum! Lleva-li l'amor
a l'home: qu li resta? l'egoisme, l'avarica, l'embriaguesa, el
tedi i els instints ms miserables; quina gran cosa far, quina
cosa gentil dir? Res; no pensar sin en sadollar-se el ventre!

Tots els assistents s'havien girat, espalmats de son engrescament;
Han el mirava amb sos ullassos per damunt l'espatlla de Schoultz,
el qual es torava el coll per a veure si era ben b Kobus qui
parlava, perqu no podia donar crdit a les seves orelles.

Per Fritz no parava cap esment en aquestes coses.

-Vejam, David- reprengu, animant-se cada vegada ms; -quan el gran
Homer, el poeta dels poetes, ens mostra els herois de la Grcia que
se'n van a cents en llurs nauetes per a recaptar una dona gentil
que ha fugit de llur terra, travessen les mars i s'exterminen per
espai de deu anys amb els de l'Asia per a tornar-la a haver, et
penses que ell ho hagi inventat, aix? Et penses que no era
veritat el que deia? I si s el ms gran dels poetes, no l's
perqu ha celebrat la cosa ms gran i ms sublim que hi hagi sota
el cel: l'amor? I si el cant de vostre rei Salom s anomenat el
Cntic dels Cntics, no s tamb perqu canta l'amor, cosa ms
noble, ms gran, ms pregona que totes les altres en el cor de
l'home? Quan diu en el Cntic dels Cntics: Ma ben amada, ets
bella com la volta dels estels, agradable com Jerusalem, temible
com els exrcits que avancen amb les banderes desplegades, no vol
dir que no hi ha cosa ms bella, ms invencible i ms suau que
l'amor? I tots els vostres Profetes no han dit la mateixa cosa? I
d'en de Crist, l'amor no ha convertit als pobles brbars? no s
amb una senzilla cinta rosa que, d'una mena de salvatge, en feia un
cavaller?

Si en nostres dies les coses no sn tan grans ni tan belles ni tan
nobles com en altre temps, no s perqu els homes ja no coneixen
l'amor veritable i es casen pel diner? Doncs b, jo, David, ho
sents? dic i sostinc que l'amor veritable, l'amor pur, s la nica
cosa que trasmudi el cor de l'home, que l'enlairi i sigui
mereixedora que hom dongui la vida per ella. Trobo que aquests
homes han fet b de batre's, ja que cap d'ells no podia renunciar a
la seva amor, sense reconixer-se'n indigne.

-Ei!- exclam Han a l'altra taula -com pots parlar-ne tu d'aix?
Mai no has estat enamorat; enraones aquestes coses com un orb que
enraons de colors.

Fritz, davant aquest apstrof, romangu tot empallegat. Mir a Han
amb els ulls entelats, amb el posat de voler-li respondre, i
barbotej algunes paraules confoses, tot engolint el xop.

Aleshores, molts es posaren a riure. Tot seguit Kobus, alant la
grossa testa, els cabells de la qual s'embarbesclaven com si
haguessin estat vivents, exclam amb un aire particular:

-Es cert, mai no he estat enamorat! Per si hagus tingut la
felicitat d'estar-ne m'hauria fet matar, abans que renunciar a la
meva estimada, o b hauria exterminat l'altre.

-Oh! oh!- va fer Han, amb accent una mica burleta, tot copejant
les cartes. -O, Kobus! no hauries estat tan ferotge.

-Que no hauria estat tan ferotge!- digu amb les dues mans badades.
-Som dos amics de tota la vida, veritat, Han? Doncs b; si ests
enamorat i em sembls que tu cobegessis, ni que fos amb el
pensament, la que jo havia escollit... t'escanyaria.

Tot dient aix, tenia els ulls vermells, no feia posat de faccia;
tampoc els altres no reien.

-I voldria- afeg, tot aixecant el dit, -que tota la vila i la
rodalia tinguessin un gran respecte per la meva estimada, baldament
no fos de la meva categoria, del meu estament i de la meva fortuna:
el ms petit blasme sobre ella comportaria una terrible batalla.

-Si s aix- digue Han, -Du faci que no t'enamoris mai, perqu no
tots els hssars de Frederic-Wilhelm sn morts, i ms d'un correria
el perill de morir si la teva estimada era bonica.

Les celles de Fritz s'extremiren.

-s possible- digu asseient-se de bell nou, perqu s'havia
aixecat. -N'estaria orgulls i em gloriejaria, de batre'm per una
causa tan alta! No tinc ra, Christel?

-Del tot, senyor Kobus- digu l'anabaptista, una mica embriagat;
-la nostra religi s una religi de pau, per temps era temps,
quan jo estava enamorat d'Orchel, s -Du m'ho perdoni!- hauria
estat capa de batre'm a cops de fal per haver-la. Grcies al cel,
no ha calgut escampar sang. M'estimo ms no haver-me de fer cap
retret.

Fritz, veient que tothom l'observava, comprengu la imprudncia que
acababa de cometre. El vell rab David, sobretot, no li treia l'ull
de sobre i semblava voler llegir en el fons de la seva nima. Al
guns moments desprs, havent exclamat per vintena vegada. -Per
senyor Kobus es fa tard, m'esperen; Orchel i Szel deuen estar
inquietes,- Fritz va respondre-li, a la fi:

-S, ara ja s hora; us acompanyar fins al carruatge.

Era una excusa que li esqueia per a retirar-se. L'anabaptista
s'aixec, tot dient:

-Oh! Si us estimeu ms romandre ja trobar el cam de l'hostal, tot
sol.

-No, us acompanyo.

Eixiren del banc i sortiren a la plaa. El vell David se n'an
gaireb al seu darrera. Fritz, havent encaminat Christel, torn a
casa seva prudentment. Aquell dia, en el moment de colgar-se,
Sourl, veient que el vell rab murmurava paraules confoses, va
trobar-ho estrany.

-Qu tens, David?- va preguntar-li. -Veig que parles baixet d'en
del sopar; qu penses?

-B, b- va fer, tot estirant el cobrellit damunt la seva barbeta,
-penso en aquestes paraules proftiques: He estat gels per causa
d'Eva, amb gran gelosia! I en aquestes: En aquells temps passaran
coses extraordinries, coses noves i sortoses.

-Tant de bo que sigui pensant en nosaltres que hagi dit aix- va
replicar Sourl.

-Amn!- va fer el vell rab; -tot arriba a punt per qui sap
esperar. Dormim en pau.



XIV

Kobus hauria hagut de penedir-se a l'endem de sos parlaments
inconsiderats de la cerveseria del Gran Cervol; hauria hagut
d'estar-ne afligit, fins i tot desolat; perqu pocs dies abans,
havent reparat que el vi li desfermava la llengua, i que traa els
pensaments secrets de la seva nima, s'havia dit: La vinya s un
tany de Gomorra; sos rams sn plens de fel, ses llavors sn
amargues. No beurs ms el suc del parral!

Aix s el que ell s'havia dit; per el cor de l'home est a la m
de l'Eternal; Ell en fa el que vol; el gira a Tramuntana, el gira a
Migjorn. Per aix Fritz, en despertar-se, ni tan solament pens en
all que li havia succet a la cerveseria.

El primer pensament fou que Szel era de figura agradvola; es pos
a contemplar-la, en son interior, creient sentir-li la veu i
veure'n el somriure. Es record de la pobra criatura de Wildland, i
va aplaudir-se d'haver-la socorreguda, per la seva semblana amb la
filla de l'anabaptista; es record tamb del cant de Szel entre
les espigoleres i els segadors i d'aquella veu amorosa que muntava
com un sospir entre la nit, i semblava d'un ngel del cel.

Tot el que s'hayia esdevingut d'en del primer dia de la primavera
li torn a la memria com un somni. Torn a veure Szel apareixent
entre sos amics Han, Schoultz, David i Isef, tmida i modesta,
amb els ulls acalats, per a agenar la darrera hora del fest; va
tornar a veure-la a la masia, amb sa faldilleta de llana blava,
rentant el blancatge de la famlia, i, ms tard, asseguda prop
d'ell, d'all ms temorenca i tremolosa, mentre ell cantava i el
clavec acompanyava amb un to nasal la bella tonada:

_Roseta,
cos lleuger,
dna'm el teu cor o, si no, em morir!_

I pensant en aquestes coses amb enterniment son desig ms gran era
de tornar a veure Szel.

-Anir a Meisenthal- es deia. -S, me n'anir desprs del
desdejuni: cal absolutament que la torni a veure!

Aix es complien les paraules del rab David a la seva muller: -En
aquells dies succeiran coses extraordinries!

Aquelles paraules es referien a la trasmudana de Kobus, i
mostraven tamb la gran subtilesa del vell rab.

Tot posant-se els mitjons, torn al mag de Fritz una idea:
Christel li havia dit el dia abans que Szel aniria a la festa de
Bischem, a ajudar la seva via a fer la coca. Aleshores obr uns
ulls com unes taronges, i es digu al cap d'un instant:

-Szel ja se'n deu haver anat a la festa de Bischem, que s'escau el
dia de Sant Pere, s dem diumenge.

Aix va posar-lo tot consirs.

Katel li vingu a servir el desdejuni i Kobus menj amb gana
bastant desperta, i, tot seguit, posant-se el feltre esbarjs, eix
a donar un tomb per la plaa, on solien passejar-se el gros Han, i
Schoultz, entre les nou i les deu. Per no hi eren, i Fritz se'n va
sentir contrariat, perqu havia resolt d'emportar-se'ls l'endem a
la festa de Bischem.

-Si hi ans tot sol- pensava, -desprs del que vaig dir ahir a la
cerveseria, podrien tmer's d'alguna cosa; la gent s tan
maliciosa, i sobretot les velles comares que s'encaparren tant
d'all que no els pertoca! Cal que m'emporti dos o tres camarades;
aleshores ser una eixida de divertiment, per a menjar pastell de
vedella i beure vinet blanc: una senzilla distracci davant la
monotonia del viure.

Puj doncs a les fortificacions, i don un tomb a la vila, per a
veure qu s'havien fet Han i Schoultz; no els vei pels carrers, i
va suposar que devien haver-se'n anat a fora, a fer una partida de
bitlles a la Canastrella Florida, a casa del vell Baumgarten, a la
vora del Losser.

Amb aquest pensament, Fritz avan fins a les immediacions de la
porta de Hildebrandt, i, mirant al costat de la taverna, que es
troba a mig abast del can d'Huneburg, cregu reparar, tanmateix,
gent darrera els grans salzes.

Aleshores, tot jois, davall del tals, pass sota la porta, i es
pos en cam, tot seguint el sender del riu. Al cap d'un quart,
sentia ja les grans riallades de Han, i la veu forta de Schoultz
que cridava: -Dos! no tinc sort!...

I decantant-se damunt el fullam, descobr davant la caseta -la gran
teulada de la qual davallava sobre el verger fins a dos o tres peus
de terra, mentre que la faana blanca era tapissada d'un cep
magnfic;- descobr, doncs, sos dos companyons en mnegues de
camisa, llanats els vestits damunt les tanques de rama; i dos ms,
el secretari de la Casa de la Vila, Hitzig, la perruca posada
damunt el seu bast plantat a terra, i el professor Speck; tots
quatre abatent bitlles a l'extrem de l'encanyissat de vmet que hi
havia al llarg de la teulada.

El gros Han estava slidament establert, amb la bola sota el nas,
la cara empurpurada, els ulls a flor de testa, els llavis apretats
i sos tres pls redreats damunt la nuca com tres branquillons;
apuntava! Schoultz i el vell secretari miraven, mig acotats,
baixant l'espatlla i gronxant-se, amb les mans creuades sobre
l'esquena; el petit Spel Baumgarten, ms lluny, a l'altre cap,
redreava les bitlles.

Finalment Han, desprs d'haver-ho ben calculat, deix caure son
bras en semicercle, i la bola s'engeg, tot descrivint una corba
imponent.

Tot seguit son una gran cridria de -Cinc!- i Schoultz s'ajup per
a arreplegar una bola, mentre el secretari agafava a Han pel bra
i li parlava, aixecant el dit amb un gest precipitat, sens dubte
per a demostrar-li un mancament que havia coms. Per Han no
l'escoltava i mirava cap a les bitlles; desprs an a asseure's, de
bell nou, a l'extrem del banc, sota l'encanyissat transparent, i
ompl son vas amb tota gravetat.

Aquesta petita escena camperola alegr a Fritz.

-Estan joiosos- pens, -est b; els plantejar la cosa amb
sagacitat i tot anir llat.

Va avanar, doncs.

Frederic Schoultz, magre, descarnat, desprs d'haver gronxat ben b
la seva bola, acabava de llanar-la; la bola rodolava com una
llebre que s'engega entre el matollar, i Schoultz, amb els braos
en l'aire exclamava: -La bitlla major! la bitlla major!- quan
Fritz, aturat darrera ell, va fer una riallada, tot dient:

-Ah, bella jugada! vina, que et posar una corona al cap!

Tots els altres, aleshores, exclamaren:

-Kobus! molt b... molt b... al capdavall se't veu per aqu!

-Kobus- digu Han: -entrars a la partida; ens hem fet fer un bon
freginat, i, diastre, cal que tu paguis.

-Ah!- digu Fritz, tot rient -no demano altra cosa; no sc de
primera, per s igual, far per manera de guanyar-vos, tanmateix.

-B- exclam Schoultz -la partida estava comenada; en tinc quinze
i te'ls dono. Et conv!

-Endavant- digu Kobus, llevant-se el capot i agafant una bola;
-tinc tafaneria de saber si no me n'he desavesat d'en de l'altra
anyada.

-Baumgarten!- cridava el professor Speck, -Baumgarten!

L'hostaler va comparixer.

-Porteu un vas per al senyor Kobus i una altra botella. Va fent-se
el freginat?

-S, senyor Speck.

-El fareu ms atapet, perqu n'hi ha un de ms.

Baumgarten, amb l'esquena encorbada com una fura, torn a la casa
amb passets vius; i al mateix instant Fritz llanava la bola amb
tanta de fora que va caure com una bomba a l'altra banda del joc,
dins el verger de la Posta de cavalls.

Ja us podeu pensar la platxria dels altres; es gronxaven damunt
els bancs, amb les cames en l'aire, i reien en tanta de manera, que
Han hagu de descordar-se uns quants botons de les calces per a no
ofegar-se.

Al capdavall, arrib el freginat, un freginat magnfic de gobiets
cruixidors i rutilants d'un greix semblant la rosada matinal damunt
l'herba, i que escampaven una olor deliciosa.

Fritz havia perdut la partida; Han tustant-li l'espatlla, digu,
tot jois:

-En saps la prima, Kobus, en saps la prima! Noms cal que una altra
vegada vagis amb compte a no enfonsar el cel, per la banda de
Landau.

S'assegueren, aleshores, en mnegues de camisa, al volt de la
tauleta rovellada. Es posaren a la tasca. Tot rient, cadasc
s'acuitava de pendre una bella part de freginat; les forquilles
d'estany anaven i venien com la llanadora d'un teixidor; les
barres galopaven, l'ombra de les fulles de l'encanyissat tremolava
damunt les cares animades, damunt la plata florejada, sobre els
vasos cairats i sobre l'alta botella groga, on crepitava el vi
blanc del pas.

Vora la taula, damunt sa cua en forma de plomall, estava assegut
Melac, un gos llop pertanyent a la Canastrella Florida, blanc com
la neu, amb el nas dret com una castanya cremada, l'orella dreta i
els ulls resplendents, Ara l'un, ara l'altre li tiraven un mos de
pa o una cua de peix que ell atrapava al vol.

Era joliu espectacle.

-En bona fe- digu Fritz, -estic content d'haver vingut aquest
mat; m'ensopia, no sabia qu fer; l'anar sempre a la cerveseria s
terriblement monton.

-Ei!- exclam Han, -Si trobes la cerveseria montona, tu, no s
que hi tinguis culpa, perqu, grcies a Du, pots gloriar-te de
criar-t'hi bona sang; et vas riure bellament dels que hi eren,
ahir, amb les teves cites del Cntic dels Cntics. Ah, ah, ah!

-Ara- afeg Schoultz, tot alant la forquilla, -coneixem aquest
home seris; quan est seris, cal riure, i quan riu, malfiar-se.

Fritz es pos a riure de tot cor.

-Ah! ben descobert el truc- va fer; -jo que em creia...

-Kobus- interromp Han: -et coneixem de qui-sap-lo temps; no s a
nosaltres que ens portars a vendre. Per, tornant al que deies
suara, s desgraciadament veritat que aquesta vida de cerveseria
pot jugar-nos una mala partida. Si hom veu tants d'homes grassos
abans d'arribar a vells, gent asmtica, inflada i panteixant,
gotosos, pedrencs, hidrpics a cents, aix ve de la cervesa de
Francfort, d'Estrasburg, de Munic, o de qualsevol altra banda;
perqu la cervesa porta massa aigua, fa el pador mandrs, i quan
el pador s mandrs, tots els membres se'n contaminen.

-s una gran veritat, senyor Han- digu aleshores el professor
Speck; -val ms beure dues botelles de bon vi, que un sol xop de
cervesa; no tenen tanta d'aigua, i, per aix no favoreixen tant el
mal de pedra; l'aigua diposita arenes a la bufeta, tothom ho sap;
i, d'altra banda, el greix ve igualment de l'aigua. L'home que no
beu sin vi t, doncs, la sort de restar magre una pila de temps, i
la magror no s tan difcil de portar com l'obesitat.

-Certament, senyor Speck, certament- respongu Han; -quan volen
engreixar el bestiar li fan beure aigua amb seg; si li fessin
beure vi no s'engreixaria mai. Per, a ms d'aix, el que cal a
l'home, s moviment; el moviment mant les nostres articulacions en
bon estat, de manera que hom no s'assembli a aqueixes carretes que
grinyolen cada vegada que les rodes donen el tomb, cosa molt
desplaent. Els nostres vells, dotats d'una gran previsi, tenien
per a evitar aquest inconvenient el joc de bitlles, els pals de
cucanya, les corregudes de sacs, les partides de patins i de
relliscades, sense comptar la dansa, les caceres i les pesqueres;
ara, els jocs de carta de totes menes han passat al davant; vet
aqu perqu l'espcie degenera.

-S, s deplorable- exclam Fritz, tot buidant el seu vas,
-deplorable! Em recordo que, a la meva infantesa, tots els bons
burgesos anaven a les festes dels poblets, amb llurs dones i llurs
infants; ara un hom s'arrauleix a casa seva, i s un gran
esdeveniment el sortir de la vila. A les festes de poblet, un hom
cantava, dansava, tirava a la rodella, canviava d'aires; aix s
com els nostres vells vivien cent anys; tenien les orelles roges i
no coneixien les xacres de la vellesa. Quina llstima que totes
aquestes festes hagin estat abandonades!

-Ah, aix- exclam Han, molt ben assabentat dels vells costums,
-aix, Kobus, ve de l'extensi de les vies de comunicaci. Abans,
quan els camins eren clars, quan no existien camins venals, hom no
veia circular tants de viatjants per a oferir a cada poble els uns
pebre i canyella, els altres estrijols i raspalls, els altres robes
de totes menes. No teneu a la vostra porta l'adroguer, el
quincallaire, el comerciant de teles. En cada famlia esperaven una
festa senyalada per a fer els provements de la casa. Aix les
festes eren ms riques i ms belles; els marxants, tenint la venda
assegurada, arribaven de molt lluny. Era el bon temps de les fires
de Francfort, de Leipzig, d'Hamburg, a Alemanya; de Lieja i de
Gand, a Flandes; de Beaucaire, a Frana. Avui la fira s perptua,
i fins en els poblets ms menuts, hom troba de tot el que pugui
pagar. Cada cosa t el seu bon caire i el seu mal caire; podem
enyorar les corregudes de sacs i el tir del molt, sense condemnar
els progressos naturals del comer.

-Tot aix no vol dir que no siguem uns rucs d'aclofar-nos al mateix
indret- replic Fritz, -quan podrem divertir-nos, beure bon vi,
dansar, riure i xalar-nos de tota manera. Si calgus anar a
Beaucaire o a Flandes, hom podria trobar que s una mica lluny;
per tenint ben a la vora d'un hom festes agradvoles, i ben
amarades dels vells costums, em sembla que fra encertat d'anar-hi.

-On s aix?- exclam Han.

-Ves, a Hartzwiller, a Rorbarch, a Klingenthal. I, veieu, sense
moure'ns gaire, em recordo que mon pare em portava cada any a la
festa de Bischem, i que all hi servien pastells deliciosos...
deliciosos!

Es besava el cap dels dits; Han el mirava com a meravellat.

-I que s'hi menjava uns crancs de la gruixria del puny- prossegu,
-crancs fora millors que no pas els del Losser, i s'hi bevia un
vinet blanc molt... molt passador; no era un _johannisberg_ ni un
_steinberg_, sens dubte, per tanmateix, us alegrava el cor!

-Ah!- exclam Han: -per qu no ens ho has dit fa temps? Hi haurem
anat. Diastre, tens ra, tota la ra.

-Qu voleu fer-hi? No hi havia pensat.

-I quan s aquesta festa?- deman Schoultz.

-Calla, calla, s el dia de Sant Pere.

-Per si s dem!- va exclamar Han.

-Ves, em sembla que s- digu Fritz. -Quina casualitat! Vejam:
esteu decidits a anar a Bischem?

-No cal dir-ho! no cal dir-ho!- exclamaren Han i Schoultz.

-I aquests senyors?

Speck i Hitzig s'excusaren per les seves ocupacions.

-Doncs b, hi anirem nosaltres tres- va dir Fritz, aixecant-se.
-S; sempre he servat la millor recordana dels crancs, del pastell
i del vinet blanc de Bischem.

-Ens cal un carruatge- fu observar Han.

-Est b, est b- respongu Kobus, tot pagant el compte, -jo
m'encarrego de tot.

Al cap d'alguns instants, aquella bona gent vividora feien via cap
a Huneburg, i hom podia sentir-los a mitja llegua de distncia com
celebraven els pastells de poblet, els _kougelhof_ i _kchlen_, que
ells deien que els recordaven el vell temps de llur infantesa. L'un
parlava de sa tia, l'altre de l'via; hom hauria dit que havien de
tornar-les a veure i fer-les ressuscitar, tot bevent el vinet de la
festa de Bischem.

Aixi s com l'amic Flritz va tenir la satisfacci de poder anar a
l'encontre de Szel, sense posar en gurdia a ning.



XV

Podeu figurar-vos si n'estava de content, Kobus. Idees de
magnificncia i de grandesa es debatien aleshores en son cap; volia
veure Szel, i mostrar-se-li amb una esplendor inavesada; volia, en
certa manera, enlluernar-la; no trobava cap cosa prou bella per a
colpir-la d'admiraci.

Per a les avinenteses ordinries, hauria llogat el carruatge i
l'egua arrossinada d'un Hans Nickel per a fer el viatge; per,
aleshores, aix li sembl indigne de Kobus. Immediatament desprs
del dinar, prengu el seu bast de darrera la porta i se n'an a la
Posta de cavalls, en el cam de Kaiserslautern, a casa de mestre
Johann Fanen, que tenia deu cadires de posta sota els seus coberts,
i vuitanta cavalls a les seves estables.

Fanen era un home de seixanta anys, propietari de les grans prades
que s'allarguen a la vora del Losser, un home ric i no obstant
senzill en els seus costums; gros, baix, vestit d'una samarreta de
drap, cofat amb un llarg capell de crin, amb la barba larga de vuit
dies, tota grisenca, i les galtes rodones i grogues, solcades de
grosses arrugues que feien cercles.

Aix va trobar-lo Fritz, tot estrijolant els cavalls al pati de la
Posta.

Fanen, coneixent-lo de lluny, an a son encontre fins a la
portalada i llevant-se el capell, el salud dient:

-Oh! bon dia, senyor Kobus; qu em proporciona el goig i la honor
de la vostra visita?

-Senyor Fanen- respongu Fritz, tot somrient: -he resolt de fer una
excursi de plaer a la festa de Bischem, amb mos amics Han i
Schoultz. Tots els carruatges de la vila sn pels camins, perqu s
l'hora del fenc; no hi ha manera de trobar un faeton. En nom de
Du, m'he dit, anem a veure al senyor Fanen, i prenguem un
carruatge de posta; vint o trenta florins no acaben la vida d'un
home, i quan un hom vol divertir-se ha de fer les coses en gran.
Aquest s el meu tarann.

El mestre de postes trob aquest raonament molt just.

-Senyor Kobus- digu, -feu b, i us ho aprovo; quan jo era jove em
plaa que em traginessin desembarassadament i amb comoditat; ara s
vell, per encara s del mateix parer: el parer s bo quan hi ha
manera de sostenir-lo, com us passa a vs i a mi.

Condu a Fritz sota el seu cobert. All hi havia caleses segons la
nova moda de Pars, lleugeres com a plomes, adornades d'escuts i
tan belles, tan gracioses que hom hauria pogut posar-les en un
sal, com a mobles assenyalats per llur elegncia.

Kobus les trobava boniques; per, a desgrat d'aix un gust natural
per la sumptuositat abundosa li fu triar una gran berlina atapeda
interiorment de seda, una mica feixuga, s veritat, per que Fanen
li va dir que era el carruatge de les personalitats distingides.

L'escoll, doncs, i aleshores el mestre de postes l'introdu dins
les seves estables esbarjoses.

Sota d'un sostre emblanquinat, d'una llargada de cent vint passes i
una amplada de seixanta, i sostingut per dotze pilars de cor
d'alzina, hi estaven, afilerats en dos rengles, i separats l'un de
l'altre, seixanta cavalls, grisos, negres, bruns, clapats, de gropa
rodona i lluent, de cua anusada fent una onda, de sofraja slida,
de testa enlairada; els uns renillant i tustant amb la pota, els
altres estirant el farratge de la menjadora, els altres mig
tombant-se per a veure. La llum, arribant del fons, per dues
finestres enlairades, illuminava l'estable amb llargs rossegalls
d'or. Les grans ombres dels pilars s'allargaven sobre l'enllosat,
net com un paviment, sonor com la pedra. El conjunt tenia quelcom
de verament bell i dhuc de gran. Els establers vigilaven i
raspallaven; un postill, amb un gequet blau brodat d'argent, i el
capell de tela encerada damunt el clatell, condu un cavall cap a
la porta; anava a fer, sens dubte, un viatge d'estafeta.

Fanen i Fritz passaren lentament darrera els cavalls.

-Us en calen dos- digu el mestre de postes. -trieu.

Kobus, desprs d'haver fet la seva inspecci, tri dos vigorosos
rossins grisos clapats, que devien anar com el vent. Desprs va
entrar al despatx, seguit del senyor Fanen; i traient-se de la
butxaca una llarga bossa de seda verda amb borles d'or sald tot
seguit el compte, dient que volia tenir el carruatge a la seva
porta, l'endem, cap a les nou, i demanant com a postill el vell
Zimmer, que en altre temps havia portat l'emperador Napoleon I.

Un cop aix va sser fet, ot i convingut, Fanen va acompanyar-lo
fins a fora del pati. S'estrenyeren la m, i Fritz, satisfet,
reprengu el cam de la vila.

Tot caminant, es figurava la sorpresa de Szel, del vell Christel i
de tot Bischem, quan els veurien arribar fent petar el fuet i
sonant el corn. Aix li produ una mena d'enterniment estrany,
sobretot pensant en l'admiraci de la petita Szel.

El temps s'escolava de pressa. Mentre s'atansava aix a Huneburg,
tot somnis, el vell rab David, revestit de son vell capot de
color de tabac, i Sourl, cofada amb sa magnfica cfia de tul amb
llargues cintes grogues, atraieren sos esguards pel sender que
voreja els jardins, al peu dels glacis. Tenien el costum de donar
un tomb fora vila tots els dies de _sbbat_; es passejaven de
bracet, com a joves enamorats, i cada vegada David deia a la seva
dona:

-Sourl, quan veig aquesta verdor, els blats que es gronxen i el
riu que llisca a pleret, aix em rejoveneix; em sembla encara que
et trec a passejar, fa vint anys, i alabo al Senyor donant-li
grcies.

Aleshores la bona vella es sentia tota benaurada, perqu David
parlava sincerament i sense falagueria.

El rab tamb havia vist a Fritz per damunt la tanca de rama. I
quan va sser a l'entrada dels camins coberts, li va cridar:

-Kobus!... Kobus!... vina!

Per Fritz, tement que el vell rab no volgus burlar-se de son
discurs a la cerveseria del Gran Crvol, prossegu el seu cam, tot
baixant el cap.

-Una altra vegada, David, una altra vegada- digu. -Porto pressa.

I el rab, somrient amb sornagueria dins la seva barbeta, va
pensar:

-Pots ben escapar-te; tanmateix, ja et tornar a trobar.

Finalment Kobus torn a casa seva per all a les quatre. Encara que
les finestres estessin obertes, feia molta de calor, i va
desempallegar-se del capot, no sense una veritable felicitat.

-Ara, anem a triar els vestits i el blancatge- es deia tot jois,
estirant les claus del secreter. -Cal que Szel en resti
meravellada, cal que jo faci oblidar la ms galant jovenalla de
Bischem, i que ella em porti al mag. Du del cel, vina en mon
ajut, perqu jo enlluerni tot el mn!

Obr els tres grans armaris que davallaven del sostre fins el
paviment. La senyora Kobus, mare de Fritz, i la seva via
Nicklausse havien tingut l'amor del blancatge, com el pare i l'avi
havien tingut l'amor del bon vi. Hom pot figurar-se tenint-ne
compte, quina quantitat d'estovalles adamascades, de tovallons de
filet vermell, de mocadors, de camises i de peces de tela hi havia
amuntegades all dins: era increble. La vella Katel passava la
meitat del temps plegant i desplegant tot all per a renovar
l'aire, esquitxant-ho de reseda, d'espgol i de mil altres olors
per allunyar-ne les arnes. Fins i tot hi havia a la part de dalt,
penjats pel bec, dos martins pescaires de ploma verda i daurada,
dissecats: aquests ocells tenen la reputaci d'apartar els
insectes.

Un dels armaris era ple de velles despulles, de tricornis amb
cocarda, de perruques, vestits de pelux amb botons d'argent grans
com a platerets, bastons que tenien per mnec boles d'or i de vori,
capsetes de plvors amb llurs grossos pinzells de cigne; all era
del temps de l'avi Nicklausse; res n'havia estat canviat; aquella
bona gent haurien pogut tornar i vestir-se de bell nou a la moda
del darrer segle, sense haver reparat la llargada de llur son.

En l'altre compartiment hi havia els vestits de Fritz. Cada any es
feia pendre mesures d'un vestit complet, pel sastre Hrcul
Schneider, de Landau; no se'ls posava mai aquests vestits, per li
era una satisfacci, de dir-se: -Aniria a la moda com el gros Han,
si volia: sortosament prefereixo mon vell capot; cadasc per all
on l'enfila.

Fritz es pos, doncs, a contemplar tot all amb un gran
embadaliment. Li vingu la idea que Szel podria tenir l'amor del
vell blancatge com la seva mare i la seva via; que en aquest cas
augmentaria els tresors de la casa, que tindria el manyoc de claus,
i que s'extasiaria al mat i al vespre davant aquells armaris.

Aquesta idea va enternir-lo; i desitj que les coses anessin per
aquest carrerany, perqu l'amor del bon vi i del blancatge fa
felices les parelles.

Per, de moment, es tractava de trobar la ms bella camisa, el ms
bell mocador, el ms bell parell de mitjons i el ms bell vestit.
Aqu estava la dificultat.

Desprs d'haver mirat qui-sap-lo temps, Kobus, molt empantanegat,
va cridar: -Katel! Katel!

La vella serventa, que feia mitja a la cuina, obr una porta.

-Entra, Katel- li digu Fritz, -tinc un gran encaparrament: Han i
Schoultz volen de totes passades que vagi amb ells a la festa de
Bischem; tant m'ho han pregat, que he acabat per acceptar. Per a
aquella festa hi van prussians a cents, jutges, oficials, una pila
de gent d'upa, ufanosa, vestits a la darrera moda de Frana, i que
ens miren amb menyspreu a nosaltres, els bavaresos. Com em vestir?
No entenc en aquestes coses, no es per mi.

Els ullets de Katel s'encongiren; la feia felia, de veure que es
passava fretura d'ella en una circumstncia tan greu; i deixant la
mitja sobre la taula, va dir:

-Heu tingut fora ra de cridar-me, senyor. Grcies a Du, no ser
la primera vegada que haur donat consells per a vestir com cal,
segons el temps i les persones. El senyor jutge de pau, el vostre
pare, tenia el costum d'avisar-me quan anava a fer visites de
cerimnia; era jo qui li deia: -Amb perms, senyor jutge, encara us
manca aix o all.- I sempre era all mateix que jo deia; tothom de
la vila havia de reconixer que, pel que feia a la bona i vella
presentaci, no hi havia com el senyor Kobus.

-B, b, et crec- digu Fritz, -i estic content de saber-ho, encara
que les modes hagm canviat molt, d'aleshores en.

-Les modes poden canviar tant com se vulgui- respongu Katel, tot
acostant l'escala a l'armari; -el bon sentit no canvia mai. Primer
de tot us cercarem una camisa. Es llstima que no es porti cala
curta, perqu us hauria escaigut d'all ms una bella perruca
empolvada a la francesa; era magnfic! Per avui en dia la gent
assenyalada i els pagesos, tots sn iguals. Caldr, per, que
tornin les modes antigues, un dia o altre; hom no s'hi entn, avui!

Katel estava aleshores damunt l'escala; i triava una camisa amb tot
esment. Fritz, a baix, esperava en silenci. Finalment, Katel
davall portant una camisa i un mocador damunt les seves mans,
esteses amb aire de veneraci; i deixant-ho damunt la taula, va
dir:

-Veu's aqu, per comenar, el principal; ja veurem si aquests
prussians tenen camises i mocadors que s'hi puguin comparar. Aix,
senyor Kobus, eren les camises i els mocadors de gran cerimnia del
senyor jutge de pau. Mireu-me la finor d'aquesta tela, i la
magnificncia d'aquesta pitera, amb sis rengles de randes, i
aquests punys, els ms bells que mai s'hagin vist a Huneburg; mireu
aquests ocells de cua llarga i aquestes fulles brodades en els
traus; quin treball, Du meu, quin treball!

Fritz, que en sa vida s'havia ocupat ms d'aquelles coses que dels
habitants de la lluna, passava els dits damunt les randes, i les
contemplava amb un posat d'xtasi mentre la vella criada, amb les
mans creuades damunt son davantal, expressava en alta veu son
entusiasme.

-Es pot creure, senyor, que mans de dona hagin fet una cosa com
aquesta?- deia, -no s una meravella?

-S, s bonic!- responia Kobus, tot pensant en l'efecte que ell
produiria a la petita Szel amb aquella superba pitera estesa sobre
el pador i aquells punys, vorejant-li el naixement de la m;
-penses, Katel, que moltes de persones siguin capaces d'apreciar
aquestes coses?

-Moltes de persones! En primer lloc totes les dones, senyor, totes;
baldament haguessin guardat oques fins a cinquanta anys, totes
saben el que s ric, i bell, i escaient. Un home amb una camisa com
aquesta, dhuc essent l'home ms beneit del mn, tindria el lloc
d'honor en llur esperit; i s cosa justa, perqu, si ell curtejava
de seny, sos pares n'haurien tingut per compte d'ell.

Fritz va fer una riallada.

-Ah, ah, ah! tens unes idees ben salades, Katel- va fer; -per s
igual, em sembla que no l'erres del tot. Ara ens caldrien mitjons.

-Tingueu, aqu estan, senyor; mitjons de seda; mireu quina cosa tan
flexible, tan amorosa; la mateixa senyora Kobus les va fer, amb
agulles fines com a cabells: era un gran treball. Ara tot aix s
cosa d'ofici; quins mitjons es veuen! Ja fan b d'amagar-los sota
els pantalons.

Aix s'express la vella serventa, i Kobus, cada vegada ms jois,
exclam:

-Vaja, vaja, aix agafa bastant bon caient; i si tenim un vestit
una mica passable, comeno de veure que els prussians no tindran
manera de fer riota de nosaltres.

-Per, en nom de Du!- digu Katel; -no em vingueu amb els vostres
prussians! pobres diables que no porten deu thalers, i que s'ho
posen tot al damunt, per a semblar alguna cosa, Nosaltres, som
altra gent, sabem on ajeure el cap, de nit, i no s damunt d'un
cdol, grcies a Du! I tamb sabem on cal trobar una botella de
bon vi, quan ens plau de beure'n una. Som gent coneguda, ben
establerta; quan hom parla del senyor Kobus, hom sap que la seva
masia s a Meisenthal, son bosc de faigs a Michelsberg...

-Sens dubte, sens dubte; per sn gent que fa goig, aquests
oficials prussians, amb llurs grans mostatxos, i ms d una noia, en
veure'ls...

-No us penseu que les noies siguin tan ximpletes- interromp Katel,
que aleshores treia de l'armari diversos vestits, i els estenia
damunt la calaixera; -les noies tamb saben distingir entre un
ocell passavolant i un altre que s bo per a l'ast; el major nombre
s'estimen ms de romandre a l'escalf de la llar, i les que miren
els prussians, no valen la pena que hom se n'ocupi. Per teniu,
veu's aqui els nostres vestits, no us en manquen pas.

Fritz es pos a contemplar el seu guardarroba, i al cap d'un
instant, digu:

-Aquest capot amb coll de vellut negre no em sembla malament,
Katel.

-Qu voleu dir, senyor?- exclam la vella, tot junyint les mans -un
capot per anar amb una camisa brodada!

-I per qu no? la tela s magnfica.

-Voleu anar mudat, senyor?

-Ja ho crec!

-Doncs b, preneu aquest vestit blau cel, que encara est per a
estrenar. Mireu!

I descobria els botons daurats, encara guarnits de llur paper de
seda.

-No hi entenc en les modes noves, per aquest vestit em sembla
bell; s senzill, ben tallat; s, altrament, lleuger com pertoca a
l'estaci, i desprs el blau cel els escau, als rossos. Em sembla,
senyor, que aquest vestit us aniria de primera.

-Vejam,- digu Kobus.

Es pos el vestit.

-s magnfic. Mireu-vos una mica.

-I del darrera, Katel?

-De darrera s admirable, senyor; us fa un cos de jovenet.

Fritz, que es mirava al mirall, s'enrojol de plaer.

-De deb?

-Segurssim, senyor, no ho hauria cregut mai; sn els vostres
capots feixucs, els que us donen deu anys ms; s astorador.

Ella, li va passar la m per l'esquena:

-Ni un plec!

Kobus, gambadejant aleshores sobre els talons, va exclamar:

-Pendr aquest vestit. Ara, una armilla; per el que se'n diu una
armilla, comprens; quelcom d'extraordinari, de la mena d'aquesta,
per ms roja.

Katel no pogu impedir una rialla:

-Su com els pagesos del Kokesberg, que es posen rojor des de la
barbeta fins a les cuixes! Roig amb un vestit blau cel! Se'n
riurien fins a l'altre cap de la Prssia, i aquesta vegada els
prussians tindrien ra.

-Qu cal posar-se?- deman Fritz, rient ell mateix de la seva
primera idea.

-Una armilla blanca, senyor, una corbata blanca brodada i vostres
bells pantalons de color d'avellana. Tingueu, mireu-vos vs mateix.

Katel ho ordenava tot, al rec de la calaixera:

-Totes aquestes colors sn fetes l'una per a l'altra, s'ajusten b;
tindreu lleugeresa, podreu ballar, si aix us plau; us traureu deu
anys del damunt. Ves! no us n'adonveu? Cal que una pobra vella com
jo us digui el que conv.

Es pos a riure, i Kobus, mirant-la amb sorpresa, va dir:

-s veritat. Penso tan clares vegades en els vestits...

-I aix s una errada, senyor; el vestit fa l'home. Encara caldr
que us enllustri les botes fines, i estareu d'all ms galant;
totes les noies s'enamoraran de vs.

-Oh!- exclam Fritz; -ests plaguejant!

-No, d'en que he vist el vostre cos veritable, he canviat de
parer, eh, eh, eh! Per caldr que us apreteu b el cinyell. I
digueu, senyor: si trobssiu en aquesta festa una noia bonica que
us agrads fora i que finalment... eh, eh, eh!

Reia amb sa boca desdentegada tot mirant-lo, i ell, tot vermell, no
sabia qu respondre.

-I tu- digu al capdavall, -qu diries tu?

-N'estaria contenta.

-Per ja no series la mestressa.

-Oh Du meu, mestressa de fer-ho tot, de vigilar-ho tot, de
conservar-ho tot! Ah, tant de b, tant de b que ens vingui una
mestressa jove, bona i treballadora, que m'alleugi de tot aix, i
ser ben felia, mentre em deixin gronxar les criaturetes.

-De manera que no te n'enutjaries, de bo de bo?

-Al contrari! Com voleu?... Cada dia em sento ms rtiga, les cames
ja no em van, aix no s per durar sempre. Tinc seixanta quatre
anys, senyor, seixanta quatre anys ben complerts...

-Bah, et fas ms vella del que ets- digu Fritz, interiorment
satisfet d'aquest desig que concordava tan b amb el seu; -mai no
t'he vist tan viva, tan eixerida.

-Oh, poc ho mireu d'a la vora.

-En fi- digu rient, -el principal s que tot estigui a punt per a
dem.

Examin altra vegada el bell vestit, l'armilla blanca, la corbata
d'angles brodats, els pantalons avellana i la camisa de randes.
Desprs, tot mirant Katel que l'esperava:

-Hi s tot?- digu.

-S, senyor.

-Doncs ara me n'anir a beure un bon xop.

-I jo a preparar el sopar.

Despenj la grossa pipa d'escuma de la paret, i sort xiulant com
una merla.

Katel entr de bell nou a la cuina.



XVI

A l'endem, a dos quarts de nou, Schoultz, tot elegantot, vestit de
nankin, de cap a peus, amb el bastonet de balena a la m i el
casquet de caa (de cuiro bollit) resoltament plantat damunt sa
llarga cara bruna una mica vinosa, pujava l'escala de Kobus, de
quatre en quatre esglaons. Han, amb una leviteta verda, armilla de
vellut negre amb flors grogues tota carregada de penjolls, i cofat
amb un magnfic capell blanc de castor, de pl llarg, el seguia
lentament, amb la m rodanxona damunt la barana i fent cruixir sos
escarpins a cada pas. Semblaven tots joiosos, i esperaven sens
dubte de trobar llur vell amic Kobus amb capot gris i pantalons de
color de rovell, com de costum.

-B, Katel- exclam Schoultz, mirant a dins la cuina mig oberta,
-b, que est a punt?

-Entreu, senyors, entreu- digu la vella serventa tot somrient.

Travessaren el corredor i restaren astorats al llindar de la gran
sala; Fritz era all, davant el mirall, vestit com un xitxarello;
tenia el cos arquejat dins son vestit blau cel, la cama estirada i
com dibuixant-se en rbrica dins sos pantalons avellana, el ment
rosat, fresc, lluent, l'orella roja, els cabells arrodonits damunt
el bescoll i els guants de color de mantega fresca, cordats amb
esment sota uns punys amb tres rengles de randes. En fi, era un
veritable Cupid llanador de sagetes.

-Oh, oh, oh!- exclam Han, -oh, oh, oh! Kobus... Kobus!...

I sa veu es reinflava, ms i ms astorada.

Schoultz no deia res; romania amb el coll estirat, les mans
recalcades damunt son bastonet. Finalment, ell tamb parl:

-Aix s una tradoria, Fritz; vols fer-nos passar per criats
teus... no m'hi avinc.

Aleshores Kobus, girant-se, amb els ulls enterbolits de tendresa,
perqu pensava en la petita Szel, deman:

-Trobeu que em va b, doncs?

-I de manera- exclam Han -que ens esclafes, que ens anorrees!
Voldria saber per qu ens has posat aquest parany.

-Eh!- fu Kobus tot rient: -s per causa dels prussians.

-Com s'entn, per causa dels prussians?

-s clar; no sabeu que els prussians, a cents, van a la fira de
Bischem? Gent ufanosa, vestida a la darrera moda que ens miren amb
menyspreu a nosaltres, els bavaresos.

-En bona ref, no; no en sabia res,- digu Han.

-I jo- exclam Schoultz, -si ho hagus sabut m'hauria posat mon
vestit de _landwehr_; aix m'hauria donat millor aire que no pas
una samarreta de nankin; hom hauria vist nostre esperit nacional...
en un representant de l'exrcit!

-Bah, no ests malament aix,- va dir Fritz.

Es miraven tots tres al mirall, i es trobaven molt b, cadasc pel
seu cant, de manera que Han exclam:

-Ben mirat Kobus t ra: si ens ho hagus fet saber, estarem
millor; per aix no ens impedir de fer prou galant figura.

Schoultz afeg:

-Veieu, jo vaig a la bona de Du; anir a Bischem sense
pretensions, per a veure, per a distreure'm...

-Com nosaltres!- digu Han.

-S, per jo estic ms en el tarann de la cosa; un vestit de
nankin sempre s ms senzill, ms natural per una Festa Major que
les piteres brodades i les randes.

Girant-se, aleshores, veieren damunt la taula una botella de
_forstheimer_, tres vasos i un plat de bescuits.

Fritz donava un ltim esguard a la corbata, l'onda de la qual havia
estat elaborada amb art per Katel, i trobava que tot reeixia.

-Bevem!- digu; -el carruatge no pot trigar a venir.

S'assegueren, i Schoultz, bevent un vas de vi, digu assenyadament:

-Tot aix estaria molt b; per arribar all baix en un bell faeton
amb feixos de palla, reconeixereu que no s gens distingit; una
cosa desdiu de l'altra, i fins i tot s una mica vulgar.

-Eh!- exclam el gros recaptador, -si mirssim tan prim, anirem de
brusa a dalt d'un ase. Ja s prou sabut que els senyors camperols
no tenen sempre llurs grans vehicles a la m. Se'n van a la festa,
tot dant un tomb; cal empallegar-se gaire per anar a riure?

Conversaven aix feia vint minuts; i Fritz, veient en el rellotge
que l'hora s'acostava, parava l'oda de tant en tant. Sobtadament,
va dir:

-Veu's aqu el carruatge!- Els altres dos escoltaren, i no oren,
al cap d'alguns segons, sin un ress lluny, acompanyat de grans
cops de fuet.

-No s aix- digu Han; -s un carruatge de posta que va per la
carretera.

Per el renou s'acostava, i Kobus somreia. Finalment, el carruatge
desemboc al carrer, i els cops de fuet ressonaren com a petards a
la Plaa de les Accies, amb les peuades dels cavalls i
l'estremiment de l'empedrat.

Aleshores s'aixecaren tots tres, i, decantant-se a la finestra,
veieren la berlina que Fritz havia llogat, acostant-se al trot, i
el vell postill Zimmer, amb sa grossa perruca de cnem, trenada al
volt de les orelles, l'armilla blanca, el gec brodat d'argent, sos
pantalons de daina i les grosses botes que li pujaven ms amunt
dels genolls, com mirava en l'aire fent petar el fuet amb giravolts
de bra.

-En cam!- exclam Kobus.

Es pos son feltre, mentre que els altres dos es miraven espalmats;
no podien creure que la berlina fos per a ells; i noms quan
s'atur davant la porta, Han desferm una immensa riallada, i es
pos a cridar:

-Esplndid, esplndid! Kobus fa les coses en gran; ah, ah, ah!
quina bona faccia!

Davallaren, seguits de la vella serventa que somreia; i Zimmer,
veient-los que s'acostaven, dins el vestbul, es giraren damunt son
cavall, tot dient:

-A l'hora justa, senyor Kobus, ja ho veieu; a l'hora justa.

-S, est b, Zimmer- respongu Fritz, tot obrint la berlina.
-Vaja, pugeu vosaltres. No es pot baixar la capota?

-Dispenseu-me, senyor Kobus, no heu de fer ms que apretar el bot,
i baixar tota sola.

Muntaren, doncs, felios com a prnceps. Fritz s'assegu i baix la
capota. Anava a la dreta, Han a l'esquerra, Schoultz al mig.

Ms de cent persones els miraven de les portes estant i al llarg de
les finestres, perqu els carruatges de posta no solen passar pel
carrer de les Accies, sin que segueixen la carretera; era quelcom
de nou de veure'n un a la plaa.

Ja us podeu pensar la satisfacci de Schoultz i de Han.

-Ah!- exclam Shoultz, tot palpant-se les butxaques, -m'he deixat
la pipa damunt la taula.

-Tenim cigars- digu Fritz, passant-los-en; ells els hi calaren foc
tot seguit i es posaren a fumar-los, repapats damunt llur seient,
amb les cames creuades, el nas en l'aire i el bra fent arc darrera
la testa.

Katel semblava tan contenta com ells.

-Estem, senyor Kobus?- deman Zimmer.

-S, marxem, i a pleret- digu; -a pleret fins a la porta de
Hildebrandt.

Zimmer, aleshores, fent petar el fuet, estir les regnes; i els
cavalls partiren amb un petit trot, mentre el vell postill es
posava el corn a la boca i feia ressonar pels aires les seves
sonades.

Katel, al llindar, els segu amb els ulls fins a la cantonada. Aix
travessaren Huneburg d'un cap a l'altre; l'empedrat ressonava al
lluny, les finestres s'omplien de cares astorades, i ells,
indolentment repapats com a grans senyors, fumaven sense girar el
cap, i semblaven no haver fet altra cosa en tota llur vida que anar
en carruatge de posta.

Finalment, a la tremor de l'empedrat segu la fressa menys forta de
la carretera; passaren sota la porta de Hildebrandt, i Zimmer,
tornant a posar el corn en creu, reprengu el fuet. Dos minuts
desprs, corrien com el vent pel cam de Bischem; els cavalls
botaven, amb la cua voleiant. El cric-crac del fuet se sentia al
lluny, pels camps; els pollancs, els camps, els prats, els matolls,
tot corria al llarg del cam.

Fritz, amb la cara esbadocada i els ulls adreats al cel, pensava
en Szel. La veia anticipadament, i a aquesta sola idea sos ulls
s'omplien de llgrimes.

-Com s'estranyar de veure'm!- pensava. -Es tem d'alguna cosa? No,
per aviat, aviat ho sabr tot. Cal que tot se spiga.

El gros Han fumava greument, i Schoultz havia posat el seu casquet
al seu darrera, dins els plecs, per bandejar-se els llargs cabells
cendrosos, on passava l'oratge.

-Jo- deia Han, -s aix com comprenc els viatges! No em parleu
d'aquelles velles baluernes, d'aquells coves antics que us capolen:
n'estic cuit i recuit. Per anar aix s altra cosa. Pots creure-ho
si vols, Kobus; no em caldrien quinze dies per avesar-me a aquesta
mena de carruatges.

-Ah! ah! ah!- exclamava Schoultz, -ja ho crec, no ets de mal
contentar.

Fritz cavilava.

-Quant de temps hi esmerarem?- demanava a Zimmer.

-Dues hores, senyor.

Aleshores pensava:

-Mentre hi sigui, all baix! mentre el vell Christel no hagi
canviat de parer!

Aquesta temena l'ensombria; per, al cap d'un instant; la
confiana li retornava; una onada de sang li encenia les galtes.

-Hi s- pensava; -n'estic segur. Altra cosa fra impossible.

I mentre Han i Schoultz es deixaven gronxar, i s'estiraven, tot
rient a dintre seu, i deixaven escapar el fum pels llavis, per a
millor assaborir-lo, ell es redreava a cada segon, mirant a totes
bandes, i trobant que els cavalls no anaven prou depressa.

Dos o tres poblets passaren en una hora, desprs dos ms, i
finalment la berlina baix a la vall d'Altenbruck. Kobus es record
tot seguit que Bischem era a l'altra vessant de la costa. L'estona
de pujar al pas li va semblar ben llarga, per finalment avanaren
damunt el planiol, i Zimmer, fent petar el fuet, va exclamar:

-Veu's aqu Bischem!

En efecte, descobriren gaireb al mateix instant l'antic llogarret,
al volt de la vall del davant; son carrer major tortus, ses
faanes decrpites solcades de biguetes esculpides, ses galeries de
posts, ses escales exteriors, ses portalades, on hom encasta
mussols plomats; ses teulades de teules, de pissarra i bancades,
recordant les guerres dels margraves, dels landgraves, dels
_Armlders_, dels suecs, dels republicans; tot aix construt,
cremat, reconstrut vint vegades en els segles: una casa, a m
dreta, del temps de Hoche, un altra a m esquerra, del temps de
Melac, un altra, ms enll, del temps de Barba Roja. I els grans
tricornis, les cfies de dues peces, les armilles roges, les
cotilles de tirants anaven, venien, es giraven i miraven; els cans
compareixien cuitosos, les oques i les gallines es dispersaven amb
una cridria que no acabava mai. Vet aqu el que veieren, mentre la
berlina davallava amb tripe galop pel carrer Major, i Zimmer, amb
el colze fent angle, engegava una sonada que hauria despertat als
morts.

Han i Schoultz observaven aquestes coses i gaudien de l'admiraci
universal. Veieren al tombar d'un carrer, a la plaa dels Dos Bocs,
l'antiga font, la _Madame-Htte_ de taulons d'avet, les barraques
dels marxants, i la multitud arremolinada; tot aix pass com el
llampec. Ms lluny, destriaren la vella esglsia de Sant Ulric i
sos dos alts campanars quadrats, amb llurs casquets al cim, de
pissarra, amb llurs ulls considerables, en plena volta, del temps
de Carlomany. Les campanes sonaven a tota volada. Havia acabat
l'ofici; la multitud davallava els graons del peristil, mirant
embadalida: tot aix desaparegu igualment en un trontoll.

Fritz no tenia sin una idea: -On s ella?

A cada casa, es decantava, com si la petita Szel hagus hagut de
mostrar-se al mateix segon. A cada balc, a cada escala, a cada
finestra, a cada torre, que fos rodona o quadrada, voltada d'un cep
o tota nua, aturava una mirada, tot pensant:

-Si ella hi fos!

I si alguna figura de noia es dibuixava dins l'ombra d'un cam,
darrera un vidre, al fons d'una cambra, tot seguit la veia! Hauria
reconegut una cinta de Szel al vol. Per no la vei en lloc, i
finalment la berlina desemboc a la Plaa de les Carnisseries
Velles, davant el Molt d'Or.

Fritz es record tot seguit del vell hostal; era all on parava el
seu pare feia vint-i-cinc anys. Reconegu la gran portalada oberta
que donava al pati, d'un empedrat fet a miques, i la galeria de
fusta, de pilans massissos i les dotze finestres de persianes
verdes, i la porteta sota la volta, i sos graons gastats.

Alguns minuts abans aquella vista hauria despertat mil records
enternidors dins la seva nima, per en aquell moment temia de no
veure la petita Szel, i aix el desolava.

L'hostal devia sser curull de gent; perqu tot just el carruatge
hagu arribat a la plaa, un gran nombre de cares es decantaren a
les finestres, cares prussianes, de gorres aplanades i tamb altes.
Dos cavalls estaven fermats a les anelles de la porta i llurs
senyors miraven, del corredor estant.

Un cop la berlina s'hagu aturat, el vell hostaler Loerich, alt,
tranquil i dignits, la testa blanca coberta per un casquet de
cot, vingu a abatre el marxapeu, amb un aire marcial, i digu:

-Si missenyors volguessin pendre's la pena de davallar...

Aleshores Fritz exclam:

-I ara, Loerich! no em reconeixeu?

I el vell va posar-se a mirar-lo, tot sorprs.

-Ah, benvolgut senyor Kobus!- digu al cap d'un instant: -com us
assembleu al vostre pare! Perdoneu-me, us hauria hagut de
reconixer.

Fritz davall tot rient i respongu:

-Loerich, aix no s cap malvestat; vint anys canvien una persona.
Us presento mon feldmariscal Schoultz i mon primer ministre Han;
viatgem d'incgnit.

Els de les finestres no pogueren estar-se de somriure, sobretot els
prussians, cosa qu fu que Schoultz s'arbors.

-De Feldmariscal- digu -en seria, tan capa com molts d'altres:
ordenaria l'assalt o la batalla, i m'ho miraria de lluny estant,
amb calma.

Han estava de massa bon humor per a enutjar-se.

-A quina hora s el dinar?

-A migdia, senyor.

Entraren al vestbul, mentre Zimmer desenganxava els cavalls i els
portava a l'establa. El vestbul s'obria, al fons, sobre un jard;
a l'esquerra hi havia la cuina; hom sentia el tic-tac que feia
l'ast, l'espetegament del foc, l'aldarull de les cassoles. Les
criades travessaven el corredor totes cuitoses, portant l'una
plats, l'altra vasos; el cellerer pujava del celler amb una panera
de vins.

-Ens cal una cambra- digu Fritz a l'hostaler; -voldria la de
Hoche.

-Impossible, senyor Kobus, els prussians se l'han quedada.

-B, doncs doneu-nos la del costat.

Loerich els preced cap a l'escala gran. Schoultz, havent sentit
parlar de la cambra del general Hoche, volgu saber qu era.

-Veu's-la aqu, senyor- digu l'hostaler, tot obrint una gran sala
del primer pis. -All tingueren llur consell els generals
republicans el 23 de desembre de 1793, tres dies abans de
l'escomesa a les lnies de Wissemburg. Veieu, Hoche estava all.

I mostrava el gran fornell de fosa en un nnxol oval, a m dreta.

-L'heu vist?

-S, senyor, me'n recordo com si fos ahir; jo tenia quinze anys.
Els francesos acampaven al volt del poblet, els generals no dormien
de dia ni de nit. Mon pare, un vespre, em va fer pujar, tot
dient-me: -Mira b!- Els generals francesos amb llur eixarpa
tricolor a la cintura, llurs grans tricornis al cap, i els sabres
arrossegant, es passejaven per la cambra.

A cada instant, oficials, tots coberts de neu, venien a rebre
llurs ordes. Com que tothom parlava de Hoche, m'hauria plagut molt
de coneixe'l, i vaig lliscar contra la paret, tot mirant, amb el
nas en l'aire, aquells homenassos que feien tant de renou a casa.

Aleshores el meu pare, que tamb acabava d'entrar, m'estir la
mnega, tot esblaimat, i em digu a l'orella: -s a vora teu!- Vaig
girar-me, i vaig veure Hoche, dret davant l'estufa, amb les mans a
l'esquena i la testa decantada cap endavant. Semblava no sser
ning, al costat dels altres generals, amb son vestit blau de coll
ample i caigut, i les seves botes amb esperons de ferro. Em sembla
que encara el veig: era un home de mitja alada, bru, de cara
bastant llarga; els cabells llargs, partits damunt el front, li
penjaven per les galtes; cavilava en mig d'aquell avalot, res no el
podia distreure. Aquella mateixa nit, a les onze, els francesos
eixiren del poble; no se n'hi va veure cap, a l'endem segent, ni
per la rodalia. Cinc o sis dies desprs, s'escamp la fressa que
s'havia esdevingut la batalla i que els imperials havien estat
derrotats. Potser s aqu on Hoche va rumiar el seu cop.

El vell Loerich contava aix senzillament, i els altres escoltaven
meravellats. Els condu tot seguit a la cambra vena, bo i
demanant-los si volien sser-hi servits; per ells preferiren de
menjar a la taula llarga.

Aix s que davallaren.

La sala gran estava tota plena de gent; tres o quatre viatgers, amb
les maletes deixades damunt cadires, esperaven el vaixell-correu
per a anar a Landau; oficials prussians es passejaven de dos en
dos, amunt d'avall; alguns marxants menjaven en una pea vena; hi
havia burgesos, asseguts a la taula llarga, ja parada, amb sos
gerros resplendents i sos plats ben afilerats.

A cada instant, compareixien nouvinguts al llindar. Daven un cop
d'ull a la sala, i desprs se n'anaven o b entraven.

Fritz va fer portar una botella de _rudesheim_, tot esperant el
dinar. Mirava amb aire enutjat la magnfica tapisseria blau-ndic i
ocre, representant la Sussa i les seves congestes, Guillem Tell
apuntant a la poma damunt el cap del seu fill, i desprs empenyent
amb el peu, en el llac, la barca de Gessler. Pensava encara en
Szel.

Han i Schoultz trobaven bo aquell vi.

En aquell moment va pujar un cant al defora, i gaireb
immediatament els vidres foren obscurits per l'ombra d'un gran
carruatge, i desprs d'un altre que el seguia.

Tothom va posar-se a les finestres.

Eren pagesos que partien cap a Amrica. Llurs carruatges estaven
carregats de vells armaris, de fustatges de llit, de matalassos, de
cadires, de calaixeres. Teles esbarjoses, esteses damunt arcs, ho
cobrien tot. Damunt aquestes teles, criaturetes assegudes damunt
els feixos de palla, i pobres velles totes xarugues, amb els
cabells blancs com el lli, esguardaven amb aire tranquil, mentre
que cinc o sis bsties arrossinades, amb la gropa coberta de pells
de ca, arrossegaven lentament les baluernes. Darrera venien els
homes, les dones i tres vells, amb l'esquena acotada i la testa
nua, repenjant-se en llurs bastons. Cantaven a chor:

_Quina s la ptria alemanya?
Quina s la ptria alemanya?_

I els vells responien:

_Amrica! Amrica!_

Els oficials prussians es deien entre ells: -Caldria agafar-la,
aquesta gent!

Han, escoltant aquestes paraules, no pogu estar-se de respondre
en to irnic:

-Diuen que la Prssia s la ptria alemanya; se'ls hauria de trcer
el coll!

Els oficials prussians l'esguardaven de biaix, per ell no tenia
por, i el mateix Schoultz aixecava el front amb un aire digne.

Kobus acabava d'alar-se tranquilament, i de sortir, com per a
informar-se d'algun detall a la cuina.

Al cap d'un quart, Han i Schoultz, no veient-lo tornar, se
n'estranyaren molt: ms que ms perqu ja compareixien les soperes
i tothom s'entaulava.

Fritz s'havia recordat que el fons del carrer de les Oques, part
darrera de Bischem, vivien dues o tres famlies d'anabaptistes, i
que son pare tenia el costum d'aturar-se a llur porta per a
carregar un sac de prunes seques, tot tornant a Huneburg. I,
pensant que Szel podia sser a casa d'ells, va baixar sense dir
cap paraula al jard del Molt d'Or, i del jard al cam dels
Grvols que voreja la vila.

Corria per aquest cam com una llebre, de tant que el dominava el
furor de veure Szel. Ell s'hauria astorat, tres mesos abans, si
hagus pogut veure's en aquell tarann!

Finalment, repar en la gran teulada de teules grises dels
anabaptistes per damunt els vergers; llisc tot dolament closos
enll fins a prop del pati, i all, per gran ventura, descobr
entre el gran femer quadrat i la faana decrpita tapissada d'eura,
el carruatge de Christel, cosa que li esponj el cor de
satisfacci.

-Hi s!- va dir-se, -est b... est b! La tornar a veure, ara,
costi el que costi; baldament calgus romandre quinze dies, em fra
igual!

No podia saciar-se els ulls de veure aquell carruatge. De cop i
volta, Mopsel salt a la sendera, lladrant com els gossos tenen per
costum quan troben una vella coneixena. Aleshores li calgu
escapar-se pel carrer, amb l'esquena corbada darrera els closos,
com un lladre; perqu, a desgrat de la seva joia, tenia una mena de
vergonya de donar aquells passos: se'n sentia, a la vegada, feli i
tot confs.

-Si et veiessin- es deia, -si sabessin el que fas, Du del cel! com
es riurien de tu, Fritz! Per s igual, tot rex; pots gloriar-te
de tenir sort.

Va donar la mateixa volta que havia fet tot venint, per a tornar al
Molt d'Or. Estaven al segon plat quan ell entr a la sala. Han i
Schoultz havien tingut esment de reservar-li un seient entre ells
dos.

-On diable has anat?- li deman Han.

-He volgut veure el doctor Rubeck, un amic del meu pare- digu, tot
posant-se el tovall al coll; -per acaben de dir-me que fa dos
anys que s mort.

Comen tot seguit a menjar amb bella gana; i com que acabaven de
servir una superba anguila amb mostassa, el gros Han no trob
escaient de fer altres preguntes.

Durant tot el dinar, Fritz, amb la cara expandida, no feia sin
dir-se interiorment: -s aqu, ella!

Sos ullassos, a flor de testa, es plegaven de vegades amb un aire
tendre  i desprs s'obrien de bat a bat, com els d'un gat que
cavilla tot mirant un mosquit que fa torterols en la llum.

Bevia i menjava amb entusiasme, sense ni adonar-se n.

A fora, el temps era superb; el carrer Major zumzejava al lluny amb
tot de cants joiosos i d'accents ms alts de trompetes de fusta i
de riallades; la gent mudada, amb el capell guarnit de flors i les
cfies que enlluernaven de tantes cintes, pujaven de bracet cap a
la plaa dels Dos Bocs. I ara l'un, ara l'altre dels comensals,
s'aixecava, tirava el tovall al respatller de la cadira i eixia a
barrejar-se amb la multitud.

A les dues, Han, Schoultz, Kobus i dos o tres oficials prussians,
romanien sols a la taula, davant les postres i les botelles buides.

En aquell moment, Fritz fou desvetllat de son somieig pels sons
esclatants de la trompeta i el corn, que anunciaven que la dansa
era engegada.

-Tal vegada Szel ja hi sigui- pens.

I tustant la taula amb el mnec de son ganivet, exclam amb veu
ressonant:

-Loerich! Loerich!

El vell hostaler comparegu.

Aleshores Fritz, somrient amb sornagueria deman:

-Potser encara teniu d'aquell vinet blanc, sabeu, aquell vinet que
espetega i que plaa al senryor Kobus, jutge de pau.

-S, encara en tenim -respongu l'hostaler, amb el mateix to jois.

-Doncs b! porteu-ne dues botelles- va dir, fent-li l'ullet.
-Aquell vi em solia plaure, i no em disgustaria de fer-lo tastar
als meus amics.

Loerich va eixir, i al cap d'alguns instants va tornar a entrar,
tenint sota cada bra una botella slidament encaputxada i lligada
amb filferro. Portava tamb unes pinces per a obrir el filferro, i
tres vasos prims, resplendents, en forma de paperina, sobre una
safata.

Han i Schoultz, comprengueren aleshores quin era aquell vinet i es
miraren l'un i l'altre tot rient.

-Eh, eh, eh!- va fer Han, -aquest Kobus fa unes faccies, de
vegades! en diu vinet, d'aix!-

I Schoultz, observant els prussians de cua d'ull, afeg:

-S, vinet de Frana; no s la primera vegada que en bevem; per
all baix, a la Xampanya fiem saltar el coll de les botelles amb
el sabre.

Tot dient aquestes coses s'arremangava l'extrem del petit mostatxo
cendrs, i es posava la gorra sobre l'orella.

El tap s'engeg cap al sostre, com un tret de pistola; els vasos
s'ompliren de la celestial rosada.

-A la salut de l'amic Fritz!- exclam Schoultz, tot aixecant el
vas.

I la celestial rosada desaparegu d'un glop dins son llarg colls
de cigonya.

Han i Fritz havien imitat el seu gest; tres vegades seguides es
feren el mateix moviment, extasiant-se amb el perfum del vinet.

Els prussians s'aixecaren aleshores, amb un posat digne, i eixiren.

Kobus, forant la segona botella, digu:

-Schoultz, tu, tanmateix, et glorieges de vegades d'una manera
indecorosa; em plauria fora de saber si ton batall de _landwehr_
va passar de la petita fortalesa de Falsburg, a la Lorena, i si hi
begreu altra cosa que vi blanc d'Alscia.

-Bah! deixa-ho crrer- exclam Schoultz -amb aquests prussians, no
cal mirar prim. Represento aqu l'exrcit bavars, i si hagussim
trobat xampany pel cam, n'hauria begut una bella part; no et puc
dir ms. s que se'm pot fer retret, a mi, d'haver anat a raure a
un pas estril? No s la culpa del feldmariscal Schwartzenberg,
que ens sacrificava a nosaltres, per a engreixar els seus
austracs? No me'n parlis, d'aix, Kobus. Noms de pensar-hi,
encara en tinc esgarrifor. Per espai de dues etapes no vam trobar
sin avets i finalment una colla de brtols que ens malmenaven a
cops de pedra des del cim dels penyalars, gent descala, veritables
salvatges. Era ms agradable d'empassar-se bon vi a la Xampanya que
no pas de batre's contra aquells enfurits a la carena dels Vosgues!

-Vaja, calma't- digu Han tot rient; -som del teu parer, encara
que milers d'austracs i de prussians hagin deixat llurs ossos a la
Xampanya.

-Qui sap? Potser bevem en aquest moment la quintaessncia d'un
caporal _schlague_!- exclam Fritz.

Tots tres es posaren a riure com a benaventurats; estaven a mig
cam de l'embriaguesa.

-Ah, ah, ah! ara cap al ball!- digu Kobus alant-se.

-Al ball!- repetiren els altres.

Buidaren, drets, llurs vasos i eixiren a la fi, vacillant una mica
i rient tan fortament que tothom es girava pel carrer Major per a
veure'ls.

Schoultz aixecava ses grans cames de llagost fins al ment, i
exclamava amb els braos en l'aire, i en to de putxinelli:

-Desafio la Prssia, desafio tots els prussians, des del caporal
_schlague_ fins al feldmariscal!

I Han, amb el nas vermell com una rosella, les galtes vermelles, i
els ullassos plens de dolces llgrimes, feia, tot tartamudejant:

-Schoultz! Schoultz! en nom del cel, modera la teva xardor
bellicosa. No atreguis contra nosaltres l'exrcit de Frederic
Wilhelm; som gent de pau, homes d'orde, respectem la concrdia de
la nostra vella Alemanya.

-No! no! els desafio tots- exclamava Schoultz -que es presentin; ja
veuran el que val un antic sergent de l'exrcit bavars: visca la
ptria!

Ms d'un prussi reia sota els llargs mostatxos en veure'ls passar.
Fritz, pensant que tornaria a veure la petita Szel, gaudia un
estat de beatitud inexpressable.

-Totes les noies sn a la _Madame-Htte_- es deia, -sobretot el
primer dia de la festa: Szel hi s.

Aquest pensament l'enlairava al set cel, es delectava interiorment
i saludava la gent amb posat enternit. Per tantost fou a la plaa
dels Dos Bocs, on vei la bandera que flotava damunt l'envelat i
reconegu, a les darreres notes d'un _hopser_, el cop d'arquet de
son amic Isef, sent l'embriaguesa de la  joia i arrosegant sos
companyons, es pos a cridar:

-s la colla de Isef! s la colla de Isef!... Ara, cal reconixer
que Nostre Senyor ens favoreix!

Quan arribaren a la porta de la Htte, acabava el _hopser_; la gent
eixia; el tromb, el clarinet i la flauta, es concertaven per una
altra dansa; el gros timbal feia l'ltim remugament dins el tendal
sonor.

Entraren, i les estrades tapissades de noies, de vells paps,
d'vies, les garlandes d'alzina, de faig i de molsa suspeses al
voltant dels pilars, s'oferiren a llurs mirades.

L'animaci era gran; els balladors acompanyaven les balladores a
llur seient. Fritz, destriant de lluny la grossa crinera de son
amic Isef en mig de l'orquestra de tons olivencs, no podia
contenir-se d'entusiasme, i amb les dues mans en l'aire, agitant el
feltre, cridava:

-Isef, Isef!

I la multitud es redreava a m dreta i a m esquerra, i es
decantava, per a veure quin tranquil era capa de fer aquella
cridria. Per quan veieren Han, Schoultz i Kobus, que avanaven
rient, gaudiosos, amb la cara empurpurada, i gronxant-se l'un
al bra de l'altre, com passa desprs de beure, una immensa rialla
reson dins l'envelat, perqu tothom pensava: -Veu's aqu una
minyonia cepada i que acaba de fer un bon dinar.

Mentrestant, Isef havia girat el cap, i reconeixent de lluny
Kobus, estenia els braos en creu, l'arquet en una m i el viol a
l'altra. Aix davall de l'estrada, mentre Fritz hi pujava;
s'abraaren a mig cam, i tothom se'n va meravellar.

-Qui diable pot ser?- deia la gent. -Un home tan magnfic que es
deixa abraar per l'hongars!

I Bockel, Andrs, tota l'orquestra decantada damunt la barana,
aplaudia aquest espectacle.

Finalment Isef, redreant-se, va aixecar l'arquet i va dir:

-Escolteu! Veu's aqu el senyor Kobus, d'Huneburg, amic meu, que
ballar un _treieleins_ amb sos companyons. Hi ha alg que s'hi
oposi?

-No, no, que ballin- van cridar per tots cantons.

-Aleshores- digu Isef, -tocar un vals, el vals de Isef Almania,
compost tot pensant en qui l'havia socorregut un dia de gran
misria. Aquest vals, Kobus, ning l'ha sentit fins ara, llevat de
Bockel, Andrs i els arbres del Tannewald; tria, doncs, una
balladora gentil, a ton grat; i vosaltres, Han i Schoultz, trieu
igualment les vostres! noms vosaltres ballareu el vals d'Almania.

Fritz, havent-se girat damunt els graons de l'estrada, passej sos
esguards al volt de la sala, i, per un instant, tingu por de no
trobar Szel. Les noies boniques no mancaven; negres i brunes,
rosses i roges, totes es redreaven, mirant envers Kobus, i
enrojolant-se quan ell hi deturava la vista, perqu era una gran
ventura d'sser escollida per un home tan galant, sobretot per a
ballar el _treieleins_. Per Fritz no les veia com s'enrojolaven,
no les veia com es redreaven igual que els hssars de Frederic
Wilhelm a la parada, esborrant llurs espatlles i posant-se la boca
en forma de cor; no veia aquella brillant florida de jovenesa
expandida sota els seus esguards; el que cercava era una miosotis
petiteta, la floreta blava dels records d'amor.

Molt de temps la cerc, cada vegada ms inquiet; finalment la
descobr al lluny, amagada darrera una garlanda d'alzina que queia
del pilar que hi havia a la dreta de la porta. Szel, mig esborrada
darrera d'aquella garlanda, inclinava el cap sota les fullasses
verdes, i mirava tmidament, a la vegada poruga i desitjosa d'sser
vista.

No tenia sin sos bells cabells rossos caient en llargues trenes
damunt la seva espatlla, per tot ornament; un mocadoret de seda
blava velava son si primicer; una cotilleta de vellut, amb tirants
blancs, dibuixava son cos gracis, i vora d'ella, dreta com una I,
estava l'via Anna, amb els cabells grisos ficats sota la cfia
negra, i els braos penjants. Aquella gent no havia vingut per a
ballar, havia vingut per a veure, i romanien a l'ltima fila de la
multitud.

Les galtes de Fritz s'animaren. Davall de l'estrada i travess
l'envelat en mig de l'admiraci general. Szel, veient-lo venir,
esdevingu tota pllida, i hagu de recalcar-se sobre el pilar; ja
ni gosava mirar-lo. Ell puj quatre graons, apart la garlanda, i
li prengu la m dient-li tot baixet:

-Szel, vols ballar amb mi el _treieleins_?

Ella aleshores, alant sos ullassos blaus, com una fantasma de
pllida que estava, esdevingu tota vermella.

-Oh! s, senyor Kobus- fu, tot mirant la seva via.

La vella inclin la testa al cap d'un segon, i digu: -Est b.
Pots ballar.- Perqu coneixia Fritz, per haver-lo vist venir a
Bischem, temps era temps, amb el seu pare.

Davallaren, doncs, a la sala. Els servents de la dansa, amb el
capell de palla cobert de banderoles, daven el tomb de l'envelat,
al peu de la barana, agitant amb un aire jois llurs cintes, per a
fer recular la gent. Han i Schoultz es passejaven encara, tot
cercant llurs balladores. Isef dret davant son faristol, esperava.
Bockel, amb el contrabaix contra la cama estirada, i Andrs, amb el
viol sota el bra, romanien a sos costats; ells sols havien
d'acompanyar-lo.

La petita Szel, del bra de Fritz, en mig d'aquella gentada, dava
mirades furtives, plenes de gaubana interior i de torbaci; tothom
admirava les llargues trenes de son cabell, que li queien per
darrera, fins al capdavall de sa faldilleta blau clar vorejada de
vellut; i ses sabatetes rodones, les cintes de seda negra de les
quals pujaven tot creuant-se al volt de ses mitges d'una blancor
enlluernadora; i sos llavis roses, son ment arrodonit, son coll
flexible i gracis.

Ms d'una bella noia l'observava amb ulls severs, cercant quelcom a
rependre, mentre que son bra gentil, nu fins al colze, a la moda
del pas, reposava damunt el de Fritz amb una grcia ingnua; per
dues o tres velles, d'ulls arrugats, somreien entre llurs arrugues,
i deien sense empallegar-se: -Ha triat b!

Kobus, en sentint aix, es girava envers elles, tot satisfet.
Hauria volgut dir, aix mateix, alguna galanteria a Szel, per no
li venia cap cosa al mag: era massa feli.

Finalment Han tragu del ter banc a m esquerra una dona de sis
peus d'alria, de cabells negres, amb un nas com el bec d'guila i
ulls penetrants, que s'aixec tota estirada i eix amb un aire
majestus. Li plaa aquesta mena de dones. Era la filla del
burgmestre. Han semblava tot gloris de la seva tria. Es
redreava, tot ajustant la seva pitera, i l'alta donzella, que el
passava de mig cap, tenia el posat de conduir-lo.

Al mateix instant, Schoultz portava una doneta rodanxona, de la ms
bella cabellera saura que hom pugui veure, per alegre, somrient i
que li salt bruscament al colze, com per a evitar que ell
s'escaps.

Prengueren, doncs, llurs distncies, per a passejar-se al volt de
la sala, com s costum de fer. Tot just havien acabat el primer
tomb, quan Isef exclam:

-Kobus, som-hi?

Per tota resposta, Fritz prengu la cintura de Szel amb el bra
esquerre i tenint-li la m en l'aire, a l'antiga moda galana del
segle XVIII, l'arrabass com una ploma. Isef comen el vals amb
tres cops d'arquet. Hom comprengu tot seguit que seria quelcom de
singular; el vals dels esperits de l'aire, al vespre, quan ja no es
veu al lluny, damunt la plana, ni una ratlla d'or, i les fulles
emmudeixen, i els insectes davallen i el cantaire de la nit
preludia amb tres notes: la primera greu, la segona tendra, i la
tercera tan plena d'entusiasme, que al lluny i tot es fa silenci
per a oir.

Aix comen Isef, havent qui-sap-les vegades, en sa vida errant,
pres llions del cantaire de la nit, amb el colze dins la molsa,
l'orella dins la m i els ulls closos, perdut en els raptes
celestials. I animant-se tot seguit, com el gran mestre d'ales
frements, que deixa caure cada vespre al voltant del niu on
reposa la seva benamada ms notes melodioses que no deixa caure
perles la rosada al damunt l'herba de les valls. Son vals comen
rpid, fulgurant; els esperits de l'aire es posaren en cam,
arrossegant Fritz i Szel, Han i la filla del burgmestre, Schoultz
i sa balladora en torterols sense fi. Bockel deia en sospirs la veu
llunyana i profunda dels torrents, i l'alt Andrs marcava el comps
amb trets rpids i vigorosos aix com les orenetes fendeixen
l'aire; perqu si la inspiraci ve del cel i no coneix ms que sa
prpia fantasia, l'orde i la mesura han de regnar damunt la terra!

I ara, representeu-vos els cercles amorosos del vals que
s'enllacen, els peus que volategen, les robes que floten i
s'arrodoneixen a guisa de ventall; Fritz que t la petita Szel en
sos braos, que li aixeca la m amb grcia, que l'esguarda
embriagat, giravoltant com el vent unes vegades i altres
gronxant-se a comps, somrient, somiejant, contemplant-la altra
vegada, i desprs reprenent, amb nova ardor, l'embranzida, mentre
que, a son torn, amb el dors enarcat, les dues llargues trenes
flotant-li com ales, i el caparr enciser tirat enrera, ella el
mira amb xtasi i sos peuets toquen amb prou feines el sl.

El gros Han, amb les dues mans sobre les espatlles de sa
balladorassa, tot galopant, balancejant-se i tustant amb el tal,
la contemplava de dalt a baix amb un posat d'admiraci pregona;
ella, amb el seu gran nas, giravoltava com un panell.

Schoultz, mig acotat, amb les grans cames doblegades, tenia la
balladora saura sota el bra, i tombava, tombava, sense
interrupci, amb una regularitat meravellosa, com un cabdell a la
debanadora; seguia amb tanta justesa el comps, que tot el mn
n'era encisat.

Per eren Fritz i la petita Szel els que desvetllaven l'admiraci
universal, per llur grcia i llur posat de benaurana. No eren
d'aquest mn, es gronxaven en el cel; aquella msica que cantava,
que reia, que celebrava la felicitat, l'entusiasme i l'amor
semblava feta per a ells: tota la sala els contemplava, i ells no
es veien ms que a si mateixos. Hom els trobava tan bells, que de
vegades un murmuri d'admiraci corria per la Madame-Htte; hom
hauria dit que all anava a esclatar; per la felicitat d'oir el
vals obligava la gent al silenci. Fins al moment que Han,
esdevingut com a foll d'entusiasme tot contemplant l'alta filla del
burgmestre, es redre damunt la punta del peu i la fu gambadejar
dues vegades tot cridant amb veu ressonant: -Up!- i torn a caure
aplanat desprs d'aquest va-i-tot mentre que, aleshores mateix,
Schoultz, alant la cama dreta, la fu passar, sense mancament al
comps, pel damunt la testa de la balladoreta saura i amb veu
ronca, giravoltant com un veritable posset, es pos a cridar: -Up!
up! up! up! up! up!- fins a aquest moment no esclat l'admiraci
amb cops de peus i cridries que feren tremolar l'envelat.

Mai, mai no s'havia vist ballar tan perfectament; l'entusiasme dur
ms de cinc minuts; i quan acab per apaivagar-se, hom sent amb
satisfacci el vals dels esperits de l'aire, que reprenia el seu
domini, com el cant del rossinyol desprs que una ventada ha
travessat el bosc.

Aleshores, Schoultz i Han no podien ms; la suor els rajava galtes
avall; es passejaven, l'un amb la m a l'espatlla de la seva
balladora i l'altre portant la seva en certa manera penjada del
bra.

Szel i Fritz giravoltaven encara: els crits, els picaments de peus
de la gentada no els havien dit res; i quan Isef, exhaurit tamb,
arrenc a son viol el darrer sospir amors, s'aturaren davant
mateix de Christel i d'un altre vell anabaptista que acabaven
d'entrar a la sala, i els miraven com a embaladits.

-Ah! su vs, Christel- exclam Fritz tot jois; -ja ho veieu:
Szel i jo ballem plegats.

-s molta d'honor per a nosaltres, senyor Kobus- respongu el
masover tot somrient, -molta d'honor, per en sap la petita? Em
creia que mai no havia donat un tomb de vals.

-Szel s una papallona, Christel, una veritable fada; t ales!

Szel seguia dant-li el bra, amb els ulls baixos, les galtes
enceses; i Christel, mirant-la amb un aire sorts, li deman:

-Per Szel: qui te l'ha ensenyat, el ball? M'estranya, aix!

-Mayel i jo- digu la noieta -donem, de vegades dos o tres tombs
dintre la cuina, per a divertir-nos.

Aleshores la gent, decantada a llur voltant, es posaren a riure, i
l'altre anabaptista, exclam:

-Christel, en qu penses?... Et creus que les noies necessiten
apendre'n, de valsar?... Et penses que aix no els v de natural?
Ah, ah, ah!

Fritz, sabent que Szel no havia mai ballat si no ara amb ell,
sentia com si belles flaires li muntessin al nas. Hauria volgut
cantar, per tot contenint-se digu:

-Tot aix no s sin el comencament de la festa. Ja veureu ara si
us en donarem de fil! Romandreu amb nosaltres, Christel; Han i
Schoultz tamb sn all baix; ballarem fins al vespre, i soparem
plegats al Molt d'Or.

-Aix- digu Chrisrel, -amb tot el meu respecte, senyor Kobus, i
amb tot el plaer que tindria a romandre, no m'ho puc permetre; cal
que me'n vagi... i venia, justament, a cercar Szel.

-A cercar Szel?

-S, senyor Kobus.

-I per qu?

-Perqu la feina corre pressa, a casa; som al temps de les
veremes... el vent pot dar un tomb d'avui a dem. Ja s molt
d'haver perdut dos dies en aquesta tongada, per no me'n faig
retret, perqu ens s dit: Honrars ton pare i ta mare! i el
venir a veure la mare dues o tres vegades l'any, no s massa. Ara,
cal partir. I desprs, la setmana darrera, a Huneburg, em vau donar
un alegroi tan gran que no vaig arribar a casa fins a les deu. Si
hem queds, la meva dona es pensaria que agafo mals costums i se
n'anguniaria.

Fritz estava tot desconcertat. No sabent qu respondre, agaf
Christel pel bra i el port a fora, com tamb a Szel; l'altre
anabaptista els seguia.

-Christel- reprengu, agafant-lo per un fermall de la samarreta:
-no aneu del tot descaminat pel que us pertoca; per per qu us heu
d'endur Szel? B podreu confiar-me-la; l'avinentesa de dar-se un
gust no s pas tan freqent, que diable!

-Ah, Du meu! us la confiaria amb plaer- exclam el masover alant
les mans; -ella estaria amb vs com amb el seu mateix pare, senyor
Kobus, per seria una prdua per a nosaltres. No podem deixar els
obrers sols... la meva dona fa la cuina... jo meno el carruatge...
Si el temps canviava, qui sap quan portarien el fenc sota cobert?
I desprs, tenim una qesti de familia a cloure, una qesti molt
seriosa.

Tot dient aix, mirava l'altre anabaptista, el qual inclin
greument la testa.

-Senyor Kobus, no ens feu estar ms aqu, us ho prego, fareu mal
fet; veritat, Szel?

Szel no responia, mirava a terra, i prou es veia que hauria volgut
romandre.

Fritz va compendre que si insistia ms podria desvetllar la sospita
de tothom; aix doncs, prenent el seu determini, exclam de cop i
volta, en un to bastant jois:

-B doncs, ja que s impossible, no en parlem ms. Per, almenys,
pendreu un vas de vi amb nosaltres al Molt d'Or.

-Oh! Quant a aix, senyor Kobus, s de mal refusar. Me'n vaig tot
seguit amb Szel a abraar l'via; i, d'aqu un quart, el nostre
carruatge s'aturar davant l'hostal.

-B, aneu!

Fritz estreny dolament la m de Szel, que semblava ben trista, i
tot mirant-los com travessaven la plaa, torn a entrar dins la
Madame-Htte.

Han i Schoultz, desprs d'haver acompanyat llurs balladores,
havien pujat a l'estrada; ell els hi va anar a trobar:

-Encarregars a Andrs que dirigeixi la teva orquestra- digu a
Isef -i vindrs a pendre amb nosaltres alguns vasos de bon vi.

L'hongars no demanava cosa millor. Havent-se posat Andrs al
pupitre, eixiren tots quatre, de bracet.

A l'hostal del Molt d'Or, Fritz fu servir unes postres a la sala
gran, aleshores deserta, i el vell Loerich baix al celler, a
cercar tres botelles de xampany, que posaren a refrescar en un
cossiol d'aigua de font. Fet aix, s'installaren vora les
finestres, i gaireb tot seguit el faeton de l'anabaptista
comparegu al cap del carrer. Christel seia al davant, i Szel
darrera, sobre un munt de palla, en mig dels _kougelhof_ i coques
de tota mena que sempre es porten de la festa.

Fritz, veient venir Szel, s'acuit a petar el filferro d'una
botella, i al moment que el carruatge s'aturava, s'aixec davant la
finestra, i engeg el tap com un petard, tot cridant:

-A la ms gentil balladora del _treieleins_!

Hom pot figurar-se la felicitat de la petita Szel; all era com un
d'aquells trets de pistola que s'engeguen a les noces. Christel
reia de bon cor i pensava: -A aquest bon senyor Kobus se n'hi ha
anat una mica al cap: no cal estranyar-se'n, en una gran diada.

I entrant a la cambra, es llev el feltre, tot dient:

-Aix deu sser aquell xampany, que n'he sentit parlar tan sovint:
aquell vi de Frana que fa girar el cap a aquella gent batalladora,
i els mena a fer guerra contra tot el mn. Que m'enganyo?

-No, Christel, no; seieu- respongu Fritz. -T, Szel, veu's aqu
la teva cadira al meu costat. Pren un d'aquests vasos. A la salut
de la meva balladora!

Tots els amics tustaren damunt la taula, cridant:

-Das soll glden! (Aix ha de comptar!)

I tot aixecant el colze, feren petar la llengua, com un esbart de
grives a l'hora de collir les murtres.

Szel ficava els llavis rosats dins l'escuma, amb els ullassos
alats envers Kobus, i deia tot baixet:

-Oh! que bo que s! No s vi, s cosa molt millor.

Estava vermella com un gerd, i Fritz, feli com un rei, es
redreava damunt la seva cadira. -Hum! hum!- feia, tot
enravenant-se; -s, s, no s dolent.

Hauria donat tots els vins de Frana i d'Alemanya per a ballar una
altra vegada el _treieleins_.

Com canvien les idees d'un hom en tres mesos!

Christel, assegut d'avant la finestra, amb el gran capell damunt el
bescoll, la cara radiant, el colze damunt la taula i el fuet en sos
genolls, mirava el sol magnfic del defora; i, tot pensant amb les
seves collites, deia:

-S... s... s un bon vi!

No parava esment en Kobus i Szel, que es somreien l'un a l'altre
com dos infants, sense dir res, felios de veure's. Per Isef els
contemplava amb posat somnis.

Schoultz ompl de bell nou els vasos, tot exclamant:

-Digueu el que vulgueu, aquests francesos tenen bones coses en llur
contrada! Quina llstima que llur Xampanya, llur Borgonya i llur
Bordeus no siguin a la ribera dreta del Rin!

-Schoultz- digu Han greument, -no saps el que demanes; pensa que
si aquests pasos fossin a la nostra terra, ens els vindrien a
pendre. Hi hauria un extermini ben pitjor que aquell de llur
Llibertat i llur Igualtat: seria la fi del mn! Perqu el vi s una
cosa de bo de bo; i aquests francesos, que parlen a tothora de
grans principis, d'idees sublims, de sentiments nobles, estan per
les coses de bo de bo. Mentre els anglesos volen protegir sens
treva la nissaga humana, i no tenen posat d'inquietar-se de llur
sucre, de llur pebre, de llur cot, els francesos sempre han de
rectificar una ratlla; tan aviat es decanta massa a la dreta com
massa a l'esquerra: d'aix en diuen llurs lmits naturals.

Pel que fa als pasturatges grassos, als vinyars, a les prades i als
boscos que es troben entre aquestes ratlles, aix no s cosa que
els encaparri: ells no fan sin refermar-se en llurs idees de
justcia i de geometria. Du ens alliberi de tenir un tros de la
Xampanya dins la Saxnia o dins el Meclemburg; llurs lmits
naturals aviat passarien per aquella banda! Val ms que els comprem
algunes botelles de bon vi, i conservem el nostre equilibri. A la
vella Alemanya li plau la tranquilitat; ella, doncs, ha inventat
l'equilibri. En nom de Du, Schoultz, no fem vots temeraris!

Aix s'express Han amb eloqncia, i Schoultz, buidant el vas de
borsada, li respongu:

-Parles com una criatura pacfica i jo com un guerrer: cada u
segons el seu gust i la seva profess.

I arruf les celles, tot descapellant una segona botella de vi.

Christel, Isef, Fritz i Szel no en feien cap cabal d'aquests
parlaments.

-Quin temps tan magnfic!- exclamava Christel com si es parls a si
mateix; -aviat far un mes que no hem tingut pluja, i cada vespre
hi ha qui-sap-la rosada; s una veritable benedicci del cel.

Isef omplia els vasos.

-D'en de l'any 22- reprenia el vell masover, -no em recordo
d'haver vist un temps tan bo per l'entrada del fenc. I aquest any
el vi tamb ha estat molt bo, era un vi tendre; hi ha hagut galant
collita i galants veremes.

-T'has ben divertit, Szel?- demanava Fritz.

-Oh! s, senyor Kobus- feia la petita, -mai no m'havia divertit
tant com avui... Me'n recordar una pila, pila de temps.

I mirava a Fritz, que tenia els ulls enterbolits.

-Vaja, un altre vas- deia ell.

I en omplir-li, li tocava la m, cosa que el feia estremir de cap a
peus.

-Et plau el _treieleins_, Szel?

-s la dansa ms bella, senyor Kobus; com voleu que no em plagui! I
desprs, amb una tan bella msica!... Ah! que bonica era aquella
msica!

-Ja la sents, Isef- murmurava Fritz.

-S, s- responia l'hongars, tot baixet, -la sento, Kobus, i em fa
plaer... estic content!

Mirava Fritz fins a la fondria de l'nima, i Kobus es sentia tan
feli que no sabia qu dir.

Mentrestant, les tres botelles eren buides; Fritz, girant-se a
l'hostaler, va dir:

-Loerich, dues ms!

Per aleshores Christel, deixondint-se, va exclamar:

-Senyor Kobus, senyor Kobus, qu us heu pensat? Seria capa de
bolcar! no... no... sn dos quarts de sis, s hora de posar-se en
cam.

-Ja que ho voleu, Christel, ho deixarem per una altra vegada. Que
no us plau, doncs, aquest vi?

-Al contrari, senyor Kobus, em plau d'all ms, per t una dolcesa
plena de fora. Podria equivocar-me de cam, eh! eh! eh! Vejam,
Szel, eixim!

Szel s'aixec tota commosa, i Fritz, agafant-la pel bra, li va
ficar les postres a les butxaques del davantal: els macarronets,
les ametlles, tot plegat.

-Oh! senyor Kobus- feia ella amb sa veueta dola: -ja n'hi ha prou.

-Rosega'm aix- li deia ell; -tens les dents boniques, Szel, i s
per rosegar coses bones d'aquestes, que les ha fet Nostre Senyor;
oh, i una altra vegada beurem vinet blanc d'aquest, ja que et
plau.

-Oh! Du meu... on voleu que en begui? Un vi tan car!- feia ella.

-B est... b est... ja s el que em dic- murmurava ell; -ja
veurs com en beurem!

I Christel, una mica embriagat, els mirava, tot dient-se:

-Aquest bon seyor Kobus, quin bon home que s! Ah! el Senyor sap el
que es fa, escampant les seves benediccions sobre la gent aix: s
com la rosada del cel, cadasc en rep la seva part.

Finalment, tothom va sortir; Fritz anava al davant, amb el bra de
Szel sota el seu, tot dient:

-B cal que acompanyi la meva balladora.

A baix, vora el carruatge, va agafar Szel per sota els braos,
exclamant: -Up, Szel!- i la va posar com una ploma damunt la
palla, esponjant-la-hi al voltant.

-Fica-hi b els peuets- deia; -les vesprades sn fresques.

Desprs, sense esperar resposta, va anar de dret cap a Christel i
li va estrnyer la m vigorosament:

-Bon viatge, Christel- digu, -bon viatge!

-Divertiu-vos fora, senyor- respongu el vell masover, asseient-se
vora el tim.

Szel s'havia tornat pllida; Fritz va pendre-li la m i, alant
el dit, digu:

-En beurem una altra vegada, del bon vinet blanc!- I aix la fu
somriure.

Christel vent xurriacada i els cavalls partiren al galop. Han i
Schoultz havien tornat a entrar a l'hostal. Fritz i Isef, drets en
el llindar, miraven el carruatge; Fritz, sobretot, no en desclavava
els ulls; ja estava per desaparixer al tombat del carrer Major,
quan Szel gir vivament el cap.

Aleshores Kobus, voltant Isef amb els seus braos, es pos a
abraar-lo amb les llgrimes als ulls.

-S... s- feia l'hongars amb una veu dola i profunda: -s bona
cosa d'abraar un vell amic! Per amb la que estimeu i que us
estima... ah! Fritz... s, tanmateix, un altre encs!

Kobus comprengu que Isef ho havia endevinat tot! hauria volgut
deixar crrer les llgrimes; per, de cop i volta, va posar-se a
saltar, tot cridant:

-Vaja, company, anem, cal riure... cal divertir-se... Cap a la
Madame-Htte! Ah! quin bell dia! ah! quin bell sol!

Zimmer, el postill, estava dret sota la portalada amb la cara
vermellenca; Kobus va donar-li dos florins.

-Aneu a beure una bella glopada, Zimmer- li digu, -crieu-vos bona
sang! ens n'anirem havent sopat, cap a les nou.

-Est b, senyor Kobus, el carruatge estar a punt. Anirem com un
llampec.

Desprs, veint-los com s'allunyaven de bracet, el vell postill
somrigu d'un aire benhumorat i entr a la taverna de l'Os Negre,
del davant.



XVII

L'endem al mat, Fritz es llev en una sortosa disposici
d'esperit; havia somiat tota la nit en Szel i es proposava d'anar
a pasar sis setmanes al Meisenthal, per a veure-la amb tot lleure.

-Que Han, Schoultz i el vell David riguin tan com voldran-
pensava; -jo me'n vaig tranquilament cap all baix; cal que vegi la
petita, i si les coses han de tirar endavant, qu hi farem! ser
com Du vulgui: el que hagi de passar, passar!- Tot
desdejunant-se, es representava a l'avanada el tirany del
Postthal, la roca de les Trtores, la costa de les Ginesteres, el
mas; desprs l'astorament de Christel, la joia de Szel; i tot aix
l'alegrava. Hauria volgut cantar com Salom: -Aqu ets, ma bella
amiga, ma perfecta; tos ulls sn com els de les colomes!- Finalment
es pos son feltre i prengu el bast, tot armat.

Per quan eixia a avisar Katel que no l'espers el vespre ni
l'endem, qu va veure? Orchel, a baix de l'escala; pujava
lentament, amb l'esquena corbada i el cosset de tela blava damunt
el bra, com passa a la gent que han caminat de pressa per all on
feia calor.

Ja us podeu pensar la seva sorpresa, en el moment mateix que eixia
cap al mas.

-Com! su vs, Orchel?- exclam; -qu us porta, tan de mat?

Katel avanava a l'ensems al llindar de la cuina, i deia:

-Ah! bon dia, Orchel. Senyor, que de pressa heu caminat! Esteu tota
amarada.

-s veritat, Katel- respongu la bona dona reprenent al: -he
enllestit.

I girant-se cap a Fritz:

-Arribo per l'afer que Christel va dir-vos ahir a la festa de
Bischem, senyor Kobus. He eixit d'hora. s un gran afer; Christel
no vol decidir res sense vs.

-Per- digu Fritz, -jo no s de qu es tracta. Christel noms m'ha
dit que hi havia un afer de famlia que l'obligava a tornar al
Meisenthal, i, naturalment, no li he demanat res ms.

-s per aix que vinc, senyor Kobus.

-Doncs b, entreu, asseieu-vos, Orchel- digu ell, tornant a obrir
la porta -tot seguit us desdejunareu-

-Oh! us ho regracio, senyor Kobus, m'he desdejunat abans
d'anar-me'n.

Orchel entr, doncs, a la cambra i s'assegu a l'extrem de la
taula, posant-se la grossa cfia rodona que li penjava pel colze;
va ficar-se, amb esment, els cabells per dessota, i desprs endeg
el seu cos damunt els genolls. Fritz la mirava tot intrigat; va
acabar per asseure's enfront d'ella, tot dient:

-Van arribar b ahir al vespre, Christel i Szel?

-Molt b, senyor Kobus, molt b; a les vuit eren a casa.

Finalment, tenint-ho tot endegat, va comenar, amb les mans
junyides i la testa decantada, com una comare que conta alguna cosa
a sa vena:

-Sabreu, primer de tot, senyor Kobus, que tenim un cos a Bischem,
un anabaptista com nosaltres, i que es diu Hans-Christian Pelsly;
s el nt de Frentzel-Dbora Rupert, la que era germana d'Anna
Cristina-Carolina Rupert, l'via de Christel, de part de les dones.
De manera que som cosins.

-Est molt b- va fer Kobus, tot demanant-se on els portaria tot
all.

-S- va dir ella, -Hans-Christian s el nostre cos; Christel m'ha
contat que l'haveu vist ahir a Bischem. s un home de b. T bones
terres pel costat de Bieverkirch, i un miny que es diu Jacob, un
brau miny, senyor Kobus, assenyat, ple d'esment, i que ara
s'acosta als vint-i-sis anys: mai ning n'ha sentit dir cap mala
cosa.

Fritz s'havia posat tot greu:

-On diables vol anar a raure amb el seu Jacob?- va dir-se molt
inquiet.

-Szel- reprengu la masovera, -aviat far els divuit anys; va ser
per l'octubre, desprs de les veremes, que va venir al mn; vol dir
que tindr divuit anys d'aqu cinc mesos: s una bona edat per
a casar-se.

Les galtes de Fritz s'estremiren, un calfred pass per sos cabells,
i no s quina angoixa inexpressable va estrnyer-li el cor.

Per la grossa masovera, tranquila i pacfica de natural, no va
veure'n res, i continu tranquilament:

-Jo tamb em vaig casar a divuit anys, senyor Kobus; i aix no m'ha
llevat de tenir bona salut, grcies a Du!

Pelsly, coneixent el nostre benestar, havia pensat, del dia de
Sant Miquel en, en Szel per al seu miny, per abans de dir res
i de fer res, va venir ell mateix com per a comprar el nostre
bouet. Ha passat la diada de Sant Joan a casa nostra; s'ha ben
mirat Szel, ha vist que no tenia tares, que no era ni geperuda, ni
coixa, ni esguerrada de cap manera; que entenia en tota mena de
feines i que li agradava el treball.

Aleshores va dir a Christel que vingus a la festa de Bischem, i
Christel ahir va veure el miny; es diu Jacob, s alt i ben
plantat, feiner; no podem desitjar cosa millor per a Szel. Pelsly,
doncs, va demanar ahir Szel per al seu fill.

Feia alguns instants que Fritz ja no sentia res ms: les seves
joies, les seves esperances, els somnis d'amor, tot s'allunyava; li
rodava el cap. Era com una candela dels prats, que una ventada
n'escampa el plomissol pels aires, i resta sola, nua, desolada amb
el seu pobre llumic.

Orchel, que no es temia de res, va estirar el cap del mocador que
duia a la butxaca, i baixant el cap, es va mocar; desprs afeg:

-D'aix n'hem parlat tota la nit, Christel i jo; s un bell
casament per a Szel, i Christel ha dit: Tot aix est b; per el
senyor Kobus s tan bella persona, i ens estima tant, i ens ha fet
serveis tan grans, que serem veritables ingrats si clogussim un
afer com aquest sense consultar-li. No puc anar-hi jo mateix a
Huneburg avui, perqu hem d'entrar cinc carretades de fenc; per tu
eixirs tot seguit desprs del desdejuni, i haurs tornat abans de
les onze, per amanir el dinar de la nostra gent. Aix s el que
m'ha dit Christel. Esperem que aix us plaur, sobretot quan haureu
vist al miny. Christel vol fer-lo venir expressament per a
portar-vos-el. I  si vs n'esteu content, vet aqu! farem el
casament! I em penso que vs tamb hi sereu, a les noces: no podeu
refusar-nos aquesta honor.

Aquestes paraules de noces, de casament, de miny, zumzejaven
a les odes de Fritz.

Orchel, desprs d'haver acabat la seva histria, estranyada de no
rebre cap resposta li va demanar:

-Qu en penseu d'aix, senyor Kobus?

-De qu?- va fer ell.

-D'aquest casament.

Ell, aleshores, va passar-se a pleret la m pel front, on brillaven
gotes de suor, i Orchel, sorpresa del seu esblaimament, li va dir:

-Teniu alguna cosa, senyor Kobus?

-No, no s res- va fer ell, tot aixecant-se.

La idea que un altre estava a punt de casar-se amb Szel li partia
el cor. Volia anar a pendre un vas d'aigua per a entonar-se; per
l'estrebada era massa forta, sos genolls tremolaven, i quan estenia
la m per a agafar el gerro d'aigua, es desplom i caigu en terra,
tan llarg com era.

Aleshores s que Orchel es va posar a cridar:

-Katel! Katel! el senyor es troba malament! Senyor, apiadeu-vos de
nosaltres!

Katel, imagineu-vos! quan va entrar tota esverada i va veure el
pobre Fritz ests all, pllid com un difunt! Va aixecar les mans
al cel, cridant:

-Du meu! Du meu! pobre senyor! Cm ha estat, Orchel? Mai no l'he
vist aix.

-No ho s, senyoreta Katel; estvem parlant de Szel,
tranquilament... ha volgut aixecar-se per a agafar un vas d'aigua,
i ha caigut!

-Ah, Du meu, Du meu! mentre no sigui un cop de feridura!

I les dues pobres dones, cridant, gemegant i desolant-se,
l'alaren, l'una per les espatlles, l'altra pels peus, i el
depositaren sobre el llit.

Veu's aqu, tanmateix, a quins extrems pot portar-nos l'amor! Un
home tan raonable, un home que s'havia enginyat tan b per a
romandre tranquil tota la vida, un home que veia les coses de tan
lluny, que s'havia provet de vi tan bo, amb prudncia, i que
semblava no tenir cosa a tmer, del cel ni de la terra... i
l'esperit d'un senzill infant, d'una noieta sense astcia ni
malcia, vet aqu a qu l'havia reduit! Digueu encara, desprs
d'aix, que l'amor s la ms dola, la ms agradable de les
passions!

Per hom podria fer reflexions assenyades sobre aquest tema fins a
la fi dels segles; per aix abans de posar-m'hi, prefereixo que en
tregui cadasc les conclusions que ms li plauran.

Orchel i Katel es desolaren, doncs, i no sabien com manegar-s'hi.
Per Katel, en les grans circumstncies, mostrava la mena de dona
que era.

-Orchel- digu, tot desfent la corbata del seu senyor -davalleu tot
seguit a la plaa de les Accies; veureu, a m dreta de l'esglsia,
un carrer, i a m esquerra del carrer, un rengle d'estaques
verdes sobre una paret baixa. All viu el doctor Kipert; deu estar
retallant les clavellines i els rosers, com cada dia. Li direu que
el senyor Kobus est malalt i que l'esperem.

-Molt b- fu la grossa masovera, tot obrint la porta; eix, i
Katel, desprs d'haver llevat les sabates a Fritz, corregu a la
cuina a escalfar aigua, perque per a tots els remeis s bo de tenir
aigua calenta.

Mentre ella s'ocupava a aquest esment, i el foc tornava a espetegar
damunt l'atri, Orchel torn.

-Veu's-lo aqu, senyoreta Katel- digu ella tota desalenada.

I gaireb immediatament el doctor, un homenet magre amb un gec de
llana verda, de punt, i els pantalons de nankin estirats pels
elstics fins a la ratlla de l'esquena, amb els cinc o sis flocs de
sos cabells grisos caient a manyocs damunt son front encs,
comparegu al corredor, sense dir cap paraula, i entr tot seguit a
la cambra.

Orchel i Katel el seguien.

De primer mir Fritz; en acabat li prengu el pols, amb els ulls
clavats al peu del llit, com un vell gos de caa parat davant una
guatlla, i al cap d'un minut digu:

-No s res; el cor galopa, per el pols s igual... no hi ha
perill... Li cal una poci calmant, i prou.

Noms aleshores la vella serventa es pos a sanglotar dins son
davantal.

Kipert, girant-se, deman:

-Doncs qu ha passat, senyoreta Katel?

-Res- digu la grossa masovera; -parlvem tranquilament, quan ha
caigut.

El metge, mirant Kobus de bell nou, digu:

-No t res... una emoci...  Un encaparrament! Vaja, sobretot
calma... no li feu nosa... es retornar tot sol. Me'n vaig a fer
preparar la poci jo mateix a casa de Harwich.

Per quan anava a eixir i llanava una darrera llambregada al
malalt, Fritz va obrir els ulls.

-Sc jo, senyor Kobus-, digu, tornant-hi; -teniu alguna cosa... un
disgust... un sentiment... veritat?

Fritz torn a cloure els ulls, i Kipert vei dues llgrimes en sos
angles.

-Vostre senyor passa disgustos- fu a Katel, tot baixet.

Al mateix instant, Kobus murmurava:

-El rab!... el vell rab!

-Voleu veure el vell David?

Kobus inclin el cap.

-Vaja, est b! el perill ha passat- digu Kipert, tot somrient.
Passen coses ben estranyes en aquest mn.- I sense aturar-se ms,
va eixir.

Katel, d'una de les finestres estant, ja cridava:

-Ieri! Ieri!

I el petit Ieri Koffel, el fill del teixidor, aixecava en el carrer
son nas empastifat.

-Corre a cercar el vell rab Sichel, corre, digues-li que vingui
tot seguit.

El brivall es posava en cam, quan s'atur cridant:

-Aqu est!

Katel, mirant el carrer, vei el rab David, amb el capell sobre el
bescoll, amb el llarg capot flotant sobre ses magres pantorrilles;
venia amb la camisa badada, tenint la corbata a la m i corrent
tant de pressa com el poguessin dur ses velles cames.

Ja sabien per tota la vila que el senyor Kobus tenia un atac.
Figureu-vos l'emoci de David davant aquesta nova; no s'havia pres
el temps de cordar-se la roba, i venia amb una desolaci de no dir.

-Ja que no s res- digu Orchel, -puc anar-me'n... Dem o passat
dem tornar per a saber la resposta del senyor Kobus.

-S, podeu anar-vos-en- li respongu Katel, acompanyant-la.

La masovera davall, i es creu al peu de l'escala amb el vell rab
que pujava. David, veient a Katel dins l'ombra del corredor, es
pos a barbotejar tot baixet: -Qu hi ha? qu hi ha?... Est
malalt... Ha caigut Kobus?

Se sentien els batecs del seu cor.

-S, entreu- digu la vella serventa, -us demana.

Aleshores David entr, tot esblaimat, sobre les puntes de les
grosses sabates, allargant el coll i mirant de lluny, amb un posat
de tant d'esglai, que feia pena de veure.

-Kobus! Kobus!- fu, tot baixet, amb una veu dola, com quan es
parla a un infant.

Fritz obr els ulls.

-Ests malalt, Kobus?- continu el vell rab, sempre amb la mateixa
veu tremolenca; -t'ha passat alguna cosa?

Fritz, amb els ulls humits, va mirar en direcci de Katel, i David
comprengu tot seguit qu volia donar entenent.

-Vols parlar-me a mi tot sol?- va fer.

-S,- murmur Kobus.

Katel sort, amb el davantal sobre la cara, i David, decantant-se,
deman:

-Tens alguna cosa... ests malalt?

Fritz, sense respondre, li volt el coll amb els braos, i
s'abraaren.

-Sc molt desgraciat!- va dir.

-Tu, desgraciat!

-S, el ms desgraciat de tot el mn.

-No diguis aix- va fer el vell David, -no diguis aix; em
parteixes el cor. Qu t'ha passat, doncs!

-No et burlars de mi, David?... T'he fet fora mancaments... m'he
rigut de tu ben sovint... no he tingut les consideracions que eren
degudes al ms vell amic de mon pare... No et burlars de mi, oi?

-Per Kobus, en nom de Du!- exclam el vell rab a punt de trencar
en plor, -no parlis d'aquestes coses... No m'has fet mai sin
plaer... mai no m'has apenat... al contrari, al contrari...
M'alegrava de veure't riure. Per diga'm...

-Em promets de no burlar-te de mi?

-Burlar-me de tu! et penses que s tan mal cor de burlar-me de les
penes veritables de mon millor amic? Ah, Kobus!

Aleshores Fritz, esclat:

-Era la meva nica alegria, David; no pensava ms que en ella... i
vet aqu que la donen a un altre!

-Per qui... per qui?

-Szel- va fer ell, sanglotant.

-La petita Szel?... la filla de ton masover? l'estimes?

-S!

-Ah!...- va fer el vell rab, tot redreant-se, amb els ulls badats
d'admiraci: -s la petita Szel, estima la petita Szel!... Vaja,
vaja, vaja... me n'hauria hagut de tmer! Per no hi veig mal en
aix, Kobus; la petita s molt gentil. s el que et conv... hi
sers feli, molt feli.

-Volen donar-la a un altre!- interromp Fritz, desesperat.

-A qui?

-A un anabaptista.

-Qui t'ho ha dit?

-Orchel... ara mateix... ha vingut expressament...

-Ah, ah, b... ara ho comprenc; ella ha vingut a dir-lo-hi sense
tmer's de res... i ell s'ha trobat malament. B, est esclarit...
s ben natural.

Aix es parlava David, donant dos o tres tombs per la cambra, amb
les mans a l'esquena.

Desprs fu, aturant-se als peus del llit:

-Per si l'estimes- exclam, -Szel deu saber-ho; s clar que li
deus haver dit.

-No he gosat.

-No has gosat!... Tant se val; ho sap... Aquesta menuda s molt
viva... ho ha vist tot seguit... Deu estar contenta de plaure't
perqu no ets un anabaptista qualsevol, tu... Representes quelcom
d'enlairat; jo et dic que aquesta petita deu sentir-se afalagada,
deu creure's felia quan pensa que un senyor de la vila hi ha fixat
l'esguard, un bell miny, fresc, ben nodrit, rioler i dhuc
majestus, quan porta la seva levita negra i les seves cadenes d'or
sobre el ventre; jo sostinc que deu estimar-te ms que no pas a
tots els anabaptistes del mn. Que no coneix les dones el vell
rab Sichel? Tot aix s cosa de seny natural. Per, digues: has
demanat, almenys, si ella consent a acceptar l'altre?

-No, ni he pensat; tenia com una mola que em giravoltava dintre el
cap.

-Oh!- exclam David, tot aixecant les espatlles amb una ganyota
estranya, amb el cap decantat i les mans junyides i un posat de
compassi pregona.

-Com s'entn no hi has pensat? I et desoles, i vas de corcoll i
crides i plores! Vet aqu... aix sn els enamorats! Espera't,
espera't, i si Orchel es aqu, encara, ja veurs!

David obr la porta tot cridant pel corredor:

-Katel, s aqu Orchel?

-No, senyor David.

Aleshores, va tornar a tancar.

Fritz semblava una mica refet del seu desconsol.

-David- digu, -em tornes la vida.

-Vaja, calavera- digu el vell rab, -aixeca't, torna't a posar les
sabates i deixa'm fer. Anirem plegats all baix, a demanar Szel.
Per pots tenir-te sobre les teves cames?

-Ah! per anar a demanar Szel- exclam Fritz, caminaria fins a la
fi del mn!

-Eh, eh, eh!- fu el vell Sichel, totes les seves faisons es
contreien i els ulls se li arrugaven: -eh, eh, eh! quina por
m'havies fet... He travessat la vila aix mateix; i encara sort que
no m'he oblidat de posar-me les calces.

Reia, tot cordant la seva armilla de mollet i son gran capot verd.
Per Fritz encara no gosava riure: es tornava a posar les sabates,
tot esblaimat d'inquietud; desprs va posar-se el feltre i prengu
son bast tot dient amb veu commosa:

-Ara, David, estic a punt; que Nostre Senyor ens dongui ajut!

-Amn!- respongu el vell rab.

I eixiren.

Katel, de la cuina estant, havia sentit alguna cosa i, veient-los
passar, no digu res, estranyant-se i alegrant-se d'aquells rars
esdeveniments. Travessaren la vila, perduts en llurs reflexions,
sense adonar-se que la gent els mirava amb sorpresa. Un cop van
sser a fora, l'aire ras va retornar a Fritz, i ell, tot davallant
el sender del Postthal, es pos a contar les coses que havien
passat de tres mesos a aquella part; la manera com havia destriat
la seva amor per Szel; com havia volgut distreure-se'n; com havia
emprs un viatge amb Han, mentre aquella dria per, el seguia per
tot, i no podia beure un vas de vi sense caure en repapieig amors;
i, finalment com s'havia abandonat a la grcia de Du.

David, amb el cap decantat, seguint el seu trot, reia dins la seva
barbeta grisa, i de tant en tant feia l'ullet:

-Eh, eh, eh! ja t'ho deia, Kobus, ja t'ho deia, no hi ha manera de
fer resistncia! Deies, doncs, que fieu msica i tu cantaves:
_Roseta, cos lleuger_... I desprs?

Fritz continuava la seva histria.

-Es ben b aix... s ben b aix- reprenia el vell David, -eh, eh,
eh! la cosa t'empaitava, tenia ms fora que tu. S, s... m'ho
imagino tot com si m'hi trobs. De manera, doncs, que a la
cerveseria del Gran Crvol desafiaves la gent i celebraves
l'amor... Tira, tira endavant; em plau, de sentir-te parlar d'aix.

I Fritz, tot gaudis de parlar d'aquestes coses, continuava la seva
histria. No s'interrompia, de tant en tant sin per exclamar:

-Creus de bo de bo que m'estima, David?

-S... s... t'estima- feia el vell rab, amb els ulls arrugats.

-N'ests ben segur?

-Eh, eh, eh! no cal dir-ho... De manera que a Bischem, heu tingut
la felicitat de ballar el _treieleins_ plegats? Quina joia en
devies tenir, Kobus!

-Oh!- exclamava Fritz.

I tot l'entusiasme del _treieleins_ li tornava a pujar al cap. Mai
el vell Sichel no havia estat ms content; hauria escoltat com
Fritz contava la mateixa cosa per espai d'un segle, sense
afadigar-se'n, i, de vegades, omplia les pauses amb alguna reflexi
treta de la Bblia, com: T'he despertat sota la palmera, all on
ta mare et va infantar, all on va infantar-te la que t'ha donat a
llum. O b: Amb abundor d'aigua no podria apagar aquesta amor, i
els rius mateixos no podrien ofegar-la. O b: M'has pres el cor
amb un de tos ulls; m'has pres el cor amb un dels grans de ton
collar.

Fritz trobava aquestes reflexions molt belles. Per tercera vegada
tornava a entrar en nous detalls, quan el vell rab, aturant-se a
la recolzada del bosc, vora la roca de les Trtores, a deu minuts
de la masia, li digu:

-Veu's aqu el Meisenthal. Ja em contars la resta ms tard. Ara
davallar i tu m'esperars aqu.

-Com! caldr que resti?- deman Kobus.

-S, s un afer delicat. Sens dubte em veur obligat a negociar amb
aquesta gent; qui sap? Potser han fet promeses a l'anabaptista. Val
ms que tu no hi siguis. Estiga't aqu, i jo davallar tot sol. Si
les coses van b, em veurs reaparixer per el cobert; aixecar el
mocador, i ja sabrs que vol dir.

Fritz, a desgrat de la seva gran impacincia, hagu de reconixer
que aquestes raons eren bones. S'atur, doncs, al marge del bosc, i
David davall, amb un trot menut com el d'una llebre vella per les
brugueres, amb el cap decantat i el bast de Kobus, que havia pres,
endavant seu.

Devia sser aleshores la una; el sol, en tota la seva fora,
escalfava el Meisenthal, i brillava sobre el riu, fins a prdua
d'obir. Ni un al movia l'aire ni un grill aixecava el seu cant
monton, els ocells dormien amb el cap sota l'ala, i, noms de tant
en tant, els bous de Christel, ajaguts a l'ombra de la faana, amb
els genolls doblegats sota el ventre, dilataven un bruel solemnial
per la vall silenciosa.

Podeu imaginar-vos les reflexions de Fritz, desprs de la partida
del vell rab. El segu amb els ulls, fins a la vora de la masia.
Mes enll de les brugueres, David prengu el tirany sorrenc que
tomba, ombrejat per les palmeres, al peu de la costa. Kobus no li
veia sin el capell que avanava darrera el tals; desprs el va
veure al llarg de les estables, i al mateix instant els lladrucs de
Mopsel ressonaren al lluny, com els lladruguets d'una joguina de
Nuremberg. David aleshores es decant, amb el bast davant seu, i
Mopsel, escabellat, redobl sos crits. Finalment, el vell rab
desaparegu a la cantonada de la masia.

Aleshores s que el temps va semblar-li llarg a Fritz, en mig
d'aquell gran silenci. Hauria dit que all no acabaria mai ms. Els
minuts anaven seguint-se feia un quart d'hora, quan hi hagu com un
llampec al corral. Cregu que era el mocador de David i s'estrem;
per era la finestreta de la cuina que acabava de donar el tomb
entre l'esclat del sol, i la criada Mayel buid el seu cossi de
peles a la part de fora. S'oren alguns crits de gallines i
d'necs, i el temps sembl dilatar-se de bell nou.

Kobus es forjava mil idees; li semblava de veure Christel i Orchel
que refusaven... el vell rab suplicant... que s jo? Aquests
pensaments s'empenyien en tanta de manera, que li feien perdre el
cap.

Finalment, David reaparegu a l'extrem de l'establa; no bellugava
res, i Fritz, tot mirant-lo, sent com tremolaven sos genolls. El
vell rab, al cap d'un instant, fic la m, fins el colze, dins la
butxaca de son llarg capot; en tragu el mocador, es moc com si
tal cosa, i al capdavall, aixecant el mocador, el bellug. Tot
seguit Kobus s'engeg: les cames li galopaven soles, era una
veritable daina. En menys de cinc minuts va ser prop de la masia;
David, amb les galtes solcades per arrugues innombrables i els ulls
espetegants, el reb amb un somriure:

-Eh! eh! eh!- va fer, tot baixet, -la cosa marxa... la cosa
marxa... T'accepten... per espera... escolta!

Fritz ja no l'escoltava; corria envers la porta, i David el seguia,
tot content de la seva ardor. Cinc o sis treballadors de brusa, amb
el capell de palla posat, estaven per tornar a la tasca. Els uns
duien altra vegada els bous sota el jou guarnit de fulles. Els
altres, amb la forca o el rastell a l'espatlla, miraven:

-Bon dia, senyor Kobus!

Per ell pass sense sentir-los, i entr en el corredor com a
astorat, i desprs a la sala gran, seguit del vell David, que es
fregava les mans i reia dins la seva barbeta.

Acabaven de dinar; les grans escudelles de fang roig, les
forquilles d'estany, i les gerres de gres eren encara damunt la
taula. Christel, assegut a l'extrem, amb el capell damunt el
bescoll, mirava esverat; Orchel, amb sa carassa vermella, estava
dreta, bocabadada, sota la porta de la cuina; i la petita Szel,
asseguda dins la vella cadira de braos, de cuiro, entre el gran
fornell de fosa i el vell rellotge, que seguia son etern comps,
Szel, amb mnegues de camisa, i cotilleta de tela blava, era all,
amb la dola cara amagada dins son davantal, sobre els genolls. No
es veia sin son coll bonic, colrat pel sol, i sos braos
doblegats.

Fritz, davant aquell espectacle, volgu parlar; per no pogu dir
cap paraula i fou Christel qui va comenar:

-Senyor Kobus!- exclam amb un accent d'estupefacci pregona: -s
possible aix que acaba de dir-nos el rab David? Estimeu Szel i
ens la demaneu? Cal que ens ho digueu vs mateix; si no fos aix no
arribarem a creure-ho mai.

-Christel- respongu aleshores Fritz amb una mena d'eloqncia: -si
no em deu la m de Szel, o si Szel no m'estima, ja no podr
viure; mai no he estimat sin Szel, i no en vull estimar d'altra.
Si Szel m'estima i vs me la deu, ser l'home ms feli del mn, i
far tot el que pugui per fer-la feli.

Christel i Orchel es miraren com a confosos, i Szel es pos a
sanglotar; hom no podia dubtar de la seva felicitat, per ella
plorava com una Magdalena.

-Christel- continu Fritz: -teniu a la m la meva vida...

-Per, senyor Kobus,- exclam el vell anabaptista amb veu forta i
els braos estesos, -s amb tota felicitat que us dem la nostra
filla. Quina honor ms gran podia esdevenir-nos en aquest mn, que
tenir per gendre un home com vs? Per, us ho prego, senyor Kobus,
reflexioneu... reflexioneu b el que som nosaltres i el que su
vs... Reflexioneu que su d'un altre estament que no s el nostre;
que nosaltres som gent treballadora, gent ordinria, i que vs sou
d'una famlia distingida fa molt de temps, no sols per la fortuna
sin, a ms, per l'estima que els vostres passats i vs mateix heu
merescut. Reflexioneu tot aix... que no us n'hagueu de penedir ms
tard... i que nosaltres tampoc no tinguem el sentiment de pensar
que su desgraciat per culpa nostra. Vs sabeu ms que nosaltres,
senyor Kobus; nosaltres som pobra gent sense instrucci;
reflexioneu doncs per tots plegats!

-Veu's aqu un home honrat!- pens el vell rab.

I Fritz digu amb enterniment:

-Si Szel m'estima, tot anir b! Si per desgrcia no m'estima, la
fortuna, la categoria, la consideraci del mn ja no sn res per a
mi! He reflexionat, i no demano sin l'amor de Szel.

-Doncs b!- exclam Christel: -que la voluntat del Senyor es
compleixi. Szel, ja l'has sentit; respon, tu. Pel que fa a
nosaltres, qu ms podem desitjar que la teva felicitat? Szel,
estimes el senyor Kobus?

Per Szel no responia, sin que sanglotava amb ms fora.

Per a la fi, Fritz va exclamar amb veu tremolosa:

-Szel, no m'estimes, que refuses de respondre?

De cop i volta, aixecant-se, com una desesperada, ella an a
tirar-se als seus braos, tot exclamant:

-Oh! s, us estimo!

I plor, mentre que Fritz l'estrenyia sobre el cor: grosses
llgrimes lliscaven per les seves galtes.

Tots els que eren davant ploraven amb ells: Mayel, l'escombra a la
m, mirava, amb el coll ests pel trau de la cuina; i al voltant de
les finestres, a cinc o sis passes, hom veia cares curioses, ulls
badats, decantant-se per a veure i per a sentir.

Al capdavall el vell rab va mocar-se, tot fent:

-Est b... est b... Estimeu-vos, estimeu-vos!

I, sens dubte, anava a afegir-hi alguna sentncia, quan de sobte
Fritz, llanant un crit de triomf, pass la m al voltant del cos
de Szel, i es pos a valsar amb ella, tot cridant: -Up! upla,
Szel! Up! up! up! up! upla!

Aleshores, tota aquella gent que plorava es posaren a riure, i la
petita Szel, somrient entremig de les seves llgrimes, amag la
cara bonica en el si de Kobus.

La joia es pintava en totes les cares; all semblava una d'aquelles
magnfiques solellades que segueixen als xfecs calents de la
primavera.

Dues grosses minyones, amb llurs immensos capells de palla en forma
de para-sol, la cara empurpurada i els ulls de bat a bat, s'havien
arriscat a venir, i a creuar llurs braos a la vora d'una finestra,
mirant i rient de tot cor. Darrera d'elles, totes les altres es
decantaven, amb l'orella parada.

Orchel, que acabava de sortir eixugant-se les galtes amb el
davantal, torn portant una botella i vasos:

-Vet aqu la botella de vi que ens vau fer portar per Szel, fa
tres mesos- digu a Fritz: -la guardava pel sant de Christel, per
b podem beure-la avui.

Hom sent al mateix instant com el fuet petava a fora, i Zaferi, el
mosso de la masia, cridava: -En cam.

Les finestres es desguarniren, i mentre l'anabaptista omplia els
vasos, el vell rab, tot jois, va dir-li:

-B! Christel, quan seran les noces?

Aquestes paraules desvetllaren l'esment de Szel i Fritz.

-Qu en penses tu, eh, Orchel?- deman el masover a la seva dona.

-Quan el senyor Kobus voldr- respongu la feixuga muller, tot
asseient-se. -A la vostra salut, fills meus!- digu Christel. -Jo,
penso que tantost el fenc sigui entrat...

Fritz mir al vell rab, qui va fer:

-Escolteu, Christel, el fenc s una bona cosa, per la felicitat
encara val ms. Jo represento el pare de Kobus; n'havia estat el
millor amic. Doncs b! jo us dic que hem de senyalar-ho per d'aqu
a vuit dies, amb el temps just per les proclames. Per qu hem de
voler que es migrin aquestes bones criatures? a qu treu cap
d'esperar ms? No s aix el que penses, Kobus?

-El que vulgui Szel, jo voldr,- digu, tot mirant-la.

Ella, baixant els ulls, decant el cap contra l'espatlla de Fritz,
sense respondre.

-Doncs fem-ho aix- digu Christel.

-S- respongu David, -s el millor determini, i dem vindreu a
Huneburg a fer el contracte.

Aleshores begueren, i el vell rabi, somrient, afeg:

-He fet fora casaments en la vida, per aquest em dna ms plaer
que els altres, i n'estic orgulls. He vingut a casa vostra,
Christel, com el servidor d'Abraham, Eleazar, a casa de Laban; aix
ha vingut de l'Eternal.

-Benem la voluntat de l'Eternal,- respongueren Christel i Orchel
amb una sola veu.

I d'aquell instant, es va tenir per cosa convinguda que el
contracte seria fet l'endem a Huneburg, i que el matrimoni tindria
lloc vuit dies desprs.



XVIII

Doncs b, la fressa d'aquests esdeveniments s'escamp el mateix
vespre per Huneburg, i tota la vila en fou assabentada; tothom es
deia: -Com pot ser que el senyor Kobus, aquest home ric, aquest
home assenyalat, es casi amb una noia senzilla del camp, la noia
del seu mateix masover, ell que per espai de quinze anys ha refusat
tants de bells partits? La gent s'aturava al mig dels carrers per a
contar-se aquesta estranya nova; se'n parlava al llindar de les
cases, a les cambres i fins al fons de les eixides; l'astorament no
acabava mai.

Aixi s com Schoultz, Han, Speck i els altres amics de Fritz
s'assabentaren d'aquestes coses meravelloses; i a l'endem, reunits
a la cerveseria del Gran Crvol, en conversaren entre ells tot
dient: -Que s gran follia de casar-se amb una dona de condici
inferior a la vostra. Que d'aix en vnen enuigs i gelosies de tota
mena. Que el millor s no casar-se de cap manera. Que no es veu un
sol marit damunt la terra tan content, tant rioler, de tan bella
salut com els concos.

-S- exclamava Schoultz, indignat que Kobus no li hagus fet saber:
-ara ja no veurem ms el gros Fritz; viur dins la seva closca i
far per manera de ficar les banyes cap endins. Veu's aqu com
l'edat atueix els homes; quan han esdevingut febles, una senzilla
noieta dels camps els domestica i els mena amb una cinteta rosa. No
hi ha sin els vells militars que es mantinguin testos. Aix s com
veurem el bon Kobus, i podem dir-li, ben b: -Adu, descansa en
pau!- com quan enterrem el dimarts gras.

Han mirava sota la taula, tot somnis, i buidava les cendres de la
grossa pipa entre sos genolls. Per com que la gent, de tant
parlar, havia acabat per pendre al, digu a son torn:

-El casament s la fi de l'alegria: per la meva part, m'estimaria
ms de ficar el cap dins un feix d'espines, que no pas de posar-me
aquesta corda al coll. A desgrat d'aix, ja que nostre amic Kobus
s'ha convertit, tothom ha de confessar que la seva petita Szel era
digna de fer aquest miracle; per la gentilesa, la vivor, i el seny,
no conec sin una sola persona que se li pugui comparar, i dhuc
que li sigui superior, perqu t ms dignitat en el tarann: s la
filla del burgmestre de Bischem, una dona superba, amb la qual vaig
dansar el _treieleins_.

Aleshores Schoultz exclam: -Que ni Szel ni la filla del
burgmestre eren dignes de desfermar els cordons de les sabates de
la doneta saura que ell havia triat,- i la discussi, animant-se
cada vegada ms, continu per aquest estil fins a mitja nit, moment
en el qual el vigilant hagu d'avisar a aquells senyors que la
conferncia restava provisionalment closa.

El mateix dia, va fer-se el contracte de casament a casa de Fritz.
Quan el notari Mntz acabava d'inscriure els bns de Kobus, i
Szel, ella, no tenia altra cosa a dur a la casa que els encisos de
la jovenesa i l'amor, el vell David, decantant-se darrera el
notari, li digu:

-Poseu que el rab David Sichel dna a Szel, com a dot, l'hectrea
de vinya del Sonneberg, que produeix el millor vi del pas. Poseu
aix, Mntz.

Fritz va redrear-se tot sorprs, perqu aquesta hectrea li
pertanyia, per el vell rab, aixecant el dit, li digu somrient:

-Recorda't, Kobus, recorda't de la nostra discussi sobre el
matrimoni, a la darreria del dinar, fa tres mesos, en aquesta
cambra!

Aleshores Fritz va recordar-se de llur juguesca.

-s veritat- digu enrojolant-se  -aquesta hectrea de vinya s de
David, me l'ha guanyada; per ja que la dna a Szel, l'accepto per
ella. Afegiu, noms, que ell se'n reserva el gaudi; vull que pugui
beure'n el vi fins l'edat avanada de son avi Matusalem; s cosa
indispensable a la meva felicitat. I poseu tamb, Mntz, que Szel
porta com a dot la masia de Meisenthal, que li dono en senyal
d'amor; Christel i Orchel la conrearan per a llurs fills; aix els
donar ms plaer.

s aix com va ser escrit el contracte de matrimoni.

I, quant a la resta, quant a l'arribada de Isef Almani, de Bockel
i d'Andrs, venint de quinze lleges lluny, per a fer msica a les
noces de llur amic Kobus; quant al fest, ordenat per la vella
Katel segons totes les regles de l'art, amb el concurs de la
cuinera del Bou Roig, quant a la grcia ingnua de Szel, a la joia
de Fritz, a la dignitat de Han i de Schoultz, sos minyons d'honor,
a la bella allocuci del senyor pastor Diemer, al gran ball que el
vell rab David obr ell mateix amb Szel en mig dels aplaudiments
universals; quant a l'entusiasme de Isef, tocant el viol d'una
manera tan extraordinria que la meitat d'Huneburg romangu a la
plaa de les Accies per a sentir-lo, fins a les dues del mat,
quant a tot aix, fra una histria tan llarga com la primera.

Que us basti, doncs, de saber que cap als quinze dies del seu
casament, Fritz reun tots sos amics a dinar, a la mateixa sala on
Szel havia comparegut a seure en mig d'ells, tres mesos abans, i
que declar altament que el vell rab havia tingut ra quan deia:
que fora de l'amor tot era vanitat, que no existeix cap cosa que
s'hi pugui comparar i que el casament amb la dona que un hom estima
s el parads damunt la terra.

I David Sichel, aleshores, tot comms, pronunci aquesta bella
sentncia, que havia llegit en un llibre hebraic, i que trobava
sublim, baldament no fos del vell Testament:

-Mos benamats, amem-nos els uns als altres. Qualsevol que ami els
altres, coneix Du. El que no els ama, no coneix Du, perqu Du s
amor!


FI







End of the Project Gutenberg EBook of L'amic Fritz, by 
Emile Erckmann and Alexandre Chatrian

*** END OF THIS PROJECT GUTENBERG EBOOK L'AMIC FRITZ ***

***** This file should be named 17819-8.txt or 17819-8.zip *****
This and all associated files of various formats will be found in:
        http://www.gutenberg.org/1/7/8/1/17819/

Produced by Ricard Samarra

Updated editions will replace the previous one--the old editions
will be renamed.

Creating the works from public domain print editions means that no
one owns a United States copyright in these works, so the Foundation
(and you!) can copy and distribute it in the United States without
permission and without paying copyright royalties.  Special rules,
set forth in the General Terms of Use part of this license, apply to
copying and distributing Project Gutenberg-tm electronic works to
protect the PROJECT GUTENBERG-tm concept and trademark.  Project
Gutenberg is a registered trademark, and may not be used if you
charge for the eBooks, unless you receive specific permission.  If you
do not charge anything for copies of this eBook, complying with the
rules is very easy.  You may use this eBook for nearly any purpose
such as creation of derivative works, reports, performances and
research.  They may be modified and printed and given away--you may do
practically ANYTHING with public domain eBooks.  Redistribution is
subject to the trademark license, especially commercial
redistribution.



*** START: FULL LICENSE ***

THE FULL PROJECT GUTENBERG LICENSE
PLEASE READ THIS BEFORE YOU DISTRIBUTE OR USE THIS WORK

To protect the Project Gutenberg-tm mission of promoting the free
distribution of electronic works, by using or distributing this work
(or any other work associated in any way with the phrase "Project
Gutenberg"), you agree to comply with all the terms of the Full Project
Gutenberg-tm License (available with this file or online at
http://gutenberg.org/license).


Section 1.  General Terms of Use and Redistributing Project Gutenberg-tm
electronic works

1.A.  By reading or using any part of this Project Gutenberg-tm
electronic work, you indicate that you have read, understand, agree to
and accept all the terms of this license and intellectual property
(trademark/copyright) agreement.  If you do not agree to abide by all
the terms of this agreement, you must cease using and return or destroy
all copies of Project Gutenberg-tm electronic works in your possession.
If you paid a fee for obtaining a copy of or access to a Project
Gutenberg-tm electronic work and you do not agree to be bound by the
terms of this agreement, you may obtain a refund from the person or
entity to whom you paid the fee as set forth in paragraph 1.E.8.

1.B.  "Project Gutenberg" is a registered trademark.  It may only be
used on or associated in any way with an electronic work by people who
agree to be bound by the terms of this agreement.  There are a few
things that you can do with most Project Gutenberg-tm electronic works
even without complying with the full terms of this agreement.  See
paragraph 1.C below.  There are a lot of things you can do with Project
Gutenberg-tm electronic works if you follow the terms of this agreement
and help preserve free future access to Project Gutenberg-tm electronic
works.  See paragraph 1.E below.

1.C.  The Project Gutenberg Literary Archive Foundation ("the Foundation"
or PGLAF), owns a compilation copyright in the collection of Project
Gutenberg-tm electronic works.  Nearly all the individual works in the
collection are in the public domain in the United States.  If an
individual work is in the public domain in the United States and you are
located in the United States, we do not claim a right to prevent you from
copying, distributing, performing, displaying or creating derivative
works based on the work as long as all references to Project Gutenberg
are removed.  Of course, we hope that you will support the Project
Gutenberg-tm mission of promoting free access to electronic works by
freely sharing Project Gutenberg-tm works in compliance with the terms of
this agreement for keeping the Project Gutenberg-tm name associated with
the work.  You can easily comply with the terms of this agreement by
keeping this work in the same format with its attached full Project
Gutenberg-tm License when you share it without charge with others.

1.D.  The copyright laws of the place where you are located also govern
what you can do with this work.  Copyright laws in most countries are in
a constant state of change.  If you are outside the United States, check
the laws of your country in addition to the terms of this agreement
before downloading, copying, displaying, performing, distributing or
creating derivative works based on this work or any other Project
Gutenberg-tm work.  The Foundation makes no representations concerning
the copyright status of any work in any country outside the United
States.

1.E.  Unless you have removed all references to Project Gutenberg:

1.E.1.  The following sentence, with active links to, or other immediate
access to, the full Project Gutenberg-tm License must appear prominently
whenever any copy of a Project Gutenberg-tm work (any work on which the
phrase "Project Gutenberg" appears, or with which the phrase "Project
Gutenberg" is associated) is accessed, displayed, performed, viewed,
copied or distributed:

This eBook is for the use of anyone anywhere at no cost and with
almost no restrictions whatsoever.  You may copy it, give it away or
re-use it under the terms of the Project Gutenberg License included
with this eBook or online at www.gutenberg.org

1.E.2.  If an individual Project Gutenberg-tm electronic work is derived
from the public domain (does not contain a notice indicating that it is
posted with permission of the copyright holder), the work can be copied
and distributed to anyone in the United States without paying any fees
or charges.  If you are redistributing or providing access to a work
with the phrase "Project Gutenberg" associated with or appearing on the
work, you must comply either with the requirements of paragraphs 1.E.1
through 1.E.7 or obtain permission for the use of the work and the
Project Gutenberg-tm trademark as set forth in paragraphs 1.E.8 or
1.E.9.

1.E.3.  If an individual Project Gutenberg-tm electronic work is posted
with the permission of the copyright holder, your use and distribution
must comply with both paragraphs 1.E.1 through 1.E.7 and any additional
terms imposed by the copyright holder.  Additional terms will be linked
to the Project Gutenberg-tm License for all works posted with the
permission of the copyright holder found at the beginning of this work.

1.E.4.  Do not unlink or detach or remove the full Project Gutenberg-tm
License terms from this work, or any files containing a part of this
work or any other work associated with Project Gutenberg-tm.

1.E.5.  Do not copy, display, perform, distribute or redistribute this
electronic work, or any part of this electronic work, without
prominently displaying the sentence set forth in paragraph 1.E.1 with
active links or immediate access to the full terms of the Project
Gutenberg-tm License.

1.E.6.  You may convert to and distribute this work in any binary,
compressed, marked up, nonproprietary or proprietary form, including any
word processing or hypertext form.  However, if you provide access to or
distribute copies of a Project Gutenberg-tm work in a format other than
"Plain Vanilla ASCII" or other format used in the official version
posted on the official Project Gutenberg-tm web site (www.gutenberg.org),
you must, at no additional cost, fee or expense to the user, provide a
copy, a means of exporting a copy, or a means of obtaining a copy upon
request, of the work in its original "Plain Vanilla ASCII" or other
form.  Any alternate format must include the full Project Gutenberg-tm
License as specified in paragraph 1.E.1.

1.E.7.  Do not charge a fee for access to, viewing, displaying,
performing, copying or distributing any Project Gutenberg-tm works
unless you comply with paragraph 1.E.8 or 1.E.9.

1.E.8.  You may charge a reasonable fee for copies of or providing
access to or distributing Project Gutenberg-tm electronic works provided
that

- You pay a royalty fee of 20% of the gross profits you derive from
     the use of Project Gutenberg-tm works calculated using the method
     you already use to calculate your applicable taxes.  The fee is
     owed to the owner of the Project Gutenberg-tm trademark, but he
     has agreed to donate royalties under this paragraph to the
     Project Gutenberg Literary Archive Foundation.  Royalty payments
     must be paid within 60 days following each date on which you
     prepare (or are legally required to prepare) your periodic tax
     returns.  Royalty payments should be clearly marked as such and
     sent to the Project Gutenberg Literary Archive Foundation at the
     address specified in Section 4, "Information about donations to
     the Project Gutenberg Literary Archive Foundation."

- You provide a full refund of any money paid by a user who notifies
     you in writing (or by e-mail) within 30 days of receipt that s/he
     does not agree to the terms of the full Project Gutenberg-tm
     License.  You must require such a user to return or
     destroy all copies of the works possessed in a physical medium
     and discontinue all use of and all access to other copies of
     Project Gutenberg-tm works.

- You provide, in accordance with paragraph 1.F.3, a full refund of any
     money paid for a work or a replacement copy, if a defect in the
     electronic work is discovered and reported to you within 90 days
     of receipt of the work.

- You comply with all other terms of this agreement for free
     distribution of Project Gutenberg-tm works.

1.E.9.  If you wish to charge a fee or distribute a Project Gutenberg-tm
electronic work or group of works on different terms than are set
forth in this agreement, you must obtain permission in writing from
both the Project Gutenberg Literary Archive Foundation and Michael
Hart, the owner of the Project Gutenberg-tm trademark.  Contact the
Foundation as set forth in Section 3 below.

1.F.

1.F.1.  Project Gutenberg volunteers and employees expend considerable
effort to identify, do copyright research on, transcribe and proofread
public domain works in creating the Project Gutenberg-tm
collection.  Despite these efforts, Project Gutenberg-tm electronic
works, and the medium on which they may be stored, may contain
"Defects," such as, but not limited to, incomplete, inaccurate or
corrupt data, transcription errors, a copyright or other intellectual
property infringement, a defective or damaged disk or other medium, a
computer virus, or computer codes that damage or cannot be read by
your equipment.

1.F.2.  LIMITED WARRANTY, DISCLAIMER OF DAMAGES - Except for the "Right
of Replacement or Refund" described in paragraph 1.F.3, the Project
Gutenberg Literary Archive Foundation, the owner of the Project
Gutenberg-tm trademark, and any other party distributing a Project
Gutenberg-tm electronic work under this agreement, disclaim all
liability to you for damages, costs and expenses, including legal
fees.  YOU AGREE THAT YOU HAVE NO REMEDIES FOR NEGLIGENCE, STRICT
LIABILITY, BREACH OF WARRANTY OR BREACH OF CONTRACT EXCEPT THOSE
PROVIDED IN PARAGRAPH F3.  YOU AGREE THAT THE FOUNDATION, THE
TRADEMARK OWNER, AND ANY DISTRIBUTOR UNDER THIS AGREEMENT WILL NOT BE
LIABLE TO YOU FOR ACTUAL, DIRECT, INDIRECT, CONSEQUENTIAL, PUNITIVE OR
INCIDENTAL DAMAGES EVEN IF YOU GIVE NOTICE OF THE POSSIBILITY OF SUCH
DAMAGE.

1.F.3.  LIMITED RIGHT OF REPLACEMENT OR REFUND - If you discover a
defect in this electronic work within 90 days of receiving it, you can
receive a refund of the money (if any) you paid for it by sending a
written explanation to the person you received the work from.  If you
received the work on a physical medium, you must return the medium with
your written explanation.  The person or entity that provided you with
the defective work may elect to provide a replacement copy in lieu of a
refund.  If you received the work electronically, the person or entity
providing it to you may choose to give you a second opportunity to
receive the work electronically in lieu of a refund.  If the second copy
is also defective, you may demand a refund in writing without further
opportunities to fix the problem.

1.F.4.  Except for the limited right of replacement or refund set forth
in paragraph 1.F.3, this work is provided to you 'AS-IS' WITH NO OTHER
WARRANTIES OF ANY KIND, EXPRESS OR IMPLIED, INCLUDING BUT NOT LIMITED TO
WARRANTIES OF MERCHANTIBILITY OR FITNESS FOR ANY PURPOSE.

1.F.5.  Some states do not allow disclaimers of certain implied
warranties or the exclusion or limitation of certain types of damages.
If any disclaimer or limitation set forth in this agreement violates the
law of the state applicable to this agreement, the agreement shall be
interpreted to make the maximum disclaimer or limitation permitted by
the applicable state law.  The invalidity or unenforceability of any
provision of this agreement shall not void the remaining provisions.

1.F.6.  INDEMNITY - You agree to indemnify and hold the Foundation, the
trademark owner, any agent or employee of the Foundation, anyone
providing copies of Project Gutenberg-tm electronic works in accordance
with this agreement, and any volunteers associated with the production,
promotion and distribution of Project Gutenberg-tm electronic works,
harmless from all liability, costs and expenses, including legal fees,
that arise directly or indirectly from any of the following which you do
or cause to occur: (a) distribution of this or any Project Gutenberg-tm
work, (b) alteration, modification, or additions or deletions to any
Project Gutenberg-tm work, and (c) any Defect you cause.


Section  2.  Information about the Mission of Project Gutenberg-tm

Project Gutenberg-tm is synonymous with the free distribution of
electronic works in formats readable by the widest variety of computers
including obsolete, old, middle-aged and new computers.  It exists
because of the efforts of hundreds of volunteers and donations from
people in all walks of life.

Volunteers and financial support to provide volunteers with the
assistance they need, is critical to reaching Project Gutenberg-tm's
goals and ensuring that the Project Gutenberg-tm collection will
remain freely available for generations to come.  In 2001, the Project
Gutenberg Literary Archive Foundation was created to provide a secure
and permanent future for Project Gutenberg-tm and future generations.
To learn more about the Project Gutenberg Literary Archive Foundation
and how your efforts and donations can help, see Sections 3 and 4
and the Foundation web page at http://www.pglaf.org.


Section 3.  Information about the Project Gutenberg Literary Archive
Foundation

The Project Gutenberg Literary Archive Foundation is a non profit
501(c)(3) educational corporation organized under the laws of the
state of Mississippi and granted tax exempt status by the Internal
Revenue Service.  The Foundation's EIN or federal tax identification
number is 64-6221541.  Its 501(c)(3) letter is posted at
http://pglaf.org/fundraising.  Contributions to the Project Gutenberg
Literary Archive Foundation are tax deductible to the full extent
permitted by U.S. federal laws and your state's laws.

The Foundation's principal office is located at 4557 Melan Dr. S.
Fairbanks, AK, 99712., but its volunteers and employees are scattered
throughout numerous locations.  Its business office is located at
809 North 1500 West, Salt Lake City, UT 84116, (801) 596-1887, email
business@pglaf.org.  Email contact links and up to date contact
information can be found at the Foundation's web site and official
page at http://pglaf.org

For additional contact information:
     Dr. Gregory B. Newby
     Chief Executive and Director
     gbnewby@pglaf.org


Section 4.  Information about Donations to the Project Gutenberg
Literary Archive Foundation

Project Gutenberg-tm depends upon and cannot survive without wide
spread public support and donations to carry out its mission of
increasing the number of public domain and licensed works that can be
freely distributed in machine readable form accessible by the widest
array of equipment including outdated equipment.  Many small donations
($1 to $5,000) are particularly important to maintaining tax exempt
status with the IRS.

The Foundation is committed to complying with the laws regulating
charities and charitable donations in all 50 states of the United
States.  Compliance requirements are not uniform and it takes a
considerable effort, much paperwork and many fees to meet and keep up
with these requirements.  We do not solicit donations in locations
where we have not received written confirmation of compliance.  To
SEND DONATIONS or determine the status of compliance for any
particular state visit http://pglaf.org

While we cannot and do not solicit contributions from states where we
have not met the solicitation requirements, we know of no prohibition
against accepting unsolicited donations from donors in such states who
approach us with offers to donate.

International donations are gratefully accepted, but we cannot make
any statements concerning tax treatment of donations received from
outside the United States.  U.S. laws alone swamp our small staff.

Please check the Project Gutenberg Web pages for current donation
methods and addresses.  Donations are accepted in a number of other
ways including checks, online payments and credit card donations.
To donate, please visit: http://pglaf.org/donate


Section 5.  General Information About Project Gutenberg-tm electronic
works.

Professor Michael S. Hart is the originator of the Project Gutenberg-tm
concept of a library of electronic works that could be freely shared
with anyone.  For thirty years, he produced and distributed Project
Gutenberg-tm eBooks with only a loose network of volunteer support.


Project Gutenberg-tm eBooks are often created from several printed
editions, all of which are confirmed as Public Domain in the U.S.
unless a copyright notice is included.  Thus, we do not necessarily
keep eBooks in compliance with any particular paper edition.


Most people start at our Web site which has the main PG search facility:

     http://www.gutenberg.org

This Web site includes information about Project Gutenberg-tm,
including how to make donations to the Project Gutenberg Literary
Archive Foundation, how to help produce our new eBooks, and how to
subscribe to our email newsletter to hear about new eBooks.
