diff options
| -rw-r--r-- | .gitattributes | 3 | ||||
| -rw-r--r-- | 14768-0.txt | 5578 | ||||
| -rw-r--r-- | LICENSE.txt | 11 | ||||
| -rw-r--r-- | README.md | 2 | ||||
| -rw-r--r-- | old/14768-8.txt | 5963 | ||||
| -rw-r--r-- | old/14768-8.zip | bin | 0 -> 133744 bytes |
6 files changed, 11557 insertions, 0 deletions
diff --git a/.gitattributes b/.gitattributes new file mode 100644 index 0000000..6833f05 --- /dev/null +++ b/.gitattributes @@ -0,0 +1,3 @@ +* text=auto +*.txt text +*.md text diff --git a/14768-0.txt b/14768-0.txt new file mode 100644 index 0000000..83d0061 --- /dev/null +++ b/14768-0.txt @@ -0,0 +1,5578 @@ +*** START OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 14768 *** + +AVE MARIA PURÍSSIMA + +Quants d'anys han passat, amics lectors, d'ençà que a les portes del +meu primer i darrer llibre de proses ens coneguérem, tot llegint-hi +la mateixa devota inscripció, que encapçala el present! Aleshores, +en acomiadar-me, us vaig prometre que, si Déu Nostre Senyor em +mantenia el delit i vosaltres trobàveu agradosa la meva obra, no +trigaria a posar-vos-en d'altres a les mans. I, certament, vosaltres +la rebéreu amb tant d'entusiasme que jo no podia pas desitjar més. +Si me'n vaig sentir d'elogis! Si en vaig heure d'enhorabones! Doncs +bé, això, que en vosaltres era tot generositat i noblesa, fou sense +dubte un mal per a mi, perquè (vull confessar públicament aquest +secret del meu cor) va estufar-se'm en tanta de manera la vanitat, +que ja el rei no m'era bon mosso, ni cap barret prou lluent, i vaig +creure que, si ventava una crescudeta més, aviat Cervantes i els més +grans prosadors no podrien de menys que cridar-me al rengle. Mireu +si n'era de presumptuós! Ah!... però era un estat d'esperit molt +agradable. + +No en vaig dir res a ningú, és clar; al contrari, vaíg ésser prou +discret per a amagar el meu estufament sota una llarga sobrevesta de +modèstia, que em vaig endegar a faisó de certes faldilles amb +corrioles, que una meva cosina molt fecunda solia usar, en fer-se +grossa; i així vaig anar tirant, com tants d'altres, que pateixen +del mateix mal i, el disimulen amb el mateix artifici. Però les +meves traces no degueren plaure al bon Pare de tots i, quan menys +m'ho temia, em va pegar una clusca, que cuidà estabornir-me; forta, +forta de veres, i, amb la sotragada, aquella meva pensa, de la qual +estava jo tan orgullós, s'assorollà de soca a rel i es migrà tant de +la saba que, lluny de poder fruitar per als altres, amb prou feines +arribava a viure. Oi quina lliçó? + +Aleshores vaig haver de compendre, si us plau per força, com això +del talent és una cosa de Déu dóna, que constitueix un deute i no un +crèdit, i la meva vanitat hagué de pagar una setena d'humiliacions +per cada goig, que havia assaborit. Car venien a casa els meus +aficionats i, per a llurs testes, em demanaven algun d'aquells +fruits olorosos, que en altre temps llevava, i jo no tenia més remei +que declarar-los la meva penúria i dir-los com era buida la meva +cisterna. Si no em creien i insistien en la petició, era un turment +per al meu cor, que els amava i desitjava complaure'ls. Si em +creien, era un dol. Ells se retiraven amb aire de llàstima i jo +restava tot sol i trist amb el meu mort. + +¡Quantes de vegades vaig maleir la petita fama, que havia adquirit +el meu nom! Mes, en això tampoc no era prou just, car si aquesta +petita fama m'ha ocasionat molèsties, m'ha obert, en canvi, moltes +de portes i molts de cors, i m'ha proporcionat satisfaccions +inefables. No, no m'han pas mancat consols. Àdhuc puc dir que en mig +de la meva pena he gaudit d'un privilegi concedit segurament a pocs +homes: perquè, havent romàs a manera de mort una pila d'anys, he +tingut el goig de veure que m'anava sobrevivint la meva obra, la +qual, amb tot i les seves disbauxes de llenguatge i sa curtesa de +dimensions, no sols no desdeia, sinó que s'afermava a l'embat +destructor del temps i de la mudança dels gustos.. Oi més, sempre +que em girava a contemplar la meva petita figura literària, se +m'apareixia pura com la d'un àngel, sense cap ombra d'odi, sense cap +arruga de perversa intenció al front. Amb quin descans podia +desitjar que perdurés a la terra com un senyal del meu pas! Amb +quina confiança podia invocar-la com a testimoni a l'altre món! ¡Que +infeliç l'escriptor que no pugui dir això mateix de la seva! + +I heu-vos aquí que, ja vell, vaig anar ressuscitant a poc a poc a la +vida intel·lectual, i aquella ànima, que hi ha dintre totes i cada +una de les coses, va tornar a somriure'm simpàticament, i d'any en +any vaig anar cobrant més i més delit. I, és clar, la ploma em venia +a les mans. Com no, quan remembrances i visions encantadores ho +sol·liciten a manera de requesta i un hom sent a la boca la dolça +pruïja d'una verba, on guspireja l'enginy com una escuma de fervent +xampany? Ah!... quan aquesta verba vessa del cor!... En certes +ocasions l'escriure és una necessitat i una delícia. + +Però no escrivia per a vosaltres, amics lectors. Entenia que les +obres, que se us han de donar, són les que neixen, no sols d'una +perfecta sanitat, sinó d'una exuberància d'esperit; i jo era un +convalescent. En flacar una mica la meva vena, deixava la tasca; en +trobar la primera dificultat greu, abandonava l'obra. M'embrancava +tal volta per altres camins, als quals em cridaven visions més +fresques i misteris d'una poesia tot just pressentida, que +m'encuriosien; i, un cop la ruta afressada quasi del tot, la deixava +també per una altra de més temptadora, que recorria tal volta a +salts, a salts. Així és que al cap d'alguns anys la meva cartera era +plena de treballs, peró tots incomplets. + +Perquè fossin publicables em calia un gran esforç: completar-los, +polir-los, recopiar-los; i el cor no se m'hi abellia pas. Ni, per +què? No es ressentirien sempre ací i allà d'alguna feblesa? No +respirarien tristor i desengany, així com les meves produccions +primeres respiraven optimisme i alegria? No acusarien repapieses de +la vellor en mig de la generació nova? No avorririen en comptes +d'entretenir i agradar? No, no tenia cap desig de publicar-los. + +M'han dit que aquesta desgana de publicació i aquesta meva +desconfiança venien d'una rel de vanitat; i potsefer que no ho +errin, car és una rel que no mor mai completament dins el nostre +cor; però jo voldria encomanar aquesta mena de vanitat a molts i +molts, que la pateixen d'una humor totalment contrària. Què +s'estaria bé al món de les lletres! Què se n'estalviarien de diners +i de males estones! Si de cada deu llibres se'n follessin nou, que +fossin els més dolents, fins i tot no es patiria tan sovint de mal +de queixal i de migranya. + +Quina llàstima que... Però, que vaig a dir? Ara ja no m'escau el +plany, perque he trencat el meu propòsit i ja no predico amb +l’exemple. He fet l’esforç, aquell esforç, que em repugnava: he +repassat els originals del temps de les meves revifalles i, +aprofitant una altra revifalla més llarga, he triat els que m'han +semblat millors, els he acabats, els he polits i... aquí van a tot +risc. M'han mogut a publicar-los les instàncies d'una persona, a qui +en certa manera dec obediència, i les del meu bon amic, el gran +líric català, En Josep Carner, que, més d'un any ha, va recaptar- +me'n la promesa i d'ençà d'aleshores fa repicar campanes anunciant +la funció. Aixó sí, puc assegurar-vos, amables lectors, que he posat +els meus cinc sentits en aquesta obreta, treballant-la tan bé com he +sabut abans d'oferir-vos-la, de manera que, si us desplau, no serà +per desatenció meva, sinó per motius sobre els quals no pot res la +meva voluntat. + +Heu-vos aquí explicades les causes del meu llarg retraiment i de +l'aparició d'aquest llibre: notícia, que m'he cregut en el deure de +donar-vos, no per l'interès que pugui tenir en relació a la meva +persona, sinó per les ensenyances, que enclou, i perquè és de +cortesia. + + + +LA PARADA. + +I + +La tardor al meu poble s'emporta tantes de coses i tanta de gent que +és per a mi l'epoca de l'any més desconhortadora. Per tot arreu +ressonen tristos adéus. + +Els estudiants prenen comiat de llurs families per a marxar a +ciutat, a la freda reclusió de les aules, després d'haver-se amarat +de sol, de llibertat i d'alegria durant les vacacions. Ah, que de +pressa ha passat el bon temps! Adéu, simpàtics jovenets, adéu!... +Els estiuejants, que animaven la nostra marina amb llurs figures +aristocràtiques, amb llurs vestits vaporosos, amb llurs virolades +ombrel·les, que s'obrien com grosses flors sobre les platges +lluminoses, se'n van cap a la gran urbs llunyana. Cada dia en passen +tartanades, i els nostres carrers van restant més i més deserts. +Adéu, adéu!... Tal volta una fulla seca s'atura, palpitant, sobre +els vidres de la meva finestra, i, terrosa i balba com una mà de +mort, tusta amb tremoloses estremituds... trap, trap... Adéu, adéu! +L'estiu agonitza i cada fulla, que cau i voleia davant meu, me +sembla una de les seves mans que em saluda melangiosament. Ah, tinc +una por del fred i de les llargues nits! Se'n va l’estació joiosa +que amb ses miriades de mans verdes aplaudia les glòries del sol; +se'n va l'estació piadosa, benvolguda dels vellets i dels malalts. +Adéu, adéu!... El vent corna sota el ràfec de la meva teulada, dins +els nius buits de les orenetes; i les orenetes s'allunyen amb vol +aterrat a través de la boira baixa, amb una xiscladissa llòbrega. +Adéu, adéu, adéu!... + +Certament, la tardor és el temps dels tristos adéus. Però quan era +petit, amb el cor ple de l'esperança d'una vida, que semblava +inacabable, no en feia cas de totes aqueixes persones i coses, que +s'acomiaden. Millor que se n'anessin els estudiants i els banyistes: +així seria més llibert el camp de les meves entremaliadures. El fred +no em feia por: era el delit, era la gana, era el somni fantasiós de +la nit dels Reis... Venia un temps nou, amb nous jocs, amb noves +diversions, amb promeses de coses no conegudes encara. Visca! + +La caiguda del fullam no era sinó que la naturalesa se despullava +d'un vestit vell per posar-se'n un altre de més interessant, que +feia mesos que no li havíem vist: el vestit des verds tendres i +gebrats, de les tofes de neu, dels caramells de glaç... I la +xiscladissa de les orenetes en marxa em feia pensar en la vinguda +dels pinsans, dels lluers, dels passerells... Com recordar-se de les +coses, que se'n van, quan l'enteniment està encuriosit de les que +vénen? + +Aleshores tindria jo deu anys i l'entrada de la tardor m'inspirava +les més agradoses il·lusions. Era pels volts de Tots Sants: un +d'aqueixos dies grisos, calms i freds, sense sol, ni vent. Vaig +sortir de matinet. El meu cosí, en Lluís, segut en una de les samals +de brisa, que hi solia haver davant de casa seva per aquelles saons, +enraonava amb en Xaneta, un noi grassó i rabassut, galta-gros com un +àngel barroc. No sé per què em va causar un sentiment de satisfacció +el veure'ls amb els tapaboques entortolligats al coll i am les +puntes dels nassirons vermelles com fruita, que comença a verolar. + +-Hola, hola, hola! -els vaig dir tot rient i amb tremolins. -Avui +deu haver gelat., Brrr! ...mireu, jo no puc fer l'ou: tinc les mans +balbes. Oi, quin fred? + +Ambdós rigueren i provaren de fer l'ou amb les mans. No, tampoc no +podien! Ai noi! + +-Ja és vingut es temps dets piulots -va dir en Xaneta. -Aquest any +han començat d'hora. + +En aquell moment passava l'avi Moixell abrigat amb la seva capa i, +traient la barba per sobre l'embós, exclamà: + +-Oidà, que no ho sabeu? Avui ha nascut en Pelanassos i li han fet +¡un bateig! Ets arbres s'han llevada sa gorra, es Montseny s'ha +posat mantellina blanca i sa rosada s'és tornada confits. + +-Bona, bona! -cridàrem tots. I certament semblava que ens haguessin +donat la bona nova del naixement d'un ésser xamós, que portava +alegria. Havíem de fer quelcom divertit: ho teníem al cor d'una +manera indeterminada. En Xaneta va començar a concretar-ho. + +-Si anéssim a parar!... Avui ha d'ésser estat dia d'entrada. +Rellamp, que n'hauríem hajats avui d'ocells, amb sa matinada de +color de cendra i es fred tan viu! ...Rellamp! i es temps de sa +passa no dura gaire. Aviat no hi haura sinó pastorells. Jo m'hi +fonc! Tants de reclams de tota mena, que tinc a casa! Però es vesc +és car... és car... i, aneu!...ets guardaboscos vigilen que hom no +sap on tallar un arbret. + +Nosaltres escoltavem bocabadats, gaudint una visió de camps i +aucellades en el deix de cada paraula. Arbret, vesc... Això mancava +no més? jo tenia una guardiola a seny de moneda. Si ara no la +trencava, ni mai! De seguit vaig oferir-me a comprar tot el vesc, +que necessitàvem, i a dur una gabiassa vella, de tres sostres, per +ficar-hi els ocells, que agafaríem. En Xaneta m'abraçà. El meu cosí +va prometre que ans de migdia el masover de casa seva ens hauria +portat el ram d'alzina més formós, que mai haguessin tocat els +vents. Renoi, que bé! Ja estavem endegats, ja no ens calia sinó +sortir i fer feina. Quan?.. Com més aviat millor. Llàstima que no +s'hi pogués anar aquella mateixa tarda! L'hora de la passa és a la +matinada. Havíem d'esperar... Paciència. La parada seria l'endemà +mateix. I el parany? ... Tots tres l'indicàrem d'un plegat: el +Collet de Santa Bàrbara; no n'hi havia d'altre, que li empetés la +basa; aquell collet era una mena de canal, per on havien de passar +per força tots els moixons viatgers, que van seguint la costa a les +envistes del mar. Si el podíem haver rai!... No tenia sinó una +contra: la d'ésser tan desitjat dels ocellaires. + +-Ens el pisparan -va dir en Xaneta, gratant-se el cap. -Es noi +Llambregues hi va cada dia de Déu i fins ara ningú no l'ha pogut +desbancar. Se lleva a ses negres de nit i a qualsevol hora, que aneu +as Collet, ja me l'hi trobeu segut as peu des ram bufant-se ets dits +i comptant estrelletes. + +-Doncs, a matinejar més que ell! -vaig exclamar. -No, an a mi no +me'l pendria el parany, encara que m'hi hagués de jugar la nit. +Sabeu el que faria jo? Així que els de casa dormissin ¡zist! +m'esquitllaria... i, a fer guarda al parany! -Es sa manera -digué en +Xaneta. -Me sembla que ens enlleirem- va objectar tímidament el meu +cosí. -Jo fa temps que no estic gaire bo i teme... Crec que tan sols +que hi fóssim a les quatre de la matinada... + +Quin disbarat! En Xaneta i jo en protestàrem amb tota l'ànima. El +pobre Lluís era un xicot delicat de salut; i en els sécs desmaiats +de la seva cara llargaruda i en el mirar ombrívol dels seus grossos +ulls melangiosos prou s'hi llegia l'ànsia, que li donava la +perspectiva d'una nit al ras. Però nosaltres no tinguérem pietat. +Que s'abrigués bé; no valia res engorronir-se; a tombar aires i +soleiades; perdre una nit no matava ningú; encara li seria bo; +s'enfortiria. No se'n donava vergonya d'ésser tan miqueta? I tan +diguérem que el minyó s'hagué de rendir als nostres arguments. +Acordàrem, doncs, que a dues hores en punt de la matinada ens +trobaríem a la placeta de l'església; i, davant de dos dits, que en +Xaneta ens presentà encreuats amb la major solemnitat, juràrem i tot +que seríem exactes com un rellotge. + +A casa no hi tenien pas inconvenient que anés jo a parar. El pare +fins i tot va ajudar-me a netejar i embarrellar la gàbia, i la mare +encarregà a la minyona que em cridés a les cinc. A les cinc, oidà! +Ja qui sap on seríem. Però jo em vaig guardar pla de dir res; i vaig +abaixar els ulls, fent com aquell que cercava alguna cosa per damunt +de la taula, temerós de descobrir les meves intencions amb la +mirada. Prou ho coneixia que, si les hagués declarades, me n'hauria +dut algun arrambatge que no m'haguera agradat. I precisament allò de +sortir de casa d'amagatotis i anar de bella nit munt enllà, boscos a +través, era el que més m'engrescava. Havia d'ésser una aventura d'un +atractiu esparverador. Què veuríem? Què ens passaria? No, jo de por +no en tenia pas. Era valent jo... ben senyat, i amb l'escapulari +sobre el pit. Si ens sortís un llop, prou l'estossaríem en Xaneta i +jo. Tant de bo ens en sortís un! Ara, fantasmes, aparicions de +l'altre món... això sí que m'espantaria. Però, un llop! Pobre +d'ell!... O un lladre de cami ral... ah, llamp!. En Xaneta +l'envestiria per un costat, en Lluís per l'altre, jo... cop de puny +a la boca del cor! Veia l'escena, la somniava amb tots els detalls. +No en valg teixir poques ni gaires de novel·les aquella nit! + +A l'hora de costum me vaig ficar al llit, mes no pas per dormir-hi, +no; al contrari, vaig restar amb un pam d'ulls oberts, i amb l'ànima +abocada al pàmpol de les orelles. Sentia la més mínima remor que +feien el pare i la mare dins la seva cambra, immediata a la meva, i +m'imaginava llurs moviments amb la mateixa claretat que si els estés +presenciant. Ara el pare encén un mistet i es posa a fumar segut a +l'espona. Mentrestant la mare es desfà el pentinat i va deixant +sobre la tauleta de nit les agulles de ganxo, que dringuen +minúsculament sobre la pedra marbre. Després s'agenolla a resar... +Xiu, xiu, xiu... La seva oració m'arriba com un vol de mosquits, que +van i vénen, van i vénen... Ara ambdós se despullen... Sento quatre +patacs; és que s'han llevat les botes. El llit cruix... Ja hi són. +El pare bufa per apagar la candela; les crétues de la porta +s'enfosqueixen; sento el lleu xauxinar del caramell, que l'home +prudent acaba d'esmocar amb els dits... Bona nit, i bona hora. + +Però, no s'adormen encara. Se les varen donar a conversar i, garla +que garla. La meva agitació em pintava tan violenta la marxa del +temps que vaig arribar a creure que caurien les dues de matinada +abans que es fossin adormits. Quina manera de desvetllar-se! I que +anava llarga la cosa. La mare no volia callar: torna que torna, dali +que dali, amb un rum-rum de paraules contorbador. Feia una pausa i +reprenia la verba. Sempre li restava quelcom al pap. I el pare +escoltava i aprovava, fins que, a l'últim, després d'un sermó llarg +d'ella, se li va girar d'esquena, tot dient amb la seva veu grossa +mig ofegada per les robes del llit acotades a la boca: -Tens raó, +Antonia, tens raó. Ja l'eixalarem. + +Parlaven per mi? Haurien tal volta endevinat?.. Si aquell mosca +morta d'en Lluís hagués xerrat alguna cosa, li havia d'estampar els +cinc dits a la cara. Amb mi que no s'hi fiqués, i si de cas... Vaig +brandar el puny. I en aquestes el rellotge de la parròquia esbombà +brunzidores deu campanades. Tot just eren les deu! + +Les dues hores següents varen ésser una eternitat. A la mitja nit, +cansat ja de fantasiar, de jeure, d'incorporar-me i de rebolcar-me +de tots costats, me vaig vestir. Havia deixat en un recó de la +cambra l'olla de vesc i la gàbia. Vaig anar a palpar-les i em vaig +ensajar una estona a dur-les amb una sola mà, a fi que l'altra em +pogués restar lliure per a obrir les portes. Si, la cosa era fàcil. +Una volta provada no calia pas repetir-la cop i recop; i, per altra +part, com que no m'havia calçat les botes per por de fer soroll, els +peus se m'enfredoraven sobre l'enrajolat. No hi havia més remei que +tornar al llit; però no m'hi vaig voler ficar; vaig estimar-me més +asseure-m'hí amb les cames penjant; i allí, en aquell banc de la +paciència, escolta que escoltaràs, esperant les campanades del +rellotge, vaig deixar passar el temps com una riuada de dolor. Que +n'hi cabien de palpitacions d'un quart a un altre quart! Vaig dir +parenostres, vaig recitar versos... Res no m'era plaent: ni l'oració +em sortia del cor, ni la poesia m'hi arribava. + +De cop i volta va omplir-se d'un ronc esvalot tot el camp, abans +silenciós, de la meva audició. Era que el pare acabava de despertar- +se amb una ratxa de tos. Com tossia! I després se va moure amb una +fressa tal, que vaig creure que s'aixecava per venir a sotjar-me. Me +vaig veure perdut. Vestit com estava, me vaig acotxar dins el llit +fins al coronell, més de pressa que un nedador no s'afusa a la mar. +I vaig restar arrupit, quiet. + +Me va semblar que la porta cruixia, que el sostre tramblava sota el +pas sord d'un peu descalç. A cada moment esperava sentir el palp de +la mà del pare sobre el meu cos. Però no, no venia. + +Poc a poc em vaig anar tranquilitzant i em vaig allargassar +descansadament, tot aplanat, tot rendit. El meu cap s'enfonsava al +coixí amb dolç engorroniment; el meu cos s'amollava a la tovor i +escalforeta del llit; la fosca i el silenci s'emparaven +placèvolament del meu cor i les meves idees s'esfumaven, +s'esfumaven... + +Sense torbar la meva agradosa passivitat, van destacar-se sobre les +meves parpelles closes unes visions com de llanterna màgica. Vaig +veure la cara d'en Xaneta, amb els seus ulls menuts i llampants, el +seu nas enravenxinadet i les seves galtes xamoses, aclotades per un +somrís. Flotava dins un ambient obscur tota arruixada de llum i, +fent ganyotes, fent ganyotes, s'anava transfigurant. El nas mòbil +creix i s'apirrossa, les galtes s'esllangueixen, la boca +s'aixarraca... Oídà, vet allà la cara d'un vell mofeta, plena de +sots i tavelles, coronada d'una blanca lluïssor de cabells. Em fa +l'ullet, somriu amb malícia, se fon... i al lloc, que ocupava, +apareix tot seguit la testa d'una dona: un rostre grassàs, rodó, +lluentós, amb tres rotllos de papera sota la barba. Després... + +Després, no sé quant de temps després, vaig tirar-me daltabaix del +llit, desvetllat tot d'una per la idea de la realitat. O desgràcia! +M'havia adormit. Ja devia ésser clar. Quina pega! Que pensarien de +mi els companys? Però... qui sap? No es veia pas gens de claror per +cap escletxa. Era precís sortir, encendre llum i mirar el rellotge +de la sala. Vaig cercar de palpentes.. A on redimontri era la capsa +de mistos?.. Si... cucut!... no havia pensat a fer-ne posar cap a la +tauleta de nit. Estava ben fresc, doncs. Quina resolució pendre? +Atuït, vaig tombar el front sobre la paret i no sabia coordinar cap +idea. I, mentre estava així vaig sentir que el _sereno_ cantava... +lluny, lluny... amb una veueta feble com la d'un eco. Ah! com el +vaig escoltar!... Hauria sentit el vol d'una guinjola. «La una i +tres cuartus.» Tres quarts de dues. Estava salvat. Era precisament +la meva hora. Me vaig posar les botes a sota l'aixella, vaig agafar +la gàbia i el vesc i a poc a poc, a peu de mitja, vaig sortir de la +meva cambra. Havia de marxar d'esma; però... bah! ...sabia tan bé +els passadissos, recons i catabaumes de casa, que no tenia pas por +d'esgarriar-me. M'anava representant dintre la fosca impenetrable el +tirat de les parets i la disposició dels mobles, peça per peça. Aquí +ha d'haver-hi una taula, allí, el sofà, part d'ací ve a caure +l'estudi, part d'allà, el menjador... Endavant!... seguim, passem, +girem, voltem... De cop i volta me vaig topar amb un tocom +inesperat, Per força havia d'ésser una calaixera, sinó que la tenia +més a prop que no em pensava. Palpo i... me va causar l'efecte d'una +monstruositat.., vaig trobar uns relleus estranys, uns petges +corbats i bonyeguts, unes pampolades de fusta, que brollaven de tots +cantons com si m'envestissin.., Que rediantre significava aquella +transformació? Allò era un moble, però quin?, Palpa que palpa, no em +va costar poc ni gaire de fer entrar al meu magí la percepció clara +del moble, que estava tocant. Devia ésser la consola... Amb tants +d'enfarfecs no podia ésser sinó la consola. Però, si precisament jo +la suposava a la banda oposada! Em vaig trobar desorientat d'una +manera, que no es pot dir. + +El mapa, que m'havia dibuixat dins el cervell, era fals, calia +rectificar-lo, desfer-me'n; mes ell s'havia gravat tan fortament que +se m'imposava i jo no sabia pas prescindir-ne. Vaig haver de seguir- +lo tant si com no i, creient assolir la porta del passadís, vaig +anar a parar de nassos a una balconera. Se diria que la sala havia +fet una giravolta; i, sols després d'haver donat el tomb complet i +d'haver examinat totes les portes d'una a una, vaig adquirir el +convenciment d'haver trobat aquella per on havia de sortir. + +Ara el cas era obrir-la sense soroll. No, per falla de precaucions +no em perdria. Vaig girar el pom amb la major suavitat i vaig anar +empenyent a poc a poc, a pleret, a pleret... Però, draga'm, terra! +encara no havia badat dos travessos de dit el batent, va esclatar un +grinyol tan fort, despertant unes ressonàncies tan baladreres, que +no va semblar sinó que haguessin romput a lladrar una munió de +gossos, pobladors fantàstics de les tenebres. Vaig flectar les cames +d'esglai i vaig fer d'esma amb els llavís aquell so sibilant, amb el +qual solem reclamar silenci d'una persona: xxt!... + +M'hauria sentit algú? Amb el cor palpitant i l'alè aturat, vaig +romandre escoltant una bella estona. No, no es sentia ni un piu. +Vaig agafar altra volta el pom i vaig tornar a empenyer la porta, +encara amb més suavitat i delicadesa que la primera vegada. No hi +havia manera. Al més petit movíment les frontisses encarcarades i +rústegues craquejaven amb un castanyoleig, amb uns pims i pams, que +retrunyien i es multiplicaven desesperadament per tota la peça. Vaig +haver de suspendre l'operació. I doncs?.. El temps anava passant i +els companys se cansarien d'esperar-me. Resolució i foris! Valia més +produir un soroll curt, per fort que fos, que no pas molts de +seguits. Maleïda porta! Vaig agafar-la amb un impuls vehement i la +vaig obrir de bat a bat d'una sola batzegada. I, no res, no va fer +ni la fressa més lleu. + +Les altres portes ja no em donaven tanta d'ànsia perquè distaven més +de la cambra del pare. Grapada a la una, grapada a l'altra, en un +moment vaig ésser a l'escala. Però els meus treballs no eren pas +acabats. Així que vaig haver tancat el cancell em vaig recordar que +havia de passar per davant del portaló de la carbonera, un catau +llòbreg, que sempre m'havia feta una gran basarda. Amb la fosca no +podia pas obirar-lo, però sabia que era allí, obert sobre el segon +replà. Vaig pegar-hi llambregada amb terror i vaig reparar-hi una +cosa blanquinosa, una mena de mà, que em feia senyes. Aneu, atanseu- +vos-hi. Tot jo vaig sentir-me amarat d'una freda suor. Li va venir +d'un no-res com no em poso a cridar. Vaig arrambar-me d'esquena a la +paret, a un recó, i no gosava moure-me'n. Ni tenia cor de seguir +avant, ni gosava tampoc girar-me per entornar-me'n al pis: volia +estar a l'aguait de la fantasma. I, així, mirant sempre de fit a fit +cap a la carbonera, ja desenganyat de poder sortir de casa, vaig +anar pujant l'escala de reculons, decidit a retirar-me a la meva +cambra. + +Arribat al cancell, ja havia començat a furetejar amb la clau, per +obrir-lo, quan la idea de la parada i dels companys, que +m'esperaven, s'emparà de mi amb nova força, paralitzant els meus +moviments. Perdre una ocasió tan somniada, que m'havia costat ja +tants d'afanys, tantes d'angúnies, i perdre-la quan ja no em +separaven del carrer més que algunes passes, quan s'escolaven els +darrers moments de l'hora desitjada! Com se burlarien de mi en Lluís +i en Xaneta! Quina excusa podría al·legar? I el jurament, que havia +fet! Va entrar-me una gran desesperació; i de cop i volta la meva +voluntat va desplegar-se poderosa per sobre les terrors i em va +llançar... Si, em vaig sentir llançat, engegat.. Ja no era possible +reflexionar. Amb els ulls clucs, amb els cabells eriçats, amb una +mena d'udol, mig d'espant, mig de valentía feréstega dintre el cor, +vaig davallar l'escala a bots, arruixat, desafiant-ho tot. + +Crec que si mai he tingut quelcom d'heroic va ésser en aquella +ocasió. Vaig atravessar l'entrada corrents, vaig arrapar-me a la +portella amb la mateixa energía que si m'abraonés a un enemic, vaig +aixecar la balda d'una manotada i... ja sóc al carrer! + + +II + +Vaig respirar. Em sentia protegit pel gruix de la porta interposada +entre jo i la pavorosa carbonera. Però quina nova emoció! El pas +atrevit era donat. Vet-em aquí fora de casa, escapat furtivament, al +bell cor de la nit. L'alta nit! Vaig examinar-la amb l'interès +temorenc de qui lluca els secrets d'una cambra vedada. No em +semblava la mateixa nit, que solia veure a les vetlles, sinó una nit +més augusta, més misteriosa, més esquerpa, que es diria que s'hagués +de ressentir d'ésser visurada. I em vaig mirar el cel amb una +curiositat voluptuosa i esparveradissa. + +La lluna no es veia. Estava amagada darrera una negra cortinassa de +núvols; i sa blanca claror, embromant-se en filtrar a través de les +voreres primes del vapor, sobreeixia pels cimals en forma d'una +boireta lluminosa com la que produeix el fòsfor en l'obscuritat. Que +n'era de suggestiu aquell efecte de lluna! Feia pensar en la llàntia +velada dins l'alcova d'un malalt; inspirava recolliment, reserva, la +idea d'un son, que convenia no trencar. + +I vaig abaixar els ulls. Quina quietud més profunda al meu entorn! +No es sentia més soroll que el de la ressaga, que fressejava +rítmicament amb el compàs d'una respiració tranquil·la, amb la qual +semblava que alenés suaument la naturalesa dormida. No transitava +ningú. El carrer se badava a la soletat, desert, mut amb un +callament de sepulcre, les portes tancades, les finestres sense +llum. Un cap i l'altre es perdien en ombres; i les poques cases, que +s'obiraven, arrenglerades en dues fileres, ullprenent-se de fit a +fit amb el miralleig de llur vidrim, agafaven l'aspecte de cares +fantàstiques, esblanqueïdes, d'ulls oberts i morts, com sorpreses +per una son magnètica en mig de llur encantament. Jo aleshores no +havia pas sentit a parlar de magnetisme; no era cosa d'aquell temps +al meu poble; però ara, que en tinc esment, no puc menys de fer +aquesta comparació. L'adormiment era per tot arreu. Se'l sentia com +imposat. L'imperatiu «dorm» flotava per l'espai com una volició +divina. + +Arrupidet, segut a l'acera, vaig calçar-me les botes. Després vaig +empendre la marxa mig de puntes, engreït, per una part, del meu +atreviment i, per altra, encongit de cor i amb l'aprehensió, no ben +definida, d'haver-hi als meus passos quelcom de profanador. Vaig +enfilar el carrer pel mig, pel punt més clar, i anava llambregant +amb recel la fosca insondable dels carrerons i sotavoltes. La remor +dels meus peus despertava de vegades alarmants ressonàncies dins +aquelles sepulcrals profunditats, sorolls inesperats i sospirosos, +que estremien el silenci com amb un surt. Si els companys no acudien +al lloc de la cita, me veuria ben espantat. On anar? On recollir-me? + +Pocs passos havia donat quan em va sanglaçar un esclat estrident, +esborronador. Vaig aturar-me en sec. Ah! ...era la porta de can +Lluís; i té, vet-el allí que surt tot acoforrat amb la seva gorra +peluda i tot engavanyat amb el seu garringot de coll alt i valones +braceres; unes valones que semblaven les ales de pèl moixí d'un +aucellàs de niu. Sí, era ell. Duia a la mà una bombeta d'oli encesa, +que li enllumenava la cara, aquella cara llarga i ullerosa, que +m'era tan coneguda. Com se m'eixamplà el cor! Quina naixor d'alegria +dintre tot el meu ésser! + +-Lluís. -Ramon. -On tens el ram? -Es aquí. + +El tenia darrera la porta. Se'l carregà al muscle, deixà la bombeta +a l'entrada, tancà la porta i vingué a ajuntar-se amb mi, agafant-me +d'un braç. Estava emocionat. Reia i bategava de dents. + +-Gràcies a Déu que ets comparegut -me va dir; i, deixant-se portar +d'una distensió d'esperit comunicativa i afectuosa, me va explicar a +borbolls les angúnies, que havia sofert. -He fet nit aquí, a +l'entrada, sobre un piloc de brisa seca. El llum se m'apagava per +manca d'oli... L'havia d'anar decantant perque cremés... Me moria de +por... Creia veure l'ànima de l'avi en un recó fosc... Quines coses, +Déu meu!... I no gosava sortir al carrer tot sol. Sotjava pel badall +de la porta, esperant que passessis; quan t'he vist, só tornat de +mort a vida. + +Mentre parlava anavem caminant. Que era simpàtica aquella +ingenuïtat, aquella senzillesa! Jo n'estava ben agradat; i, amb tot +i això, no em vaig pas decidir a imitar-la, i em vaig mantenir +reservat sense confessar les meves febleses. Volia passar per +valent. + +Ambdós estàvem alegres i delitosos. En un moment assolírem la +placeta de l'Església; I, així que hi fórem arribats, ja atalaiàrem +en Xaneta, que pujava per l'Escala Nova, carregat amb la baluerna de +les set gàbies dels reclams, lligades amb cordelles i embolicades +amb un davantal de dona. + +-Ens hem portat com uns homos! -exclamà per via de salutació, en +reunir-se amb nosaltres.- Es s'hora exacta. -Va revistar ràpidament +els nostres entriquells. -Esta bé: s'olla des vesc, sa gabiassa, és +ram; esta bé -mormolà; i, després d'escampar una mirada per cel i +terra. -No havíeu sortit mai an aquestes hores? -va preguntar-nos. - +Això és sa vera nit. Oi, quina feretat? + +En Lluís i jo convinguérem que allò era realment la vera nit i que +feia basarda; però vàrem dir-ho amb una tranquil·litat d'esperit, +amb un somrís tan placèvol! Aquella basarda ja no ens encongia, ni +anguniava. Que n'era de diferent de la que havia sentit en trobar-me +sol al carrer de casa! Ara veia les coses d'una altra manera. Vet +aquí un poble de dorments. Vet aquí que la nit és com un mantell +estelat, que Nostre Senyor, bon pare de families, estén sobre la +gent cansada del treball del dia. Passaven unes idees així pel meu +cervell. Experimentava un sentiment de pietat i de dolcesa més aviat +que de por. La imposició de callament, que suara m'havia cohibit amb +tanta de força, havia perdut sobre meu la seva virtut sagrada d’ençà +que m'era reunit amb els meus companys. Que me'n sentia de valent a +llur costat! + +Bah! La por era una falòrnia. Em vaig posar a parlar alt.. ben alt, +i m'agradava de veure que no passava res d'extraordinari. No puc dir +els gaudis d'amor pròpia, que hi havia en allò d'esqueixar el +silenci amb una veu ardida, que s'esbandia pels murs de l'església, +assorallant-los vagarosament. Ma, noi, quina remorassa! I, no res, +el cor restava tremolós un moment, però tot seguit es temprava i +enfortia. Hi havia plaer a cercar aquella emoció. Tornem-hi. Tots ho +provàvem, cada volta amb més desvergonyiment. En Xaneta deia amb +fanfàrria: -Sa nit no es menja dingú. Ja podeu cridar i xarnegar: +tot ho aguanta. + +Àdhuc en Lluís s'hi divertia; i, tot mordius, mordius, treia de tant +en tant la boca de dintre el coll del garringot i feia «ah! ah!» per +a despertar algun eco. + +De sobte va sonar una remor sinistra, i una cosa negra i voleiosa +ofuscà els nostres ulls. Tots tres pegàrem bot, esglaiats. -Ai, +Maria Santíssima! - Però de seguit reparàrem que la causa de la +nostra alarma no era més que una fulla de pàmpol, que el vent hauria +duta de qui sap on. + +-Mal llamp sa fua! -exclamà en Xaneta.- Ja m'ho havia mig pensat que +era una fua. En cauen tantes per aquest temps! No... jo no m'hai +espantat, jo; sinó que sa prudència... Qui anava a sebre quina mena +de virosta li venia as damunt? Sa serva és una cosa, sa por... una +altra.. + +Es clar, qualsevol hauria fet igual. No, vàrem decidir que no ens +havíem espantat gota. Unicament en Lluís va manifestar que ell sí, +que de primer moment havia tingut un bell esglai i que havia temut +un càstig de Déu. I ara! Un càstig! I per quin pecat? + +Rient d'aquella sortida d'en Lluís, vàrem baixar per l'escala dels +Valls i vàrem enfilar el carrer de Raval. Allí vàrem tenir un mal +encontre: el d'un _sereno_, que ens eixí de trascantó i ens empaità, +abocant-llos als ulls la resplendor enlluernadora del seu fanal. En +Lluís i jo no sabíem com amagar-nos; ens tapàvem la cara amb els +abrigalls i donavem voltes per posar-nos l'un darrera l'altre, cosa +que era impossible que aconseguíssim tots dos alhora. Temíem que si +aquell home ens coneixia contés a casa a quines deshores de nit ens +havia trobat. En Xaneta va creure que la nostra por era d'altra mena +i, escudant-nos amb el seu cos, va dir-nos ràpidament, en veu baixa +i amb aires de protector: + +-No us espanteu. Ets _serenos_ no són cap gusarapa. Son gent de bé. Jo +el conec aqueix. Es un homo, que es diu Tià, veí de casa, més bo que +es pa blanc i més xalat que un joc de bitlles. Deixeu-lo per mi. + +Va alzinar-se tant com pogué, alçant el cap, botint el pit i +estirant les cames, i -Hola, Tianet -va dir en to familiar. -Que no +em coneixeu? Sóc es noi de s'espandanyer, en Xaneta... sabeu? +-Ah! mala pua! -exclamà el _sereno_, atansant-se'ns. -I a on vas? + +-Anem a parar arbret. + +-A parar arbret a negres de nit! + +-Si. + +-A parar arbret! A no ésser que vajus a òlibes o mussols!... Qui +t'ha enganyat? Ja saps quina hora és? + +-Prou que ho sé. Matinegem per por que ens pispin es parany. + +-Matinejar és! Llamp de rellamp! -exclamà el _sereno_; i esclatà a +riure amb tan abundosa riallada, que la seva boca no en podia haver +més i tot ell es botia i sacsejava, no podent dar-li pas suficient. +Nosaltres aprofitàrem aquella ocasió per esquitllar-nos d'aprop seu. +Tot just sostrets de l'enlluernament del fanal, l'ombra ens queia +sobre els ulls com un drap negre i espès; no vèiem pas a on posàvem +els peus; però dins l'obscuritat cercàvem precisament la salvació. +Amunt i fora! Corríem contents, satisfets, enriolats, encepegant amb +les pedres, entrebancant-nos uns amb altres... Ens havíem escapat +d'una de bona. El _sereno_ no ens havia conegut, ni a mi ni a en +Lluís; i el sentíem que continuava rient part d'avall del carrer, +amb un riure ronc i trontallós com soroll de roda de carro, que no +interrompia sinó per a repetir amb veu embofegada i xisclosa aquella +seva exclamació, cada cop més admirativa: -Llamp de llamp de +rellamp! + +Quan eixírem del poble una òliba ens saludà des dels murs de +l'enderrocat palau dels Cabreres. + +-Mal brom l'escanyu! -va dir en Xaneta.- No sentiu s'olibassa? +Mentre que no ens dugu malastrugança... Bèstia més suturna! Xucla +s'oli de ses llànties i sent venir sa mort. Tres dies abans de morir +es meu oncle... xut, xut, xut... va cantar tota sa nit a sa xemeneia +de casa, ella, sa mala bruixa. Només predica desgràcia. Mal brom +l'escanyu! + +Anàvem molt de pressa. El cami era rost i mal pujador. En Lluís va +començar a queixar-se de dolor a la melsa i no ens podia seguir. +Aleshores li vaig pendre el ramàs d'alzina, que era molt feixuc, i +li vaig donar els meus farcells, que eren lleugerets. Em feia una +llàstima, pobre xicot! Com pantejava! Amb tot i haver-lo alleujat de +càrrega, s'anava endarrerint, s'havia d'aturar de tant en tant per a +revenir-se, i, quan ens avançavem gaire, ens suplicava quasi plorant +que no l'abandonéssim. + +Això ens obligava a fer parades. + +-Quin noi més ròssa! -rondinà en Xaneta de baix en baix a la meva +orella durant una d'aquelles esperes. -Poc que el voldré mai més. No +sé per què s'hi ha d'embolicar en coses d'homo un neulím de +criatura, que encara necessita que sa mainadera el duga a coll. Uix! +A cada quatre passos se li nuen ses canonades de sa freixura i li +fan figa ets tendrumets. Es un fàstig això. + +Jo patia per l'un i per l'altre. + +Vaig agafar en Lluís pel braç i l'ajudava. + +-Apa, arrapem-nos-hi plegats; aviat serem a dalt. + +Però, amb tot i la meva ajuda, després d'una pujada molt violenta, +restà llassat i ens haguérem d'asseure a un marge a reposar. + +En Xaneta romangué dret, botzinant entre dents, amb l'obsessió de +témer que trobaríem el parany ocupat. Es girava d'ací d'allà, +brandava el cap, deixava les seves gàbies en terra amb un moviment +de mala humor i tornava a pendre-les com si anés a posar-se en +marxa; estava neguitós; i a la fi, quan jo havia ja fet pensament +d'aixecar-me, va sortir de polleguera i, encarant-se amb mi, va dir +reganyosament: + +-Que ens hi hem de fer vells aquí? Ai vatua! Ja en tinc es sarró +ple. Veniu o no veniu? + +Aquell to aspre va picar-me. -Ai ai! que t'has cregut que ens +governes tu? Ai vatua! Ara no ens mourem, per punt. + +-Doncs, us planto. Hai perdut sa nit i no vui perdre es parany. Ja +vindreu quan us passu sa rampeta. Uix! serà sa darrera vegada que +m'embolicaré amb senyorets. Hi faig sa creu. Tots sou de pastetes. +Un bufarut us fa caure. Nyícaris! Uix! + +I se n'anà costa amunt tot decidit, mentrestant que jo, impulsat a +escometre'l a cops de puny, deturava amb prou feines la balançada +del meu esperit, tan viva que, en refrenar-la, se'm transformà en +una bella rodesa de cap. En un revolt del camí, encortinant el cel +amb llurs negres capçades, hi havia una clapa espessa de suros i +alzinots. En Xaneta va pujar resoltament fins a poca distància +d'aquella bultra obaga. Després escursà el pas i es girà cop i recop +a mirar qué fèiem; i veient que no ens movíem, s'aturà. No gosava +passar avant. El boscarrot li feia por. + +-Ramon, Lluís! -va cridar. -Que us haveu adormit? + +Vaig tapar amb la mà la boca d'en Lluís, que, mogut del seu natural +bondadós, anava a respondre. + +-Que us heu adormit? -tornà en Xaneta. + +Va esperar una estona i, no obtenint contesta, davallà, fingint-se +alarmat. + +-Sou morts o vius? -deia mentre anava venint. -Ai Maria Santíssima! +Que teniu algun trabai? Responeu, si us plau. Es gras això. Responeu +com un botavant! Vaja, no estic per comèdies. Responeu o no em mireu +mai més sa cara. Això no es fa amb un amic, no es fa. Per ses nafres +santes de Nostre Senyor Jesucrist, parleu. + +Els tons de la ira, de la súplica i de l'agravi se succeïen en sa +boca gens transició; i, arribat a on érem nosaltres, es palplantà +davant nostre i, després d'esguardar-nos una llarga estona, esclafí +a riure. + +-Sancti de guixi! he, he... Esteu de primera, carets. Si us veiéssiu +amb aquestes fesomies tan dolorides! ...he, he... Sembleu un cap de +dol. Cosa més llastimosa! he, he, he... + +Parà de riure sobtadament, aclucà els ulls i escopí en terra. + +-Si n'hai dita alguna de coenta, teniu, ja me'n netejo sa boca. Tot +es verí restu dins aquesta escopinyada, que aixafo amb es peu. Au, +sota terra sigu. Que més voleu? + +No es podia pas demanar més. A mi m'escapà el riure per sota el nas; +i aleshores en Xaneta, tot falaguer, amb un somrís, que li aclotà +graciosament les galtones, va abraçar-me pel clatell. + +-Oi que no em tens malícia, noi de sucre? + +Vàrem fer les paus sense més explicacions. Ens vàrem agafar tots +tres a braços entorxats per damunt de les espatlles, mal que quasi +no ens ho permetessín els nostres embalumosos entriquells, i +prosseguírem l'ascensió amb més cordialitat que mai. + +Ja havíem assolit el collet de Santa Bàrbara i no ens mancava sinó +guanyar el turó, on desitjàvem plantar l'arbret, quan en Xaneta +proferí un crit sord, i deslligant-se de nosaltres, es deixà caure +d'anques en terra amb un moviment de consternació tràgica. + +-Sa meua guinea! -exclamà. -Hem fet tard! Ens han pispat es parany! +Vaig restar de pedra. No crec que, si m'haguessin dit que s'havia +calat foc a casa, hagués tingut una sorpresa més dolorosa. + +-Maleïda sigu sa meua planeta! -prosseguí en Xaneta, planyent-se +amargament, amb veu tremolosa i retinguda. -Hai d'haver nascut en +divendres, en es dia més curt de s'any. Me devien batejar amb sa mà +esquerra. Mireu que sóc es pot de sa pega, jo!. Res no em surt bé, +res! Ja puc estirar sa cama tant com vulgu, no arribo mai a sa +passera: sempre caic a sa xomba... xuf! + +-De que se les hau? -me va preguntar en Lluís amb estranyesa. + +-De que me les hac? -va respondre en Xaneta, aixecant-se. -Heu-vos +aquí les vostres estaries. Se'ns ha ben follat sa vaca prenys. Té, +goita, si tens uis as carabassot ¿no veus dos caps allí? Ja us ho +deia jo. Ens hem ben lluït! + +Efectivament, fixant-m'hi bé, vaig obirar aleshores a dalt del turó +dos caps, com de dues persones, que estessin aclofades dins un +clotarell; l'un se veia de perfil, amb el bot de la cella i del nas +ben marcats al cel, sobre l'estelada polsinosa del camí de Sant +Jaume, i l'altre, acurumullat d'una mena de barretina punxeguda, +parava de ple els darreres, embardissats de cabells escarolers. Els +vaig indicar a en Lluís. + +-Té...veus?... són allí. + +-Vols dir? -va fer ell, avançant alguns passos vers el turó. + +En Xaneta el deturà, subjectant-lo nerviosament per una de les +valones de l'abric. + +-Quiet, quiet! -li va dir en veu baixa. -No estem per babarotes. No +vui que ens reparun. Que es xautun des parany en nom de Déu. Qui +primer arriba, primer mol: és de ton jus. Però no vui que +s'engreixun rient a ses nostres costes. Hi ha es noi Llambregues... +creu-me! L'hai conegut... i és un fresseta! Demà tot es poble +n'aniria ple. Girem cua i... bona nit, viola. + +-Ai carat! I si al turó no hi hagués ningú? -replicà en Lluís. + +-Que tenim pa a s'ui, noi tit? -va fer en Xaneta. -Has vistos mai +caps d'homo sense que ets homos hi fossin a sota? + +-Doncs, t'erres -tornà en Lluís. –Allò no són caps: són rocs i +arbrissa. N'afino els branquinyols i els ramells de fulla, que +tremolen amb el vent. Ho vols veure com no són caps? + +I dir això, ajupir-se, collir una pedra i etzibar-la dret al turó +fou tot u. En Xaneta, que se li havia abalançat al braç per emparar- +li l'acció, restà espantat i, ajupint-se, ajupint-se, va seguir amb +vista esparverada la trajectòria de la pedra; i quan la pedra topà +en terra i de rebot anà a ferir un de aquells boldrons sospitosos, +el xicot s'aculà d'esglai fins al sòl. Però al mateix instant, com +si s'hagués disparat un resort al seu dessota, s'alzinà de cop, pegà +un salt i, amb les seves gàbies a la mà, s'arrencà a córrer a tall +de soldat, que assalta una trinxera, tot cridant: -As turó, as turó! + +No cal dír si el seguírem entusiasmats. Arribà al cim, ventà un cop +de peu despectiu i rancuniós , a les dues mates, que l'havien +enganyat i, eixancarrant-se al bell mig de la muntanyola, com fent- +se-la seva amb l'actitud i la paraula, exclamà: + +-Es parany és nostro. Ni es rei, ni s'emperador, ni es Sant Pare de +Roma mos en poden treure. + + +III. + +Tot seguit ens posàrem a treballar. Ens vàrem asseure darrera un +tros de paret seca, que restava d'una feixa perduda, vora, vora d'un +vall herbós, mig esbornegat; i allí, amb el ram d'alzina entravessat +sobre les nostres cuixes, vàrem anar-lo preparant, esbrossant-lo de +secalls i rama sobrera i esfullant els branquinyols cimers i +calçant-los amb els canonets de canya, que havien de sostenir la +pallada. + +En acabat, el plantàrem al punt més alt del turó. Feia un goig +d'allò més. Impossible sospitar que no fos nat i arrelat allí +mateix. Era rodó de capçada, esparpelladet i d'una negror ufanosa +que, a ràfegues, s'esbandia de finíssims girasols argentins; els +canonets de canya hi prenien l'aspecte de beines de fullam tendre, +grogues i lluentes; la gallarda soca s'aguantava amb fermesa i el +ramatge, gaiament bellugós, contestava amb un xiu-xiu comunicatiu i +dolç a les manyagueries de l'oratge. + +Heu-vos aquí una trampa ben enganyadora, pobres ocellets! Com +malfiar-se d'aquell arbret joliu? + +On devien ésser ara els innocentons, que s'hi havien de deixar +caure? Segurament lluny, part d'allà de muntanyes tot just +obiradores, adormidets tranquil·lament amb el caparró sota l'ala. I +mentrestant, en mig de la nit, en un paratge que, tal vegada, ni tan +sols coneixien, el destí inexorable preparava llur perdició; i +nosaltres n'érem els ministres, i, abocats al pervindre, hi +plantàvem una fita sinistra per a vides d'éssers inconeguts. + +Allò era esgarrifós. El meu enteniment d'infant va llambregar la +vida movent-se vers abismes, que fan rodar el cap, i vaig espantar- +me de la meva acció. Però l'esgarrifança tràgica va passar com un +buf. Oh, el goig de la parada! No, nosaltres no volíem pas causar +cap dany als ocellets. Jo me'ls estimaria coralment. Els mantindria +la gàbia ben neta, els posaria al sol... Cada dia un brotet +d'escarola tendra... Els ensenyaria a venir a la meva mà a pendre-hi +els pinyonets pelats... Déu volgués que el dia fos d'una bella +entrada, i que els ocellets caiguessin com a pluja sobre el nostre +ram. + +El que ens dalia era l'espera; i no dic res del fred. Els peus se'ns +glaçaven. + +-Passegem, passegem, -aconsellà en Xaneta. -Que ses sangs no se'ns +adormun. Figureu-vos que una cobla toca un contrapàs i que l'hem de +ballar. Ànsia! + +I amb les mans a les butxaques de les calces i el cap sebollit +dintre els set volts del seu tapaboques, acompanyà l'acció al +consell, tresca que tresca, perneja que pernejaras. + +Aleshores en Lluís, que estava mut i cloc-piu al meu costat, alçà +per sobre l'embós la seva cara llarga, tota ulleres i nas, i em va +dir: + +-Així hem de passar la nit, fent d'aplanamuntanyes? + +-No ho trobo pas gaire divertit -vaig respondre, -però si no ens +movem, el fred ens pujarà cames amunt. Quin altre remei ens toca que +imitar en Xaneta? Potser convindria que arméssim algun joc de +patacada. Podríem jugar a runy, a saltar i parar, a sauva de tocar +pedra... + +-Que vols dir que no trobaríem brossa per encendre foc? + +-Foc! Santa paraula! -exclamà en Xaneta, plantant-se d'un bot entre +nosaltres dos. -Teniu mistos? + +En Lluís se tragué de la butxaca una capsa rebregada, i, maldant, ne +féu sortir el calaixet. No hi havia sinó dues candeletes i encara la +una d'elles sense lluc, ni rastre de mixtura. + +-Poca cosa és -va dir en Xaneta, palpant-les i mostrant-nos-les. - +Però el certus és que amb una sola d'aquestes busques tan petites se +podria assolar sa vila. Aquesta no val res -féu, llençant-la. -Es +una pobrica, que ha perdut sa bossa dets diners. De contra, aquesta +altra és de primera classe, sencera de cama i ben plena de +potències! Oi, quina pirrosseta de mixtura, ninets? Sembla mentida, +ai có! que d'un ou tan petit pugu néixer un drac capaç d'engollir +tot un bosc. I ell és ací dedins, caretons. Ordi! Gorda'l bé, Lluís. +I anem a preparar-li establada per a quan naixerà. + +-Sí, sí, a cercar llenya i foris! -vaig cridar amb entusiasme. + +Alló ens serviria de distracció. Tot seguit ens escampàrem alegrois +per la muntanyola, i vinga gambejar de quatre grapes a la recerca de +secallons! En aquell paratge, i això precisament constituïa la seva +excellència com a parany, no hi havia arbre, ni arbrissó; no hi +creixien sinó, i encara raquítiques, algunes mates de bosquina: +argelagues, estepes, falgueres, tomanyins... sobretot tomanyins, que +en aquell temps estaven poncellats o florits. Un llenyater o un +feixinaire no podia pas fer-hi gaire el seu agost. + +Al principi ens limitàrem a recollir els miserables brins de brossa +seca que trobàvem entre les plantes vives; però, a manera que ens +imposàvem dels resultats obtinguts afluixàvem els nostres escrúpuls +sobre la matèria combustible i, ara perquè ens semblava secallosa, +agafàvem una mata sencera mig tendra, ara, perque tenia el tronc +fustós, n'arrabassàvem una altra de tota verda. Acabàrem per no +perdonar-ne gaires. I així va créixer bellament la nostra pila, la +qual, això sí, més que de llenya cremadora, semblava de ramatge +bonic per a un parament de festa de carrer. Allí la falguera amb ses +fullasses ornamentals, allí el tomanyí apenjollat de flors semblants +a borles de vellut, allí verdors de tota mena. + +-Mà, noi, quanta de tendror! -exclamàrem consternats, en examinar el +resultat de la nostra tasca. + +Però, bah!... començaríem per encendre la llenya seca, i, dins un +bon flamareig, la més verda cremaria també. Per sort havíem +arreplegat una bona porció d'esparragueres i gatoses mortes, +torrades, rosses com un sucre de mel; i cuitàrem a situar-les al +paratge que volíem allarar: una fondaladeta, que hi havia al cim del +turó, dintre la qual, ajeguts, estaríem a redós del vent. Amb quin +estudi les hi agarberàrem! I, després, les cobrírem de troncalla i +de feixina verda i ens preparàrem a calar-hi foc. Segurament tots +estavem grocs d'emoció. En Xaneta que no havia volgut fiar +l'operació a cap altres mans que les seves, s'agenollà en terra i, +amb el cap del mistet apuntat al raspador de la capsa, escampava a +l'entorn llambregades ràpides, comprovant si estaven ben preses +totes les precaucions. En Lluís i jo emparàvem el vent amb els +nostres abrics estesos, i llavoràvem d'esperit, impacients i +anguniosos. Ara?.. Encara no? No; calia deixar que passés la +pantejada del ventijol la qual s'eixamplava plena de mormolls +creixents, que els nostres sentits sobreexcitats percebien amb una +intensitat extraordinària i alarmant. Renoi, que llarga! ...Sabría +aprofitar la bona ocasió el nostre company? + +De sobte, rast! espetegà la mixtura sobre el raspador de la capsa +i... no res... en caigué una polsina de fósfor, que constel·là +l'ombra sota els nostres abrics. + +-Animal! Poca traça! -vaig rondinar feréstegament. + +-Maleïdes sigun sa tremolor dets meus dits i de sa meua ànima! - +exclamà en Xaneta, brandant el cap abatudament; i vacil·là com si, +espantant-se de la seva responsabilitat, intentés cedir a algun de +nosaltres el seu lloc i la comprometedora tasca; però, de cop i +volta va decidir-se, refregà de nou el mist al raspador amb un +moviment ràpid i l'encengué. I aparegué la feble flameta, de la qual +depenia el nostre confort de la nit; i, després dels esclats i +bandereigs de la conflagració, s'aquíetà i prengué una forma +afusada. Cap de nosaltres no gosava respirar. Tots la seguíem amb la +vista astorats i atents. Ara s'encongeix i blaveja, petita, +petita... ; Ara s'eixampla resplendent, com un insecte, que treu del +dessota dels seus èlitres el joc brillant de ses ales voladores... +En Xaneta, emparant-la amb sa mà esquerra, la movia amb tota mena de +precaucions a través de l'aire, que podia ofegar-la; i finalment ens +l'amagà en acostar-la cap a la feixina. Aleshores només en vèiem la +resplendor, i jo vaig aixecar el cor a Déu. «Feu-nos la gràcia que +pugui pendre foc a la llenya!» + +Vaig sentir la crepitació sorda, que fan les gatoses en encendre's, +i tot seguit, amb una mena d'esbufec com de gat enfurestit s'alçà +fins a la meva cara una flamarada que cuidà cremar-me les celles. +Visca, visca! Ja tenim foc. Però, no, no... encara no podíem cantar +victòria. La flamarada va extingir-se, i no restà sinó una roentor, +que, com una munió de llampeigs trencadissos corria en zigui-zaga +per l'espinam de les gatoses i s'apagava ràpidament. Aleshores vaig +veure que en Xaneta, recolzat en terra, bufava amb totes les seves +forces per reanimar aquell caliu apagadís, i vaig cuitar a imitar- +lo. En Lluís féu igual, i tots tres, apa! bufa que bufaràs. + +No fou endebades. Belles flames brollaren d'ací d'allà, s'apoderaren +dels troncs grossos i tota la pila s'anà ablamant, fins la feixina +verda i tot. Però en voleu de fum? ...un fum espès i blanc... I tot +bufant, bufant, me'n vaig empassar un glop, que em tapà els +esperits. Vaig aixecar-me mig esbalaït i vinga esternudar cop i +recop, una i cent vegades! No podia calmar-me. I vaig reparar que +els meus companys passaven la mateixa tribulació. Els seus +caparrons, que flotaven entre la fumarada com testes de serafins +dins una boirina mística, se movien atracallats per una tempestat +d'esternuts, que els rebatia d'arrera a envant i d'avant a enrera, +sense donar-los un punt de repòs. + +-Fugim, fugim d'aquest fum -va cridar en Xaneta. + +I ja ho crec que en fugírem! Enc que no ens ho hagués avisat, ho +hauríem fet per instint. I dolorits de ronyons i esborneiats +cercàrem l'aire clar i ens ajaguérem de boca terrosa sobre un marge, +que balconejava a la banda de tramuntana, d'on venia l'oratjol. + +Allí ens anàrem reposant poc a poc; i, entre caparrada i caparrada +dels seus darrers esternuts, en Xaneta, amb una veu embolicada entre +tels, que l'obscurien, i sospirs, que la trencaven, va dir: -Ai +Maria Santissima, quines pessigolles més enfadoses! Estic mig +desconjuntat. Aquest fum de tomanyins rellents és capaç de fer +esternudar sants de fusta. I si no ens en fóssim apartats de pressa +i corrents crec que hauríem acabat per caure esmicolats a peces +menudes al voltant des foc. Però ja n'estem salvats, i aquestes +esclatarades de nas no ens han d'espantar. Són salut i aclareixen +l'enteniment. + +-Deu ésser una salut com la dels floroncos -insinuà en Lluís tot +tapat d'esperits. + +-De bona gana la regalaria a... -vaig fer jo; i, sentint-me de sobte +ennuegat per un esternut, vaig restar amb un pam de boca oberta +sense poder afegir paraula i amb el respir sacsejat i angoixós. + +Un cop refets, ens anàrem atansant al foc amb precaució. El fum +empès per un oratge manyac s'acarrerava cap a migjorn: tot aterrat, +aterrat, tramuntava el turonet i es capbussava vessant avall cosa +d'algunes passes, alxecant-se després cel amunt i esboirant-s'hi. La +banda del nord restava, doncs, serena, i allí ens aclofàrem dintre +la fondaladeta, entre el foc i un marge embardissat que ens servia +de respatller i de paravent. Ens hi posàrem com a cal sogre, amb +tota comoditat. Els nostres peus se torraven sobre la cendra +calenta, i la flama, aixecant belles xeres, ens acaronova de tant en +tant amb llur escalf agradós. En Lluís seia a la meva esquerra i en +Xaneta a l'altre costat. No teníem gens de son i conversàvem +alegrement, tot contemplant el bandereig de les flamarades, la dansa +folla de les espurnes, que n'eixien, i les mudances, que sofria a +cada moment el paisatge roent i fantàstic del caliu, que s'anava +renovant. No ens calia altra feina sinó afegir de tant en tant +llenya al foc, ara seca, ara verda, segons convenia espavilar-lo o +atuïr-lo. No patiem fred, ni cap altre mal. + +-Qui sap alguna rondalla? -va preguntar en Xaneta. + +-Rondalles! Prou que m'agraden -vaig respondre jo. -I el foc sembla +que les demana; però si són de les que tots ens sabem de cor, no +donen cap gust. En Lluís i jo ens hem contat les nostres tantes +vegades, que ja ens fastiguejaríem de repetir-ne cap. + +-Doncs jo -va saltar en Xaneta -us en vull contar una, que em penso +que no l'heu sentida mai; la de sa mare de Sant Pere. + +-Apa, doncs, siguem-hi! -vàrem fer en Lluís i jo, incorporant-nos. + +En Xaneta se'ns arrambà tant com pogué, a fi que no perdéssim cap +paraula, va mig cloure les parpelles, somrigué per sota el nas amb +un aire entre picardiós i beatífic, i, amb una verba seguida, +seguida, tot llepant-se de tant en tant els llavis com si se li +emmelessin del seu bell dir, va explicar-se de la següent manera; + +-«Heu-vos aquí, carets de Déu, que sa mare de Sant Pere era sa dona +més rampelluda i mala arna que hi haju hagut sota sa capa des cel. +Era tant des puny estret que mai va ter caritat a cap pobre, sinó un +cop que va donar a un mort de fam un forc de cebes, que se li +grillaven. I ve que li arriba es temps de ses fruites madures i, +xap, cau dins es cistell de sa mort, com tots farem a sa nostra +hora; i sa seua animeta negra de pecat a on havia de definir?.. A +ses calderes més fondes dets menuts d'en Cundo. Bé... ja l'hi +tenim... deixem-la cremar, i anem per Sant Pere. Ronda d'ací, ronda +d'allà, predica que predicaràs, gonya es Cel i Nostre Senyor me l'hi +fica de porter, encarregant-li totes ses claus. Es bo de s'homo, què +xalat!... se repantiga a sa poltrona de cuiro i... hala... hi fa +petar una becaina. Bon son. Heu de sebre que a sa porteria des cel +hi han tres finestres: una, dóna as jardins de sa glòria i està +sempre oberta, deixant entrar ses bones flaires, i, de ses altres +dues, tancades i barrades, s'una, sa verda, dóna as purgatori, i +s'atra, sa vermeia, a s'infern, que Déu ens gord d'anar-hi. Doncs +com hai dit, heus-aquí que Sant Pere dormia i, en un escarbotell de +sa becaina, va sentir un crit d'lsraiel, que venia de sa banda de +s'infern, i li va semblar coneixer sa veu de sa seua mare. + +–Ai vatua sa veia de Judes! Vols-te jugar que es serà condemnada? – + +Si serà, si no serà, per treure'n s'aigua neta, obre sa finestra +vermeia i s'aboca a guaitar. Podeu comptar, tots es condemnats, quan +vegeren es cel obert, si es posarien a badar, mirant en l'aire! I sa +mare de Sant Pere, que t'hi veu es seu fill. -Ah! fill reconsagrat - +va cridar de seguida; -tu ací dalt, xalant, i jo aquí, que em cremo? + +-I doncs que us hi faré jo? + +-Que m'hi faràs, pocavergonya? Aquí, que corre sa brama que ets sa +nineta de s'ui dret des teu mestre i que t'ha donades ses claus de +ca seua, fill bordissenc, i m'has de deixar patir? Arri, amoixa es +teu mestre! Ja no ets homo si no em treus d'aquí. + +Sant Pere va tancar sa finestra i amb es cor trist se n'entrà pes +caminals des Cel, rumiant, rumiant, Que faràs, que diràs?.. Ve que +atalaia es seu Mestre, que es passejava per una prada de lliris +florits; i va i es llença a sos peus i l'abraça des garrons de ses +cames. + +-Mestre, o Mestre, pes bon record de ses caminades, que hem fetes +junts per sa terra, m'heu de cedir una gràcia. + +-Parla -li va dir es bon Jesús. -Ja serà prou que no lliguem caps. + +-Tinc sa mare a s'infern i voldria que la'n traguèssiu. + +-Si que és mal negoci! Però, veiam... que no passava mai es rosari +sa teua mare? + +-Ca, home, ca! + +-Bé deuria dur s'escapulari des Carme! -Ca, home, ca! + +-I de caritat que no en feia? -Ca, home, ca! + +-Mai per un mai? + +-Un cop va donar un forc de cebes a un mort de fam. + +-Doncs, ja tenim es cap de treure. Que portun es forc. + +Ets àngels vàren córrer sa terra i vàren portar es trenat de bogues, +que era ja mig podrit i sense cebes, perque es mort de fam se les +havia menjades. + +-Té -va dir es bon Jesús -aquest és es cap, que has d'allargar a sa +teua mare. Que s'hi aferru i amunt! + +Sant Pere no es planyegué pas a córrer i obrir sa finestra vermeia i +au! trenat de bogues avall, que s'allargava, s'allargava fins a sa +gola més fonda de s'infern. I va cridar: -Apa, arrapeu's as trenat, +mare, que us pujaré. -I sa veia s'hi arrapa, i Sant Pere tira que +tira, apuntalat de genois a s'ampit de sa finestra... tira que tira, +i l'anava hissant. Emprò ets atros condemnats, que ho veieren, se +varen agafar ases cames de s'afortunada, i atros, i atros +s'arraparen ases cames d'ets primers. N'hi havia una raimada!... I +tots anaven seguint amunt!... amunt!... i ses bogues podrides ho +aguantaven tot. Ningú no gosava a respirar. Ja es front de sa mare +de Sant Pere arribava a sa finestra. Llavors se va veure salvada i +tragué es seu mal gènit. -Arri avall! N'haguéssiu criats de fills +sants! -va cridar, ventant pernada per a desempallegar-se d'ets +atros condemnats. I amb aquella batzegada es trenat de bogues se +peta i veia i seguidors caigueren a s'infern. I encara mai no n'ha +sortit ningú. + +Acabat, en Xaneta va esclafir la rialla i jo també. -Arri avall sa +vea rampelluda! + +-Avall! Avall! En Lluís se persignà i va dir: -Déu ens guardi de +mal, Xaneta. A mi aquesta rondalla no em sap pas de bona sentor. Els +Sants bé la deuen estimar la seva parentela, i això de dir +penjaments de la mare de Sant Pere i de flocar-la a l'infern em +sembla tan lleig com un pecat mortal. + +-No m'atracallus, manu -va respondre en Xaneta. -Si ella, sa vea, és +a s'infern, ni jo ni ets Sants no la'n podem pas treure, i, si no hi +és, me'n rento ses mans, que no me l'hai pas empatollada jo sa +rondalla. Paraula ençà, paraula enllà, us l'hai referida tal com va +contarme-la s'avi Jeremies d'Arraval, que es un homo de bé, que +passa ets rosaris cada dia i mastega més parenostres que tu i tots +ets teus parents. + +Mentrestant la nuvolada s'era abatuda cap a l'horitzó de mar, i la +lluna, vas de llum puríssim, resplendia en un cel immaculat. Tots +ens abocàrem al marge per guaitar-la. Era una lluna de creixent, amb +els cornals quasi en amunt, entre els quals la part ombrosa de +l'astre, ben obiradora i d'un diàmetre més petit en apariència que +el de la part clara, sortia a la manera d'una gla, que brolla del +seu didalet blanc. En Lluís se la mirava embadalit i exclamà: + +-Que bonica! És una veritable llanxeta de plata. + +-Errada! -va saltar en Xaneta. -Mirate-la bé. És es bressol des bon +Jesuset. Veuràs, repara es cèrcol de sa mosquitera. No repares sa +mosquitera tirada, allò negrenc que tot just s'afigura? Ara s'Infant +dorm i la Verge feineja per sa casa _amplis me_. Ets àngels amb +candeles enceses vetllen un tros lluny des bressol; veus? + +-Calla, tu veus els àngels? -va fer en Lluís. -No, ets àngels no es +veuen, perque s'ombra se'ls menja -contestà en Xaneta, -però es +veuen ets flams de ses seues candeles. Goita. + +-Les estrelles? + +-Diga-les-hi estrelles. Ets noms són aire i ses coses els aguanten +tots. + +-Ja és bonic això, que dius -va dir en Lluís, contemplant els estels +amb complacència. -Però és una falòrnia. Que te les creus tu, +Xaneta, aqueixes corrandes? + +-Jo! -va respondre en Xaneta, vacil·lant.- Ningú no hi ha estat per +allí amunt. Diuen i dic, però qui vols que el remenu es mobiliari +d'un pis tan alt, sinó Déu i ets àngels? Ara... del cert, del +cert... crec que ningú no en sap res. + +-Se'n sap més que no et penses, Xaneta -va saltar en Lluís; i, +girant-se cap a mi, em preguntà: -Que et sembla a tu? L'oncle em va +dir que la lluna era un món. + +-Sí -vaig respondre. -Es un món com la terra, una mica més petit. + +-Amb muntanyes i tot? -Ja ho crec. Amb grans muntanyes, més altes +que el Montseny. + +-I com se sap això? -Mirant-ho amb unes ulleres de llarga vista... +unes ullerasses de gegant, que tenen cada vidre com una mola de +molí. + +-I a les muntanyes de la lluna no s'hi veuen arbres i cases i gent? + +-No s'arriben a afigurar. -I rius? + +-Tampoc se reparen; però hi ha mars. Jo vaig veure un mapa de la +lluna i era igual que qualsevol de la terra: allí mars, allí +continents, allí badies... + +A tot això, en Xaneta m'anava tocant amb el colze i s'estremia amb +un riure de conill; i, aprofitant una distracció d'en Lluís, qui +s'encantava amb la visió del cel plena dels seus somnis, se m'acostà +a l'orella i em va dir rapidament amb veu baixa i enriolada : + +-Dali, dali garrofa, dali! Ma, si en tragina de morral aquest noi! + +Vaig mirar-me'l amb una cara tota malagradosa. Figurar-se que jo era +capaç d'enganyar el pobre Lluís! No mereixia una llisada aquell +minyó presumptuós, que es creia més viu que tothom? Me vingueren a +la punta de la llengua un reguitzell de paraules agres. Però que en +trauria de dir-n'hi quatre? Qui era capaç de convèncer-lo que +l'estelada no era una menudalla, que, ben arreplegada, li cabria al +clot de la gorra? I, tot plegat valia la pena d'armar una batussa? +Aixi doncs, d'una consideració a l'altra vaig anar-me empassant la +mala saliva, que la pruïja dels dicteris m'havia fet a la boca, i +vaig optar per callar-los; i, per a esbargir més la temptació, vaig +aixecar-me i em vaig posar a passejar per sobre el marge, atalaiant +el paisatge. + + +IV + +El dia no podia trigar a venir. Se va enllumenar la finestra d'una +casa de pagés i vaig pensar: «Això és que la gent es lleva. Senyal +que la matinada és avançada i que el matí no és gaire lluny.» Cap al +poble, sonava veladament una mena de trompeteria, que va confirmar- +m'ho. Era la diana dels galls, que s'alçava muniosa dels +innombrables corrals de la vila i despertava ecos dispersos per les +masies amagades darrera les muntanyes. També vaig sentir la veu +argentina i refilaire d'una dona, que segurament s'esfreixurava +apel·lant i renyant alguna mainada, que li fugia camins enllà, i, +cap a la banda de Sant Pere del Bosc, uns lladrucs de gossos, que +devien senyalar algun vianant. Totes aquestes veus, afeblides per la +distància, l'orella les destriava netament a través de l'aire +cristal·lí, tal com l'ull repara fil a fil els brins d'herba menuda +al fons d'un estany d'aigües clares, però eren quelcom tan llunyà +que un hom hauria dit que la profunda puresa del silenci no se'n +contorbava. Jo les escoltava amb interès perque m'indicaven l'hora, +i no tenia altre rellotge, on consultar-la. Quina cosa més bona era +un rellotge! Aixi que tingués prou dinerets me n 'havia de comprar +un. + +Ja em girava per a tornar a la vora del foc, quan vaig sentir, +vingut de cap avall de la muntanya, de Santa Bàrbara, un ronc +estossec, que m'ocasionà certa alarma. Segurament algú pujava pel +costerut caminoi de les vinyes cap al que menava vers el paratge on +erem. Vaig girar-hi la vista i, al cap de poca estona, en un revolt +llunyà, emplateiat de la claror de la lluna, vaig reparar que +apareixia el negrall d'un home. I, el pressentiment del meu cor no +m'havia enganyat, vaig veure que aquell home era un parador. Pujava +la costa cap-jup a lentes i llargues gambades. Portava un gran ramàs +sobre el muscle esquerre i, a la mà dreta, al cap d'avall del braç +llançat, un farcell, que devia ésser de gàbies. Per força havia de +dur la intenció d'ocupar el nostre parany, que era el millor de la +rodalia. Qui sap si, en adonar-se que l'havíem pres, respectaria els +nostres drets? Qui sap? Era un home com un Sant Pau. + +Tot seguit vaig avisar els meus companys. + +-Lluís, Xaneta, alerta! Mireu : un parador, que ve cap aquí. + +Els dos xicots eixiren tot seguit del cloterell i guaitaren amb el +major interès cap a l'indret, que jo els vaig indicar. + +-Si, es un home amb un ram, un parador -va dir en Lluís.-Va pujant +amb santa calma, i poc es pensa que l'haguem pres per mà. + +En Xaneta es gratà el clatell amb un aire indecís i abatut. + +- Crosta! Deu ésser en Llambregues- mormolà. Oi, que a sa seua gorra +li manca mitja visera? Coi! No es pot afinar bé des de tan lluny i +amb aquesta mala faró de quart de lluna. Però... aqueixes camarres, +aqueixa jupa, aqueix balandreig de cos tan disgraciat. És ell, +vatua! I que fem? + +-Nosaltres no hem de fer res -vaig contestar. -Es ell el que s'haurà +de bellugar a entornar-se'n un cop arribi aquí dalt i trobi el +parany ocupat. + +-A dreta llei sí -va dir en Xaneta. -Nosaltres tenim s'arbre +plantat: això és una bandera, que diu que es castell és nostre. Tots +ets paradors des món ens donarien sa part guanyada, però... + +-Però que? + +-Que en Llambregues és un bèstia bruta, Vet-ho aquí. Si coneix que +som criatures, ai, ai, ai!..., + +-Que vols dir que ens treurà d'aquí per posar-s'hi ell?-preguntà en +Lluís. + +-I ara! I doncs per què hem matinejat tant? Per què hem perdut la +nit? -vaig saltar jo, encarant-me amb en Xaneta. -Per què tantes +presses, mestre tabalot? Per què tant patir de fred i d'avorriment? + +-Oh, coi! -exclama ell.-Hem guanyat sa raó. Pega'm, home, pega'm, si +coneixes! Que no és alguna cosa sa raó? Quina culpa en tinc jo que +aqueix galifardeu sigu un tros de carn mal batejada, sense +principis, ni vergonya, ni llei de Déu? I encara veurem si +s'atrevirà a propassar-se. Sa raó... és alguna cosa sa raó. - +S'atansà cap a on érem en Lluís i jo i, amb veu baixa i aire +misteriós afegí: -Mireu, sa raó és una muralla; però s'hi han de +posar soldats as darrera que la defensun i sinó... + +-Es a dir que ens haurem de batre? -preguntà en Lluís. + +-No, coi, no hi podem res a pinyes. Ens estossaria, ens capolaria. +Té un braó de mil dimonis. Ets nostros ajudants han d'ésser +s'astúcia i sa prudència. No us en rieu amb aquest posat de +llàstima, no. Sa prudència és un arma molt fina, molt retefina. + +-I com es maneja aquesta eina? -vaig dir jo amb to despectiu. + +-Pse! -féu en Xaneta. -Ja veurem. Per de moment sóc de parer +d'amagar-nos. Convé que en Llambregues no ens conegu; que no sépigu +qui el gorda es parany. Es meu pare, que va córrer sa guerra +carlina, sempre m'ho diu: ses forces amagades fan una bella por. Un +cop es parany restu ben solitari, amb es foc i s'arbret, sa basarda +s'hi alçarà de gordiana. Creieu-me, ben amagadets i... moixoni!. + +Dites aquestes paraules, s'ajagué al mateix lloc, que ocupavem suara +a la vora del foc, i nosaltres, el meu cosí i jo, a manca de recurs +més satisfactori, l'imitàrem; però jo estava descontent d'en Xaneta. +Havia esperat que ell manifestaria més confiança en la força del +nostre dret i que m'encoratjaria, traient importància a la meva +aprehensió. I no havia resultat així. Ell, que tan solia pintarse- +les de valent, s'havia acovardit tant o més que nosaltres. + +-Jo no estic pas gaire tranquil- mormolà en Lluís a la meva orella. +-He sentit a parlar molt d'aquest Llambregues. Diuen que és un +galifardeu tan forçut que aixeca a pols les portadores de verema més +pesants: un home, que no té por de res, que agafa les serps amb les +mans i que és tan mala ànima que soterra els gats de viu en viu a la +platja. I ara figura't que aquest és el seu parany de cada dia i que +no voldrà perdre'l pas. És capaç d'esclafar-nos. Jo crec que hi +guanyarem de fugir ans que arribi aquí dalt. + +-Fugir! Mai! Que ens mati. Ens defensarem com lleons -vaig respondre +amb el respir tot esbufegós d'indignació. + +Sí, calia que ens defenséssim; però, com? Ah! si jo hagués tingut +l'escopeta del pare, aquella tan bona de dos canons, que mata les +llebres a dues-centes passes! Desgraciadament no disposava de més +arma que un petit ganivet. Me'l vaig treure de la butxaca i el vaig +obrir. Era punxegut, i el dia abans l'havia esmolat tan finament que +tallava un paper a la correguda quasi sense violència. Però, així +que em vaig imaginar l'acció de clavar-lo al pit d'un home viu, se +m'estremiren de soca a rel les orelles i se m'adreçaren d'horror els +cabells. No, lluny de mi tal intent! Ferir a cops de gavinet era +cosa d'assassins. Em defensaria a mossegades i cops de puny. + +Mentrestant en Xaneta no parava de rebolcar-se nerviosament, ara +d'un costat, ara de l'altre. A cada moment s'incorporava, treia el +cap per sobre el marge i traüllava per entre les mates. Després, com +si aquell tripijoc no bastés a la seva nerviositat, se posà a +passejar de quatre grapes. Furetejava d'ací d'allà, passava per +davant de la foguera com un galàpat monstruós, se perdia en els +replecs torrentosos de la muntanyola... anava, venia, voltava... Que +redimontri devia cercar? A la fi s'aixecà dempeus. Portava un roc +tan gros que amb prou feines podia abraçar-lo i sostenir-lo apretat +contra el pit i, trampalejant, trampalejant, anà a deposar-lo al +damunt del marge, que formava la cresta del turó. Tot seguit n'hi +traginà un altre, i aleshores vaig compendre que devia haver mudat +d'intent i que preparava la defensa. No era mal pensat. Si deixavem +que en Llambregues arribés al parany, essent tan mala ànima com era, +de segur que esbotzaria a cops de peu les nostres gàbies dels +reclams, capolaria amb quatre manotades el nostre arbret i, amb les +mateixes astelles, que en trauria, ens plançonaria al seu gust; i +nosaltres no podríem pas res contra la seva forçarra. En canvi, si +mentre pujava rostos amunt per a assolir el cim del turó, +l'escometíem des de dalt estant a pedrades i estimbant-li rocs al +damunt, molt seria que no l'estaborníssim ans que pogués arreplegar- +nos. Però era de bon jus atacar-lo ans que ell ens menacés? Amb quin +dret podíem escometre un pacífic vianant, que encara no ens hauria +causat cap dany? Aleshores sí que perdríem aquella raó, que en +Xaneta ponderava tant suara mateix, i donaríem a l'atacat el dret +d'allisar-nos l'esquena amb aquella plançonada, que tant temíem. I +tothom ens diria: «Massa poc! Us està bé!» No, jo no ho permetria +pas. Valia més exposar-se als perills més grossos ans que despullar- +se de la justícia, que ens assistia. + +Amb això, vaig acudir al costat d'en Xaneta i vaig advertir-li els +meus escrúpols, avisant-li que ni en Lluís ni jo no agrediríem ningú +que primerament no ens hagués maltractat d'obra. -Volem carregar-nos +de raó -vaig afegir -i ens estimem més ésser màrtirs que +facinerosos. Aixi, doncs, para ment a comprometre'l, entens? No ens +facis baixar la cara. Deixa't d'arreplegar pedres, que no han de +servir de res i... apa! tornem al nostre cau. + +Semblava que el xicot ni tan sols m'escoltés. Estava situant una de +les seves pedrasses, i, tot bleixant del fatic d'haver-la duta a +braç i de remoure-la a rossegons per terra, prosseguia el seu +treball. A la fi es redreçà, esguardà tranquil·lament els dos rocs +enormes, que a poca distància l'un de l'altre havia posat sobre el +marge, entre les mates, i, després, encarant-se amb mi, va dir-me: + +-Que t'empatolles, cap de trons i tramuntanes? Que somniem, noi tit? +No res de pedrades, no res de batusses. Que et penses que m'he +tornat boig? No vaig a guerra jo: vaig a pau... i a una pau xalada, +si sabeu representar es vostro paper i Nostre Senyor no se'ns gira +d'esquena. -Va abraçar-nos per sobre els muscles, i, acotant a la +seva les cares d'en Lluís i jo, va dir-nos baixet i falaguerament: +-Riurem, creieu-me, riurem. No es xautarà des nostro parany en +Llambregues. + +-Apa, doncs -va saltar en Lluís impacient,- explica't d'un cop! + +-Es una facècia xalada -va respondre en Xaneta amb un riure ple +d'emoció. -No perdem temps. Ara en Llambregues segueix sa +reblinconada des camí de Sant Joan i sa muntanya el priva de +veure'ns. És sa bona ocasió. Mireu, enfileu-vos cada un de vosaltres +a dalt de cada un d'aquests rocs. + +-I què en traurem? -vaig botzinar. -Enfileu-vos-hi, coi! Que és cap +mal això? Ja m'explicaré en acabat. + +Vàrem obeir. -Molt bé! -exclamà en Xaneta -així mateix, ben drets, +ben encirats. Ordi! D'un tros lluny no es coneix pas que sa pedra i +ses vostres cames no sigun d'una sola peça. Sembleu dos homenassos. +Ses vostres catracòliques llargues dissimulen sa curtesa dets +vostros cossos. Deixe-vos-les ben descordades... Aixi! Àngela!... +estufades, esbalandrades... Ara, entortolligueu-vos es tapaboques +entre coll i closca ben amunt. Qui no pensarà que sou dos +_americanos_? No en pareu poca de mota ¡crosta! + +Va córrer a la foguera i en tragué dos fumallots abrasats de la +punta. + +-Teniu -va dir, posant-nos-els a la boca, -fumeu. Això fa homo. + +Se va girar del revés el gec i la gorra, que eren folrats d'una +llaneta virolada, i se'ls engiponà d'aquella guisa. + +-Sa meua mare mateixa, que passés pes camí des collet, no em +coneixeria. Jo figuraré sa vostra criatura. Trescaré, saltaré, +guimbardejaré... Sa meua mida curta farà ressaltar ses vostres +alçàries... Per això futisquejaré a propet vostre. Que no us +escapu es riure, carets... No és cosa de gresca; ens hi va de ses +costelles. + +Dit això, s'apartà per examinar-nos d'un tros lluny i, entusiasmat +de la seva propia combinació i de la nostra patxoca, tornà, tot +repetint de baix en baix a tall de víctors: -ordi, ordi, ordi!... + +No vaig poder menys d'admirar l'astúcia del brivall. Per què no +havia de donar resultat? Des del peu del turó, a l'escassa claredat +d'un quart de lluna, havíem d'oferir, efectivament, l'aspecte de dos +homes fets i drets; i en Llambregues, veient el parany ocupat i no +per criatures, de qui li fóra fàcil abusar, probablement no voldria +perdre temps en pujar a un cim que no li servia de camí per a anar +dretament a cap altre paratge. Però, anèu a saber com s'ho pendria. +I si endevinava la treta, que volíem jugar-li, ell pla que ens la +perdonaria! + +Amb aquests pensaments el cor se m'encongia amb tremolins; i quan un +estossec aspre m'advertí que el terrible parador anava a presentar- +se al camí descobert, l'esperit se m'esborneià de tal manera que +vaig témer perdre l'equilibri i caure daltabaix del meu pedestal. + +-Ara vé... alerta! -va advertir en Xaneta a mitja veu. + +De primer no vaig adonar-me sinó d'una ombra llarguíssima, que +invadia el cami descobert i s'hi movia a la manera de la d'un núvol +passatger. Després vaig distingir l'home, que la projectava als +raigs baixos de la lluna ponentina, que el ferien per darrera. Era +el mateix que suara havíem llambregat més avall dins el camí clar de +les vinyes, amb el seu ramàs a coll i les seves gàbies a la mà. + +Igual que aleshores semblava ara també que caminés d'esma, brandant +amb aires de mandra, el cos tombat endavant i el cap inclinat cap al +pit, sense mirar enlloc, com si estés pensant en coses llunyanes. +Que n'estava de refiat del seu parany! Que poc es recelava de +trobar-lo ocupat! Era capaç de no adonar-se de nosaltres fins que ja +fos dalt del turó, quan ja la nostra estratagema seria inútil. + +Una relliscada d'en Xaneta, no sé si casual o intencionada, provocà +una sorollosa rodoladissa de pedruscall, que esverà el caminant. +Aleshores l'home s'aturà en sec, va alzinar-se i restà immòbil com +una estàtua, mirant cap allà on érem. Després, astorat d'ulls i +bocabadat, passejà diverses vegades la vista de l'arbret a +nosaltres, i de nosaltres a l'arbret, com si no sabés avenir-se de +les insospitades novetats, que descobria. Ho vaig compendre pels +moviments del seu cap i pel flamareig de les seves mirades, tan viu +que triomfava de l'ombra i de la distància. -Ara és el moment crític +-vaig pensar tot corglaçat. I, en adonar-me que l'home, després de +vacil·lar una estona, avançava resoltament cap al nostre turó, vaig +espantar-me tant que ja anava a saltar del meu roc per arrencar-me a +fugir cames ajudeu-me. + +Però ans d'haver executat la covarda acció, que ja el meu esperit es +precipitava a iniciar, l'home temut va aturar-se de nou, i el seu +aturament suspengué el meu impuls. L'enemic no es llançava a +l'assalt. Només s'havia aproximat unes quantes passes per observar- +nos millor. Va posar-se sobre les celles una de les seves manasses +estesa a tall de visera i tornà a llambregar-nos intensament, +enviant-nos terribles efluvis de la seva ànima, que talment jo +sentia que em resseguien membre a membre esborronadors i penetrants. +A la fi es degué convèncer de com se les havia amb antagonistes +superiors a les seves forces, reculà com afrontat, pegà una +giravolta sobtada, i, a marxes dobles, desaparegué costa avall en un +dir Jesús. + +En Lluís i jo encara romanguérem una bella estona immòbils, +petrificats. A mi em costava de recobrar el respir i, per altra +part, no estava pas ben segur que el fugitiu no mudés d'intent i +comparegués altra volta. En canvi en Xaneta s'havia tranquil·litzat +tot seguit i engegava darrera de l'enemic un seguici de babarotes +murriesques per escarnir-lo en sa retirada: simulà donar-li corda +com a un rellotge, féu acció de desdujar un cap de llivant i +d'amollar-l'hi tot de pressa i, finalment, el perseguí amb un pam i +pipa a dues mans tan teclejat com si n'hagués d'eixir una burlesca +sonata de clarinet, que l'acompanyés en sa marxa. + +Aquests gestos m'encoràtjaren, i, aleshores en Lluís i jo davallàrem +dels nostres pedestals i no sabíem el que ens passava. Després de +l'opressió de cor, que havíem sofert, ens sentíem alleujats, +respiràvem amplament, tot ens queia en gràcia i, assorollats per la +vivesa de tantes d'emocions, bategàvem de dents i tremolàvem igual +que si acabéssim de sortir d'un bany fred. No sé quantes de vegades +ens abraçàrem, tot saltant i rient i follejant. + + +V + +Un cop tornats a la vora del foc, que abrandàrem amb la millor +feixina, que restava, vaig felicitar entusiàsticament en Xaneta. + +-Ets el millor cap de tots tres -li vaig dir. - Has tingut una +pensada digna d'un gran general. Si no se t'hagués acudit, estàvem +ben perduts. + +-Es s'astúcia -va respondre, ensalivant de satisfacció. -Ja us ho +deia jo que s'astúcia i sa prudència eren armes molt fines. Ara +n'heu tocades ses proves. + +-Sí que són armes fines -vaig contestar,- però no tothom té +l'enginy, que és menester per a esmolar-les i bé servir-se'n. T'has +cobert de glòria, Xaneta i mira... no vull que això es perdi. Demà +ho contaré als nois d'estudi i tot Blanes n'anirà ple. Veuràs quina +garola armarem a la salut d'en Llambregues! I tots els nois et +voldran ésser amics. + +Ell m'escoltava, rient entre carn i pell i brandant el cap en senyal +d'aprovació, però de sobre se li trasmudà la cara i, amb un aire +greu i preocupat, exclamà: -Alerta amb ses criaturades, noi de +sucre! Valdrà més que no xerrem. + +-Què? Una facècia tan divertida ¿no ens hem de donar el gust de +contar-la? + +-Ets gustos costen cars -reparà ell. -Es clar que un hom s'agradaria +de xerrar-ho i de veure com sa gent s'hi engresca i us en fa ses +seves enhorabones. Però... alerta... mentres nosaltres ens +estufaríem sota ets untets de ses paraules falagueres, en +Llambregues bufaria de ràbia com si li gratèssin s'esquena amb una +estora; i, recelem-nos, quan ens pogués arreplegar pes seu compte, a +sa pell ens escriuria sa solfa de sa seua quimera, i... qui sap? ... +potsefer que algú de nosaltres cantaria es gori-gori final. És un +bèstia bruta en Llambregues. Ens convé callar. Tan poc que costa de +callar! -Esclafí un llarg sospir i afegí: -I tant que un hom glateix +per xerrar! + +-Tens raó, Xaneta; no hem de dir res -saltà en Lluís. -Jo et prometo +callar com un mort. + +-Tu sí; jo et cree com s'Evangeli; però aquest altre i jo... + +Aquí va interrompre la seva frase i aixecà un dit en senyal +d'atenció. Sonaven hores i tots tres paràrem esment a comptar-les. +El vent s'era encalmat i les batallades del rellotge del poble +difonien per l'atmosfera pura i elàstica una dolça música, que +passava en ones tremoloses, les quals, afinant-se més i més a manera +que s'eixamplaven, semblava que anessin a morir com en propi ribatge +als turons i serres de l'entorn. + +En Xaneta comptava en veu alta: -una, dues, tres... + +-Sis hores! -exclamàrem tots en acabat. + +-Via i foris a empaiar s’arbret! -disposà el nostre director, +aixecant-se tot atrafegat. -Vinguen ets reclams! A on heu posada +s'olla des vesc? Porteu matolla per tapar ses gàbies. Ànsia, no +perdem temps. D'aquí a mitja horeta s'auba serà estesa per sa terra, +i ets aucells passaran per sobre ets nostros caps, mofant-se des +nostro arbret desguarnit. + +Per més que ens afanyàrem, quan haguérem preparat les nostres coses, +apagat el foc i distribuït a l'entorn de l'arbret les sis gàbies +dels reclams, cobrint-les amb matolla clarera, que les dissimulés +sens enfosquir-les, ja l'ombra de la nit havia perdut la seva +intensitat i nitidesa: l'entelava una blavor, que emboirava la llum +dels estels; i cap a la banda d'orient el cel s'obria amb una +diafanitat verdelosa sobre les calimes de la costa. + +Tot seguit començàrem a empallar. En Xaneta, que era més pràctic en +el maneig del vesc, empastava les palles, que li anava allargant +d'una a una en Lluís, d'un manat, que en tenia a sota l'aixella, i +jo, enfilat a dalt d'un roc, un cop empastades, les prenia d'en +Xaneta i les encomanava pel cap sec als canonets de canya, amb que +suara havíem endidalat els branquillons de l'arbret. Aquella +operació era braument entretinguda, i força penosa a causa del fred, +que ens embalbia els dits, ens gelava de peus i ens esmolava, +causant-nos-hi una coïssor insofrible, el tros de les orelles, que +eixia al descobert per sobre els nostres tapaboques. I no hi havia +remei; la tasca apressava i no podíem pas entretenir-nos a saltar +per desendormir-nos de peus, ni a ficar-nos les mans a la butxaca, +per escalfar-les. Quan ens lleguia una mica ens bufàvem els dits, +però no paràvem un moment el treball. Si ens l'haguessin obligat, de +segur que ens n'hauríem queixat de valent; mes ara que ens +l'imposava la nostra propia il·lusió, ningú pensava en deixar-lo. +Només en Xaneta, que era el que patia més amb el maneig del vesc i +l'aigua gelebrída, on havia de pastar-lo, s'exclamava de tant en +tant: -Rellamp, quin grísol s'és girat! Taia més fi que una rasadora +de barber! Això és fred d'auba. Afanyem-nos, afanyem-nos! + +Certament, el temps apressava. Es diria que una pal·lidesa freda i +bascosa s'estenia pel cel i la terra. Hi havia un plor i un tremolí +en l'herba.. El llevant era d'una blancor trista, sorda, +cadavèrica... Però tenia quelcom de la cara d'una persona, que +hagués vingut en basca i s'anés retornant: cada vegada que hi girava +la vista hi reparava un canvi de color, cosa que m'alarmava, +estimulant-me a prosseguir l'empallament amb més daler. Aviat fou +d'un groc d'aigua de taronja. Al cap d'una estoneta ja presentava +una color com de carn; i aquella color s'anà escalfant, escalfant +per moments fins a tornar-se tan rosada com la de les nostres +orelles. + +De sobte tots els reclams romperen a brillar amb refilets curts i +repetits. -Verdums! -avisà en Xaneta. -Cuitem, apartem-nos, apartem- +nos... que no s'espantun! + +Sense ni tan sols encomanar a l'arbret la palla envescada, que tenia +a la mà, vaig córrer cap a un xòrrec i m'hi vaig ajupir al dedins. +Els meus companys també havien desaparegut de les envistes. «Renoi, +verdums! Tan grossos i bonics que són! Si els poguéssim agafar!» I +cert que eren verdums; no s'havia errat en Xaneta; tot seguit vaig +sentir al lluny, cap a llevant, el rut-rut característic, que solen +llançar quan van volant; i no trigaren gaire a fer-se vistents. Eren +tres. Volaven molt amunt, i el sol, que encara no havia eixit a +l'horitzó, devia ja banyar en aquella altesa les llurs panxetes +àuries. Tots tres lluminejaven. Eren tres espurnetes, que s'anaven +dilatant i es convertien en tres estels d'or, palpitants en mig de +la blavor obscura i deserta del cel. «Que bonics! Ah! tocar-los, +posseir-los... quin gaudi!» El meu cor els atreia amb tota la força +del seu desig. Vindrien? ...Canviarien de rumb? + +Tot just havia tingut temps de dubtar-ho que ja ells eren arribats i +es movien dins l'aire, quasi en línia perpendicular sobre el meu +cap. Amb el vogament del vol, els glops d'ombra de la conca de llurs +aletes tan aviat s'esvaien com tornaven al seu lloc, a manera d'una +delicada joguina que només fos visible quan la copsessin. Ah! +passaven de llarg. Però no... El nostre reclam va brillar amb més +insistència, amb més fervor i més pit que mai... I ells s'aturaren +com corpresos, es giraren, davallaren... Baixaven en diagonal cap a +l'arbret! Serien nostres. Mes, tot d'un plegat, esclafiren un piulet +breu com un surt i reprengueren el vol cap amunt, cap a ponent, cap +a enllà de les profundes blavors. + +-Maleïts sigun ells! -va cridar en Xaneta, reapareguent. -Se'ns han +escapat des puny i nosatros en tenim sa culpa. Oidà! com hem d'hajar +aucells, si es nostro foc, mal apagat, encara fumeja i els espanta? +Tots tres ens precipitàrem furiosos sobre els fumalls i els +calcigàrem amb ràbia, esclafant-los sota els nostres peus; i, no +contents encara d'això, cobrírem amb una verda capa de tomanyins la +carbonitja i les cendres. Després ens acuitarem a completar +l'empallament de l'arbret. + +Mentrestant el dia entrava més i més. La calitja marina s'havia +carenat d'una franja d'or, i tot el paisatge, des de llevant fins al +Montseny, s'estremia sota una fluctuació de llum tenuíssima i +vaporosa. La costa estava encalimada. Les serres de Tossa +desapareixien embolcallades per una espessa boira, que esblenava +sobre el cel ses grenyes caragoladiises. De sobte un dels seus flocs +més altarosos s'ablamà com un encenall i foguejaren al nostre entorn +una munió de gotetes de rosada, a faisó d'ullets tafaners i +parpellejants, que la bosquina obrís a espiar la gloriosa sortida +del sol. Segurament l'astre del dia s'alçava ja sobre el nostre +horitzó darrera la fosca calitja. + +I aleshores començà el gran moviment dels ocells de passa. Semblava +que n'hi havia una naixor dins el cel. D'on venien? De quines terres +s'eren aixecats? Ningú no podia dir-ho. Apareixien ací, allà, per +tot arreu, com si l'aire els criés espontàniament; eren de primer un +piquet quasi imperceptible dins el desert blau, un punt de vibració +més sensible entre els múltiples punts de vibració de l'ambient; +després, una bombolleta, que va creixent i definint-se, i, més tard, +una petita meravella de color i de llum, que es perdia de vista en +el temps de dir, anomenant-la: és un verdum, és una cadernera... I +quiscun tenia el seu filet de veu característic, un crit rítmic, +acompassat al moviment del vol. Se'ls sentia en bonior a dreta, a +esquerra, lluny, a la vora, per tots els indrets. Segons un hom +parava l'atenció a una banda o a l'altra, percebia la piulada del +pinsà, la veu engorjada del passerell, la nota interrogativa de la +cadernera, el contralt del verdum, el refilet melangiós del lluer... +Cada partícula de l'aire s'animava amb els sons de la vida. Tot el +cel era un psalteri. + +Nosaltres sotjàvem l'arbret a una distància d'una vintena de passes, +ajupits darrera la paret seca d'una feixa abandonada. Estàvem +callats, amb els cors oprimits, contemplant amb ulls cobejosos +aquella gloriosa marxa de l'ocellada. Ah! de tota aquella immensa +ruixada de moixons ¿no en cauria una gotellada per a nosaltres? + +No trigàrem gaire a veure complerts els nostres desigs. Una +voladúria de caderneres, fenent l'oratjol amb un graciós moviment, +que la feia ondular tota plegada d'avall en amunt i d'amunt en +avall, arrumbà de dret al nostre parany, contestant amb un xarroteig +ple d'amabilitat i falagueria les instàncies del nostre reclam. +Aletejant, aletejant, donà una volta amb certa sospita entorn +d'aquell arbret solitari tan rodó, tan verd, comnat de beines +grogues, lluentes de tendror. Després s'enlairà tota compacta, com +si un buf de vent l'aixequés amunt, amunt... Per fí s'immobilitzà i, +esgranant-se de sobte, totes les caderneretes, que la componien, +caigueren com pluja sobre els cimerols del ram temptador. + +-Nostres! -vàrem cridar, corrent enfollits. El nostre aspecte +amenaçador espantà els ocells i volgueren empendre la fuita. Ja era +tard. Aquelles beines grogues lluentes de tendror s'eren aferrades a +llurs plomes, i travaven llurs membres. Pobres ocellets! Alguns, amb +la palla traïdora entravessada de llarg a llarg de les desplegades +ales, que ja no es podien tancar, restaven penjats a les branques +mateixes, que havien pres per reposador; altres queien pesadament en +terra com fruita ventissa; altres esvoletegaven arran del sòl i +fugien a tomballons, aixecant-se, recaient i arrossegant-se com qui +s'entrebanca amb la pròpia faldamenta dels seus vestits. En férem un +bell arreplec. + +Quan els tinguérem nets de vesc i engabiats, no ens sabíem avenir +d'ésser posseïdors de tanta de riquesa i de tanta de vida. -Renoi, +hi ha un mascle de set llunes, mireu! -ens va dir en Xaneta, +indicant-nos-el amb el dit. -Mà, quin mascle! -Quina cua! Això és un +ròssec de seda. No ens llegué d'encantar-nos gaire. Tres pinsans, +vinguts no sé de quins indrets s'havien llançat a l’arbret ràpids +com una dardada. Encara no els havíem agafats, ja un verdum feia +l'aleta sobre el ram, es posava dalt d'una palla, fugia amb ella i, +en mig del seu vol pressut, es desplomava de cap i volta al peu del +turó. I, d'ençà de llavors ja no puc posar ordre ni concert en els +meus records. Plovien ocells; no ens donaven temps de refer la +pallada. I tots tres vinga córrer adalerats, posseïts de l'embriac +de la caça. + +Era un goig arruixador i barbre el de perseguir aquells volàtils a +la carrera, agafar-los amb la mà i sentir-los dintre el puny +calents, pantejants. Brollava del cor un clam soberg: «Contra mi no +hi val espai, no hi valen ales.» + +Ara atrapàvem un passerell de vesta torrada, tan vermell de pit que +es diria qué l'hagués esterrejat sobre un bassal de sang, ara un +pinsà gaiat de groc i blau, ara un verdum, que es girava amb una +actitud d'àliga a becarrejar el dit, que l'oprimia. Encara amb la +presa a la mà, ans d'haver pogut dedicar-li tota l'atenció +admiradora que es mereixia, alçàvem inquiets la vista cap a +l'arbret, i tal volta hi atalaiàvem una raïmada de lluers +empolvorats d'or, birbillejant a la llum del sol amb una vagarosa +bullícia d'ales esbalandrades, o tal volta una cadernera +encimbellada a la palla més alterosa, a faisó d 'una flor virolada i +feixuga sobre un bri tendre, que es va vinclant, doblegant, +tombant... No ens podíem entretenir un moment. Els lluers, sobretot, +s'enamoraven talment del nostre arbret i eren tan innocents, que ni +tan sols la nostra presència els espantava, i, mentre estavem +empallant-lo, acudien a fer-hi garlanda a l'entorn i, així que ens +ajupíem, s'hi abalançaven i queien sobre els nostres clatells. + +-Bateiada, bateiada del cel! -exclamava en Lluís. + +-Es dia d'entrada. Visca, visca! -exclamava en Xaneta. -Hem estat de +sort. + +I allà luny, ací, allà i allà d'enllà, entre les calimes de la +costa, d'una vinya a l'altra, d'una figuera a l'altra, sonava el +tirit-tirit melangiós i fatídic, amb el qual es cridaven els lluers. +Es diria que aquells moixons eren uns petits maniàtics, que, +avorrits de la vida, haguessin resolt suïcidar-se i s'instessin uns +amb altres a realitzar-ho, amb aquell crit melangiós i repetit; +tirit, tirit... veniu, veniu... + +La passa copiosa durà fins a deu hores, mica més mica menys. Des +d'aquella saó anà minvant i les agafades ens concediren intervals de +repòs més i més llargs, que prou ens eren beneficiosos, perque +estàvem verament afadigats. Però la nostra cobejança no s'era encara +assaciada, i glatíem pels pocs ocells que pasaven i pels que ja no +venien pas. + +En canvi teníem lleure per a visitar tot sovint els nostres petits +presoners, aquells brillants senyors de l'aire, que eren devinguts +esclaus i omplien la nostra gabiassa de tres sostres. Com +protestaven de llur empresonament! Saltaven, s'atropellaven uns amb +altres, es llançaven de cap contra els filferros, que els +retenien... Semblava que haguessin de matar-se amb llurs esforços +inútils per a reconquerir una llibertat, que sens dubte amaven més +que la vida. Llurs ullets, que abraçaven la immensitat de l'espai, +miraven sempre el cel; llurs aletes es plegaven i desplegaven +neguitosament amb l'impuls de llançar-se a l'abisme blau. I que +esplèndids, que règiament paramentats! Com i a on s'havien pintat +tan ricament? Semblava que tota la naturalesa, convertida a llur +servei en gabinet d'agençament, els hagués brindat els extractes de +les seves pintures més belles; la quinta essència dels blaus més +vius del cel i de la mar, dels verds més tendres de les herbes, dels +blancs més purs de la neu, dels grocs més exquisits dels pòllens +lilials, dels carmins més lluminosos del crepuscle, de les +entonacions més suaus i harmonioses de la virolaina de l'iris... Per +a admirar-los en llur màxima pompa era precís veure'ls aleshores, +totjust d'eixarpats, impregnats encara d'aspre ferum bosquetana i +alenosos d'amplituds d'aire-cel; aleshores que al pit dels paserells +conservava encara llustres de mullena aquella taca sagnosa, que fa +pensar en un crim ignorat; aleshores que el tupè dels pinsans +s'alçava encara sobre llur front amb la superbia del plomall d'un +guerrer salvatge; aleshores que encara no s'era esflorada ni poc ni +molt la ruixa elegant de pèl moixí, que s'estufa, arran del plec de +les ales, sobre el pit adamat de les caderneres; aleshores que els +moixarrets i els lluers i els verdums resplendien encara amb +l'espurneig de la soleiada dardosa, que acabaven d'atravessar a raig +de vol; aleshores que tots ells, quasi improfanats, ostentaven totes +les setineses i vellutors naturals a llur plomatge, i semblava que a +voltes retraguessin encara vagaroses fulgències dels clars de lluna +tombats al ras i que guardessin ombres besllumades de les màgiques +verdors de la selva. + +Jo no sé pas explicar-los bé aquells encants i, en intentar-ho, tal +vegada fantasiejo sense to ni so. El cert és que m'hi embadalia i +que pensava: «No, aquests ocells no són pas mústics i deslluïts com +els que solem veure dintre les gàbies de les cases. Deuen fer com +les maduixes, que l'endemà de collides ja no semblen la mateixa +fruita. I amb això m'entrava una mica de corcò d'haver empresonat +aquelles aus tan gentils i, en veure com maldaven per escapar i com +s'enfollien de terror quan m'hi acostava per amanyagar-les, el meu +cor els deia: «aquieteu-vos, petits, tranquilitzeu-vos; heu caigut +en bones mans; no us farem cap dany.» Però, un altre pensament més +profund m'entristia: una sorda aprehensió d'haver-lo ja causat +aquell dany. + + +VI + +No per això deixava de córrer amb els meus companys a la caça de +nous moixons, quan se'n presentaven; i, a última hora, quan ja feia +estona que no n'havíem agafat cap, vaig convenir en batre les feixes +veïnes a fi d'esquivar-los de les pastures i veure si, ahucant-los, +anirien a caure al nostre parany. Vàrem córrer molt i ens afadigàrem +de valent saltant marges, però no n'acabàrem res. Els ocells, +esquivats d'una feixa, volaven a una altra de més amunt o més avall, +i tornaven a peonar entre les ravenisses, pellucant-ne la groga flor +i les bejotes granades, que els tenien enllaminats. + +A la fi, després de molt córrer i ahucar, conseguírem que un esbart +de passerells, empaitat per tots cantons, anés a posar-se al cim del +turò; però, allò fou com una mofa; cap d'aquells ocells no va +embrancar-se al nostre arbret, sinó que tots abateren el vol al seu +peu. Peonant i saltironant, rondaven per entre mig de les gàbies +dels nostres reclams, hi pujaven al cim, atalaiant-nos des d'allí +com des d'un terradet, hi feien planxes gimnàstiques, arrapats als +filferros, per esbrotar les ravenisses, que hi havíem enteixinat, +s'entretenien a cercar per terra els grans de panís i escaiola, que +saltaven de les menjadores, i... tan tranquils! + +-Llestos! -va dir en Xaneta, asseient-se a prop del parany. -Són +pastorells. -No cal que maldem. Cada cosa a son temps i ets naps per +s'Advent. Sa passa és finida per avui. Hem de plegar es ram. + +-No puc més -exclamà en Lluís amb veu feble; i, rendit de cansament, +es deixà caure sobre un tou d'herba, al peu d'un tros d'aquelles +parets seques, quasi derruïdes, que restaven de quan l'erm turó era +afeixat i conrat. Estava pàl·lid com la mort. Pobre noi! Que delicat +era de salut! Qui sap si li costarien prou cars els fatics i les +emocions d'aquella nit passada al ras, a la qual jo l'havia dut per +divertir-lo! Vaig abrigar-lo amb el seu tapaboques i amb el meu, +que ja no m'era menester, i vaig dir-li : -Descansa, mira de dormir +una mica, i, després, et trobaràs millor! - I, girant-me vers en +Xaneta: -No el despertis pas -li vaig suplicar. - No el necessitem +per res. Tu i jo ens bastem i sobrem per desempallar i desenvescar. +Però m'hauràs d'esperar una estona; estic abrusat de set i vull +saltar-me'n a la font d'en Moixell a refrescar-me la gola. Després +faré feina per dos; t'ho prometo. M'esperes ¿oí? + +-Apa, de pressa! -em va contestar secament. + +A bots i corregudes vaig davallar la rosta muntanya, i en pocs +minuts vaig atènyer la font d'en Moixell, que brolla d'un altíssim +marge entre molses degotants i dins un misteri d'ombres quasi +perpètues. Una fulla d'atzavara en recull l'aigua i la gita +convertida en mòbil trunyella de cristall, que, caient dins una +conca entapissada de créixens i falsies, constantment renova la +limfa puríssima, que tremola i palpita como una maragda vivent. Allí +vaig apagar la meva set i aquell fluid difongué el seu esperit +vivificant per les meves venes, tornant-me tot seguit al gaudi de +l'equilibri orgànic. Però la meva ànima restà trista. M'afligia un +inexplicable sentiment de buidor, de desencant, de pena... Després +de tantes d'il·lusions i de tants d'esforços per assolir-les, ara en +tocava el no-res... Quelcom pitjor que el no-res: l'aprehensió +d'haver contrariat els designis de la naturalesa. + +Vaig mirar el cel. En aquelles hores no hi havia un sol aucell en +tota la seva amplitud, i em causà l'efecte trist d'una vila deserta +després d'un dia de festa major. Es clar que l'endemà en tornarien a +passar a voladúries; però i en el pervindre? Com esperar-ho +considerant que a Blanes i a Malgrat i a Calella i, segurament, allà +d'enllà quasi no hi havia a la nostra costa un camp que no tingués +el seu granall i la seva barraca de parador d'esteles? Ah, que +seria trist un cel eternament sense ocellada! Jo aleshores no podia +contemplar-lo sense sofrir un surt d'angoixa. No podia sostràure'm +de l'aprehensió d'ésser jo i els meus companys els qui l'havíem +despoblat. Estava descontent de mi mateix, cosa braument +desagradable. I aquell goig amb que m'havia lliurat a un grapeig +tirànic d'éssers vivents començava de semblar-me insanitós i +repugnant. Malaguanyat temps perdut en una obra de destrucció! Que +en faríem de tants ocells! + +Amb aquests pensaments de desencant i de tristesa vaig tornar a dalt +del turó, i vaig cercar els meus companyons. En Lluís era allà +mateix on suara l'havia deixat. Jagut de sobines, tot embolicat amb +els seus abrigalls, dormia; però què traspostat! ... Les galtes +groguenques... el nas blavís... els ulls dintre profundes conques i +semblant que s'enfonsessin en una pasta moradenca com un roc en una +fanguera... Certament va inspirar-me compassió. I en Xaneta?... Vaig +sentir que de part d'allà d'un marge s'alçava de tant en tant un +xeriquet estrident, com el que fa un ganivet esmossat, en tallar, +maldant, un tros de suro. Vaig donar la volta i... o Déu meu!... +vaig presenciar un espectacle, que m'esborronà. En Xaneta estava +matant les famelles. Jo prou ho sabia que els paradors solien matar- +les, però no m'havia ni tan sols passat per l'enteniment que les +nostres haguessin de sofrir la mateixa sort. La mort glaçava l'aire +davant dels meus llavis. Vaig restar ert i esparverat. Aquell petit +botxí, galtut com un àngel barroc, mig aclucant els ulls i torcent +la boca amb la llengua entre les dents, acomplia la seva tasca +crudel amb cert aire de voluptuositat. Desgraciadament la meva +intervenció arribava tard. El botxí era ja a l'última femella: una +cadernereta. La tenia entre dos dits i, no sé que li feia... si +l'escanyava, si li oprimia la closca... una horror! No vaig tenir +esma de dir res. Per altra part, vaig compendre que ja no hi era a +temps. + +El pobre animaló bategà d'ales, llançà un xeriquet, estirà les +brunes i fines potetes ... I au! a la pila dels morts! I allí, +esgavellat de membres i coll-tort, encara va estremir-se: clogué +lentament els ditets, abrí el becarró amb un darrer badall, que +amostrà la delicada llengua, prima i punxeguda com una fulleta de +clavellina, i anà abaixant poc a poc les grises parpelles, color de +teranyina, sobre els ullets entelats; i aquells ullets innocents +tenien una dolça expressió de pietat, de dolor resignada... O +barbres nosaltres! Que havíem fet? Havíem abusat d'éssers inofensius +i gentils, amats de la naturalesa. Alegria de l'aire, encant de la +primavera, eren rics de vida i de bellesa i pobrets de carn. I, per +apoderar-nos d'aquella misèria de carn, els ho havíem destruït tot! +Cada una de llurs animetes candoroses contenia el cel amb tota sa +llum i amplitud. Ah! quants de cels havíem extingit! + +Crec que en Xaneta no sospità pas la meva aflicció; més aviat degué +atribuir el meu posat a cansament. Després d'haver contemplat la +seva obra amb aire satisfet, va girar-se i, adonant-se de mi, +proferí una exclamació de joia: -Hola! -i, acostant-se tot afectuós +i afalagador, amb aquell somriure, que cavava graciosos clotets a +les seves galtalles, me pegà una bofetada acaronadora i em digué: +-Goita, noi bufó, quina pila de caça! Oi que t'agrada s'arròs amb +moixonets, caronet des meu cor? Jo ja m'hi tinc ¡ai festa! + + + +EL VALS FINAL + +Balla que balla... Era un vals ben cansat i que no s'acabava mai. Ni +fangant els calls de Mas Oliver, ni batent, enfonsat fins a mig cos +dintre les garbes xardoroses en el dia de més calda, ni carretejant +per les costes de Bandina, mai per mai l'hereu Rivelles no s'havia +fatigat tant com amb aquella dansa inacabable. I som al ball i hem +de ballar... Volta que volta que voltaràs. + +Se trobava en un envelat de poble rural: per tota catifa la terra +regada de fresc, per clos una tanca de ramassos, una vela de drap de +saques per cobricel, uns quants gresols per lluminària.. Hi regnava +una fosca que amb prou feines deixava distingir les figures dels +balladors. Els gresols eren cremallosos i saltironaven en l'aire amb +les palpitacions de l'envelat. Més aviat servien per a fer mal a la +vista que per a donar claror. I, quin garbuix, quines empentes, quin +alenar tothom, volta que volta que voltaràs! + +De la música gairebé no se'n sentia res més que les aspres +xerracades del contrabaix, que retrunyien dintre la caixa del pit +amb una trepidació insofrible. Oidà!... i la balladora qui era? +L'hereu Rivelles se la devia haver triada, pero no se'n recordava +pas. Per mirar-se-la girava el cap tant com podia; mes no aconseguia +veure-li sinó el clatell, un clatell llarg, ornamentat de floretes +grogues, com un canaló de teulada vella. Era una dona alta i mal +girbada. Precisament a ell sempre li havien agradat les noies +baixetes i grassones. Com redimontri s'havia embarcat amb aquella +carcassa? -Bah! -pensava- deu ésser un compromís. Som al ball i hem +de ballar. -I volta que volta que voltaràs. + +Estava cansadíssim, l'alè li xiulava en la gargamella i una suor +freda li regalava per les parpelles i pel nas. El colze de la +balladora se li clava al costat dret. No s'acabaria mai, aquell +vals? + +Ah! beneïda sigui la claror del dia! Heu's aquí que el sol fogueja a +contraclaror de les espesses teles. Sentiu el cant del gall? No, no +és el cant del gall... és una veu enrogallada que crida: + +-Rivelles!... Rivelles! Cal desempallegar-se de la balladora, sortir +i respondre. Un esforç, un altre esforç... + +En Rivelles se va trobar davant d'un llum d'una resplandor tan crua +que la vista no li podia obeïr. De moment no va compendre on era. +Després se va adonar del llit, on estava ajagut, i, a través d'una +mena de tel llustrós, com el que l'aigua gemada sol deixar a l'istiu +en el cristall d'una ampolla, va reparar unes cares, que se li +acostaven. A poc a poc les va coneixer totes: la de la seva mare, la +del seu germà, la del doctor Xipell. Si, eren ells. Pero allò altre +no era tampoc un somni, al contrari, era la més real de totes les +realitats, i ell en sentia encara el palp groller i esgarrifós. + +Mentrestant el metge l'examinava, percudint-li el pit amb atenció +com se sol fer amb una bóta per esbrinar flns a quin nivell és +plena. Pica ací, pica allà, no se sentia més que el sorollet del +seus dits en el silenci de l'alcova. Després va acotar l'orella +sobre el malalt, auscultant. I en Rivelles estava convençut que +l'auscultador no podia deixar de percebre la música dolorosa i el +traüt sord del pregon envelat. I li sabia greu. + +-Bé, Rivelles, bé. Aixo no serà res -va fer el doctor. -És joc de +paciència. Som al ball... i hem de ballar. + +-Prou que ho sé-va dir el malalt, somrient.- No, no és cosa per a +vostè. Es ball de patacada... sap? No sé com m'hi he embolicat. Hi +tinc un compromís que... + +-Vaja, no parlis més. Adéu. + +El llum se va allunyar, l'ombra caigué en cascada, esllengant-se +pels plecs de les cortines, i la fosca ho envaí tot. En Rivelles +tornà a sentir el zum-zum apagat de la música, les xerracades del +contrabaix, la bonior, l'alenar i el trepig de la gent... I volta +que volta, amb el colze de la balladora clavat al costat dret. + +L'aire era espès, polsós, irrespirable. El fred de la nit entrava +per sota la tanca i s'enfilava cames amunt. S'havia girat vent. +Millor! Baldament s'ho endugués tot en orris! I sí, s'ho enduia tot: +rames, teles, gent... Els gresols fugien en un torb de pols, +giravoltant, fent llumenetes, caient, apagant-se, com esbojarrades +espurnes en el fum d'una artiga. Alguns s'aterraven, amb el ble +encara ablamat, a la vora d'en Rivelles. I en Rivelles patia, +maldant, maldant per apagar-los amb els peus. Pero, quan aconseguia +apagar-ne un, experimentava un plaer relatiu, una mena de +descarregament de dolor. I apa, anem per un altre. Li semblava que +tota la felicitat depenia d'aquella operació; i a cada gresol que +apagava, respirava un xic. + +Encara, lluny, dins el vent, la pols i la fosca, sonaven els músics, +encara els roncs del contrabaix retrunyíen dolorosament dintre el +pit, encara la balladora del colze punxegut no afluixava la seva +abraçada, ni volia deixar el giravolt. La parella rodolava camps a +través, marges avall. Era una fulla seca, enganxada a un manyoc de +romagueres. Després va ésser una bombolla d'aigua, una bombolla +balladora, que la terra es volia xuclar... glac-glac, glac-glac... I +els músics encara sonaven al lluny, dins el vent, la pols i la +fosca. + +El senyor rector, avisat a corre-cuita va arribar a les tres de la +matinada. Pero com deixondir aquell malalt ensopit, agònic? El va +cridar una i cent vegades... Res. Va extremunciar-lo, va fer la +recomanació de l'ànima... Un moment el pacient va obrir els ulls +sense mirada. + +-Rivelles! + +-Es... l'últim vals -va respondre en Rivelles amb una veu que no era +d'aquest món. + +Després un llarg silenci. Després la mort. L'escolà, que estava +distret, cordant-se una espardenya, va aixecar el cap en el moment +precís, amb els ulls astorats, sentint aquella impressió +inexplicable de buidor i d'esglai, que ens sol produir, en absentar- +se del seu cos, una ànima, que vibrava prop nostre. Va, interrogar, +amb els ulls, els ulls del rector. «-Llest?» «-Llest», va respondre +la mirada melangiosa del capellà. + +-Ha sentit quina llei de paraules? L'últim vals! + +-Si, fillet. Poc qne era natural que en pronunciés d'altres en +Rivelles, el gran sarauista. Tots morirem així mateix; cadascú +acompanyat dels seus vicis i virtuts. Les nostres aficions seran la +música, que farà la nostra ànima en presentar-se davant de Déu, Cal +que procurem escriure'ns una bona solfa. Oi, petit? + + + +D'UNA OLOR + +L'últim curs de la meva carrera vaig passar-lo estudiant amb +veritable passíó; i no és que les assignatures, de que estava +matriculat, s'emportessin el meu interès i els meus afanys; ans al +contrari, no me'n cuidava més que per pura obligació, per acontentar +a la meva familia; però m'havia aficionat a la Metafísica, una +ciència de que no m'havia pas d'examinar, i per ella em cremava les +celles, procurant desentranyar-li els secrets amb una curiositat mal +saciada. + +Jo llavors tenia fe en la ciència i em creia que el pensament, de +deducció en deduccíó podia construir-se una escala per a davallar +amb tota seguretat fins al fons obscur de les causes primeres i que +més subtil i lleuger que la celístia, podia escampar-se per +l'infinit. La Metafísica era per a mi el gran llibre, l'únic que, +oferint-me les claus del cel i de l'abisme, em prometia +descobriments dignes de la meva ambició. I vàreig apassionar-m'hi. +Si en vaig llegir d'autors! Si en vaig apendre de sistemes +contradictoris! + +Estava desconegut. No era pas el mateix home d'altres anys. Sempre +abstret, sempre rumiant, ara concedint l'imperi universal a la +matèria grollera, ara reduint-la al no res, ja subjectivant el món +exterior fins al punt de no veure-hi més que un estat meu +psicològic, ja considerant-lo com una idea divina en acció... el +cert és que vaig arribar a perdre el sentiment de la realitat i que +vivia en mig de Barcelona com un yogui dins el seu desert. Ni +escrivia versos, com en altres temps, ni anava al cafè, ni tenia +companys, ni visitava senyoretes, ni em cuidava de política... +res... ni sabia si m'eren o no gustoses les viandes, que menjava. El +món era una ombra a l'entorn meu. La gent, els edificis, el sol, +l'aire, i la vegetació, no m'interessaven. Fins i tot la color i el +relleu de les imatges me feien nosa dintre la fantasia i procurava +esborrar-los per a restar amb la idea pura, sense cos, general, +informe. Somniava categories i mónades i vacuïtats i més vacuïtats. +Romania llargues hores reclòs a la meva cambra amb el pensament en +marxa per un espai sense límits, ni camins. No sortia més que per +anar de casa a la Universitat, i de la Universitat a casa, i encara +m'escapolia pels carrers més solitaris i ombrosos, fugint del brogit +de la ciutat i de les vivors de la llum, que em molestaven. Així +vaig passar una colla de mesos. + +Vingué la primavera i ni tan sols vaig adonar-me de la seva +arribada. No vaig sentir, com en altres anys, la seva influència, +que solia enfortir les palpitacions de la meva vida i m'inspirava +arruixaments de fantasia i desitjos de cantar; no la vaig sentir. +Vaig continuar fred, abstret per les meves cabòries, balb i sord i +cec per a tot agent exterior. Pero un dia, en que, anant des de casa +a la Universitat vaig passar per un carreró rònec a la vora de la +tanca d'un jardí, m'esdevingué d'un plegat una mena de +desvetllament, una impressió, que difícilment sabré explicar. + +Vaig sentir una flaire _sui generis_ i sentir-la i experimentar una +gran emoció fou una mateixa cosa. Vaig aturar-me amb el cor +palpitant. Què em passava? Aquella olor despertava en mi sense dubte +una associació d'idees quasi esborrades, que jo retrobava vagament +sense poder-les seguir. S'havia apoderat de mi una fresca precepció +de poesia i una certa enyorança intensa, intensíssima. Com més +m'impregnava de l'olor, més la tristesa em corprenia, pero era una +tristesa d'un regust delicadíssim, un enyorament de quelcom molt +formós, molt estimat. Què seria?.. Impossible trobar-ho. Vaig +esforçar-me llarga estona a escorcollar els meus records, a temptar +tots els registres de la meva memòria. No en vaig treure res. Ja +havia renunciat a la recerca, quan, en un moment de passivitat, en +que vaig reflairar l'olor emocionadora, es destacà dins la meva +imaginació la visió d'un paisatge: feixes verdes... una ermita +rústega, bruna... muntanyes, llunyanies blavisses mig esbalaïdes +entre boirines... + +Mos ulls s'enaiguaren. Déu meu, aquell era el paisatge que jo +enyorava! Quina poesia vessava dins la meva ànima! Quin atractiu +tenia per a mi, i quines tendreses m'ocasionava! I jo no les havia +pas vistes mai aquelles feixes, aquella ermita, aquelles muntanyes; +no, n'estava segur, allò no era un record; però, que eren belles i +com me les estimava aquelles terres mai visitades! + +Per por de perdre'n la imatge, vaig abstenir-me de discutir i +analitzar el meu estat. Amb el cap caigut i els ulls enllorats vaig +seguir embevent-me del meu semisomni, sometent-m'hi passivament com +una planta a la mullena agradosa d'una boira que passa. + +I la visió se vigoritzà per graus amb llustres de sol i verds +d'herba tendra i blavors de fondàries d'aire; se vigoritzà, prenent +quasi la forma de la realitat; mes tot seguit s'anà enfosquint, +enfosquint com si vespregés... I vibraren remors de fullam... + +I ressonà dintre el meu cor quelcom a manera de motius d'una música +alegre, festosa... I vaig sentir la recança, que produeix un ball, +que s'acaba amb un adéu d'amor. + +Després la meva imaginació s'omplí d'una llum de crepuscle. Les +feixes, les muntanyes i l'ermita s'esfumaren en un ambient rogenc i +polsós. I en aquell ambient va aparèixer una ombra, una figura +boirosa, interessant... una dama gentil, colorida d'unes entonacions +fines i simpàtiques, foses dins una grisor harmoniosa. + +Sense perdre la seva feblesa, va aclarint-se, animant-se... La +veig... Sa mirada m'envaeix, m'embriaga. Reparo detalls +encantadors... Es jove, cella-rossa, ulls de viola, cutis llentiós, +o, més ben dit, ruixat d'una pols d'or... Té el coll llarg, el front +prominent i pensívol. Sos cabells de color de palla ornats amb +floretes pàl·lides cauen-li lassos esquena avall i es perden en el +fons de lilà del seu vestit com se perd en un fons de muntanyes +llunyanes la rossor dels raigs d'un sol de vesprada. Sa fesomia no +és d'una bellesa sense tara, no; pero m'apar que, si s'esmenessin +sos defectes, no em resultaria tan encantadora. Oh la dama +simpàtica! Totes les cél·lules del meu cos sedegen per ella, beuen +amb pler els més mínims efluvis de la seva visió i s'estremeixen de +goig com a la revelació d'un misteri pressentit i deliciós; criden +«l'estimem»; i, amb tot i això, és una dona, que estic cert de no +haver vist mai de la meva vida. + +Estic embadalit i apesarat. La dama té un aire candorós, innocent, i +una expressió de pena resignada, que em causa un dol inexplicable. +No sé per quin motiu, mentrestant que se'm presenta amb la major +vivesa, comprenc, estremint-me, que va a desaparèixer tot seguit. I, +efectivament, de sobte s'enterboleix, i es fon. Acluco els ulls, +refermo l'atenció, i torna. Desapareix de nou i... res... ja són +inútils les meves temptatives per a retrobar-la. + +Tot això fou obra de curts instants. Me'n vaig anar ple +d'enyorament. I ja no em vaig encaminar a la Universitat. +Necessitava sol, verdors, horitzons amples i el vers, i el cant. + +Vaig acudir en va altres dies al carreró solitari, al peu de la +tanca a cercar en l'olor que s'hi respirava, la renovació del meu +somni. + +No ho vaig conseguir. Aquell somni espontani, automàtic, no es +reproduí més; no en vaig poder cap altra volta assolir sinó un +record més o menys viu. L'olor a les primeres flairades m'ocasionava +sempre una emoció remarcable, pero no res més. + +Quina planta la produïa aquella olor? No vaig parar fins a saber-ho; +i quan me digueren que era _philadelphus syringa_, en vaig plantar un +tany al meu jardí. + +D'ençà d'aleshores és la planta de la meva predilecció. Me sembla +que guarda secrets relacionats amb la meva existència, que hi ha un +antic llaç d'amistat entre ella i jo. Aquella ermita, aquelles +feixes, aquella dona, que com cridades per la flaire de la +_philadelphea_ se'm presentaren amb tanta vivesa i que no eren cap +record meu ¿serien resultat d'una impressió tal volta remota dins +l'ordre de les generacions, fortament gravada en la matèria i +transmesa per heretament d'un altre individu, fins que, evocada per +una olor, amb la qual estigué primitivament associada, féu +l'aparició en el camp de la meva consciència? La veritat, m'inclino +a pensar-ho així. Simpaties i repulsions immotivades, nostàlgies +inexplicables ocasionades per un motiu de música o per una olor, +impulsos involuntaris, aberracions incomprensibles, semblen indicar +que l'home porta en son ànima tot un món procedent de vides +passades, i que els pecats i les virtuts originals tenen una +importància més gran que la que se'ls sol concedir. + +Mes, sigui com vulgui el cert és que aquell somni fou per a mi allò +que la Física per a Newton i que mai més no vaig recordar-me de +Metafísiques. + + + +LA MIRADA DEL POBRET + +De pressa, de pressa, pujava un dia Rambla amunt amb un meu amic. +Ambdós estàvem acalorats, manotejàvem molt i cridàvem de valent. +Havíem armat una disputa sobre una qüestió de ciència, i l'un i +l'altre volíem la raó de totes passades. Crec que fins i tot vàrem +insultar-nos, i jo... la veritat sigui dita... més d'una vegada vaig +sentir impulsos d'acabar la qüestió a cops de puny. Quan més +engrescats estàvem, en tombar una cantonada sento que m'estiren +l'americana. Me giro... i veig un pobre tot llardós i espellissat, +qui em subjectava fortament i em parava una mà. No estava pas jo per +a ell en aquella ocasió. -Germà, serà un altre dia... que Déu us +faci bé -li vaig dir. Però el pobre no em soltava pas. Era un minyó +de fatxa de beneit, barbamec, amb tot el coll ple de bonys i la cara +embofegada i groga, molt groga amb una grogor lluent com de greix de +gallina. -Per amor de Déu, per amor de Déu- anava dient. -Aneu al +botavant! vaig exclamar fora de mi, i d'una estrebada me'n vaig +desempallegar. Llavors ell restà inmòbil com una estàtua, parant +encara la mà, i va adreçar-me una mirada plena de desolació i de +llàgrimes. Jo me li vaig girar d'esquena i vaig continuar la disputa +amb el meu company, però ja sense delit, amb un pes al cor, que em +treia l'agre d'enraonar. La mirada del pobret havia romàs estampada +al fons de la meva imaginació. I era una mirada tan trista, tan +desolada... Si aquell bon home s'hagués enfurismat i me n'hagués +dites quatre de fresques, no hi hauria pensat més; però no, +l'infeliç no havia mostrat cap enuig, ni sos ulls havien expressat +la més petita reconvenció; no havien parlat sinó d'un gran dol, d'un +gran desemparament! + +Per distreure'm, en arribant a casa, vaig agafar un llibre i em vaig +posar a fullejar-lo amb mà tremolosa. Vaig probar de llegir quelcom, +però estava tan excitat que no podia fixar l'atenció. Estava +malcontent de mi mateix, i amb això em neguitejava. + +De sobte se'm va posar un pa a la boca del cor, em va envair el +rostre una suor bascosa i grosses taques negres papallonejaren entre +els meus ulls i les planes del llibre. Llavors, sospirant alcí la +vista, que espargida a l'atzar anà a fitar-se en un formós +Crucificat agonitzant, de mida natural, que tinc a la meva cambra. +I, entre les taques negres que flotaven encara davant dels meus +ulls, la imatge piadosa se m'aparegué com un home de veres, viu, +palpitant, rendit per un sofriment aclaparador. + +Me semblà que sos muscles es contreien dolorosament, que son pit +panteixava, que el respir estremia son nas blavós i sos llavis +morats. Un regalim de sang rajava per ses mans estripades per +grossos claus, que esbotzaven més i més les ferides a cada sotragada +d'aquell cos agonitzant... Tot això ho vaig veure en un moment i +vaig reparar ensems que l'imatge m'ullava amb una llarga mirada +plena de desolació i de llàgrimes... la mateixa mirada del pobret, +d'aquell germà a qui jo havia maltractat. + +Aquesta al·lucinació, que vaig judicar providencial, agreujà la meva +pena. No trobava repòs enlloc. Vaig sortir de casa i me n'aní de +dret al carrer, on m'havia detingut el pobret. Necessitava que em +perdonés. Si el podia socórrer i esborrar amb una expressió d'amor +el mal efecte, que li havia causat la meva paraulada, me trauria una +grossa pena de l'ànima. + +Però el vaig cercar en va. No era en aquell carrer ni en els +inmediats. Vaig preguntar per ell i ningú me'n sabé donar raó. +Llavors era jo el menesterós, i em vaig sentir trist i desemparat. + + + +EL PRIMER LLUSTRE D’AMOR + +Des del balcó de la meva cambra, obert sobre la plaça del Vi, +s'atalaiava un bon tros del carrer de Ciutadans, tota la plaça, la +pujada del Pont de Pedra, el pont mateix i, enllà del riu, una bella +part del barri del Mercadal. Les senyores solien dir que era un +carruatge. I certament un carruatge de rua no frueix d'un espectacle +més canviant de coses i persones. Des d'allí es veia, ja que no la +part més bulliciosa de Girona, la més interessant i variada, aquella +on s'exhibien totes les característiques de la ciutat, per raó de +caure aquell punt en carretera reial i ésser veïnatge dels mercats i +centre de barris aristocràtics. + +Ara, després d'aquest elogi, no aneu a creure que em passava la vida +balconejant. Res d'això. ¿Què se me'n donava a mi, aleshores, del +gomboldatge de les dames, del moviment de centrals, tartanes, +galeres i diligències, de la concurrència de pagesos, que acudien a +la fira de l'Areny, de les passejades dels desvagats per sota les +voltes i de les genuflexions dels enllustrabotes, que allí, a cara +d'ombra dels arcs, se prosternaven en les positures més humils +davant d'uns ídols encarcaradament asseguts com els de l'antic +Egipte? ¿Que se me'n donava de tot allò? No valia més que aprofités +a jugar i córrer les poques hores, que em deixaven vagatives l'aula +i l'estudi? Qualsevol s'estigués al balcó mentre al jardí hi havia +tortuosos caminals, que demanaven qui els tresqués i, a la placeta +del Seminari, alegres estudiants, que ensajaven els tiragomes, feien +ballar les baldufes o jugaven a geps, aqueixa batalla engrescadora, +terror dels pacífics transeünts, que a l'hora més impensada sentien +brunzir esgarrifosament la pilota a frec d'orella o en rebien el +patac... ai! quasi sempre a la part més sentida de llurs persones: +ja al copa-alt acabat d'estrenar, ja al bell mig de la boca, oberta +per una plàcida rialla, ja al ventrell, inflat i adolorit per una +digestió de dispèpsic. Eren a vegades tant graciosos aqueixos +incidents! No es diria sinó que l'atzar és ple d'intencions +malignes, d'allò més xalades. I quins tips de riure i de córrer quan +algun d'aquells senyors, afavorits contra voler per alguna sort del +joc, passava de la més pacífica neutralitat a una ardor bèl·lica +desenfrenada i ens perseguia amb el bastó en l'aire carrers enllà! + +Penseu en tot això i digueu-vos si hauríeu sabut estar gaire temps +quiets en un balcó com un sant de fusta dins la seva fornícula; i +feu-vos compte que només teniu tretze anys i que heu passat quasi +tot el dia en forçosa reclusió i amb l'enteniment lligat i relligat +per unes cadenes interminables de lletra avorrida, de les quals el +cor desitja oblidar-se completament. + +Però el temps és llarg, sobre tot quan només se tenen tretze anys. +Hi ha lleure per a tantes coses!... I jo no el mirava pas de mal +ull el balcó bondadós, que aclaria la meva cambra; i vaja, si no +podia fer altra cosa més agradable, també m'hi deíxava caure i m'hi +regalava a estones a estones, al darrera de les vidrieres, a +l'hivern, i al bell defora quan la temperatura s'endolcia. + +Cap a la vesprada, tot esperant la vetlla d'estudiant o en fent el +quart de quàmquem, no solia trobar res millor. M'hi asseia amb tota +avinentesa i, com aquell qui es prepara a escoltar una conversa, en +la qual no ha de molestar-se a pendre part activa, esperava que les +coses parlessen a la meva ànima reposada. Mirava melangiosament com +el dia s'anava apagant; com, tal volta, un crepuscle amb rossors de +rovell de teulada simulava barris fantàstics i lluminosos part +d'allà del Mercadal; com els fanalers anaven punxant els fanals amb +els llargs encenedors i brollava tot seguit la flameta del gas +amatent i eixerida, causant un surt entre les ombres vergonyants... +Oh que és dolç l'anar guaitant d'ací d'allà, amb l'enteniment caigut +i descansat com un cap sobre un coixí! I ai! aquell repòs sabia més +i més bó a proporció del coneixement que un hom tenia de la seva +brevetat. + +Atreien especialment la meva atenció els carros que solien passar en +volts d'aquelles hores vespertines. I no cal estranyar-ho. No eren +uns carros qualsevol com els que es troben cada dia pel camí ral; +aquells, de què parlo, eren una enormitat dintre llur gènere i crec +que ja fa molts anys que no en corren. Semblaven edificis amb rodes, +i es diria que eren més apropiats a l'estabilitat que al moviment. +Però ben bé que es movien, baldament que poc a poc, i atravessaven +per Girona a corrues, fent trontollar les cases. Segurament n'hi +havia que vitjaven durant setmanes com les naus, fent escala en +hostals i fermes per a anar mudant el bestiar. + +No tronaven sonorament com les centrals i diligències, no espargien +alegre música de cascavells com les tartanes, ni com les galeres +exhalaven un xivarri de veus i rialles, que inclinava a creure que +se'n duien una part del mercat. Eren relativament silenciosos i +marxaven amb una gravetat de congregants en processó de Setmana +Santa. Se podien comptar els llurs sotracs; a cada un feien una +suspensió i semblava que restaven encallats; i quan la roda pujava +sobre una pedra, aquella pedra, per grossa i ben asseguda que fos, +fallia i s'enfonsava com un muscle sota una càrrega inesperada. +Duien sis, set i fins vuit bèsties de rècula, i vistos en conjunt, +rècula i carro, feien l'efecte de monstruosos caragols o xufancs de +cent cames traginant la closca llur. Però si corressen caragols de +tals mides, això pla que ningú es riuria dels tres sastres de la +balada alemanya. + +En lluita amb les locomotores dels primers camins de ferro, aquells +carros exageraven llurs proporcions i feien gala de llur poder +màxim. Tot en ells havia crescut: les rodes, els botons, les +escales, els braços, les baranes, el tendatge... Amb les estores, +que cobrien llur baranam i llurs bosses s'hi hauria pogut vestir el +pis d'una casa. Amb la roba de la vela gairebé s'haguera pogut +cobricelar un envelat de festa major. La ferralla sola pesava alguns +quintars. Tot en ells era exagerat ultra mesura. I llurs bèsties +també havien crescut sobre la talla ordinària, aproximant-se a la +dels grans paquiderms. Eren cavalls francesos, enormes, ventruts, +camagrossos, pesants com les mateixes locomotores de vapor, amb les +quals havien de contendre, o bé muls d'ossada gegantina i tendons de +ferro, de color gris o burella, peluts i de flancs tan amples que +els esquiladors no sabien tondre'ls sense donar-se manyes +d'arquitecte, i, a bec d'estisora, els ornaven amb gregues i relleus +dignes d'un edifici. Ara poseu, la una darrera l'altra, set o vuit +d'aquelles màquines de sang i mireu si no en resulta un tren tant o +més formidable que els que circulen per la via ferrissa. + +Els carreters se'n sentien orgullosos, i gallejaven. + +«El ferrocarril... bah! No ens fa cap mica de por. Si porteu pressa +no diré que no us pugui convenir, però si no us ve d'una setmana o +dues, no hi ha res com un carro. Un carro porta una catedral, i si +no en teniu prou d'un, podeu posar-n'hi dos o tres... o cinquanta. +Feu-me una carretera d'aquí a la lluna, doneu-me temps i paciència, +i amb les meves bèsties us portaré la lluna a la plaça del Vi. El +carril és un presoner de naixença. Poden allargar-li tant com +vulguin la cadena, mes ell ha d'anar sempre lligat de potes. El +carro, en canvi, és lliure com el vent de Déu, va per on se vulla, +se fica pels carrers da la ciutat, s'atura davant de casa vostra, +entra al vostre pati, va a cercar el patifell al magatzem i els +fustatges a la ribera mateixa o al peu del bosc. No haveu de +carregar més que una sola vegada. A on voleu traginar-ho? A la Ceca, +a la Meca o a la Vall d'Andorra? Està bé; doncs fins que arribeu a +la Ceca, a la Meca o a la Vall d'Andorra no haureu de tocar res; i +allí ho deixareu on convingui, a mans del qui ho hagi de rebre, a +casa seva, a la fàbrica, a peu d'obra. No és bonic això? I ara mireu +amb el tren de foc... a veure si us surten tan nets els comptes. Ell +no vindrà pas a casa vostra. Ja teniu que de carro no us en podeu +passar. Apa, doncs, vinguen homes a carregar-lo. Llestos? Tira cap a +l'estació I... la feina d'en Jafà... homes allà i càrrega en terra +altra vegada. I un cop en terra, ella, la càrrega, no es mou pas, es +precís que els macips del carril l'agafin i la pugin al vagó. I ve +que després de totes aquestes endergues, la màquina de foc se +l'emporta... però de quina manera, sants de la glòria! A +l'esbojarrada, corrent com trenta dimonis, sense que ningú pari ment +en si les vostres coses penen o no penen, en si es romp això o +s'esclafa allò. Feu-vos compte que el tren és un animal, que marxa +sempre esquivat. I ara vull que no enfonsi cap pont, ni descarrili, +ni topi amb cap altre de tan esbojarrat com ell mateix, i que la +vostra càrrega, més o menys sencera, arriba a l'estació que haveu +triada com a més avinent. Avinent, oi? Per més que ho sigui, +certament no hi viurà pas el qui us ha de rebre la mercaderia. Ja +tornem, doncs, a ésser-hi: vinga un altre carro, vinguen homes, +vinga descarregar i recarregar i tornar a descarregar, No n'hi ha +poc de tripijoc... ui, ui, ui! I tot se masega i tot s'embruta i tot +se malmet. I ara, que som ximples? Desenganyeu-vos no hi ha res com +un carro ben menat i amb bèsties fidels. Ell va poc a poc però, +al·leluia!... allò és seny, allò és mirament. Podeu viure +descansats; hi teniu les coses tan segures i ben endreçades com a la +vostra calaixera. No en val pocs de diners això. I ca!... mentre el +comerç sàpiga treure comptes, el tren no ens farà cap mal. Ja pot +xiular tant com vulgui, me'n ric pla jo. Que tal volta matarà les +diligències... pse! ... no diré que no; però els carros... mai!» + +Així vaig sentir que s'explicava un dia un carreter verbós a les +portes de l'hostal de l'Avellaneda; i aquest era el pensament de tot +el gremi. I, cal dir-ho, molts d'aquells carreters no eren pas uns +qualsevol cosa. Els ordinaris d'aquell temps eren persones +d'importància a la comarca. No mancava entre ells qui era o havia +sigut batlle del seu poble, ni qui tenia banc a l'esglèsia. Si en +feien de tro en Feliu i en Cabanyes d'Olot, en Rata de +Castellfollit, el Gravat i en Pujol de Figueres, en Faluga de +Banyoles i alguns altres! Eren més anomenats que cap ministre de +Madrid, per dolent que fos; però no pas per a vituperar-los, sinó +gairebé sempre per a enaltir-los. El més pobre posseïa una dotzena +de bestiasses, que valien un grapat d'unces; i quan un d'ells se +presentava a fira o a mercat solia ésser objecte d'expectació; la +gent el senyalaven amb el dit i repetien ses paraules de boca en +boca. + +-En Feliu d'Olot! Mireu! + +-Qui és? -Aquell de la faixa musca, que porta un bastó llarg capçat +de cuiro. + +-Ja... aquell home rabassut i vermell. Té cara d'espavilat. + +-Oidà! Fica-li els dits a la boca. -Més valdría fica'ls-hi a la +butxaca. No en té poques de dobles de quatre. + +-Ha dit que enguany el bestiar porquí no valdrà cap diner. + +-Ja podeu pujar-hi de peus. Quan ell ho diu!... + +Eren a manera de capitostos d'una guerra. Tothom havia algun esment +de la lluita, que s'estava travant, i moltes de simpaties se +decantaven de la banda del carro. Els trens de vapor tenien +certament l'atractiu de la novetat i llançaven la imaginació pels +camins somniosos de l'esdevenir, parlant-li d'avenços possibles, de +meravelles imprecises, que el desig perseguia sense trobar-hi vera +forma de concreció. El carro, en canvi, era tot ell realitat, era ja +la forma suprema assolida en aquell ordre per l'esforç humà; estava +ple de tradició i evocava una pila de records emocionants. Els noms +dels enginyers del camí de ferro eren gairebé inconeguts, l'empresa +una entitat anònima, el material una cosa morta que venia de +l'estranger. De contra, els carreters eren gent del país, coneguts i +àdhuc famosos, el carro una màquina, que tothom entenia i les +reformes de la qual havien sigut llargament discutides a tots els +hostals, vilatges i masies, i els animals que la movien, no sols +tenien més afinitat amb la vida humana que les inanimades +locomotores, sinó que molts d'ells s'havien conquistada certa +celebritat. Qui no havia sentit a parlar, per exemple, del cavall +Goliat, aquella bèstia puntosa que havia desencallat un carro que +quatre mules no havien pogut treure de la fotja, i que s'era mort +repentinament a causa del violent esforç després d'haver fet guanyar +l'aposta al seu amo? Qui no coneixia el nom de la Celístia, una mula +gris i lluenta com una nit serena, bèstia cobejadíssima, que +disputada en una fira per tres ordinaris contrapuntats, havia +assolit per preu una quantitat de moneda que poques noies aporten en +dot al marit? I qui no havia rigut amb les extravàgancies que es +contaven de l'Esparverat? I a quina orella no havien sonat els noms +del Gaig, la Bonica, el Pelegrí, el Rúfol, la Flor-alba? + +Per més que jo vivia en un món força apartat d'aquelles qüestions, +no havia deixat d'heure'n esment i em causaven certa pena. El meu +cor no podia pendre partit decididament a favor del tren de foc, ni +dels carros. Per què no havien de coexistir? El tren de foc era tan +meravellós! corria tant! Però els carros eren tan familiars, tan +poètics! Venien a passar frec a frec del meu balcó, me +proporcionaven cada vespre un espectacle interessant; i constituïen +una mena de nota èpica que sonava tan bé dins la nostra ciutat +severa i majestuosa! Qui no els hauria trobats d'enyor? Jo els +esperava amb veritable desig. -No en vindrà cap avui? -me deia. - +Hauré d'anar a fer la vetlla abans que n'hagi passat cap? + +De vegades, si l'hora era quieta, els sentia ja de lluny, de cap al +fons del carrer de la Cort Reial. «Ara en ve un -pensava ;-a veure +si serà gaire gros.» Els coneixia tan bé les traces, que no solia +pas enganyar-me; i això que, a tanta distància, només se els podia +judicar per un soroll confós de sotracs pausats i per uns +cruiximents gairebé imperceptibles. Però aquella fressa augmentava +de moment en moment. I després s'anava distingint el pas de la +rècula com un martelleig rítmic, i es percebien les empassegades que +en rompien el compas, i tal volta l'escarritx de les ungles ferrades +relliscant sobre l'empedrat estrident. I sonava espetec de +xurriaques, i, retrunyint cases amunt, s'alçava fins al cel la veu +poderosa del carreter, una veu en la qual semblava rebrollar el crit +salvatge de l'antic domador de bèsties. «Olla ooh! Arri!» I el ronc +intermitent, que llançava la ciutat reganyosa, anava creixent, +creixent, atansant-se... Era que ja el carro entrava dins el sonorós +carrer de Ciutadans. I aleshores dava bo d'obrir els ulls per veure +com aquell carrer en ombra llampegava, igual que un cel de tempesta, +amb el foguejar de ses pedres batudes per la rècula pesant, i com la +gran baluerna del carro avançava lentament, fantàsticament, entremig +d'aquell centelleig, que li donava agalivances de cosa de l'altre +món. Jo romania tot encantat i pensava: «Mà noi, i que n'és de bonic +això!» + +Tal vegada aquells carros me semblen més poètics per raó de lligar- +se llur record amb un altre d'una naturalesa més íntima i dolça: el +d'el primer llustre d'amor que va brillar en la meva ànima. + +No me'n he oblidat mai més. + +Erem cap a les darreries del mes de març. Recordo que primaverejava +i que jo aquell any sentia la creixença de la primavera dintre les +meves entranyes, així com els arbres, si fossen animats, haurien de +sentir la puja de la saba i l'impuls d'esclatar en flors. No tenia +ganes d'estudiar. M'embadalia contemplant el cel, les muntanyes, les +plantes... No em cansava d'espiar la naturalesa, descobrint-hi un +encant, que em cridava a unir-me més i més amb ella; i d'això en +naixia un desig indeterminat, que arribava a fer-se dolorós. Vivia +en un estat estrany, mescla d'expectació, d'inquietud, d'alarma... +Un raig de llum imprevist, una remor inesperada en mig del silenci, +una forma vagarosa, que s'interposés sobtadament entre els meus ulls +i l'objecte de la meva visió, me causaven un surt desproporcionat, i +els meus sentits s'excitaven afinant-se fins a la subtilesa, i tot +el meu cos palpitava d'emoció. Àdhuc una simple olor, que l'aura em +portés d'algun jardí llunyà o dels testos d'algun terradet, +m'impressionava d'una manera que no es pot dir. I, per altra part, +me tornava distret i somniador. Era inútil que volgués parar ment en +l'explicació del catedràtic. Me'n distreia sense adonar-me'n; i +mentre ell parlava dels pretèrits i supins o de les oracions per +passiva, la meva fantasia darnava per les ribes del Ter o de +l'Onyar, s'esmunyia riu avall en una barca per sota les branques +florides, o s'entretenia a cantar i recantar alguna vella cançó, de +la qual fins aleshores no havia sabut assaborir la bellesa +corprenedora. I quin poc delit d'obrir un llibre! Que peresós m'era +tornat! Què gallòfol! Jo prou m'ho coneixia i me n'apenava, però +m'invadia quelcom extern que era més fort que jo i em dominava a +faisó de com ens domina una son invencible. + +Un d'aquells dies, després d'haver ploïnejat tota la tarda, el temps +va asserenar-se gairebé a sol morent, i vaig sortir al balcó a +respirar l'aire lliure. Quina fresca més agradosa! I quants de +matisos s'hi percebien! Així com dins l'aura d'un jardí un hom hi +gaudeix les flaires de diverses plantes oloroses, així dins +l'ambient d'aquella tarda s'hi sentien les frescors diverses de la +terra molla, de les parets regalimants i de les gotes puríssimes i +tremoladores, que penjaven com una filera de gemmes a sota els +passamans de les balconeres i els relleixos de les fatxades, i que +en caient se polvoritzaven en l'atmòsfera. A ulls clucs, només que +de respirar-les, s'haurien endevinat aquelles coses; i per certa +sentor agrella i densament humida, que de tant en tant aportava la +pantejada del vent, s'hauria pogut sospitar enllà de les cases la +fronda xopa de la nostra devesa. Oh exhalacions admirables de +l'aigua! + +El blau del cel era moll, tendre, intensíssim... El sol, ja força +baix, cairejava de grogues lluentors les cases del Mercadal. Les +teulades resplendien com a vidrim. Vagarosos reflexos irisats +aclarien ça i lla les ombres amb llur delicadíssima lluminària. El +carrer de Ciutadans començava a fosquejar; però a la plaça del Vi +l'aire era tan diafànic, tan impregnat de claror, que la vista no +perdia cap detall... ni una volva, ni una esquerda, ni un gra de +sorra. + +No passava quasi ningú: un senyor vell amb un paraigua sota +l'aixella; una minyona de servei amb una ampolla a la mà; dos +capellans que es passejaven per sota les voltes; poca gent més. Els +balcons eren deserts. Els pardals piulaven i xerrotejaven +sorollosament per damunt de les teulades invisibles. De tant en tant +alguna de llurs ales apareixia esvalotadament per defora dels +ràfecs. En l'aire, en mig del cel, a una profunditat immesurable, un +ocell... tal vegada la primera oreneta... daurat de sol, immòbil en +un punt, aletejava. Oh l'interessant solitari! Era un puntet viu, +que palpitava isòcronament amb el meu cor... i es diria que fos el +cor, el centre vital del món aeri. Ell i jo ens confoníem en un +mateix ritme harmònic; i bevíem la mateixa llum, les mateixes +blavors puríssimes i les mateixes exhalacions de la terra i de +l'aigua i de les plantes amables... I em plaïa que fos així. I ara +mireu quina sensibilitat més estranya la meva: fins i tot vaig +entendrir-me i emocionar-me. + +Estava tan distret que no em vaig adonar de la vinguda d'un +d'aquells carros de la meva dèria, fins que un seu sotrac va fer +dringar al meu darrera les vidrieres del balcó. Aleshores vaig +baixar els ulls a guaitarlo. Ja l'animal davanter era a prop de +casa... un soberg animal per cert. Era un mul d'una estampa +gallardíssima: alt, esparvillat, de cama nerviosa i prima, fi +d'orelles, massís de cos, expandint lluïssors d'acer brunyit i +presentant un aspecte general tan ferreny que en el so metàl·lic de +ses potades un hom creia endevirnar-hi el de tota la matèria de que +era format. Us prometo que era cosa d'agradar. Àdhuc els dos +capellans, que es passejaven per sota les voltes, s'aturaren per a +contemplar-lo. + +A darrera seu venien cinc altres muls d'estampa més feixuga, peluts +i espellonosos, esquilats de mig cos en amunt; i al darrera de tots, +a braços, un cavall gavatx tan grossegàs, que amb prou feines hi +cabia. En total set caps, set tarasques. La tirallonga agafava quasi +tot el llarg de la plaça del Vi. I el carro era digne d'aquella +mulada. Les seves grans bosses carregades arrosegaven gairebé per +terra com la braguerada d'un animalàs prenyat. Un munt de caixes, +sarrions, bótes, sacs i farcells de totes classes, que ressortia per +davant sobre l'escala, s'aixecava fins a dalt de baranes; i de +baranes en amunt, sota la tenda costelluda, encare hi havia una mena +d'imperial o algorfa, on haguera pogut viatjar folgadament una +familia. No crec que mai s'hagi construït un carro més llarg, més +ample, ni més alt; i acabava de fer-lo més voluminós una mitja +dotzena de gàbies de bruc rublertes d'aviram, que duia lligades a +darrera sobre la banca del capçal. Ja calia que prengués bé les +voltes dels carrers per a no topar amb les cantonades. Allò era un +veritable magatzem ambulant. I havia de tenir un pes escruixidor. +Prou ho senyalaven les negroses lluentors de ferro que les rodes +deixaven marcades ací i allà de l'empedrat. + +Marxava poc a poc, peró amb seguidesa i bon compàs, sense crits ni +xurriacades; i enc que les estores baixes i les galgues i les rodes +havien rebut de les fangueres del camí alguns presents no massa +pulcres, oferia una traça excepcional de gaiesa i àdhuc, en certa +manera, de netedat. El fanal reflector, amarrat amb una argolla a la +perxa, com si diguèssem al cim del pinyó d'una façana, era polit com +un xarol i ostentava un vidre més inmaculat que el del monocle d'un +elegant. La lona de la vela era d'una grogor simpàtica i d'un gra +setinós i queia per davant a plec de cortina, ben compartida a banda +i banda. Un ramet de llor, segurament beneït, com el que les bones +mestresses solen posar a les portes i finestres per preservar-les +del llamp, verdejava en un dels costats davanters, curosament lligat +amb una corretja ensivellada. Vivia, dones, allí alguna ànima +piadosa? Ressonava tal volta als vespres dins aquella algorfa +viatgera la santa remor del rosari? Quina mà curiosa i honesta +cuidava d'aquell fanal i d'aquell ram de llor, que parlava d'una fe +tota senzilla i d'una devoció tota prudent? + +El carreter anava a peu, al costat de les mules, mig distret, mig +vigilant. Era un home canut, de cinquanta anys, i potsefer que més, +alt, corpulent, frescàs, plena d'intel·ligència la noble cara +afaitada, francs i candorosos els ulls. Caminava brandant, brandant, +amb aire de calma obligada, com si hagués de refrenar l'impuls de la +seva marxa per ajustar-se a la de la rècula. Duia les xurriaques a +la mà, i anava amb l'armilla descordada i el gec penjat al muscle. I +com que el gec estava girat del revés, se'n descobria la butxaca +sarronera i, en ella, brollant un tros en fora, un flabiol de boix +amb bells aplacats de llautó. Un flabiol! El bo de l'home tindria +instints d'artista i es convertiria en músic, baldament que no fos +sinó a estones perdudes. Durant la llarga jornada devia matar la +nyonya tot refilant les enyorades cançons de la seva terra o +ensajant algun ballet per a fer saltar la fadrinalla del seu poble. +I mentrestant els animals proseguirien calmudament la marxa, el +carro brandaria i cruixiria dolçament com una nau en mar de bonança, +i les rodes anirien voltant enllà, enllà per la carretera infinita, +mantenint-hi quiscuna un punt de tangència sempre sol i sempre +distint, igual que fa la nostra vida pel camí del temps. Jo m'ho +vaig figurar així. + +En aquestes, ja les mules començaven a pendre la girada cap al Pont +de Pedra. Quatre crits del carreter, algun espetec de les xurriaques +i tot marxà com una seda. El carro se'm presentà, aleshores, per +darrera. L'algorfa de sota la tenda venia a nivell del meu balcó, a +dues passes, i vaig llambregar-ne l'interior, un interior braument +embarassat de farcells i enfosquit per penjarelles de roba lligada +dalt dels cèrcols. Però no hi havia sols fardamenta, no. Allí, al +darrera de tot, quasi a toc de la meva mà, asseguda en un coixí, amb +un paneret de labor a la falda i una mitja en obra entre les mans, +una noia esplèndida, immòbil, com encantada, m'estava mirant de fit +a fit, ablamant-me. La sorpresa havia sigut mútua. Els nostres ulls +s'havien trobat de cop i volta sense esperar-s'ho. I el mateix +esparverament i la mateixa emoció de la sorpresa abrandaven més i +més el foc de les nostres mirades; i la torbació del moment no ens +permetia dissimular, a l'un ni a l'altre, la vehement adhesió, amb +que s'unien les nostres ànimes esborneiades de goig per llur topada +violenta. «Oh Déu... heu's aquí l'objecte de la meva set... heu's +aquí la llum del gran misteri.» El cap m'anava en roda, les +entranyes se'm fonien, tot l'esperit me fugia per la vista. I les +meves cames se flectaven, decantant-se d'esma cap a la genuflexió, i +sentia necessitat d'adorar i de dir-ho, amb paraules, amb accions... +Vaig portar-me una mà als llavis i, després de besar-la +fervorosament, vaig estendre-la vers l'objecte de la meva emoció. +Mes l'encantadora, aleshores, vermella com una brasa, acotà el cap i +va cobrir-se la cara amb les dues mans. I vaig sentir fred i +tenebres. «Perdó, perdó!» cridà l'ànima meva; i la paraula arribava +a estremir els meus llavis quasi esclatant. «Perdó, perdó!» + +El carro anava fent sa via i jo el seguia en esperit, gemegant, +tornat tot jo una súplica muda, dolorosa, ardentíssima... Seria +reparada? Seria compresa? Es que no havíem sigut dos a fruir del +goig d'amor? Sí, encara m'esperaven altres delícies. Un cop una mica +lluny la gentil algorfenca s'atreví a descobrir-se de nou, i de nou +vingueren a mi ses mirades esplendoroses, sol del cor. I em va +somriure. Era el consentiment ple, era la correspondència sense +reserves. Voleu més felicitat? Ja no em vaig recordar de l'efecte +contraproduent de la meva primera besada, ni del penediment amb què +acabava de deplorar-la, i un petó i dos i tres, expressivament +dedicats, seguiren el camí del meu ablamat daler. O desvari! O +realitat única! + +Aquella dolça aimia va desaparèixer carrer Nou enllà, entre la pols +d'or del crepuscle. Quina recança! Quin enyorament va deixar-me! +Però a l'ensems, allà, a les profunditats de mon ésser, els àtoms de +la meva vida celebraven orgies magnes, en les quals s'entonaven +himnes de victòria i es bevien embriagueses de llum. Allò era estada +una revelaciò, un prodigi... Mes el romanç de la bella viatgera no +podia tenir continuació real. Mai més vaig retrobar-la, ni vaig +saber d'on era, ni d'on venia, ni on anava, ni tan sols la meva boca +pogué gustar les sílabes exquisides del seu nom. Portadora d'un _fiat_ +diví, la gentil missatgera havia desaparegut de seguit de complida +la seva comanda. Aneu a saber qui era. Una damisel·la d'hostal? La +pubilla d'algun mas? La filla d'un ric carreter? Què importa? El +cert és que la vaig somniar dies i dies amb el seu pentinat modest, +la seva brunesa clara, les seves galtones molsudetes, i els seus +ulls plens de bondat i tan i tan trastornadors. El cert és que no em +cansava d'encomanar al vent que li portés els meus sospirs, i a la +lluna benvolent que la inclinés a una disposició d'esperit avinent +al meu record. I han passat anys i més anys, i m'he fet vell, i +encara avui, quan penso en ella el meu cor recobra el ritme de la +jovenesa. Es que fou el primer llustre d'amor, un anunci de florida. +Per ella em semblen més poètics el grans carros d'aquells temps +llunyans. I no s'es envellida mai. Sempre igual dins el meu +pensament, roman en una eterna joventut de deesa. + +Encara a voltes la somnio; encara a voltes passa per ma fantasia a +manera d'una inmutable representació mitològica. Més bella que Venus +dins la seva petxina, més majestàtica que una reina en carrossa +tromfal, ella, la innominada, dins la seva algorfa viatjadora va +pensant en mi a la llum de la lluna; i mentrestant el carreter, com +un faune a honor d'una nimfa, flabioleja uns aires dignes de la nit +encantada, les set enormes bèsties prossegueixen calmudament la +marxa, el carro branda i cruix dolçament com una nau en mar de +bonança, i les rodes van voltant enllà, enllà per la carretera +infinita, mantenint-hi quiscuna un punt de tangència sempre sol i +sempre distint, igual que fa la nostra vida pel camí del temps. + + + +LA FI DEL MON A GIRONA + +Per aquells anys, en que jo estudiava llatí al Seminari de Girona, +va córrer per la ciutat un llibret de pretensions profètiques, el +qual, després de cridar els pecadors a penediment i oració, +anunciava la pròxima vinguda de tres dies de tenebres. I quines +tenebres! No lluiria sol, lluna, ni estrelles, i fins i tot la +difusa celístia, que, àdhuc durant les nits més fosques, no deixa +d’impregnar l’aire d’una feble claror, s’apagaria per complet. Els +fidels, advertits per la profecia, podrien deslliurar-se del morbós +efecte de la plaga, recloent-se dintre llurs cases, resant i fent +sos menesters a llum de cera beneïda; però, ai!... dels que +tombessin la fosca a cel descobert! + +Amb la més esparverada curiositat vaig llegir cop i recop el llibre +de tan terribles anuncis, que era d'una venerable Beata, i he de +confessar que em va semblar quasi tan fosc com les tenebres, a que +se referia, i que no vaig pas saber entendre que designés els +nostres temps i no uns altres; però allà a on no arribava la meva +intelligència d'infant hi arribaven sense dubte les més expertes i +ensinistrades de la gent d'edat madura, i jo no podia menys de +rendir-me a llur superioritat. Tant la meva familia com els entrants +de casa semblava que entenien prou bé l'obscur auguri i que hi +posaven força fe. Alguns capellans, amb qui vaig parlar-ne, no me'n +desenganyaren pas; ans bé em ponderaren l'autoritat de la profetessa +i em feren presents alguns indicis, pels quals se podia cogitar que +senyalava els nostres temps. La meva mare no deia res, però +m'amonestava més que mai a l'oració i freqüencia de sagraments, i +com a dona prudent proveïa a l'engròs de cera i la duia a beneir. +Això era per a mi més eloqüent que cap discurs. El meu cor sofria un +surt d'esglai cada vegada que la veia venir amb un plec de ciris. En +quant als meus companys d'aula, no n'hi havia cap que posés en dubte +el vaticini. La nostra criada, la Munda (una bona mierenca de +quaranta anys, que a la traça patia de temptacions i les rebutjava +tot sovint amb un «ave Maria puríssima» de cor endins i una horrible +ganyota de cara enfora) hi creia com en els Sants Evangelis. I les +piadoses i ràncies senyores, que solien concórrer a les nostres +tertúlies vesprals, anc que a la meva presència refrenessin la +llengua sense dubte per indicació de la meva mare, no per això +s'estaven de pronunciar certes frases, que es figuraven que jo no +entenia i que em donaven peu a endevinar, tal vegada amb fantàstics +augments, les espantoses creences, que volien amagar-me. Però, el +qui m'esborronava més que tothom era el cuiner del Seminari, un home +pagesívol, candorós i fervent, que esperava les anunciades tenebres +com una festa major i en parlava refregant-se de goig les mans. + +-Aquesta, aquesta serà la bona! -exclamava amb un entusiàstic +arruixament de fe, no exempt de gaudis d'amor propi. -Aleshores +triomfarà la veritat. Aleshores, quan caiguin entenebrats pel +carrer, veuran qui tenia raó aquests brètols que em motegen de +llanut i d'apagallums. Aleshores es planyeran de no haver guardat +alguna relíquia dels meus ciris i de no haver conegut quina llana +calia tondre. + +Em venien calfreds en sentir-lo. + +I l'espectativa de tres dies de tenebres, encara tau-tau: era cosa +suportable a considerar; els passaríem recollidets a casa, amb una +bella candelada encesa i, en sortint de nou el sol, tornaríem a +campar com sempre; però, després vaig entendre que el cas era més +terrible. O jo no havia ben capit la idea de bon principi o ella +havia evolucionat dins el cap de la gent. No es tractava sols de +tenebres, no. Les tenebres no serien més que un senyal premonitori. +Havíem arribat als últims temps. La guerra de França i Prússia, que +aleshores assorollava el món, era una guerra apocalíptica; el Sant +Pare estava empresonat; sense dubte l'Anticrist discorria ja per +entre els homes, encarnat dins el cos d'algun Gambetta, Víctor +Manuel o Garibaldi. De senyals no en mancaven pas; qui tenia ulls ho +podia veure; qui tenia orelles ho podia sentir: la fi del món +s'acostava de pressa, de pressa. + +Jo n'estava tan convençut que m'estranyava que els mestres ens +fessin perdre el temps en aules i lliçons. Mirava amb recel el sol, +i a cada moment temia que s'apagués al buf de Déu com una candela, +que l'amo no vol que cremi més. Com dir la profunda tristesa, que +s'havia apoderat de mi? Figureu-vos un cataclisme imminent, que ha +d'ensorrar-ho tot i del qual no és possible escapar. Quin avorriment +del treball, quin desencant de la vida! Somnis espantosos amargaven +les meves nits; cavil·lacions tètriques afligien els meus dies. +Qualsevol soroll imprevist em causava un surt. Allò no era viure; i, +certament, em sentia emmalaltir. + +Tot trist, tot marrit, m'encaminava a l'aula com de costum i, en +veure anar i venir pels carrers la gent adelerada, pensava: + +-Infeliços, per què us acuiteu amb mires a un esdevenidor, que no ha +d'existir? -Però la llur despreocupació aparent m'era un consol i +m'inclinava a dubtar de les idees, que m'apesaraven. -Aquests, que +trinquen alegrement a la taverna -em deia el cor, -aquests, que +mesuren grana, aquests, que passen, menant carros arrumbats a camí +per a llargues jornades, no desconfien pas de la vida, ni del sol de +demà. -I àdhuc que no m'inclinés a pensar res concretament, +l'espectacle de l'ànimació i el bullici m'era beneficiós. Em +distreia, m'esperançava. + +Per això molts de dies, en comptes d'anar a estudi, m'aturava en mig +del Pont de Pedra sobre l'Onyar, i, amb una peresa invencible, en un +estat quasi d'inconsciència hi restava hores i més hores, recolzat a +la barana, mirant, mirant, bevent vida, embadalint-me aconsolant-me. + +Des d'allí un hom veu les cases de Girona estendre's a banda i banda +de riu, tot malgirbades, desiguals i tosques, formant un conjunt +virolat com una munió de captaires vestits amb robes apedaçades amb +tota mena de parracs. Cap arquitecte ha ideat una sola de llurs +linies; han crescut sense art ni regla, seguint les sinuositats del +riu i adoptant amb franquesa, a la vista de tothom, l'actitud més +convenient per a llençar a l'aigua llurs immundícies. La policia +urbana tindrà molt a tocar-hi; però el pintor i el poeta, que saben +precindir de certes misèries, s'hi encanten; Hi ha riquesa de color, +hi ha exuberància de vida, hi ha quelcom de l'instint diví, que ha +presidit la formació del niu de les orenetes. I amb tot el seu +aspecte de captaires i miserables, aquelles cases tenen una ànima +jovençana i alegre, que reïx de llurs finestres i balcons al primer +raig del sol. La llum hi troba milers de vidres, on enmirallar les +seves onades d'or; el vent hi troba cortines de totes formes per a +jugar a banderetes. + +Allí, en aquelles balconeres rústegues, refilen joiosament els +canaris al primer llustre de l'aurora; allí, damunt d'aquells +terrats i teulades sobrecapçats de gabiasses desiguals, s'alcen +esplèndits vols de coloms que es destaquen sobre el cel blau com +garlandes de flors blanques, coronant la majestat del sol ixent. I +en entrar més i més el dia, les finestres se van obrint i els +balcons se van poblant. Aquí una veïna estén al sol la roba +multicolor de la seva bugada; ací una altra, desitjosa de treballar +a l'aire lliure, ve a estintolar a la barana d'un terradet el seu +tauló de planxar; allí una velleta surt tot fent mitja, amb una +llarga agulla sobre l'orella... una llarga agulla, que, brillant com +un filet lluminós sobre el seu front venerable, li dóna una +semblança amb el de Moisès; més enllà, sobre un relleix ple de +testos, apareix una regadora, que ruixa, i un braç i una mà, que es +belluguen, i aleshores reparereu a l'entorn de finestres esquifides +i rónegues un enfilall esplèndid de verdor i de roses i clavells, +que riuen, riuen benaventuradament; i d'un balcó a l'altre van i +vénen converses; i tot se mou i xerroteja i canta; i els vailets, +que pesquen amb canya des d'un pis, les comares que es barallen de +finestra a finestra, tirant-se de lluny ridícules arpades, que +s'emporta el vent rioler, i fins i tot el menestral, que tal volta +surt amb cara de pomes agres a la seva petita galeria i, aguantant- +se la trinxa dels descordats pantalons, se fica precipitadament dins +un gabinet, del qual tothom endevina la servitud, tot contribueix a +l'animació d'aquell barrí pintoresc i estrany. L'Onyar reflecteix +aqueixos moviments i coloraines, multiplicant-los i prismatitzant- +los dins sa vibradora correntia, entre grans taques de blau del cel +i lluentors de soleiada; i, per damunt del barri carnestolenc la +Girona solemnial ostenta sense desentonament les seves dues notes +més artístiques i severes. Sí, per damunt d'aquella cimbellada +grotesca de balcons, galeries, relleixos, teulades, torratxes i +gabiam, la grandiosa catedral se mostra de cos sencer amb la seva +silueta de tarasca decapitada i, una mica més lluny, el campanar de +Sant Feliu s'aixeca com un xiprer gegantí, tot místic, tot +somniador, parlant de la inspiració melangiosa dels segles passats. + +Sempre començava a contemplar aquestes coses amb ulls indiferents i +ombrosos, però elles degotaven una mel guaridora dintre el meu cor. +N'havia un confort semblant al que proporciona a l'hivern l'escalf +d'una bona fogaina. Tenien escalf de vida. I jo no sabia pas +renunciar fàcilment la llur influència. Ara se m'enduien la mirada +els moviments dels veïns; ara el bullici de les minyones de servei, +que passaven a corrues per la palanca Vermella, anant i venint de la +pescateria a la plaça, i de la plaça a la pescateria; ara, quan +altra cosa no, els reflexos de l'aigua de l'Onyar, que banderejaven +màgiques xarxes de llum pel dedins de les ombres, que per les parets +projectaven els grans relleixos dels balcons i tribunes. Res no +s'era trasmudat, la gent s'ocupava dels seus quefers igual que +sempre, i les ombres i el sol s'amaven i barrejaven dolçament llurs +encants amb la placidesa ordinària. + +A voltes una idea com aquesta darrera m'entendria fins a inundar de +llàgrimes la meva cara. Ah, unes coses tan boniques haver de perir! +Gaudim-les, doncs, mentre puguem. Per què anar a l'aula? Al diable +els pretèrits i supins! Qui pensarà a examinar-me de llatí el dia +del judici? + +Altres vegades, tot contemplant aquell barri onyarenc, ondulava +dintre el meu cor un somriure d'incredulitat i esperança. Tot allò +no retreia pas cap senyal d'agonia. La gent, les ones, i adhuc les +cases semblava que contenien ja en sement un llarg esdevenidor i +se'l prometien, així com el grill de la gla se promet l'alzina que +ha de donar ombra als nostres nets. Anem, allò també profetitzava... +i aquesta profecia era més clara i entenedora que la del llibre de +la venerable Beata. Bah, bah!... Qui sap si ningú l'hauria entès bé +el tal llibre! I aneu, sense prou fonament fiqueu-vos al cap una +falòria tan anguniadora! Bah, bah! + +Acabava per respirar amb més amplitud i per sentir-me més a pler +dintre la pell del meu cos. Jo crec que la coral simpatia, que els +barris de l'Onyar m'inspiren, prové en bona part dels grans consols, +que en aquella ocasió em proporcionaren. + +Però, si de dies gaudia d'aquests consols i d'altres per l'estil, en +venint la fosca el meu esperit requeia vers les seves temors i les +seves angoixes. Quan les ombres vespertines esborraven les colors de +les parets, i els carrers anaven restant solitaris, i no eixia del +cor de la ciutat més veu que la d'una llòbrega remor d'aigües i, a +voltes, la d'alguna plorosa campana, les meves esperances +s'esllanguien i desmaiaven com el ramatge d'un salze. Aleshores la +terrible profecia s'emparava de mi, tiranitzava la meva imaginació i +em duia a les visions més espantoses. Quantes de vegades, dintre la +meva cambra d'estudi, amb el llibre obert davant dels ulls, sentia +de sobte com si passés per sobre meu un esperit esborronador i els +cabells se'm posaven drets al cim del front! Quines fantàstiques +escenes de la fi del món i del judici universal flotaven entre jo i +aquella inofensiva gramàtica llatina, robant-la a la meva atenció! I +l'angúnia i l'espant que jo n'havia! No em sabia resignar. En va +resava, en va procurava fortificar-me amb la consideració de la +bondat de Déu i de la confiança amb que podia abellir-me a la +voluntat d'un Pare tan amorós. L'instint de conservació era més +poderós que totes les reflexions de l'enteniment. No, jo no podia +assolir més que una apariència hipòcrita i soma de resignació. De +les profunditats de la meva ànima s'alçava una protesta, un plany. +Quina dissort haver vingut al món en aquell temps! En èpoques +normals cada vida era com un rellotge, que no para d'anar fins que +se li acaba la corda. I la meva corda, si no m'enganyava el cor, era +llarga, llarga,.. Però, que en trauria d'això, si venia un +daltabaix, que ensorrava tota la rellotgeria? + +I heu-vos aquí que aquesta protesta mateixa m'era una altra font de +turment. Com presentar-me al judici de Déu amb aquella queixa, que +rondinava al meu dedins? No era el primer dels deures el d'abellir- +se a l'adorable voluntat de l'Altíssim? Doncs, jo pecava, pecava +continuament! Oh desgràcia espantosa, sobretot en tals instants! Ah! +tanta d'afició a la vida... i tantes de campanes fetes a l'aula i... +ai, pobre de mi! + +Es clar, la convicció del mal estat de la meva consciència +augmentava les meves terrors. Em semblava que el dimoni devia +comptarme ja per seu, i que em sotjava amb un horrible somriure +cobejós. Creia veure la seva ombrosa figura darrera les cortines. Si +m'hi girava d'esquena, imaginava que ell anava allargant el braç +darrera meu fins que la seva mà negra planava ja sobre el meu +muscle. Figureu-vos quin esglai el meu, si en aquell moments, per +atzar, algú, que jo no hagués sentit entrar, em tocava per advertir- +me de la seva presència. Allò no era viure. Els somnis i les +realitats se confonien dintre la meva ànima esverada i angoixosa. +Només gaudia algun interval de repòs, durant el dia, amb les +distraccions, que he esmentat, i, als vespres, quan, retut de +cansament, es paralitzava el meu cervell, s'encantaven els meus ulls +i no pensava res. + +Així, en aquest estat d'encantament, em trobava un vespre, amb els +ulls esbatanats davant del meu llibre sense veure'n cap lletra, quan +una veu apagada i tremolosa, que pronunciava el meu nom no gaire +lluny de mi, em desvetllà d'un surt. Vaig girar-me i vaig veure a la +boca de la porta la nostra bona criada... Però, quina cara més +traspostada la seva!... Era una dona gravada i galtuda, que +ordinàriament vermellejava com una maduixa a mig verolar. Doncs bé, +en aquella moments les seves galtes eren d'una pal·lidesa +cadavèrica. Duia el mocador del cap caigut entorn del coll, deixant- +li al descobert la clepsa grisenca, em mirava de fit a fit, obria la +boca, com si volgués parlar i no pogués, i amb la mà em signava que +la seguís. + +-Que hi ha? Que passa ?-vaig preguntar-li, alarmat, tot llevant-me +dempeus. + +-Ah! oh !-va fer ella amb una mena de xiscles sords. + +Vaig atansar-me-li adaleradament. Llavors tota esborneiada, m'agafà +d'una solapa del gec i em portà al davant d'una lluerna, que s'obria +al cel en un passadís. Déu de justícia! Tot el cel era roent de foc, +com una braserada. Qui havia vist mai una tal cosa a hora de +tenebres? + +-Ai, Munda, ai! -vaig exclamar, proferint el nom de la pobra criada +amb un accent de tendresa i de condolença, que cap paraula no pot +explicar. + +-Rafel! Fill del meu cor!-contestà ella en el mateix to, aixecant +els braços en l'aire. + +Aleshores, de cap als darreres i de cap als dalts de la casa, de les +galeries i els terrats, sentirem venir una xiscladissa esglaiadora. +No hi havia dubte, la gent s'adonava de les horrors del cel. Ja hi +érem. Les temors tenien fonament. Allò era el principi de la fi. El +cor se'm glaçà, les cames se'm flectaren... i em vaig estintolar +d'esma en un tocom. + +No sabia el que em passava. I la Munda, la criada, no estava menys +trastornada que jo. Les seves mirades s'amaraven de la meva pavor i +les meves de la seva, i ambdós ens esguardàvem amb una intensitat +creixent, erts, immòbils. No ens podíem dir res, ni ens calia. Els +nostres pensaments se palpaven ells amb ells, esgarrifant-se de +trobar-se iguals. + +No sé quan de temps vàrem romandre en aquest estat. No gaire; +segurament menys que ara pugui semblar-me, perque aquells instants +tenien quelcom d'eterns. + +A la fi la terror mateixa, que ens paralitzava, esclatà en una +impulsió de moviment i ambdós a l'ensems correguérem cap a la +galeria. Ens calia veure tot el cel, per monstruoses i terribles que +fossin les coses que haguéssim de presenciar. Què hi descobriríem? +Tal vegada una lluna sagnant, que s'esquerda i esquartera entre +blames... Tal vegada estranys monstres de foc, volant amb immenses +ales desoladores... La meva imaginació corria al meu davant i el meu +cor estava preparat a escruixir-se. + +Però cap de les visions presentides no s'oferí al nostre esguard en +arribant a la galeria.. I, amb tot i això, l'espectacle que +presenciàrem, no era pas gaire més esperançador. El cel cremava per +tot arreu amb una roentor, que aclaria l'aire nocturn d'una manera +sinistra i somorta. Els terrats, els balcons i les galeries eren +poblats de gent, però d'una gent immòbil i silenciosa, com +petrificada. La meva mare era allí, al meu davant, al mig de dues +altres senyores emmantellinades: dona Laieta, àvia del senyor Rector +del Mercadal, i la senyora Tuies, patrona d'una comuna d'estudiants. +Totes tres contemplaven el cel amb posat de consternació i semblava +que tremolaven. La senyora del pis immediat, de la banda dreta, +plorava recolzada a la barana, i el senyor Pagès, el seu marit, dret +al seu costat, no deia res per consolar-la. Els dos germans +geperuts, que havitaven el pis immediat de la banda esquerra, també +havien sortit al seu balconet. Llurs veus escardalenques foren les +primeres que ressonaren a la meva orella en mig del silenci +sepulcral d'aquella nit basardosa. + +-Per mi- va dir un dels dos- aquesta roentor no pot ésser altra cosa +que el torna-llum del gran incendi de París. + +-Sí- va contestar l'altre germà.- Els prussians deuen haver-hi +entrat i s'hauran afanyat a calar-hi foc per tots quatre cantons. + +Jo escoltava amb aviditat aquella conversa i en sentia un bell +consol. Que París cremés havia d'ésser agra cosa per als parisiencs, +però per a nosaltres no era pas la fi del mon. + +-Aquests senyors tenen raó-va dir la senyora Tuies, que devia haver- +los escoltat com jo.-El càstig de Déu ha caigut sobre la Babilònia +moderna. Misericòrdia, Senyor, misericòrdia per als pobres pecadors! + +-Babilònia, Babilònia !-va exclamar dona Laieta, després que hagué +exhalat un ample sospir de alleujament.-Cada pecat porta la seva +brasa. Aquesta és la llei de Déu. Heu-vos aquí com la ciutat de les +disbauxes ara crema com un feix de garbons. + +Però la meva mare movia el cap tristament amb signes de negació.-No, +no-mormolà.- Això és impossible. L'incendi de París, per gran que +fos, no envermelliria el cel, ni tan sols fins a la quarta part de +la distància que hi ha d'allí a Girona. Desenganyin-se: aquesta +explicació és un disbarat. + +Llavors les senyores de la fàbrica de baix, acompanyades de +l'enginyer, eixiren al pati, sobre el qual mirava la nostra galeria. +L'enginyer signava el cel amb el dit a les seves companyes i els +explicava quelcom, que elles escoltaven tranquil·lament amb el +somrís als llavis. La meva mare el va cridar pel seu nom. + +-Senyor Farreres, ¿vol tenir la bondat de dir-nos que en pensa +d'aquesta roentor de la nit? + +-No és res de mal, senyora. No s'alarmin-va contestar ell, saludant- +nos amb una inclinació i una barretada.-És un fenomen meteoròlogic +molt conegut i freqüentíssim en altes latituds. És una aurora +boreal. L'haver aparegut al nostre cel és realment una estranyesa, i +seria difícil esbrinar a quines condicions atmosfèriques és degut un +tal fet; però no pot portar cap mala resultància, jo els en responc. +Estiguin tranquiles i frueixin amb alegria d'un espectacle que +probablement no tindran ocasió d'admirar mai més de la vida des dels +balcons de Girona. + +Una aurora boreal! No era més que una aurora boreal! Jo tenia ja +noticia d'aquest fenomen, de quan vaig estudiar el tractadet de +meteorología, que formava part de l'asignatura oficial de geografía +al nostre seminari. Quin respir més ample vaig exhalar! + +La meva mare s'afanyà a transmetre la satisfactòria explicació als +veïs més pròxims i tot seguit aquella bona nova volà de balcó a +balcó per tota la barriada, davallant fins als patis més pregons, i +enlairant-se fins als terrats més alts, amb una bonior, que anava +aixamplant-se, creixent, eixiribint-se... Al cap de poca estona ja +els negralls de la gent belluguejaven per tot arreu remorosos de +converses i, ací i allà, lluny i a la vora, sonaven exclamacions i +rialletes de joia. + +Amb això el meu esperit va passar, quasi d'un salt, de la terror més +folla i aclaparadora a la confiança més absoluta. Vaig aspirar +l'oxígen de l'aire amb un esponjament de pulmons que me'n va rublir +i embriagar; i els meus nervis adquiriren un tremp robust; i el meu +cor, revifat d'una onada de sang enriquida i d'una gaubança insòlita +i poderosa, s'envalentí de cop i volta, inspirant-me una mena d'urc +vital. Què profecies, ni què raves fregits! Què somnis de gent +tètrica i cavil·losa! Estúpids ells i estúpid jo, que els havia +creguts! Que se n'anessin al diable a fantasiar visions d'espant +sobre paraules obscures, que a parlar de bona fe no entenien ells, +ni ningú. Vaig indignar-me interiorment. Torturadors de la +humanitat, flagells del món, més perniciosos que la fam i la pesta! +Mai més no me'n deixaria enganyar. Voldria demostracions clares. No +estava per emmetzinar la meva vida sense to ni so. I ara! + +Vaig sopar amb una gana endiastrada, vaig enraonar despreocupadament +de l'aurora boreal i de la guerra, vaig riure... Qualsevol cosa em +duia la rialla als llavis. I la gent de casa també reien amb una +facilitat i un delit inacostumats. Segurament es sentien alleujats +de males cabòries com jo mateix. Ells també devien haver patit, +potsefer que no tant com jo, però, qui sap? Mai més no em deixaria +combregar amb unes rodes de molí tan estomagoses. + +Amb aquesta disposició d'esperit vaig retirar-me a la meva cambra i, +resades les meves oracionetes, vaig ficar-me al llit; però, estava +massa sobreexcitat per a poder conciliar el son i, volta d'ací, +volta d'allà, escolta que escolta el silenci, guaita que guaita la +fosca, varen tornar-me els dubtes i les esgarrifances i la por. Per +què m'havia de tranquil·litzar del fet insòlit d'una aurora boreal? +No podia ésser un presagi? Fins aleshores havia procurat +tranquil·litzar-me amb l'observació de com la naturalesa romania +inalterable, i ara, que s'alterava ¿no era més cas d'espantar-me'n +que de fundar-hi esperances? Un no-res, un nom, aurora boreal, +m'havia il·lusionat. I què? Qui sabia verament en què consistia +aquella roentor? Qui sabia que hauria passat durant la nostra nit en +les regions del sol invisibles als nostres ulls? Qui m'assegurava +que l'endemà l'astre del dia s'alcés sobre el nostre horitzó? +Després d'uns senyals tan pavorosos com havia presenciat ¿no tenia +més motius avui que ahir per a témer les pròximes tenebres +profetitzades? O Déu meu! I jo que havia blasmat la profecía, de cor +endins! Jo que m'havia unit a les rialles dels incrèduls!... M'havia +lliurat a un goig mofaire semblant al d'aquells que es burlaven de +Noè quan construïa l'arca. I el diluvi va venir, i els va dragar... +i les tenebres venien, venien... Misericòrdia, Senyor! Quants de +pecats pesaven sobre meu! Tothom em considerava innocent i +candorós... i quin pou de malicia i de pecat era jo! El dia del +judici em coneixerien, quan el meu nom d'infant seria pronunciat +entre els dels vells facinerosos. Misericòrdia, Senyor! + +D'una suor a una altra, d'una angúnia a una altra, vaig acabar per +adormir-me amb un son desficiós i cansat. L'ensopiment mateix m'era +una dolor; i vaig voler cridar, demanant socors, i no podia formar +la veu i exhalar-la. A l'últim, després d'un esforc violent, me vaig +figurar que sí que cridava, amb un crit llarg, llarg, esfereidor... +Però, ningú no venia. Ni ¿com havia de venir ningú, si no podien +sentir-me, lluny com era de les habitacions? Perquè jo era al +terrat, a cara de cel. A la traça hi havia pujat per observar +l'aurora boreal; i allí la tenebra mefítica m'havia sorprès i +m'havia anat penetrant, ensopint-me, enervant-me... L'orgull i la +imprudència m'havien perdut. Ningú no m'auxiliaria, com no fos la +Mare de Déu, que, mare com és, disputa els seus fills a l'infern +fins a l'últim moment, àdhuc quan ja tota la gràcia de Déu els ha +desemparats. I no dic jo si vaig invocar-la fervorosament. I tot +seguit vaig cobrar més alè i més forces. Vaig incorporar-me amb un +esforç i em deixondia penosament, procurant moure els braços, +enervats de peresa, i esparpellar els ulls, espessos de son. + +Així estava, quan vaig sentir pujar de les profunditats del carrer +una remor com de resadora multitud en marxa: fressa de múltiples +passos confusos i de sordes veus misterioses, creixent i minvant com +el mormoll d'un responement de lletanies per les rebomborejadores +cavitats d'una vasta església. I al cap de poca estona sonaren a la +porta de casa uns trucs retrunyidors, que m'esparveraren. Què +significaria allò? Vaig llevar-me dempeus i, foll d'alarmes i +entorpit encara de llorda son, vaig esguimbar-me escales avall, sens +haure esment de pisos, ni replans, fins a l'entrada. + +La porta forana era oberta i vaig veure el carrer atapeït d'una +gentada macilent i resadora, que repetia de baix en baix: _Miserere, +miserere nobis_. + +Les dones anaven amb caputxes o mantellines com en dies de jubileu, +i no hi havia mà, que no aguantés uns rosaris, un Sant Crist o algun +altre objecte de devoció. Fins i tot hi havia qui portava una +d'aquelles piques d'aigua beneita, que solen posar-se a les +capçaleres dels llits. Se comprenia que, despertats d'un surt, +alguns d'aquells infeliços s'havien emparat de la primera cosa +santa, que havien trobat, així com un nàufrag s'arrapa a la primera +taula, que troba entre les ones. Què havia esdevingut, doncs? I a on +eren els de la meva família?.. Segurament haurien baixat abans que +jo i s'haurien unit a la corrua de gent, que anava passant +continuament. Serien ja més endavant, qui sap a on. + +Que fer?... Vaig agregar-me als passants i vaig seguir el llur +corrent enllà, enllà... La corrua caminava lentament, però sens +aturar-se mai. Els que s'aturaven a trucar a les cases eren uns, que +semblava que exercissin un càrrec especial, i anaven paramentats a +estil d'arregladors de processó de Setmana Santa, amb sengles vestes +negres encucurullades i empunyant uns llargs bordons. A on ens +adreçavem? Què temíem? Què ens proposavem? Vaig preguntar-ho +tímidament als meus companys d'ocasió i no em responien per a no +interrompre el res. A l'últim, quan jo callava ja, una dona em va +dir ràpidament: -Que no ho veus? Recorrem la ciutat i avisem els +veïns perque s'ajuntin a la professó del _Sant Confort d'Agonia_. + +Aquestes paraules agreujaren la meva pena sens aclarir cap dels meus +dubtes. Vaig alçar-me de puntetes i, per sobre la gent, vaig +llambregar les cucurulles dels congregants de la Puríssima Sang i el +llur Sant Crist... aquell Sant Crist, amb el qual solen acompanyar +els reus de mort al suplici. Seríem nosaltres mateixos els reus de +mort? _Miserere, miserere nobis_. Voltàrem per molts de carrers del +barri del Mercadal. En ésser a la placeta de les Bernades, vaig +contemplar amb recança aquelles cases, que hi ha al fons, rústegues +i baixes, d'alçàries desiguals, amb els ampits de llurs terradets i +finestres plens de testos de flors. Per què em causaven més emoció +aquelles cases humils que les altres més altes i ciutadanes? No ho +sé. Em recava que no hagués de pujar mai més ningú als llurs +terradets. Em recava pensar que les clavellines de llurs testos no +tornarien a florir. Però, qui sap?.. Podia endevinar jo quines coses +esdevindrien? + +Les Bernades devien estar ja preparades. Se les sentia salmejar a +dintre l'església amb les llurs veuetes blanques i nasals i, al punt +que els trucaren a la porta, l'obriren de bat a bat i, rompent la +clausura, anaren eixint a fora, arrenglerades de dues en dues, els +ulls baixos, un ciri encès a la mà, cantant de baix en baix: +_miserere, miserere nobis_. + +Degueren agregar-se a la nostra llarga processó. Jo havia anat +passant i no les vaig veure més.. + +A la boca del Pont de Pedra, en una de les reconades, que ans +d'entrar-hi es troben a cada costat, hi havia un pilot de gent, que +es diria que dormissin, els uns jaguts, els altres incorporats, +estintolant-se ells amb ells, tot esbalandrats i amb els membres en +barreja. Tenien un ensopiment desficiós com el dels embriacs. Entre +ells hi havia una dona mig despullada, seguda en un graó, amb el cos +tirat endavant, els pits allargassats al damunt del gros ventre, els +braços enrotllats a les cames, els genolls a frec de front, i els +cabells caiguts en desmai, xorriant negrors per sobre la camisa i +els peus descalços. No semblava pas que dormís. Més aviat el seu +posat indicava que estés submergida dins una greu dolor. Em va +inspirar un neguitós interès. Per que ningú no li donava auxili, ni +als seus companys tampoc? + +Vaig atansar-m'hi d'escallimpantes i vaig tocar-la d'un muscle a fi +d'endreçar-li alguna pregunta. O Déu meu, quina horror! Al meu +contacte va esgarrifar-se de cap a peus, se redreçà i, apartant amb +mà balba, insegura, els cabells, que li cobrien el rostre, se va +acarar amb mi. Quina pal·lidesa la seva! Quina apretor de dents! Les +seves parpelles se badaren, se badaren, s'esbatanaren... Però no hi +veia. Els seus ulls no tenien lluc de nina. Eren blancs i àrids com +una closca d'ou. + +-Fuig, aparta't, fuig! Deixa'ls! Estan entenebrats!- em cridaren +diverses veus. + +Vaig recular esfereït i em vaig fregar i refregar d'esma sobre la +meva pròpia roba la mà, que s'era contaminada amb el palp d'aquella +infeliç. Estaven entenebrats! Terrible revelació! Sí, recordava que +jo mateix havia estat a punt de restar entenebrat. Quan? Com?.. Els +meus pensaments eren confusos. Haurien ja passat sobre el món els +tres dies de tenebres anunciats? El cert era que ara tornava a +regnar la claror, una claror somorta, semblant a la d'un cap al tard +d'un d'aquests dies d'hivern en que els gironins diuen que fa fred +negre. Tot atravessant al llarg el Pont de Pedra, vaig girar els +ulls vers aquell barri onyarenc, tan pintoresc i animat poc temps +enrera. No hi havia ningú a cap tribuna, a cap finestra, enlloc. Tot +era trist i desert. La remor de les aigües, que giten al riu els +aixarnadors de les fàbriques, ressonava llòbregament per aquelles +soletats. Sant Feliu i la Catedral amb prou feines eren obiradors en +la llunyania: ombres sobre cel d'ombra. + +Després de passat el Pont de Pedra, ens ficàrem a sota les voltes +dels Esparters i enllà, enllà, sempre sota voltes... unes voltes +baixes i desiguals, clapades de grisos cendrosos, roigs de fulla +seca i verds de pared rònega. No s'acabarien mai? Vaig atalaiar pel +flanc de la gentada i no els vaig veure la fi. + +Sempre voltes i més voltes... Causaven un efecte semblant al +d'aquells aparadors, que tenen un mirall a banda i banda, els quals +reflecteixen l'un dintre l'altre en una successió interminable +l'espai i els objectes d'entremig, donant la visió d'un aparador +sense límits. Talment així semblava que aquelles arcades se +reflectissin i evoquessin unes amb altres. El res hi retrunyia i +s'hi propagava basardosament. _Miserere, miserere nobis_. + +Sigui com vulgui, a la fi eixiren a cel descobert, mes no puc pas +recordar per quina carrers ens embrancàrem. Jo marxava quasi d'esma, +seguint la processó, que s'acorruava per les ramblies sense desviar- +se mai, en no ésser que li barrés el pas algun pilot d'entenebrats. +En aquest cas feia una girada per apartarse'n. I recordo que en +trobàrem en diferents paratges. Fins i tot en vaig veure de tombats +per les llosanes dels balcons. Però cap no m'impressionà tan +sinistrament com un, que estava trabucat sobre el ràfec d'una casa +baixa, ressortint-ne de mig pit en amunt a tall de gàrgola, +reganyant un front esbardellat i unes barbasses enflorades de rovell +de teulada. Encara respirava, i amb les sacsejades del panteig +removia dues teules que s'anaven desllorigant i deixaven caure una +polseta de calçobre. Haguérem d'arrambar-nos a la voravia oposada +per tal d'evitar que ens toqués alguna de les gotes de sang negra, +que a l'infeliç se li escolaven de la nafra del front. + +En qualsevulla guerra o cataclisme poden observar-se destroces +humanes més escruixidores. Els entenebrats quasi no presentaven cap +ferida; però, amb llurs estigmes d'eterna condemnació inspiraven una +repugnància i una terror sagrada, que cap llengua no té paraules a +explicar. Veure en tal estat una persona amada havia d'ésser la +dolor de les dolors. Sols d'imaginar-ho m'afligia, i no podia menys +de pensar en la meva família. A on eren? S'haurien salvat tots? Ah! +si en aquells moments hagués sentit a la meva mà l'escalf afectuós +de la mà de la meva mare, l'angúnia em fóra estada més soportable; +però, sol i vern en mig de la multitud, quina pena, quin desconhort! +I en tals circumstàncies!... + +Tot allò eren senyals de la fi del món, no hi havia dubte. Mes, a on +anàvem? Que ens proposàvem? Que esdevindria? ..._Miserere, miserere +nobis_. + +Anàvem pujant cap a la ciutat alta, feixuga de pedra, feixuga de +graons, amunt, amunt, per escales interminables, per tortuosos +carrers, entre cases velles, algunes ja xarugues, ventrudes, +desplombades; ara pel dessota d'arcs travessers, que negregen dins +l'aire-cel; ara per la gola d'un gruixudíssim mur esportellat, que +dóna entrada a un carrerany d'estretors fatídiques i giragonses +contorbadores. Ací, rústegues parets emmantellades de tapareres, +allí, magnífics edificis de pedra picada, esquerdats i en ruïna... +El frontis de l'antiga Universitat, esfondrada, convertida en un +pati amb arbratges, que verdegen pels finestrals... El convent i +l'església de Sant Domènec, vinguts a mans incuroses, bruns, +decadents, escrostonats... I ara pujades rostes, i ara ramblies +aspres, pavimentades amb codolells del Ter... I ràfecs amb canals +voladisses, de figura de drac... I fornícules de sants, amb fanalons +de flama tristona i amb pitxers de flors resseques... I graonades i +més graonades, i, finalment, la inacabable i timbosa del carrer de +les Dones. Sols amb frases incoherents i desordenades puc donar idea +dels meus records d'aquell itinerari. + +Quan la nostra cansada processó, cascadejant per la timbosa escala +del carrer de les Dones, assolí la placeta de Correus, vaig reparar +que altres processons, no menys tristes i macilentes, venien del +carrer de Ciutadans i dels quatre cantons del de la Cort Reial. La +remor resadora anava creixent com la d'un rusc esvalotat. _Miserere, +miserere nobis_. I, ací, allà, a prop i lluny, sonaven encara els +trucs a les portes, cada un dels quals repercutia dintre el meu cor +amb un ressò sepulcral, esglaidor. + +En embocar el llarg i ombrós carrer de la Força vaig adonar-me de +com tots portàvem ciris o atxes encesos. Qui ens els havia donats? +Quan?.. El llur flamareig, escampant grogues i vagoroses clarors per +la part baixa de les cases, feia ressaltar la negror dels alts +cimals i la fosca del cel. Pels gestos de pietat, pels sospirs i el +rés més fervorós de la gentada, vaig compendre que ens atansàvem a +la fi del pelegrinatge. Tothom pressentia que s'acostava l'hora +suprema, aquella que pesa sobre totes les altres de la nostra vida. + +Llavors la campana grossa de la Catedral, que tants d'alertes +tràgics ha donat a Girona durant les guerres i els aiguats, deixà +sentir la seva roncor harmoniosa i potent Boom!... Semblava que +esclatés la batallada dintre el cel mateix, que cobria els nostres +caps; i, en esbombar-se la copiosa ona sonora i engolfar-se per les +estretors del nostre carrer amb delits de dilatació, atrontollava +les vidrieres dels balcons i ens inundava de notes greus i +palpitants, a les quals responien, vinguts de lluny, uns ecos +finíssims, de veueta violinosa. Però tot seguit, una nova +batallada... boom!... ho eixordava tot altra volta. + +La processó s'havia aturat, escoltant i comptant silenciosa aquells +tocs solemnials. + +-És toc de combregar -va dir una veu. + +-L'últim combregar de Girona! -exclamà una altra. + +L'emoció que es pintà en tots els semblants no la puc descriure; +però, era una emoció tendra; els ulls s'enllagrimaven, els braços +s'aixecaven en l'aire en actituds deprecatives; de cada boca +s'exhalava una jaculatòria. + +-Jesús Redemptor, Jesús Salvador. + +-Jesús, Vós sou la salvació i la vida eterna. Els qui creuen en Vós +no moriran eternament. + +-Jesús, que heu pujat al Calvari per unir-vos a nosaltres, ajudeu- +nos a pujar al Calvari per unir-nos a Vós. + +-Jo em confesso amb Vós, pare de misericòrdia. He pecat, he pecat! + +Tothom es picava el pit. Alguns confessaven llurs pecats en veu +alta. Jo, pobre de mi, em sentia més vil que ningú, però no sabia +com dir les meves misèries, i plorava plorava, deixant que les +llàgrimes parlessin per mi. I la processó torna a posar-se en marxa. +_Miserere, miserere nobis_. + +Mentrestant roncava sota terra un tro pavorós, profund, poc +perceptible. Ah! la terra estava ferida de mort. Ja els peus no s'hi +afermaven amb confiança. + +Amb aquesta impressió desembocàrem a la plaça de la Catedral, al peu +d'aquella grandiosa i altíssima escalinata, que serveix de peanya al +temple gegantí. Jo mai no he vist en lloc del món cap escalinata tan +colossal. Es amplíssima, tota de pedra picada, amb balustrades +artístiques, cada pom de les quals fóra càrrega feixuga per a un +home valent, i amb grans replans, la major part dels quals domina +les teulades de les cases veïnes. Sembla una obra feta per a éssers +més forts que els humans. L'esperit s'afadiga només que de concebre +l'intent de pujar-la. + +Nosaltres, pobres gironins de l'últim dia, vàrem arramadar-nos per +aquells graons i replans fins que la multitud omplí tota l'escala. +Jo era al replà del mig, a prop d'un angle de la balustrada. I heu- +vos aquí que s'obrí la porta de la Catedral i aparegué, en mig del +seu chor de canonges, el senyor Bisbe, el venerable doctor +Sivilla... alt... tot blanc de cap... pàl·lid... els ulls +lluminosos... Va avançar fins al cantell del graó superior. Un +silenci sobtat s'estengué per sobre totes les boques i n'extingí els +respirs. + +-Fills meus... germans meus -va dir el Prelat. Parlava a estrebades, +amb frases curtes, entre pauses, però amb clara pronunciació. No li +vaig perdre ni una paraula. -Fills meus... veig que tots tremoleu +com jo mateix... Qui no tremolarà davant de la Majestat de Déu, que +se'ns atansa? Però, confiem... És el nostre pare... Coneix la nostra +misèria... Ens ama fins al suplici... fins a la creu. Penediu-vos +d'haver-lo ofès. Jo en nom d'Ell, amb tota seguretat... a tots els +que em veieu i als orbs, que estan presents... a tots els que em +sentiu, i als sords, que estan entre vosaltres... a tots els que us +penediu... en nom d'Ell i del Pare i del Esperit Sant, atorgo el +perdó dels pecats. -Va traçar amb la mà una ampla creu per l'espai. +Seguidament va afegir: -Ara us aplico la indulgència plenària. -I +tornà a beneir-nos. I, caient, després, de genolls, allargant els +braços vers nosaltres, amb veus de súplica fervorosa clamà: -Sants +de Crist, Sants de Crist, em perdoneu vosaltres? + +O Déu meu! Quin cor no s'havia de trencar? Nosaltres perdonar el +nostre Bisbe! ...De què? Oh, sí, d'allò que sapiguéssim i d'allò que +no sapiguéssim, de tot el perdonàvem i de cor el beneíem. I, plens +d'una emoció sagrada, ens abraçàrem uns amb altres, cadascú amb el +que tenia més aprop; jo, amb un home barba-roig, que m'estrenyé +contra el seu pit i m'implorà com si fos el seu confés: em perdones? +I certament, jo, noiet de dotze anys, em vaig sentir revestit de la +representació de tota la nissaga d'Adam, i, en nom de tota la +humanitat, el vaig perdonar. + +Ja quasi no tenia por. El meu esperit sublimat per una fe segura i +una ferma esperança de glòria eterna, es sobreposava als surts i +recances de l'instint. El meu agraïment, com el dels màrtirs, fa- +mejava de patir per amor a Jesucrist. Els meus pecats clamaven +penitència. Vaig guaitar per entre les columnetes de la balustrada, +i vaig veure que les cases del fons de la plaça ondulaven com una +draperia tempestejada pel vent. I... que us diré?.. em semblaren +banderes que gloriejaven el meu Déu tot poderós. Però no vaig parar- +hi esment gaire estona. La bramulada harmoniosa de l'orgue de la +Catedral atragué les meves mirades cap a la porta del temple. + +N'anava eixint l'últim combregar de Girona. Venien al davant, com de +costum, els músics, sonant els llurs fagots i trompes; després, en +dues fileres, amb atxes a la mà, els obrers de les parròquies, els +diaques, amb sotana i sobrepellís, els clergues, emmanteuats, els +canonges, amb hàbits de seda i valones d'ermini... Els arregladors, +revestits de capes daurades, marxaven al mig per cerimònia, sense +anar i venir com solen, ni cuidar-se de vigilar, sinó calms, absorts +en llurs pensaments, marcant acompassadament el pas amb els bordons +d'argent, que retinyien sobre les llambordes. I heus-vos aquí que +s'atansa el Sant dels Sants, clement i convidador. Una fumarada +blanca... quatre sacerdots, que branden encensers... Sota tàlem, un +tabernacle amb dotze grans copons d'or... i, a darrera, el senyor +Bisbe amb els seus acompanyants, que porten la crossa, la mitra, els +sants Evangelis i el coixí. + +Tots aquells caps tremolaven, però, de santa emoció, no d'espants +terrenals. Era un aire d'eternitat el que els esborronava. + +I així que el senyor Bisbe aparegué sobre el marxapeu de la porta +del temple, la processó s'aturà en sec, i, després d'un breu +silenci, que els cors no s'atreviren a comptar amb llurs batecs, +esclatà a la una, de totes les boques, el cant majestuós, del _Te +Deum laudamus_. Tots els qui sabíem l'himne litúrgic el cantàvem.. i, +amb quin entusiasme!... amb quina alegria inefable dintre l'ànima! +Els cabells s'eriçaven... L’esperit se dilatava per l'espai... I, +mentrestant, els carrers de Girona queien a rastelleres, com +aquelles cartes corbades, que els infants posen una darrera l'altra +i les fan caure d'un buf. Tot s'esgavellava amb sorda remor: cases, +torres, muralles... Al peu de la nostra escalinata ja no hi havia +més que un estimball d'enderrocs, per entre els quals cascadejaven +afollades les aigües del Ter i de l'Onyar. Tot cruixia, tot +s'enfonsava... Mes nosaltres pressentíem la beatitud i cantàvem, +cantàvem triomfadors, de moment en moment més temprats i més serens. +... ... ... +Quan me vaig despertar, el sol banyava la meva cambra d'estudiant i +el canari refilava per dedins de casa, segurament al menjador. Ah! +les coses d'aquest món s'adapten tan bé a la nostra naturalesa, i +els nostres sentits en són tan àvids, que no vaig poder menys +d'experimentar una bella satisfacció en retrobar-les tan fermes i +tan plàcides; mes, per altra part, va recar-me que el meu somni no +hagués sigut una realitat. Havia vist ja tan assegurada la meva +salvació! + +I vaig pensar: -Aquest món certament és bonic, però no és més que +una careta, i tot allò, que tant ens hi agrada és el somriure del +rostre formós, que hi ha al darrera. Doncs, quan caigui la careta i +contemplem el rostre al descobert bé deurem gaudir més que no pas +ara! I és el rostre d'un ésser, que ens ama, dolç, bondadosíssim; i +aquest ésser ens vol unir amb Ell; i l'Església vetlla maternalment +per facilitar-nos-ho a qualsevol hora. Doncs per què hem de +basquejar? Per què no hem de viure ben descansats, vingui el que Déu +vulgui? + +Heu-vos aquí com restaren gorides les meves manies sobre la fí del +món: presenciant-la. Mai més no me'n vaig preocupar. + +Els incrèduls se riuen de les terrors, que per tal motiu +assorollaren a voltes l'Edat mitjana, i jo, que les he patides al +meu temps, també me'n ric. Mes ells les atribuiexen a la massa fe, i +jo, a la poca esperança. Ells, infeliços, cerquen la tranquil·litat +en un aclucament voluntari d'ulls, i a mi em fan l'efecte de +l'estruç, que colga el cap entre les arenes del desert per tal +d'alliberar-se de la visió, que l'espanta. Vulguin o no vulguin, el +meu somni, en la seva part més essencial, és una realitat de cada +dia. Cada dia ve per a algú la fi del món. Cada dia passa per a algú +l'últim combregar. I quan jo en veig passar algun, no puc menys de +recordar el meu somni d'infant i, caient de genolls, prego pel pobre +malalt: -Déu meu: que no el trobeu entenebrat! + + + +EL MALCONTENT - RONDALLA + +En temps remots, els quals només puc assenyalar dient que ja les +oques tenien bec i que encara a la nostra terra es parlava bon +català sense gramàtica, vivia al terme de Vilablanca d'Empordà un +pagès renegaire, un tal Jeroni Baltrons, que mai no s'acontentava de +res. I a fe que es queixava de vici, perque, si no totes li ponien, +no era pas dels que troben més buit el covador. Propietari d'una +galant casa i riques terres, solia omplir sengles canats de blat i +emporxar famosos dalls d'userda, que venia als negociants, i ni mai +mancaven alguns grapadots d'unces a la seva gaveta, ni bons pernils +i cansalades al seu rebost. + +Una vegada un negociant va estafar-li amb una fallida fraudulenta +una partida de diners i l'irascible pagès cuidà ofegar-se d'enuig. +Eixí de la casa del fallit arrabassant-se els cabells a grapats i +maleïnt cel i terra; i, tot marxant a peu cap al seu poble, anava +caragolant en veu alta flastomies i més flastomies, barbotega que +barbotegaràs. + +I, munts enllà, en ésser al mig d'una selva i quan amb més ira +gitava el verí del seu cor, se li presentà de sobte al davant una +figura plàcida de pelegrí, voltada d'una boireta lluminosa com la +que sol circuir la lluna en certs temps d'humitat. Anava vestida amb +un hàbit burell, duia conculles a la valona i a la gallarussa i +empunyava un gaiató encarabassat. S'atansava vers en Jeroni sense +caminar, ni moure tan sols els peus, rasant el sol sense tocar-lo. +I, en ésser a dues passes del pagès, li va dir : + +-Calla, calla, boca d'infern! Per què malparles del Déu, que +t'aguanta? + +-No torno la paraula enrera ni que mala forca m'escanyi -va +respondre el verinós, entossudint-se, amb tot i l'esglai, que li +causava l'estranya visió, que tenia al davant. -Amb la raó no callo +per ningú. Ja comprenc que no sou d'aquest món, perquè la pasta dels +habitans d'ací baix no treu faró de xinxeta, com la del vostre cos; +però, millor que sigueu dels barris d'amunt! Torneu-hi, torneu-hi, +si no us costa massa de pujar-hi; i digueu de part meva al vostre +Mestre que és un matusser, que no ha tocat res que no ho hagi +esguerrat, i que és un fàstic viure dins aquest món de traïdories i +pedregades. + +-Què dius, què dius, infeliç? -exclamà el sant, en to de reny. + +-Això que acabeu de sentir. Si jo tingués el poder de Déu, endegaria +aquesta maquinària millor, cent vegades millor que no marxa avui en +dia. + +-I quina peça no marxa a l'hora? Diu-ho, diu-ho, desgraciat. + +-Són tantes i tantes! Uu, ui, ui! + +-Anomena'n una... una només! + +-Doncs té, us n'assenyalaré una, la que ara m'ha caigut entre cap i +coll i m'ha costat més lliures, que no volia donar de dot a la meva +filla. M'han estafat molts de diners, no sé si ho sabeu. El ladre... +esquarterat el pugui veure!... la rumiava ja de temps la seva +malifeta, n'estic segur; però semblava un santet com vós, totes les +seves paraules respiraven honradesa, era impossible endevinar-li la +pensada. I... veieu?.. Aquest és el mal precisament. Si els homes no +poguessin amagar els seus pensaments, si se'ls hi veiessin nedar a +dintre els ulls com els peixets de colors dins un anap de cristall, +aquestes coses no passarien. Ni el negociant m'hauria estafat, ni la +muller m'hauria encobert certes marranades, que sospito, ni cap +intriga podria reixir. Heus-vos aquí acabats els hipòcrites. No mai +més enganys, no mai més traïdories! + +-I creus que així al món s’hi estaria més be? + +-Home!... Refitre! Us atreviu a negar-ho? + +-No tinc ganes de disputar. Tu mateix faràs la prova. + +El sant resà una curta oració entre dents, enarborà el seu gaiató i, +amb la carabasseta, que en penjava, fregà suaument el front i els +grossos ulls bovins, de llargues pestanyes rojes, del renegaire. +Després va dir: + +-Vés en nom de Déu. Ja estan satisfets els teus desitjos. + +I, amb el darrer alè d'aquestes paraules, s'esvaí tal com, en bufar- +hi al damunt, s'extingeix en mig de l'aire la flama d'una candela. + +-I ara! Que va de bo? -féu en Jeroni, tot astorat. -Ha vist mai +ningú un miracle més gran? + +Al cap d'una estoneta, però, va començar a dubtar de la realitat +d'aquelles coses i parlaments. Qui no ha de creure que siguin filles +d'un desvari unes figures, que apareixen i desapareixen d'una manera +tan insòlita? Bah! allò hauria sigut una llumeneta de les sangs, un +pesombre de la febre. + +-Déu te'l torni, Jeroni -mormolà amb una rialleta, tot apuntant-se +un dit al front. -Vet aquí que porten aquestes enrabiades. Ja ho +diuen: qui perd ço del seu perd el seny. Fitre! ara conec que he +estat a punt de tomar-me boig; i de boig m'acreditaria, si posés fe +en unes falòrnies tan extravagants. No, no vull ni tan sols pensar- +hi. Si no poden ésser! I ca! + +I, com més anà caminant i asserenant-se, més i més s'afermà en la +convicció d'haver sofert una al·lucinació ridícula, que no calia +recordar, com no fos per acudir a cal sagnador a fer-se treure la +mala sang. I, puja que puja costes amunt per guanyar cims i baixa +que baixa vessants avall per assolir fondalades, arribà de bona hora +a la plana i a mitja tarda entrava a la vila de Figueres. + +Bella població! I... manoi, quina gentada pels carrers! Però, ai +pobre Jeroni! No tornava pas a perdre l'enteniment? Què redimontri +era allò, que estava mirant? Quina trasmudança havia sofert la +naturalesa humana? Seria possible? Ell pla se'n feia creus i +recreus. Els ulls de totes les persones, que trobava, eren a faisó +d'objectius de llanterna màgica i s'hi pintaven amb imatges +resplendents o tenebroses els pensaments, que discorrien pel dedins +de les ànimes, fins i tot els més recòndits i vergonyants. Fitre, +allò del somni, allò d'aquella dèria del sant! Calia posar-ho en +quarentena. Bah; serien fums de la mala sang. Però qui sap? Com no +donar crèdit a un testimoni tan clar dels propis sentits? Era cas de +riure o de plorar? Cosa més estranya! + +Era una cosa que, per la seva novetat i estranyesa, li causava +esborronaments semblants als que ocasiona una visió sobrenatural. Si +només se li haguessin fet visibles els pensaments imatjats de la +gent, aquells pensaments, que ja en essència tenen forma i color, el +cas li hauria semblat més natural i de bon entendre. Però, àdhuc les +idees més abstractes, àdhuc els sentiments, àdhuc els vicis i les +passions, se li manifestaven amb formes i colors mai vistes, ni +imaginades, i les ànimes presentaven perspectives, que li feien +venir el cap en roda, i visions, que l'esfereïen. + +El qui hagi observat amb un comptafils alguns insectes a parts a +parts, no haurà pogut menys d'esgarrifar-se de llurs formes +monstruoses i repugnants: d'aquelles pells grolleres, d'aquelles +escates llosals, d'aquells formidables pels acanocats i d'aquells +unglots i serres i cuirasses i tentacles enormes ; i no haurà pogut +menys de pensar: -Déu ens guard que aquests animals tinguessin les +proporcions, que ara aparenten, puix que causarien més horror que +les més espantoses bèsties prediluvianes. -Doncs bé, més monstruoses +i horribles eren encara les fantasmates, que, a la vista del astorat +pagès, afectaven les males passions dins els avencs llotosos i les +cavernes llòbregues de les ànimes encossades. Allí l'enveja serposa +i rastrera babaiejava el seu verí; allí la golosia, de ventre de +gripau i boca de drac, reglotava els mals fums de les seves +digestions i reganyava les deformitats degudes als seus embotiments +i corrences; allí la luxúria, bèstia llorda i pestilenta, +arrossegava pel llot les entranyes inflamades, tal com arrosseguen +per terra les tripes els cavalls esventrats en una cursa de braus; +allí la supèrbia, de pelatge cresp, s'estarrufava, tot pensant en +aquells, que desitjava calcigar sota ses peülles de porc; allí la +peresa, baluerna sense cor, blana com un pop, gangrenada de braços i +cames, esbravava ses males humors; allí... ¿com enumerar-les i +descriure-les totes, si eren tantes i, per altra part, presentaven +formes tan variades que, àdhuc moltes d'essencialment idèntiques, li +semblaven completament diferents, a l'infeliç pagès? + +Aquelles figures monstruoses i vives s'obiraven confosament a manera +de boiroses muntanyes al fons d'un paisatge a cel fosquejant; mes, +cada pensament que passava, n'aclaria amb sinistres resplendors +alguna o algunes. + +En Jeroni havia adquirit un sentit nou. Veia coses extraordinàries, +que li donaven la percepció immediata i profunda de la manera +d'ésser, de sentir i de pensar de l'altra gent; i, després que hagué +vençut la basarda de les primeres impressions, es congratulà del seu +estat. + +-Això va de bo, Jeroni -va dir-se. -El sant pelegrí t'ha desemboirat +la vista tal com t'ho va prometre. Estàs ben serè. Hi veus més que +l'altra gent. Fitre, quin negoci! A fora les caretes! Heu-vos aquí +acabat el Carnestoltes de tot l'any. Ara ens veurem les cares. -I +amb maligna fruïció, com aquell que no hi toca va posar-se a visurar +els transeünts a cua d'ull. I dins el seu magí anava fent comentaris +de sal i pebre. + +-Hola! Vet aquí un cavaller ben majestuós i elegant. Qui li +ensumaria que trafica secretament amb les gràcies de la seva esposa +i que es vesteix d'ella despullar-se? Xufla! vet allà tot un senyor +notari, estampa de la formalitat i font de la bona fe, que, mirat +per dins, és un barret de rialles i una fàbrica de trampes i +mentides. Tiva! aquell gata seuma, que es lleva la gorra i es senya +davant els sants de les cantonades, no creu en Déu i viu de les +galimes d'una administració i d'una caixeta d'ànimes del Purgatori. +Anem, anem, no hi ha un pam de net. Com més vaig observant... Però +algun gra de bo trobarem: Calla! per allí vénen unes dametes de cara +serafinesca i posat de no haver romput mai cap plat ni cap olla. +Acaben de sortir de l'església, cadascuna acompanyada del seu +festejador, i pla es veu que els festejadors les contemplen +embadalits i les creuen més innocentones que un infant de bolquers. +Si serà. Ja s'atancen. Les guiparem per les espieres de la torratxa. +Hola-hola, quines santetes de paper d'ou! Les manyagoies dediquen la +tarda, amb els promesos, als exercicis espirituals i el vespre als +corporals, jugant a la cuit amagada amb uns cosinets. Hi ha vedells, +que neixen amb blenques, fitre! Ah! malestrucs promesos! Però i +ells? Quins altres àngels gajans! Ah! caps de trons! Quina honor per +al pare, que els ha engendrats, i quina esperança per a la casa, que +hagin de regir! No, fitre, no hi ha un pam de net! Encara, entre +tantes de persones com he traüllat, no n'he trobada cap que +m'agradés per a pare, ni per a fill, ni per a esposa, ni per a amic. +Passa la gent I ecs, ecs, ecs!... tothom em fastigueja. Que lletges +que són les bafarades de la carn a dintre les ànimes! I ningú no +se'n deslliura del tot, ni àdhuc alguns que les resisteixen i sembla +que tiren per penitents. Mala feina se'ls gira, pobrics! Tothom put +a rancior de luxúria i a d'altres feditats galdoses per l’estil. I +tots tan hipòcrites, tan compostos de part de fora! Mes, no, no +tots. Aquí vénen uns jovencells, que no tracten de pintar-se la +cigonya i ells amb ells galegen de deshonestitat. Tal volta faran de +més bon veure que els altres. Fitre, que desvergonyits! Aquests sí +que juguen a la xerrada. Però que? Sàtrapes, més que sàtrapes!... +també porten careta; també cadascun oculta certes gusarapes a les +mirades dels companys i de tothom. Ah! quin món d'immundícia i de +farsa! + +Va acabar per enfastijar-se: s'estomagava, se li revoltava el cor. +Però quan la cosa se li féu més indigesta fou en adonant-se, pel +gest d'enuig i de disciplència dels transeünts, que, així com ell +els llucava de dintre, ells també el traüllaven. Seria cert? + +No va trigar pas a heure'n noves proves. Amb neguit creixent va +reparar que moltes de les llordeses, que descobria dins els altres, +no eren sinó reflexos de les que ell duia dintre seu. Costava una +mica d'esbrinar-ho. Així com a voltes un hom no sabria dir si certes +colors de la mar provenen de les roques del seu propi fons o de les +foranes, que s'hi emmirallen, així era difícil destriar dintre els +ulls les imatges, que naixíen de l'interior i les que s'hi pintaven +per reflex. Mes, féu en Jeroni tals experiments, que no pogué pas +dubtar-ho: el traüllaven, li veien l'ànima. + +Si de cop i volta s'hagués atalaiat que es passejava sense bragues, +no s'hauria avergonyit més. Va sentir-se nu davant de tothom; pitjor +que nu; sabia que les nueses, que ensenyava, eren deformitats. + +Va tapar-se els ulls amb els palmells de les mans i va aturar-se. El +cap li anava en roda. És a dir que el veien despullat, tal com era, +amb els seus pensaments i passions i fins i tot amb els espectres de +pecat, que li retreia la memòria? És a dir que no podria ocultar cap +culpa, ni tan sols la d'aquella infàmia antiga, tan avergonyidora, +que l'havia apartat del tribunal de la penitència, per no haver-se +mai atrevit a confessar-la sagramentalment? Fitre! I ara tothom, que +el mirés, se n'assabentaria? I com no, si la mateixa por de +descobrir-la l'obligava a pensar-hi? I, pensant-hi... ui, ui, ui! + +No gosava pas treure's les mans de la cara. Esguardà per entre els +dits i li semblà que la gent estava braument esvalotada i que molts +es giraven devés ell i gesticulaven, assenyalant-lo. Aleshores +s'arrencà a córrer esbojarradament, amb els ulls mig clucs i, +procurant enfilar els carrers més solitaris, eixí a un bosquet, +saltà el marge d’un rec i s'arraulí sota un pontarró. Estava +consternat. Brandava el cap amunt i avall i exclamava: «Bona l’hem +feta, Jeroni!» I per llarga estona no pensà res, ni féu altra cosa +que brandar el cap i repetir aquesta exclamació, que s’es feta +proverbial a l’Empordà: «Bona l'hem feta, Jeroni!» + +La tarda va caure. Les cigales, aquests sonadors vivents, que +tradueixen en soroll les vibracions de la soleiada, anaren emmudint +a manera que ella s'esmortia. Els grills, amics de la llum fina, +començaren a celebrar-la, fent dringar melangiosament llurs +instruments delicats: ric, ric, ric... El ponent va retirar a poc a +poc els domassos galonejats d'or, que havia estesos al pas del sol, +i el vespre pàl·lid tragué ací i allà petits estels, que s'obrien i +s'aclucaven, ganyotejant per desemboirar-se de les clarors +escadusseres del dia. + +Pobre Jeroni! Li semblava que el vespre li feia l'ullet malignament, +com dient-li: «Eh, que tal? Com te va el nou estat? Serà divertit +això de ballar amb la negra sota un pontarró i a panxa prima?» I no +podia menys de pensar amb recança en les comoditats, que solia +gaudir a Mas Baltrons: en aquelles vetlles d'hivern, durant les +quals, assegut a la vora del foc, llegia en ven alta a la seva +família i criats alguna aventura del cavaller Curial o alguna +història del _Flos Sanctorum_, tot esperant el sopar; i, després, en +aquell sopar tan abundós i ben amanit i, finalment, en aquelles +regalades i llargues dormides, blanament aplanat sobre els tres +matalassos del seu llit monumental. Tan bé que s'hi estava a casa +seva, fitre! I tan bé que aquell vespre podia haver-s'hi trobat, si +no hagués vingut a rompre-li els _Oremus_ el pelegrí de les conculles +i la carabassa, mal com un llamp no l'hagués estellat! Mireu que +n'hi havia per renegar de les coses, que li passaven: unes coses +sense to ni so, tan fora de sentit comú. Com que si algú li sortís +amb un estirabot consemblant, ell, en Jeroni, el pendria tot seguit +per un boig acabat. I, anem, en reflexionant una mica, no podia +menys que decantar-se a creure que amb la quimera s'havia tocat del +cervell; era més enraonat creure això que no pas admetre com a real +un capgirament tan estrany del món. Què ànimes, que es veuen a +contraclaror! Què sants, que faronegen al mig del camí ral i es +fonen d'un plegat com una bombolla de sabó!... Visions, visions d'un +magí malalt. + +-Costa de desenganyar-se'n. Talment un hom diria que són una vera +realitat. Fitre, vetaquí per què cap boig no s'ho coneix. Mes, jo +sí; jo encara no estic tan desballestat que hagi perdut la reflexió +i no sàpiga malfiar-me de mí mateix. Els boigs prenen per realitats +els despropósits de llur enteniment, no en dubten, els manifesten, +criden, s'exasperen i és clar... a les hores ve la gent de seny i +els engarjola. Aquí és el perill, Jeroni. Alerta, has de servar, que +ningú no et conegui el mal... i, amb temps i paciència, tu en +guariràs. Altrament seràs la riota de tothom, perdràs tots els teus +drets i tu, l'hisendat més fort del terme de Vilablanca, et veuràs +reclòs dins una trista cel·la i subjecte al passament, que els teus +marmessors vulguin donar-te. Algú pla que riuria. No, no +m'aixarparan, jo servaré. + +La gana l'apretava. De deu hores del matí ençà no havia tastat res. +Era cas d'anar a sopar a l'hostal. Per que no? Si es mantenia ben +reservat, procurant no trair les seves impressions, fossin les que +fossin ¿qui les hi havia de endevinar? I si allò no era una +falòrnia, si... però ¡ca! A veure si algú l'esbroncava. A la prova. +Ell, mut com un conill; que es declaressin els altres; i si li +declaraven la cosa, al menys el traurien del dubte. + +Va fer l'ullet als estels ganyotaires. -No, no ballaré amb la negra +sota el pontarró. Aneu mirant. + + +II + +De pensament prou argüia i redargüia, convencent-se de no poder +ésser res més que una falòrnia les visions, que havia tingut, però, +de cor, no se'n desenganyava i l'esperit li anava flacant a manera +que s'atansava més i més a Figueres. Així fou que, en arribant-hi, +no gosà pas presentar-se a cap hostal conegut i es posà a dardar a +la ventura, cercant-ne algun d'amagadot i poc aparroquianat. Cerca i +roda, per fas o per nefas no en trobava cap al seu gust. Aquí no, +allí tampoc, ja s'impacientava, quan, havent llambregat a dintre un +carreró fosc una grogor de llum, que s'esbandia d'unes vidrieres, +s'hi adreçà, flairant que hi trobaria la seva conveniència. + +I sí, no s'havia pas errat: al darrera d'aquelles vidrieres, a peu +pla del carrer hi havia el menjador d'un establiment mig hostal mig +taverna, on asseguts al voltant de diverses taules, sopaven un ardat +de parroquians, gent de poc llustre i males traces, marxantons, +terrasans, carboners... No hi hauria pas entre ells algun conegut +d'en Jeroni? No; va examinar-los un per un i totes aquelles fesomies +li eren noves. I la criada, que els servia? Tampoc no l'havia vista +mai. Era una donassa lletja i tan estreta de front, que semblava que +la clenxa li sortia de la carena del nas; una fardassa d'amples i +pomposos costats, que els rumbejava com brindant-los als pessics i +maurades dels hostes aficionats a tan delicada galanteria. I el +patró? Llamp, quina baluerna d'home! Estava assegut, en mànegues de +camisa, al darrera d'un taulell llefiscós, al bell dessota d’un +penjim-penjam de bufes de greix i pernils. Quin formidable pit el +seu! Quines espatllasses! I, quina cara més enorme i ridícula! Oidà, +per la propinqüitat i petitesa dels ulls, el nas, la boca i l'os de +la barba, s'hi endevinava un rostre xicarró, però que s'era inflat +tot al voltant per un creixement de les molses, que el recobrien, +les quals, turgents i assecsonades, fonnaven botornons i més +botornons a les barballeres, bescolls i més bescolls a sobre el +clatell, i galteres i més galteres entorn dels queixos. Bo, aquell +home sí que no era fàcil que mai hagués vist en Jeroni. Segurament +d'anys i panys la greixina no li hauria permès allunyar-se gaire del +seu seient i del seu llit. No, per aquell cantó no hi havia perill; +més aviat calia recelar dels hostes, sobre tot dels pagesos. I en +Jeroni tornà a visurar-los; però... vatua! ...ja havia enfonsat +massa la mirada, ja no veia sinó ànimes. + +-Ànimes! Allò tan galdós! Fitre, ja tornem a ésser-hi! -Va posar-se +les mans al cap i se n'anava; però, en ésser a mig carrer, s'aturà, +repensant-se. + +-A on vaig ara, esborneiat de mi? He vingut a sopar i la gana no +admet raons. Aquí ningú no em coneix i si, vegi el que vegi, faig el +desentès i callo com un mort ¿qui, que no sigui boig com jo, m'ha de +poder sospitar la guineia? No hi ha més, o sopo aquí o enlloc. Sí, +sí, estic decidit; peró, arrangem-nos de primer una mica, que les +robes descompostes conviden a riure i criden badocs. + +S’espolsà les genolleres, es tivà el gec, va treure's la barretina, +s'allisà els roigs i aspres cabells, se reféu el llaç del cuot, +tornà a coforrar-se amb mirament i, tot procurant assaujar els sécs +i arrugues, que li amargaven la cara, girà de nou els passos cap a +l'hostal. + +Ans d'entrar-hi, s'adonà, d'un rètol, que deia amb lletres grosses: +HOSTAL D'EN VATUALMÓN. PEIX FRESC DILLUNS I DIVENDRES. + +Tant li feia carn com peix; el cas era sopar amb tranquil·litat. + +Empenyé la porta vidriera i de nou es sentí temptat a retirar-se. +Pel badall, que hi obrí, eixia una bafarada calenta i tumultuosa com +la que s'escapa d'una cassola al bull en aixecar-ne la cobertora. +Quines males flaires i quina púrria de gent les d'aquell cau! S'hi +ficaria? Va decidir-se a la desesperada. Entrà; amb el seny mig +esbalaït es submergí dins aquella espessa atmosfera assorollada de +trucs i retrucs de vaixella i brogidora de converses, de crits i de +rialles en una barreja capaç d'eixordar tots els sentits de +l'harmonia. Sense girar-se poc ni molt i portant la vista recollida +a la punta del propi nas, atravessà de llarg a llarg el menjador i +s'encaminà d'esma cap a un recó, on hi havia una taula desocupada, +que ja de fora estant havia atalaiat. S'hi assegué al davant +d'esquena a la concurrència, es tragué una moneda de plata de la +butxaca i la féu dringar contra un got. + +Tot seguit li comparegué la criada del front estret i els amples +costats. + +-Servidora vostra, jove. Què desitgeu? + +-Un sopar de deu sous. + +-Al moment. Que preferiu per entrant? Sopa amb un ou, sopa de brou +de fesoles de ceba de...? + +-Vós mateixa. A gust vostre -mormolà el pagès amb accent manyac, +mantenint el cap cot i la vista baixa. + +-Gràcies per la confiança. Vós no sou parroquià de la casa, però tot +seguit he conegut que éreu una persona distingida. Creieu que la +Quima us tractarà tan bé com sàpiga. Una servidora es diu Quima per +a tot allò que vulgueu manar-li. A Figueres tothom me coneix per la +Quima Xamosa: un motiu, ja ho compendreu. Aquí en corren molts de +motius... i a mi m'han enramat amb aquest, que no va pas malament, +si un hom sap dur-lo amb una mica de sal. No manca qui me l'enveja i +tot. Però, anem al cas; vós teniu dret d'escollir la sopa que +vulgueu, d'entre les que jo us cantaré, i com que el meu paladar no +és el vostre i, per més que jo desitgi encertar-vos el gust... + +Prou! -saltà, exasperat, en Jeroni.-No vull menjar a la cantada +¿enteneu? + +I, en dir això, no pogué estar-se d'esbatanar les grans parpelles +dels seus ulls bovins i de ventar una encesa llambregada als de +l'embafadora sirvent. La Xamosa restà una bella estona immòbil, com +enlluernada. Després féu un surt i tocà soletes cap a la cuina, tot +ganyotejant i estossegant. + +-Diable! Si m'hauré compromès?...-va dir-se en Jeroni, penedint-se +de la seva rauxa. + +S'acuità a recompondre l'alterada fesomia i, ombrejant la vista amb +les roges pestanyes, la decantà de nou, passejant-la per sobre les +estovalles, com si preguntés a la munió de taques llardoses i +virolades, que hi havia, la llista dels plats, que s'eren servits a +l'hostal durant la setmana. Mes el certus és que no es preocupava de +les taques, ni de les estovalles. Pensava en els secrets de la Quima +Xamosa. Amb sols esguardar-la els hi havia sobtats sense voler; i +s'havia endut com era dona de quaranta anys i no en declarava més +que trenta, com patia d'un fluix poc honrós i com servia sense +soldada en atenció a conquistar a les taules de l'establiment la +parròquia per al llit, que era el taller dels seus guanys. Ho havia +vist tan clar, fitre! Era possible que fos una falòrnia? Doncs ¿d'on +redimontri s'ho empescava? + +Mentrestant la Xamosa va tornar, li posà al costat, sense badar +boca, una galleda d'aigua amb un porró en fresc i, al cap de poca +estona, li presentà una sopa escaldada amb un ou. Bon entrant: un +plat, que valia per dos! Allò, doncs, no pintava pas malament. A la +traça, la barjaula no havia pas penetrat els misteris, que ell temia +haver-li descobert, i el rebuf l'havia corretgida del mal vici de +xerrar i llagotejar. Millor per a ella, que així es guanyaria unes +albixeres, que poc se les esperava. No, l'amo de Mas Baltrons no +n'era de coquí amb els que sabien suportar-li els rampells i deixar- +lo content. + +Es recalçà de pit a la taula i es posà a menjar. Rica sopa! A bé que +res no adoba tant la vianda com el brou de la bona gana, i ell +menava una cassussa que ni que tingués gossos afamats al ventre. Bon +senyal, perque, si el seu mal li hagués donat febre, no gastaria pas +aquell delit; i mal sense febre, serp sense verí. Total, no seria +res. Tot consistia en prescindir-ne de la falòrnia, tal com se fa +amb un renyit: «ja pots passar i repassar pel meu davant tant com +vulguis, per a tu no hi galibo.» I ni tan sols no recordar-se'n. + +-Per exemple: ara a sopar i foris, com si no hi hagués ningú al meu +voltant, com si fos al mig d'un desert. Què ànimes, ni què esperits! +No creure en altre esperit que en el del vi del porró, que és un +esperit generós i sense trampa... si el taverner no l'ha +desmoralitzat. Però... fora! ...no pensar-hi tampoc amb el mala pua +del taverner. Dir home és dir malvestat. La bona il·lusió és +figurar-se habitant d'una illa deserta, inconeguda.. Cap veu +contorbadora enlloc... una pau completa... silenci... una dolça +remor de fullareda... + +S'havia dut l'última cullerada de sopa a la boca i suspengué el braç +a mig aire del retorn al plat. Que redimontri significava el +silenci, que regnava aleshores al seu entorn? No es diria sinó que +els hostes li havien entès el pensament i havien callat per +complaure'l. Mes no, allò no era possible. Ell no havia pas +desencorralat ni un sol mot; n'estava segur; i, girat d'esquena i a +boca-closa, no l'havien pas pogut entendre. Però el certus és que la +sala, suara tan bulliciosa, restava muda com un sepulcre. Ni un +dring de vaixella, ni un piu de conversa... S'arribava a sentir el +quasi imperceptible rum-rum de la bellugosa negror de mosques, que +cabria un ram de falgueres penjat al sastre amb un cordill. Fitre! +Seria que els hostes haurien tocat el trapau? No, sense necessitat +d'esguardar-los sabia que no; els sentia a palp d'ànima i tenia la +sensació que l'estaven espiant. La pell se li agrumollà per tot el +cos amb un esborronament estrany. Com la fredor d'un bisturí dintre +la carn, sentia al cor l'esglaiadora penetració dels subtils +esguards esmolats. Fitre, quina cosa més pesada! Però ¿per què +l'espiaven? Què li haurien reparat? Sens dubte la seva aparició a +Figueres hauria causat escàndol, tothom n'hauria parlat, els hostes +n'haurien hagut esment i ¿qui sap si la mala bruixa de la criada els +havia advertits a cau d'orella: «mireu, aquell és l'home dels cas»? +Així era comprensible l'expectació. Però, l'espiaven realment? Eren +realment allí? + +No pogué resistir la curiositat de constatar-ho. Pàl·lid, +esgarrifant-se, alzinà amb un moviment impulsiu, irresistible, la +caiguda testa i, badant les grans lluernes, que Déu li havia obert a +la cara, n'abocà la claror pels àmbits i, girant-se, girant-se +lentament, la projectà sobre la faç dels silenciosos circunstants, +de l'un a l'altre, de l'un a l'altre, fins que va topar amb la +roentor, que escopien els ullets saurins de l'hostaler. Aleshores +acotà el cap altra volta, sospirant. + +Que fer? ...No s'havia errat, no; la Quima Xamosa l'assenyalava amb +el dit i els hostes el sotjaven, sospitant-lo. Ara l'haurien ben +descobert. La cosa ja no tenia adob. Mes, que fer sinó posar-se a +veure venir? + +No gosava moure's, ni posticar-se. Escoltava atentament, amb el cor +oprimit. Ací i allà mormols, que creixien i minvaven alternativament +com el brogir de la maror: confabulacions, tempestes, que s'estarien +formant. Ara, batements de les portes foranes: seria que els +espantadissos guillaven per por de brega. Endavant; ell no diria +res. Hola! passos... anades i vingudes cap al taulell... Cruix la +tarima... L 'hostaler devia posar-se en moviment. -«Que vingui, que +s'expliqui.» + +Efectivament, l'hostaler acabava de davallar de la seva tarima +imbuït de les nobles resolucions, que l'honor del seu establiment +reclamava, i avançava seguit d'alguns íntims i de les mirades de +tots els parroquians. Pas a pas, trontollant-li les carns amb un +rebotzegar de bot d'oli, s'encaminà de dret a la taula d'en Jeroni, +va aplanar-hi al damunt les grasses i botarudes mans i, en actitud +de lleó rampant, esperà que el pagès aixequés el cap; mes, havent-ho +esperat una estona inútilment, es decidí a cridar-li l'alerta. + +-Ep, mestre, ep! Que dormim? + +-Faig el que em plau- contestà en Jeroni amb sorda veu; i esclafí un +renec entre dents, mig per pruïja de ses malea humors, mig per +creure que el llenguatge truanesc era el més convenient en tal lloc +i amb tal companyia. + +-A mi roncs i tossades?-va dir l'hostaler; i afegí, altivant-se per +graus :-Sóc el capità d'aquest vaixell, enteneu? Sóc en Vatualmón, +l'amo d'aquest establiment. Pareu ment a trencar-me els respectes. +Poca murga, eh? Mireu: veieu aquella porta? Doncs, passeu-la... +apa!... Toqueu el pirandó cap al carrer i no poseu mai més els peus +a casa. + +-Em traieu d'aquí? + +-Us en trec, ben net! + +-I per què? + +-Per què?.. Vos ho sabeu per què. No gastem pòlvora en salves; no +estic per romansos. Heu menjat un plat de sopa amb un ou; bon +profit; no us en comptaré res; no vull la vostra moneda; però... +fora escàndol... guilleu. + +-Si no em doneu altres raons, no em moc- replicà en Jeroni, +recolzant-se a la taula i descansant la barba sobre els punys.-Això +és un estab]iment públic. Tinc dret d'estar-hi. He tractat un sopar +de deu sous. L'espero. + +- Així estem? -va fer l'hosteler, redreçant-se, brandant el cap i +plegant els curts i gruixuts braços sobre el pitarràs.-Voleu, doncs, +escàndol? Voleu que cridi la ronda i us faci agafar per atacs a la +moral? + +En Jeroni, de pàl·lid que estava, tornà groc com una metzina. + +-Jo atacs a la moral!-exclamà amb amarguesa.-Quasi no he badat boca +dins aquesta casa. Si suara m'ha escapat un renec, aquí n'he sentits +a cents quan he entrat. I què? No és pas una església això. No m'he +mogut d'aquesta taula, he menjat quietament, no m'he ficat a cap +conversa... I doncs? Què voleu? De què podeu queixar-vos? + +Aquest discurs provocà mormols de protesta. + +-Calma, calma-féu l'hostaler, adreçant-se amigablement als frisosos. +-Si s'ha d'anar per justícia, s'hi anirà; però no m'agradaria pas +haver-li d'escombrar cap petjada. L'honra d'un establiment és més +delicada que la d'una minyona i els catifets de la justícia no li +convenen... ni a vosaltres tampoc, creieu-me. Jo confio que aquest +home es posara a la raó. -Va girar-se de nou vers el pagès i, amb to +mig conciliador, va dir-li :-No sigueu tossut, mestre. No m'obligueu +a valer-me d'uns recursos, que, si a mi no em sabran a mel, a vós us +sabran a fel i vinagre. Vós ja ho veieu que m'esteu perjudicant. Vós +no l'ignoreu pas... per la reïra de Bet!... el vostre defecte. + +-Tothom ne té de defectes -va grunyir en Jeroni.-Sóc un home com els +altres. + +-No, vós no sou un home com els altres. Vós teniu un defecte o, més +ben dit, un, un... un... no li trobo nom. Si m'ho haguessin +explicat, no ho hauria cregut, però no puc negar la llum dels meus +sentits. Ja ho sabeu vós que no sou un home com els altres. Per +força heu d'haver usat d'algun malefici, que si la justícia us l'ha +de desempescar, bon nap n'haureu arrencat. Ja ho sabeu vós. Aquí +tots tenim ulls a la cara, mes els vostres... ¿que us en diré?.. són +com vidrieres d'alcova sense cortinetes: una indecència! Un hom no +hi pot passar al davant sense escandalitzar-se. Aquí no som sants i +això no és una església, certament, però si algú comparegués amb +robes més fréjoles del que permet la vergonya, en Vatualmón li +estellaria una cadira pel cap. Alerta, doncs. Mireu que estem +indignats. + +-I jo de vós, vatua el fetge del vostre pare, que va morir penjat! +-exclamà en Jeroni, llevant-se dempeus enfellonit. -Que cortinetes, +ni no cortinetes! Tots la reganyeu l'ànima. Que us penseu que no +veig els draps bruts de la vostra alcova, mestre hostaler de +Barrabàs? No en tastareu cap glop de la mistela emmetzinada, que +serviu als vostres parroquians, assassí de beneits. Ni, amb el +vostre vi d'aigües, calorit amb mangre i fum d'estampes, remullareu +cap dels vostres àpats de golafre, senyor panxacontent. Aneu, que +vingui la justícia! Ja m'explicaré jo, patolla de lladres. Ja diré +qui va assaltar el dimecres passat la diligència de Girona i qui va +matar antanyasses el rector de Darnius, i qui és aquell hoste, que +m'amenaça amb el puny i aquell, que s'amaga darrera els altres, i... + +No pogué pronunciar cap més paraula. Esclatà una cridòria atronadora +i en un moment tots els punys brandaren armats, quin d'una cassola, +quin d'una cadira, quin d'una llumenera, d'un porró, d'un plat o +d'una ampolla. I totes aquestes hostalles, violentament llançades +quasi d'un plegat, volaren com un torb d'infern, brunzint, xiulant, +roncant... i toparen amb estrepitosa trencadissa contra la taula i +les parets properes a l'infelic pagès i, en bona part, de dret i de +rebot, contra el seu cap i cara i costelles. Mai un raïm espampolat +no fou batut amb més fúria per una pedregada de setembre. La pell +del malaventurat s'acolorí ràpidament de taques blavoses i +moradenques i, ací i allà, s'hi obriren trencs i esborancs, dins els +quals les carns vives xopejaven com brises amarades de most. + +Però estava tan afligit i desesperat que quasi en sentí més +alleujament que dolor, així com d'una revulsió sanitosa. Millor que +l'haguessin escomès! Les ferides en comptes d'estemordir-lo, +l'embravien, i àdhuc s'alegrà ombrosament que li proporcionessin +motiu de desplegar la seva encongida quimera. Va arrapar-se al +marbre de la taula i, aixecant-lo fins a posar-lo de cantell, se'n +féu un mur, a resguard del qual podia batre's amb menys perill. +D'armes ofensives no n'hi mancarien pas. Només que inclinant-se una +mica, podia collir-les a grapats, del munt de barrots de cadira i +trossos de vaixella, que s'acimaven als seus peus. Via, sus, doncs, +a la lluita! + +Ja no va donar-se punt de repòs. + +Enguerxida la boca, apilotades les celles cap al nas, treia a cada +moment l'esgalabrada testa rera del seu bastió i engegava els seus +trets amb una certenitat terrible. No n'errava cap. Eren bales +rases. Volen, brunzen... i allà sagna un nas esclafat, allà +caverneja una buidada conca d'ull, allà s'arrasa, escarritxant, una +barra, de la qual salten els queixals a rest com els grans d'una +espiga de moresc al cop de l'esgranadora... I el núvol d'enemics +avançava i retrocedia i s'agombolava i tornava a destriar-se, i +sonaven ais i bruels i tot era confussió i soroll i trencadissa i +més trencadissa. Vint homes no en podien atuir un. + +Mentrestant el formidable Vatualmón estava inutilitzat. Tan bon punt +s'inicià la batussa, l'horror de veure convertides en armes volants +les pacífiques hostalles del seu establiment li havia paralitzat els +nervis i el cor. Com a ferit d'un llamp havia caigut d'esquena +contra el seu taulell i, doblegant-se-li las cames a poc a poc, el +cossegàs se li havia anat amollant fins a aplanar-se d'anques en +terra. Home perdut. Aquella posició li era quasi tan fatal com a una +tortuga la de sobines sobre la pròpia closca, i ell ho entenia +talment així que ni tan sols intentava cap esforç per deixar-se'n. +Només girava l'anguniosa testa d'ací d'allà, seguint amb la vista el +vol de les armes i badant la boca a cada gir amb espoderaments de +llançar un xiscle, que se li ofegava cada cop a mig camí de la +contreta gargamella. + +Així hauria romàs hores i hores, baldament els seus hostes +s'haguessin esmicolat fins a la darrera engruna, si quelcom, que li +inspirava més interès que totes les vides humanes, no li hagués +retornat les forces i li hagués inspirat una heroica resolució. En +mig del seu dolorós encantament, veié que la Quima Xamosa venia de +la cuina portant com a patifell de guerra als seus amics unes tals +rimes de plats i cassoles, que, si fossin estades de bons versos, +haurien bastat a un poema. Això li féu compendre que encara hi havia +quelcom a salvar a l'hostal, i aquesta idea va arborar-lo moralment +i materialment. Aleshores una força sobrehumana enrobustí les seves +fibres i les hi va contreure i distendre tan poderosament que, sense +quasi estintolar-se enlloc, d'una sola embranzida es llevà dempeus. +Tot ell era valentia. Empentegant aquest i aquell, saltà al mig de +la brega i amb boca escumejant, entre esbufecs i xiulaments del +respir, esclatà en una veuassa de monstre marí, que, passant +alternativament i quasi sense transició de les notes més profundes a +les més agudes i penetrants, dominà tots els sorolls. + +-Lladres, lladres! Assassins! -va cridar.- Foc, foc! Oh de la ronda! +Lladres! Foc! Auxili! Socors! I per aquest estil indefinidament. + +Això posà fi a la lluita. Eren uns crits tan estentoris i estridents +que per força havien de ressonar per tota la vila. Els adversaris +d'en Jeroni se n'esfereïren, no dubtant que la ronda no trigaria a +comparèixer; i com que, quin no gaire i quin no gens, tots eren poc +amics de tractes amb la justícia, començaren a preocupar-se més de +la retirada que de la batussa. Els que eren a prop de la porta +forana s'esquitllaren al carrer; els que n'eren lluny, no trobant +tanta avinentesa a la fuita, restaren indecissos, considerant-ne el +pro i el contra, ja més capficats que furiosos; els ferits se +palparen les nafres amb més desig de guarir-les que de venjar-les; +cap de la colla no estava per a prosseguir les hostilitats, cosa +que, per altra part, hauria sigut difícil, havent-se interposat +entre els contendents les voluminoses còrpores de l'hosteler i la +criada. + +En Jeroni fou el darrer a desdir. Estava enfurismat i, mirant com a +igualment enemics tots els presents, brandava el braç amb un grapat +de terrissalla al puny i dubtava si destinaria el tret a ensorrar +algun dels antipàtics botornons d'en Vatualmón o algun dels +embafadors malucs de la Quima Xamosa. De cop i volta, però, +suspengué el moviment. Una claror de seny acabava de penetrar dintre +la seva ànima fosca i revolta. No, no li convenia pas esperar la +vinguda de la ronda, que li mouria noves raons; no, no li convenia +pas engrescar una brega, que no podia portar-li més que males +resultes. Bon goig de poder fugir. Calia aprofitar l'ocasió. Deixà +caure en terra el grapat de trossos de terrissa, s'emparà de la +pedra taulera, la faixà pel mig amb les estovalles, 1'embraçà per +aquest lligam i, presentant-la a tall d'escut sempre de cara al +perill, se posà en marxa mig de gairell, mig de reculons. + +Apa, apa, anava guanyant camí. Els hostes feien l'orni. L'hostaler +seguia distret, baladrejant. El fugitiu s'anava atansant a la porta +forana. Es girà un moment a esguardar-la i, de sobte, es sentí +aixarpat, magolat, esclafat. En Vatualmón se li havia tirat al +damunt i, abraçant-lo fortament pel coll, li cridava a cau d'orella: + +-Lladre, lladre, no te m'escaparàs sense passar comptes. Ets ric... +ho sé. M'has d'abonar danys i perjudicis. + +En Jeroni es veié perdut. Per massís i ferreny que fos, no podia +suportar les catorze arrobes de carnassa, que li estampien la pedra +taulera contra el pit i l'endernegaven. Les costelles se li +vinclaven cruixint, les sofrages se li cloïen, perdia l'alè; i el +murri de l'hosteler, comprenent els aventatges del seu pes, se +n'aprofitava tant com podia arronçant les cames i sacsejant. + +Les cares dels dos lluitadors estaven frec a frec, davant per +davant, i en aquesta posició cada un llambregava l'ànima de l'altre +fins a les més recòndites profunditats. En Jeroni va descobrir dins +del seu adversari un espectre, que, ocult com una aranya dintre la +teranyina, no palpitava, ni es movia, que no fes trontollar tot +l'enteixinat dels pensaments i dels afectes: un botó cèntric i viu, +que encloïa espais de mirall, dins els quals se reproduïa eternament +present una història tràgica del passat. Va ésser una visió d'un +instant, però bastà a donar-li la intuïció d'uns fets, per a +l'esclariment dels quals un jutge hauria hagut de instruir llargues +actuacions. L'infeliç pagès estava a punt de caure en aquell +instant. Féu un esforç suprem per mantenir-se dret i quasi sense alè +va dir a borbolls al seu enemic : + +-Deixeu-me estar, o xerro allò de la majordona. + +No va pronunciar més que aquestes paraules, que eren sense dubte la +clau del terrible secret. L'efecte fou immediat. Així que l'hostaler +va sentir-les, es dejunyí de la seva presa, saltà en terra i reculà +tres o quatre passos esfereït. + +Aleshores en Jeroni llençà la pedra taulera, passà la porta i +s'arrencà a córrer ravals enllà, camins enllà, a través de la nit, +sense saber a on anava. Corre que corre, corre que corre... Per fi +perdé el respir i, tot d'una, esbalaint-se-li els sentits, caigué +tomballonejant pesadament com un sac de gra, que cau daltabaix d'un +carro a la carrera. + + +III + +Quan recobrà l'alè va girar-se a banda i banda temerós d'ésser +perseguit. No descobrí ningú enlloc. S'havia internat per un camí de +vinyes. No es veien arreu sinó dolces coses inanimades: ceps, +oliveres, bosquines marginals, plans, muntanyoles... I quina nit més +pura i més plàcida! Les oliveres, aquests arbres amants de les +celísties nocturnes, que àdhuc de dia les recorden i sembla que en +traspuen l'emplataiada llum pel fullam, aleshores se movien +silenciosament amb un faldeig vagorós, com rabejant-se amb el clar +de lluna per a millor sedassar-lo i absorbir-lo. El ventijol era +suavíssim; el cel, d'una serenitat immaculada; el paisatge, +encantadorament desert. Que eren belles totes les coses apartades de +les estridències humanes! Era l'home l'única font de la lletjor, de +l'extravagància... Oh la nit dolça i serena! La pau era pertot +arreu, i en Jeroni la sentia, però no podia gaudir-la. + +-Maleïda sigui la carabassa del pelegrí! I maleït sigui jo, que vaig +consentir la carabassada! Mal m'haguessin estafat cent voltes... i +què? No és pitjor això d'haver-me entrampat la màquina del +pensament? Que era gust creure en la bona fe de les persones! +Aquells llavis, que somreien amicalment, eren més xamosos que cap +flor de jardí, quan un hom no hi veia serpejar les males erugues al +dedins. Llamps! és un cas ben trist el meu. I, a on vaig? Amb qui +enraonaré, amb qui m'acompanyaré, que no ens girem a cops de puny? +Oidà, mireu que em passen unes coses!... Unes coses, que no poden +ésser... i són, fitre! Qui sap? I si les somniés? Altres vegades he +somniat extravagàncies tan palpables com aquestes i, després, en +despertar, pensava: -«que no ho coneixies, animal, que no podien +ésser sinó un somni?» + +Va posar-se a contemplar una olivera vella, molt alta, tot +remembrant un pesombre, que havia tingut antanyasses una nit. Havia +somniat que pujava al campanar de la catedral de Girona, primer per +l'escala fosca amunt, amunt fins al replà de les campanes i, +després, pel cim de la cúpula, cap al gabió de l'àngel: una +ascensió, que fa feredat. Ja assolia l'últim graó, quan... rist!... +li rellisca un peu, fa fallanca, perd l'equilibri, intenta recobrar- +lo, s'entrebanca amb les propies cames, tomba de gairell sobre la +llisa cúpula, s'esmuny per la seva vessant, va a estimbar-se i +s'arrapa desesperadament a la cornisa, restant-hi clavat de mans amb +tot el cos penjant campanar enfora. -Només que de pensar-hi +m'escruixesc. No podia agafar-me bé. Els braços se m'enrampaven... +Els dits se m'anaven escorrent per sobre el saplanet de la pedra... +Bé semblava veritat allò! I, cansat de sofrir, vaig pensar: «Val més +morir d'una vegada.» Vaig afluixar les mans i... avall a +tallavent!... desnonat de la vida, tapats els esperits, eixordades +les orelles del bram de l'aire. I, no res, amb el patatum de la +caiguda vaig pegar un bot de ventrell i em vaig despertar tan +bellament ajagudet al meu llit. Doncs, qui sap, Mare de Déu? Si +m'enfilés a dalt d'aquella olivera i em tirés daltabaix de la branca +més alta, amb el surt de la caiguda potsefer que em despertés al +llit... potsefer que em despertés a l'eternitat. + +Va estremir-se de cap a peus. + +-Llamps! quines idees se m'acuden! Serva, Jeroni. Un mal pas aviat +és donat. No estem per passos, que no puguin recular-se. La vida és +una pilota, que, un cop engegada, es perd qui sap a on i no torna +mai més a la mà. + +I, vaja, no ho semblava pas que somniés. Va palpar la terra al seu +costat i en sentí clarament les aspreses: els grans de sorra, les +brosses... I les ferides? No li dolien prou i massa? Per estranyes +que fossin les coses, que li passaven, no eren un somni. Era cert, +doncs, que veia les entramenes de les ànimes. Fitre, quin cas! I era +cert també que tothom li traüllava el pensament, redefitre! Com +dubtar-ho després d'unes proves tan fortes com les que havia rebut i +duia encara marcades a les costelles? + +Estava cansat i li convenia dormir. Va posar-se en marxa a la +recerca d'una balma, on fer nit a cobert de la serena. Roda que +roda, no n'atalaiava cap enlloc. Cruixit d'ossos i ranquejant més i +més a cada pas, arribà per fi a un pradell, dins el qual, entre +salzes i pollancres, hi havia un petit edifici protegit per un +porxet davanter. Ben mirat, aquell porxet podia servir-li d'alberg +tan bé com una cova; i s'hi anà atansant. + +La qüestió era que no hi hagués ningú. En Jeroni tenia horror a la +companyia. I no, de segur que no hi hauria ànima vivent. Es veia pla +que aquell pradell no era gaire transitat. Unes herbes altes i +ufanoses el cobrien en quasi tota la seva extensió sense deixar +rastre de passadís. Els pollancres, revestits d'heures i +llambrusques, ramejaven més per la soca que per les secalloses +branques, talment que alguns semblaven arbres capgirats, que +tinguessin les rels en l'aire i la capçada en terra. Que anys i +panys devien haver passat sense que s'hagués cuidat ningú +d'esporgar-los i netejar-los! + +L'edifici acusava també la major incúria. Era un petit santuari +abandonat, que s'esquerdava a sol i serena. La teulada estava feta +un jardí de blets i ravenisses; els ràfecs, esqueixalats com eren, +devien segurament, durant les pluges, vessar l'aigua al llarg de les +parets, i els regalims havien donat naixença a unes capes de molsa, +que simulaven un cascadeig; pels esvorancs del mur havien crescut +arbrisses, que, no molestades de ningú, havien tingut temps +d'envellir-s'hi; tot indicava l'abandó; àdhuc la campana criava pèl +vegetal i borrejava verdelosament a la claror de la lluna. + +-Bona i amable soledat! -pensà en Jeroni.- Aquí estaré mig bé i no +és fàcil que ningú vingui a trencar-me la dormida. + +Penetrà dins el porxet i s'ajagué de cames al damunt d'un dels +pedrissos laterals, recalcant l'esquena a les dues parets del recó. +S'havia proposat no cavil·lar, ni tirar plans fins que un bon son li +hagués refrescat i enfortit l'enteniment. No volia pensar res, sinó +dormir i fora. Ho necessitava. I estava tan cansat que les parpelles +se li aclucaven totes soles. Però així que va entrebaltir-se una +mica, la idea de la seva desgràcia se li revifà sobtadament i va +desvetllar-lo amb un baticor d'espant; i vinga pensar i repensar, +mal que no ho volgués. + +Que faria l'endemà? Presentar-se a casa seva? No, de cap manera; no +podia pas posar l'espectacle de les seves misèries a la vista de la +seva mare, de la seva filla i de la seva muller. Primer morir que no +pas passar una tal vergonya. Es clar que elles havien d'esser dones +tarades com tothom. Si no hi havia un pam de net enlloc! No, ja no +creia en la santedat de la mare, ni en la innocència de la filla, +ni, menys encara, en la fidelitat de la muller. A la seva esposa li +havia reparat certs maneigs, que l'havien dut a negres sospites més +d'un cop. Després els havia excusats. Ah, que babau! Totes les dones +de casa seva s'havien confabulat per combregar-lo amb rodes de molí, +i fleumeria va, fleumeria ve, i moxaines i beateries, havien arribat +a enganyar-lo. I com no, si ell s'agradava tant de figurar-se-les +uns angelets? Perquè en Jeroni podia ésser certament un descregut i +un cridaner i un renegaire, però les estimava de cor aquelles dones: +eren els seus altars, eren les santes, que pregaven per ell, i +s'estimava més la virtut llur que tots els interessos del món i que +la sang de les venes. I ja no hi creia! N'havia perdut l'il·lusió. +Però per què pensar-hi, si ja estava decidit a no veure-les mai més? + +-Al diable les dones! No vull estimar ningú. Fugiré, m'amagaré... +Mes, ara no vull pensar res. A dormir s'és dit. + +Cent voltes se féu aquest propósit i cent voltes tornà als mateixos +pensaments turmentosos. Fins a la matinada no pagué agafar un son +profund, que durà unes quantes hores. + +Va despertar-se amb la claror del dia a la cara. El sol, baix a +l'horitzó, entrava porxo endins per un escanyall de muntanyes i +àdhuc estenia la seva ala de llum fins a l'interior de la capella, +que no estava tancada més que per una cleda. Aleshores en Jeroni va +veure l'efigie del sant al damunt d'un petit altar mig enderrocat i +destacant sobre una paret nua, de la qual es desprenia a llenques el +gruix del vell emblanquinat, a la manera com es desprèn i penja de +la soca l'escorxa dels plàtans dels nostres passeigs. Era una efígie +vestida de pelegrí, amb petxines a la valona i a la gallarussa i amb +un gaiató encarabassat al puny. A la peanya hi havia unes lletres +grosses, que deien: SANT JAUME. PATRÓ DE GALÍCIA. + +-Fitre! -exclamà de cor endins en Jeroni, tot saltant daltabaix del +pedrís. -Vet aquí, fet i pastat, el sant de la meva desgràcia. -I +anà per agenollar-se, pensant: -Aprofitem l'ocasió; mirem de +desagraviar-lo. Si li prometo de reconstruir aquesta capella, que +se'n va en orris, segurament em guarirà. -Però, ans d'acabar de +flectar les cames, es pegà una palmellada al front i va redreçar-se. +-He somniat! -es digué. –Llamps!, ara ho veig. No, no m'agenollo, no +hi vull creure en paparotes. Oidà com m'havia de malmetre aquest bo +de sant, que no té habilior d'espolsar-se les queres, que el +roseguen, ni esma de castigar els pavordes, que tan malament el +serveixen? Ell m'ha encervellat, això sí. Hauré passat una febrada a +la mala ombra d'aquest emporxat i la imatge del sant, vista amb ulls +de malalt, se'm deu haver entravessat a l'enteniment; i allà van +miracles i neguits, i en Vatualmón i la Quima Xamosa i aquella +patolla de brètols, que m'apedregaven... + +Estava somrient amb satisfacció i, en arribar aquí, se li glaçà el +somriure als llavis. + +-Llamp! i les nafres, que em varen fer i que encara em dolen? + +Tot seguit, però, trobà una explicació tranquilitzadora. Qui sap on +les hauria arreplegades les nafres! No era de creure que hauria +caigut cop i recop rostos avall i garrotxes a través quan trescava +fora camins i amb el cap a tres quarts de quinze? I si aquesta raó +no era la vera, ho seria qualsevulla d'altra per l'estil; mes no pas +les figuracions d'un desvari tan sense to, ni so, ni cap, ni +cantener com el que havia patit. + +S'encara amb el sant i de pensament li va dir: + +-Si tracteu tan malament la companyia, no és estrany que resteu +sense devots. Tan bona jeia que sembleu tenir i... la mala nit que +m'heu donat! No hi dormiré mai més amb vós; de primer m'embarco amb +la Quima Xamosa, sota terra sigui. + +Ideà aquestes folgues i rigué, però ni les folgues ni el riure li +eixien de gaire endins. Després es senyà emborbolladament i sortí al +defora. + +Volia figurar-se que estava tranquil, que no havia passat res +extraordinari i que era l'home de sempre; i, amb aquest tarannà, +decidí posar-se en marxa cap a Mas Baltrons. Va pujar a dalt d'un +turonet per orientar-se i tot seguit va atalaiar Vilablanca al +lluny, cap al nord, més enllà de la gran plana de Figueres. La +simpàtica vila estava asseguda al rera-vessant d'una coma +vermellenca, de la qual sobreeixia una mica, tal com un rest de +blanques dents brolla de part darrera d'un llavi xamós. El Mas +Baltrons n'era mitja horeta lluny i no es veia; estava amagat dins +un reclot de Paradís. Allí la pau, l'amor i l'abundància. Llàstima +que per a anar-hi calgués atravessar una plana tan transitada com la +de Figueres! + +-Però, i què? -va dir-se en Jeroni, reaccionant contra la covardia +del seu instint -M'arronso com si fos l'home del meu somni. I ara! +Que em vegi tothom. Apa, de repotències cap al pla! - I va enfilar +resoludament un corriol, que hi duia. + +Tot davallant, filosofava a la seva manera :-Fitre, que beneit he +sigut queixant-me, mal que fos en somnis, del dret, que ens atorga +la naturalesa, d'amagar o manifestar, en voler, els nostres intents +i afectes! Si precisament no hi ha res més ben enginyat al món. Déu +ens guard que ens veiéssim tals com som! Ens escandalitzaríem, i +tornaríem més dolents. Qui no ho sap que l'exemple és encomanadís i +que el mal crida mal i el bé crida bé? I ara mireu si n'és de fina +d'enginy la naturalesa o qui sigui, que ens ha conjuminats; Ens ha +cobert de cap a peus amb un vel atapeït i: «vosaltres mateixos, +deixeu passar a través d'aquest vel, com a través d'un sedàs, allò +que vulgueu.» I, és clar, fitre, tots volem semblar bonics, i no hi +sedassen més que blancors d'innocència, exquisideses de virtut i +llustres de noblesa, a no ésser que vessem la farina. Resultat: que +ens donem bon exemple i ens estimulem al bé. Així, doncs, hauríem de +creure en Déu... perquè, vaja, aquesta nostra disposició revela el +seny d'un pare, que posa caminadors a les seves criatures. I vet +aquí que ha d'ésser molt dolent l'escàndol, ja que es gira contra un +intent tan paternal. Fitre, fitre, quines coses vaig entenent! Però, +alerta, no ens encaparrem. No hi vulguis tirar per savi, Jeroni, que +de savi a boig hi va un negre d'ungla... i tinc por que els teus +cargols fluixegen una mica d'ençà de la quimerada. + +El corriol no era gaire llarg, i el pagès va trescar-lo i assolí el +pla en el temps de descabdellar aquests pensaments. + +Allí prengué un camí ral, afressat, que corria entre camps de +morescos i mongeteres; i entrar-hi i perdre el sol de vista va ésser +tot u: tan alta i ufanosa hi era la vegetació a banda i banda. Havia +vingut a parar a un dels indrets més fèrtils i ben regats de la +rodalia de Figueres, i n'hagué tan bell encant que quasi es va +distreure de les seves cabòries i neguits. + +S'aturava bocabadat a cada pas, es girava d'una banda a l'altra i no +es cansava d'exclamar de cor, i àdhuc de boca i tot alguna vegada: + +-Fitre, quins blatars de moresc! Refitre, quines fesoleres d'aspra! +Redefitre, quina glòria d'esplets! + +Ací i allà es descobrien belles plantacions de superbiosos morescos, +alts força més que cap persona, drets, gallardíssims, enflocats de +cintes verdes i emplonsallats a faisó d'indis braus. Aquesta planta +originària d'Amèrica sembla que evoqui pels nostres plans l'espectre +des seus primitius conreuadors; i es diria que ací i allà aquells +espectres s'alçaven a falanges i més falanges amb urc guerrer. + +Ací i allà també, en guisa de campaments entendats per a tal +exèrcit, les mongeteres d'asprar alçaven masses de verdor, edificis +estranys i sumptuosos, carrers interminables, ciutats maragdines, +d'una pompa i un estil orientals. Aquesta planta, regina dels +estivatges, si pot aferrar-se a bona terra, sol produir aquests +prodigis. Creix, fioleja, s'enxarxa, treu fullada i forma murs d'una +verdor compacta: una piràmide vivent, que s'altiva més i més de dia +en dia; i ve que les aspres no basten a la seva creixença i +aleshores s'expandeix pels cimals, encerclant-los de ràfecs +voladissos i empinjollats com els que encerclen les pagodes +xinesques. + +Quelcom de pagoda xinesca i d'edifici de conte de fades tenien +aquelles masses fulloses, que s'alçaven fins a les blavors del cel i +ombrejaven profundament el camí, per on passava el bocabadat pagès. +Gemmes de rosada les enriquien esplèndidament. L'ambient estava +saturat d'humitat i d'acres olors herboses. + +El dia entrava amb retard en aquells paratges, frondosos. Semblava +que l'aire hi retingues encara fosques i pureses de la nit. Xibarri +d'escolania, que es desperta i lleva cantussejant, una xerradissa de +pardals ressonava ja per les espessors fantàstiques i misterioses. +Els habitants de les verdes pagodes conmençaven a adonar-se que el +dia era nat. La cogullada també se'n adonava i flautejava dolçament +dintre els morescars. + +En Jeroni no s'entenia gaire de pagodes xinesques, ni de indis +americans, ni era precisament la formosor allò que més admirava dels +esplets. La seva imaginació poderosa els considerava per altres +caires. En cada bri de moresc hi veia un humil camàlic de múltiples +braços, que duia grosses capses de gra sota les aixelles a servei +del seu amo. Calculava quantes ne duien per terme mig uns amb altres +i quants brins cabien a cada vessana de terra; prenia a bell ull la +mida de cada camp i cercava els sacs de grana, que n'eixirien, els +venia a preu corrent i comptava les dobles de quatre, que vindrien a +valer. I així mateix procedia amb les mongeteres. Les imaginava ja +esfullades pels vents de la tardor i les veia convertides en unes +xarxes tan plenes de bajotes com puguin ésser-ho de peixos les +xarxes del més afortunat pescador, les traginava a l'era, les +batollava i les reduïa a granussa pura i a diner sonant. + +Aquestos punts d'esguard eren els que l'embadalien i entusiasmaven, +i aquestes complicades operacions del magí foren les que acabaren +per apartar-lo de la negra angoixa, que l'oprimia. Tornava a ésser +l'home d'altres temps. + +S'aturava davant d'un camp, en calculava la collita i pensava:-Qui +pogués comprar-lo! -Donava unes quantes passes, s'aturava davant +d'un altre camp i tornava a fer salivera. + +Finalment va palplantarse al mig del camí desert, i va dir-se: + +-No hi ha terra millor al món que la d'aquesta clapa de pla. Aquesta +terra sablonenca, negreta, és dolça al treball i, amb adobs i +regadiu, lleva tant com li demana el pagès. Un camp d'aquests a les +meves mans seria una mina d'or; i, si un hom preparés les coses amb +temps, no crec que l'adquisició en fos costosa, ni difícil. Els +actuals propietaris deuen ésser figuerencs, gent de vila, uns +senyors ociosos, que quasi tots són jugadors... i els jugadors, en +temps de sort revessa, prenen diner a qualsevol preu... i diner car +és de mal pagar, i els rèdits engreixen el deute, i passa allò de la +rondalla: del cigronet a la gallineta, de la gallineta al porcell, +del porcell al bou, del bou a la noia. Qui juga no dorm. Amb pocs +diners... aprofitant l'ocasió... + +Mentre en Jeroni tirava aquests plans, que l'emmelaven i embadalien, +tant o més distret que ell venia per la mateixa carretera un +mendicaire espellifat i barbablanc, que, amb el seu sarró a la mà, +n'escorcollava el recapte i menjotejava, tot fent via. I com que +tant l'aturat com el vianant es creien sols i prenien el camí pel +mig, no trigà el que es movia a topar amb el que no es bellugava. +Aleshores ambdós saltaren un pas enrera, s'encararen i s'esguardaren +de fit a fit. Allò va ésser una horror. Ambdós, sorpresos i aterrats +igualment, no sabien deixar-se de vista, més i més astorats, més i +més pàl·lids a cada instant. Amb les ànimes al descobert +s'emmirallaven l'un dintre l'altre i de l'un a l'altre anaven i +venien, com injúries punyents, els reflexos de les propies misèries +i culpes; i com més se miraven més s'ofenien i, més irritats, +esforçaven l'injúria. Fou una lluita espiritual i silenciosa més +terrible que la de les sorolloses armes. Els dos esperits +s'abraonaven a la manera llur, amb una força d'odi creixent, i +llavoraven i patien maldant per anorrear-se. + +El mendicaire no pogué resistir gaire estona aquell combat +aclaparador. Horroritzat i fora de seny, rebaté per la cara de +l'estranya fantasma, que l'escometia, el pesant sarró del recapte i, +llançant un aliret histèric, apretà a fugir esbojarradament. I en +Jeroni s'arrencà a córrer al seu darrera. Es sentia arborat del +desig de destruir aquell ésser, que acabava d'enfonsar totes les +seves il·lusions; però s'aturà de sobte a les poques passes i, +colpejant-se els polsos amb els punys, proferí una espantosa +blasfèmia. Després s'esgarrifà de cap a peus, escampà la vista a +l'entorn amb esporuguiment i s'esquitllà dintre un camp de +mongeteres, cercant un amagatall entre llurs fulloses cortines. + + +IV + +Assegut a la crestallera d'un reguer medità llargament. Què faria? +Matar-se? Es una cosa facilíssima: un salt vers la buidor des del +cim d'un estimball, i ja està. Costa menys que despullar-se de les +robes per ficar-se al llit. I ni tan sols cap dolor, perquè la mort +amatent l'ofegaria ans del primer ai. Però ¿i després? Si era un fet +la desgràcia, que el portava al desesper, el sant, que l'havia +causada havia d'ésser també una realitat i no es podria dubtar de +l'existéncia d'un altre món i una altra vida. Matar-se? Bé, si morta +la cuca, mort el verí; però, si era passar d'un patiment a un altre +de pitjor, la jugada no sortia a compte. Calia viure, doncs. Mes, +com presentar-se a ningú? Com alimentar-se? Un remei hi havia: +llevar-se els ulls, aquells ulls maleïts del cel. I perdre per +sempre l'amable llum i les belles formes, que fugen del palp! +D'altra manera, s'exposava a ésser descobert i pres i presentat a la +seva família, i aixó li causava més horror que tot. No, no sufriria +que mare, filla i esposa li veiessin les vergonyes de l'ànima. De +moment s'allunyaria de l'Empordà i després... + +En mig d'aquestes angúnies va recordar-se del sarró, que el captaire +li havia tirat a la cara i que havia caigut al marge de la +carretera. Segurament contindria una bona provisió de rebostalles, +que podria aprofitar; i qui dies passa, anys empeny. Calia, doncs, +apoderar-se'n. + +Gambejant de quatre grapes, s'atansà al camí ral i, després +d'escoltar atentament per assegurar-se que no hi sonava cap trepig, +s'hi esmunyí, agafà d'una arpada el sarró i tornà al seu amagatall. +No tenia gens de gana, però sí un defalliment i un cori-mori molt +gran. Per de prompte un glopet de vi li aniria més bé que cap +vianda. Va posar-se a escorcollar el sarró i, al dessota d'un sostre +de rosegons, va trobar-hi pa tou, formatge, una llonganissa de llom +i finalment una carabasseta plena d'una garnatxa més dolça que la +mel i més ardent que un caliu, segons pogué comprovar en tastant-la. + +Va beure a petits glops cop i recop i anà reconfortant-se. I quan, +ja satisfet, desava la carabassa i les rebostalles, que havia +escampat sobre l'herbei, hi reparà entremig una bena de seda amb uns +lligams, de la qual tot seguit endevinà la servitud. Era una bena, +que el belitre del captaire es lligava al cap per sobre els ulls a +fi d'inspirar més compassió, aparentant una malaltia de la vista. Ja +suara en Jeroni li havia llegit ànima endins aquesta picardia, +juntament amb altres per l'estil. Mes, heu-vos aquí una idea +salvadora: si aquell gat vell se valia de tal facècia per a explotar +el proïsme ¿per què no se'n podia valer en Jeroni en un cas de +necessitat com el seu? + +Va tornar de mort a vida; i més encara quan, havent-se posat la +bena, constatà que era d'un teixit clarer, a través del qual podia +mig veure les coses properes. No li imposava, doncs, una ceguera +completa, sinó un emboirament. Els llunys s'esfumaven i perdien, +però, en atansar-se, els objectes prenien coa d'ombra i, segons com +els feria la llum, àdhuc color i relleu. Si allò li tapava la tara, +estava salvat. + +Aleshores va témer que el captaire l'hagués denunciat i que el +sometent d'algun poble veí vingués a empaitar-lo. El sarró podia +comprometre'l. Va amagar-lo dins unes espesses mates, després de +treure'n el recapte i embutxacar-se'l, i va esquillar-se camps a +través, per entre mongeteres i morescos. Hala, hala... El cas era +fugir d'aquells llocs. A on aniria? Per què no a Barcelona, que és +una gran ciutat, un bosc de cases, un món de gent? Allí viuria del +captiri. Fitre, un pagès com ell, que era l'enveja de la gent del +seu poble, el primer terratinent del terme de Vilablanca, arribar a +una tal misèria! Però ¿qui sap? Ell, amb la facultat, que tenia, +podia d'amagatotis descobrir molts de secrets i fer-se pagar el +callament. Secrets vergonyosos! Qui no en guarda algun? Es clar que +això seria pitjor que robar a camí ral. Mes que fer altrament? Bé li +calia enginyar-se. + +Tot d'un plegat se li va acudir un pensament estrany: el de robar-se +ell mateix. De moment necessitaria diners i en duia pocs... Per què +no robar de ço del seu? La cosa era faedora i fins i tot fàcil. +Tenia totes les claus de casa seva; sabia millor que ningú tots els +amagatalls dels seus diners. De bella nit, quan tothom dormís, +obriria la porta, entraria a peu de mitja per tal de no fer soroll, +arreplegaria allò, que li convingués, i guillaria secretament. Ningú +no n'hauria cap flaire. Era una bona pensada. Ja que havia de +renunciar els pairals com un fadrí extern, al menys no se n'aniria +sense dot. Mes, portant aquesta dèria, no li convenia pas allunyar- +se. El cas era donar el cop aquella mateixa nit. Quina hora devia +ésser? No haurien caigut encara deu hores del matí, segurament que +no. + +Va alçar-se al front la bena, que duia sobre els ulls i, estenent la +vista... rellamp, quina cosa més voladora era la vista!... tractà +d'orientarse. Vilablanca era la seva guia. La cercà i la veié +resplendir al lluny com un rest de blanques dents sobre un llavi +xamós, reeixint sobre la seva coma vermellosa, per damunt de les +verdors de la plana figuerenca. Anant-hi pel dret en dues hores de +marxa era assolidora. Podia, doncs, estar tranquil i marrar tant com +cregués convenient a evitar perills i sospites; el temps li sobrava. + +D'una estiba de canyes, que hi havia al cap d'un camp, n'agafà una +de revinguda i se'n tallà un bastó; tornà a cobrir-se els ulls amb +la bena, eixí dels conreus, saltà a la carretera de Roses i, +simulant els aires d'un cec, la va anar seguint. Els vianants que +trobava, no el sospitaren poc, ni molt. El creien un malalt de la +vista. Li obrien pas, apartant-se del volt del seu bastó palpaire, i +el saludaven com se sol fora vila entre anants i vinents. + +-Bon dia i bona hora. -Déu vos guard amb la companyia. + +A cada salut, que rebia, respirava més amplament. Que era gust allò! + +En ésser ja molt lluny de Figueres, girà per un corriol cap a +l'indret de Vilablanca i, tombat el primer quart de la tarda, arribà +a un paratge, que no distava de Mas Baltrons més enllà de mitja +horeta o de tres quartets d'hora a tot estirar. Allí, al peu d'unes +muntanyes enselvades, s'emboscà dins una espessa verneda, que +creixia entre uns estanyols, calçada d'arços i romagueres i +enxarxada d'eures i vidiellas. Aclofat entre les més braves mates +sobre un tou de fullaca, menjà quatre bocins del recapte del +mendicaire i, després, s'ajagué a fer temps. + +Tot pintava bé. Encara que per atzar topés amb gent coneguda, +protegit amb la bena, no li sospitarien la tara. No res, mal +d'ulls... i prou. Però valia més passar ben desapercebut a fi que no +l'endevinessin autor del cop de mà, que projectava. A les darreries +de la tarda tramuntaria la serra, entraria a la roureda vella, +sotjaria des d'allí el mas Baltrons i, quan no hi hagués ningú a les +envistes de la casa, s'esquitllaria al pati i s’amagaria al llenyer, +entre la feixina. Allí esperaria la nit i, mestrestant, podria +observar d'amagatotis. + +Va venir-li un intent maligne. + +-Fitre, avui confessaré la familia i els criats. Tots els de casa a +posta de sol eixiran a sopar al pati, sota l'emparrat, com de costum +a l'estiu. La dona, la noia i la mare s'asseuran refiades al davant +meu, i jo veuré els pensaments, que els passin per sota els arcs de +les celles, tan clarament com, posat al mig de la plaça del Vi de +Girona, podria veure la gent, que es passeja per sota les voltes. +Aleshores traüllaré les amagades interioritats d'aquestes santes, al +costat de les quals jo semblava un condemnat de l'infern. Quines +queres descobriré dins aquells cors d'aparença tan amable? Quines +turpituds hi llambregaré? Fitre, serà cosa curiosa... serà un plaer +i un esgarrifament... quelcom no mai sentit. Vull gaudir d'aquest +privilegi, que m'atorga la desgràcia. Vull gustar les aigües de la +veritat pura. + +Al principi la idea el féu somriure amb un goig maligne; hi sentia +certa gràcia irònica, certa agradosa picantor de cosa grotesca i +estrident; però, a manera que li va donar voltes i més voltes pel +magí, l’anà sentint més ardent i embriagadora. No podia estar-se de +fantasiejar les possibles troballes de la seva enquesta i de +turmentar-se amb dubtes i recels, que exasperaven la seva +curiositat. Ja no va recordar-se més del seu projecte de rampinya. +Fitre, era precís desembolicar un per un els plecs d'aquells cors +estimats! Això li inspirava més interès que tots els diners del món. +Fremia d'una estranya voluptuositat i glatia i s'impacientava com el +jovencell que, posseint un àlbum deshonest, espera frisós la +trigadora ocasió d'examinar-lo. Que trigava a caure el sol! Que eren +llargues les hores! + +Sobretot tenia set d'assaborir la llecor de les secretes turpituds +de la seva esposa, llecor cremadora com extreta de brases d'infern, +que, només que de flairar-la de lluny, ja l'enfebrava. Qui l'ha +poguda beure mai sense mixtió, directament i sense obstacle dintre +l'ànima d'una esposa? Mes ell sí, ell podia i volia. Ho sabria tot, +tot! I si resultaven certes les seves sospites... Però, no, això no +era possible. Una dona tan soferta, tan obedient, tan dolça i, per +altra part, tan lligada per la companyia d'una mare honestíssima i +vigilant i d'una filla candorosa, que amb la seva presencia ja +inspirava sentiments de puresa... ¿s'hauria lliurat a tan perilloses +aventures? Era boja, doncs? I per què no? Per què no creure-la capaç +de les follies de la carn? Els fets coneguts ja parlaven massa clar +tan mateix... i, lligant caps... + +Patia terriblement. Mai no hauria pensat que estimés tant i tant la +seva muller. Tantes de vegades que l'havia escridassada i +atracallada!... Ara comprenia que les suavitats de cos d'aquella +dona eren el goig suprem del seu palp. Ara comprenia que l'escalf de +vida d'aquella dona era el confort suprem de la seva existència. +Afalacs d'ella, besades d'ella, tendreses i delits sensuals d'ella, +plaers mil voltes menyspreats ¡quina passió i quina recança li +causaven en considerar-los fruïts d'altri! Perquè, sí, altres els +havien fruïts, n'estava segur. Els indicis parlaven. Lligava caps, +concordava els incidents, omplia els buids, refeia les històries +punt per punt. Hauria pogut assenyalar els llocs i les hores... Veia +l'escena de la caiguda: el secreteig i les fleumeries i les mirades +ardents i l'escomesa i la sobreeixida de turgents i palpitants +obscenitats. Horrible martiri! El moll dels ossos se li fonia a +l'ardentor d'aquestes imatges odioses. Oh la dona atractívola i +avorridora! L'amava més que mai, amb més passió, amb més follia. +Abraçar-la, posseir-la! Beure el plaer fins a la darrera gota I... +ecs!... rebatre de fàstic la copa contra la paret! + +S'enfebrava, desvariejava. + +De sobte s'adonà que s'havia fet tard. Uns quants oriols de vol +silenciós havien vingut a posar-se als cimals de la verneda i des +d'aquelles altituds atalaiaven els voltants com solen fer cada +vespre per escollir el jóc. L'aigua dels estanyols havia pres una +color de glaç; suaument rosada com la de la polpa d'un meló +d'hivern. El sol devia ja vermellejar. Segurament no restava pas una +hora de dia. Calia afanyar-se. Tal vegada el temps seria massa just. +Anem, s'atansava el moment de comprovar les ofenses i de venjar-les. + +S'alçà d'una embranzida. Una alenada tràgica se l'enduia. La +barretina i el llaç dels cabells li varen caure, garfits per una +romaguera; però no es girà pas a recollir-los. Amb pas pressut +embestí la costa... amunt, amunt, per dintre una selva de suros i +alzines gegantins, esgarriats ací i allà com desacompanyant-se. Què +descobriria? Quines vergonyes? Quins secrets antics? Tot ell +palpitava. Ell, l'home fort, que mai havia deixat de pujar cap costa +d'una sola pitrada, ara s'ofegava i de tant en tant havia de +relentir la marxa per pendre alè. Era l'emoció la que el cansava, no +l'esforç, que li costés el repetjó. Ni tan sols se n'adonava que +caminés. Vivia en un somni, en un desvari. Amunt, amunt... + +Anava a descobrir els misteris profunds de tres cors; i, flaire +d'unes flors verinoses, no vistes encara, els pressentiments +l'esbojarraven. L'aire es poblava al davant seu d'imatges lúbriques, +execrables. Els vells suros i les grosses alzines s'animaven als +seus ulls com si participesin dels seus pensaments i gesticulessin +expressant-los. + +Les alzines, per velles que siguin, tenen morbideses de branca i +pompes de fullam, que acusen certa feminitat. Els suros vells, en +canvi, són els arbres del desesper. Tots tenen posats de víctima, +que es retorç de dolor. Bonyeguts, esqueixats, esberlats o +esventrats, no n'hi ha cap que no mostri alguna nafra espantosa. Es +diria que viuen en eterna convulsió, temorosos de la destral i de la +burja escorxadora, que tantes voltes els han ferits; i, en veure a +llur entorn descolgada una bona part de llurs tortuoses rels +serpejants, un hom pot creure que han forceguejat per deseixir-se de +la terra i fugir. + +Vells suros, grosses alzines, arbres de voluptuositat, arbres de +desesper, sorgint d'entre la bosquina revolta, esperitats del vent, +branquejaven, brogien, verbejaven, reflectint el desvari de +l'encervellat pagès. I ell els entenia i s’hi comunicava a onatge +d'ànima. + +Amunt, amunt, cap a saciar la curiositat impacient i glatidora! Oh +el goig de contemplar les nueses dels cors amats dins la mateixa +alcova càlida i misteriosa de l'esperit! I sí, sí, les adamades +alzines aprovaven aquell desig amb un consentiment luxuriós. Àdhuc +semblava que, per dintre l'ombra de les ampul·loses capçades, amb +les suavitats i rodoneses del brancatge prefiguraven ja les nuditats +encuriosidores. Sí, sí.. el fullatge sospirava de glatiment. Sí, +sí... les capçades panteixaven d'emoció. + +Mes, ai, les braveses d'ira, que s'abranden a la més mínima sospita +d'amors extràviques d'una esposa! Ai, l'horror sense nom de +descobrir una immundícia de pecat dins el cor sagrat d'una mare! Ai, +l'angúnia de trobar boires de turpitud darrera el somrís angelical +d'una fllla estimada! I sí, sí... els vells suros les ressentien +aquelles horrors. Aquelles horrors corrien per llurs branques, +eriçant amb un esborronament estrany les blanques molses, que les +cobrien com un pelatge d'ancianitat. Sí, sí, talment era un crit +d'esglai, sord i esquerdat, el que brollava de llurs estalocs, que +esquinçaven el vent. Tota la naturalesa s'unia al gran desvari: +aire, terra, plantes... + +I flotava una blasfèmia per sobre aquell somni. L'irascible i +desconfiat pagès ja no era el renegaire vulgar, quasi inconscient. +El seu esperit s'encrespava i sublimava com el de les pitonises. La +seva pensa fulgurava de llums sinistres. Amunt, avant, cap a l'abús +del poder, cap a les descobertes horribles, cap a la destrucció de +tota fe! Era una nota d'un chor demoníac, estrident. Els seus +cabells roigs banderejaven al buf de la marinada. Els seus grossos +ulls llampurnaven dins les ombres del bosc. Els sentiments més +violents i contraposats s'adunaven en un sol flam dintre el seu pit. +Mai una barreja d'elements més contradictoris ha bullit dintre cap +perol de biterna. Les mixtures infames de cor d'albat i turmes de +boc, mel de lliri blanc i suc de baladre, llet de dona i verí de +serp, que un esperit caòtic confeccionava, tot maleint, maleint, +serien un símbol pàl·lid d'aquell desvari, on bullien dins una +mateixa fervor l'amor i l'odi, la curiositat i l'horror, la passió i +l'execració. Amunt, avant, cap al gaudi de la ira i de la mort! + + +V + +Emportat per aquesta follia, en poc més d'un quart d'hora, una +eternitat, guanyà la carena de la serra, davallà per l'altra vessant +i atenyé una magestuosa roureda, que des d'un congost s'estenia per +una amplíssima vall. Havia seguit la ruta, que s'havia proposat de +bon principi, en planejar el seu cop de mà nocturn. A l'altra banda +de la roureda hi havia el Mas Baltrons. Calia, doncs, atravessar-la +tota. Va entrar-hi decidit. Avant, avant, cap a la tragèdia! + +Els grans roures són els arbres del poder i la dignitat; i els +d'aquella selva eren famosos. Acompassadament plantats, robustos i +massissos, s'alçaven amb una dretura marcial. L'escorxa els revestia +d'una ajustada túnica de plaques articulades, que lluentejava +sordament com una cota metàl·lica, entelada pel temps. Llurs +capçades eren amples i profundes i la barreja d'unes amb altres els +donava una opacitat impenetrable a la claror. Allí tot eren ombres, +jocs de barres negrejants i flotes d'obscura verdor. Els baixos +brancs destriables, amb els seus rams de fulles puntejades i +rígides, tenien més aparences d'obres de forja que de productes +vegetals i semblaven més aviat decoracions que no pas orgues de +vida. Una idea d'ordre, de grandesa i d'estabilitat senyorejava tota +aquella roureda. + +En internar-s'hi l'enfollit pagès, no pogué menys de sentir-se més i +més cohibit a cada pas. Ja el seu desvari no podia triomfar de la +natura, que el voltava. Una sensible imposició d'ordre i de +recolliment el contrenyia. L'home, però, era tossut i estava +fortament encervellat. Persistia en la seva dèria, si no tan +follament, amb més perfídia encara, com el nedador ardit, que voga +amb més braó a manera que li és més contrari el corrent. Avant, +avant! Mal que pesés a cel i terra havia de servir-se de +l'instrument poderós i maleït, amb el qual l'havia armat el sant de +la seva desgràcia. Tenia set de l'ànima dels seus. Beuria a +sacietat. Volia passar comptes rigorosos. Que s'enfonsés tot. Avant, +avant, cap a la tragèdia pressentida! + +Mes, tot callava al seu entorn. Les enormes soques eren mudes i +rígides com columnes. L'alta volta visible era una immòbil fullareda +de bronze, a la qual no arribava cap buf de la marinada. La marinada +passava per la part superior de la fronda i no podia atravessar la +seva espessa profunditat amb res més que amb una remor solemnial, +que semblava venir d'altres mons. + +El pagès, sense adonar-se'n ell mateix, caminava a voltes de +puntetes. Els cruiximents de la fullaca sota els seus peus li +causaven una impressió alarmant i desagradable, que instintivament +procurava evitar. Quan hi parava esment, s'estremia. Era un sacríleg +furtiu i tremolós, que anava a forçar tres sagraris, els cors de +tres santes. Tres sagraris? Per què aquesta idea, evidentment falsa? +No eren més aviat tres urnes de pecat i de sutzura? Les protegia tal +volta un guardatge diví? Qui sap? Però, què importava? Ell es sentia +home d'infern. Havia nat per a condemnar-se. Amava la ira i la +destrucció. El seu destí havia d'acomplir-se. + +Un sentiment d'immensa infelicitat el dominava. Una amargor àrida li +ressecava tota font de llàgrimes. Desemparat d'amor, traït, befat, +tarat, empobrit, bandejat d'entre els homes ¿que li restava sinó la +venjança i el desesper? Ho considerava concentradament. Una sensació +de fret i de tenebra l'envaïa més i més. Caminava, caminava, i el +cap se li anava tombant sobre el pit, i les barres se li cloien i +apretaven. + +Ja de tant en tant l'ambient s'aclaria una mica i, al lluny, per +entre les socalades, s'obirava una daurada polseguera de llum. +L'infeliç pagès s'atansava a la fi de la selva. Se'n féu compte i, +commòs per un rebull d'emoció, s'aturà al davant d'una gran clapa de +bosquina. Sabia que, en havent-la salvada, descobriria el mas +Baltrons. S'ofegava. El cor no li cabia al pit. Va posar-se a +brandar de cap i a dir i redir articuladament: -És trist, és trist! +...La mataré i mato tres cors... tres cors... tots tres! ...És +trist, és trist! Va alzinar-se amb feresa. -Però, si és cert que +m'ha traït, perdi's la misericòrdia en la terra! -I avançà +cautelosament per entremig de les rames i la brossa. + +Ah! Vet allà el Mas Baltrons, el paradís, del qual era estat +bandejat per sempre més. Era un paisatge de tons aures, que +s'obirava per entre les soques dels roures com pels intercolumnis +d'un claustre. Encara el banyava el sol. Oh país de placidesa! Allí +la casa benamada, al cim d'una comella d'un verd tendre i groguenc, +que destacava com una taca lluminosa sobre la morador de les +muntanyes llunyedanes i emergia d'una mar maragdina d'userdes. Cap a +l'esquerra, el fruiterar i el camí que menava a Vilablanca. Cap a la +dreta, les feixes escalonades de la Quintana i el congost de la font +dels Lliris, abeuratge dels bous del mas. País de somnis! Allí +havien florit totes les il·lusions de la seva vida. En contemplar +aquells camps i feixes i muntanyes, sentia brollar-hi els antics +records com un llunyà flabioleig tot dolç, tot trist, tot recador. +Les cites idíliques, les fontades en família llavors de la +convalescència de la noia, el plaent repòs després de les segades, +les restes familiars dels focs de Sant Joan... escenes pures i +agradoses com una música! + +La casa no parlava sinó de pau. La seva torre emmarletada era una +niera de coloms i orenetes. Aquella finestra, amb un test de +clavellines a l'ampit era la de la cambra de la noia. Aquella altra +de més avall, gran i columnària, flanquejada de verdes tapareres, +era la de la cambra matrimonial. Ambdues estaven tranquilament +obertes, igual que les portes. Ningú no es temia de res. + +Ja el sol devia caure a la posta. Els nuvolets lleus, que flotaven +pel cel d'orient, prenien una delicada color de taronja. El gall +entonava el seu cant vespertí. Les campanes de Vilablanca no +trigarien a tocar l'oració. I, en caure les darreres campanades, les +tres dones compareixerien al pati de la casa, encara remoroses i com +perfumades de la pregària. Encendrien dos fanalons a sota l'emparrat +i es posarien a sopar en pau, en companyia del vell dallaire i el +petit bover. Qui no diria que eren unes santes! I, santes o no +santes, el cel les amava i protegia com si fossin els seus Abels. +Només ell, en Jeroni, era el damnat. + +Va aixecar en l'aire els punys amb amenaça. + +Aleshores sonà un esquelleig apagat i melangiós, i les blavors del +congost es clapejaren d'unes taques rosses. Era que els bous i les +vaques, menats pel xaval, tornaven de l'abeurada. Calia aprofitar +aquell moment, abans que no arribessin a la casa. Prou +vacil·l.acions! Passaria ajupit per dintre el vall madral, pujaria, +després, pel camí amargenat, entraria al pati i s'esquillaria al +llenyer. Ningú no el veuria. Era el moment propici. Però què anava a +fer? + +Què anava a fer? Ell, bandejat del Paradís, esquinçar el vel, amb +que Déu piadós havia cobert aquelles ànimes? Qualsevol ofensa, que +hi trobés, àdhuc l'ombra de la infidelitat, no l'exasperaria? Ah, +no, els homes no saben prou de perdonar... i per això no hi tenen +dret a esquinçar-lo. Es un vel sagrat. Esposa, mare, filla... a +totes les havia amades tendrament. Per què no perdonar-les? Per què +no deixar-les al grat de Déu? Pau, pau sobre llurs caps, pel bé que +elles hagin fet, per l'amor santa, que hagin expandit! Va recordar- +se d'una llarga malaltia, durant la qual la seva muller l'havia +vetllat amorosament de dies i de nits. Oh Déu! I si fos realment un +àngel? Si aquelles tres dones fossin realment uns àngels? Si les +sospites, que ell tenia, fossin mancades de fonament? Per què, +podent, no cerciorar-se'n? Per què no apagar la set? Per què no +esvair el dubte? + +Va llançar-se avant, eixí de la selva i anava a saltar a dintre el +vall madral. Allí, al caire del marge, es deturà balandrejant, +commós pel balanceig intern d'un dubte vivíssim. Encara hi era a +temps. Avant o enrera? Si veia la seva esposa, li comprovaria al cor +les infidelitats... n'estava segur... i la mataria... també n'estava +segur. + +Aleshores es girà espantat de si mateix, i fugí, fugí... No, no +volia matar ningú. No es volia recordar del mal, que li haguessin +causat els éssers enllaçats a la seva existència i que li havien +dedicada alguna amor, per migrada que fos. Gràcies, gràcies encara! +Ell no mereixia més, ni tant tampoc! Volia amar-los; no en volia +recordar sinó el bé rebut; bandejat del seu paradís, volia continuar +amant-los, oh l'únic consol en l'absència i la dissort! Sí, fugiria +lluny, lluny... que mai pogués profanar-los amb la seva mirada. +Lluny, lluny!... Era ell el dolent, el digne de càstig. Adéu, mare, +filla, esposa!... Adéu, llar benvolguda! Adéu, flaires, llums i +aures amables de l'Empordà... adéu! + +S'internà per l'obscura roureda a grans passos i, tot marxant, +marxant, pensava que aquella fuita era l'única acció generosa, que +havia realitzat a la seva vida; i es sentia tot ennoblit, tot +beneït, tot capgirat per aquesta acció. Una naixor de tendresa, no +mai experimentada, li tempirava les entranyes, l'inundava, el +rublia. Una olla plena de sanglots, que no podien esclatar, li botia +el pit i li anellava la gola. L'infeliç caminava enllà, enllà... +bocabadat, sense poder respirar, però amb el gaudi fresc i nou de +l'engruna de bé, que acabava de brollar al seu cor... un gaudi +estrany en mig de la seva gran pena. + +Caminava, caminava sense respirar i per fi rompé en un bell plor. +Plorà a dolls, a grans sanglots, a tot esplai; es posà de genolls i +plorava i beneïa. - Gracies, Déu perdonador, que per una guspira de +bé, doneu tant de consol i tanta de dolçor de llàgrimes a un home +tan dolent com jo. -I, humiliant-se, doblegà el cos i colpejà la +terra amb el front.- Concediu-me penitència, Senyor. Em resigno a la +misèria, a la mendicació, a la ceguesa... Ja que he volgut veure-hi +massa, ara no hi veuré més que una mica, per orientar-me i prou; i +si mai lluco per atzar cap misèria dels meus germans, procuraré +cobrir-la amb set vels de caritat i set vels de misericòrdia. +Penitència, Senyor! + +El vespre s'enfosquí, la nit entrà, i encara l'infeliç plorava +acotat de cara en terra dins la roureda obscura i deserta. Per fi +s'incorpora sobre els genolls amb intenció de llevar-se dempeus i +anar-se'n. Com que tenia els ulls enaiguats i les parpelles mig +cluques, quasi no hi veia, però va ferir-lo una inesperada sensació +de llum, que l'esparvillà. Era una llum feble i puríssima com la +d'un quart de lluna.. Per on podia entrar? Les soques es cairejaven +de dalt a baix d'una franja de lluïssor argentada. Tota la selva +s'esbandia d'aquella misteriosa claror i semblava un temple +majestuós, immens... Mes la tal claror no venia de part d'amunt, ni +de cap costat, sinó de... Vet-ho allà: l'expandia el sant de les +conculles i el gaiató encarabassat, que era allí, a poques passes, +tot ungit de benignitat i placidesa, voltat d'aquella boira +lluminosa, que era una exhalació del seu cos celestial. + +-O bon sant Jaume, bon sant Jaume. -implorà en Jeroni -perdoneu les +meves sobergueries. He patit molt, he estat a les portes de +l'infern; però, que n'he enteses de coses, fitre, que n'he enteses! + +-No pas encara prou bé, -li va dir el sant, atansant-se-li més i +envaint-lo d'una aura de serenitat i puresa. -Has d'entendre com és +gran i meravellosa l'obra, que estan realitzant ací, a la terra, els +pobres humans reclosos dins les seves urnes d'argila; obra especial +d'ells en col·laboració amb el gran Home Crist, sense el qual fóra +impossible: la de la purificació de la carn, que tornarà celestial i +constituirà una essència gloriosa, que serà i és admiració dels +mateixos àngels. Pensa que els homes, no sols treballeu per salvar +l'esperit, sinó per salvar la matèria i tot, i en aquesta tasca +fatigosa els justos pequen set vegades al dia. Què no faran els +altres? No hi ha ningú que sigui tot dolent, ni tot bo; però si us +veiessiu al descobert, tots us veuríeu dolents, perque una engruna +de mal dins el bé fa com una veu desafinada en un chor: destrueix +tota l'harmonia. Vet aquí, doncs, com és una misericòrdia que Déu +hagi dotat d'una opacitat impenetrable els atuells, que contenen +l'esperit humà. Així s'evita en gran part el mal de l'escàndol. +Feliç l'asceta amb el seu cos mortificat, domat, purificat, reduït a +una substància quasi tota útil per a l'eternitat! Hi haurà qui +portarà al cel una bella mota; hi haurà qui no hi portara sinó una +engruna. Vosaltres sou ací baix els ruscos de Crist. Tots féu mel, +que s'aprofitarà, i cera, que ha de cremar-se. Benaventurat qui posi +la seva bresca en mans de l'Apicultor! Cap gota de la seva mel no es +perdrà. Mes, ai de qui no vulgui que la seva bresca sigui premuda! +Mel i cera cremaran plegades aleshores per sempre més! I ai de qui +destapa els ruscos de Crist, ai de qui escandalitza, ai de qui +acusa, ai de qui no perdona! Ai també de l'hipòcrita, que es serveix +d'un bé aparent per a un mal real! Medita, medita aquestes veritats, +fill meu. + +-Les entenc claríssimament, -contestà en Jeroni. -El que no +m'explico és perque tanta de gràcia vostra amb mi, que sóc un home +tan dolent. + +-És que jo ara, igualment que en vida, -reparà el sant, somrient amb +una punteta d'ironia, - em dedico a convertir heretges, i no a +matar-los com s'és dit. T'he empaitat, t'he ferit i ara, que et veig +en bona disposició, vaig a guarir-te. Et tocaré amb la meva +carabasseta, t'adormiràs i demà, en despertant, tindràs els ulls com +l'altra gent. + +-Alerta! -exclamà en Jeroni. -Penseu-vos-hi bé. No us vull enganyar; +em conec massa i sé que si em guariu, demà, en despertant, creuré +que tot això, que m'ha passat, ha sigut un somni. + +-I és natural que ho creguis així -respongué el sant. -Està tan ben +disposada l'obra de Déu que tot alló, que n'alteri l'ordre o la +naturalesa, ha de semblar-vos un desvari. Aquesta verítat i les +altres, que has après, no les oblidaràs pas i, si hi penses, bé +deuràn guardar-te de blasfemar i de maleir. + +-Certament -contestà el pagès.- Mes, com torno a casa amb els +dubtes, que bullen dintre el meu magí? Si vós, almenys, +m'asseguréssiu que la meva muller no m'ha traït i que... + +-Vés, vés tu mateix a guaitar-ho! -digué el sant amb enuig, tot +reculant. + +-Atureu-vos! -suplicà en Jeroni, espantat.- No, no vull saber res. +Tot ho perdono a la bestreta, sigui com sigui. Maneu, disposeu. + +-Doncs bé -va dir el sant amablement, -no t'ho aconsello pas que per +ara tornis a casa teva. Estàs escandalitzat i aquest mal no es +guareix sinó amb llarga oració i penitència. Demà, en despertant a +trenc d'alba, veuràs al teu costat un hàbit igual que el meu, te'l +vestiràs i, captant, captant, aniràs en pelegrinatge a visitar el +meu temple de Galicia. Confessaràs i combregaràs a cada església, +que trobis pel camí, aniràs sempre a peu i, a la tornada, faràs +allò, que et dicti el cor. + + + +VI + +Quan en Jeroni tornà santificat del seu pelegrinatge, no pensant +sinó bé de tothom, els de casa seva, que l'havien plorat per mort, +el reberen amb els braços estesos. Va declarar el miracle, i tota la +família, en acció de gràcies, féu vot de reconstruir l'enderrocada +capella de Sant Jaume del pradell de Figueres. + + + +EXPLICACIO D'ALGUNS TERMES D'AQUEST LLIBRE + + +ABELLIR. = Endolcir la voluntat, fer-la cedir en algun punt. +Abellir-se: endolcir-se a fer o acceptar. + +ACANOCAT, DA.= Se diu d'allò, que s'assembla a una canoca. Canoca: +el tronc de les plantes, quan és gruixit i en forma de canó; quan és +prim rep el nom de palla. Una canya, i també un bri de moresc, se +compon de canoca, fulles, rels... etc. + +ACOFORRAT, DA. = (Vegi's encoforrar-se.) + +AFUSAR-SE. = 1. Pendre forma de fus. 2. Afusar-se (a la mar, al riu, +a l'aigua, etc.) Donar-hi fusa. + +ALLARAR.= Verb actiu. Fer llar en una casa, donar confort de llar a +un paratge. Allarar-se: posar casa, posseir casa. Allarat, da: +adjectiu que s'aplica al qui té casa o llar propia. + +APIRROSSAR-SE. = Pendre forma de pirrossa. Pirrossa: allo que té +forma de porra. La pirrossa pot o no ésser arma de combat; la porra +és arma de combat. + +ATRACALLAR. = Atropellar amb paraules o amb joguines; Castellà : +atarantar, cachifollar. + +BATICOR.= Acceleració dels batecs del cor. Castellà: sobresalto, +palpitación. + +BATOLLAR. = Batre a força de braç amb els batolls. +(Noticia de J. Roig.) + +BESLLUMAT, DA.= Ferit d'alguna besllum. Besllum: rerallum, llum que +passa a través d'un cos. Besllumar: deixar passar llum a través del +cos. Aquest verb neutre, que és d'un matís molt especial i bonic, +vaig sentir-lo usar a una persona aparentment ingènua; amb tot i +això no crec que besllumar, ni besllum, siguin mots populars, car +mai més no els he trobats en boca del poble. + +BIRBILLEJAR.=Resplendir amb tremolor. (Noticia de Mn. Caseponce.) . + +BITERNA.=Cova de bruixes. (Vegi's Bulbena. Apèndix.) + +BOLDRÓ. =Allò que en aparença forma una sola massa. + +BRILL. = 1. Ocell que serveix de reclam. 2. Cant de dit ocell. + +BRILLAR. = 1. Cantar el brill o reclam. 2. Resplendir. + +BULTRA.= Conjunt d'arbres o altres plantes, que forma aparentment +una sola massa. + +CAP DE TREURE. = Llivant, que serveix per a treure les barques de +l'aigua. + +CATABAUMA.= Bauma (balma) oculta. + +CATIFET. = Fet amagat. Home de molts catifets: home, que porta molts +negocis ocults. + +CAVERNEJAR. = pendre forma de caverna. + +CERTENITAT.= Seguretat d'encertar quelcom. + +CLARER, A.= Adjectiu que s'aplica a les coses, que són clares de +fils, brins, malles, etc. Se diu: cabell clarer, blatar clarer. No +és diu: dia clarer, ni brou clarer, sinó dia clar, brou clar. + +CLUSCA.= Cop al cap. + +COFORRA.= Gorra, que abriga tot el cap llevat de la cara. + +COFORRAR-SE. = Posar-se la coforra i, per extensió, qualsevol gorra. + +CORRENÇA. = Corrípies, fluix de ventre. S'usa generalment en plural. + +CRAQUEJAR. = Crepitar, fer crac, crac. + +DEMPEUS.= Damunt els peus. Es una expressió adverbial molt usada per +tots e1s escriptors antics. + +DESEMPALLEGAR.= Apartar de la pell. No s'hauria d'escriure +_desempellegar_? + +DESHORES. = Hores impròpies o desacostumades per a fer quelcom. + +DESPLOMBAT, DA.= S'aplica a les parets o edificis, que estan fora de +plom, és a dir, que han perdut la dretura vertical. + +DINGÚ(dialectal). = Ningú. + +EMBARRELLAR. = Posar barrelles o travessers a una gàbia. + +EMBóS. = Bossa, que forma la capa madrilenya al voltant del mentó de +qui se l'hi acota. Es castellanisme vulgaritzat i acceptable per +poder-se referir a una rel catalana. S'hauria d'escriure embors? + +EMPALLAR. = Entre paradors, posar palles a l'arbret o ram. + +EMPAlAR (dialectal ).= Empallar. + +EMPATOLLAR. = Inventar trapelleries o fantasies. S'usa també com a +reflexiu. + +EMPESCAR-SE. = Treure alguna idea o invenció, empatollar-se. + +EMPLATAIAR. = Fer tornar com plata. És verb actiu. + +ENCIRAT, DA. = Participi pretèrit del verb reflexiu encirar-se, que +significa posar-se dret i test en guisa de ciri. Cal no confondre +aquest verb reflexiu amb l'actiu enciriar, que significa posar +ciris. Enciriar un canelobre és posar-hi ciris. Un home encirat és +un home alzinat i dret com un ciri; un home enciriat és un home +carregat o guarnit de ciris. + +ENCOFORRAR-SE o ACOFORRAR-SE. = Encasquetar-se la coforra i, per +extensió, qualsevol gorra, barret, etc. + +ENLLEIR-SE.= Cansar-se de no fer res o d'esperar quelcom, enervarse. + +ENTRIQUELL. = Qualsevol objecte propi per a dur-se a mans. (Objecte +que fa nosa. Dic. Fabra.) Ve de la mateixa rel que entricar. + +Es (dialectal).= Article masculí, singular. + +ESCARRITX.= Soroll aspre per l'estil del que fa la sorra fregada +contra una superfície dura. + +ESCARRITXAR. = 1. Fer escarritx. (J. Verdaguer.) 2. Esquitxar. (Dic. +Fabra.) + +ESGUIMBAR-SE. = Deixar-se anar avall per un pendent. (Noticia verbal +de P. Fabra.) + +ESPODREMENTS. = Moviments inútils i anguniosos d'algun orgue per a +espel·lir quelcom. Castellà: pujos. Fabra no porta aquest terme. Hem +adoptat la grafia de Bulbena. Al poble li hem sentit sempre +pronunciar: asputraments. + +ESTARIA.= Lentitud i pèrdua de temps en fer les coses. Fer estaries: +perdre temps, cançonejar. + +ESTASSAR.= Tallar i ajaure la bosquina. + +ESTINTOLAR.= Posar quelcom de manera que una altra cosa ho sostingui +en una posició determinada. És verb actiu i reftexiu. Castellà: +apoyar. Punt d'estintolament: castellà, apoyo, punto de apoyo. +Estintolador: castellà, apoyo. + +ESTOSSAR.= Atuir, pegar fortament. Literalment: rompre la tossa o +sigui el clatell. + +ETS (dialectal).= Article masculí plural. + +FALLANCA. = Ajupiment d'anca. Contracció de _falla anca_. S'usa molt en +el joc de _trenca porrons_. No s'ha de confondre amb fallança. + +FOLGA. = Dita o concepte divertit. Francès: plaisenterie. + +FOLLARSE.= Avortar la fembra, no arribar a bé alguna cosa. + +FORNÍCULA. = Armari de paret, pastera. Castellà: hornacina. + +FRÈJ0L, A.= S'aplica a les robes primes o escasses i al qui les +porta. Anar frèjol: anar prim o escàs de roba. (Es corrupció de +frèvol o de brèvol?) + +FUA (dialectal).= Fulla. + +FUTISQUEJAR. Fer feines de poca importància o simular que es fa +quelcom. + +GAROLA. = Gaudiloqüencia, verbositat divertida. Fer o armar garola: +promoure conversa divertida. + +GUINEA. = 1. Idea fixa i dolorosa. 2. Batibull. + +GUINJ0LA.= Mosquit petit, que vola sense soroll i pessiga molt fort. + +GUSARAPA. = 1. Espectre, que fa por a les criatures. 2. Persona, que +s'amaga per vergonya. + +HOMO (dialectal).= Home. + +HOSTALLES. = Paraments de menjador i cambra a servei d'hostes. + +LLAMPURNAR. = Treure foc, flamejar. Literalment: espurnar llamps. + +MALUC.= L'os de cada costat de la pelvis. + +NEULIM. = Planta neulida o conjunt de plantes neulides. Neulir-se: +emmalaltir-se les plantes a causa de la neula. Neula: constel·lació +dolenta, passa d'una malura de les plantes. + +PALLADA.= l. Conjunt de palles d'un arbret. 2. Palla bullida per al +bestiar. + +PASTORELL:= L'ocell, que es dedica a la pastura. + +PATlFELL.= Conjunt de materials per a l'armament i manteniment d'una +nau o d'un exercit. Castellà : pertrechos. Patifell de guerra: +castellà, pertrechos de guerra. + +POTSEFER. = Tal volta, tal vegada... En aquest sentit he trobat viva +aquesta locució adverbial en boca de pagesos de Palafolls i de +Montnegre. Els autors antics l'usaven amb més extensió, sempre en +sentit dubitatiu. Adverbialment _potser_, contracció de _potsefer_, ens +sembla preferible a _pot ésser_. + +RAMBLIA. = La part del carrer compresa entre les voravies. Castellà: +arroyo. + +REBOTZEGAR.= Moure's un líquid, rebotent per les parets de l'atuell, +que el conté. Es verb neutre. + +REVOLT, A. = Participi pretèrit del verb antiquat revoldre, que +significa remenar quelcom, desordenant els seus elements. El +participi és viu i molt usat dins gran part de Catalunya. + +SA (dialectal).= Article femení, singular. Dins els parlaments, on +fem ús d'aquest article, no usem mai les formes del possessiu sa i +ses. + +SOBINES (de). = En posició supina. (Noticia de P. Fabra.) + +SATURN, A. = Llòbreg, taciturn. + +SES (dialectal).= Article femení, plural. + +TAU, TAU. = Així, així. + +TERRISSALLA. = Terrissa menuda, trossos de terrissa. + +TOMANYÍ (dialectal).= Espècie de planta esternutatòria. (Vegi's +Labernia: Tomaní.) + +TRAMBLAR.= Trepidar. Es d'ús corrent a Madramanya. (Es gal·licisme?) + +VIROSTA. = Bestiola repugnant, pròpia del bosc o de la fronda. +(Viridis hospes?) Comprén llagostes, llangardaixos, sargantanes, +escorpins, etc. + +VORAVIA.= Qualsevol de les voreres altes del carrer destinades +exclusivament al trànsit a peu. (Del llati ora viae). Castellà: +acera. Francès: trottoir. Italià: marciapede. + +XAUTAR-SE.= Aprofitar-se de quelcom en perjudici d'altri. + +XOMBA.= Conca d’aigües profundes. + + + +INDEX + +Ave Maria Puríssima.......................... +La Parada.................................... +El vals Final................................ +D’una olor................................... +La mirada del pobret......................... +El primer lustre d’amor...................... +La fi del món a Girona....................... +El malcontent (rondalla)..................... +Explicació d’alguns termes d’aquest llibre... + + + +Pompeu Fabra: promulgació normes: 1913 + Diccionari ortogràfic: 1917 + Normativa oficial Institut : 1918 + Diccionari de la llengua : 1932 + + +Haviem – Havíem +Familia - Família + + + + + +End of the Project Gutenberg EBook of La Parada, by Joaquim Ruyra + +*** END OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 14768 *** diff --git a/LICENSE.txt b/LICENSE.txt new file mode 100644 index 0000000..6312041 --- /dev/null +++ b/LICENSE.txt @@ -0,0 +1,11 @@ +This eBook, including all associated images, markup, improvements, +metadata, and any other content or labor, has been confirmed to be +in the PUBLIC DOMAIN IN THE UNITED STATES. + +Procedures for determining public domain status are described in +the "Copyright How-To" at https://www.gutenberg.org. + +No investigation has been made concerning possible copyrights in +jurisdictions other than the United States. Anyone seeking to utilize +this eBook outside of the United States should confirm copyright +status under the laws that apply to them. diff --git a/README.md b/README.md new file mode 100644 index 0000000..08e6b21 --- /dev/null +++ b/README.md @@ -0,0 +1,2 @@ +Project Gutenberg (https://www.gutenberg.org) public repository for +eBook #14768 (https://www.gutenberg.org/ebooks/14768) diff --git a/old/14768-8.txt b/old/14768-8.txt new file mode 100644 index 0000000..bebdecc --- /dev/null +++ b/old/14768-8.txt @@ -0,0 +1,5963 @@ +The Project Gutenberg EBook of La Parada, by Joaquim Ruyra + +This eBook is for the use of anyone anywhere at no cost and with +almost no restrictions whatsoever. You may copy it, give it away or +re-use it under the terms of the Project Gutenberg License included +with this eBook or online at www.gutenberg.org + + +Title: La Parada + +Author: Joaquim Ruyra + +Release Date: January 23, 2005 [EBook #14768] + +Language: Catalan + +Character set encoding: ISO-8859-1 + +*** START OF THIS PROJECT GUTENBERG EBOOK LA PARADA *** + + + + + + + + + + +AVE MARIA PURSSIMA + +Quants d'anys han passat, amics lectors, d'en que a les portes del +meu primer i darrer llibre de proses ens conegurem, tot llegint-hi +la mateixa devota inscripci, que encapala el present! Aleshores, +en acomiadar-me, us vaig prometre que, si Du Nostre Senyor em +mantenia el delit i vosaltres trobveu agradosa la meva obra, no +trigaria a posar-vos-en d'altres a les mans. I, certament, vosaltres +la rebreu amb tant d'entusiasme que jo no podia pas desitjar ms. +Si me'n vaig sentir d'elogis! Si en vaig heure d'enhorabones! Doncs +b, aix, que en vosaltres era tot generositat i noblesa, fou sense +dubte un mal per a mi, perqu (vull confessar pblicament aquest +secret del meu cor) va estufar-se'm en tanta de manera la vanitat, +que ja el rei no m'era bon mosso, ni cap barret prou lluent, i vaig +creure que, si ventava una crescudeta ms, aviat Cervantes i els ms +grans prosadors no podrien de menys que cridar-me al rengle. Mireu +si n'era de presumptus! Ah!... per era un estat d'esperit molt +agradable. + +No en vaig dir res a ning, s clar; al contrari, vag sser prou +discret per a amagar el meu estufament sota una llarga sobrevesta de +modstia, que em vaig endegar a fais de certes faldilles amb +corrioles, que una meva cosina molt fecunda solia usar, en fer-se +grossa; i aix vaig anar tirant, com tants d'altres, que pateixen +del mateix mal i, el disimulen amb el mateix artifici. Per les +meves traces no degueren plaure al bon Pare de tots i, quan menys +m'ho temia, em va pegar una clusca, que cuid estabornir-me; forta, +forta de veres, i, amb la sotragada, aquella meva pensa, de la qual +estava jo tan orgulls, s'assoroll de soca a rel i es migr tant de +la saba que, lluny de poder fruitar per als altres, amb prou feines +arribava a viure. Oi quina lli? + +Aleshores vaig haver de compendre, si us plau per fora, com aix +del talent s una cosa de Du dna, que constitueix un deute i no un +crdit, i la meva vanitat hagu de pagar una setena d'humiliacions +per cada goig, que havia assaborit. Car venien a casa els meus +aficionats i, per a llurs testes, em demanaven algun d'aquells +fruits olorosos, que en altre temps llevava, i jo no tenia ms remei +que declarar-los la meva penria i dir-los com era buida la meva +cisterna. Si no em creien i insistien en la petici, era un turment +per al meu cor, que els amava i desitjava complaure'ls. Si em +creien, era un dol. Ells se retiraven amb aire de llstima i jo +restava tot sol i trist amb el meu mort. + +Quantes de vegades vaig maleir la petita fama, que havia adquirit +el meu nom! Mes, en aix tampoc no era prou just, car si aquesta +petita fama m'ha ocasionat molsties, m'ha obert, en canvi, moltes +de portes i molts de cors, i m'ha proporcionat satisfaccions +inefables. No, no m'han pas mancat consols. dhuc puc dir que en mig +de la meva pena he gaudit d'un privilegi concedit segurament a pocs +homes: perqu, havent roms a manera de mort una pila d'anys, he +tingut el goig de veure que m'anava sobrevivint la meva obra, la +qual, amb tot i les seves disbauxes de llenguatge i sa curtesa de +dimensions, no sols no desdeia, sin que s'afermava a l'embat +destructor del temps i de la mudana dels gustos.. Oi ms, sempre +que em girava a contemplar la meva petita figura literria, se +m'apareixia pura com la d'un ngel, sense cap ombra d'odi, sense cap +arruga de perversa intenci al front. Amb quin descans podia +desitjar que perdurs a la terra com un senyal del meu pas! Amb +quina confiana podia invocar-la com a testimoni a l'altre mn! Que +infeli l'escriptor que no pugui dir aix mateix de la seva! + +I heu-vos aqu que, ja vell, vaig anar ressuscitant a poc a poc a la +vida intellectual, i aquella nima, que hi ha dintre totes i cada +una de les coses, va tornar a somriure'm simpticament, i d'any en +any vaig anar cobrant ms i ms delit. I, s clar, la ploma em venia +a les mans. Com no, quan remembrances i visions encantadores ho +solliciten a manera de requesta i un hom sent a la boca la dola +pruja d'una verba, on guspireja l'enginy com una escuma de fervent +xampany? Ah!... quan aquesta verba vessa del cor!... En certes +ocasions l'escriure s una necessitat i una delcia. + +Per no escrivia per a vosaltres, amics lectors. Entenia que les +obres, que se us han de donar, sn les que neixen, no sols d'una +perfecta sanitat, sin d'una exuberncia d'esperit; i jo era un +convalescent. En flacar una mica la meva vena, deixava la tasca; en +trobar la primera dificultat greu, abandonava l'obra. M'embrancava +tal volta per altres camins, als quals em cridaven visions ms +fresques i misteris d'una poesia tot just pressentida, que +m'encuriosien; i, un cop la ruta afressada quasi del tot, la deixava +tamb per una altra de ms temptadora, que recorria tal volta a +salts, a salts. Aix s que al cap d'alguns anys la meva cartera era +plena de treballs, per tots incomplets. + +Perqu fossin publicables em calia un gran esfor: completar-los, +polir-los, recopiar-los; i el cor no se m'hi abellia pas. Ni, per +qu? No es ressentirien sempre ac i all d'alguna feblesa? No +respirarien tristor i desengany, aix com les meves produccions +primeres respiraven optimisme i alegria? No acusarien repapieses de +la vellor en mig de la generaci nova? No avorririen en comptes +d'entretenir i agradar? No, no tenia cap desig de publicar-los. + +M'han dit que aquesta desgana de publicaci i aquesta meva +desconfiana venien d'una rel de vanitat; i potsefer que no ho +errin, car s una rel que no mor mai completament dins el nostre +cor; per jo voldria encomanar aquesta mena de vanitat a molts i +molts, que la pateixen d'una humor totalment contrria. Qu +s'estaria b al mn de les lletres! Qu se n'estalviarien de diners +i de males estones! Si de cada deu llibres se'n follessin nou, que +fossin els ms dolents, fins i tot no es patiria tan sovint de mal +de queixal i de migranya. + +Quina llstima que... Per, que vaig a dir? Ara ja no m'escau el +plany, perque he trencat el meu propsit i ja no predico amb +lexemple. He fet lesfor, aquell esfor, que em repugnava: he +repassat els originals del temps de les meves revifalles i, +aprofitant una altra revifalla ms llarga, he triat els que m'han +semblat millors, els he acabats, els he polits i... aqu van a tot +risc. M'han mogut a publicar-los les instncies d'una persona, a qui +en certa manera dec obedincia, i les del meu bon amic, el gran +lric catal, En Josep Carner, que, ms d'un any ha, va recaptar- +me'n la promesa i d'en d'aleshores fa repicar campanes anunciant +la funci. Aix s, puc assegurar-vos, amables lectors, que he posat +els meus cinc sentits en aquesta obreta, treballant-la tan b com he +sabut abans d'oferir-vos-la, de manera que, si us desplau, no ser +per desatenci meva, sin per motius sobre els quals no pot res la +meva voluntat. + +Heu-vos aqu explicades les causes del meu llarg retraiment i de +l'aparici d'aquest llibre: notcia, que m'he cregut en el deure de +donar-vos, no per l'inters que pugui tenir en relaci a la meva +persona, sin per les ensenyances, que enclou, i perqu s de +cortesia. + + + +LA PARADA. + +I + +La tardor al meu poble s'emporta tantes de coses i tanta de gent que +s per a mi l'epoca de l'any ms desconhortadora. Per tot arreu +ressonen tristos adus. + +Els estudiants prenen comiat de llurs families per a marxar a +ciutat, a la freda reclusi de les aules, desprs d'haver-se amarat +de sol, de llibertat i d'alegria durant les vacacions. Ah, que de +pressa ha passat el bon temps! Adu, simptics jovenets, adu!... +Els estiuejants, que animaven la nostra marina amb llurs figures +aristocrtiques, amb llurs vestits vaporosos, amb llurs virolades +ombrelles, que s'obrien com grosses flors sobre les platges +lluminoses, se'n van cap a la gran urbs llunyana. Cada dia en passen +tartanades, i els nostres carrers van restant ms i ms deserts. +Adu, adu!... Tal volta una fulla seca s'atura, palpitant, sobre +els vidres de la meva finestra, i, terrosa i balba com una m de +mort, tusta amb tremoloses estremituds... trap, trap... Adu, adu! +L'estiu agonitza i cada fulla, que cau i voleia davant meu, me +sembla una de les seves mans que em saluda melangiosament. Ah, tinc +una por del fred i de les llargues nits! Se'n va lestaci joiosa +que amb ses miriades de mans verdes aplaudia les glries del sol; +se'n va l'estaci piadosa, benvolguda dels vellets i dels malalts. +Adu, adu!... El vent corna sota el rfec de la meva teulada, dins +els nius buits de les orenetes; i les orenetes s'allunyen amb vol +aterrat a travs de la boira baixa, amb una xiscladissa llbrega. +Adu, adu, adu!... + +Certament, la tardor s el temps dels tristos adus. Per quan era +petit, amb el cor ple de l'esperana d'una vida, que semblava +inacabable, no en feia cas de totes aqueixes persones i coses, que +s'acomiaden. Millor que se n'anessin els estudiants i els banyistes: +aix seria ms llibert el camp de les meves entremaliadures. El fred +no em feia por: era el delit, era la gana, era el somni fantasis de +la nit dels Reis... Venia un temps nou, amb nous jocs, amb noves +diversions, amb promeses de coses no conegudes encara. Visca! + +La caiguda del fullam no era sin que la naturalesa se despullava +d'un vestit vell per posar-se'n un altre de ms interessant, que +feia mesos que no li havem vist: el vestit des verds tendres i +gebrats, de les tofes de neu, dels caramells de gla... I la +xiscladissa de les orenetes en marxa em feia pensar en la vinguda +dels pinsans, dels lluers, dels passerells... Com recordar-se de les +coses, que se'n van, quan l'enteniment est encuriosit de les que +vnen? + +Aleshores tindria jo deu anys i l'entrada de la tardor m'inspirava +les ms agradoses illusions. Era pels volts de Tots Sants: un +d'aqueixos dies grisos, calms i freds, sense sol, ni vent. Vaig +sortir de matinet. El meu cos, en Llus, segut en una de les samals +de brisa, que hi solia haver davant de casa seva per aquelles saons, +enraonava amb en Xaneta, un noi grass i rabassut, galta-gros com un +ngel barroc. No s per qu em va causar un sentiment de satisfacci +el veure'ls amb els tapaboques entortolligats al coll i am les +puntes dels nassirons vermelles com fruita, que comena a verolar. + +-Hola, hola, hola! -els vaig dir tot rient i amb tremolins. -Avui +deu haver gelat., Brrr! ...mireu, jo no puc fer l'ou: tinc les mans +balbes. Oi, quin fred? + +Ambds rigueren i provaren de fer l'ou amb les mans. No, tampoc no +podien! Ai noi! + +-Ja s vingut es temps dets piulots -va dir en Xaneta. -Aquest any +han comenat d'hora. + +En aquell moment passava l'avi Moixell abrigat amb la seva capa i, +traient la barba per sobre l'embs, exclam: + +-Oid, que no ho sabeu? Avui ha nascut en Pelanassos i li han fet +un bateig! Ets arbres s'han llevada sa gorra, es Montseny s'ha +posat mantellina blanca i sa rosada s's tornada confits. + +-Bona, bona! -cridrem tots. I certament semblava que ens haguessin +donat la bona nova del naixement d'un sser xams, que portava +alegria. Havem de fer quelcom divertit: ho tenem al cor d'una +manera indeterminada. En Xaneta va comenar a concretar-ho. + +-Si anssim a parar!... Avui ha d'sser estat dia d'entrada. +Rellamp, que n'haurem hajats avui d'ocells, amb sa matinada de +color de cendra i es fred tan viu! ...Rellamp! i es temps de sa +passa no dura gaire. Aviat no hi haura sin pastorells. Jo m'hi +fonc! Tants de reclams de tota mena, que tinc a casa! Per es vesc +s car... s car... i, aneu!...ets guardaboscos vigilen que hom no +sap on tallar un arbret. + +Nosaltres escoltavem bocabadats, gaudint una visi de camps i +aucellades en el deix de cada paraula. Arbret, vesc... Aix mancava +no ms? jo tenia una guardiola a seny de moneda. Si ara no la +trencava, ni mai! De seguit vaig oferir-me a comprar tot el vesc, +que necessitvem, i a dur una gabiassa vella, de tres sostres, per +ficar-hi els ocells, que agafarem. En Xaneta m'abra. El meu cos +va prometre que ans de migdia el masover de casa seva ens hauria +portat el ram d'alzina ms forms, que mai haguessin tocat els +vents. Renoi, que b! Ja estavem endegats, ja no ens calia sin +sortir i fer feina. Quan?.. Com ms aviat millor. Llstima que no +s'hi pogus anar aquella mateixa tarda! L'hora de la passa s a la +matinada. Havem d'esperar... Pacincia. La parada seria l'endem +mateix. I el parany? ... Tots tres l'indicrem d'un plegat: el +Collet de Santa Brbara; no n'hi havia d'altre, que li empets la +basa; aquell collet era una mena de canal, per on havien de passar +per fora tots els moixons viatgers, que van seguint la costa a les +envistes del mar. Si el podem haver rai!... No tenia sin una +contra: la d'sser tan desitjat dels ocellaires. + +-Ens el pisparan -va dir en Xaneta, gratant-se el cap. -Es noi +Llambregues hi va cada dia de Du i fins ara ning no l'ha pogut +desbancar. Se lleva a ses negres de nit i a qualsevol hora, que aneu +as Collet, ja me l'hi trobeu segut as peu des ram bufant-se ets dits +i comptant estrelletes. + +-Doncs, a matinejar ms que ell! -vaig exclamar. -No, an a mi no +me'l pendria el parany, encara que m'hi hagus de jugar la nit. +Sabeu el que faria jo? Aix que els de casa dormissin zist! +m'esquitllaria... i, a fer guarda al parany! -Es sa manera -digu en +Xaneta. -Me sembla que ens enlleirem- va objectar tmidament el meu +cos. -Jo fa temps que no estic gaire bo i teme... Crec que tan sols +que hi fssim a les quatre de la matinada... + +Quin disbarat! En Xaneta i jo en protestrem amb tota l'nima. El +pobre Llus era un xicot delicat de salut; i en els scs desmaiats +de la seva cara llargaruda i en el mirar ombrvol dels seus grossos +ulls melangiosos prou s'hi llegia l'nsia, que li donava la +perspectiva d'una nit al ras. Per nosaltres no tingurem pietat. +Que s'abrigus b; no valia res engorronir-se; a tombar aires i +soleiades; perdre una nit no matava ning; encara li seria bo; +s'enfortiria. No se'n donava vergonya d'sser tan miqueta? I tan +digurem que el miny s'hagu de rendir als nostres arguments. +Acordrem, doncs, que a dues hores en punt de la matinada ens +trobarem a la placeta de l'esglsia; i, davant de dos dits, que en +Xaneta ens present encreuats amb la major solemnitat, jurrem i tot +que serem exactes com un rellotge. + +A casa no hi tenien pas inconvenient que ans jo a parar. El pare +fins i tot va ajudar-me a netejar i embarrellar la gbia, i la mare +encarreg a la minyona que em crids a les cinc. A les cinc, oid! +Ja qui sap on serem. Per jo em vaig guardar pla de dir res; i vaig +abaixar els ulls, fent com aquell que cercava alguna cosa per damunt +de la taula, temers de descobrir les meves intencions amb la +mirada. Prou ho coneixia que, si les hagus declarades, me n'hauria +dut algun arrambatge que no m'haguera agradat. I precisament all de +sortir de casa d'amagatotis i anar de bella nit munt enll, boscos a +travs, era el que ms m'engrescava. Havia d'sser una aventura d'un +atractiu esparverador. Qu veurem? Qu ens passaria? No, jo de por +no en tenia pas. Era valent jo... ben senyat, i amb l'escapulari +sobre el pit. Si ens sorts un llop, prou l'estossarem en Xaneta i +jo. Tant de bo ens en sorts un! Ara, fantasmes, aparicions de +l'altre mn... aix s que m'espantaria. Per, un llop! Pobre +d'ell!... O un lladre de cami ral... ah, llamp!. En Xaneta +l'envestiria per un costat, en Llus per l'altre, jo... cop de puny +a la boca del cor! Veia l'escena, la somniava amb tots els detalls. +No en valg teixir poques ni gaires de novelles aquella nit! + +A l'hora de costum me vaig ficar al llit, mes no pas per dormir-hi, +no; al contrari, vaig restar amb un pam d'ulls oberts, i amb l'nima +abocada al pmpol de les orelles. Sentia la ms mnima remor que +feien el pare i la mare dins la seva cambra, immediata a la meva, i +m'imaginava llurs moviments amb la mateixa claretat que si els ests +presenciant. Ara el pare encn un mistet i es posa a fumar segut a +l'espona. Mentrestant la mare es desf el pentinat i va deixant +sobre la tauleta de nit les agulles de ganxo, que dringuen +minsculament sobre la pedra marbre. Desprs s'agenolla a resar... +Xiu, xiu, xiu... La seva oraci m'arriba com un vol de mosquits, que +van i vnen, van i vnen... Ara ambds se despullen... Sento quatre +patacs; s que s'han llevat les botes. El llit cruix... Ja hi sn. +El pare bufa per apagar la candela; les crtues de la porta +s'enfosqueixen; sento el lleu xauxinar del caramell, que l'home +prudent acaba d'esmocar amb els dits... Bona nit, i bona hora. + +Per, no s'adormen encara. Se les varen donar a conversar i, garla +que garla. La meva agitaci em pintava tan violenta la marxa del +temps que vaig arribar a creure que caurien les dues de matinada +abans que es fossin adormits. Quina manera de desvetllar-se! I que +anava llarga la cosa. La mare no volia callar: torna que torna, dali +que dali, amb un rum-rum de paraules contorbador. Feia una pausa i +reprenia la verba. Sempre li restava quelcom al pap. I el pare +escoltava i aprovava, fins que, a l'ltim, desprs d'un serm llarg +d'ella, se li va girar d'esquena, tot dient amb la seva veu grossa +mig ofegada per les robes del llit acotades a la boca: -Tens ra, +Antonia, tens ra. Ja l'eixalarem. + +Parlaven per mi? Haurien tal volta endevinat?.. Si aquell mosca +morta d'en Llus hagus xerrat alguna cosa, li havia d'estampar els +cinc dits a la cara. Amb mi que no s'hi fiqus, i si de cas... Vaig +brandar el puny. I en aquestes el rellotge de la parrquia esbomb +brunzidores deu campanades. Tot just eren les deu! + +Les dues hores segents varen sser una eternitat. A la mitja nit, +cansat ja de fantasiar, de jeure, d'incorporar-me i de rebolcar-me +de tots costats, me vaig vestir. Havia deixat en un rec de la +cambra l'olla de vesc i la gbia. Vaig anar a palpar-les i em vaig +ensajar una estona a dur-les amb una sola m, a fi que l'altra em +pogus restar lliure per a obrir les portes. Si, la cosa era fcil. +Una volta provada no calia pas repetir-la cop i recop; i, per altra +part, com que no m'havia calat les botes per por de fer soroll, els +peus se m'enfredoraven sobre l'enrajolat. No hi havia ms remei que +tornar al llit; per no m'hi vaig voler ficar; vaig estimar-me ms +asseure-m'h amb les cames penjant; i all, en aquell banc de la +pacincia, escolta que escoltars, esperant les campanades del +rellotge, vaig deixar passar el temps com una riuada de dolor. Que +n'hi cabien de palpitacions d'un quart a un altre quart! Vaig dir +parenostres, vaig recitar versos... Res no m'era plaent: ni l'oraci +em sortia del cor, ni la poesia m'hi arribava. + +De cop i volta va omplir-se d'un ronc esvalot tot el camp, abans +silencis, de la meva audici. Era que el pare acabava de despertar- +se amb una ratxa de tos. Com tossia! I desprs se va moure amb una +fressa tal, que vaig creure que s'aixecava per venir a sotjar-me. Me +vaig veure perdut. Vestit com estava, me vaig acotxar dins el llit +fins al coronell, ms de pressa que un nedador no s'afusa a la mar. +I vaig restar arrupit, quiet. + +Me va semblar que la porta cruixia, que el sostre tramblava sota el +pas sord d'un peu descal. A cada moment esperava sentir el palp de +la m del pare sobre el meu cos. Per no, no venia. + +Poc a poc em vaig anar tranquilitzant i em vaig allargassar +descansadament, tot aplanat, tot rendit. El meu cap s'enfonsava al +coix amb dol engorroniment; el meu cos s'amollava a la tovor i +escalforeta del llit; la fosca i el silenci s'emparaven +placvolament del meu cor i les meves idees s'esfumaven, +s'esfumaven... + +Sense torbar la meva agradosa passivitat, van destacar-se sobre les +meves parpelles closes unes visions com de llanterna mgica. Vaig +veure la cara d'en Xaneta, amb els seus ulls menuts i llampants, el +seu nas enravenxinadet i les seves galtes xamoses, aclotades per un +somrs. Flotava dins un ambient obscur tota arruixada de llum i, +fent ganyotes, fent ganyotes, s'anava transfigurant. El nas mbil +creix i s'apirrossa, les galtes s'esllangueixen, la boca +s'aixarraca... Od, vet all la cara d'un vell mofeta, plena de +sots i tavelles, coronada d'una blanca llussor de cabells. Em fa +l'ullet, somriu amb malcia, se fon... i al lloc, que ocupava, +apareix tot seguit la testa d'una dona: un rostre grasss, rod, +lluents, amb tres rotllos de papera sota la barba. Desprs... + +Desprs, no s quant de temps desprs, vaig tirar-me daltabaix del +llit, desvetllat tot d'una per la idea de la realitat. O desgrcia! +M'havia adormit. Ja devia sser clar. Quina pega! Que pensarien de +mi els companys? Per... qui sap? No es veia pas gens de claror per +cap escletxa. Era precs sortir, encendre llum i mirar el rellotge +de la sala. Vaig cercar de palpentes.. A on redimontri era la capsa +de mistos?.. Si... cucut!... no havia pensat a fer-ne posar cap a la +tauleta de nit. Estava ben fresc, doncs. Quina resoluci pendre? +Atut, vaig tombar el front sobre la paret i no sabia coordinar cap +idea. I, mentre estava aix vaig sentir que el _sereno_ cantava... +lluny, lluny... amb una veueta feble com la d'un eco. Ah! com el +vaig escoltar!... Hauria sentit el vol d'una guinjola. La una i +tres cuartus. Tres quarts de dues. Estava salvat. Era precisament +la meva hora. Me vaig posar les botes a sota l'aixella, vaig agafar +la gbia i el vesc i a poc a poc, a peu de mitja, vaig sortir de la +meva cambra. Havia de marxar d'esma; per... bah! ...sabia tan b +els passadissos, recons i catabaumes de casa, que no tenia pas por +d'esgarriar-me. M'anava representant dintre la fosca impenetrable el +tirat de les parets i la disposici dels mobles, pea per pea. Aqu +ha d'haver-hi una taula, all, el sof, part d'ac ve a caure +l'estudi, part d'all, el menjador... Endavant!... seguim, passem, +girem, voltem... De cop i volta me vaig topar amb un tocom +inesperat, Per fora havia d'sser una calaixera, sin que la tenia +ms a prop que no em pensava. Palpo i... me va causar l'efecte d'una +monstruositat.., vaig trobar uns relleus estranys, uns petges +corbats i bonyeguts, unes pampolades de fusta, que brollaven de tots +cantons com si m'envestissin.., Que rediantre significava aquella +transformaci? All era un moble, per quin?, Palpa que palpa, no em +va costar poc ni gaire de fer entrar al meu mag la percepci clara +del moble, que estava tocant. Devia sser la consola... Amb tants +d'enfarfecs no podia sser sin la consola. Per, si precisament jo +la suposava a la banda oposada! Em vaig trobar desorientat d'una +manera, que no es pot dir. + +El mapa, que m'havia dibuixat dins el cervell, era fals, calia +rectificar-lo, desfer-me'n; mes ell s'havia gravat tan fortament que +se m'imposava i jo no sabia pas prescindir-ne. Vaig haver de seguir- +lo tant si com no i, creient assolir la porta del passads, vaig +anar a parar de nassos a una balconera. Se diria que la sala havia +fet una giravolta; i, sols desprs d'haver donat el tomb complet i +d'haver examinat totes les portes d'una a una, vaig adquirir el +convenciment d'haver trobat aquella per on havia de sortir. + +Ara el cas era obrir-la sense soroll. No, per falla de precaucions +no em perdria. Vaig girar el pom amb la major suavitat i vaig anar +empenyent a poc a poc, a pleret, a pleret... Per, draga'm, terra! +encara no havia badat dos travessos de dit el batent, va esclatar un +grinyol tan fort, despertant unes ressonncies tan baladreres, que +no va semblar sin que haguessin romput a lladrar una muni de +gossos, pobladors fantstics de les tenebres. Vaig flectar les cames +d'esglai i vaig fer d'esma amb els llavs aquell so sibilant, amb el +qual solem reclamar silenci d'una persona: xxt!... + +M'hauria sentit alg? Amb el cor palpitant i l'al aturat, vaig +romandre escoltant una bella estona. No, no es sentia ni un piu. +Vaig agafar altra volta el pom i vaig tornar a empenyer la porta, +encara amb ms suavitat i delicadesa que la primera vegada. No hi +havia manera. Al ms petit movment les frontisses encarcarades i +rstegues craquejaven amb un castanyoleig, amb uns pims i pams, que +retrunyien i es multiplicaven desesperadament per tota la pea. Vaig +haver de suspendre l'operaci. I doncs?.. El temps anava passant i +els companys se cansarien d'esperar-me. Resoluci i foris! Valia ms +produir un soroll curt, per fort que fos, que no pas molts de +seguits. Maleda porta! Vaig agafar-la amb un impuls vehement i la +vaig obrir de bat a bat d'una sola batzegada. I, no res, no va fer +ni la fressa ms lleu. + +Les altres portes ja no em donaven tanta d'nsia perqu distaven ms +de la cambra del pare. Grapada a la una, grapada a l'altra, en un +moment vaig sser a l'escala. Per els meus treballs no eren pas +acabats. Aix que vaig haver tancat el cancell em vaig recordar que +havia de passar per davant del portal de la carbonera, un catau +llbreg, que sempre m'havia feta una gran basarda. Amb la fosca no +podia pas obirar-lo, per sabia que era all, obert sobre el segon +repl. Vaig pegar-hi llambregada amb terror i vaig reparar-hi una +cosa blanquinosa, una mena de m, que em feia senyes. Aneu, atanseu- +vos-hi. Tot jo vaig sentir-me amarat d'una freda suor. Li va venir +d'un no-res com no em poso a cridar. Vaig arrambar-me d'esquena a la +paret, a un rec, i no gosava moure-me'n. Ni tenia cor de seguir +avant, ni gosava tampoc girar-me per entornar-me'n al pis: volia +estar a l'aguait de la fantasma. I, aix, mirant sempre de fit a fit +cap a la carbonera, ja desenganyat de poder sortir de casa, vaig +anar pujant l'escala de reculons, decidit a retirar-me a la meva +cambra. + +Arribat al cancell, ja havia comenat a furetejar amb la clau, per +obrir-lo, quan la idea de la parada i dels companys, que +m'esperaven, s'empar de mi amb nova fora, paralitzant els meus +moviments. Perdre una ocasi tan somniada, que m'havia costat ja +tants d'afanys, tantes d'angnies, i perdre-la quan ja no em +separaven del carrer ms que algunes passes, quan s'escolaven els +darrers moments de l'hora desitjada! Com se burlarien de mi en Llus +i en Xaneta! Quina excusa podra allegar? I el jurament, que havia +fet! Va entrar-me una gran desesperaci; i de cop i volta la meva +voluntat va desplegar-se poderosa per sobre les terrors i em va +llanar... Si, em vaig sentir llanat, engegat.. Ja no era possible +reflexionar. Amb els ulls clucs, amb els cabells eriats, amb una +mena d'udol, mig d'espant, mig de valenta ferstega dintre el cor, +vaig davallar l'escala a bots, arruixat, desafiant-ho tot. + +Crec que si mai he tingut quelcom d'heroic va sser en aquella +ocasi. Vaig atravessar l'entrada corrents, vaig arrapar-me a la +portella amb la mateixa energa que si m'abraons a un enemic, vaig +aixecar la balda d'una manotada i... ja sc al carrer! + + +II + +Vaig respirar. Em sentia protegit pel gruix de la porta interposada +entre jo i la pavorosa carbonera. Per quina nova emoci! El pas +atrevit era donat. Vet-em aqu fora de casa, escapat furtivament, al +bell cor de la nit. L'alta nit! Vaig examinar-la amb l'inters +temorenc de qui lluca els secrets d'una cambra vedada. No em +semblava la mateixa nit, que solia veure a les vetlles, sin una nit +ms augusta, ms misteriosa, ms esquerpa, que es diria que s'hagus +de ressentir d'sser visurada. I em vaig mirar el cel amb una +curiositat voluptuosa i esparveradissa. + +La lluna no es veia. Estava amagada darrera una negra cortinassa de +nvols; i sa blanca claror, embromant-se en filtrar a travs de les +voreres primes del vapor, sobreeixia pels cimals en forma d'una +boireta lluminosa com la que produeix el fsfor en l'obscuritat. Que +n'era de suggestiu aquell efecte de lluna! Feia pensar en la llntia +velada dins l'alcova d'un malalt; inspirava recolliment, reserva, la +idea d'un son, que convenia no trencar. + +I vaig abaixar els ulls. Quina quietud ms profunda al meu entorn! +No es sentia ms soroll que el de la ressaga, que fressejava +rtmicament amb el comps d'una respiraci tranquilla, amb la qual +semblava que alens suaument la naturalesa dormida. No transitava +ning. El carrer se badava a la soletat, desert, mut amb un +callament de sepulcre, les portes tancades, les finestres sense +llum. Un cap i l'altre es perdien en ombres; i les poques cases, que +s'obiraven, arrenglerades en dues fileres, ullprenent-se de fit a +fit amb el miralleig de llur vidrim, agafaven l'aspecte de cares +fantstiques, esblanquedes, d'ulls oberts i morts, com sorpreses +per una son magntica en mig de llur encantament. Jo aleshores no +havia pas sentit a parlar de magnetisme; no era cosa d'aquell temps +al meu poble; per ara, que en tinc esment, no puc menys de fer +aquesta comparaci. L'adormiment era per tot arreu. Se'l sentia com +imposat. L'imperatiu dorm flotava per l'espai com una volici +divina. + +Arrupidet, segut a l'acera, vaig calar-me les botes. Desprs vaig +empendre la marxa mig de puntes, engret, per una part, del meu +atreviment i, per altra, encongit de cor i amb l'aprehensi, no ben +definida, d'haver-hi als meus passos quelcom de profanador. Vaig +enfilar el carrer pel mig, pel punt ms clar, i anava llambregant +amb recel la fosca insondable dels carrerons i sotavoltes. La remor +dels meus peus despertava de vegades alarmants ressonncies dins +aquelles sepulcrals profunditats, sorolls inesperats i sospirosos, +que estremien el silenci com amb un surt. Si els companys no acudien +al lloc de la cita, me veuria ben espantat. On anar? On recollir-me? + +Pocs passos havia donat quan em va sanglaar un esclat estrident, +esborronador. Vaig aturar-me en sec. Ah! ...era la porta de can +Llus; i t, vet-el all que surt tot acoforrat amb la seva gorra +peluda i tot engavanyat amb el seu garringot de coll alt i valones +braceres; unes valones que semblaven les ales de pl moix d'un +aucells de niu. S, era ell. Duia a la m una bombeta d'oli encesa, +que li enllumenava la cara, aquella cara llarga i ullerosa, que +m'era tan coneguda. Com se m'eixampl el cor! Quina naixor d'alegria +dintre tot el meu sser! + +-Llus. -Ramon. -On tens el ram? -Es aqu. + +El tenia darrera la porta. Se'l carreg al muscle, deix la bombeta +a l'entrada, tanc la porta i vingu a ajuntar-se amb mi, agafant-me +d'un bra. Estava emocionat. Reia i bategava de dents. + +-Grcies a Du que ets comparegut -me va dir; i, deixant-se portar +d'una distensi d'esperit comunicativa i afectuosa, me va explicar a +borbolls les angnies, que havia sofert. -He fet nit aqu, a +l'entrada, sobre un piloc de brisa seca. El llum se m'apagava per +manca d'oli... L'havia d'anar decantant perque crems... Me moria de +por... Creia veure l'nima de l'avi en un rec fosc... Quines coses, +Du meu!... I no gosava sortir al carrer tot sol. Sotjava pel badall +de la porta, esperant que passessis; quan t'he vist, s tornat de +mort a vida. + +Mentre parlava anavem caminant. Que era simptica aquella +ingenutat, aquella senzillesa! Jo n'estava ben agradat; i, amb tot +i aix, no em vaig pas decidir a imitar-la, i em vaig mantenir +reservat sense confessar les meves febleses. Volia passar per +valent. + +Ambds estvem alegres i delitosos. En un moment assolrem la +placeta de l'Esglsia; I, aix que hi frem arribats, ja atalairem +en Xaneta, que pujava per l'Escala Nova, carregat amb la baluerna de +les set gbies dels reclams, lligades amb cordelles i embolicades +amb un davantal de dona. + +-Ens hem portat com uns homos! -exclam per via de salutaci, en +reunir-se amb nosaltres.- Es s'hora exacta. -Va revistar rpidament +els nostres entriquells. -Esta b: s'olla des vesc, sa gabiassa, s +ram; esta b -mormol; i, desprs d'escampar una mirada per cel i +terra. -No haveu sortit mai an aquestes hores? -va preguntar-nos. - +Aix s sa vera nit. Oi, quina feretat? + +En Llus i jo convingurem que all era realment la vera nit i que +feia basarda; per vrem dir-ho amb una tranquillitat d'esperit, +amb un somrs tan placvol! Aquella basarda ja no ens encongia, ni +anguniava. Que n'era de diferent de la que havia sentit en trobar-me +sol al carrer de casa! Ara veia les coses d'una altra manera. Vet +aqu un poble de dorments. Vet aqu que la nit s com un mantell +estelat, que Nostre Senyor, bon pare de families, estn sobre la +gent cansada del treball del dia. Passaven unes idees aix pel meu +cervell. Experimentava un sentiment de pietat i de dolcesa ms aviat +que de por. La imposici de callament, que suara m'havia cohibit amb +tanta de fora, havia perdut sobre meu la seva virtut sagrada den +que m'era reunit amb els meus companys. Que me'n sentia de valent a +llur costat! + +Bah! La por era una falrnia. Em vaig posar a parlar alt.. ben alt, +i m'agradava de veure que no passava res d'extraordinari. No puc dir +els gaudis d'amor prpia, que hi havia en all d'esqueixar el +silenci amb una veu ardida, que s'esbandia pels murs de l'esglsia, +assorallant-los vagarosament. Ma, noi, quina remorassa! I, no res, +el cor restava tremols un moment, per tot seguit es temprava i +enfortia. Hi havia plaer a cercar aquella emoci. Tornem-hi. Tots ho +provvem, cada volta amb ms desvergonyiment. En Xaneta deia amb +fanfrria: -Sa nit no es menja ding. Ja podeu cridar i xarnegar: +tot ho aguanta. + +dhuc en Llus s'hi divertia; i, tot mordius, mordius, treia de tant +en tant la boca de dintre el coll del garringot i feia ah! ah! per +a despertar algun eco. + +De sobte va sonar una remor sinistra, i una cosa negra i voleiosa +ofusc els nostres ulls. Tots tres pegrem bot, esglaiats. -Ai, +Maria Santssima! - Per de seguit reparrem que la causa de la +nostra alarma no era ms que una fulla de pmpol, que el vent hauria +duta de qui sap on. + +-Mal llamp sa fua! -exclam en Xaneta.- Ja m'ho havia mig pensat que +era una fua. En cauen tantes per aquest temps! No... jo no m'hai +espantat, jo; sin que sa prudncia... Qui anava a sebre quina mena +de virosta li venia as damunt? Sa serva s una cosa, sa por... una +altra.. + +Es clar, qualsevol hauria fet igual. No, vrem decidir que no ens +havem espantat gota. Unicament en Llus va manifestar que ell s, +que de primer moment havia tingut un bell esglai i que havia temut +un cstig de Du. I ara! Un cstig! I per quin pecat? + +Rient d'aquella sortida d'en Llus, vrem baixar per l'escala dels +Valls i vrem enfilar el carrer de Raval. All vrem tenir un mal +encontre: el d'un _sereno_, que ens eix de trascant i ens empait, +abocant-llos als ulls la resplendor enlluernadora del seu fanal. En +Llus i jo no sabem com amagar-nos; ens tapvem la cara amb els +abrigalls i donavem voltes per posar-nos l'un darrera l'altre, cosa +que era impossible que aconsegussim tots dos alhora. Temem que si +aquell home ens coneixia conts a casa a quines deshores de nit ens +havia trobat. En Xaneta va creure que la nostra por era d'altra mena +i, escudant-nos amb el seu cos, va dir-nos rpidament, en veu baixa +i amb aires de protector: + +-No us espanteu. Ets _serenos_ no sn cap gusarapa. Son gent de b. Jo +el conec aqueix. Es un homo, que es diu Ti, ve de casa, ms bo que +es pa blanc i ms xalat que un joc de bitlles. Deixeu-lo per mi. + +Va alzinar-se tant com pogu, alant el cap, botint el pit i +estirant les cames, i -Hola, Tianet -va dir en to familiar. -Que no +em coneixeu? Sc es noi de s'espandanyer, en Xaneta... sabeu? +-Ah! mala pua! -exclam el _sereno_, atansant-se'ns. -I a on vas? + +-Anem a parar arbret. + +-A parar arbret a negres de nit! + +-Si. + +-A parar arbret! A no sser que vajus a libes o mussols!... Qui +t'ha enganyat? Ja saps quina hora s? + +-Prou que ho s. Matinegem per por que ens pispin es parany. + +-Matinejar s! Llamp de rellamp! -exclam el _sereno_; i esclat a +riure amb tan abundosa riallada, que la seva boca no en podia haver +ms i tot ell es botia i sacsejava, no podent dar-li pas suficient. +Nosaltres aprofitrem aquella ocasi per esquitllar-nos d'aprop seu. +Tot just sostrets de l'enlluernament del fanal, l'ombra ens queia +sobre els ulls com un drap negre i esps; no viem pas a on posvem +els peus; per dins l'obscuritat cercvem precisament la salvaci. +Amunt i fora! Correm contents, satisfets, enriolats, encepegant amb +les pedres, entrebancant-nos uns amb altres... Ens havem escapat +d'una de bona. El _sereno_ no ens havia conegut, ni a mi ni a en +Llus; i el sentem que continuava rient part d'avall del carrer, +amb un riure ronc i trontalls com soroll de roda de carro, que no +interrompia sin per a repetir amb veu embofegada i xisclosa aquella +seva exclamaci, cada cop ms admirativa: -Llamp de llamp de +rellamp! + +Quan eixrem del poble una liba ens salud des dels murs de +l'enderrocat palau dels Cabreres. + +-Mal brom l'escanyu! -va dir en Xaneta.- No sentiu s'olibassa? +Mentre que no ens dugu malastrugana... Bstia ms suturna! Xucla +s'oli de ses llnties i sent venir sa mort. Tres dies abans de morir +es meu oncle... xut, xut, xut... va cantar tota sa nit a sa xemeneia +de casa, ella, sa mala bruixa. Noms predica desgrcia. Mal brom +l'escanyu! + +Anvem molt de pressa. El cami era rost i mal pujador. En Llus va +comenar a queixar-se de dolor a la melsa i no ens podia seguir. +Aleshores li vaig pendre el rams d'alzina, que era molt feixuc, i +li vaig donar els meus farcells, que eren lleugerets. Em feia una +llstima, pobre xicot! Com pantejava! Amb tot i haver-lo alleujat de +crrega, s'anava endarrerint, s'havia d'aturar de tant en tant per a +revenir-se, i, quan ens avanavem gaire, ens suplicava quasi plorant +que no l'abandonssim. + +Aix ens obligava a fer parades. + +-Quin noi ms rssa! -rondin en Xaneta de baix en baix a la meva +orella durant una d'aquelles esperes. -Poc que el voldr mai ms. No +s per qu s'hi ha d'embolicar en coses d'homo un neulm de +criatura, que encara necessita que sa mainadera el duga a coll. Uix! +A cada quatre passos se li nuen ses canonades de sa freixura i li +fan figa ets tendrumets. Es un fstig aix. + +Jo patia per l'un i per l'altre. + +Vaig agafar en Llus pel bra i l'ajudava. + +-Apa, arrapem-nos-hi plegats; aviat serem a dalt. + +Per, amb tot i la meva ajuda, desprs d'una pujada molt violenta, +rest llassat i ens hagurem d'asseure a un marge a reposar. + +En Xaneta romangu dret, botzinant entre dents, amb l'obsessi de +tmer que trobarem el parany ocupat. Es girava d'ac d'all, +brandava el cap, deixava les seves gbies en terra amb un moviment +de mala humor i tornava a pendre-les com si ans a posar-se en +marxa; estava neguits; i a la fi, quan jo havia ja fet pensament +d'aixecar-me, va sortir de polleguera i, encarant-se amb mi, va dir +reganyosament: + +-Que ens hi hem de fer vells aqu? Ai vatua! Ja en tinc es sarr +ple. Veniu o no veniu? + +Aquell to aspre va picar-me. -Ai ai! que t'has cregut que ens +governes tu? Ai vatua! Ara no ens mourem, per punt. + +-Doncs, us planto. Hai perdut sa nit i no vui perdre es parany. Ja +vindreu quan us passu sa rampeta. Uix! ser sa darrera vegada que +m'embolicar amb senyorets. Hi faig sa creu. Tots sou de pastetes. +Un bufarut us fa caure. Nycaris! Uix! + +I se n'an costa amunt tot decidit, mentrestant que jo, impulsat a +escometre'l a cops de puny, deturava amb prou feines la balanada +del meu esperit, tan viva que, en refrenar-la, se'm transform en +una bella rodesa de cap. En un revolt del cam, encortinant el cel +amb llurs negres capades, hi havia una clapa espessa de suros i +alzinots. En Xaneta va pujar resoltament fins a poca distncia +d'aquella bultra obaga. Desprs escurs el pas i es gir cop i recop +a mirar qu fiem; i veient que no ens movem, s'atur. No gosava +passar avant. El boscarrot li feia por. + +-Ramon, Llus! -va cridar. -Que us haveu adormit? + +Vaig tapar amb la m la boca d'en Llus, que, mogut del seu natural +bondads, anava a respondre. + +-Que us heu adormit? -torn en Xaneta. + +Va esperar una estona i, no obtenint contesta, davall, fingint-se +alarmat. + +-Sou morts o vius? -deia mentre anava venint. -Ai Maria Santssima! +Que teniu algun trabai? Responeu, si us plau. Es gras aix. Responeu +com un botavant! Vaja, no estic per comdies. Responeu o no em mireu +mai ms sa cara. Aix no es fa amb un amic, no es fa. Per ses nafres +santes de Nostre Senyor Jesucrist, parleu. + +Els tons de la ira, de la splica i de l'agravi se succeen en sa +boca gens transici; i, arribat a on rem nosaltres, es palplant +davant nostre i, desprs d'esguardar-nos una llarga estona, esclaf +a riure. + +-Sancti de guixi! he, he... Esteu de primera, carets. Si us veissiu +amb aquestes fesomies tan dolorides! ...he, he... Sembleu un cap de +dol. Cosa ms llastimosa! he, he, he... + +Par de riure sobtadament, acluc els ulls i escop en terra. + +-Si n'hai dita alguna de coenta, teniu, ja me'n netejo sa boca. Tot +es ver restu dins aquesta escopinyada, que aixafo amb es peu. Au, +sota terra sigu. Que ms voleu? + +No es podia pas demanar ms. A mi m'escap el riure per sota el nas; +i aleshores en Xaneta, tot falaguer, amb un somrs, que li aclot +graciosament les galtones, va abraar-me pel clatell. + +-Oi que no em tens malcia, noi de sucre? + +Vrem fer les paus sense ms explicacions. Ens vrem agafar tots +tres a braos entorxats per damunt de les espatlles, mal que quasi +no ens ho permetessn els nostres embalumosos entriquells, i +prossegurem l'ascensi amb ms cordialitat que mai. + +Ja havem assolit el collet de Santa Brbara i no ens mancava sin +guanyar el tur, on desitjvem plantar l'arbret, quan en Xaneta +profer un crit sord, i deslligant-se de nosaltres, es deix caure +d'anques en terra amb un moviment de consternaci trgica. + +-Sa meua guinea! -exclam. -Hem fet tard! Ens han pispat es parany! +Vaig restar de pedra. No crec que, si m'haguessin dit que s'havia +calat foc a casa, hagus tingut una sorpresa ms dolorosa. + +-Maleda sigu sa meua planeta! -prossegu en Xaneta, planyent-se +amargament, amb veu tremolosa i retinguda. -Hai d'haver nascut en +divendres, en es dia ms curt de s'any. Me devien batejar amb sa m +esquerra. Mireu que sc es pot de sa pega, jo!. Res no em surt b, +res! Ja puc estirar sa cama tant com vulgu, no arribo mai a sa +passera: sempre caic a sa xomba... xuf! + +-De que se les hau? -me va preguntar en Llus amb estranyesa. + +-De que me les hac? -va respondre en Xaneta, aixecant-se. -Heu-vos +aqu les vostres estaries. Se'ns ha ben follat sa vaca prenys. T, +goita, si tens uis as carabassot no veus dos caps all? Ja us ho +deia jo. Ens hem ben llut! + +Efectivament, fixant-m'hi b, vaig obirar aleshores a dalt del tur +dos caps, com de dues persones, que estessin aclofades dins un +clotarell; l'un se veia de perfil, amb el bot de la cella i del nas +ben marcats al cel, sobre l'estelada polsinosa del cam de Sant +Jaume, i l'altre, acurumullat d'una mena de barretina punxeguda, +parava de ple els darreres, embardissats de cabells escarolers. Els +vaig indicar a en Llus. + +-T...veus?... sn all. + +-Vols dir? -va fer ell, avanant alguns passos vers el tur. + +En Xaneta el detur, subjectant-lo nerviosament per una de les +valones de l'abric. + +-Quiet, quiet! -li va dir en veu baixa. -No estem per babarotes. No +vui que ens reparun. Que es xautun des parany en nom de Du. Qui +primer arriba, primer mol: s de ton jus. Per no vui que +s'engreixun rient a ses nostres costes. Hi ha es noi Llambregues... +creu-me! L'hai conegut... i s un fresseta! Dem tot es poble +n'aniria ple. Girem cua i... bona nit, viola. + +-Ai carat! I si al tur no hi hagus ning? -replic en Llus. + +-Que tenim pa a s'ui, noi tit? -va fer en Xaneta. -Has vistos mai +caps d'homo sense que ets homos hi fossin a sota? + +-Doncs, t'erres -torn en Llus. All no sn caps: sn rocs i +arbrissa. N'afino els branquinyols i els ramells de fulla, que +tremolen amb el vent. Ho vols veure com no sn caps? + +I dir aix, ajupir-se, collir una pedra i etzibar-la dret al tur +fou tot u. En Xaneta, que se li havia abalanat al bra per emparar- +li l'acci, rest espantat i, ajupint-se, ajupint-se, va seguir amb +vista esparverada la trajectria de la pedra; i quan la pedra top +en terra i de rebot an a ferir un de aquells boldrons sospitosos, +el xicot s'acul d'esglai fins al sl. Per al mateix instant, com +si s'hagus disparat un resort al seu dessota, s'alzin de cop, peg +un salt i, amb les seves gbies a la m, s'arrenc a crrer a tall +de soldat, que assalta una trinxera, tot cridant: -As tur, as tur! + +No cal dr si el segurem entusiasmats. Arrib al cim, vent un cop +de peu despectiu i rancunis , a les dues mates, que l'havien +enganyat i, eixancarrant-se al bell mig de la muntanyola, com fent- +se-la seva amb l'actitud i la paraula, exclam: + +-Es parany s nostro. Ni es rei, ni s'emperador, ni es Sant Pare de +Roma mos en poden treure. + + +III. + +Tot seguit ens posrem a treballar. Ens vrem asseure darrera un +tros de paret seca, que restava d'una feixa perduda, vora, vora d'un +vall herbs, mig esbornegat; i all, amb el ram d'alzina entravessat +sobre les nostres cuixes, vrem anar-lo preparant, esbrossant-lo de +secalls i rama sobrera i esfullant els branquinyols cimers i +calant-los amb els canonets de canya, que havien de sostenir la +pallada. + +En acabat, el plantrem al punt ms alt del tur. Feia un goig +d'all ms. Impossible sospitar que no fos nat i arrelat all +mateix. Era rod de capada, esparpelladet i d'una negror ufanosa +que, a rfegues, s'esbandia de finssims girasols argentins; els +canonets de canya hi prenien l'aspecte de beines de fullam tendre, +grogues i lluentes; la gallarda soca s'aguantava amb fermesa i el +ramatge, gaiament bellugs, contestava amb un xiu-xiu comunicatiu i +dol a les manyagueries de l'oratge. + +Heu-vos aqu una trampa ben enganyadora, pobres ocellets! Com +malfiar-se d'aquell arbret joliu? + +On devien sser ara els innocentons, que s'hi havien de deixar +caure? Segurament lluny, part d'all de muntanyes tot just +obiradores, adormidets tranquillament amb el caparr sota l'ala. I +mentrestant, en mig de la nit, en un paratge que, tal vegada, ni tan +sols coneixien, el dest inexorable preparava llur perdici; i +nosaltres n'rem els ministres, i, abocats al pervindre, hi +plantvem una fita sinistra per a vides d'ssers inconeguts. + +All era esgarrifs. El meu enteniment d'infant va llambregar la +vida movent-se vers abismes, que fan rodar el cap, i vaig espantar- +me de la meva acci. Per l'esgarrifana trgica va passar com un +buf. Oh, el goig de la parada! No, nosaltres no volem pas causar +cap dany als ocellets. Jo me'ls estimaria coralment. Els mantindria +la gbia ben neta, els posaria al sol... Cada dia un brotet +d'escarola tendra... Els ensenyaria a venir a la meva m a pendre-hi +els pinyonets pelats... Du volgus que el dia fos d'una bella +entrada, i que els ocellets caiguessin com a pluja sobre el nostre +ram. + +El que ens dalia era l'espera; i no dic res del fred. Els peus se'ns +glaaven. + +-Passegem, passegem, -aconsell en Xaneta. -Que ses sangs no se'ns +adormun. Figureu-vos que una cobla toca un contraps i que l'hem de +ballar. nsia! + +I amb les mans a les butxaques de les calces i el cap sebollit +dintre els set volts del seu tapaboques, acompany l'acci al +consell, tresca que tresca, perneja que pernejaras. + +Aleshores en Llus, que estava mut i cloc-piu al meu costat, al +per sobre l'embs la seva cara llarga, tota ulleres i nas, i em va +dir: + +-Aix hem de passar la nit, fent d'aplanamuntanyes? + +-No ho trobo pas gaire divertit -vaig respondre, -per si no ens +movem, el fred ens pujar cames amunt. Quin altre remei ens toca que +imitar en Xaneta? Potser convindria que armssim algun joc de +patacada. Podrem jugar a runy, a saltar i parar, a sauva de tocar +pedra... + +-Que vols dir que no trobarem brossa per encendre foc? + +-Foc! Santa paraula! -exclam en Xaneta, plantant-se d'un bot entre +nosaltres dos. -Teniu mistos? + +En Llus se tragu de la butxaca una capsa rebregada, i, maldant, ne +fu sortir el calaixet. No hi havia sin dues candeletes i encara la +una d'elles sense lluc, ni rastre de mixtura. + +-Poca cosa s -va dir en Xaneta, palpant-les i mostrant-nos-les. - +Per el certus s que amb una sola d'aquestes busques tan petites se +podria assolar sa vila. Aquesta no val res -fu, llenant-la. -Es +una pobrica, que ha perdut sa bossa dets diners. De contra, aquesta +altra s de primera classe, sencera de cama i ben plena de +potncies! Oi, quina pirrosseta de mixtura, ninets? Sembla mentida, +ai c! que d'un ou tan petit pugu nixer un drac capa d'engollir +tot un bosc. I ell s ac dedins, caretons. Ordi! Gorda'l b, Llus. +I anem a preparar-li establada per a quan naixer. + +-S, s, a cercar llenya i foris! -vaig cridar amb entusiasme. + +All ens serviria de distracci. Tot seguit ens escamprem alegrois +per la muntanyola, i vinga gambejar de quatre grapes a la recerca de +secallons! En aquell paratge, i aix precisament constitua la seva +excellncia com a parany, no hi havia arbre, ni arbriss; no hi +creixien sin, i encara raqutiques, algunes mates de bosquina: +argelagues, estepes, falgueres, tomanyins... sobretot tomanyins, que +en aquell temps estaven poncellats o florits. Un llenyater o un +feixinaire no podia pas fer-hi gaire el seu agost. + +Al principi ens limitrem a recollir els miserables brins de brossa +seca que trobvem entre les plantes vives; per, a manera que ens +imposvem dels resultats obtinguts afluixvem els nostres escrpuls +sobre la matria combustible i, ara perqu ens semblava secallosa, +agafvem una mata sencera mig tendra, ara, perque tenia el tronc +fusts, n'arrabassvem una altra de tota verda. Acabrem per no +perdonar-ne gaires. I aix va crixer bellament la nostra pila, la +qual, aix s, ms que de llenya cremadora, semblava de ramatge +bonic per a un parament de festa de carrer. All la falguera amb ses +fullasses ornamentals, all el tomany apenjollat de flors semblants +a borles de vellut, all verdors de tota mena. + +-M, noi, quanta de tendror! -exclamrem consternats, en examinar el +resultat de la nostra tasca. + +Per, bah!... comenarem per encendre la llenya seca, i, dins un +bon flamareig, la ms verda cremaria tamb. Per sort havem +arreplegat una bona porci d'esparragueres i gatoses mortes, +torrades, rosses com un sucre de mel; i cuitrem a situar-les al +paratge que volem allarar: una fondaladeta, que hi havia al cim del +tur, dintre la qual, ajeguts, estarem a reds del vent. Amb quin +estudi les hi agarberrem! I, desprs, les cobrrem de troncalla i +de feixina verda i ens preparrem a calar-hi foc. Segurament tots +estavem grocs d'emoci. En Xaneta que no havia volgut fiar +l'operaci a cap altres mans que les seves, s'agenoll en terra i, +amb el cap del mistet apuntat al raspador de la capsa, escampava a +l'entorn llambregades rpides, comprovant si estaven ben preses +totes les precaucions. En Llus i jo emparvem el vent amb els +nostres abrics estesos, i llavorvem d'esperit, impacients i +anguniosos. Ara?.. Encara no? No; calia deixar que passs la +pantejada del ventijol la qual s'eixamplava plena de mormolls +creixents, que els nostres sentits sobreexcitats percebien amb una +intensitat extraordinria i alarmant. Renoi, que llarga! ...Sabra +aprofitar la bona ocasi el nostre company? + +De sobte, rast! espeteg la mixtura sobre el raspador de la capsa +i... no res... en caigu una polsina de fsfor, que constell +l'ombra sota els nostres abrics. + +-Animal! Poca traa! -vaig rondinar ferstegament. + +-Maledes sigun sa tremolor dets meus dits i de sa meua nima! - +exclam en Xaneta, brandant el cap abatudament; i vacill com si, +espantant-se de la seva responsabilitat, intents cedir a algun de +nosaltres el seu lloc i la comprometedora tasca; per, de cop i +volta va decidir-se, refreg de nou el mist al raspador amb un +moviment rpid i l'encengu. I aparegu la feble flameta, de la qual +depenia el nostre confort de la nit; i, desprs dels esclats i +bandereigs de la conflagraci, s'aquet i prengu una forma +afusada. Cap de nosaltres no gosava respirar. Tots la seguem amb la +vista astorats i atents. Ara s'encongeix i blaveja, petita, +petita... ; Ara s'eixampla resplendent, com un insecte, que treu del +dessota dels seus litres el joc brillant de ses ales voladores... +En Xaneta, emparant-la amb sa m esquerra, la movia amb tota mena de +precaucions a travs de l'aire, que podia ofegar-la; i finalment ens +l'amag en acostar-la cap a la feixina. Aleshores noms en viem la +resplendor, i jo vaig aixecar el cor a Du. Feu-nos la grcia que +pugui pendre foc a la llenya! + +Vaig sentir la crepitaci sorda, que fan les gatoses en encendre's, +i tot seguit, amb una mena d'esbufec com de gat enfurestit s'al +fins a la meva cara una flamarada que cuid cremar-me les celles. +Visca, visca! Ja tenim foc. Per, no, no... encara no podem cantar +victria. La flamarada va extingir-se, i no rest sin una roentor, +que, com una muni de llampeigs trencadissos corria en zigui-zaga +per l'espinam de les gatoses i s'apagava rpidament. Aleshores vaig +veure que en Xaneta, recolzat en terra, bufava amb totes les seves +forces per reanimar aquell caliu apagads, i vaig cuitar a imitar- +lo. En Llus fu igual, i tots tres, apa! bufa que bufars. + +No fou endebades. Belles flames brollaren d'ac d'all, s'apoderaren +dels troncs grossos i tota la pila s'an ablamant, fins la feixina +verda i tot. Per en voleu de fum? ...un fum esps i blanc... I tot +bufant, bufant, me'n vaig empassar un glop, que em tap els +esperits. Vaig aixecar-me mig esbalat i vinga esternudar cop i +recop, una i cent vegades! No podia calmar-me. I vaig reparar que +els meus companys passaven la mateixa tribulaci. Els seus +caparrons, que flotaven entre la fumarada com testes de serafins +dins una boirina mstica, se movien atracallats per una tempestat +d'esternuts, que els rebatia d'arrera a envant i d'avant a enrera, +sense donar-los un punt de reps. + +-Fugim, fugim d'aquest fum -va cridar en Xaneta. + +I ja ho crec que en fugrem! Enc que no ens ho hagus avisat, ho +haurem fet per instint. I dolorits de ronyons i esborneiats +cercrem l'aire clar i ens ajagurem de boca terrosa sobre un marge, +que balconejava a la banda de tramuntana, d'on venia l'oratjol. + +All ens anrem reposant poc a poc; i, entre caparrada i caparrada +dels seus darrers esternuts, en Xaneta, amb una veu embolicada entre +tels, que l'obscurien, i sospirs, que la trencaven, va dir: -Ai +Maria Santissima, quines pessigolles ms enfadoses! Estic mig +desconjuntat. Aquest fum de tomanyins rellents s capa de fer +esternudar sants de fusta. I si no ens en fssim apartats de pressa +i corrents crec que haurem acabat per caure esmicolats a peces +menudes al voltant des foc. Per ja n'estem salvats, i aquestes +esclatarades de nas no ens han d'espantar. Sn salut i aclareixen +l'enteniment. + +-Deu sser una salut com la dels floroncos -insinu en Llus tot +tapat d'esperits. + +-De bona gana la regalaria a... -vaig fer jo; i, sentint-me de sobte +ennuegat per un esternut, vaig restar amb un pam de boca oberta +sense poder afegir paraula i amb el respir sacsejat i angoixs. + +Un cop refets, ens anrem atansant al foc amb precauci. El fum +emps per un oratge manyac s'acarrerava cap a migjorn: tot aterrat, +aterrat, tramuntava el turonet i es capbussava vessant avall cosa +d'algunes passes, alxecant-se desprs cel amunt i esboirant-s'hi. La +banda del nord restava, doncs, serena, i all ens aclofrem dintre +la fondaladeta, entre el foc i un marge embardissat que ens servia +de respatller i de paravent. Ens hi posrem com a cal sogre, amb +tota comoditat. Els nostres peus se torraven sobre la cendra +calenta, i la flama, aixecant belles xeres, ens acaronova de tant en +tant amb llur escalf agrads. En Llus seia a la meva esquerra i en +Xaneta a l'altre costat. No tenem gens de son i conversvem +alegrement, tot contemplant el bandereig de les flamarades, la dansa +folla de les espurnes, que n'eixien, i les mudances, que sofria a +cada moment el paisatge roent i fantstic del caliu, que s'anava +renovant. No ens calia altra feina sin afegir de tant en tant +llenya al foc, ara seca, ara verda, segons convenia espavilar-lo o +atur-lo. No patiem fred, ni cap altre mal. + +-Qui sap alguna rondalla? -va preguntar en Xaneta. + +-Rondalles! Prou que m'agraden -vaig respondre jo. -I el foc sembla +que les demana; per si sn de les que tots ens sabem de cor, no +donen cap gust. En Llus i jo ens hem contat les nostres tantes +vegades, que ja ens fastiguejarem de repetir-ne cap. + +-Doncs jo -va saltar en Xaneta -us en vull contar una, que em penso +que no l'heu sentida mai; la de sa mare de Sant Pere. + +-Apa, doncs, siguem-hi! -vrem fer en Llus i jo, incorporant-nos. + +En Xaneta se'ns arramb tant com pogu, a fi que no perdssim cap +paraula, va mig cloure les parpelles, somrigu per sota el nas amb +un aire entre picardis i beatfic, i, amb una verba seguida, +seguida, tot llepant-se de tant en tant els llavis com si se li +emmelessin del seu bell dir, va explicar-se de la segent manera; + +-Heu-vos aqu, carets de Du, que sa mare de Sant Pere era sa dona +ms rampelluda i mala arna que hi haju hagut sota sa capa des cel. +Era tant des puny estret que mai va ter caritat a cap pobre, sin un +cop que va donar a un mort de fam un forc de cebes, que se li +grillaven. I ve que li arriba es temps de ses fruites madures i, +xap, cau dins es cistell de sa mort, com tots farem a sa nostra +hora; i sa seua animeta negra de pecat a on havia de definir?.. A +ses calderes ms fondes dets menuts d'en Cundo. B... ja l'hi +tenim... deixem-la cremar, i anem per Sant Pere. Ronda d'ac, ronda +d'all, predica que predicars, gonya es Cel i Nostre Senyor me l'hi +fica de porter, encarregant-li totes ses claus. Es bo de s'homo, qu +xalat!... se repantiga a sa poltrona de cuiro i... hala... hi fa +petar una becaina. Bon son. Heu de sebre que a sa porteria des cel +hi han tres finestres: una, dna as jardins de sa glria i est +sempre oberta, deixant entrar ses bones flaires, i, de ses altres +dues, tancades i barrades, s'una, sa verda, dna as purgatori, i +s'atra, sa vermeia, a s'infern, que Du ens gord d'anar-hi. Doncs +com hai dit, heus-aqu que Sant Pere dormia i, en un escarbotell de +sa becaina, va sentir un crit d'lsraiel, que venia de sa banda de +s'infern, i li va semblar coneixer sa veu de sa seua mare. + +Ai vatua sa veia de Judes! Vols-te jugar que es ser condemnada? + +Si ser, si no ser, per treure'n s'aigua neta, obre sa finestra +vermeia i s'aboca a guaitar. Podeu comptar, tots es condemnats, quan +vegeren es cel obert, si es posarien a badar, mirant en l'aire! I sa +mare de Sant Pere, que t'hi veu es seu fill. -Ah! fill reconsagrat - +va cridar de seguida; -tu ac dalt, xalant, i jo aqu, que em cremo? + +-I doncs que us hi far jo? + +-Que m'hi fars, pocavergonya? Aqu, que corre sa brama que ets sa +nineta de s'ui dret des teu mestre i que t'ha donades ses claus de +ca seua, fill bordissenc, i m'has de deixar patir? Arri, amoixa es +teu mestre! Ja no ets homo si no em treus d'aqu. + +Sant Pere va tancar sa finestra i amb es cor trist se n'entr pes +caminals des Cel, rumiant, rumiant, Que fars, que dirs?.. Ve que +atalaia es seu Mestre, que es passejava per una prada de lliris +florits; i va i es llena a sos peus i l'abraa des garrons de ses +cames. + +-Mestre, o Mestre, pes bon record de ses caminades, que hem fetes +junts per sa terra, m'heu de cedir una grcia. + +-Parla -li va dir es bon Jess. -Ja ser prou que no lliguem caps. + +-Tinc sa mare a s'infern i voldria que la'n tragussiu. + +-Si que s mal negoci! Per, veiam... que no passava mai es rosari +sa teua mare? + +-Ca, home, ca! + +-B deuria dur s'escapulari des Carme! -Ca, home, ca! + +-I de caritat que no en feia? -Ca, home, ca! + +-Mai per un mai? + +-Un cop va donar un forc de cebes a un mort de fam. + +-Doncs, ja tenim es cap de treure. Que portun es forc. + +Ets ngels vren crrer sa terra i vren portar es trenat de bogues, +que era ja mig podrit i sense cebes, perque es mort de fam se les +havia menjades. + +-T -va dir es bon Jess -aquest s es cap, que has d'allargar a sa +teua mare. Que s'hi aferru i amunt! + +Sant Pere no es planyegu pas a crrer i obrir sa finestra vermeia i +au! trenat de bogues avall, que s'allargava, s'allargava fins a sa +gola ms fonda de s'infern. I va cridar: -Apa, arrapeu's as trenat, +mare, que us pujar. -I sa veia s'hi arrapa, i Sant Pere tira que +tira, apuntalat de genois a s'ampit de sa finestra... tira que tira, +i l'anava hissant. Empr ets atros condemnats, que ho veieren, se +varen agafar ases cames de s'afortunada, i atros, i atros +s'arraparen ases cames d'ets primers. N'hi havia una raimada!... I +tots anaven seguint amunt!... amunt!... i ses bogues podrides ho +aguantaven tot. Ning no gosava a respirar. Ja es front de sa mare +de Sant Pere arribava a sa finestra. Llavors se va veure salvada i +tragu es seu mal gnit. -Arri avall! N'hagussiu criats de fills +sants! -va cridar, ventant pernada per a desempallegar-se d'ets +atros condemnats. I amb aquella batzegada es trenat de bogues se +peta i veia i seguidors caigueren a s'infern. I encara mai no n'ha +sortit ning. + +Acabat, en Xaneta va esclafir la rialla i jo tamb. -Arri avall sa +vea rampelluda! + +-Avall! Avall! En Llus se persign i va dir: -Du ens guardi de +mal, Xaneta. A mi aquesta rondalla no em sap pas de bona sentor. Els +Sants b la deuen estimar la seva parentela, i aix de dir +penjaments de la mare de Sant Pere i de flocar-la a l'infern em +sembla tan lleig com un pecat mortal. + +-No m'atracallus, manu -va respondre en Xaneta. -Si ella, sa vea, s +a s'infern, ni jo ni ets Sants no la'n podem pas treure, i, si no hi +s, me'n rento ses mans, que no me l'hai pas empatollada jo sa +rondalla. Paraula en, paraula enll, us l'hai referida tal com va +contarme-la s'avi Jeremies d'Arraval, que es un homo de b, que +passa ets rosaris cada dia i mastega ms parenostres que tu i tots +ets teus parents. + +Mentrestant la nuvolada s'era abatuda cap a l'horitz de mar, i la +lluna, vas de llum purssim, resplendia en un cel immaculat. Tots +ens abocrem al marge per guaitar-la. Era una lluna de creixent, amb +els cornals quasi en amunt, entre els quals la part ombrosa de +l'astre, ben obiradora i d'un dimetre ms petit en aparincia que +el de la part clara, sortia a la manera d'una gla, que brolla del +seu didalet blanc. En Llus se la mirava embadalit i exclam: + +-Que bonica! s una veritable llanxeta de plata. + +-Errada! -va saltar en Xaneta. -Mirate-la b. s es bressol des bon +Jesuset. Veurs, repara es crcol de sa mosquitera. No repares sa +mosquitera tirada, all negrenc que tot just s'afigura? Ara s'Infant +dorm i la Verge feineja per sa casa _amplis me_. Ets ngels amb +candeles enceses vetllen un tros lluny des bressol; veus? + +-Calla, tu veus els ngels? -va fer en Llus. -No, ets ngels no es +veuen, perque s'ombra se'ls menja -contest en Xaneta, -per es +veuen ets flams de ses seues candeles. Goita. + +-Les estrelles? + +-Diga-les-hi estrelles. Ets noms sn aire i ses coses els aguanten +tots. + +-Ja s bonic aix, que dius -va dir en Llus, contemplant els estels +amb complacncia. -Per s una falrnia. Que te les creus tu, +Xaneta, aqueixes corrandes? + +-Jo! -va respondre en Xaneta, vacillant.- Ning no hi ha estat per +all amunt. Diuen i dic, per qui vols que el remenu es mobiliari +d'un pis tan alt, sin Du i ets ngels? Ara... del cert, del +cert... crec que ning no en sap res. + +-Se'n sap ms que no et penses, Xaneta -va saltar en Llus; i, +girant-se cap a mi, em pregunt: -Que et sembla a tu? L'oncle em va +dir que la lluna era un mn. + +-S -vaig respondre. -Es un mn com la terra, una mica ms petit. + +-Amb muntanyes i tot? -Ja ho crec. Amb grans muntanyes, ms altes +que el Montseny. + +-I com se sap aix? -Mirant-ho amb unes ulleres de llarga vista... +unes ullerasses de gegant, que tenen cada vidre com una mola de +mol. + +-I a les muntanyes de la lluna no s'hi veuen arbres i cases i gent? + +-No s'arriben a afigurar. -I rius? + +-Tampoc se reparen; per hi ha mars. Jo vaig veure un mapa de la +lluna i era igual que qualsevol de la terra: all mars, all +continents, all badies... + +A tot aix, en Xaneta m'anava tocant amb el colze i s'estremia amb +un riure de conill; i, aprofitant una distracci d'en Llus, qui +s'encantava amb la visi del cel plena dels seus somnis, se m'acost +a l'orella i em va dir rapidament amb veu baixa i enriolada : + +-Dali, dali garrofa, dali! Ma, si en tragina de morral aquest noi! + +Vaig mirar-me'l amb una cara tota malagradosa. Figurar-se que jo era +capa d'enganyar el pobre Llus! No mereixia una llisada aquell +miny presumptus, que es creia ms viu que tothom? Me vingueren a +la punta de la llengua un reguitzell de paraules agres. Per que en +trauria de dir-n'hi quatre? Qui era capa de convncer-lo que +l'estelada no era una menudalla, que, ben arreplegada, li cabria al +clot de la gorra? I, tot plegat valia la pena d'armar una batussa? +Aixi doncs, d'una consideraci a l'altra vaig anar-me empassant la +mala saliva, que la pruja dels dicteris m'havia fet a la boca, i +vaig optar per callar-los; i, per a esbargir ms la temptaci, vaig +aixecar-me i em vaig posar a passejar per sobre el marge, atalaiant +el paisatge. + + +IV + +El dia no podia trigar a venir. Se va enllumenar la finestra d'una +casa de pags i vaig pensar: Aix s que la gent es lleva. Senyal +que la matinada s avanada i que el mat no s gaire lluny. Cap al +poble, sonava veladament una mena de trompeteria, que va confirmar- +m'ho. Era la diana dels galls, que s'alava muniosa dels +innombrables corrals de la vila i despertava ecos dispersos per les +masies amagades darrera les muntanyes. Tamb vaig sentir la veu +argentina i refilaire d'una dona, que segurament s'esfreixurava +apellant i renyant alguna mainada, que li fugia camins enll, i, +cap a la banda de Sant Pere del Bosc, uns lladrucs de gossos, que +devien senyalar algun vianant. Totes aquestes veus, afeblides per la +distncia, l'orella les destriava netament a travs de l'aire +cristall, tal com l'ull repara fil a fil els brins d'herba menuda +al fons d'un estany d'aiges clares, per eren quelcom tan lluny +que un hom hauria dit que la profunda puresa del silenci no se'n +contorbava. Jo les escoltava amb inters perque m'indicaven l'hora, +i no tenia altre rellotge, on consultar-la. Quina cosa ms bona era +un rellotge! Aixi que tingus prou dinerets me n 'havia de comprar +un. + +Ja em girava per a tornar a la vora del foc, quan vaig sentir, +vingut de cap avall de la muntanya, de Santa Brbara, un ronc +estossec, que m'ocasion certa alarma. Segurament alg pujava pel +costerut caminoi de les vinyes cap al que menava vers el paratge on +erem. Vaig girar-hi la vista i, al cap de poca estona, en un revolt +lluny, emplateiat de la claror de la lluna, vaig reparar que +apareixia el negrall d'un home. I, el pressentiment del meu cor no +m'havia enganyat, vaig veure que aquell home era un parador. Pujava +la costa cap-jup a lentes i llargues gambades. Portava un gran rams +sobre el muscle esquerre i, a la m dreta, al cap d'avall del bra +llanat, un farcell, que devia sser de gbies. Per fora havia de +dur la intenci d'ocupar el nostre parany, que era el millor de la +rodalia. Qui sap si, en adonar-se que l'havem pres, respectaria els +nostres drets? Qui sap? Era un home com un Sant Pau. + +Tot seguit vaig avisar els meus companys. + +-Llus, Xaneta, alerta! Mireu : un parador, que ve cap aqu. + +Els dos xicots eixiren tot seguit del cloterell i guaitaren amb el +major inters cap a l'indret, que jo els vaig indicar. + +-Si, es un home amb un ram, un parador -va dir en Llus.-Va pujant +amb santa calma, i poc es pensa que l'haguem pres per m. + +En Xaneta es grat el clatell amb un aire indecs i abatut. + +- Crosta! Deu sser en Llambregues- mormol. Oi, que a sa seua gorra +li manca mitja visera? Coi! No es pot afinar b des de tan lluny i +amb aquesta mala far de quart de lluna. Per... aqueixes camarres, +aqueixa jupa, aqueix balandreig de cos tan disgraciat. s ell, +vatua! I que fem? + +-Nosaltres no hem de fer res -vaig contestar. -Es ell el que s'haur +de bellugar a entornar-se'n un cop arribi aqu dalt i trobi el +parany ocupat. + +-A dreta llei s -va dir en Xaneta. -Nosaltres tenim s'arbre +plantat: aix s una bandera, que diu que es castell s nostre. Tots +ets paradors des mn ens donarien sa part guanyada, per... + +-Per que? + +-Que en Llambregues s un bstia bruta, Vet-ho aqu. Si coneix que +som criatures, ai, ai, ai!..., + +-Que vols dir que ens treur d'aqu per posar-s'hi ell?-pregunt en +Llus. + +-I ara! I doncs per qu hem matinejat tant? Per qu hem perdut la +nit? -vaig saltar jo, encarant-me amb en Xaneta. -Per qu tantes +presses, mestre tabalot? Per qu tant patir de fred i d'avorriment? + +-Oh, coi! -exclama ell.-Hem guanyat sa ra. Pega'm, home, pega'm, si +coneixes! Que no s alguna cosa sa ra? Quina culpa en tinc jo que +aqueix galifardeu sigu un tros de carn mal batejada, sense +principis, ni vergonya, ni llei de Du? I encara veurem si +s'atrevir a propassar-se. Sa ra... s alguna cosa sa ra. - +S'atans cap a on rem en Llus i jo i, amb veu baixa i aire +misteris afeg: -Mireu, sa ra s una muralla; per s'hi han de +posar soldats as darrera que la defensun i sin... + +-Es a dir que ens haurem de batre? -pregunt en Llus. + +-No, coi, no hi podem res a pinyes. Ens estossaria, ens capolaria. +T un bra de mil dimonis. Ets nostros ajudants han d'sser +s'astcia i sa prudncia. No us en rieu amb aquest posat de +llstima, no. Sa prudncia s un arma molt fina, molt retefina. + +-I com es maneja aquesta eina? -vaig dir jo amb to despectiu. + +-Pse! -fu en Xaneta. -Ja veurem. Per de moment sc de parer +d'amagar-nos. Conv que en Llambregues no ens conegu; que no spigu +qui el gorda es parany. Es meu pare, que va crrer sa guerra +carlina, sempre m'ho diu: ses forces amagades fan una bella por. Un +cop es parany restu ben solitari, amb es foc i s'arbret, sa basarda +s'hi alar de gordiana. Creieu-me, ben amagadets i... moixoni!. + +Dites aquestes paraules, s'ajagu al mateix lloc, que ocupavem suara +a la vora del foc, i nosaltres, el meu cos i jo, a manca de recurs +ms satisfactori, l'imitrem; per jo estava descontent d'en Xaneta. +Havia esperat que ell manifestaria ms confiana en la fora del +nostre dret i que m'encoratjaria, traient importncia a la meva +aprehensi. I no havia resultat aix. Ell, que tan solia pintarse- +les de valent, s'havia acovardit tant o ms que nosaltres. + +-Jo no estic pas gaire tranquil- mormol en Llus a la meva orella. +-He sentit a parlar molt d'aquest Llambregues. Diuen que s un +galifardeu tan forut que aixeca a pols les portadores de verema ms +pesants: un home, que no t por de res, que agafa les serps amb les +mans i que s tan mala nima que soterra els gats de viu en viu a la +platja. I ara figura't que aquest s el seu parany de cada dia i que +no voldr perdre'l pas. s capa d'esclafar-nos. Jo crec que hi +guanyarem de fugir ans que arribi aqu dalt. + +-Fugir! Mai! Que ens mati. Ens defensarem com lleons -vaig respondre +amb el respir tot esbufegs d'indignaci. + +S, calia que ens defensssim; per, com? Ah! si jo hagus tingut +l'escopeta del pare, aquella tan bona de dos canons, que mata les +llebres a dues-centes passes! Desgraciadament no disposava de ms +arma que un petit ganivet. Me'l vaig treure de la butxaca i el vaig +obrir. Era punxegut, i el dia abans l'havia esmolat tan finament que +tallava un paper a la correguda quasi sense violncia. Per, aix +que em vaig imaginar l'acci de clavar-lo al pit d'un home viu, se +m'estremiren de soca a rel les orelles i se m'adrearen d'horror els +cabells. No, lluny de mi tal intent! Ferir a cops de gavinet era +cosa d'assassins. Em defensaria a mossegades i cops de puny. + +Mentrestant en Xaneta no parava de rebolcar-se nerviosament, ara +d'un costat, ara de l'altre. A cada moment s'incorporava, treia el +cap per sobre el marge i trallava per entre les mates. Desprs, com +si aquell tripijoc no basts a la seva nerviositat, se pos a +passejar de quatre grapes. Furetejava d'ac d'all, passava per +davant de la foguera com un galpat monstrus, se perdia en els +replecs torrentosos de la muntanyola... anava, venia, voltava... Que +redimontri devia cercar? A la fi s'aixec dempeus. Portava un roc +tan gros que amb prou feines podia abraar-lo i sostenir-lo apretat +contra el pit i, trampalejant, trampalejant, an a deposar-lo al +damunt del marge, que formava la cresta del tur. Tot seguit n'hi +tragin un altre, i aleshores vaig compendre que devia haver mudat +d'intent i que preparava la defensa. No era mal pensat. Si deixavem +que en Llambregues arribs al parany, essent tan mala nima com era, +de segur que esbotzaria a cops de peu les nostres gbies dels +reclams, capolaria amb quatre manotades el nostre arbret i, amb les +mateixes astelles, que en trauria, ens planonaria al seu gust; i +nosaltres no podrem pas res contra la seva forarra. En canvi, si +mentre pujava rostos amunt per a assolir el cim del tur, +l'escometem des de dalt estant a pedrades i estimbant-li rocs al +damunt, molt seria que no l'estabornssim ans que pogus arreplegar- +nos. Per era de bon jus atacar-lo ans que ell ens menacs? Amb quin +dret podem escometre un pacfic vianant, que encara no ens hauria +causat cap dany? Aleshores s que perdrem aquella ra, que en +Xaneta ponderava tant suara mateix, i donarem a l'atacat el dret +d'allisar-nos l'esquena amb aquella planonada, que tant temem. I +tothom ens diria: Massa poc! Us est b! No, jo no ho permetria +pas. Valia ms exposar-se als perills ms grossos ans que despullar- +se de la justcia, que ens assistia. + +Amb aix, vaig acudir al costat d'en Xaneta i vaig advertir-li els +meus escrpols, avisant-li que ni en Llus ni jo no agredirem ning +que primerament no ens hagus maltractat d'obra. -Volem carregar-nos +de ra -vaig afegir -i ens estimem ms sser mrtirs que +facinerosos. Aixi, doncs, para ment a comprometre'l, entens? No ens +facis baixar la cara. Deixa't d'arreplegar pedres, que no han de +servir de res i... apa! tornem al nostre cau. + +Semblava que el xicot ni tan sols m'escolts. Estava situant una de +les seves pedrasses, i, tot bleixant del fatic d'haver-la duta a +bra i de remoure-la a rossegons per terra, prosseguia el seu +treball. A la fi es redre, esguard tranquillament els dos rocs +enormes, que a poca distncia l'un de l'altre havia posat sobre el +marge, entre les mates, i, desprs, encarant-se amb mi, va dir-me: + +-Que t'empatolles, cap de trons i tramuntanes? Que somniem, noi tit? +No res de pedrades, no res de batusses. Que et penses que m'he +tornat boig? No vaig a guerra jo: vaig a pau... i a una pau xalada, +si sabeu representar es vostro paper i Nostre Senyor no se'ns gira +d'esquena. -Va abraar-nos per sobre els muscles, i, acotant a la +seva les cares d'en Llus i jo, va dir-nos baixet i falaguerament: +-Riurem, creieu-me, riurem. No es xautar des nostro parany en +Llambregues. + +-Apa, doncs -va saltar en Llus impacient,- explica't d'un cop! + +-Es una faccia xalada -va respondre en Xaneta amb un riure ple +d'emoci. -No perdem temps. Ara en Llambregues segueix sa +reblinconada des cam de Sant Joan i sa muntanya el priva de +veure'ns. s sa bona ocasi. Mireu, enfileu-vos cada un de vosaltres +a dalt de cada un d'aquests rocs. + +-I qu en traurem? -vaig botzinar. -Enfileu-vos-hi, coi! Que s cap +mal aix? Ja m'explicar en acabat. + +Vrem obeir. -Molt b! -exclam en Xaneta -aix mateix, ben drets, +ben encirats. Ordi! D'un tros lluny no es coneix pas que sa pedra i +ses vostres cames no sigun d'una sola pea. Sembleu dos homenassos. +Ses vostres catracliques llargues dissimulen sa curtesa dets +vostros cossos. Deixe-vos-les ben descordades... Aixi! ngela!... +estufades, esbalandrades... Ara, entortolligueu-vos es tapaboques +entre coll i closca ben amunt. Qui no pensar que sou dos +_americanos_? No en pareu poca de mota crosta! + +Va crrer a la foguera i en tragu dos fumallots abrasats de la +punta. + +-Teniu -va dir, posant-nos-els a la boca, -fumeu. Aix fa homo. + +Se va girar del revs el gec i la gorra, que eren folrats d'una +llaneta virolada, i se'ls engipon d'aquella guisa. + +-Sa meua mare mateixa, que passs pes cam des collet, no em +coneixeria. Jo figurar sa vostra criatura. Trescar, saltar, +guimbardejar... Sa meua mida curta far ressaltar ses vostres +alries... Per aix futisquejar a propet vostre. Que no us +escapu es riure, carets... No s cosa de gresca; ens hi va de ses +costelles. + +Dit aix, s'apart per examinar-nos d'un tros lluny i, entusiasmat +de la seva propia combinaci i de la nostra patxoca, torn, tot +repetint de baix en baix a tall de vctors: -ordi, ordi, ordi!... + +No vaig poder menys d'admirar l'astcia del brivall. Per qu no +havia de donar resultat? Des del peu del tur, a l'escassa claredat +d'un quart de lluna, havem d'oferir, efectivament, l'aspecte de dos +homes fets i drets; i en Llambregues, veient el parany ocupat i no +per criatures, de qui li fra fcil abusar, probablement no voldria +perdre temps en pujar a un cim que no li servia de cam per a anar +dretament a cap altre paratge. Per, anu a saber com s'ho pendria. +I si endevinava la treta, que volem jugar-li, ell pla que ens la +perdonaria! + +Amb aquests pensaments el cor se m'encongia amb tremolins; i quan un +estossec aspre m'advert que el terrible parador anava a presentar- +se al cam descobert, l'esperit se m'esbornei de tal manera que +vaig tmer perdre l'equilibri i caure daltabaix del meu pedestal. + +-Ara v... alerta! -va advertir en Xaneta a mitja veu. + +De primer no vaig adonar-me sin d'una ombra llargussima, que +invadia el cami descobert i s'hi movia a la manera de la d'un nvol +passatger. Desprs vaig distingir l'home, que la projectava als +raigs baixos de la lluna ponentina, que el ferien per darrera. Era +el mateix que suara havem llambregat ms avall dins el cam clar de +les vinyes, amb el seu rams a coll i les seves gbies a la m. + +Igual que aleshores semblava ara tamb que camins d'esma, brandant +amb aires de mandra, el cos tombat endavant i el cap inclinat cap al +pit, sense mirar enlloc, com si ests pensant en coses llunyanes. +Que n'estava de refiat del seu parany! Que poc es recelava de +trobar-lo ocupat! Era capa de no adonar-se de nosaltres fins que ja +fos dalt del tur, quan ja la nostra estratagema seria intil. + +Una relliscada d'en Xaneta, no s si casual o intencionada, provoc +una sorollosa rodoladissa de pedruscall, que esver el caminant. +Aleshores l'home s'atur en sec, va alzinar-se i rest immbil com +una esttua, mirant cap all on rem. Desprs, astorat d'ulls i +bocabadat, passej diverses vegades la vista de l'arbret a +nosaltres, i de nosaltres a l'arbret, com si no sabs avenir-se de +les insospitades novetats, que descobria. Ho vaig compendre pels +moviments del seu cap i pel flamareig de les seves mirades, tan viu +que triomfava de l'ombra i de la distncia. -Ara s el moment crtic +-vaig pensar tot corglaat. I, en adonar-me que l'home, desprs de +vacillar una estona, avanava resoltament cap al nostre tur, vaig +espantar-me tant que ja anava a saltar del meu roc per arrencar-me a +fugir cames ajudeu-me. + +Per ans d'haver executat la covarda acci, que ja el meu esperit es +precipitava a iniciar, l'home temut va aturar-se de nou, i el seu +aturament suspengu el meu impuls. L'enemic no es llanava a +l'assalt. Noms s'havia aproximat unes quantes passes per observar- +nos millor. Va posar-se sobre les celles una de les seves manasses +estesa a tall de visera i torn a llambregar-nos intensament, +enviant-nos terribles efluvis de la seva nima, que talment jo +sentia que em resseguien membre a membre esborronadors i penetrants. +A la fi es degu convncer de com se les havia amb antagonistes +superiors a les seves forces, recul com afrontat, peg una +giravolta sobtada, i, a marxes dobles, desaparegu costa avall en un +dir Jess. + +En Llus i jo encara romangurem una bella estona immbils, +petrificats. A mi em costava de recobrar el respir i, per altra +part, no estava pas ben segur que el fugitiu no muds d'intent i +comparegus altra volta. En canvi en Xaneta s'havia tranquillitzat +tot seguit i engegava darrera de l'enemic un seguici de babarotes +murriesques per escarnir-lo en sa retirada: simul donar-li corda +com a un rellotge, fu acci de desdujar un cap de llivant i +d'amollar-l'hi tot de pressa i, finalment, el persegu amb un pam i +pipa a dues mans tan teclejat com si n'hagus d'eixir una burlesca +sonata de clarinet, que l'acompanys en sa marxa. + +Aquests gestos m'encortjaren, i, aleshores en Llus i jo davallrem +dels nostres pedestals i no sabem el que ens passava. Desprs de +l'opressi de cor, que havem sofert, ens sentem alleujats, +respirvem amplament, tot ens queia en grcia i, assorollats per la +vivesa de tantes d'emocions, bategvem de dents i tremolvem igual +que si acabssim de sortir d'un bany fred. No s quantes de vegades +ens abrarem, tot saltant i rient i follejant. + + +V + +Un cop tornats a la vora del foc, que abrandrem amb la millor +feixina, que restava, vaig felicitar entusisticament en Xaneta. + +-Ets el millor cap de tots tres -li vaig dir. - Has tingut una +pensada digna d'un gran general. Si no se t'hagus acudit, estvem +ben perduts. + +-Es s'astcia -va respondre, ensalivant de satisfacci. -Ja us ho +deia jo que s'astcia i sa prudncia eren armes molt fines. Ara +n'heu tocades ses proves. + +-S que sn armes fines -vaig contestar,- per no tothom t +l'enginy, que s menester per a esmolar-les i b servir-se'n. T'has +cobert de glria, Xaneta i mira... no vull que aix es perdi. Dem +ho contar als nois d'estudi i tot Blanes n'anir ple. Veurs quina +garola armarem a la salut d'en Llambregues! I tots els nois et +voldran sser amics. + +Ell m'escoltava, rient entre carn i pell i brandant el cap en senyal +d'aprovaci, per de sobre se li trasmud la cara i, amb un aire +greu i preocupat, exclam: -Alerta amb ses criaturades, noi de +sucre! Valdr ms que no xerrem. + +-Qu? Una faccia tan divertida no ens hem de donar el gust de +contar-la? + +-Ets gustos costen cars -repar ell. -Es clar que un hom s'agradaria +de xerrar-ho i de veure com sa gent s'hi engresca i us en fa ses +seves enhorabones. Per... alerta... mentres nosaltres ens +estufarem sota ets untets de ses paraules falagueres, en +Llambregues bufaria de rbia com si li gratssin s'esquena amb una +estora; i, recelem-nos, quan ens pogus arreplegar pes seu compte, a +sa pell ens escriuria sa solfa de sa seua quimera, i... qui sap? ... +potsefer que alg de nosaltres cantaria es gori-gori final. s un +bstia bruta en Llambregues. Ens conv callar. Tan poc que costa de +callar! -Esclaf un llarg sospir i afeg: -I tant que un hom glateix +per xerrar! + +-Tens ra, Xaneta; no hem de dir res -salt en Llus. -Jo et prometo +callar com un mort. + +-Tu s; jo et cree com s'Evangeli; per aquest altre i jo... + +Aqu va interrompre la seva frase i aixec un dit en senyal +d'atenci. Sonaven hores i tots tres parrem esment a comptar-les. +El vent s'era encalmat i les batallades del rellotge del poble +difonien per l'atmosfera pura i elstica una dola msica, que +passava en ones tremoloses, les quals, afinant-se ms i ms a manera +que s'eixamplaven, semblava que anessin a morir com en propi ribatge +als turons i serres de l'entorn. + +En Xaneta comptava en veu alta: -una, dues, tres... + +-Sis hores! -exclamrem tots en acabat. + +-Via i foris a empaiar sarbret! -dispos el nostre director, +aixecant-se tot atrafegat. -Vinguen ets reclams! A on heu posada +s'olla des vesc? Porteu matolla per tapar ses gbies. nsia, no +perdem temps. D'aqu a mitja horeta s'auba ser estesa per sa terra, +i ets aucells passaran per sobre ets nostros caps, mofant-se des +nostro arbret desguarnit. + +Per ms que ens afanyrem, quan hagurem preparat les nostres coses, +apagat el foc i distribut a l'entorn de l'arbret les sis gbies +dels reclams, cobrint-les amb matolla clarera, que les dissimuls +sens enfosquir-les, ja l'ombra de la nit havia perdut la seva +intensitat i nitidesa: l'entelava una blavor, que emboirava la llum +dels estels; i cap a la banda d'orient el cel s'obria amb una +diafanitat verdelosa sobre les calimes de la costa. + +Tot seguit comenrem a empallar. En Xaneta, que era ms prctic en +el maneig del vesc, empastava les palles, que li anava allargant +d'una a una en Llus, d'un manat, que en tenia a sota l'aixella, i +jo, enfilat a dalt d'un roc, un cop empastades, les prenia d'en +Xaneta i les encomanava pel cap sec als canonets de canya, amb que +suara havem endidalat els branquillons de l'arbret. Aquella +operaci era braument entretinguda, i fora penosa a causa del fred, +que ens embalbia els dits, ens gelava de peus i ens esmolava, +causant-nos-hi una cossor insofrible, el tros de les orelles, que +eixia al descobert per sobre els nostres tapaboques. I no hi havia +remei; la tasca apressava i no podem pas entretenir-nos a saltar +per desendormir-nos de peus, ni a ficar-nos les mans a la butxaca, +per escalfar-les. Quan ens lleguia una mica ens bufvem els dits, +per no parvem un moment el treball. Si ens l'haguessin obligat, de +segur que ens n'haurem queixat de valent; mes ara que ens +l'imposava la nostra propia illusi, ning pensava en deixar-lo. +Noms en Xaneta, que era el que patia ms amb el maneig del vesc i +l'aigua gelebrda, on havia de pastar-lo, s'exclamava de tant en +tant: -Rellamp, quin grsol s's girat! Taia ms fi que una rasadora +de barber! Aix s fred d'auba. Afanyem-nos, afanyem-nos! + +Certament, el temps apressava. Es diria que una pallidesa freda i +bascosa s'estenia pel cel i la terra. Hi havia un plor i un tremol +en l'herba.. El llevant era d'una blancor trista, sorda, +cadavrica... Per tenia quelcom de la cara d'una persona, que +hagus vingut en basca i s'ans retornant: cada vegada que hi girava +la vista hi reparava un canvi de color, cosa que m'alarmava, +estimulant-me a prosseguir l'empallament amb ms daler. Aviat fou +d'un groc d'aigua de taronja. Al cap d'una estoneta ja presentava +una color com de carn; i aquella color s'an escalfant, escalfant +per moments fins a tornar-se tan rosada com la de les nostres +orelles. + +De sobte tots els reclams romperen a brillar amb refilets curts i +repetits. -Verdums! -avis en Xaneta. -Cuitem, apartem-nos, apartem- +nos... que no s'espantun! + +Sense ni tan sols encomanar a l'arbret la palla envescada, que tenia +a la m, vaig crrer cap a un xrrec i m'hi vaig ajupir al dedins. +Els meus companys tamb havien desaparegut de les envistes. Renoi, +verdums! Tan grossos i bonics que sn! Si els pogussim agafar! I +cert que eren verdums; no s'havia errat en Xaneta; tot seguit vaig +sentir al lluny, cap a llevant, el rut-rut caracterstic, que solen +llanar quan van volant; i no trigaren gaire a fer-se vistents. Eren +tres. Volaven molt amunt, i el sol, que encara no havia eixit a +l'horitz, devia ja banyar en aquella altesa les llurs panxetes +uries. Tots tres lluminejaven. Eren tres espurnetes, que s'anaven +dilatant i es convertien en tres estels d'or, palpitants en mig de +la blavor obscura i deserta del cel. Que bonics! Ah! tocar-los, +posseir-los... quin gaudi! El meu cor els atreia amb tota la fora +del seu desig. Vindrien? ...Canviarien de rumb? + +Tot just havia tingut temps de dubtar-ho que ja ells eren arribats i +es movien dins l'aire, quasi en lnia perpendicular sobre el meu +cap. Amb el vogament del vol, els glops d'ombra de la conca de llurs +aletes tan aviat s'esvaien com tornaven al seu lloc, a manera d'una +delicada joguina que noms fos visible quan la copsessin. Ah! +passaven de llarg. Per no... El nostre reclam va brillar amb ms +insistncia, amb ms fervor i ms pit que mai... I ells s'aturaren +com corpresos, es giraren, davallaren... Baixaven en diagonal cap a +l'arbret! Serien nostres. Mes, tot d'un plegat, esclafiren un piulet +breu com un surt i reprengueren el vol cap amunt, cap a ponent, cap +a enll de les profundes blavors. + +-Malets sigun ells! -va cridar en Xaneta, reapareguent. -Se'ns han +escapat des puny i nosatros en tenim sa culpa. Oid! com hem d'hajar +aucells, si es nostro foc, mal apagat, encara fumeja i els espanta? +Tots tres ens precipitrem furiosos sobre els fumalls i els +calcigrem amb rbia, esclafant-los sota els nostres peus; i, no +contents encara d'aix, cobrrem amb una verda capa de tomanyins la +carbonitja i les cendres. Desprs ens acuitarem a completar +l'empallament de l'arbret. + +Mentrestant el dia entrava ms i ms. La calitja marina s'havia +carenat d'una franja d'or, i tot el paisatge, des de llevant fins al +Montseny, s'estremia sota una fluctuaci de llum tenussima i +vaporosa. La costa estava encalimada. Les serres de Tossa +desapareixien embolcallades per una espessa boira, que esblenava +sobre el cel ses grenyes caragoladiises. De sobte un dels seus flocs +ms altarosos s'ablam com un encenall i foguejaren al nostre entorn +una muni de gotetes de rosada, a fais d'ullets tafaners i +parpellejants, que la bosquina obrs a espiar la gloriosa sortida +del sol. Segurament l'astre del dia s'alava ja sobre el nostre +horitz darrera la fosca calitja. + +I aleshores comen el gran moviment dels ocells de passa. Semblava +que n'hi havia una naixor dins el cel. D'on venien? De quines terres +s'eren aixecats? Ning no podia dir-ho. Apareixien ac, all, per +tot arreu, com si l'aire els cris espontniament; eren de primer un +piquet quasi imperceptible dins el desert blau, un punt de vibraci +ms sensible entre els mltiples punts de vibraci de l'ambient; +desprs, una bombolleta, que va creixent i definint-se, i, ms tard, +una petita meravella de color i de llum, que es perdia de vista en +el temps de dir, anomenant-la: s un verdum, s una cadernera... I +quiscun tenia el seu filet de veu caracterstic, un crit rtmic, +acompassat al moviment del vol. Se'ls sentia en bonior a dreta, a +esquerra, lluny, a la vora, per tots els indrets. Segons un hom +parava l'atenci a una banda o a l'altra, percebia la piulada del +pins, la veu engorjada del passerell, la nota interrogativa de la +cadernera, el contralt del verdum, el refilet melangis del lluer... +Cada partcula de l'aire s'animava amb els sons de la vida. Tot el +cel era un psalteri. + +Nosaltres sotjvem l'arbret a una distncia d'una vintena de passes, +ajupits darrera la paret seca d'una feixa abandonada. Estvem +callats, amb els cors oprimits, contemplant amb ulls cobejosos +aquella gloriosa marxa de l'ocellada. Ah! de tota aquella immensa +ruixada de moixons no en cauria una gotellada per a nosaltres? + +No trigrem gaire a veure complerts els nostres desigs. Una +voladria de caderneres, fenent l'oratjol amb un gracis moviment, +que la feia ondular tota plegada d'avall en amunt i d'amunt en +avall, arrumb de dret al nostre parany, contestant amb un xarroteig +ple d'amabilitat i falagueria les instncies del nostre reclam. +Aletejant, aletejant, don una volta amb certa sospita entorn +d'aquell arbret solitari tan rod, tan verd, comnat de beines +grogues, lluentes de tendror. Desprs s'enlair tota compacta, com +si un buf de vent l'aixequs amunt, amunt... Per f s'immobilitz i, +esgranant-se de sobte, totes les caderneretes, que la componien, +caigueren com pluja sobre els cimerols del ram temptador. + +-Nostres! -vrem cridar, corrent enfollits. El nostre aspecte +amenaador espant els ocells i volgueren empendre la fuita. Ja era +tard. Aquelles beines grogues lluentes de tendror s'eren aferrades a +llurs plomes, i travaven llurs membres. Pobres ocellets! Alguns, amb +la palla tradora entravessada de llarg a llarg de les desplegades +ales, que ja no es podien tancar, restaven penjats a les branques +mateixes, que havien pres per reposador; altres queien pesadament en +terra com fruita ventissa; altres esvoletegaven arran del sl i +fugien a tomballons, aixecant-se, recaient i arrossegant-se com qui +s'entrebanca amb la prpia faldamenta dels seus vestits. En frem un +bell arreplec. + +Quan els tingurem nets de vesc i engabiats, no ens sabem avenir +d'sser possedors de tanta de riquesa i de tanta de vida. -Renoi, +hi ha un mascle de set llunes, mireu! -ens va dir en Xaneta, +indicant-nos-el amb el dit. -M, quin mascle! -Quina cua! Aix s un +rssec de seda. No ens llegu d'encantar-nos gaire. Tres pinsans, +vinguts no s de quins indrets s'havien llanat a larbret rpids +com una dardada. Encara no els havem agafats, ja un verdum feia +l'aleta sobre el ram, es posava dalt d'una palla, fugia amb ella i, +en mig del seu vol pressut, es desplomava de cap i volta al peu del +tur. I, d'en de llavors ja no puc posar ordre ni concert en els +meus records. Plovien ocells; no ens donaven temps de refer la +pallada. I tots tres vinga crrer adalerats, possets de l'embriac +de la caa. + +Era un goig arruixador i barbre el de perseguir aquells voltils a +la carrera, agafar-los amb la m i sentir-los dintre el puny +calents, pantejants. Brollava del cor un clam soberg: Contra mi no +hi val espai, no hi valen ales. + +Ara atrapvem un passerell de vesta torrada, tan vermell de pit que +es diria qu l'hagus esterrejat sobre un bassal de sang, ara un +pins gaiat de groc i blau, ara un verdum, que es girava amb una +actitud d'liga a becarrejar el dit, que l'oprimia. Encara amb la +presa a la m, ans d'haver pogut dedicar-li tota l'atenci +admiradora que es mereixia, alvem inquiets la vista cap a +l'arbret, i tal volta hi atalaivem una ramada de lluers +empolvorats d'or, birbillejant a la llum del sol amb una vagarosa +bullcia d'ales esbalandrades, o tal volta una cadernera +encimbellada a la palla ms alterosa, a fais d 'una flor virolada i +feixuga sobre un bri tendre, que es va vinclant, doblegant, +tombant... No ens podem entretenir un moment. Els lluers, sobretot, +s'enamoraven talment del nostre arbret i eren tan innocents, que ni +tan sols la nostra presncia els espantava, i, mentre estavem +empallant-lo, acudien a fer-hi garlanda a l'entorn i, aix que ens +ajupem, s'hi abalanaven i queien sobre els nostres clatells. + +-Bateiada, bateiada del cel! -exclamava en Llus. + +-Es dia d'entrada. Visca, visca! -exclamava en Xaneta. -Hem estat de +sort. + +I all luny, ac, all i all d'enll, entre les calimes de la +costa, d'una vinya a l'altra, d'una figuera a l'altra, sonava el +tirit-tirit melangis i fatdic, amb el qual es cridaven els lluers. +Es diria que aquells moixons eren uns petits manitics, que, +avorrits de la vida, haguessin resolt sucidar-se i s'instessin uns +amb altres a realitzar-ho, amb aquell crit melangis i repetit; +tirit, tirit... veniu, veniu... + +La passa copiosa dur fins a deu hores, mica ms mica menys. Des +d'aquella sa an minvant i les agafades ens concediren intervals de +reps ms i ms llargs, que prou ens eren beneficiosos, perque +estvem verament afadigats. Per la nostra cobejana no s'era encara +assaciada, i glatem pels pocs ocells que pasaven i pels que ja no +venien pas. + +En canvi tenem lleure per a visitar tot sovint els nostres petits +presoners, aquells brillants senyors de l'aire, que eren devinguts +esclaus i omplien la nostra gabiassa de tres sostres. Com +protestaven de llur empresonament! Saltaven, s'atropellaven uns amb +altres, es llanaven de cap contra els filferros, que els +retenien... Semblava que haguessin de matar-se amb llurs esforos +intils per a reconquerir una llibertat, que sens dubte amaven ms +que la vida. Llurs ullets, que abraaven la immensitat de l'espai, +miraven sempre el cel; llurs aletes es plegaven i desplegaven +neguitosament amb l'impuls de llanar-se a l'abisme blau. I que +esplndids, que rgiament paramentats! Com i a on s'havien pintat +tan ricament? Semblava que tota la naturalesa, convertida a llur +servei en gabinet d'agenament, els hagus brindat els extractes de +les seves pintures ms belles; la quinta essncia dels blaus ms +vius del cel i de la mar, dels verds ms tendres de les herbes, dels +blancs ms purs de la neu, dels grocs ms exquisits dels pllens +lilials, dels carmins ms lluminosos del crepuscle, de les +entonacions ms suaus i harmonioses de la virolaina de l'iris... Per +a admirar-los en llur mxima pompa era precs veure'ls aleshores, +totjust d'eixarpats, impregnats encara d'aspre ferum bosquetana i +alenosos d'amplituds d'aire-cel; aleshores que al pit dels paserells +conservava encara llustres de mullena aquella taca sagnosa, que fa +pensar en un crim ignorat; aleshores que el tup dels pinsans +s'alava encara sobre llur front amb la superbia del plomall d'un +guerrer salvatge; aleshores que encara no s'era esflorada ni poc ni +molt la ruixa elegant de pl moix, que s'estufa, arran del plec de +les ales, sobre el pit adamat de les caderneres; aleshores que els +moixarrets i els lluers i els verdums resplendien encara amb +l'espurneig de la soleiada dardosa, que acabaven d'atravessar a raig +de vol; aleshores que tots ells, quasi improfanats, ostentaven totes +les setineses i vellutors naturals a llur plomatge, i semblava que a +voltes retraguessin encara vagaroses fulgncies dels clars de lluna +tombats al ras i que guardessin ombres besllumades de les mgiques +verdors de la selva. + +Jo no s pas explicar-los b aquells encants i, en intentar-ho, tal +vegada fantasiejo sense to ni so. El cert s que m'hi embadalia i +que pensava: No, aquests ocells no sn pas mstics i deslluts com +els que solem veure dintre les gbies de les cases. Deuen fer com +les maduixes, que l'endem de collides ja no semblen la mateixa +fruita. I amb aix m'entrava una mica de corc d'haver empresonat +aquelles aus tan gentils i, en veure com maldaven per escapar i com +s'enfollien de terror quan m'hi acostava per amanyagar-les, el meu +cor els deia: aquieteu-vos, petits, tranquilitzeu-vos; heu caigut +en bones mans; no us farem cap dany. Per, un altre pensament ms +profund m'entristia: una sorda aprehensi d'haver-lo ja causat +aquell dany. + + +VI + +No per aix deixava de crrer amb els meus companys a la caa de +nous moixons, quan se'n presentaven; i, a ltima hora, quan ja feia +estona que no n'havem agafat cap, vaig convenir en batre les feixes +venes a fi d'esquivar-los de les pastures i veure si, ahucant-los, +anirien a caure al nostre parany. Vrem crrer molt i ens afadigrem +de valent saltant marges, per no n'acabrem res. Els ocells, +esquivats d'una feixa, volaven a una altra de ms amunt o ms avall, +i tornaven a peonar entre les ravenisses, pellucant-ne la groga flor +i les bejotes granades, que els tenien enllaminats. + +A la fi, desprs de molt crrer i ahucar, consegurem que un esbart +de passerells, empaitat per tots cantons, ans a posar-se al cim del +tur; per, all fou com una mofa; cap d'aquells ocells no va +embrancar-se al nostre arbret, sin que tots abateren el vol al seu +peu. Peonant i saltironant, rondaven per entre mig de les gbies +dels nostres reclams, hi pujaven al cim, atalaiant-nos des d'all +com des d'un terradet, hi feien planxes gimnstiques, arrapats als +filferros, per esbrotar les ravenisses, que hi havem enteixinat, +s'entretenien a cercar per terra els grans de pans i escaiola, que +saltaven de les menjadores, i... tan tranquils! + +-Llestos! -va dir en Xaneta, asseient-se a prop del parany. -Sn +pastorells. -No cal que maldem. Cada cosa a son temps i ets naps per +s'Advent. Sa passa s finida per avui. Hem de plegar es ram. + +-No puc ms -exclam en Llus amb veu feble; i, rendit de cansament, +es deix caure sobre un tou d'herba, al peu d'un tros d'aquelles +parets seques, quasi derrudes, que restaven de quan l'erm tur era +afeixat i conrat. Estava pllid com la mort. Pobre noi! Que delicat +era de salut! Qui sap si li costarien prou cars els fatics i les +emocions d'aquella nit passada al ras, a la qual jo l'havia dut per +divertir-lo! Vaig abrigar-lo amb el seu tapaboques i amb el meu, +que ja no m'era menester, i vaig dir-li : -Descansa, mira de dormir +una mica, i, desprs, et trobars millor! - I, girant-me vers en +Xaneta: -No el despertis pas -li vaig suplicar. - No el necessitem +per res. Tu i jo ens bastem i sobrem per desempallar i desenvescar. +Per m'haurs d'esperar una estona; estic abrusat de set i vull +saltar-me'n a la font d'en Moixell a refrescar-me la gola. Desprs +far feina per dos; t'ho prometo. M'esperes o? + +-Apa, de pressa! -em va contestar secament. + +A bots i corregudes vaig davallar la rosta muntanya, i en pocs +minuts vaig atnyer la font d'en Moixell, que brolla d'un altssim +marge entre molses degotants i dins un misteri d'ombres quasi +perptues. Una fulla d'atzavara en recull l'aigua i la gita +convertida en mbil trunyella de cristall, que, caient dins una +conca entapissada de crixens i falsies, constantment renova la +limfa purssima, que tremola i palpita como una maragda vivent. All +vaig apagar la meva set i aquell fluid difongu el seu esperit +vivificant per les meves venes, tornant-me tot seguit al gaudi de +l'equilibri orgnic. Per la meva nima rest trista. M'afligia un +inexplicable sentiment de buidor, de desencant, de pena... Desprs +de tantes d'illusions i de tants d'esforos per assolir-les, ara en +tocava el no-res... Quelcom pitjor que el no-res: l'aprehensi +d'haver contrariat els designis de la naturalesa. + +Vaig mirar el cel. En aquelles hores no hi havia un sol aucell en +tota la seva amplitud, i em caus l'efecte trist d'una vila deserta +desprs d'un dia de festa major. Es clar que l'endem en tornarien a +passar a voladries; per i en el pervindre? Com esperar-ho +considerant que a Blanes i a Malgrat i a Calella i, segurament, all +d'enll quasi no hi havia a la nostra costa un camp que no tingus +el seu granall i la seva barraca de parador d'esteles? Ah, que +seria trist un cel eternament sense ocellada! Jo aleshores no podia +contemplar-lo sense sofrir un surt d'angoixa. No podia sostrure'm +de l'aprehensi d'sser jo i els meus companys els qui l'havem +despoblat. Estava descontent de mi mateix, cosa braument +desagradable. I aquell goig amb que m'havia lliurat a un grapeig +tirnic d'ssers vivents comenava de semblar-me insanits i +repugnant. Malaguanyat temps perdut en una obra de destrucci! Que +en farem de tants ocells! + +Amb aquests pensaments de desencant i de tristesa vaig tornar a dalt +del tur, i vaig cercar els meus companyons. En Llus era all +mateix on suara l'havia deixat. Jagut de sobines, tot embolicat amb +els seus abrigalls, dormia; per qu traspostat! ... Les galtes +groguenques... el nas blavs... els ulls dintre profundes conques i +semblant que s'enfonsessin en una pasta moradenca com un roc en una +fanguera... Certament va inspirar-me compassi. I en Xaneta?... Vaig +sentir que de part d'all d'un marge s'alava de tant en tant un +xeriquet estrident, com el que fa un ganivet esmossat, en tallar, +maldant, un tros de suro. Vaig donar la volta i... o Du meu!... +vaig presenciar un espectacle, que m'esborron. En Xaneta estava +matant les famelles. Jo prou ho sabia que els paradors solien matar- +les, per no m'havia ni tan sols passat per l'enteniment que les +nostres haguessin de sofrir la mateixa sort. La mort glaava l'aire +davant dels meus llavis. Vaig restar ert i esparverat. Aquell petit +botx, galtut com un ngel barroc, mig aclucant els ulls i torcent +la boca amb la llengua entre les dents, acomplia la seva tasca +crudel amb cert aire de voluptuositat. Desgraciadament la meva +intervenci arribava tard. El botx era ja a l'ltima femella: una +cadernereta. La tenia entre dos dits i, no s que li feia... si +l'escanyava, si li oprimia la closca... una horror! No vaig tenir +esma de dir res. Per altra part, vaig compendre que ja no hi era a +temps. + +El pobre animal bateg d'ales, llan un xeriquet, estir les +brunes i fines potetes ... I au! a la pila dels morts! I all, +esgavellat de membres i coll-tort, encara va estremir-se: clogu +lentament els ditets, abr el becarr amb un darrer badall, que +amostr la delicada llengua, prima i punxeguda com una fulleta de +clavellina, i an abaixant poc a poc les grises parpelles, color de +teranyina, sobre els ullets entelats; i aquells ullets innocents +tenien una dola expressi de pietat, de dolor resignada... O +barbres nosaltres! Que havem fet? Havem abusat d'ssers inofensius +i gentils, amats de la naturalesa. Alegria de l'aire, encant de la +primavera, eren rics de vida i de bellesa i pobrets de carn. I, per +apoderar-nos d'aquella misria de carn, els ho havem destrut tot! +Cada una de llurs animetes candoroses contenia el cel amb tota sa +llum i amplitud. Ah! quants de cels havem extingit! + +Crec que en Xaneta no sospit pas la meva aflicci; ms aviat degu +atribuir el meu posat a cansament. Desprs d'haver contemplat la +seva obra amb aire satisfet, va girar-se i, adonant-se de mi, +profer una exclamaci de joia: -Hola! -i, acostant-se tot afectus +i afalagador, amb aquell somriure, que cavava graciosos clotets a +les seves galtalles, me peg una bofetada acaronadora i em digu: +-Goita, noi buf, quina pila de caa! Oi que t'agrada s'arrs amb +moixonets, caronet des meu cor? Jo ja m'hi tinc ai festa! + + + +EL VALS FINAL + +Balla que balla... Era un vals ben cansat i que no s'acabava mai. Ni +fangant els calls de Mas Oliver, ni batent, enfonsat fins a mig cos +dintre les garbes xardoroses en el dia de ms calda, ni carretejant +per les costes de Bandina, mai per mai l'hereu Rivelles no s'havia +fatigat tant com amb aquella dansa inacabable. I som al ball i hem +de ballar... Volta que volta que voltars. + +Se trobava en un envelat de poble rural: per tota catifa la terra +regada de fresc, per clos una tanca de ramassos, una vela de drap de +saques per cobricel, uns quants gresols per lluminria.. Hi regnava +una fosca que amb prou feines deixava distingir les figures dels +balladors. Els gresols eren cremallosos i saltironaven en l'aire amb +les palpitacions de l'envelat. Ms aviat servien per a fer mal a la +vista que per a donar claror. I, quin garbuix, quines empentes, quin +alenar tothom, volta que volta que voltars! + +De la msica gaireb no se'n sentia res ms que les aspres +xerracades del contrabaix, que retrunyien dintre la caixa del pit +amb una trepidaci insofrible. Oid!... i la balladora qui era? +L'hereu Rivelles se la devia haver triada, pero no se'n recordava +pas. Per mirar-se-la girava el cap tant com podia; mes no aconseguia +veure-li sin el clatell, un clatell llarg, ornamentat de floretes +grogues, com un canal de teulada vella. Era una dona alta i mal +girbada. Precisament a ell sempre li havien agradat les noies +baixetes i grassones. Com redimontri s'havia embarcat amb aquella +carcassa? -Bah! -pensava- deu sser un comproms. Som al ball i hem +de ballar. -I volta que volta que voltars. + +Estava cansadssim, l'al li xiulava en la gargamella i una suor +freda li regalava per les parpelles i pel nas. El colze de la +balladora se li clava al costat dret. No s'acabaria mai, aquell +vals? + +Ah! beneda sigui la claror del dia! Heu's aqu que el sol fogueja a +contraclaror de les espesses teles. Sentiu el cant del gall? No, no +s el cant del gall... s una veu enrogallada que crida: + +-Rivelles!... Rivelles! Cal desempallegar-se de la balladora, sortir +i respondre. Un esfor, un altre esfor... + +En Rivelles se va trobar davant d'un llum d'una resplandor tan crua +que la vista no li podia ober. De moment no va compendre on era. +Desprs se va adonar del llit, on estava ajagut, i, a travs d'una +mena de tel llustrs, com el que l'aigua gemada sol deixar a l'istiu +en el cristall d'una ampolla, va reparar unes cares, que se li +acostaven. A poc a poc les va coneixer totes: la de la seva mare, la +del seu germ, la del doctor Xipell. Si, eren ells. Pero all altre +no era tampoc un somni, al contrari, era la ms real de totes les +realitats, i ell en sentia encara el palp groller i esgarrifs. + +Mentrestant el metge l'examinava, percudint-li el pit amb atenci +com se sol fer amb una bta per esbrinar flns a quin nivell s +plena. Pica ac, pica all, no se sentia ms que el sorollet del +seus dits en el silenci de l'alcova. Desprs va acotar l'orella +sobre el malalt, auscultant. I en Rivelles estava convenut que +l'auscultador no podia deixar de percebre la msica dolorosa i el +trat sord del pregon envelat. I li sabia greu. + +-B, Rivelles, b. Aixo no ser res -va fer el doctor. -s joc de +pacincia. Som al ball... i hem de ballar. + +-Prou que ho s-va dir el malalt, somrient.- No, no s cosa per a +vost. Es ball de patacada... sap? No s com m'hi he embolicat. Hi +tinc un comproms que... + +-Vaja, no parlis ms. Adu. + +El llum se va allunyar, l'ombra caigu en cascada, esllengant-se +pels plecs de les cortines, i la fosca ho enva tot. En Rivelles +torn a sentir el zum-zum apagat de la msica, les xerracades del +contrabaix, la bonior, l'alenar i el trepig de la gent... I volta +que volta, amb el colze de la balladora clavat al costat dret. + +L'aire era esps, polss, irrespirable. El fred de la nit entrava +per sota la tanca i s'enfilava cames amunt. S'havia girat vent. +Millor! Baldament s'ho endugus tot en orris! I s, s'ho enduia tot: +rames, teles, gent... Els gresols fugien en un torb de pols, +giravoltant, fent llumenetes, caient, apagant-se, com esbojarrades +espurnes en el fum d'una artiga. Alguns s'aterraven, amb el ble +encara ablamat, a la vora d'en Rivelles. I en Rivelles patia, +maldant, maldant per apagar-los amb els peus. Pero, quan aconseguia +apagar-ne un, experimentava un plaer relatiu, una mena de +descarregament de dolor. I apa, anem per un altre. Li semblava que +tota la felicitat depenia d'aquella operaci; i a cada gresol que +apagava, respirava un xic. + +Encara, lluny, dins el vent, la pols i la fosca, sonaven els msics, +encara els roncs del contrabaix retrunyen dolorosament dintre el +pit, encara la balladora del colze punxegut no afluixava la seva +abraada, ni volia deixar el giravolt. La parella rodolava camps a +travs, marges avall. Era una fulla seca, enganxada a un manyoc de +romagueres. Desprs va sser una bombolla d'aigua, una bombolla +balladora, que la terra es volia xuclar... glac-glac, glac-glac... I +els msics encara sonaven al lluny, dins el vent, la pols i la +fosca. + +El senyor rector, avisat a corre-cuita va arribar a les tres de la +matinada. Pero com deixondir aquell malalt ensopit, agnic? El va +cridar una i cent vegades... Res. Va extremunciar-lo, va fer la +recomanaci de l'nima... Un moment el pacient va obrir els ulls +sense mirada. + +-Rivelles! + +-Es... l'ltim vals -va respondre en Rivelles amb una veu que no era +d'aquest mn. + +Desprs un llarg silenci. Desprs la mort. L'escol, que estava +distret, cordant-se una espardenya, va aixecar el cap en el moment +precs, amb els ulls astorats, sentint aquella impressi +inexplicable de buidor i d'esglai, que ens sol produir, en absentar- +se del seu cos, una nima, que vibrava prop nostre. Va, interrogar, +amb els ulls, els ulls del rector. -Llest? -Llest, va respondre +la mirada melangiosa del capell. + +-Ha sentit quina llei de paraules? L'ltim vals! + +-Si, fillet. Poc qne era natural que en pronuncis d'altres en +Rivelles, el gran sarauista. Tots morirem aix mateix; cadasc +acompanyat dels seus vicis i virtuts. Les nostres aficions seran la +msica, que far la nostra nima en presentar-se davant de Du, Cal +que procurem escriure'ns una bona solfa. Oi, petit? + + + +D'UNA OLOR + +L'ltim curs de la meva carrera vaig passar-lo estudiant amb +veritable pass; i no s que les assignatures, de que estava +matriculat, s'emportessin el meu inters i els meus afanys; ans al +contrari, no me'n cuidava ms que per pura obligaci, per acontentar +a la meva familia; per m'havia aficionat a la Metafsica, una +cincia de que no m'havia pas d'examinar, i per ella em cremava les +celles, procurant desentranyar-li els secrets amb una curiositat mal +saciada. + +Jo llavors tenia fe en la cincia i em creia que el pensament, de +deducci en deducc podia construir-se una escala per a davallar +amb tota seguretat fins al fons obscur de les causes primeres i que +ms subtil i lleuger que la celstia, podia escampar-se per +l'infinit. La Metafsica era per a mi el gran llibre, l'nic que, +oferint-me les claus del cel i de l'abisme, em prometia +descobriments dignes de la meva ambici. I vreig apassionar-m'hi. +Si en vaig llegir d'autors! Si en vaig apendre de sistemes +contradictoris! + +Estava desconegut. No era pas el mateix home d'altres anys. Sempre +abstret, sempre rumiant, ara concedint l'imperi universal a la +matria grollera, ara reduint-la al no res, ja subjectivant el mn +exterior fins al punt de no veure-hi ms que un estat meu +psicolgic, ja considerant-lo com una idea divina en acci... el +cert s que vaig arribar a perdre el sentiment de la realitat i que +vivia en mig de Barcelona com un yogui dins el seu desert. Ni +escrivia versos, com en altres temps, ni anava al caf, ni tenia +companys, ni visitava senyoretes, ni em cuidava de poltica... +res... ni sabia si m'eren o no gustoses les viandes, que menjava. El +mn era una ombra a l'entorn meu. La gent, els edificis, el sol, +l'aire, i la vegetaci, no m'interessaven. Fins i tot la color i el +relleu de les imatges me feien nosa dintre la fantasia i procurava +esborrar-los per a restar amb la idea pura, sense cos, general, +informe. Somniava categories i mnades i vacutats i ms vacutats. +Romania llargues hores recls a la meva cambra amb el pensament en +marxa per un espai sense lmits, ni camins. No sortia ms que per +anar de casa a la Universitat, i de la Universitat a casa, i encara +m'escapolia pels carrers ms solitaris i ombrosos, fugint del brogit +de la ciutat i de les vivors de la llum, que em molestaven. Aix +vaig passar una colla de mesos. + +Vingu la primavera i ni tan sols vaig adonar-me de la seva +arribada. No vaig sentir, com en altres anys, la seva influncia, +que solia enfortir les palpitacions de la meva vida i m'inspirava +arruixaments de fantasia i desitjos de cantar; no la vaig sentir. +Vaig continuar fred, abstret per les meves cabries, balb i sord i +cec per a tot agent exterior. Pero un dia, en que, anant des de casa +a la Universitat vaig passar per un carrer rnec a la vora de la +tanca d'un jard, m'esdevingu d'un plegat una mena de +desvetllament, una impressi, que difcilment sabr explicar. + +Vaig sentir una flaire _sui generis_ i sentir-la i experimentar una +gran emoci fou una mateixa cosa. Vaig aturar-me amb el cor +palpitant. Qu em passava? Aquella olor despertava en mi sense dubte +una associaci d'idees quasi esborrades, que jo retrobava vagament +sense poder-les seguir. S'havia apoderat de mi una fresca precepci +de poesia i una certa enyorana intensa, intensssima. Com ms +m'impregnava de l'olor, ms la tristesa em corprenia, pero era una +tristesa d'un regust delicadssim, un enyorament de quelcom molt +forms, molt estimat. Qu seria?.. Impossible trobar-ho. Vaig +esforar-me llarga estona a escorcollar els meus records, a temptar +tots els registres de la meva memria. No en vaig treure res. Ja +havia renunciat a la recerca, quan, en un moment de passivitat, en +que vaig reflairar l'olor emocionadora, es destac dins la meva +imaginaci la visi d'un paisatge: feixes verdes... una ermita +rstega, bruna... muntanyes, llunyanies blavisses mig esbalades +entre boirines... + +Mos ulls s'enaiguaren. Du meu, aquell era el paisatge que jo +enyorava! Quina poesia vessava dins la meva nima! Quin atractiu +tenia per a mi, i quines tendreses m'ocasionava! I jo no les havia +pas vistes mai aquelles feixes, aquella ermita, aquelles muntanyes; +no, n'estava segur, all no era un record; per, que eren belles i +com me les estimava aquelles terres mai visitades! + +Per por de perdre'n la imatge, vaig abstenir-me de discutir i +analitzar el meu estat. Amb el cap caigut i els ulls enllorats vaig +seguir embevent-me del meu semisomni, sometent-m'hi passivament com +una planta a la mullena agradosa d'una boira que passa. + +I la visi se vigoritz per graus amb llustres de sol i verds +d'herba tendra i blavors de fondries d'aire; se vigoritz, prenent +quasi la forma de la realitat; mes tot seguit s'an enfosquint, +enfosquint com si vespregs... I vibraren remors de fullam... + +I resson dintre el meu cor quelcom a manera de motius d'una msica +alegre, festosa... I vaig sentir la recana, que produeix un ball, +que s'acaba amb un adu d'amor. + +Desprs la meva imaginaci s'ompl d'una llum de crepuscle. Les +feixes, les muntanyes i l'ermita s'esfumaren en un ambient rogenc i +polss. I en aquell ambient va aparixer una ombra, una figura +boirosa, interessant... una dama gentil, colorida d'unes entonacions +fines i simptiques, foses dins una grisor harmoniosa. + +Sense perdre la seva feblesa, va aclarint-se, animant-se... La +veig... Sa mirada m'envaeix, m'embriaga. Reparo detalls +encantadors... Es jove, cella-rossa, ulls de viola, cutis llentis, +o, ms ben dit, ruixat d'una pols d'or... T el coll llarg, el front +prominent i pensvol. Sos cabells de color de palla ornats amb +floretes pllides cauen-li lassos esquena avall i es perden en el +fons de lil del seu vestit com se perd en un fons de muntanyes +llunyanes la rossor dels raigs d'un sol de vesprada. Sa fesomia no +s d'una bellesa sense tara, no; pero m'apar que, si s'esmenessin +sos defectes, no em resultaria tan encantadora. Oh la dama +simptica! Totes les cllules del meu cos sedegen per ella, beuen +amb pler els ms mnims efluvis de la seva visi i s'estremeixen de +goig com a la revelaci d'un misteri pressentit i delicis; criden +l'estimem; i, amb tot i aix, s una dona, que estic cert de no +haver vist mai de la meva vida. + +Estic embadalit i apesarat. La dama t un aire candors, innocent, i +una expressi de pena resignada, que em causa un dol inexplicable. +No s per quin motiu, mentrestant que se'm presenta amb la major +vivesa, comprenc, estremint-me, que va a desaparixer tot seguit. I, +efectivament, de sobte s'enterboleix, i es fon. Acluco els ulls, +refermo l'atenci, i torna. Desapareix de nou i... res... ja sn +intils les meves temptatives per a retrobar-la. + +Tot aix fou obra de curts instants. Me'n vaig anar ple +d'enyorament. I ja no em vaig encaminar a la Universitat. +Necessitava sol, verdors, horitzons amples i el vers, i el cant. + +Vaig acudir en va altres dies al carrer solitari, al peu de la +tanca a cercar en l'olor que s'hi respirava, la renovaci del meu +somni. + +No ho vaig conseguir. Aquell somni espontani, automtic, no es +reprodu ms; no en vaig poder cap altra volta assolir sin un +record ms o menys viu. L'olor a les primeres flairades m'ocasionava +sempre una emoci remarcable, pero no res ms. + +Quina planta la produa aquella olor? No vaig parar fins a saber-ho; +i quan me digueren que era _philadelphus syringa_, en vaig plantar un +tany al meu jard. + +D'en d'aleshores s la planta de la meva predilecci. Me sembla +que guarda secrets relacionats amb la meva existncia, que hi ha un +antic lla d'amistat entre ella i jo. Aquella ermita, aquelles +feixes, aquella dona, que com cridades per la flaire de la +_philadelphea_ se'm presentaren amb tanta vivesa i que no eren cap +record meu serien resultat d'una impressi tal volta remota dins +l'ordre de les generacions, fortament gravada en la matria i +transmesa per heretament d'un altre individu, fins que, evocada per +una olor, amb la qual estigu primitivament associada, fu +l'aparici en el camp de la meva conscincia? La veritat, m'inclino +a pensar-ho aix. Simpaties i repulsions immotivades, nostlgies +inexplicables ocasionades per un motiu de msica o per una olor, +impulsos involuntaris, aberracions incomprensibles, semblen indicar +que l'home porta en son nima tot un mn procedent de vides +passades, i que els pecats i les virtuts originals tenen una +importncia ms gran que la que se'ls sol concedir. + +Mes, sigui com vulgui el cert s que aquell somni fou per a mi all +que la Fsica per a Newton i que mai ms no vaig recordar-me de +Metafsiques. + + + +LA MIRADA DEL POBRET + +De pressa, de pressa, pujava un dia Rambla amunt amb un meu amic. +Ambds estvem acalorats, manotejvem molt i cridvem de valent. +Havem armat una disputa sobre una qesti de cincia, i l'un i +l'altre volem la ra de totes passades. Crec que fins i tot vrem +insultar-nos, i jo... la veritat sigui dita... ms d'una vegada vaig +sentir impulsos d'acabar la qesti a cops de puny. Quan ms +engrescats estvem, en tombar una cantonada sento que m'estiren +l'americana. Me giro... i veig un pobre tot llards i espellissat, +qui em subjectava fortament i em parava una m. No estava pas jo per +a ell en aquella ocasi. -Germ, ser un altre dia... que Du us +faci b -li vaig dir. Per el pobre no em soltava pas. Era un miny +de fatxa de beneit, barbamec, amb tot el coll ple de bonys i la cara +embofegada i groga, molt groga amb una grogor lluent com de greix de +gallina. -Per amor de Du, per amor de Du- anava dient. -Aneu al +botavant! vaig exclamar fora de mi, i d'una estrebada me'n vaig +desempallegar. Llavors ell rest inmbil com una esttua, parant +encara la m, i va adrear-me una mirada plena de desolaci i de +llgrimes. Jo me li vaig girar d'esquena i vaig continuar la disputa +amb el meu company, per ja sense delit, amb un pes al cor, que em +treia l'agre d'enraonar. La mirada del pobret havia roms estampada +al fons de la meva imaginaci. I era una mirada tan trista, tan +desolada... Si aquell bon home s'hagus enfurismat i me n'hagus +dites quatre de fresques, no hi hauria pensat ms; per no, +l'infeli no havia mostrat cap enuig, ni sos ulls havien expressat +la ms petita reconvenci; no havien parlat sin d'un gran dol, d'un +gran desemparament! + +Per distreure'm, en arribant a casa, vaig agafar un llibre i em vaig +posar a fullejar-lo amb m tremolosa. Vaig probar de llegir quelcom, +per estava tan excitat que no podia fixar l'atenci. Estava +malcontent de mi mateix, i amb aix em neguitejava. + +De sobte se'm va posar un pa a la boca del cor, em va envair el +rostre una suor bascosa i grosses taques negres papallonejaren entre +els meus ulls i les planes del llibre. Llavors, sospirant alc la +vista, que espargida a l'atzar an a fitar-se en un forms +Crucificat agonitzant, de mida natural, que tinc a la meva cambra. +I, entre les taques negres que flotaven encara davant dels meus +ulls, la imatge piadosa se m'aparegu com un home de veres, viu, +palpitant, rendit per un sofriment aclaparador. + +Me sembl que sos muscles es contreien dolorosament, que son pit +panteixava, que el respir estremia son nas blavs i sos llavis +morats. Un regalim de sang rajava per ses mans estripades per +grossos claus, que esbotzaven ms i ms les ferides a cada sotragada +d'aquell cos agonitzant... Tot aix ho vaig veure en un moment i +vaig reparar ensems que l'imatge m'ullava amb una llarga mirada +plena de desolaci i de llgrimes... la mateixa mirada del pobret, +d'aquell germ a qui jo havia maltractat. + +Aquesta allucinaci, que vaig judicar providencial, agreuj la meva +pena. No trobava reps enlloc. Vaig sortir de casa i me n'an de +dret al carrer, on m'havia detingut el pobret. Necessitava que em +perdons. Si el podia socrrer i esborrar amb una expressi d'amor +el mal efecte, que li havia causat la meva paraulada, me trauria una +grossa pena de l'nima. + +Per el vaig cercar en va. No era en aquell carrer ni en els +inmediats. Vaig preguntar per ell i ning me'n sab donar ra. +Llavors era jo el menesters, i em vaig sentir trist i desemparat. + + + +EL PRIMER LLUSTRE DAMOR + +Des del balc de la meva cambra, obert sobre la plaa del Vi, +s'atalaiava un bon tros del carrer de Ciutadans, tota la plaa, la +pujada del Pont de Pedra, el pont mateix i, enll del riu, una bella +part del barri del Mercadal. Les senyores solien dir que era un +carruatge. I certament un carruatge de rua no frueix d'un espectacle +ms canviant de coses i persones. Des d'all es veia, ja que no la +part ms bulliciosa de Girona, la ms interessant i variada, aquella +on s'exhibien totes les caracterstiques de la ciutat, per ra de +caure aquell punt en carretera reial i sser venatge dels mercats i +centre de barris aristocrtics. + +Ara, desprs d'aquest elogi, no aneu a creure que em passava la vida +balconejant. Res d'aix. Qu se me'n donava a mi, aleshores, del +gomboldatge de les dames, del moviment de centrals, tartanes, +galeres i diligncies, de la concurrncia de pagesos, que acudien a +la fira de l'Areny, de les passejades dels desvagats per sota les +voltes i de les genuflexions dels enllustrabotes, que all, a cara +d'ombra dels arcs, se prosternaven en les positures ms humils +davant d'uns dols encarcaradament asseguts com els de l'antic +Egipte? Que se me'n donava de tot all? No valia ms que aprofits +a jugar i crrer les poques hores, que em deixaven vagatives l'aula +i l'estudi? Qualsevol s'estigus al balc mentre al jard hi havia +tortuosos caminals, que demanaven qui els tresqus i, a la placeta +del Seminari, alegres estudiants, que ensajaven els tiragomes, feien +ballar les baldufes o jugaven a geps, aqueixa batalla engrescadora, +terror dels pacfics transents, que a l'hora ms impensada sentien +brunzir esgarrifosament la pilota a frec d'orella o en rebien el +patac... ai! quasi sempre a la part ms sentida de llurs persones: +ja al copa-alt acabat d'estrenar, ja al bell mig de la boca, oberta +per una plcida rialla, ja al ventrell, inflat i adolorit per una +digesti de disppsic. Eren a vegades tant graciosos aqueixos +incidents! No es diria sin que l'atzar s ple d'intencions +malignes, d'all ms xalades. I quins tips de riure i de crrer quan +algun d'aquells senyors, afavorits contra voler per alguna sort del +joc, passava de la ms pacfica neutralitat a una ardor bllica +desenfrenada i ens perseguia amb el bast en l'aire carrers enll! + +Penseu en tot aix i digueu-vos si haureu sabut estar gaire temps +quiets en un balc com un sant de fusta dins la seva forncula; i +feu-vos compte que noms teniu tretze anys i que heu passat quasi +tot el dia en forosa reclusi i amb l'enteniment lligat i relligat +per unes cadenes interminables de lletra avorrida, de les quals el +cor desitja oblidar-se completament. + +Per el temps s llarg, sobre tot quan noms se tenen tretze anys. +Hi ha lleure per a tantes coses!... I jo no el mirava pas de mal +ull el balc bondads, que aclaria la meva cambra; i vaja, si no +podia fer altra cosa ms agradable, tamb m'hi dexava caure i m'hi +regalava a estones a estones, al darrera de les vidrieres, a +l'hivern, i al bell defora quan la temperatura s'endolcia. + +Cap a la vesprada, tot esperant la vetlla d'estudiant o en fent el +quart de qumquem, no solia trobar res millor. M'hi asseia amb tota +avinentesa i, com aquell qui es prepara a escoltar una conversa, en +la qual no ha de molestar-se a pendre part activa, esperava que les +coses parlessen a la meva nima reposada. Mirava melangiosament com +el dia s'anava apagant; com, tal volta, un crepuscle amb rossors de +rovell de teulada simulava barris fantstics i lluminosos part +d'all del Mercadal; com els fanalers anaven punxant els fanals amb +els llargs encenedors i brollava tot seguit la flameta del gas +amatent i eixerida, causant un surt entre les ombres vergonyants... +Oh que s dol l'anar guaitant d'ac d'all, amb l'enteniment caigut +i descansat com un cap sobre un coix! I ai! aquell reps sabia ms +i ms b a proporci del coneixement que un hom tenia de la seva +brevetat. + +Atreien especialment la meva atenci els carros que solien passar en +volts d'aquelles hores vespertines. I no cal estranyar-ho. No eren +uns carros qualsevol com els que es troben cada dia pel cam ral; +aquells, de qu parlo, eren una enormitat dintre llur gnere i crec +que ja fa molts anys que no en corren. Semblaven edificis amb rodes, +i es diria que eren ms apropiats a l'estabilitat que al moviment. +Per ben b que es movien, baldament que poc a poc, i atravessaven +per Girona a corrues, fent trontollar les cases. Segurament n'hi +havia que vitjaven durant setmanes com les naus, fent escala en +hostals i fermes per a anar mudant el bestiar. + +No tronaven sonorament com les centrals i diligncies, no espargien +alegre msica de cascavells com les tartanes, ni com les galeres +exhalaven un xivarri de veus i rialles, que inclinava a creure que +se'n duien una part del mercat. Eren relativament silenciosos i +marxaven amb una gravetat de congregants en process de Setmana +Santa. Se podien comptar els llurs sotracs; a cada un feien una +suspensi i semblava que restaven encallats; i quan la roda pujava +sobre una pedra, aquella pedra, per grossa i ben asseguda que fos, +fallia i s'enfonsava com un muscle sota una crrega inesperada. +Duien sis, set i fins vuit bsties de rcula, i vistos en conjunt, +rcula i carro, feien l'efecte de monstruosos caragols o xufancs de +cent cames traginant la closca llur. Per si corressen caragols de +tals mides, aix pla que ning es riuria dels tres sastres de la +balada alemanya. + +En lluita amb les locomotores dels primers camins de ferro, aquells +carros exageraven llurs proporcions i feien gala de llur poder +mxim. Tot en ells havia crescut: les rodes, els botons, les +escales, els braos, les baranes, el tendatge... Amb les estores, +que cobrien llur baranam i llurs bosses s'hi hauria pogut vestir el +pis d'una casa. Amb la roba de la vela gaireb s'haguera pogut +cobricelar un envelat de festa major. La ferralla sola pesava alguns +quintars. Tot en ells era exagerat ultra mesura. I llurs bsties +tamb havien crescut sobre la talla ordinria, aproximant-se a la +dels grans paquiderms. Eren cavalls francesos, enormes, ventruts, +camagrossos, pesants com les mateixes locomotores de vapor, amb les +quals havien de contendre, o b muls d'ossada gegantina i tendons de +ferro, de color gris o burella, peluts i de flancs tan amples que +els esquiladors no sabien tondre'ls sense donar-se manyes +d'arquitecte, i, a bec d'estisora, els ornaven amb gregues i relleus +dignes d'un edifici. Ara poseu, la una darrera l'altra, set o vuit +d'aquelles mquines de sang i mireu si no en resulta un tren tant o +ms formidable que els que circulen per la via ferrissa. + +Els carreters se'n sentien orgullosos, i gallejaven. + +El ferrocarril... bah! No ens fa cap mica de por. Si porteu pressa +no dir que no us pugui convenir, per si no us ve d'una setmana o +dues, no hi ha res com un carro. Un carro porta una catedral, i si +no en teniu prou d'un, podeu posar-n'hi dos o tres... o cinquanta. +Feu-me una carretera d'aqu a la lluna, doneu-me temps i pacincia, +i amb les meves bsties us portar la lluna a la plaa del Vi. El +carril s un presoner de naixena. Poden allargar-li tant com +vulguin la cadena, mes ell ha d'anar sempre lligat de potes. El +carro, en canvi, s lliure com el vent de Du, va per on se vulla, +se fica pels carrers da la ciutat, s'atura davant de casa vostra, +entra al vostre pati, va a cercar el patifell al magatzem i els +fustatges a la ribera mateixa o al peu del bosc. No haveu de +carregar ms que una sola vegada. A on voleu traginar-ho? A la Ceca, +a la Meca o a la Vall d'Andorra? Est b; doncs fins que arribeu a +la Ceca, a la Meca o a la Vall d'Andorra no haureu de tocar res; i +all ho deixareu on convingui, a mans del qui ho hagi de rebre, a +casa seva, a la fbrica, a peu d'obra. No s bonic aix? I ara mireu +amb el tren de foc... a veure si us surten tan nets els comptes. Ell +no vindr pas a casa vostra. Ja teniu que de carro no us en podeu +passar. Apa, doncs, vinguen homes a carregar-lo. Llestos? Tira cap a +l'estaci I... la feina d'en Jaf... homes all i crrega en terra +altra vegada. I un cop en terra, ella, la crrega, no es mou pas, es +precs que els macips del carril l'agafin i la pugin al vag. I ve +que desprs de totes aquestes endergues, la mquina de foc se +l'emporta... per de quina manera, sants de la glria! A +l'esbojarrada, corrent com trenta dimonis, sense que ning pari ment +en si les vostres coses penen o no penen, en si es romp aix o +s'esclafa all. Feu-vos compte que el tren s un animal, que marxa +sempre esquivat. I ara vull que no enfonsi cap pont, ni descarrili, +ni topi amb cap altre de tan esbojarrat com ell mateix, i que la +vostra crrega, ms o menys sencera, arriba a l'estaci que haveu +triada com a ms avinent. Avinent, oi? Per ms que ho sigui, +certament no hi viur pas el qui us ha de rebre la mercaderia. Ja +tornem, doncs, a sser-hi: vinga un altre carro, vinguen homes, +vinga descarregar i recarregar i tornar a descarregar, No n'hi ha +poc de tripijoc... ui, ui, ui! I tot se masega i tot s'embruta i tot +se malmet. I ara, que som ximples? Desenganyeu-vos no hi ha res com +un carro ben menat i amb bsties fidels. Ell va poc a poc per, +alleluia!... all s seny, all s mirament. Podeu viure +descansats; hi teniu les coses tan segures i ben endreades com a la +vostra calaixera. No en val pocs de diners aix. I ca!... mentre el +comer spiga treure comptes, el tren no ens far cap mal. Ja pot +xiular tant com vulgui, me'n ric pla jo. Que tal volta matar les +diligncies... pse! ... no dir que no; per els carros... mai! + +Aix vaig sentir que s'explicava un dia un carreter verbs a les +portes de l'hostal de l'Avellaneda; i aquest era el pensament de tot +el gremi. I, cal dir-ho, molts d'aquells carreters no eren pas uns +qualsevol cosa. Els ordinaris d'aquell temps eren persones +d'importncia a la comarca. No mancava entre ells qui era o havia +sigut batlle del seu poble, ni qui tenia banc a l'esglsia. Si en +feien de tro en Feliu i en Cabanyes d'Olot, en Rata de +Castellfollit, el Gravat i en Pujol de Figueres, en Faluga de +Banyoles i alguns altres! Eren ms anomenats que cap ministre de +Madrid, per dolent que fos; per no pas per a vituperar-los, sin +gaireb sempre per a enaltir-los. El ms pobre possea una dotzena +de bestiasses, que valien un grapat d'unces; i quan un d'ells se +presentava a fira o a mercat solia sser objecte d'expectaci; la +gent el senyalaven amb el dit i repetien ses paraules de boca en +boca. + +-En Feliu d'Olot! Mireu! + +-Qui s? -Aquell de la faixa musca, que porta un bast llarg capat +de cuiro. + +-Ja... aquell home rabassut i vermell. T cara d'espavilat. + +-Oid! Fica-li els dits a la boca. -Ms valdra fica'ls-hi a la +butxaca. No en t poques de dobles de quatre. + +-Ha dit que enguany el bestiar porqu no valdr cap diner. + +-Ja podeu pujar-hi de peus. Quan ell ho diu!... + +Eren a manera de capitostos d'una guerra. Tothom havia algun esment +de la lluita, que s'estava travant, i moltes de simpaties se +decantaven de la banda del carro. Els trens de vapor tenien +certament l'atractiu de la novetat i llanaven la imaginaci pels +camins somniosos de l'esdevenir, parlant-li d'avenos possibles, de +meravelles imprecises, que el desig perseguia sense trobar-hi vera +forma de concreci. El carro, en canvi, era tot ell realitat, era ja +la forma suprema assolida en aquell ordre per l'esfor hum; estava +ple de tradici i evocava una pila de records emocionants. Els noms +dels enginyers del cam de ferro eren gaireb inconeguts, l'empresa +una entitat annima, el material una cosa morta que venia de +l'estranger. De contra, els carreters eren gent del pas, coneguts i +dhuc famosos, el carro una mquina, que tothom entenia i les +reformes de la qual havien sigut llargament discutides a tots els +hostals, vilatges i masies, i els animals que la movien, no sols +tenien ms afinitat amb la vida humana que les inanimades +locomotores, sin que molts d'ells s'havien conquistada certa +celebritat. Qui no havia sentit a parlar, per exemple, del cavall +Goliat, aquella bstia puntosa que havia desencallat un carro que +quatre mules no havien pogut treure de la fotja, i que s'era mort +repentinament a causa del violent esfor desprs d'haver fet guanyar +l'aposta al seu amo? Qui no coneixia el nom de la Celstia, una mula +gris i lluenta com una nit serena, bstia cobejadssima, que +disputada en una fira per tres ordinaris contrapuntats, havia +assolit per preu una quantitat de moneda que poques noies aporten en +dot al marit? I qui no havia rigut amb les extravgancies que es +contaven de l'Esparverat? I a quina orella no havien sonat els noms +del Gaig, la Bonica, el Pelegr, el Rfol, la Flor-alba? + +Per ms que jo vivia en un mn fora apartat d'aquelles qestions, +no havia deixat d'heure'n esment i em causaven certa pena. El meu +cor no podia pendre partit decididament a favor del tren de foc, ni +dels carros. Per qu no havien de coexistir? El tren de foc era tan +meravells! corria tant! Per els carros eren tan familiars, tan +potics! Venien a passar frec a frec del meu balc, me +proporcionaven cada vespre un espectacle interessant; i constituen +una mena de nota pica que sonava tan b dins la nostra ciutat +severa i majestuosa! Qui no els hauria trobats d'enyor? Jo els +esperava amb veritable desig. -No en vindr cap avui? -me deia. - +Haur d'anar a fer la vetlla abans que n'hagi passat cap? + +De vegades, si l'hora era quieta, els sentia ja de lluny, de cap al +fons del carrer de la Cort Reial. Ara en ve un -pensava ;-a veure +si ser gaire gros. Els coneixia tan b les traces, que no solia +pas enganyar-me; i aix que, a tanta distncia, noms se els podia +judicar per un soroll confs de sotracs pausats i per uns +cruiximents gaireb imperceptibles. Per aquella fressa augmentava +de moment en moment. I desprs s'anava distingint el pas de la +rcula com un martelleig rtmic, i es percebien les empassegades que +en rompien el compas, i tal volta l'escarritx de les ungles ferrades +relliscant sobre l'empedrat estrident. I sonava espetec de +xurriaques, i, retrunyint cases amunt, s'alava fins al cel la veu +poderosa del carreter, una veu en la qual semblava rebrollar el crit +salvatge de l'antic domador de bsties. Olla ooh! Arri! I el ronc +intermitent, que llanava la ciutat reganyosa, anava creixent, +creixent, atansant-se... Era que ja el carro entrava dins el sonors +carrer de Ciutadans. I aleshores dava bo d'obrir els ulls per veure +com aquell carrer en ombra llampegava, igual que un cel de tempesta, +amb el foguejar de ses pedres batudes per la rcula pesant, i com la +gran baluerna del carro avanava lentament, fantsticament, entremig +d'aquell centelleig, que li donava agalivances de cosa de l'altre +mn. Jo romania tot encantat i pensava: M noi, i que n's de bonic +aix! + +Tal vegada aquells carros me semblen ms potics per ra de lligar- +se llur record amb un altre d'una naturalesa ms ntima i dola: el +d'el primer llustre d'amor que va brillar en la meva nima. + +No me'n he oblidat mai ms. + +Erem cap a les darreries del mes de mar. Recordo que primaverejava +i que jo aquell any sentia la creixena de la primavera dintre les +meves entranyes, aix com els arbres, si fossen animats, haurien de +sentir la puja de la saba i l'impuls d'esclatar en flors. No tenia +ganes d'estudiar. M'embadalia contemplant el cel, les muntanyes, les +plantes... No em cansava d'espiar la naturalesa, descobrint-hi un +encant, que em cridava a unir-me ms i ms amb ella; i d'aix en +naixia un desig indeterminat, que arribava a fer-se dolors. Vivia +en un estat estrany, mescla d'expectaci, d'inquietud, d'alarma... +Un raig de llum imprevist, una remor inesperada en mig del silenci, +una forma vagarosa, que s'interposs sobtadament entre els meus ulls +i l'objecte de la meva visi, me causaven un surt desproporcionat, i +els meus sentits s'excitaven afinant-se fins a la subtilesa, i tot +el meu cos palpitava d'emoci. dhuc una simple olor, que l'aura em +ports d'algun jard lluny o dels testos d'algun terradet, +m'impressionava d'una manera que no es pot dir. I, per altra part, +me tornava distret i somniador. Era intil que volgus parar ment en +l'explicaci del catedrtic. Me'n distreia sense adonar-me'n; i +mentre ell parlava dels pretrits i supins o de les oracions per +passiva, la meva fantasia darnava per les ribes del Ter o de +l'Onyar, s'esmunyia riu avall en una barca per sota les branques +florides, o s'entretenia a cantar i recantar alguna vella can, de +la qual fins aleshores no havia sabut assaborir la bellesa +corprenedora. I quin poc delit d'obrir un llibre! Que peress m'era +tornat! Qu gallfol! Jo prou m'ho coneixia i me n'apenava, per +m'invadia quelcom extern que era ms fort que jo i em dominava a +fais de com ens domina una son invencible. + +Un d'aquells dies, desprs d'haver plonejat tota la tarda, el temps +va asserenar-se gaireb a sol morent, i vaig sortir al balc a +respirar l'aire lliure. Quina fresca ms agradosa! I quants de +matisos s'hi percebien! Aix com dins l'aura d'un jard un hom hi +gaudeix les flaires de diverses plantes oloroses, aix dins +l'ambient d'aquella tarda s'hi sentien les frescors diverses de la +terra molla, de les parets regalimants i de les gotes purssimes i +tremoladores, que penjaven com una filera de gemmes a sota els +passamans de les balconeres i els relleixos de les fatxades, i que +en caient se polvoritzaven en l'atmsfera. A ulls clucs, noms que +de respirar-les, s'haurien endevinat aquelles coses; i per certa +sentor agrella i densament humida, que de tant en tant aportava la +pantejada del vent, s'hauria pogut sospitar enll de les cases la +fronda xopa de la nostra devesa. Oh exhalacions admirables de +l'aigua! + +El blau del cel era moll, tendre, intensssim... El sol, ja fora +baix, cairejava de grogues lluentors les cases del Mercadal. Les +teulades resplendien com a vidrim. Vagarosos reflexos irisats +aclarien a i lla les ombres amb llur delicadssima lluminria. El +carrer de Ciutadans comenava a fosquejar; per a la plaa del Vi +l'aire era tan diafnic, tan impregnat de claror, que la vista no +perdia cap detall... ni una volva, ni una esquerda, ni un gra de +sorra. + +No passava quasi ning: un senyor vell amb un paraigua sota +l'aixella; una minyona de servei amb una ampolla a la m; dos +capellans que es passejaven per sota les voltes; poca gent ms. Els +balcons eren deserts. Els pardals piulaven i xerrotejaven +sorollosament per damunt de les teulades invisibles. De tant en tant +alguna de llurs ales apareixia esvalotadament per defora dels +rfecs. En l'aire, en mig del cel, a una profunditat immesurable, un +ocell... tal vegada la primera oreneta... daurat de sol, immbil en +un punt, aletejava. Oh l'interessant solitari! Era un puntet viu, +que palpitava iscronament amb el meu cor... i es diria que fos el +cor, el centre vital del mn aeri. Ell i jo ens confonem en un +mateix ritme harmnic; i bevem la mateixa llum, les mateixes +blavors purssimes i les mateixes exhalacions de la terra i de +l'aigua i de les plantes amables... I em plaa que fos aix. I ara +mireu quina sensibilitat ms estranya la meva: fins i tot vaig +entendrir-me i emocionar-me. + +Estava tan distret que no em vaig adonar de la vinguda d'un +d'aquells carros de la meva dria, fins que un seu sotrac va fer +dringar al meu darrera les vidrieres del balc. Aleshores vaig +baixar els ulls a guaitarlo. Ja l'animal davanter era a prop de +casa... un soberg animal per cert. Era un mul d'una estampa +gallardssima: alt, esparvillat, de cama nerviosa i prima, fi +d'orelles, masss de cos, expandint llussors d'acer brunyit i +presentant un aspecte general tan ferreny que en el so metllic de +ses potades un hom creia endevirnar-hi el de tota la matria de que +era format. Us prometo que era cosa d'agradar. dhuc els dos +capellans, que es passejaven per sota les voltes, s'aturaren per a +contemplar-lo. + +A darrera seu venien cinc altres muls d'estampa ms feixuga, peluts +i espellonosos, esquilats de mig cos en amunt; i al darrera de tots, +a braos, un cavall gavatx tan grossegs, que amb prou feines hi +cabia. En total set caps, set tarasques. La tirallonga agafava quasi +tot el llarg de la plaa del Vi. I el carro era digne d'aquella +mulada. Les seves grans bosses carregades arrosegaven gaireb per +terra com la braguerada d'un animals prenyat. Un munt de caixes, +sarrions, btes, sacs i farcells de totes classes, que ressortia per +davant sobre l'escala, s'aixecava fins a dalt de baranes; i de +baranes en amunt, sota la tenda costelluda, encare hi havia una mena +d'imperial o algorfa, on haguera pogut viatjar folgadament una +familia. No crec que mai s'hagi construt un carro ms llarg, ms +ample, ni ms alt; i acabava de fer-lo ms volumins una mitja +dotzena de gbies de bruc rublertes d'aviram, que duia lligades a +darrera sobre la banca del capal. Ja calia que prengus b les +voltes dels carrers per a no topar amb les cantonades. All era un +veritable magatzem ambulant. I havia de tenir un pes escruixidor. +Prou ho senyalaven les negroses lluentors de ferro que les rodes +deixaven marcades ac i all de l'empedrat. + +Marxava poc a poc, per amb seguidesa i bon comps, sense crits ni +xurriacades; i enc que les estores baixes i les galgues i les rodes +havien rebut de les fangueres del cam alguns presents no massa +pulcres, oferia una traa excepcional de gaiesa i dhuc, en certa +manera, de netedat. El fanal reflector, amarrat amb una argolla a la +perxa, com si digussem al cim del piny d'una faana, era polit com +un xarol i ostentava un vidre ms inmaculat que el del monocle d'un +elegant. La lona de la vela era d'una grogor simptica i d'un gra +setins i queia per davant a plec de cortina, ben compartida a banda +i banda. Un ramet de llor, segurament benet, com el que les bones +mestresses solen posar a les portes i finestres per preservar-les +del llamp, verdejava en un dels costats davanters, curosament lligat +amb una corretja ensivellada. Vivia, dones, all alguna nima +piadosa? Ressonava tal volta als vespres dins aquella algorfa +viatgera la santa remor del rosari? Quina m curiosa i honesta +cuidava d'aquell fanal i d'aquell ram de llor, que parlava d'una fe +tota senzilla i d'una devoci tota prudent? + +El carreter anava a peu, al costat de les mules, mig distret, mig +vigilant. Era un home canut, de cinquanta anys, i potsefer que ms, +alt, corpulent, frescs, plena d'intelligncia la noble cara +afaitada, francs i candorosos els ulls. Caminava brandant, brandant, +amb aire de calma obligada, com si hagus de refrenar l'impuls de la +seva marxa per ajustar-se a la de la rcula. Duia les xurriaques a +la m, i anava amb l'armilla descordada i el gec penjat al muscle. I +com que el gec estava girat del revs, se'n descobria la butxaca +sarronera i, en ella, brollant un tros en fora, un flabiol de boix +amb bells aplacats de llaut. Un flabiol! El bo de l'home tindria +instints d'artista i es convertiria en msic, baldament que no fos +sin a estones perdudes. Durant la llarga jornada devia matar la +nyonya tot refilant les enyorades canons de la seva terra o +ensajant algun ballet per a fer saltar la fadrinalla del seu poble. +I mentrestant els animals proseguirien calmudament la marxa, el +carro brandaria i cruixiria dolament com una nau en mar de bonana, +i les rodes anirien voltant enll, enll per la carretera infinita, +mantenint-hi quiscuna un punt de tangncia sempre sol i sempre +distint, igual que fa la nostra vida pel cam del temps. Jo m'ho +vaig figurar aix. + +En aquestes, ja les mules comenaven a pendre la girada cap al Pont +de Pedra. Quatre crits del carreter, algun espetec de les xurriaques +i tot marx com una seda. El carro se'm present, aleshores, per +darrera. L'algorfa de sota la tenda venia a nivell del meu balc, a +dues passes, i vaig llambregar-ne l'interior, un interior braument +embarassat de farcells i enfosquit per penjarelles de roba lligada +dalt dels crcols. Per no hi havia sols fardamenta, no. All, al +darrera de tot, quasi a toc de la meva m, asseguda en un coix, amb +un paneret de labor a la falda i una mitja en obra entre les mans, +una noia esplndida, immbil, com encantada, m'estava mirant de fit +a fit, ablamant-me. La sorpresa havia sigut mtua. Els nostres ulls +s'havien trobat de cop i volta sense esperar-s'ho. I el mateix +esparverament i la mateixa emoci de la sorpresa abrandaven ms i +ms el foc de les nostres mirades; i la torbaci del moment no ens +permetia dissimular, a l'un ni a l'altre, la vehement adhesi, amb +que s'unien les nostres nimes esborneiades de goig per llur topada +violenta. Oh Du... heu's aqu l'objecte de la meva set... heu's +aqu la llum del gran misteri. El cap m'anava en roda, les +entranyes se'm fonien, tot l'esperit me fugia per la vista. I les +meves cames se flectaven, decantant-se d'esma cap a la genuflexi, i +sentia necessitat d'adorar i de dir-ho, amb paraules, amb accions... +Vaig portar-me una m als llavis i, desprs de besar-la +fervorosament, vaig estendre-la vers l'objecte de la meva emoci. +Mes l'encantadora, aleshores, vermella com una brasa, acot el cap i +va cobrir-se la cara amb les dues mans. I vaig sentir fred i +tenebres. Perd, perd! crid l'nima meva; i la paraula arribava +a estremir els meus llavis quasi esclatant. Perd, perd! + +El carro anava fent sa via i jo el seguia en esperit, gemegant, +tornat tot jo una splica muda, dolorosa, ardentssima... Seria +reparada? Seria compresa? Es que no havem sigut dos a fruir del +goig d'amor? S, encara m'esperaven altres delcies. Un cop una mica +lluny la gentil algorfenca s'atrev a descobrir-se de nou, i de nou +vingueren a mi ses mirades esplendoroses, sol del cor. I em va +somriure. Era el consentiment ple, era la correspondncia sense +reserves. Voleu ms felicitat? Ja no em vaig recordar de l'efecte +contraproduent de la meva primera besada, ni del penediment amb qu +acabava de deplorar-la, i un pet i dos i tres, expressivament +dedicats, seguiren el cam del meu ablamat daler. O desvari! O +realitat nica! + +Aquella dola aimia va desaparixer carrer Nou enll, entre la pols +d'or del crepuscle. Quina recana! Quin enyorament va deixar-me! +Per a l'ensems, all, a les profunditats de mon sser, els toms de +la meva vida celebraven orgies magnes, en les quals s'entonaven +himnes de victria i es bevien embriagueses de llum. All era estada +una revelaci, un prodigi... Mes el roman de la bella viatgera no +podia tenir continuaci real. Mai ms vaig retrobar-la, ni vaig +saber d'on era, ni d'on venia, ni on anava, ni tan sols la meva boca +pogu gustar les slabes exquisides del seu nom. Portadora d'un _fiat_ +div, la gentil missatgera havia desaparegut de seguit de complida +la seva comanda. Aneu a saber qui era. Una damisella d'hostal? La +pubilla d'algun mas? La filla d'un ric carreter? Qu importa? El +cert s que la vaig somniar dies i dies amb el seu pentinat modest, +la seva brunesa clara, les seves galtones molsudetes, i els seus +ulls plens de bondat i tan i tan trastornadors. El cert s que no em +cansava d'encomanar al vent que li ports els meus sospirs, i a la +lluna benvolent que la inclins a una disposici d'esperit avinent +al meu record. I han passat anys i ms anys, i m'he fet vell, i +encara avui, quan penso en ella el meu cor recobra el ritme de la +jovenesa. Es que fou el primer llustre d'amor, un anunci de florida. +Per ella em semblen ms potics el grans carros d'aquells temps +llunyans. I no s'es envellida mai. Sempre igual dins el meu +pensament, roman en una eterna joventut de deesa. + +Encara a voltes la somnio; encara a voltes passa per ma fantasia a +manera d'una inmutable representaci mitolgica. Ms bella que Venus +dins la seva petxina, ms majesttica que una reina en carrossa +tromfal, ella, la innominada, dins la seva algorfa viatjadora va +pensant en mi a la llum de la lluna; i mentrestant el carreter, com +un faune a honor d'una nimfa, flabioleja uns aires dignes de la nit +encantada, les set enormes bsties prossegueixen calmudament la +marxa, el carro branda i cruix dolament com una nau en mar de +bonana, i les rodes van voltant enll, enll per la carretera +infinita, mantenint-hi quiscuna un punt de tangncia sempre sol i +sempre distint, igual que fa la nostra vida pel cam del temps. + + + +LA FI DEL MON A GIRONA + +Per aquells anys, en que jo estudiava llat al Seminari de Girona, +va crrer per la ciutat un llibret de pretensions proftiques, el +qual, desprs de cridar els pecadors a penediment i oraci, +anunciava la prxima vinguda de tres dies de tenebres. I quines +tenebres! No lluiria sol, lluna, ni estrelles, i fins i tot la +difusa celstia, que, dhuc durant les nits ms fosques, no deixa +dimpregnar laire duna feble claror, sapagaria per complet. Els +fidels, advertits per la profecia, podrien deslliurar-se del morbs +efecte de la plaga, recloent-se dintre llurs cases, resant i fent +sos menesters a llum de cera beneda; per, ai!... dels que +tombessin la fosca a cel descobert! + +Amb la ms esparverada curiositat vaig llegir cop i recop el llibre +de tan terribles anuncis, que era d'una venerable Beata, i he de +confessar que em va semblar quasi tan fosc com les tenebres, a que +se referia, i que no vaig pas saber entendre que designs els +nostres temps i no uns altres; per all a on no arribava la meva +intelligncia d'infant hi arribaven sense dubte les ms expertes i +ensinistrades de la gent d'edat madura, i jo no podia menys de +rendir-me a llur superioritat. Tant la meva familia com els entrants +de casa semblava que entenien prou b l'obscur auguri i que hi +posaven fora fe. Alguns capellans, amb qui vaig parlar-ne, no me'n +desenganyaren pas; ans b em ponderaren l'autoritat de la profetessa +i em feren presents alguns indicis, pels quals se podia cogitar que +senyalava els nostres temps. La meva mare no deia res, per +m'amonestava ms que mai a l'oraci i freqencia de sagraments, i +com a dona prudent provea a l'engrs de cera i la duia a beneir. +Aix era per a mi ms eloqent que cap discurs. El meu cor sofria un +surt d'esglai cada vegada que la veia venir amb un plec de ciris. En +quant als meus companys d'aula, no n'hi havia cap que poss en dubte +el vaticini. La nostra criada, la Munda (una bona mierenca de +quaranta anys, que a la traa patia de temptacions i les rebutjava +tot sovint amb un ave Maria purssima de cor endins i una horrible +ganyota de cara enfora) hi creia com en els Sants Evangelis. I les +piadoses i rncies senyores, que solien concrrer a les nostres +tertlies vesprals, anc que a la meva presncia refrenessin la +llengua sense dubte per indicaci de la meva mare, no per aix +s'estaven de pronunciar certes frases, que es figuraven que jo no +entenia i que em donaven peu a endevinar, tal vegada amb fantstics +augments, les espantoses creences, que volien amagar-me. Per, el +qui m'esborronava ms que tothom era el cuiner del Seminari, un home +pagesvol, candors i fervent, que esperava les anunciades tenebres +com una festa major i en parlava refregant-se de goig les mans. + +-Aquesta, aquesta ser la bona! -exclamava amb un entusistic +arruixament de fe, no exempt de gaudis d'amor propi. -Aleshores +triomfar la veritat. Aleshores, quan caiguin entenebrats pel +carrer, veuran qui tenia ra aquests brtols que em motegen de +llanut i d'apagallums. Aleshores es planyeran de no haver guardat +alguna relquia dels meus ciris i de no haver conegut quina llana +calia tondre. + +Em venien calfreds en sentir-lo. + +I l'espectativa de tres dies de tenebres, encara tau-tau: era cosa +suportable a considerar; els passarem recollidets a casa, amb una +bella candelada encesa i, en sortint de nou el sol, tornarem a +campar com sempre; per, desprs vaig entendre que el cas era ms +terrible. O jo no havia ben capit la idea de bon principi o ella +havia evolucionat dins el cap de la gent. No es tractava sols de +tenebres, no. Les tenebres no serien ms que un senyal premonitori. +Havem arribat als ltims temps. La guerra de Frana i Prssia, que +aleshores assorollava el mn, era una guerra apocalptica; el Sant +Pare estava empresonat; sense dubte l'Anticrist discorria ja per +entre els homes, encarnat dins el cos d'algun Gambetta, Vctor +Manuel o Garibaldi. De senyals no en mancaven pas; qui tenia ulls ho +podia veure; qui tenia orelles ho podia sentir: la fi del mn +s'acostava de pressa, de pressa. + +Jo n'estava tan convenut que m'estranyava que els mestres ens +fessin perdre el temps en aules i llions. Mirava amb recel el sol, +i a cada moment temia que s'apagus al buf de Du com una candela, +que l'amo no vol que cremi ms. Com dir la profunda tristesa, que +s'havia apoderat de mi? Figureu-vos un cataclisme imminent, que ha +d'ensorrar-ho tot i del qual no s possible escapar. Quin avorriment +del treball, quin desencant de la vida! Somnis espantosos amargaven +les meves nits; cavillacions ttriques afligien els meus dies. +Qualsevol soroll imprevist em causava un surt. All no era viure; i, +certament, em sentia emmalaltir. + +Tot trist, tot marrit, m'encaminava a l'aula com de costum i, en +veure anar i venir pels carrers la gent adelerada, pensava: + +-Infelios, per qu us acuiteu amb mires a un esdevenidor, que no ha +d'existir? -Per la llur despreocupaci aparent m'era un consol i +m'inclinava a dubtar de les idees, que m'apesaraven. -Aquests, que +trinquen alegrement a la taverna -em deia el cor, -aquests, que +mesuren grana, aquests, que passen, menant carros arrumbats a cam +per a llargues jornades, no desconfien pas de la vida, ni del sol de +dem. -I dhuc que no m'inclins a pensar res concretament, +l'espectacle de l'nimaci i el bullici m'era beneficis. Em +distreia, m'esperanava. + +Per aix molts de dies, en comptes d'anar a estudi, m'aturava en mig +del Pont de Pedra sobre l'Onyar, i, amb una peresa invencible, en un +estat quasi d'inconscincia hi restava hores i ms hores, recolzat a +la barana, mirant, mirant, bevent vida, embadalint-me aconsolant-me. + +Des d'all un hom veu les cases de Girona estendre's a banda i banda +de riu, tot malgirbades, desiguals i tosques, formant un conjunt +virolat com una muni de captaires vestits amb robes apedaades amb +tota mena de parracs. Cap arquitecte ha ideat una sola de llurs +linies; han crescut sense art ni regla, seguint les sinuositats del +riu i adoptant amb franquesa, a la vista de tothom, l'actitud ms +convenient per a llenar a l'aigua llurs immundcies. La policia +urbana tindr molt a tocar-hi; per el pintor i el poeta, que saben +precindir de certes misries, s'hi encanten; Hi ha riquesa de color, +hi ha exuberncia de vida, hi ha quelcom de l'instint div, que ha +presidit la formaci del niu de les orenetes. I amb tot el seu +aspecte de captaires i miserables, aquelles cases tenen una nima +jovenana i alegre, que rex de llurs finestres i balcons al primer +raig del sol. La llum hi troba milers de vidres, on enmirallar les +seves onades d'or; el vent hi troba cortines de totes formes per a +jugar a banderetes. + +All, en aquelles balconeres rstegues, refilen joiosament els +canaris al primer llustre de l'aurora; all, damunt d'aquells +terrats i teulades sobrecapats de gabiasses desiguals, s'alcen +esplndits vols de coloms que es destaquen sobre el cel blau com +garlandes de flors blanques, coronant la majestat del sol ixent. I +en entrar ms i ms el dia, les finestres se van obrint i els +balcons se van poblant. Aqu una vena estn al sol la roba +multicolor de la seva bugada; ac una altra, desitjosa de treballar +a l'aire lliure, ve a estintolar a la barana d'un terradet el seu +taul de planxar; all una velleta surt tot fent mitja, amb una +llarga agulla sobre l'orella... una llarga agulla, que, brillant com +un filet llumins sobre el seu front venerable, li dna una +semblana amb el de Moiss; ms enll, sobre un relleix ple de +testos, apareix una regadora, que ruixa, i un bra i una m, que es +belluguen, i aleshores reparereu a l'entorn de finestres esquifides +i rnegues un enfilall esplndid de verdor i de roses i clavells, +que riuen, riuen benaventuradament; i d'un balc a l'altre van i +vnen converses; i tot se mou i xerroteja i canta; i els vailets, +que pesquen amb canya des d'un pis, les comares que es barallen de +finestra a finestra, tirant-se de lluny ridcules arpades, que +s'emporta el vent rioler, i fins i tot el menestral, que tal volta +surt amb cara de pomes agres a la seva petita galeria i, aguantant- +se la trinxa dels descordats pantalons, se fica precipitadament dins +un gabinet, del qual tothom endevina la servitud, tot contribueix a +l'animaci d'aquell barr pintoresc i estrany. L'Onyar reflecteix +aqueixos moviments i coloraines, multiplicant-los i prismatitzant- +los dins sa vibradora correntia, entre grans taques de blau del cel +i lluentors de soleiada; i, per damunt del barri carnestolenc la +Girona solemnial ostenta sense desentonament les seves dues notes +ms artstiques i severes. S, per damunt d'aquella cimbellada +grotesca de balcons, galeries, relleixos, teulades, torratxes i +gabiam, la grandiosa catedral se mostra de cos sencer amb la seva +silueta de tarasca decapitada i, una mica ms lluny, el campanar de +Sant Feliu s'aixeca com un xiprer gegant, tot mstic, tot +somniador, parlant de la inspiraci melangiosa dels segles passats. + +Sempre comenava a contemplar aquestes coses amb ulls indiferents i +ombrosos, per elles degotaven una mel guaridora dintre el meu cor. +N'havia un confort semblant al que proporciona a l'hivern l'escalf +d'una bona fogaina. Tenien escalf de vida. I jo no sabia pas +renunciar fcilment la llur influncia. Ara se m'enduien la mirada +els moviments dels vens; ara el bullici de les minyones de servei, +que passaven a corrues per la palanca Vermella, anant i venint de la +pescateria a la plaa, i de la plaa a la pescateria; ara, quan +altra cosa no, els reflexos de l'aigua de l'Onyar, que banderejaven +mgiques xarxes de llum pel dedins de les ombres, que per les parets +projectaven els grans relleixos dels balcons i tribunes. Res no +s'era trasmudat, la gent s'ocupava dels seus quefers igual que +sempre, i les ombres i el sol s'amaven i barrejaven dolament llurs +encants amb la placidesa ordinria. + +A voltes una idea com aquesta darrera m'entendria fins a inundar de +llgrimes la meva cara. Ah, unes coses tan boniques haver de perir! +Gaudim-les, doncs, mentre puguem. Per qu anar a l'aula? Al diable +els pretrits i supins! Qui pensar a examinar-me de llat el dia +del judici? + +Altres vegades, tot contemplant aquell barri onyarenc, ondulava +dintre el meu cor un somriure d'incredulitat i esperana. Tot all +no retreia pas cap senyal d'agonia. La gent, les ones, i adhuc les +cases semblava que contenien ja en sement un llarg esdevenidor i +se'l prometien, aix com el grill de la gla se promet l'alzina que +ha de donar ombra als nostres nets. Anem, all tamb profetitzava... +i aquesta profecia era ms clara i entenedora que la del llibre de +la venerable Beata. Bah, bah!... Qui sap si ning l'hauria ents b +el tal llibre! I aneu, sense prou fonament fiqueu-vos al cap una +falria tan anguniadora! Bah, bah! + +Acabava per respirar amb ms amplitud i per sentir-me ms a pler +dintre la pell del meu cos. Jo crec que la coral simpatia, que els +barris de l'Onyar m'inspiren, prov en bona part dels grans consols, +que en aquella ocasi em proporcionaren. + +Per, si de dies gaudia d'aquests consols i d'altres per l'estil, en +venint la fosca el meu esperit requeia vers les seves temors i les +seves angoixes. Quan les ombres vespertines esborraven les colors de +les parets, i els carrers anaven restant solitaris, i no eixia del +cor de la ciutat ms veu que la d'una llbrega remor d'aiges i, a +voltes, la d'alguna plorosa campana, les meves esperances +s'esllanguien i desmaiaven com el ramatge d'un salze. Aleshores la +terrible profecia s'emparava de mi, tiranitzava la meva imaginaci i +em duia a les visions ms espantoses. Quantes de vegades, dintre la +meva cambra d'estudi, amb el llibre obert davant dels ulls, sentia +de sobte com si passs per sobre meu un esperit esborronador i els +cabells se'm posaven drets al cim del front! Quines fantstiques +escenes de la fi del mn i del judici universal flotaven entre jo i +aquella inofensiva gramtica llatina, robant-la a la meva atenci! I +l'angnia i l'espant que jo n'havia! No em sabia resignar. En va +resava, en va procurava fortificar-me amb la consideraci de la +bondat de Du i de la confiana amb que podia abellir-me a la +voluntat d'un Pare tan amors. L'instint de conservaci era ms +poders que totes les reflexions de l'enteniment. No, jo no podia +assolir ms que una aparincia hipcrita i soma de resignaci. De +les profunditats de la meva nima s'alava una protesta, un plany. +Quina dissort haver vingut al mn en aquell temps! En poques +normals cada vida era com un rellotge, que no para d'anar fins que +se li acaba la corda. I la meva corda, si no m'enganyava el cor, era +llarga, llarga,.. Per, que en trauria d'aix, si venia un +daltabaix, que ensorrava tota la rellotgeria? + +I heu-vos aqu que aquesta protesta mateixa m'era una altra font de +turment. Com presentar-me al judici de Du amb aquella queixa, que +rondinava al meu dedins? No era el primer dels deures el d'abellir- +se a l'adorable voluntat de l'Altssim? Doncs, jo pecava, pecava +continuament! Oh desgrcia espantosa, sobretot en tals instants! Ah! +tanta d'afici a la vida... i tantes de campanes fetes a l'aula i... +ai, pobre de mi! + +Es clar, la convicci del mal estat de la meva conscincia +augmentava les meves terrors. Em semblava que el dimoni devia +comptarme ja per seu, i que em sotjava amb un horrible somriure +cobejs. Creia veure la seva ombrosa figura darrera les cortines. Si +m'hi girava d'esquena, imaginava que ell anava allargant el bra +darrera meu fins que la seva m negra planava ja sobre el meu +muscle. Figureu-vos quin esglai el meu, si en aquell moments, per +atzar, alg, que jo no hagus sentit entrar, em tocava per advertir- +me de la seva presncia. All no era viure. Els somnis i les +realitats se confonien dintre la meva nima esverada i angoixosa. +Noms gaudia algun interval de reps, durant el dia, amb les +distraccions, que he esmentat, i, als vespres, quan, retut de +cansament, es paralitzava el meu cervell, s'encantaven els meus ulls +i no pensava res. + +Aix, en aquest estat d'encantament, em trobava un vespre, amb els +ulls esbatanats davant del meu llibre sense veure'n cap lletra, quan +una veu apagada i tremolosa, que pronunciava el meu nom no gaire +lluny de mi, em desvetll d'un surt. Vaig girar-me i vaig veure a la +boca de la porta la nostra bona criada... Per, quina cara ms +traspostada la seva!... Era una dona gravada i galtuda, que +ordinriament vermellejava com una maduixa a mig verolar. Doncs b, +en aquella moments les seves galtes eren d'una pallidesa +cadavrica. Duia el mocador del cap caigut entorn del coll, deixant- +li al descobert la clepsa grisenca, em mirava de fit a fit, obria la +boca, com si volgus parlar i no pogus, i amb la m em signava que +la segus. + +-Que hi ha? Que passa ?-vaig preguntar-li, alarmat, tot llevant-me +dempeus. + +-Ah! oh !-va fer ella amb una mena de xiscles sords. + +Vaig atansar-me-li adaleradament. Llavors tota esborneiada, m'agaf +d'una solapa del gec i em port al davant d'una lluerna, que s'obria +al cel en un passads. Du de justcia! Tot el cel era roent de foc, +com una braserada. Qui havia vist mai una tal cosa a hora de +tenebres? + +-Ai, Munda, ai! -vaig exclamar, proferint el nom de la pobra criada +amb un accent de tendresa i de condolena, que cap paraula no pot +explicar. + +-Rafel! Fill del meu cor!-contest ella en el mateix to, aixecant +els braos en l'aire. + +Aleshores, de cap als darreres i de cap als dalts de la casa, de les +galeries i els terrats, sentirem venir una xiscladissa esglaiadora. +No hi havia dubte, la gent s'adonava de les horrors del cel. Ja hi +rem. Les temors tenien fonament. All era el principi de la fi. El +cor se'm gla, les cames se'm flectaren... i em vaig estintolar +d'esma en un tocom. + +No sabia el que em passava. I la Munda, la criada, no estava menys +trastornada que jo. Les seves mirades s'amaraven de la meva pavor i +les meves de la seva, i ambds ens esguardvem amb una intensitat +creixent, erts, immbils. No ens podem dir res, ni ens calia. Els +nostres pensaments se palpaven ells amb ells, esgarrifant-se de +trobar-se iguals. + +No s quan de temps vrem romandre en aquest estat. No gaire; +segurament menys que ara pugui semblar-me, perque aquells instants +tenien quelcom d'eterns. + +A la fi la terror mateixa, que ens paralitzava, esclat en una +impulsi de moviment i ambds a l'ensems corregurem cap a la +galeria. Ens calia veure tot el cel, per monstruoses i terribles que +fossin les coses que hagussim de presenciar. Qu hi descobrirem? +Tal vegada una lluna sagnant, que s'esquerda i esquartera entre +blames... Tal vegada estranys monstres de foc, volant amb immenses +ales desoladores... La meva imaginaci corria al meu davant i el meu +cor estava preparat a escruixir-se. + +Per cap de les visions presentides no s'ofer al nostre esguard en +arribant a la galeria.. I, amb tot i aix, l'espectacle que +presencirem, no era pas gaire ms esperanador. El cel cremava per +tot arreu amb una roentor, que aclaria l'aire nocturn d'una manera +sinistra i somorta. Els terrats, els balcons i les galeries eren +poblats de gent, per d'una gent immbil i silenciosa, com +petrificada. La meva mare era all, al meu davant, al mig de dues +altres senyores emmantellinades: dona Laieta, via del senyor Rector +del Mercadal, i la senyora Tuies, patrona d'una comuna d'estudiants. +Totes tres contemplaven el cel amb posat de consternaci i semblava +que tremolaven. La senyora del pis immediat, de la banda dreta, +plorava recolzada a la barana, i el senyor Pags, el seu marit, dret +al seu costat, no deia res per consolar-la. Els dos germans +geperuts, que havitaven el pis immediat de la banda esquerra, tamb +havien sortit al seu balconet. Llurs veus escardalenques foren les +primeres que ressonaren a la meva orella en mig del silenci +sepulcral d'aquella nit basardosa. + +-Per mi- va dir un dels dos- aquesta roentor no pot sser altra cosa +que el torna-llum del gran incendi de Pars. + +-S- va contestar l'altre germ.- Els prussians deuen haver-hi +entrat i s'hauran afanyat a calar-hi foc per tots quatre cantons. + +Jo escoltava amb aviditat aquella conversa i en sentia un bell +consol. Que Pars crems havia d'sser agra cosa per als parisiencs, +per per a nosaltres no era pas la fi del mon. + +-Aquests senyors tenen ra-va dir la senyora Tuies, que devia haver- +los escoltat com jo.-El cstig de Du ha caigut sobre la Babilnia +moderna. Misericrdia, Senyor, misericrdia per als pobres pecadors! + +-Babilnia, Babilnia !-va exclamar dona Laieta, desprs que hagu +exhalat un ample sospir de alleujament.-Cada pecat porta la seva +brasa. Aquesta s la llei de Du. Heu-vos aqu com la ciutat de les +disbauxes ara crema com un feix de garbons. + +Per la meva mare movia el cap tristament amb signes de negaci.-No, +no-mormol.- Aix s impossible. L'incendi de Pars, per gran que +fos, no envermelliria el cel, ni tan sols fins a la quarta part de +la distncia que hi ha d'all a Girona. Desenganyin-se: aquesta +explicaci s un disbarat. + +Llavors les senyores de la fbrica de baix, acompanyades de +l'enginyer, eixiren al pati, sobre el qual mirava la nostra galeria. +L'enginyer signava el cel amb el dit a les seves companyes i els +explicava quelcom, que elles escoltaven tranquillament amb el +somrs als llavis. La meva mare el va cridar pel seu nom. + +-Senyor Farreres, vol tenir la bondat de dir-nos que en pensa +d'aquesta roentor de la nit? + +-No s res de mal, senyora. No s'alarmin-va contestar ell, saludant- +nos amb una inclinaci i una barretada.-s un fenomen meteorlogic +molt conegut i freqentssim en altes latituds. s una aurora +boreal. L'haver aparegut al nostre cel s realment una estranyesa, i +seria difcil esbrinar a quines condicions atmosfriques s degut un +tal fet; per no pot portar cap mala resultncia, jo els en responc. +Estiguin tranquiles i frueixin amb alegria d'un espectacle que +probablement no tindran ocasi d'admirar mai ms de la vida des dels +balcons de Girona. + +Una aurora boreal! No era ms que una aurora boreal! Jo tenia ja +noticia d'aquest fenomen, de quan vaig estudiar el tractadet de +meteorologa, que formava part de l'asignatura oficial de geografa +al nostre seminari. Quin respir ms ample vaig exhalar! + +La meva mare s'afany a transmetre la satisfactria explicaci als +ves ms prxims i tot seguit aquella bona nova vol de balc a +balc per tota la barriada, davallant fins als patis ms pregons, i +enlairant-se fins als terrats ms alts, amb una bonior, que anava +aixamplant-se, creixent, eixiribint-se... Al cap de poca estona ja +els negralls de la gent belluguejaven per tot arreu remorosos de +converses i, ac i all, lluny i a la vora, sonaven exclamacions i +rialletes de joia. + +Amb aix el meu esperit va passar, quasi d'un salt, de la terror ms +folla i aclaparadora a la confiana ms absoluta. Vaig aspirar +l'oxgen de l'aire amb un esponjament de pulmons que me'n va rublir +i embriagar; i els meus nervis adquiriren un tremp robust; i el meu +cor, revifat d'una onada de sang enriquida i d'una gaubana inslita +i poderosa, s'envalent de cop i volta, inspirant-me una mena d'urc +vital. Qu profecies, ni qu raves fregits! Qu somnis de gent +ttrica i cavillosa! Estpids ells i estpid jo, que els havia +creguts! Que se n'anessin al diable a fantasiar visions d'espant +sobre paraules obscures, que a parlar de bona fe no entenien ells, +ni ning. Vaig indignar-me interiorment. Torturadors de la +humanitat, flagells del mn, ms perniciosos que la fam i la pesta! +Mai ms no me'n deixaria enganyar. Voldria demostracions clares. No +estava per emmetzinar la meva vida sense to ni so. I ara! + +Vaig sopar amb una gana endiastrada, vaig enraonar despreocupadament +de l'aurora boreal i de la guerra, vaig riure... Qualsevol cosa em +duia la rialla als llavis. I la gent de casa tamb reien amb una +facilitat i un delit inacostumats. Segurament es sentien alleujats +de males cabries com jo mateix. Ells tamb devien haver patit, +potsefer que no tant com jo, per, qui sap? Mai ms no em deixaria +combregar amb unes rodes de mol tan estomagoses. + +Amb aquesta disposici d'esperit vaig retirar-me a la meva cambra i, +resades les meves oracionetes, vaig ficar-me al llit; per, estava +massa sobreexcitat per a poder conciliar el son i, volta d'ac, +volta d'all, escolta que escolta el silenci, guaita que guaita la +fosca, varen tornar-me els dubtes i les esgarrifances i la por. Per +qu m'havia de tranquillitzar del fet inslit d'una aurora boreal? +No podia sser un presagi? Fins aleshores havia procurat +tranquillitzar-me amb l'observaci de com la naturalesa romania +inalterable, i ara, que s'alterava no era ms cas d'espantar-me'n +que de fundar-hi esperances? Un no-res, un nom, aurora boreal, +m'havia illusionat. I qu? Qui sabia verament en qu consistia +aquella roentor? Qui sabia que hauria passat durant la nostra nit en +les regions del sol invisibles als nostres ulls? Qui m'assegurava +que l'endem l'astre del dia s'alcs sobre el nostre horitz? +Desprs d'uns senyals tan pavorosos com havia presenciat no tenia +ms motius avui que ahir per a tmer les prximes tenebres +profetitzades? O Du meu! I jo que havia blasmat la profeca, de cor +endins! Jo que m'havia unit a les rialles dels incrduls!... M'havia +lliurat a un goig mofaire semblant al d'aquells que es burlaven de +No quan construa l'arca. I el diluvi va venir, i els va dragar... +i les tenebres venien, venien... Misericrdia, Senyor! Quants de +pecats pesaven sobre meu! Tothom em considerava innocent i +candors... i quin pou de malicia i de pecat era jo! El dia del +judici em coneixerien, quan el meu nom d'infant seria pronunciat +entre els dels vells facinerosos. Misericrdia, Senyor! + +D'una suor a una altra, d'una angnia a una altra, vaig acabar per +adormir-me amb un son desficis i cansat. L'ensopiment mateix m'era +una dolor; i vaig voler cridar, demanant socors, i no podia formar +la veu i exhalar-la. A l'ltim, desprs d'un esforc violent, me vaig +figurar que s que cridava, amb un crit llarg, llarg, esfereidor... +Per, ning no venia. Ni com havia de venir ning, si no podien +sentir-me, lluny com era de les habitacions? Perqu jo era al +terrat, a cara de cel. A la traa hi havia pujat per observar +l'aurora boreal; i all la tenebra meftica m'havia sorprs i +m'havia anat penetrant, ensopint-me, enervant-me... L'orgull i la +imprudncia m'havien perdut. Ning no m'auxiliaria, com no fos la +Mare de Du, que, mare com s, disputa els seus fills a l'infern +fins a l'ltim moment, dhuc quan ja tota la grcia de Du els ha +desemparats. I no dic jo si vaig invocar-la fervorosament. I tot +seguit vaig cobrar ms al i ms forces. Vaig incorporar-me amb un +esfor i em deixondia penosament, procurant moure els braos, +enervats de peresa, i esparpellar els ulls, espessos de son. + +Aix estava, quan vaig sentir pujar de les profunditats del carrer +una remor com de resadora multitud en marxa: fressa de mltiples +passos confusos i de sordes veus misterioses, creixent i minvant com +el mormoll d'un responement de lletanies per les rebomborejadores +cavitats d'una vasta esglsia. I al cap de poca estona sonaren a la +porta de casa uns trucs retrunyidors, que m'esparveraren. Qu +significaria all? Vaig llevar-me dempeus i, foll d'alarmes i +entorpit encara de llorda son, vaig esguimbar-me escales avall, sens +haure esment de pisos, ni replans, fins a l'entrada. + +La porta forana era oberta i vaig veure el carrer atapet d'una +gentada macilent i resadora, que repetia de baix en baix: _Miserere, +miserere nobis_. + +Les dones anaven amb caputxes o mantellines com en dies de jubileu, +i no hi havia m, que no aguants uns rosaris, un Sant Crist o algun +altre objecte de devoci. Fins i tot hi havia qui portava una +d'aquelles piques d'aigua beneita, que solen posar-se a les +capaleres dels llits. Se comprenia que, despertats d'un surt, +alguns d'aquells infelios s'havien emparat de la primera cosa +santa, que havien trobat, aix com un nufrag s'arrapa a la primera +taula, que troba entre les ones. Qu havia esdevingut, doncs? I a on +eren els de la meva famlia?.. Segurament haurien baixat abans que +jo i s'haurien unit a la corrua de gent, que anava passant +continuament. Serien ja ms endavant, qui sap a on. + +Que fer?... Vaig agregar-me als passants i vaig seguir el llur +corrent enll, enll... La corrua caminava lentament, per sens +aturar-se mai. Els que s'aturaven a trucar a les cases eren uns, que +semblava que exercissin un crrec especial, i anaven paramentats a +estil d'arregladors de process de Setmana Santa, amb sengles vestes +negres encucurullades i empunyant uns llargs bordons. A on ens +adreavem? Qu temem? Qu ens proposavem? Vaig preguntar-ho +tmidament als meus companys d'ocasi i no em responien per a no +interrompre el res. A l'ltim, quan jo callava ja, una dona em va +dir rpidament: -Que no ho veus? Recorrem la ciutat i avisem els +vens perque s'ajuntin a la profess del _Sant Confort d'Agonia_. + +Aquestes paraules agreujaren la meva pena sens aclarir cap dels meus +dubtes. Vaig alar-me de puntetes i, per sobre la gent, vaig +llambregar les cucurulles dels congregants de la Purssima Sang i el +llur Sant Crist... aquell Sant Crist, amb el qual solen acompanyar +els reus de mort al suplici. Serem nosaltres mateixos els reus de +mort? _Miserere, miserere nobis_. Voltrem per molts de carrers del +barri del Mercadal. En sser a la placeta de les Bernades, vaig +contemplar amb recana aquelles cases, que hi ha al fons, rstegues +i baixes, d'alries desiguals, amb els ampits de llurs terradets i +finestres plens de testos de flors. Per qu em causaven ms emoci +aquelles cases humils que les altres ms altes i ciutadanes? No ho +s. Em recava que no hagus de pujar mai ms ning als llurs +terradets. Em recava pensar que les clavellines de llurs testos no +tornarien a florir. Per, qui sap?.. Podia endevinar jo quines coses +esdevindrien? + +Les Bernades devien estar ja preparades. Se les sentia salmejar a +dintre l'esglsia amb les llurs veuetes blanques i nasals i, al punt +que els trucaren a la porta, l'obriren de bat a bat i, rompent la +clausura, anaren eixint a fora, arrenglerades de dues en dues, els +ulls baixos, un ciri encs a la m, cantant de baix en baix: +_miserere, miserere nobis_. + +Degueren agregar-se a la nostra llarga process. Jo havia anat +passant i no les vaig veure ms.. + +A la boca del Pont de Pedra, en una de les reconades, que ans +d'entrar-hi es troben a cada costat, hi havia un pilot de gent, que +es diria que dormissin, els uns jaguts, els altres incorporats, +estintolant-se ells amb ells, tot esbalandrats i amb els membres en +barreja. Tenien un ensopiment desficis com el dels embriacs. Entre +ells hi havia una dona mig despullada, seguda en un gra, amb el cos +tirat endavant, els pits allargassats al damunt del gros ventre, els +braos enrotllats a les cames, els genolls a frec de front, i els +cabells caiguts en desmai, xorriant negrors per sobre la camisa i +els peus descalos. No semblava pas que dorms. Ms aviat el seu +posat indicava que ests submergida dins una greu dolor. Em va +inspirar un neguits inters. Per que ning no li donava auxili, ni +als seus companys tampoc? + +Vaig atansar-m'hi d'escallimpantes i vaig tocar-la d'un muscle a fi +d'endrear-li alguna pregunta. O Du meu, quina horror! Al meu +contacte va esgarrifar-se de cap a peus, se redre i, apartant amb +m balba, insegura, els cabells, que li cobrien el rostre, se va +acarar amb mi. Quina pallidesa la seva! Quina apretor de dents! Les +seves parpelles se badaren, se badaren, s'esbatanaren... Per no hi +veia. Els seus ulls no tenien lluc de nina. Eren blancs i rids com +una closca d'ou. + +-Fuig, aparta't, fuig! Deixa'ls! Estan entenebrats!- em cridaren +diverses veus. + +Vaig recular esferet i em vaig fregar i refregar d'esma sobre la +meva prpia roba la m, que s'era contaminada amb el palp d'aquella +infeli. Estaven entenebrats! Terrible revelaci! S, recordava que +jo mateix havia estat a punt de restar entenebrat. Quan? Com?.. Els +meus pensaments eren confusos. Haurien ja passat sobre el mn els +tres dies de tenebres anunciats? El cert era que ara tornava a +regnar la claror, una claror somorta, semblant a la d'un cap al tard +d'un d'aquests dies d'hivern en que els gironins diuen que fa fred +negre. Tot atravessant al llarg el Pont de Pedra, vaig girar els +ulls vers aquell barri onyarenc, tan pintoresc i animat poc temps +enrera. No hi havia ning a cap tribuna, a cap finestra, enlloc. Tot +era trist i desert. La remor de les aiges, que giten al riu els +aixarnadors de les fbriques, ressonava llbregament per aquelles +soletats. Sant Feliu i la Catedral amb prou feines eren obiradors en +la llunyania: ombres sobre cel d'ombra. + +Desprs de passat el Pont de Pedra, ens ficrem a sota les voltes +dels Esparters i enll, enll, sempre sota voltes... unes voltes +baixes i desiguals, clapades de grisos cendrosos, roigs de fulla +seca i verds de pared rnega. No s'acabarien mai? Vaig atalaiar pel +flanc de la gentada i no els vaig veure la fi. + +Sempre voltes i ms voltes... Causaven un efecte semblant al +d'aquells aparadors, que tenen un mirall a banda i banda, els quals +reflecteixen l'un dintre l'altre en una successi interminable +l'espai i els objectes d'entremig, donant la visi d'un aparador +sense lmits. Talment aix semblava que aquelles arcades se +reflectissin i evoquessin unes amb altres. El res hi retrunyia i +s'hi propagava basardosament. _Miserere, miserere nobis_. + +Sigui com vulgui, a la fi eixiren a cel descobert, mes no puc pas +recordar per quina carrers ens embrancrem. Jo marxava quasi d'esma, +seguint la process, que s'acorruava per les ramblies sense desviar- +se mai, en no sser que li barrs el pas algun pilot d'entenebrats. +En aquest cas feia una girada per apartarse'n. I recordo que en +trobrem en diferents paratges. Fins i tot en vaig veure de tombats +per les llosanes dels balcons. Per cap no m'impression tan +sinistrament com un, que estava trabucat sobre el rfec d'una casa +baixa, ressortint-ne de mig pit en amunt a tall de grgola, +reganyant un front esbardellat i unes barbasses enflorades de rovell +de teulada. Encara respirava, i amb les sacsejades del panteig +removia dues teules que s'anaven desllorigant i deixaven caure una +polseta de calobre. Hagurem d'arrambar-nos a la voravia oposada +per tal d'evitar que ens toqus alguna de les gotes de sang negra, +que a l'infeli se li escolaven de la nafra del front. + +En qualsevulla guerra o cataclisme poden observar-se destroces +humanes ms escruixidores. Els entenebrats quasi no presentaven cap +ferida; per, amb llurs estigmes d'eterna condemnaci inspiraven una +repugnncia i una terror sagrada, que cap llengua no t paraules a +explicar. Veure en tal estat una persona amada havia d'sser la +dolor de les dolors. Sols d'imaginar-ho m'afligia, i no podia menys +de pensar en la meva famlia. A on eren? S'haurien salvat tots? Ah! +si en aquells moments hagus sentit a la meva m l'escalf afectus +de la m de la meva mare, l'angnia em fra estada ms soportable; +per, sol i vern en mig de la multitud, quina pena, quin desconhort! +I en tals circumstncies!... + +Tot all eren senyals de la fi del mn, no hi havia dubte. Mes, a on +anvem? Que ens proposvem? Que esdevindria? ..._Miserere, miserere +nobis_. + +Anvem pujant cap a la ciutat alta, feixuga de pedra, feixuga de +graons, amunt, amunt, per escales interminables, per tortuosos +carrers, entre cases velles, algunes ja xarugues, ventrudes, +desplombades; ara pel dessota d'arcs travessers, que negregen dins +l'aire-cel; ara per la gola d'un gruixudssim mur esportellat, que +dna entrada a un carrerany d'estretors fatdiques i giragonses +contorbadores. Ac, rstegues parets emmantellades de tapareres, +all, magnfics edificis de pedra picada, esquerdats i en runa... +El frontis de l'antiga Universitat, esfondrada, convertida en un +pati amb arbratges, que verdegen pels finestrals... El convent i +l'esglsia de Sant Domnec, vinguts a mans incuroses, bruns, +decadents, escrostonats... I ara pujades rostes, i ara ramblies +aspres, pavimentades amb codolells del Ter... I rfecs amb canals +voladisses, de figura de drac... I forncules de sants, amb fanalons +de flama tristona i amb pitxers de flors resseques... I graonades i +ms graonades, i, finalment, la inacabable i timbosa del carrer de +les Dones. Sols amb frases incoherents i desordenades puc donar idea +dels meus records d'aquell itinerari. + +Quan la nostra cansada process, cascadejant per la timbosa escala +del carrer de les Dones, assol la placeta de Correus, vaig reparar +que altres processons, no menys tristes i macilentes, venien del +carrer de Ciutadans i dels quatre cantons del de la Cort Reial. La +remor resadora anava creixent com la d'un rusc esvalotat. _Miserere, +miserere nobis_. I, ac, all, a prop i lluny, sonaven encara els +trucs a les portes, cada un dels quals repercutia dintre el meu cor +amb un ress sepulcral, esglaidor. + +En embocar el llarg i ombrs carrer de la Fora vaig adonar-me de +com tots portvem ciris o atxes encesos. Qui ens els havia donats? +Quan?.. El llur flamareig, escampant grogues i vagoroses clarors per +la part baixa de les cases, feia ressaltar la negror dels alts +cimals i la fosca del cel. Pels gestos de pietat, pels sospirs i el +rs ms fervors de la gentada, vaig compendre que ens atansvem a +la fi del pelegrinatge. Tothom pressentia que s'acostava l'hora +suprema, aquella que pesa sobre totes les altres de la nostra vida. + +Llavors la campana grossa de la Catedral, que tants d'alertes +trgics ha donat a Girona durant les guerres i els aiguats, deix +sentir la seva roncor harmoniosa i potent Boom!... Semblava que +esclats la batallada dintre el cel mateix, que cobria els nostres +caps; i, en esbombar-se la copiosa ona sonora i engolfar-se per les +estretors del nostre carrer amb delits de dilataci, atrontollava +les vidrieres dels balcons i ens inundava de notes greus i +palpitants, a les quals responien, vinguts de lluny, uns ecos +finssims, de veueta violinosa. Per tot seguit, una nova +batallada... boom!... ho eixordava tot altra volta. + +La process s'havia aturat, escoltant i comptant silenciosa aquells +tocs solemnials. + +-s toc de combregar -va dir una veu. + +-L'ltim combregar de Girona! -exclam una altra. + +L'emoci que es pint en tots els semblants no la puc descriure; +per, era una emoci tendra; els ulls s'enllagrimaven, els braos +s'aixecaven en l'aire en actituds deprecatives; de cada boca +s'exhalava una jaculatria. + +-Jess Redemptor, Jess Salvador. + +-Jess, Vs sou la salvaci i la vida eterna. Els qui creuen en Vs +no moriran eternament. + +-Jess, que heu pujat al Calvari per unir-vos a nosaltres, ajudeu- +nos a pujar al Calvari per unir-nos a Vs. + +-Jo em confesso amb Vs, pare de misericrdia. He pecat, he pecat! + +Tothom es picava el pit. Alguns confessaven llurs pecats en veu +alta. Jo, pobre de mi, em sentia ms vil que ning, per no sabia +com dir les meves misries, i plorava plorava, deixant que les +llgrimes parlessin per mi. I la process torna a posar-se en marxa. +_Miserere, miserere nobis_. + +Mentrestant roncava sota terra un tro pavors, profund, poc +perceptible. Ah! la terra estava ferida de mort. Ja els peus no s'hi +afermaven amb confiana. + +Amb aquesta impressi desembocrem a la plaa de la Catedral, al peu +d'aquella grandiosa i altssima escalinata, que serveix de peanya al +temple gegant. Jo mai no he vist en lloc del mn cap escalinata tan +colossal. Es amplssima, tota de pedra picada, amb balustrades +artstiques, cada pom de les quals fra crrega feixuga per a un +home valent, i amb grans replans, la major part dels quals domina +les teulades de les cases venes. Sembla una obra feta per a ssers +ms forts que els humans. L'esperit s'afadiga noms que de concebre +l'intent de pujar-la. + +Nosaltres, pobres gironins de l'ltim dia, vrem arramadar-nos per +aquells graons i replans fins que la multitud ompl tota l'escala. +Jo era al repl del mig, a prop d'un angle de la balustrada. I heu- +vos aqu que s'obr la porta de la Catedral i aparegu, en mig del +seu chor de canonges, el senyor Bisbe, el venerable doctor +Sivilla... alt... tot blanc de cap... pllid... els ulls +lluminosos... Va avanar fins al cantell del gra superior. Un +silenci sobtat s'estengu per sobre totes les boques i n'exting els +respirs. + +-Fills meus... germans meus -va dir el Prelat. Parlava a estrebades, +amb frases curtes, entre pauses, per amb clara pronunciaci. No li +vaig perdre ni una paraula. -Fills meus... veig que tots tremoleu +com jo mateix... Qui no tremolar davant de la Majestat de Du, que +se'ns atansa? Per, confiem... s el nostre pare... Coneix la nostra +misria... Ens ama fins al suplici... fins a la creu. Penediu-vos +d'haver-lo ofs. Jo en nom d'Ell, amb tota seguretat... a tots els +que em veieu i als orbs, que estan presents... a tots els que em +sentiu, i als sords, que estan entre vosaltres... a tots els que us +penediu... en nom d'Ell i del Pare i del Esperit Sant, atorgo el +perd dels pecats. -Va traar amb la m una ampla creu per l'espai. +Seguidament va afegir: -Ara us aplico la indulgncia plenria. -I +torn a beneir-nos. I, caient, desprs, de genolls, allargant els +braos vers nosaltres, amb veus de splica fervorosa clam: -Sants +de Crist, Sants de Crist, em perdoneu vosaltres? + +O Du meu! Quin cor no s'havia de trencar? Nosaltres perdonar el +nostre Bisbe! ...De qu? Oh, s, d'all que sapigussim i d'all que +no sapigussim, de tot el perdonvem i de cor el beneem. I, plens +d'una emoci sagrada, ens abrarem uns amb altres, cadasc amb el +que tenia ms aprop; jo, amb un home barba-roig, que m'estreny +contra el seu pit i m'implor com si fos el seu confs: em perdones? +I certament, jo, noiet de dotze anys, em vaig sentir revestit de la +representaci de tota la nissaga d'Adam, i, en nom de tota la +humanitat, el vaig perdonar. + +Ja quasi no tenia por. El meu esperit sublimat per una fe segura i +una ferma esperana de glria eterna, es sobreposava als surts i +recances de l'instint. El meu agrament, com el dels mrtirs, fa- +mejava de patir per amor a Jesucrist. Els meus pecats clamaven +penitncia. Vaig guaitar per entre les columnetes de la balustrada, +i vaig veure que les cases del fons de la plaa ondulaven com una +draperia tempestejada pel vent. I... que us dir?.. em semblaren +banderes que gloriejaven el meu Du tot poders. Per no vaig parar- +hi esment gaire estona. La bramulada harmoniosa de l'orgue de la +Catedral atragu les meves mirades cap a la porta del temple. + +N'anava eixint l'ltim combregar de Girona. Venien al davant, com de +costum, els msics, sonant els llurs fagots i trompes; desprs, en +dues fileres, amb atxes a la m, els obrers de les parrquies, els +diaques, amb sotana i sobrepells, els clergues, emmanteuats, els +canonges, amb hbits de seda i valones d'ermini... Els arregladors, +revestits de capes daurades, marxaven al mig per cerimnia, sense +anar i venir com solen, ni cuidar-se de vigilar, sin calms, absorts +en llurs pensaments, marcant acompassadament el pas amb els bordons +d'argent, que retinyien sobre les llambordes. I heus-vos aqu que +s'atansa el Sant dels Sants, clement i convidador. Una fumarada +blanca... quatre sacerdots, que branden encensers... Sota tlem, un +tabernacle amb dotze grans copons d'or... i, a darrera, el senyor +Bisbe amb els seus acompanyants, que porten la crossa, la mitra, els +sants Evangelis i el coix. + +Tots aquells caps tremolaven, per, de santa emoci, no d'espants +terrenals. Era un aire d'eternitat el que els esborronava. + +I aix que el senyor Bisbe aparegu sobre el marxapeu de la porta +del temple, la process s'atur en sec, i, desprs d'un breu +silenci, que els cors no s'atreviren a comptar amb llurs batecs, +esclat a la una, de totes les boques, el cant majestus, del _Te +Deum laudamus_. Tots els qui sabem l'himne litrgic el cantvem.. i, +amb quin entusiasme!... amb quina alegria inefable dintre l'nima! +Els cabells s'eriaven... Lesperit se dilatava per l'espai... I, +mentrestant, els carrers de Girona queien a rastelleres, com +aquelles cartes corbades, que els infants posen una darrera l'altra +i les fan caure d'un buf. Tot s'esgavellava amb sorda remor: cases, +torres, muralles... Al peu de la nostra escalinata ja no hi havia +ms que un estimball d'enderrocs, per entre els quals cascadejaven +afollades les aiges del Ter i de l'Onyar. Tot cruixia, tot +s'enfonsava... Mes nosaltres pressentem la beatitud i cantvem, +cantvem triomfadors, de moment en moment ms temprats i ms serens. +... ... ... +Quan me vaig despertar, el sol banyava la meva cambra d'estudiant i +el canari refilava per dedins de casa, segurament al menjador. Ah! +les coses d'aquest mn s'adapten tan b a la nostra naturalesa, i +els nostres sentits en sn tan vids, que no vaig poder menys +d'experimentar una bella satisfacci en retrobar-les tan fermes i +tan plcides; mes, per altra part, va recar-me que el meu somni no +hagus sigut una realitat. Havia vist ja tan assegurada la meva +salvaci! + +I vaig pensar: -Aquest mn certament s bonic, per no s ms que +una careta, i tot all, que tant ens hi agrada s el somriure del +rostre forms, que hi ha al darrera. Doncs, quan caigui la careta i +contemplem el rostre al descobert b deurem gaudir ms que no pas +ara! I s el rostre d'un sser, que ens ama, dol, bondadosssim; i +aquest sser ens vol unir amb Ell; i l'Esglsia vetlla maternalment +per facilitar-nos-ho a qualsevol hora. Doncs per qu hem de +basquejar? Per qu no hem de viure ben descansats, vingui el que Du +vulgui? + +Heu-vos aqu com restaren gorides les meves manies sobre la f del +mn: presenciant-la. Mai ms no me'n vaig preocupar. + +Els incrduls se riuen de les terrors, que per tal motiu +assorollaren a voltes l'Edat mitjana, i jo, que les he patides al +meu temps, tamb me'n ric. Mes ells les atribuiexen a la massa fe, i +jo, a la poca esperana. Ells, infelios, cerquen la tranquillitat +en un aclucament voluntari d'ulls, i a mi em fan l'efecte de +l'estru, que colga el cap entre les arenes del desert per tal +d'alliberar-se de la visi, que l'espanta. Vulguin o no vulguin, el +meu somni, en la seva part ms essencial, s una realitat de cada +dia. Cada dia ve per a alg la fi del mn. Cada dia passa per a alg +l'ltim combregar. I quan jo en veig passar algun, no puc menys de +recordar el meu somni d'infant i, caient de genolls, prego pel pobre +malalt: -Du meu: que no el trobeu entenebrat! + + + +EL MALCONTENT - RONDALLA + +En temps remots, els quals noms puc assenyalar dient que ja les +oques tenien bec i que encara a la nostra terra es parlava bon +catal sense gramtica, vivia al terme de Vilablanca d'Empord un +pags renegaire, un tal Jeroni Baltrons, que mai no s'acontentava de +res. I a fe que es queixava de vici, perque, si no totes li ponien, +no era pas dels que troben ms buit el covador. Propietari d'una +galant casa i riques terres, solia omplir sengles canats de blat i +emporxar famosos dalls d'userda, que venia als negociants, i ni mai +mancaven alguns grapadots d'unces a la seva gaveta, ni bons pernils +i cansalades al seu rebost. + +Una vegada un negociant va estafar-li amb una fallida fraudulenta +una partida de diners i l'irascible pags cuid ofegar-se d'enuig. +Eix de la casa del fallit arrabassant-se els cabells a grapats i +malent cel i terra; i, tot marxant a peu cap al seu poble, anava +caragolant en veu alta flastomies i ms flastomies, barbotega que +barbotegars. + +I, munts enll, en sser al mig d'una selva i quan amb ms ira +gitava el ver del seu cor, se li present de sobte al davant una +figura plcida de pelegr, voltada d'una boireta lluminosa com la +que sol circuir la lluna en certs temps d'humitat. Anava vestida amb +un hbit burell, duia conculles a la valona i a la gallarussa i +empunyava un gaiat encarabassat. S'atansava vers en Jeroni sense +caminar, ni moure tan sols els peus, rasant el sol sense tocar-lo. +I, en sser a dues passes del pags, li va dir : + +-Calla, calla, boca d'infern! Per qu malparles del Du, que +t'aguanta? + +-No torno la paraula enrera ni que mala forca m'escanyi -va +respondre el verins, entossudint-se, amb tot i l'esglai, que li +causava l'estranya visi, que tenia al davant. -Amb la ra no callo +per ning. Ja comprenc que no sou d'aquest mn, perqu la pasta dels +habitans d'ac baix no treu far de xinxeta, com la del vostre cos; +per, millor que sigueu dels barris d'amunt! Torneu-hi, torneu-hi, +si no us costa massa de pujar-hi; i digueu de part meva al vostre +Mestre que s un matusser, que no ha tocat res que no ho hagi +esguerrat, i que s un fstic viure dins aquest mn de tradories i +pedregades. + +-Qu dius, qu dius, infeli? -exclam el sant, en to de reny. + +-Aix que acabeu de sentir. Si jo tingus el poder de Du, endegaria +aquesta maquinria millor, cent vegades millor que no marxa avui en +dia. + +-I quina pea no marxa a l'hora? Diu-ho, diu-ho, desgraciat. + +-Sn tantes i tantes! Uu, ui, ui! + +-Anomena'n una... una noms! + +-Doncs t, us n'assenyalar una, la que ara m'ha caigut entre cap i +coll i m'ha costat ms lliures, que no volia donar de dot a la meva +filla. M'han estafat molts de diners, no s si ho sabeu. El ladre... +esquarterat el pugui veure!... la rumiava ja de temps la seva +malifeta, n'estic segur; per semblava un santet com vs, totes les +seves paraules respiraven honradesa, era impossible endevinar-li la +pensada. I... veieu?.. Aquest s el mal precisament. Si els homes no +poguessin amagar els seus pensaments, si se'ls hi veiessin nedar a +dintre els ulls com els peixets de colors dins un anap de cristall, +aquestes coses no passarien. Ni el negociant m'hauria estafat, ni la +muller m'hauria encobert certes marranades, que sospito, ni cap +intriga podria reixir. Heus-vos aqu acabats els hipcrites. No mai +ms enganys, no mai ms tradories! + +-I creus que aix al mn shi estaria ms be? + +-Home!... Refitre! Us atreviu a negar-ho? + +-No tinc ganes de disputar. Tu mateix fars la prova. + +El sant res una curta oraci entre dents, enarbor el seu gaiat i, +amb la carabasseta, que en penjava, freg suaument el front i els +grossos ulls bovins, de llargues pestanyes rojes, del renegaire. +Desprs va dir: + +-Vs en nom de Du. Ja estan satisfets els teus desitjos. + +I, amb el darrer al d'aquestes paraules, s'esva tal com, en bufar- +hi al damunt, s'extingeix en mig de l'aire la flama d'una candela. + +-I ara! Que va de bo? -fu en Jeroni, tot astorat. -Ha vist mai +ning un miracle ms gran? + +Al cap d'una estoneta, per, va comenar a dubtar de la realitat +d'aquelles coses i parlaments. Qui no ha de creure que siguin filles +d'un desvari unes figures, que apareixen i desapareixen d'una manera +tan inslita? Bah! all hauria sigut una llumeneta de les sangs, un +pesombre de la febre. + +-Du te'l torni, Jeroni -mormol amb una rialleta, tot apuntant-se +un dit al front. -Vet aqu que porten aquestes enrabiades. Ja ho +diuen: qui perd o del seu perd el seny. Fitre! ara conec que he +estat a punt de tomar-me boig; i de boig m'acreditaria, si poss fe +en unes falrnies tan extravagants. No, no vull ni tan sols pensar- +hi. Si no poden sser! I ca! + +I, com ms an caminant i asserenant-se, ms i ms s'aferm en la +convicci d'haver sofert una allucinaci ridcula, que no calia +recordar, com no fos per acudir a cal sagnador a fer-se treure la +mala sang. I, puja que puja costes amunt per guanyar cims i baixa +que baixa vessants avall per assolir fondalades, arrib de bona hora +a la plana i a mitja tarda entrava a la vila de Figueres. + +Bella poblaci! I... manoi, quina gentada pels carrers! Per, ai +pobre Jeroni! No tornava pas a perdre l'enteniment? Qu redimontri +era all, que estava mirant? Quina trasmudana havia sofert la +naturalesa humana? Seria possible? Ell pla se'n feia creus i +recreus. Els ulls de totes les persones, que trobava, eren a fais +d'objectius de llanterna mgica i s'hi pintaven amb imatges +resplendents o tenebroses els pensaments, que discorrien pel dedins +de les nimes, fins i tot els ms recndits i vergonyants. Fitre, +all del somni, all d'aquella dria del sant! Calia posar-ho en +quarentena. Bah; serien fums de la mala sang. Per qui sap? Com no +donar crdit a un testimoni tan clar dels propis sentits? Era cas de +riure o de plorar? Cosa ms estranya! + +Era una cosa que, per la seva novetat i estranyesa, li causava +esborronaments semblants als que ocasiona una visi sobrenatural. Si +noms se li haguessin fet visibles els pensaments imatjats de la +gent, aquells pensaments, que ja en essncia tenen forma i color, el +cas li hauria semblat ms natural i de bon entendre. Per, dhuc les +idees ms abstractes, dhuc els sentiments, dhuc els vicis i les +passions, se li manifestaven amb formes i colors mai vistes, ni +imaginades, i les nimes presentaven perspectives, que li feien +venir el cap en roda, i visions, que l'esfereen. + +El qui hagi observat amb un comptafils alguns insectes a parts a +parts, no haur pogut menys d'esgarrifar-se de llurs formes +monstruoses i repugnants: d'aquelles pells grolleres, d'aquelles +escates llosals, d'aquells formidables pels acanocats i d'aquells +unglots i serres i cuirasses i tentacles enormes ; i no haur pogut +menys de pensar: -Du ens guard que aquests animals tinguessin les +proporcions, que ara aparenten, puix que causarien ms horror que +les ms espantoses bsties prediluvianes. -Doncs b, ms monstruoses +i horribles eren encara les fantasmates, que, a la vista del astorat +pags, afectaven les males passions dins els avencs llotosos i les +cavernes llbregues de les nimes encossades. All l'enveja serposa +i rastrera babaiejava el seu ver; all la golosia, de ventre de +gripau i boca de drac, reglotava els mals fums de les seves +digestions i reganyava les deformitats degudes als seus embotiments +i corrences; all la luxria, bstia llorda i pestilenta, +arrossegava pel llot les entranyes inflamades, tal com arrosseguen +per terra les tripes els cavalls esventrats en una cursa de braus; +all la suprbia, de pelatge cresp, s'estarrufava, tot pensant en +aquells, que desitjava calcigar sota ses pelles de porc; all la +peresa, baluerna sense cor, blana com un pop, gangrenada de braos i +cames, esbravava ses males humors; all... com enumerar-les i +descriure-les totes, si eren tantes i, per altra part, presentaven +formes tan variades que, dhuc moltes d'essencialment idntiques, li +semblaven completament diferents, a l'infeli pags? + +Aquelles figures monstruoses i vives s'obiraven confosament a manera +de boiroses muntanyes al fons d'un paisatge a cel fosquejant; mes, +cada pensament que passava, n'aclaria amb sinistres resplendors +alguna o algunes. + +En Jeroni havia adquirit un sentit nou. Veia coses extraordinries, +que li donaven la percepci immediata i profunda de la manera +d'sser, de sentir i de pensar de l'altra gent; i, desprs que hagu +venut la basarda de les primeres impressions, es congratul del seu +estat. + +-Aix va de bo, Jeroni -va dir-se. -El sant pelegr t'ha desemboirat +la vista tal com t'ho va prometre. Ests ben ser. Hi veus ms que +l'altra gent. Fitre, quin negoci! A fora les caretes! Heu-vos aqu +acabat el Carnestoltes de tot l'any. Ara ens veurem les cares. -I +amb maligna fruci, com aquell que no hi toca va posar-se a visurar +els transents a cua d'ull. I dins el seu mag anava fent comentaris +de sal i pebre. + +-Hola! Vet aqu un cavaller ben majestus i elegant. Qui li +ensumaria que trafica secretament amb les grcies de la seva esposa +i que es vesteix d'ella despullar-se? Xufla! vet all tot un senyor +notari, estampa de la formalitat i font de la bona fe, que, mirat +per dins, s un barret de rialles i una fbrica de trampes i +mentides. Tiva! aquell gata seuma, que es lleva la gorra i es senya +davant els sants de les cantonades, no creu en Du i viu de les +galimes d'una administraci i d'una caixeta d'nimes del Purgatori. +Anem, anem, no hi ha un pam de net. Com ms vaig observant... Per +algun gra de bo trobarem: Calla! per all vnen unes dametes de cara +serafinesca i posat de no haver romput mai cap plat ni cap olla. +Acaben de sortir de l'esglsia, cadascuna acompanyada del seu +festejador, i pla es veu que els festejadors les contemplen +embadalits i les creuen ms innocentones que un infant de bolquers. +Si ser. Ja s'atancen. Les guiparem per les espieres de la torratxa. +Hola-hola, quines santetes de paper d'ou! Les manyagoies dediquen la +tarda, amb els promesos, als exercicis espirituals i el vespre als +corporals, jugant a la cuit amagada amb uns cosinets. Hi ha vedells, +que neixen amb blenques, fitre! Ah! malestrucs promesos! Per i +ells? Quins altres ngels gajans! Ah! caps de trons! Quina honor per +al pare, que els ha engendrats, i quina esperana per a la casa, que +hagin de regir! No, fitre, no hi ha un pam de net! Encara, entre +tantes de persones com he trallat, no n'he trobada cap que +m'agrads per a pare, ni per a fill, ni per a esposa, ni per a amic. +Passa la gent I ecs, ecs, ecs!... tothom em fastigueja. Que lletges +que sn les bafarades de la carn a dintre les nimes! I ning no +se'n deslliura del tot, ni dhuc alguns que les resisteixen i sembla +que tiren per penitents. Mala feina se'ls gira, pobrics! Tothom put +a rancior de luxria i a d'altres feditats galdoses per lestil. I +tots tan hipcrites, tan compostos de part de fora! Mes, no, no +tots. Aqu vnen uns jovencells, que no tracten de pintar-se la +cigonya i ells amb ells galegen de deshonestitat. Tal volta faran de +ms bon veure que els altres. Fitre, que desvergonyits! Aquests s +que juguen a la xerrada. Per que? Strapes, ms que strapes!... +tamb porten careta; tamb cadascun oculta certes gusarapes a les +mirades dels companys i de tothom. Ah! quin mn d'immundcia i de +farsa! + +Va acabar per enfastijar-se: s'estomagava, se li revoltava el cor. +Per quan la cosa se li fu ms indigesta fou en adonant-se, pel +gest d'enuig i de disciplncia dels transents, que, aix com ell +els llucava de dintre, ells tamb el trallaven. Seria cert? + +No va trigar pas a heure'n noves proves. Amb neguit creixent va +reparar que moltes de les llordeses, que descobria dins els altres, +no eren sin reflexos de les que ell duia dintre seu. Costava una +mica d'esbrinar-ho. Aix com a voltes un hom no sabria dir si certes +colors de la mar provenen de les roques del seu propi fons o de les +foranes, que s'hi emmirallen, aix era difcil destriar dintre els +ulls les imatges, que naixen de l'interior i les que s'hi pintaven +per reflex. Mes, fu en Jeroni tals experiments, que no pogu pas +dubtar-ho: el trallaven, li veien l'nima. + +Si de cop i volta s'hagus atalaiat que es passejava sense bragues, +no s'hauria avergonyit ms. Va sentir-se nu davant de tothom; pitjor +que nu; sabia que les nueses, que ensenyava, eren deformitats. + +Va tapar-se els ulls amb els palmells de les mans i va aturar-se. El +cap li anava en roda. s a dir que el veien despullat, tal com era, +amb els seus pensaments i passions i fins i tot amb els espectres de +pecat, que li retreia la memria? s a dir que no podria ocultar cap +culpa, ni tan sols la d'aquella infmia antiga, tan avergonyidora, +que l'havia apartat del tribunal de la penitncia, per no haver-se +mai atrevit a confessar-la sagramentalment? Fitre! I ara tothom, que +el mirs, se n'assabentaria? I com no, si la mateixa por de +descobrir-la l'obligava a pensar-hi? I, pensant-hi... ui, ui, ui! + +No gosava pas treure's les mans de la cara. Esguard per entre els +dits i li sembl que la gent estava braument esvalotada i que molts +es giraven devs ell i gesticulaven, assenyalant-lo. Aleshores +s'arrenc a crrer esbojarradament, amb els ulls mig clucs i, +procurant enfilar els carrers ms solitaris, eix a un bosquet, +salt el marge dun rec i s'arraul sota un pontarr. Estava +consternat. Brandava el cap amunt i avall i exclamava: Bona lhem +feta, Jeroni! I per llarga estona no pens res, ni fu altra cosa +que brandar el cap i repetir aquesta exclamaci, que ses feta +proverbial a lEmpord: Bona l'hem feta, Jeroni! + +La tarda va caure. Les cigales, aquests sonadors vivents, que +tradueixen en soroll les vibracions de la soleiada, anaren emmudint +a manera que ella s'esmortia. Els grills, amics de la llum fina, +comenaren a celebrar-la, fent dringar melangiosament llurs +instruments delicats: ric, ric, ric... El ponent va retirar a poc a +poc els domassos galonejats d'or, que havia estesos al pas del sol, +i el vespre pllid tragu ac i all petits estels, que s'obrien i +s'aclucaven, ganyotejant per desemboirar-se de les clarors +escadusseres del dia. + +Pobre Jeroni! Li semblava que el vespre li feia l'ullet malignament, +com dient-li: Eh, que tal? Com te va el nou estat? Ser divertit +aix de ballar amb la negra sota un pontarr i a panxa prima? I no +podia menys de pensar amb recana en les comoditats, que solia +gaudir a Mas Baltrons: en aquelles vetlles d'hivern, durant les +quals, assegut a la vora del foc, llegia en ven alta a la seva +famlia i criats alguna aventura del cavaller Curial o alguna +histria del _Flos Sanctorum_, tot esperant el sopar; i, desprs, en +aquell sopar tan abunds i ben amanit i, finalment, en aquelles +regalades i llargues dormides, blanament aplanat sobre els tres +matalassos del seu llit monumental. Tan b que s'hi estava a casa +seva, fitre! I tan b que aquell vespre podia haver-s'hi trobat, si +no hagus vingut a rompre-li els _Oremus_ el pelegr de les conculles +i la carabassa, mal com un llamp no l'hagus estellat! Mireu que +n'hi havia per renegar de les coses, que li passaven: unes coses +sense to ni so, tan fora de sentit com. Com que si alg li sorts +amb un estirabot consemblant, ell, en Jeroni, el pendria tot seguit +per un boig acabat. I, anem, en reflexionant una mica, no podia +menys que decantar-se a creure que amb la quimera s'havia tocat del +cervell; era ms enraonat creure aix que no pas admetre com a real +un capgirament tan estrany del mn. Qu nimes, que es veuen a +contraclaror! Qu sants, que faronegen al mig del cam ral i es +fonen d'un plegat com una bombolla de sab!... Visions, visions d'un +mag malalt. + +-Costa de desenganyar-se'n. Talment un hom diria que sn una vera +realitat. Fitre, vetaqu per qu cap boig no s'ho coneix. Mes, jo +s; jo encara no estic tan desballestat que hagi perdut la reflexi +i no spiga malfiar-me de m mateix. Els boigs prenen per realitats +els despropsits de llur enteniment, no en dubten, els manifesten, +criden, s'exasperen i s clar... a les hores ve la gent de seny i +els engarjola. Aqu s el perill, Jeroni. Alerta, has de servar, que +ning no et conegui el mal... i, amb temps i pacincia, tu en +guarirs. Altrament sers la riota de tothom, perdrs tots els teus +drets i tu, l'hisendat ms fort del terme de Vilablanca, et veurs +recls dins una trista cella i subjecte al passament, que els teus +marmessors vulguin donar-te. Alg pla que riuria. No, no +m'aixarparan, jo servar. + +La gana l'apretava. De deu hores del mat en no havia tastat res. +Era cas d'anar a sopar a l'hostal. Per que no? Si es mantenia ben +reservat, procurant no trair les seves impressions, fossin les que +fossin qui les hi havia de endevinar? I si all no era una +falrnia, si... per ca! A veure si alg l'esbroncava. A la prova. +Ell, mut com un conill; que es declaressin els altres; i si li +declaraven la cosa, al menys el traurien del dubte. + +Va fer l'ullet als estels ganyotaires. -No, no ballar amb la negra +sota el pontarr. Aneu mirant. + + +II + +De pensament prou argia i redargia, convencent-se de no poder +sser res ms que una falrnia les visions, que havia tingut, per, +de cor, no se'n desenganyava i l'esperit li anava flacant a manera +que s'atansava ms i ms a Figueres. Aix fou que, en arribant-hi, +no gos pas presentar-se a cap hostal conegut i es pos a dardar a +la ventura, cercant-ne algun d'amagadot i poc aparroquianat. Cerca i +roda, per fas o per nefas no en trobava cap al seu gust. Aqu no, +all tampoc, ja s'impacientava, quan, havent llambregat a dintre un +carrer fosc una grogor de llum, que s'esbandia d'unes vidrieres, +s'hi adre, flairant que hi trobaria la seva convenincia. + +I s, no s'havia pas errat: al darrera d'aquelles vidrieres, a peu +pla del carrer hi havia el menjador d'un establiment mig hostal mig +taverna, on asseguts al voltant de diverses taules, sopaven un ardat +de parroquians, gent de poc llustre i males traces, marxantons, +terrasans, carboners... No hi hauria pas entre ells algun conegut +d'en Jeroni? No; va examinar-los un per un i totes aquelles fesomies +li eren noves. I la criada, que els servia? Tampoc no l'havia vista +mai. Era una donassa lletja i tan estreta de front, que semblava que +la clenxa li sortia de la carena del nas; una fardassa d'amples i +pomposos costats, que els rumbejava com brindant-los als pessics i +maurades dels hostes aficionats a tan delicada galanteria. I el +patr? Llamp, quina baluerna d'home! Estava assegut, en mnegues de +camisa, al darrera d'un taulell llefiscs, al bell dessota dun +penjim-penjam de bufes de greix i pernils. Quin formidable pit el +seu! Quines espatllasses! I, quina cara ms enorme i ridcula! Oid, +per la propinqitat i petitesa dels ulls, el nas, la boca i l'os de +la barba, s'hi endevinava un rostre xicarr, per que s'era inflat +tot al voltant per un creixement de les molses, que el recobrien, +les quals, turgents i assecsonades, fonnaven botornons i ms +botornons a les barballeres, bescolls i ms bescolls a sobre el +clatell, i galteres i ms galteres entorn dels queixos. Bo, aquell +home s que no era fcil que mai hagus vist en Jeroni. Segurament +d'anys i panys la greixina no li hauria perms allunyar-se gaire del +seu seient i del seu llit. No, per aquell cant no hi havia perill; +ms aviat calia recelar dels hostes, sobre tot dels pagesos. I en +Jeroni torn a visurar-los; per... vatua! ...ja havia enfonsat +massa la mirada, ja no veia sin nimes. + +-nimes! All tan galds! Fitre, ja tornem a sser-hi! -Va posar-se +les mans al cap i se n'anava; per, en sser a mig carrer, s'atur, +repensant-se. + +-A on vaig ara, esborneiat de mi? He vingut a sopar i la gana no +admet raons. Aqu ning no em coneix i si, vegi el que vegi, faig el +desents i callo com un mort qui, que no sigui boig com jo, m'ha de +poder sospitar la guineia? No hi ha ms, o sopo aqu o enlloc. S, +s, estic decidit; per, arrangem-nos de primer una mica, que les +robes descompostes conviden a riure i criden badocs. + +Sespols les genolleres, es tiv el gec, va treure's la barretina, +s'allis els roigs i aspres cabells, se refu el lla del cuot, +torn a coforrar-se amb mirament i, tot procurant assaujar els scs +i arrugues, que li amargaven la cara, gir de nou els passos cap a +l'hostal. + +Ans d'entrar-hi, s'adon, d'un rtol, que deia amb lletres grosses: +HOSTAL D'EN VATUALMN. PEIX FRESC DILLUNS I DIVENDRES. + +Tant li feia carn com peix; el cas era sopar amb tranquillitat. + +Empeny la porta vidriera i de nou es sent temptat a retirar-se. +Pel badall, que hi obr, eixia una bafarada calenta i tumultuosa com +la que s'escapa d'una cassola al bull en aixecar-ne la cobertora. +Quines males flaires i quina prria de gent les d'aquell cau! S'hi +ficaria? Va decidir-se a la desesperada. Entr; amb el seny mig +esbalat es submerg dins aquella espessa atmosfera assorollada de +trucs i retrucs de vaixella i brogidora de converses, de crits i de +rialles en una barreja capa d'eixordar tots els sentits de +l'harmonia. Sense girar-se poc ni molt i portant la vista recollida +a la punta del propi nas, atravess de llarg a llarg el menjador i +s'encamin d'esma cap a un rec, on hi havia una taula desocupada, +que ja de fora estant havia atalaiat. S'hi assegu al davant +d'esquena a la concurrncia, es tragu una moneda de plata de la +butxaca i la fu dringar contra un got. + +Tot seguit li comparegu la criada del front estret i els amples +costats. + +-Servidora vostra, jove. Qu desitgeu? + +-Un sopar de deu sous. + +-Al moment. Que preferiu per entrant? Sopa amb un ou, sopa de brou +de fesoles de ceba de...? + +-Vs mateixa. A gust vostre -mormol el pags amb accent manyac, +mantenint el cap cot i la vista baixa. + +-Grcies per la confiana. Vs no sou parroqui de la casa, per tot +seguit he conegut que reu una persona distingida. Creieu que la +Quima us tractar tan b com spiga. Una servidora es diu Quima per +a tot all que vulgueu manar-li. A Figueres tothom me coneix per la +Quima Xamosa: un motiu, ja ho compendreu. Aqu en corren molts de +motius... i a mi m'han enramat amb aquest, que no va pas malament, +si un hom sap dur-lo amb una mica de sal. No manca qui me l'enveja i +tot. Per, anem al cas; vs teniu dret d'escollir la sopa que +vulgueu, d'entre les que jo us cantar, i com que el meu paladar no +s el vostre i, per ms que jo desitgi encertar-vos el gust... + +Prou! -salt, exasperat, en Jeroni.-No vull menjar a la cantada +enteneu? + +I, en dir aix, no pogu estar-se d'esbatanar les grans parpelles +dels seus ulls bovins i de ventar una encesa llambregada als de +l'embafadora sirvent. La Xamosa rest una bella estona immbil, com +enlluernada. Desprs fu un surt i toc soletes cap a la cuina, tot +ganyotejant i estossegant. + +-Diable! Si m'haur comproms?...-va dir-se en Jeroni, penedint-se +de la seva rauxa. + +S'acuit a recompondre l'alterada fesomia i, ombrejant la vista amb +les roges pestanyes, la decant de nou, passejant-la per sobre les +estovalles, com si pregunts a la muni de taques llardoses i +virolades, que hi havia, la llista dels plats, que s'eren servits a +l'hostal durant la setmana. Mes el certus s que no es preocupava de +les taques, ni de les estovalles. Pensava en els secrets de la Quima +Xamosa. Amb sols esguardar-la els hi havia sobtats sense voler; i +s'havia endut com era dona de quaranta anys i no en declarava ms +que trenta, com patia d'un fluix poc honrs i com servia sense +soldada en atenci a conquistar a les taules de l'establiment la +parrquia per al llit, que era el taller dels seus guanys. Ho havia +vist tan clar, fitre! Era possible que fos una falrnia? Doncs d'on +redimontri s'ho empescava? + +Mentrestant la Xamosa va tornar, li pos al costat, sense badar +boca, una galleda d'aigua amb un porr en fresc i, al cap de poca +estona, li present una sopa escaldada amb un ou. Bon entrant: un +plat, que valia per dos! All, doncs, no pintava pas malament. A la +traa, la barjaula no havia pas penetrat els misteris, que ell temia +haver-li descobert, i el rebuf l'havia corretgida del mal vici de +xerrar i llagotejar. Millor per a ella, que aix es guanyaria unes +albixeres, que poc se les esperava. No, l'amo de Mas Baltrons no +n'era de coqu amb els que sabien suportar-li els rampells i deixar- +lo content. + +Es recal de pit a la taula i es pos a menjar. Rica sopa! A b que +res no adoba tant la vianda com el brou de la bona gana, i ell +menava una cassussa que ni que tingus gossos afamats al ventre. Bon +senyal, perque, si el seu mal li hagus donat febre, no gastaria pas +aquell delit; i mal sense febre, serp sense ver. Total, no seria +res. Tot consistia en prescindir-ne de la falrnia, tal com se fa +amb un renyit: ja pots passar i repassar pel meu davant tant com +vulguis, per a tu no hi galibo. I ni tan sols no recordar-se'n. + +-Per exemple: ara a sopar i foris, com si no hi hagus ning al meu +voltant, com si fos al mig d'un desert. Qu nimes, ni qu esperits! +No creure en altre esperit que en el del vi del porr, que s un +esperit geners i sense trampa... si el taverner no l'ha +desmoralitzat. Per... fora! ...no pensar-hi tampoc amb el mala pua +del taverner. Dir home s dir malvestat. La bona illusi s +figurar-se habitant d'una illa deserta, inconeguda.. Cap veu +contorbadora enlloc... una pau completa... silenci... una dola +remor de fullareda... + +S'havia dut l'ltima cullerada de sopa a la boca i suspengu el bra +a mig aire del retorn al plat. Que redimontri significava el +silenci, que regnava aleshores al seu entorn? No es diria sin que +els hostes li havien ents el pensament i havien callat per +complaure'l. Mes no, all no era possible. Ell no havia pas +desencorralat ni un sol mot; n'estava segur; i, girat d'esquena i a +boca-closa, no l'havien pas pogut entendre. Per el certus s que la +sala, suara tan bulliciosa, restava muda com un sepulcre. Ni un +dring de vaixella, ni un piu de conversa... S'arribava a sentir el +quasi imperceptible rum-rum de la bellugosa negror de mosques, que +cabria un ram de falgueres penjat al sastre amb un cordill. Fitre! +Seria que els hostes haurien tocat el trapau? No, sense necessitat +d'esguardar-los sabia que no; els sentia a palp d'nima i tenia la +sensaci que l'estaven espiant. La pell se li agrumoll per tot el +cos amb un esborronament estrany. Com la fredor d'un bistur dintre +la carn, sentia al cor l'esglaiadora penetraci dels subtils +esguards esmolats. Fitre, quina cosa ms pesada! Per per qu +l'espiaven? Qu li haurien reparat? Sens dubte la seva aparici a +Figueres hauria causat escndol, tothom n'hauria parlat, els hostes +n'haurien hagut esment i qui sap si la mala bruixa de la criada els +havia advertits a cau d'orella: mireu, aquell s l'home dels cas? +Aix era comprensible l'expectaci. Per, l'espiaven realment? Eren +realment all? + +No pogu resistir la curiositat de constatar-ho. Pllid, +esgarrifant-se, alzin amb un moviment impulsiu, irresistible, la +caiguda testa i, badant les grans lluernes, que Du li havia obert a +la cara, n'aboc la claror pels mbits i, girant-se, girant-se +lentament, la project sobre la fa dels silenciosos circunstants, +de l'un a l'altre, de l'un a l'altre, fins que va topar amb la +roentor, que escopien els ullets saurins de l'hostaler. Aleshores +acot el cap altra volta, sospirant. + +Que fer? ...No s'havia errat, no; la Quima Xamosa l'assenyalava amb +el dit i els hostes el sotjaven, sospitant-lo. Ara l'haurien ben +descobert. La cosa ja no tenia adob. Mes, que fer sin posar-se a +veure venir? + +No gosava moure's, ni posticar-se. Escoltava atentament, amb el cor +oprimit. Ac i all mormols, que creixien i minvaven alternativament +com el brogir de la maror: confabulacions, tempestes, que s'estarien +formant. Ara, batements de les portes foranes: seria que els +espantadissos guillaven per por de brega. Endavant; ell no diria +res. Hola! passos... anades i vingudes cap al taulell... Cruix la +tarima... L 'hostaler devia posar-se en moviment. -Que vingui, que +s'expliqui. + +Efectivament, l'hostaler acabava de davallar de la seva tarima +imbut de les nobles resolucions, que l'honor del seu establiment +reclamava, i avanava seguit d'alguns ntims i de les mirades de +tots els parroquians. Pas a pas, trontollant-li les carns amb un +rebotzegar de bot d'oli, s'encamin de dret a la taula d'en Jeroni, +va aplanar-hi al damunt les grasses i botarudes mans i, en actitud +de lle rampant, esper que el pags aixequs el cap; mes, havent-ho +esperat una estona intilment, es decid a cridar-li l'alerta. + +-Ep, mestre, ep! Que dormim? + +-Faig el que em plau- contest en Jeroni amb sorda veu; i esclaf un +renec entre dents, mig per pruja de ses malea humors, mig per +creure que el llenguatge truanesc era el ms convenient en tal lloc +i amb tal companyia. + +-A mi roncs i tossades?-va dir l'hostaler; i afeg, altivant-se per +graus :-Sc el capit d'aquest vaixell, enteneu? Sc en Vatualmn, +l'amo d'aquest establiment. Pareu ment a trencar-me els respectes. +Poca murga, eh? Mireu: veieu aquella porta? Doncs, passeu-la... +apa!... Toqueu el pirand cap al carrer i no poseu mai ms els peus +a casa. + +-Em traieu d'aqu? + +-Us en trec, ben net! + +-I per qu? + +-Per qu?.. Vos ho sabeu per qu. No gastem plvora en salves; no +estic per romansos. Heu menjat un plat de sopa amb un ou; bon +profit; no us en comptar res; no vull la vostra moneda; per... +fora escndol... guilleu. + +-Si no em doneu altres raons, no em moc- replic en Jeroni, +recolzant-se a la taula i descansant la barba sobre els punys.-Aix +s un estab]iment pblic. Tinc dret d'estar-hi. He tractat un sopar +de deu sous. L'espero. + +- Aix estem? -va fer l'hosteler, redreant-se, brandant el cap i +plegant els curts i gruixuts braos sobre el pitarrs.-Voleu, doncs, +escndol? Voleu que cridi la ronda i us faci agafar per atacs a la +moral? + +En Jeroni, de pllid que estava, torn groc com una metzina. + +-Jo atacs a la moral!-exclam amb amarguesa.-Quasi no he badat boca +dins aquesta casa. Si suara m'ha escapat un renec, aqu n'he sentits +a cents quan he entrat. I qu? No s pas una esglsia aix. No m'he +mogut d'aquesta taula, he menjat quietament, no m'he ficat a cap +conversa... I doncs? Qu voleu? De qu podeu queixar-vos? + +Aquest discurs provoc mormols de protesta. + +-Calma, calma-fu l'hostaler, adreant-se amigablement als frisosos. +-Si s'ha d'anar per justcia, s'hi anir; per no m'agradaria pas +haver-li d'escombrar cap petjada. L'honra d'un establiment s ms +delicada que la d'una minyona i els catifets de la justcia no li +convenen... ni a vosaltres tampoc, creieu-me. Jo confio que aquest +home es posara a la ra. -Va girar-se de nou vers el pags i, amb to +mig conciliador, va dir-li :-No sigueu tossut, mestre. No m'obligueu +a valer-me d'uns recursos, que, si a mi no em sabran a mel, a vs us +sabran a fel i vinagre. Vs ja ho veieu que m'esteu perjudicant. Vs +no l'ignoreu pas... per la rera de Bet!... el vostre defecte. + +-Tothom ne t de defectes -va grunyir en Jeroni.-Sc un home com els +altres. + +-No, vs no sou un home com els altres. Vs teniu un defecte o, ms +ben dit, un, un... un... no li trobo nom. Si m'ho haguessin +explicat, no ho hauria cregut, per no puc negar la llum dels meus +sentits. Ja ho sabeu vs que no sou un home com els altres. Per +fora heu d'haver usat d'algun malefici, que si la justcia us l'ha +de desempescar, bon nap n'haureu arrencat. Ja ho sabeu vs. Aqu +tots tenim ulls a la cara, mes els vostres... que us en dir?.. sn +com vidrieres d'alcova sense cortinetes: una indecncia! Un hom no +hi pot passar al davant sense escandalitzar-se. Aqu no som sants i +aix no s una esglsia, certament, per si alg comparegus amb +robes ms frjoles del que permet la vergonya, en Vatualmn li +estellaria una cadira pel cap. Alerta, doncs. Mireu que estem +indignats. + +-I jo de vs, vatua el fetge del vostre pare, que va morir penjat! +-exclam en Jeroni, llevant-se dempeus enfellonit. -Que cortinetes, +ni no cortinetes! Tots la reganyeu l'nima. Que us penseu que no +veig els draps bruts de la vostra alcova, mestre hostaler de +Barrabs? No en tastareu cap glop de la mistela emmetzinada, que +serviu als vostres parroquians, assass de beneits. Ni, amb el +vostre vi d'aiges, calorit amb mangre i fum d'estampes, remullareu +cap dels vostres pats de golafre, senyor panxacontent. Aneu, que +vingui la justcia! Ja m'explicar jo, patolla de lladres. Ja dir +qui va assaltar el dimecres passat la diligncia de Girona i qui va +matar antanyasses el rector de Darnius, i qui s aquell hoste, que +m'amenaa amb el puny i aquell, que s'amaga darrera els altres, i... + +No pogu pronunciar cap ms paraula. Esclat una cridria atronadora +i en un moment tots els punys brandaren armats, quin d'una cassola, +quin d'una cadira, quin d'una llumenera, d'un porr, d'un plat o +d'una ampolla. I totes aquestes hostalles, violentament llanades +quasi d'un plegat, volaren com un torb d'infern, brunzint, xiulant, +roncant... i toparen amb estrepitosa trencadissa contra la taula i +les parets properes a l'infelic pags i, en bona part, de dret i de +rebot, contra el seu cap i cara i costelles. Mai un ram espampolat +no fou batut amb ms fria per una pedregada de setembre. La pell +del malaventurat s'acolor rpidament de taques blavoses i +moradenques i, ac i all, s'hi obriren trencs i esborancs, dins els +quals les carns vives xopejaven com brises amarades de most. + +Per estava tan afligit i desesperat que quasi en sent ms +alleujament que dolor, aix com d'una revulsi sanitosa. Millor que +l'haguessin escoms! Les ferides en comptes d'estemordir-lo, +l'embravien, i dhuc s'alegr ombrosament que li proporcionessin +motiu de desplegar la seva encongida quimera. Va arrapar-se al +marbre de la taula i, aixecant-lo fins a posar-lo de cantell, se'n +fu un mur, a resguard del qual podia batre's amb menys perill. +D'armes ofensives no n'hi mancarien pas. Noms que inclinant-se una +mica, podia collir-les a grapats, del munt de barrots de cadira i +trossos de vaixella, que s'acimaven als seus peus. Via, sus, doncs, +a la lluita! + +Ja no va donar-se punt de reps. + +Enguerxida la boca, apilotades les celles cap al nas, treia a cada +moment l'esgalabrada testa rera del seu basti i engegava els seus +trets amb una certenitat terrible. No n'errava cap. Eren bales +rases. Volen, brunzen... i all sagna un nas esclafat, all +caverneja una buidada conca d'ull, all s'arrasa, escarritxant, una +barra, de la qual salten els queixals a rest com els grans d'una +espiga de moresc al cop de l'esgranadora... I el nvol d'enemics +avanava i retrocedia i s'agombolava i tornava a destriar-se, i +sonaven ais i bruels i tot era confussi i soroll i trencadissa i +ms trencadissa. Vint homes no en podien atuir un. + +Mentrestant el formidable Vatualmn estava inutilitzat. Tan bon punt +s'inici la batussa, l'horror de veure convertides en armes volants +les pacfiques hostalles del seu establiment li havia paralitzat els +nervis i el cor. Com a ferit d'un llamp havia caigut d'esquena +contra el seu taulell i, doblegant-se-li las cames a poc a poc, el +cossegs se li havia anat amollant fins a aplanar-se d'anques en +terra. Home perdut. Aquella posici li era quasi tan fatal com a una +tortuga la de sobines sobre la prpia closca, i ell ho entenia +talment aix que ni tan sols intentava cap esfor per deixar-se'n. +Noms girava l'anguniosa testa d'ac d'all, seguint amb la vista el +vol de les armes i badant la boca a cada gir amb espoderaments de +llanar un xiscle, que se li ofegava cada cop a mig cam de la +contreta gargamella. + +Aix hauria roms hores i hores, baldament els seus hostes +s'haguessin esmicolat fins a la darrera engruna, si quelcom, que li +inspirava ms inters que totes les vides humanes, no li hagus +retornat les forces i li hagus inspirat una heroica resoluci. En +mig del seu dolors encantament, vei que la Quima Xamosa venia de +la cuina portant com a patifell de guerra als seus amics unes tals +rimes de plats i cassoles, que, si fossin estades de bons versos, +haurien bastat a un poema. Aix li fu compendre que encara hi havia +quelcom a salvar a l'hostal, i aquesta idea va arborar-lo moralment +i materialment. Aleshores una fora sobrehumana enrobust les seves +fibres i les hi va contreure i distendre tan poderosament que, sense +quasi estintolar-se enlloc, d'una sola embranzida es llev dempeus. +Tot ell era valentia. Empentegant aquest i aquell, salt al mig de +la brega i amb boca escumejant, entre esbufecs i xiulaments del +respir, esclat en una veuassa de monstre mar, que, passant +alternativament i quasi sense transici de les notes ms profundes a +les ms agudes i penetrants, domin tots els sorolls. + +-Lladres, lladres! Assassins! -va cridar.- Foc, foc! Oh de la ronda! +Lladres! Foc! Auxili! Socors! I per aquest estil indefinidament. + +Aix pos fi a la lluita. Eren uns crits tan estentoris i estridents +que per fora havien de ressonar per tota la vila. Els adversaris +d'en Jeroni se n'esfereren, no dubtant que la ronda no trigaria a +comparixer; i com que, quin no gaire i quin no gens, tots eren poc +amics de tractes amb la justcia, comenaren a preocupar-se ms de +la retirada que de la batussa. Els que eren a prop de la porta +forana s'esquitllaren al carrer; els que n'eren lluny, no trobant +tanta avinentesa a la fuita, restaren indecissos, considerant-ne el +pro i el contra, ja ms capficats que furiosos; els ferits se +palparen les nafres amb ms desig de guarir-les que de venjar-les; +cap de la colla no estava per a prosseguir les hostilitats, cosa +que, per altra part, hauria sigut difcil, havent-se interposat +entre els contendents les voluminoses crpores de l'hosteler i la +criada. + +En Jeroni fou el darrer a desdir. Estava enfurismat i, mirant com a +igualment enemics tots els presents, brandava el bra amb un grapat +de terrissalla al puny i dubtava si destinaria el tret a ensorrar +algun dels antiptics botornons d'en Vatualmn o algun dels +embafadors malucs de la Quima Xamosa. De cop i volta, per, +suspengu el moviment. Una claror de seny acabava de penetrar dintre +la seva nima fosca i revolta. No, no li convenia pas esperar la +vinguda de la ronda, que li mouria noves raons; no, no li convenia +pas engrescar una brega, que no podia portar-li ms que males +resultes. Bon goig de poder fugir. Calia aprofitar l'ocasi. Deix +caure en terra el grapat de trossos de terrissa, s'empar de la +pedra taulera, la faix pel mig amb les estovalles, 1'embra per +aquest lligam i, presentant-la a tall d'escut sempre de cara al +perill, se pos en marxa mig de gairell, mig de reculons. + +Apa, apa, anava guanyant cam. Els hostes feien l'orni. L'hostaler +seguia distret, baladrejant. El fugitiu s'anava atansant a la porta +forana. Es gir un moment a esguardar-la i, de sobte, es sent +aixarpat, magolat, esclafat. En Vatualmn se li havia tirat al +damunt i, abraant-lo fortament pel coll, li cridava a cau d'orella: + +-Lladre, lladre, no te m'escapars sense passar comptes. Ets ric... +ho s. M'has d'abonar danys i perjudicis. + +En Jeroni es vei perdut. Per masss i ferreny que fos, no podia +suportar les catorze arrobes de carnassa, que li estampien la pedra +taulera contra el pit i l'endernegaven. Les costelles se li +vinclaven cruixint, les sofrages se li cloen, perdia l'al; i el +murri de l'hosteler, comprenent els aventatges del seu pes, se +n'aprofitava tant com podia arronant les cames i sacsejant. + +Les cares dels dos lluitadors estaven frec a frec, davant per +davant, i en aquesta posici cada un llambregava l'nima de l'altre +fins a les ms recndites profunditats. En Jeroni va descobrir dins +del seu adversari un espectre, que, ocult com una aranya dintre la +teranyina, no palpitava, ni es movia, que no fes trontollar tot +l'enteixinat dels pensaments i dels afectes: un bot cntric i viu, +que encloa espais de mirall, dins els quals se reprodua eternament +present una histria trgica del passat. Va sser una visi d'un +instant, per bast a donar-li la intuci d'uns fets, per a +l'esclariment dels quals un jutge hauria hagut de instruir llargues +actuacions. L'infeli pags estava a punt de caure en aquell +instant. Fu un esfor suprem per mantenir-se dret i quasi sense al +va dir a borbolls al seu enemic : + +-Deixeu-me estar, o xerro all de la majordona. + +No va pronunciar ms que aquestes paraules, que eren sense dubte la +clau del terrible secret. L'efecte fou immediat. Aix que l'hostaler +va sentir-les, es dejuny de la seva presa, salt en terra i recul +tres o quatre passos esferet. + +Aleshores en Jeroni llen la pedra taulera, pass la porta i +s'arrenc a crrer ravals enll, camins enll, a travs de la nit, +sense saber a on anava. Corre que corre, corre que corre... Per fi +perd el respir i, tot d'una, esbalaint-se-li els sentits, caigu +tomballonejant pesadament com un sac de gra, que cau daltabaix d'un +carro a la carrera. + + +III + +Quan recobr l'al va girar-se a banda i banda temers d'sser +perseguit. No descobr ning enlloc. S'havia internat per un cam de +vinyes. No es veien arreu sin dolces coses inanimades: ceps, +oliveres, bosquines marginals, plans, muntanyoles... I quina nit ms +pura i ms plcida! Les oliveres, aquests arbres amants de les +celsties nocturnes, que dhuc de dia les recorden i sembla que en +traspuen l'emplataiada llum pel fullam, aleshores se movien +silenciosament amb un faldeig vagors, com rabejant-se amb el clar +de lluna per a millor sedassar-lo i absorbir-lo. El ventijol era +suavssim; el cel, d'una serenitat immaculada; el paisatge, +encantadorament desert. Que eren belles totes les coses apartades de +les estridncies humanes! Era l'home l'nica font de la lletjor, de +l'extravagncia... Oh la nit dola i serena! La pau era pertot +arreu, i en Jeroni la sentia, per no podia gaudir-la. + +-Maleda sigui la carabassa del pelegr! I malet sigui jo, que vaig +consentir la carabassada! Mal m'haguessin estafat cent voltes... i +qu? No s pitjor aix d'haver-me entrampat la mquina del +pensament? Que era gust creure en la bona fe de les persones! +Aquells llavis, que somreien amicalment, eren ms xamosos que cap +flor de jard, quan un hom no hi veia serpejar les males erugues al +dedins. Llamps! s un cas ben trist el meu. I, a on vaig? Amb qui +enraonar, amb qui m'acompanyar, que no ens girem a cops de puny? +Oid, mireu que em passen unes coses!... Unes coses, que no poden +sser... i sn, fitre! Qui sap? I si les somnis? Altres vegades he +somniat extravagncies tan palpables com aquestes i, desprs, en +despertar, pensava: -que no ho coneixies, animal, que no podien +sser sin un somni? + +Va posar-se a contemplar una olivera vella, molt alta, tot +remembrant un pesombre, que havia tingut antanyasses una nit. Havia +somniat que pujava al campanar de la catedral de Girona, primer per +l'escala fosca amunt, amunt fins al repl de les campanes i, +desprs, pel cim de la cpula, cap al gabi de l'ngel: una +ascensi, que fa feredat. Ja assolia l'ltim gra, quan... rist!... +li rellisca un peu, fa fallanca, perd l'equilibri, intenta recobrar- +lo, s'entrebanca amb les propies cames, tomba de gairell sobre la +llisa cpula, s'esmuny per la seva vessant, va a estimbar-se i +s'arrapa desesperadament a la cornisa, restant-hi clavat de mans amb +tot el cos penjant campanar enfora. -Noms que de pensar-hi +m'escruixesc. No podia agafar-me b. Els braos se m'enrampaven... +Els dits se m'anaven escorrent per sobre el saplanet de la pedra... +B semblava veritat all! I, cansat de sofrir, vaig pensar: Val ms +morir d'una vegada. Vaig afluixar les mans i... avall a +tallavent!... desnonat de la vida, tapats els esperits, eixordades +les orelles del bram de l'aire. I, no res, amb el patatum de la +caiguda vaig pegar un bot de ventrell i em vaig despertar tan +bellament ajagudet al meu llit. Doncs, qui sap, Mare de Du? Si +m'enfils a dalt d'aquella olivera i em tirs daltabaix de la branca +ms alta, amb el surt de la caiguda potsefer que em desperts al +llit... potsefer que em desperts a l'eternitat. + +Va estremir-se de cap a peus. + +-Llamps! quines idees se m'acuden! Serva, Jeroni. Un mal pas aviat +s donat. No estem per passos, que no puguin recular-se. La vida s +una pilota, que, un cop engegada, es perd qui sap a on i no torna +mai ms a la m. + +I, vaja, no ho semblava pas que somnis. Va palpar la terra al seu +costat i en sent clarament les aspreses: els grans de sorra, les +brosses... I les ferides? No li dolien prou i massa? Per estranyes +que fossin les coses, que li passaven, no eren un somni. Era cert, +doncs, que veia les entramenes de les nimes. Fitre, quin cas! I era +cert tamb que tothom li trallava el pensament, redefitre! Com +dubtar-ho desprs d'unes proves tan fortes com les que havia rebut i +duia encara marcades a les costelles? + +Estava cansat i li convenia dormir. Va posar-se en marxa a la +recerca d'una balma, on fer nit a cobert de la serena. Roda que +roda, no n'atalaiava cap enlloc. Cruixit d'ossos i ranquejant ms i +ms a cada pas, arrib per fi a un pradell, dins el qual, entre +salzes i pollancres, hi havia un petit edifici protegit per un +porxet davanter. Ben mirat, aquell porxet podia servir-li d'alberg +tan b com una cova; i s'hi an atansant. + +La qesti era que no hi hagus ning. En Jeroni tenia horror a la +companyia. I no, de segur que no hi hauria nima vivent. Es veia pla +que aquell pradell no era gaire transitat. Unes herbes altes i +ufanoses el cobrien en quasi tota la seva extensi sense deixar +rastre de passads. Els pollancres, revestits d'heures i +llambrusques, ramejaven ms per la soca que per les secalloses +branques, talment que alguns semblaven arbres capgirats, que +tinguessin les rels en l'aire i la capada en terra. Que anys i +panys devien haver passat sense que s'hagus cuidat ning +d'esporgar-los i netejar-los! + +L'edifici acusava tamb la major incria. Era un petit santuari +abandonat, que s'esquerdava a sol i serena. La teulada estava feta +un jard de blets i ravenisses; els rfecs, esqueixalats com eren, +devien segurament, durant les pluges, vessar l'aigua al llarg de les +parets, i els regalims havien donat naixena a unes capes de molsa, +que simulaven un cascadeig; pels esvorancs del mur havien crescut +arbrisses, que, no molestades de ning, havien tingut temps +d'envellir-s'hi; tot indicava l'aband; dhuc la campana criava pl +vegetal i borrejava verdelosament a la claror de la lluna. + +-Bona i amable soledat! -pens en Jeroni.- Aqu estar mig b i no +s fcil que ning vingui a trencar-me la dormida. + +Penetr dins el porxet i s'ajagu de cames al damunt d'un dels +pedrissos laterals, recalcant l'esquena a les dues parets del rec. +S'havia proposat no cavillar, ni tirar plans fins que un bon son li +hagus refrescat i enfortit l'enteniment. No volia pensar res, sin +dormir i fora. Ho necessitava. I estava tan cansat que les parpelles +se li aclucaven totes soles. Per aix que va entrebaltir-se una +mica, la idea de la seva desgrcia se li revif sobtadament i va +desvetllar-lo amb un baticor d'espant; i vinga pensar i repensar, +mal que no ho volgus. + +Que faria l'endem? Presentar-se a casa seva? No, de cap manera; no +podia pas posar l'espectacle de les seves misries a la vista de la +seva mare, de la seva filla i de la seva muller. Primer morir que no +pas passar una tal vergonya. Es clar que elles havien d'esser dones +tarades com tothom. Si no hi havia un pam de net enlloc! No, ja no +creia en la santedat de la mare, ni en la innocncia de la filla, +ni, menys encara, en la fidelitat de la muller. A la seva esposa li +havia reparat certs maneigs, que l'havien dut a negres sospites ms +d'un cop. Desprs els havia excusats. Ah, que babau! Totes les dones +de casa seva s'havien confabulat per combregar-lo amb rodes de mol, +i fleumeria va, fleumeria ve, i moxaines i beateries, havien arribat +a enganyar-lo. I com no, si ell s'agradava tant de figurar-se-les +uns angelets? Perqu en Jeroni podia sser certament un descregut i +un cridaner i un renegaire, per les estimava de cor aquelles dones: +eren els seus altars, eren les santes, que pregaven per ell, i +s'estimava ms la virtut llur que tots els interessos del mn i que +la sang de les venes. I ja no hi creia! N'havia perdut l'illusi. +Per per qu pensar-hi, si ja estava decidit a no veure-les mai ms? + +-Al diable les dones! No vull estimar ning. Fugir, m'amagar... +Mes, ara no vull pensar res. A dormir s's dit. + +Cent voltes se fu aquest propsit i cent voltes torn als mateixos +pensaments turmentosos. Fins a la matinada no pagu agafar un son +profund, que dur unes quantes hores. + +Va despertar-se amb la claror del dia a la cara. El sol, baix a +l'horitz, entrava porxo endins per un escanyall de muntanyes i +dhuc estenia la seva ala de llum fins a l'interior de la capella, +que no estava tancada ms que per una cleda. Aleshores en Jeroni va +veure l'efigie del sant al damunt d'un petit altar mig enderrocat i +destacant sobre una paret nua, de la qual es desprenia a llenques el +gruix del vell emblanquinat, a la manera com es desprn i penja de +la soca l'escorxa dels pltans dels nostres passeigs. Era una efgie +vestida de pelegr, amb petxines a la valona i a la gallarussa i amb +un gaiat encarabassat al puny. A la peanya hi havia unes lletres +grosses, que deien: SANT JAUME. PATR DE GALCIA. + +-Fitre! -exclam de cor endins en Jeroni, tot saltant daltabaix del +pedrs. -Vet aqu, fet i pastat, el sant de la meva desgrcia. -I +an per agenollar-se, pensant: -Aprofitem l'ocasi; mirem de +desagraviar-lo. Si li prometo de reconstruir aquesta capella, que +se'n va en orris, segurament em guarir. -Per, ans d'acabar de +flectar les cames, es peg una palmellada al front i va redrear-se. +-He somniat! -es digu. Llamps!, ara ho veig. No, no m'agenollo, no +hi vull creure en paparotes. Oid com m'havia de malmetre aquest bo +de sant, que no t habilior d'espolsar-se les queres, que el +roseguen, ni esma de castigar els pavordes, que tan malament el +serveixen? Ell m'ha encervellat, aix s. Haur passat una febrada a +la mala ombra d'aquest emporxat i la imatge del sant, vista amb ulls +de malalt, se'm deu haver entravessat a l'enteniment; i all van +miracles i neguits, i en Vatualmn i la Quima Xamosa i aquella +patolla de brtols, que m'apedregaven... + +Estava somrient amb satisfacci i, en arribar aqu, se li gla el +somriure als llavis. + +-Llamp! i les nafres, que em varen fer i que encara em dolen? + +Tot seguit, per, trob una explicaci tranquilitzadora. Qui sap on +les hauria arreplegades les nafres! No era de creure que hauria +caigut cop i recop rostos avall i garrotxes a travs quan trescava +fora camins i amb el cap a tres quarts de quinze? I si aquesta ra +no era la vera, ho seria qualsevulla d'altra per l'estil; mes no pas +les figuracions d'un desvari tan sense to, ni so, ni cap, ni +cantener com el que havia patit. + +S'encara amb el sant i de pensament li va dir: + +-Si tracteu tan malament la companyia, no s estrany que resteu +sense devots. Tan bona jeia que sembleu tenir i... la mala nit que +m'heu donat! No hi dormir mai ms amb vs; de primer m'embarco amb +la Quima Xamosa, sota terra sigui. + +Ide aquestes folgues i rigu, per ni les folgues ni el riure li +eixien de gaire endins. Desprs es seny emborbolladament i sort al +defora. + +Volia figurar-se que estava tranquil, que no havia passat res +extraordinari i que era l'home de sempre; i, amb aquest tarann, +decid posar-se en marxa cap a Mas Baltrons. Va pujar a dalt d'un +turonet per orientar-se i tot seguit va atalaiar Vilablanca al +lluny, cap al nord, ms enll de la gran plana de Figueres. La +simptica vila estava asseguda al rera-vessant d'una coma +vermellenca, de la qual sobreeixia una mica, tal com un rest de +blanques dents brolla de part darrera d'un llavi xams. El Mas +Baltrons n'era mitja horeta lluny i no es veia; estava amagat dins +un reclot de Parads. All la pau, l'amor i l'abundncia. Llstima +que per a anar-hi calgus atravessar una plana tan transitada com la +de Figueres! + +-Per, i qu? -va dir-se en Jeroni, reaccionant contra la covardia +del seu instint -M'arronso com si fos l'home del meu somni. I ara! +Que em vegi tothom. Apa, de repotncies cap al pla! - I va enfilar +resoludament un corriol, que hi duia. + +Tot davallant, filosofava a la seva manera :-Fitre, que beneit he +sigut queixant-me, mal que fos en somnis, del dret, que ens atorga +la naturalesa, d'amagar o manifestar, en voler, els nostres intents +i afectes! Si precisament no hi ha res ms ben enginyat al mn. Du +ens guard que ens veissim tals com som! Ens escandalitzarem, i +tornarem ms dolents. Qui no ho sap que l'exemple s encomanads i +que el mal crida mal i el b crida b? I ara mireu si n's de fina +d'enginy la naturalesa o qui sigui, que ens ha conjuminats; Ens ha +cobert de cap a peus amb un vel atapet i: vosaltres mateixos, +deixeu passar a travs d'aquest vel, com a travs d'un seds, all +que vulgueu. I, s clar, fitre, tots volem semblar bonics, i no hi +sedassen ms que blancors d'innocncia, exquisideses de virtut i +llustres de noblesa, a no sser que vessem la farina. Resultat: que +ens donem bon exemple i ens estimulem al b. Aix, doncs, haurem de +creure en Du... perqu, vaja, aquesta nostra disposici revela el +seny d'un pare, que posa caminadors a les seves criatures. I vet +aqu que ha d'sser molt dolent l'escndol, ja que es gira contra un +intent tan paternal. Fitre, fitre, quines coses vaig entenent! Per, +alerta, no ens encaparrem. No hi vulguis tirar per savi, Jeroni, que +de savi a boig hi va un negre d'ungla... i tinc por que els teus +cargols fluixegen una mica d'en de la quimerada. + +El corriol no era gaire llarg, i el pags va trescar-lo i assol el +pla en el temps de descabdellar aquests pensaments. + +All prengu un cam ral, afressat, que corria entre camps de +morescos i mongeteres; i entrar-hi i perdre el sol de vista va sser +tot u: tan alta i ufanosa hi era la vegetaci a banda i banda. Havia +vingut a parar a un dels indrets ms frtils i ben regats de la +rodalia de Figueres, i n'hagu tan bell encant que quasi es va +distreure de les seves cabries i neguits. + +S'aturava bocabadat a cada pas, es girava d'una banda a l'altra i no +es cansava d'exclamar de cor, i dhuc de boca i tot alguna vegada: + +-Fitre, quins blatars de moresc! Refitre, quines fesoleres d'aspra! +Redefitre, quina glria d'esplets! + +Ac i all es descobrien belles plantacions de superbiosos morescos, +alts fora ms que cap persona, drets, gallardssims, enflocats de +cintes verdes i emplonsallats a fais d'indis braus. Aquesta planta +originria d'Amrica sembla que evoqui pels nostres plans l'espectre +des seus primitius conreuadors; i es diria que ac i all aquells +espectres s'alaven a falanges i ms falanges amb urc guerrer. + +Ac i all tamb, en guisa de campaments entendats per a tal +exrcit, les mongeteres d'asprar alaven masses de verdor, edificis +estranys i sumptuosos, carrers interminables, ciutats maragdines, +d'una pompa i un estil orientals. Aquesta planta, regina dels +estivatges, si pot aferrar-se a bona terra, sol produir aquests +prodigis. Creix, fioleja, s'enxarxa, treu fullada i forma murs d'una +verdor compacta: una pirmide vivent, que s'altiva ms i ms de dia +en dia; i ve que les aspres no basten a la seva creixena i +aleshores s'expandeix pels cimals, encerclant-los de rfecs +voladissos i empinjollats com els que encerclen les pagodes +xinesques. + +Quelcom de pagoda xinesca i d'edifici de conte de fades tenien +aquelles masses fulloses, que s'alaven fins a les blavors del cel i +ombrejaven profundament el cam, per on passava el bocabadat pags. +Gemmes de rosada les enriquien esplndidament. L'ambient estava +saturat d'humitat i d'acres olors herboses. + +El dia entrava amb retard en aquells paratges, frondosos. Semblava +que l'aire hi retingues encara fosques i pureses de la nit. Xibarri +d'escolania, que es desperta i lleva cantussejant, una xerradissa de +pardals ressonava ja per les espessors fantstiques i misterioses. +Els habitants de les verdes pagodes conmenaven a adonar-se que el +dia era nat. La cogullada tamb se'n adonava i flautejava dolament +dintre els morescars. + +En Jeroni no s'entenia gaire de pagodes xinesques, ni de indis +americans, ni era precisament la formosor all que ms admirava dels +esplets. La seva imaginaci poderosa els considerava per altres +caires. En cada bri de moresc hi veia un humil camlic de mltiples +braos, que duia grosses capses de gra sota les aixelles a servei +del seu amo. Calculava quantes ne duien per terme mig uns amb altres +i quants brins cabien a cada vessana de terra; prenia a bell ull la +mida de cada camp i cercava els sacs de grana, que n'eixirien, els +venia a preu corrent i comptava les dobles de quatre, que vindrien a +valer. I aix mateix procedia amb les mongeteres. Les imaginava ja +esfullades pels vents de la tardor i les veia convertides en unes +xarxes tan plenes de bajotes com puguin sser-ho de peixos les +xarxes del ms afortunat pescador, les traginava a l'era, les +batollava i les redua a granussa pura i a diner sonant. + +Aquestos punts d'esguard eren els que l'embadalien i entusiasmaven, +i aquestes complicades operacions del mag foren les que acabaren +per apartar-lo de la negra angoixa, que l'oprimia. Tornava a sser +l'home d'altres temps. + +S'aturava davant d'un camp, en calculava la collita i pensava:-Qui +pogus comprar-lo! -Donava unes quantes passes, s'aturava davant +d'un altre camp i tornava a fer salivera. + +Finalment va palplantarse al mig del cam desert, i va dir-se: + +-No hi ha terra millor al mn que la d'aquesta clapa de pla. Aquesta +terra sablonenca, negreta, s dola al treball i, amb adobs i +regadiu, lleva tant com li demana el pags. Un camp d'aquests a les +meves mans seria una mina d'or; i, si un hom prepars les coses amb +temps, no crec que l'adquisici en fos costosa, ni difcil. Els +actuals propietaris deuen sser figuerencs, gent de vila, uns +senyors ociosos, que quasi tots sn jugadors... i els jugadors, en +temps de sort revessa, prenen diner a qualsevol preu... i diner car +s de mal pagar, i els rdits engreixen el deute, i passa all de la +rondalla: del cigronet a la gallineta, de la gallineta al porcell, +del porcell al bou, del bou a la noia. Qui juga no dorm. Amb pocs +diners... aprofitant l'ocasi... + +Mentre en Jeroni tirava aquests plans, que l'emmelaven i embadalien, +tant o ms distret que ell venia per la mateixa carretera un +mendicaire espellifat i barbablanc, que, amb el seu sarr a la m, +n'escorcollava el recapte i menjotejava, tot fent via. I com que +tant l'aturat com el vianant es creien sols i prenien el cam pel +mig, no trig el que es movia a topar amb el que no es bellugava. +Aleshores ambds saltaren un pas enrera, s'encararen i s'esguardaren +de fit a fit. All va sser una horror. Ambds, sorpresos i aterrats +igualment, no sabien deixar-se de vista, ms i ms astorats, ms i +ms pllids a cada instant. Amb les nimes al descobert +s'emmirallaven l'un dintre l'altre i de l'un a l'altre anaven i +venien, com injries punyents, els reflexos de les propies misries +i culpes; i com ms se miraven ms s'ofenien i, ms irritats, +esforaven l'injria. Fou una lluita espiritual i silenciosa ms +terrible que la de les sorolloses armes. Els dos esperits +s'abraonaven a la manera llur, amb una fora d'odi creixent, i +llavoraven i patien maldant per anorrear-se. + +El mendicaire no pogu resistir gaire estona aquell combat +aclaparador. Horroritzat i fora de seny, rebat per la cara de +l'estranya fantasma, que l'escometia, el pesant sarr del recapte i, +llanant un aliret histric, apret a fugir esbojarradament. I en +Jeroni s'arrenc a crrer al seu darrera. Es sentia arborat del +desig de destruir aquell sser, que acabava d'enfonsar totes les +seves illusions; per s'atur de sobte a les poques passes i, +colpejant-se els polsos amb els punys, profer una espantosa +blasfmia. Desprs s'esgarrif de cap a peus, escamp la vista a +l'entorn amb esporuguiment i s'esquitll dintre un camp de +mongeteres, cercant un amagatall entre llurs fulloses cortines. + + +IV + +Assegut a la crestallera d'un reguer medit llargament. Qu faria? +Matar-se? Es una cosa facilssima: un salt vers la buidor des del +cim d'un estimball, i ja est. Costa menys que despullar-se de les +robes per ficar-se al llit. I ni tan sols cap dolor, perqu la mort +amatent l'ofegaria ans del primer ai. Per i desprs? Si era un fet +la desgrcia, que el portava al desesper, el sant, que l'havia +causada havia d'sser tamb una realitat i no es podria dubtar de +l'existncia d'un altre mn i una altra vida. Matar-se? B, si morta +la cuca, mort el ver; per, si era passar d'un patiment a un altre +de pitjor, la jugada no sortia a compte. Calia viure, doncs. Mes, +com presentar-se a ning? Com alimentar-se? Un remei hi havia: +llevar-se els ulls, aquells ulls malets del cel. I perdre per +sempre l'amable llum i les belles formes, que fugen del palp! +D'altra manera, s'exposava a sser descobert i pres i presentat a la +seva famlia, i aix li causava ms horror que tot. No, no sufriria +que mare, filla i esposa li veiessin les vergonyes de l'nima. De +moment s'allunyaria de l'Empord i desprs... + +En mig d'aquestes angnies va recordar-se del sarr, que el captaire +li havia tirat a la cara i que havia caigut al marge de la +carretera. Segurament contindria una bona provisi de rebostalles, +que podria aprofitar; i qui dies passa, anys empeny. Calia, doncs, +apoderar-se'n. + +Gambejant de quatre grapes, s'atans al cam ral i, desprs +d'escoltar atentament per assegurar-se que no hi sonava cap trepig, +s'hi esmuny, agaf d'una arpada el sarr i torn al seu amagatall. +No tenia gens de gana, per s un defalliment i un cori-mori molt +gran. Per de prompte un glopet de vi li aniria ms b que cap +vianda. Va posar-se a escorcollar el sarr i, al dessota d'un sostre +de rosegons, va trobar-hi pa tou, formatge, una llonganissa de llom +i finalment una carabasseta plena d'una garnatxa ms dola que la +mel i ms ardent que un caliu, segons pogu comprovar en tastant-la. + +Va beure a petits glops cop i recop i an reconfortant-se. I quan, +ja satisfet, desava la carabassa i les rebostalles, que havia +escampat sobre l'herbei, hi repar entremig una bena de seda amb uns +lligams, de la qual tot seguit endevin la servitud. Era una bena, +que el belitre del captaire es lligava al cap per sobre els ulls a +fi d'inspirar ms compassi, aparentant una malaltia de la vista. Ja +suara en Jeroni li havia llegit nima endins aquesta picardia, +juntament amb altres per l'estil. Mes, heu-vos aqu una idea +salvadora: si aquell gat vell se valia de tal faccia per a explotar +el prosme per qu no se'n podia valer en Jeroni en un cas de +necessitat com el seu? + +Va tornar de mort a vida; i ms encara quan, havent-se posat la +bena, constat que era d'un teixit clarer, a travs del qual podia +mig veure les coses properes. No li imposava, doncs, una ceguera +completa, sin un emboirament. Els llunys s'esfumaven i perdien, +per, en atansar-se, els objectes prenien coa d'ombra i, segons com +els feria la llum, dhuc color i relleu. Si all li tapava la tara, +estava salvat. + +Aleshores va tmer que el captaire l'hagus denunciat i que el +sometent d'algun poble ve vingus a empaitar-lo. El sarr podia +comprometre'l. Va amagar-lo dins unes espesses mates, desprs de +treure'n el recapte i embutxacar-se'l, i va esquillar-se camps a +travs, per entre mongeteres i morescos. Hala, hala... El cas era +fugir d'aquells llocs. A on aniria? Per qu no a Barcelona, que s +una gran ciutat, un bosc de cases, un mn de gent? All viuria del +captiri. Fitre, un pags com ell, que era l'enveja de la gent del +seu poble, el primer terratinent del terme de Vilablanca, arribar a +una tal misria! Per qui sap? Ell, amb la facultat, que tenia, +podia d'amagatotis descobrir molts de secrets i fer-se pagar el +callament. Secrets vergonyosos! Qui no en guarda algun? Es clar que +aix seria pitjor que robar a cam ral. Mes que fer altrament? B li +calia enginyar-se. + +Tot d'un plegat se li va acudir un pensament estrany: el de robar-se +ell mateix. De moment necessitaria diners i en duia pocs... Per qu +no robar de o del seu? La cosa era faedora i fins i tot fcil. +Tenia totes les claus de casa seva; sabia millor que ning tots els +amagatalls dels seus diners. De bella nit, quan tothom dorms, +obriria la porta, entraria a peu de mitja per tal de no fer soroll, +arreplegaria all, que li convingus, i guillaria secretament. Ning +no n'hauria cap flaire. Era una bona pensada. Ja que havia de +renunciar els pairals com un fadr extern, al menys no se n'aniria +sense dot. Mes, portant aquesta dria, no li convenia pas allunyar- +se. El cas era donar el cop aquella mateixa nit. Quina hora devia +sser? No haurien caigut encara deu hores del mat, segurament que +no. + +Va alar-se al front la bena, que duia sobre els ulls i, estenent la +vista... rellamp, quina cosa ms voladora era la vista!... tract +d'orientarse. Vilablanca era la seva guia. La cerc i la vei +resplendir al lluny com un rest de blanques dents sobre un llavi +xams, reeixint sobre la seva coma vermellosa, per damunt de les +verdors de la plana figuerenca. Anant-hi pel dret en dues hores de +marxa era assolidora. Podia, doncs, estar tranquil i marrar tant com +cregus convenient a evitar perills i sospites; el temps li sobrava. + +D'una estiba de canyes, que hi havia al cap d'un camp, n'agaf una +de revinguda i se'n tall un bast; torn a cobrir-se els ulls amb +la bena, eix dels conreus, salt a la carretera de Roses i, +simulant els aires d'un cec, la va anar seguint. Els vianants que +trobava, no el sospitaren poc, ni molt. El creien un malalt de la +vista. Li obrien pas, apartant-se del volt del seu bast palpaire, i +el saludaven com se sol fora vila entre anants i vinents. + +-Bon dia i bona hora. -Du vos guard amb la companyia. + +A cada salut, que rebia, respirava ms amplament. Que era gust all! + +En sser ja molt lluny de Figueres, gir per un corriol cap a +l'indret de Vilablanca i, tombat el primer quart de la tarda, arrib +a un paratge, que no distava de Mas Baltrons ms enll de mitja +horeta o de tres quartets d'hora a tot estirar. All, al peu d'unes +muntanyes enselvades, s'embosc dins una espessa verneda, que +creixia entre uns estanyols, calada d'aros i romagueres i +enxarxada d'eures i vidiellas. Aclofat entre les ms braves mates +sobre un tou de fullaca, menj quatre bocins del recapte del +mendicaire i, desprs, s'ajagu a fer temps. + +Tot pintava b. Encara que per atzar tops amb gent coneguda, +protegit amb la bena, no li sospitarien la tara. No res, mal +d'ulls... i prou. Per valia ms passar ben desapercebut a fi que no +l'endevinessin autor del cop de m, que projectava. A les darreries +de la tarda tramuntaria la serra, entraria a la roureda vella, +sotjaria des d'all el mas Baltrons i, quan no hi hagus ning a les +envistes de la casa, s'esquitllaria al pati i samagaria al llenyer, +entre la feixina. All esperaria la nit i, mestrestant, podria +observar d'amagatotis. + +Va venir-li un intent maligne. + +-Fitre, avui confessar la familia i els criats. Tots els de casa a +posta de sol eixiran a sopar al pati, sota l'emparrat, com de costum +a l'estiu. La dona, la noia i la mare s'asseuran refiades al davant +meu, i jo veur els pensaments, que els passin per sota els arcs de +les celles, tan clarament com, posat al mig de la plaa del Vi de +Girona, podria veure la gent, que es passeja per sota les voltes. +Aleshores trallar les amagades interioritats d'aquestes santes, al +costat de les quals jo semblava un condemnat de l'infern. Quines +queres descobrir dins aquells cors d'aparena tan amable? Quines +turpituds hi llambregar? Fitre, ser cosa curiosa... ser un plaer +i un esgarrifament... quelcom no mai sentit. Vull gaudir d'aquest +privilegi, que m'atorga la desgrcia. Vull gustar les aiges de la +veritat pura. + +Al principi la idea el fu somriure amb un goig maligne; hi sentia +certa grcia irnica, certa agradosa picantor de cosa grotesca i +estrident; per, a manera que li va donar voltes i ms voltes pel +mag, lan sentint ms ardent i embriagadora. No podia estar-se de +fantasiejar les possibles troballes de la seva enquesta i de +turmentar-se amb dubtes i recels, que exasperaven la seva +curiositat. Ja no va recordar-se ms del seu projecte de rampinya. +Fitre, era precs desembolicar un per un els plecs d'aquells cors +estimats! Aix li inspirava ms inters que tots els diners del mn. +Fremia d'una estranya voluptuositat i glatia i s'impacientava com el +jovencell que, posseint un lbum deshonest, espera friss la +trigadora ocasi d'examinar-lo. Que trigava a caure el sol! Que eren +llargues les hores! + +Sobretot tenia set d'assaborir la llecor de les secretes turpituds +de la seva esposa, llecor cremadora com extreta de brases d'infern, +que, noms que de flairar-la de lluny, ja l'enfebrava. Qui l'ha +poguda beure mai sense mixti, directament i sense obstacle dintre +l'nima d'una esposa? Mes ell s, ell podia i volia. Ho sabria tot, +tot! I si resultaven certes les seves sospites... Per, no, aix no +era possible. Una dona tan soferta, tan obedient, tan dola i, per +altra part, tan lligada per la companyia d'una mare honestssima i +vigilant i d'una filla candorosa, que amb la seva presencia ja +inspirava sentiments de puresa... s'hauria lliurat a tan perilloses +aventures? Era boja, doncs? I per qu no? Per qu no creure-la capa +de les follies de la carn? Els fets coneguts ja parlaven massa clar +tan mateix... i, lligant caps... + +Patia terriblement. Mai no hauria pensat que estims tant i tant la +seva muller. Tantes de vegades que l'havia escridassada i +atracallada!... Ara comprenia que les suavitats de cos d'aquella +dona eren el goig suprem del seu palp. Ara comprenia que l'escalf de +vida d'aquella dona era el confort suprem de la seva existncia. +Afalacs d'ella, besades d'ella, tendreses i delits sensuals d'ella, +plaers mil voltes menyspreats quina passi i quina recana li +causaven en considerar-los fruts d'altri! Perqu, s, altres els +havien fruts, n'estava segur. Els indicis parlaven. Lligava caps, +concordava els incidents, omplia els buids, refeia les histries +punt per punt. Hauria pogut assenyalar els llocs i les hores... Veia +l'escena de la caiguda: el secreteig i les fleumeries i les mirades +ardents i l'escomesa i la sobreeixida de turgents i palpitants +obscenitats. Horrible martiri! El moll dels ossos se li fonia a +l'ardentor d'aquestes imatges odioses. Oh la dona atractvola i +avorridora! L'amava ms que mai, amb ms passi, amb ms follia. +Abraar-la, posseir-la! Beure el plaer fins a la darrera gota I... +ecs!... rebatre de fstic la copa contra la paret! + +S'enfebrava, desvariejava. + +De sobte s'adon que s'havia fet tard. Uns quants oriols de vol +silencis havien vingut a posar-se als cimals de la verneda i des +d'aquelles altituds atalaiaven els voltants com solen fer cada +vespre per escollir el jc. L'aigua dels estanyols havia pres una +color de gla; suaument rosada com la de la polpa d'un mel +d'hivern. El sol devia ja vermellejar. Segurament no restava pas una +hora de dia. Calia afanyar-se. Tal vegada el temps seria massa just. +Anem, s'atansava el moment de comprovar les ofenses i de venjar-les. + +S'al d'una embranzida. Una alenada trgica se l'enduia. La +barretina i el lla dels cabells li varen caure, garfits per una +romaguera; per no es gir pas a recollir-los. Amb pas pressut +embest la costa... amunt, amunt, per dintre una selva de suros i +alzines gegantins, esgarriats ac i all com desacompanyant-se. Qu +descobriria? Quines vergonyes? Quins secrets antics? Tot ell +palpitava. Ell, l'home fort, que mai havia deixat de pujar cap costa +d'una sola pitrada, ara s'ofegava i de tant en tant havia de +relentir la marxa per pendre al. Era l'emoci la que el cansava, no +l'esfor, que li costs el repetj. Ni tan sols se n'adonava que +camins. Vivia en un somni, en un desvari. Amunt, amunt... + +Anava a descobrir els misteris profunds de tres cors; i, flaire +d'unes flors verinoses, no vistes encara, els pressentiments +l'esbojarraven. L'aire es poblava al davant seu d'imatges lbriques, +execrables. Els vells suros i les grosses alzines s'animaven als +seus ulls com si participesin dels seus pensaments i gesticulessin +expressant-los. + +Les alzines, per velles que siguin, tenen morbideses de branca i +pompes de fullam, que acusen certa feminitat. Els suros vells, en +canvi, sn els arbres del desesper. Tots tenen posats de vctima, +que es retor de dolor. Bonyeguts, esqueixats, esberlats o +esventrats, no n'hi ha cap que no mostri alguna nafra espantosa. Es +diria que viuen en eterna convulsi, temorosos de la destral i de la +burja escorxadora, que tantes voltes els han ferits; i, en veure a +llur entorn descolgada una bona part de llurs tortuoses rels +serpejants, un hom pot creure que han forceguejat per deseixir-se de +la terra i fugir. + +Vells suros, grosses alzines, arbres de voluptuositat, arbres de +desesper, sorgint d'entre la bosquina revolta, esperitats del vent, +branquejaven, brogien, verbejaven, reflectint el desvari de +l'encervellat pags. I ell els entenia i shi comunicava a onatge +d'nima. + +Amunt, amunt, cap a saciar la curiositat impacient i glatidora! Oh +el goig de contemplar les nueses dels cors amats dins la mateixa +alcova clida i misteriosa de l'esperit! I s, s, les adamades +alzines aprovaven aquell desig amb un consentiment luxuris. dhuc +semblava que, per dintre l'ombra de les ampulloses capades, amb +les suavitats i rodoneses del brancatge prefiguraven ja les nuditats +encuriosidores. S, s.. el fullatge sospirava de glatiment. S, +s... les capades panteixaven d'emoci. + +Mes, ai, les braveses d'ira, que s'abranden a la ms mnima sospita +d'amors extrviques d'una esposa! Ai, l'horror sense nom de +descobrir una immundcia de pecat dins el cor sagrat d'una mare! Ai, +l'angnia de trobar boires de turpitud darrera el somrs angelical +d'una fllla estimada! I s, s... els vells suros les ressentien +aquelles horrors. Aquelles horrors corrien per llurs branques, +eriant amb un esborronament estrany les blanques molses, que les +cobrien com un pelatge d'ancianitat. S, s, talment era un crit +d'esglai, sord i esquerdat, el que brollava de llurs estalocs, que +esquinaven el vent. Tota la naturalesa s'unia al gran desvari: +aire, terra, plantes... + +I flotava una blasfmia per sobre aquell somni. L'irascible i +desconfiat pags ja no era el renegaire vulgar, quasi inconscient. +El seu esperit s'encrespava i sublimava com el de les pitonises. La +seva pensa fulgurava de llums sinistres. Amunt, avant, cap a l'abs +del poder, cap a les descobertes horribles, cap a la destrucci de +tota fe! Era una nota d'un chor demonac, estrident. Els seus +cabells roigs banderejaven al buf de la marinada. Els seus grossos +ulls llampurnaven dins les ombres del bosc. Els sentiments ms +violents i contraposats s'adunaven en un sol flam dintre el seu pit. +Mai una barreja d'elements ms contradictoris ha bullit dintre cap +perol de biterna. Les mixtures infames de cor d'albat i turmes de +boc, mel de lliri blanc i suc de baladre, llet de dona i ver de +serp, que un esperit catic confeccionava, tot maleint, maleint, +serien un smbol pllid d'aquell desvari, on bullien dins una +mateixa fervor l'amor i l'odi, la curiositat i l'horror, la passi i +l'execraci. Amunt, avant, cap al gaudi de la ira i de la mort! + + +V + +Emportat per aquesta follia, en poc ms d'un quart d'hora, una +eternitat, guany la carena de la serra, davall per l'altra vessant +i ateny una magestuosa roureda, que des d'un congost s'estenia per +una amplssima vall. Havia seguit la ruta, que s'havia proposat de +bon principi, en planejar el seu cop de m nocturn. A l'altra banda +de la roureda hi havia el Mas Baltrons. Calia, doncs, atravessar-la +tota. Va entrar-hi decidit. Avant, avant, cap a la tragdia! + +Els grans roures sn els arbres del poder i la dignitat; i els +d'aquella selva eren famosos. Acompassadament plantats, robustos i +massissos, s'alaven amb una dretura marcial. L'escorxa els revestia +d'una ajustada tnica de plaques articulades, que lluentejava +sordament com una cota metllica, entelada pel temps. Llurs +capades eren amples i profundes i la barreja d'unes amb altres els +donava una opacitat impenetrable a la claror. All tot eren ombres, +jocs de barres negrejants i flotes d'obscura verdor. Els baixos +brancs destriables, amb els seus rams de fulles puntejades i +rgides, tenien ms aparences d'obres de forja que de productes +vegetals i semblaven ms aviat decoracions que no pas orgues de +vida. Una idea d'ordre, de grandesa i d'estabilitat senyorejava tota +aquella roureda. + +En internar-s'hi l'enfollit pags, no pogu menys de sentir-se ms i +ms cohibit a cada pas. Ja el seu desvari no podia triomfar de la +natura, que el voltava. Una sensible imposici d'ordre i de +recolliment el contrenyia. L'home, per, era tossut i estava +fortament encervellat. Persistia en la seva dria, si no tan +follament, amb ms perfdia encara, com el nedador ardit, que voga +amb ms bra a manera que li s ms contrari el corrent. Avant, +avant! Mal que pess a cel i terra havia de servir-se de +l'instrument poders i malet, amb el qual l'havia armat el sant de +la seva desgrcia. Tenia set de l'nima dels seus. Beuria a +sacietat. Volia passar comptes rigorosos. Que s'enfonss tot. Avant, +avant, cap a la tragdia pressentida! + +Mes, tot callava al seu entorn. Les enormes soques eren mudes i +rgides com columnes. L'alta volta visible era una immbil fullareda +de bronze, a la qual no arribava cap buf de la marinada. La marinada +passava per la part superior de la fronda i no podia atravessar la +seva espessa profunditat amb res ms que amb una remor solemnial, +que semblava venir d'altres mons. + +El pags, sense adonar-se'n ell mateix, caminava a voltes de +puntetes. Els cruiximents de la fullaca sota els seus peus li +causaven una impressi alarmant i desagradable, que instintivament +procurava evitar. Quan hi parava esment, s'estremia. Era un sacrleg +furtiu i tremols, que anava a forar tres sagraris, els cors de +tres santes. Tres sagraris? Per qu aquesta idea, evidentment falsa? +No eren ms aviat tres urnes de pecat i de sutzura? Les protegia tal +volta un guardatge div? Qui sap? Per, qu importava? Ell es sentia +home d'infern. Havia nat per a condemnar-se. Amava la ira i la +destrucci. El seu dest havia d'acomplir-se. + +Un sentiment d'immensa infelicitat el dominava. Una amargor rida li +ressecava tota font de llgrimes. Desemparat d'amor, trat, befat, +tarat, empobrit, bandejat d'entre els homes que li restava sin la +venjana i el desesper? Ho considerava concentradament. Una sensaci +de fret i de tenebra l'envaa ms i ms. Caminava, caminava, i el +cap se li anava tombant sobre el pit, i les barres se li cloien i +apretaven. + +Ja de tant en tant l'ambient s'aclaria una mica i, al lluny, per +entre les socalades, s'obirava una daurada polseguera de llum. +L'infeli pags s'atansava a la fi de la selva. Se'n fu compte i, +comms per un rebull d'emoci, s'atur al davant d'una gran clapa de +bosquina. Sabia que, en havent-la salvada, descobriria el mas +Baltrons. S'ofegava. El cor no li cabia al pit. Va posar-se a +brandar de cap i a dir i redir articuladament: -s trist, s trist! +...La matar i mato tres cors... tres cors... tots tres! ...s +trist, s trist! Va alzinar-se amb feresa. -Per, si s cert que +m'ha trat, perdi's la misericrdia en la terra! -I avan +cautelosament per entremig de les rames i la brossa. + +Ah! Vet all el Mas Baltrons, el parads, del qual era estat +bandejat per sempre ms. Era un paisatge de tons aures, que +s'obirava per entre les soques dels roures com pels intercolumnis +d'un claustre. Encara el banyava el sol. Oh pas de placidesa! All +la casa benamada, al cim d'una comella d'un verd tendre i groguenc, +que destacava com una taca lluminosa sobre la morador de les +muntanyes llunyedanes i emergia d'una mar maragdina d'userdes. Cap a +l'esquerra, el fruiterar i el cam que menava a Vilablanca. Cap a la +dreta, les feixes escalonades de la Quintana i el congost de la font +dels Lliris, abeuratge dels bous del mas. Pas de somnis! All +havien florit totes les illusions de la seva vida. En contemplar +aquells camps i feixes i muntanyes, sentia brollar-hi els antics +records com un lluny flabioleig tot dol, tot trist, tot recador. +Les cites idliques, les fontades en famlia llavors de la +convalescncia de la noia, el plaent reps desprs de les segades, +les restes familiars dels focs de Sant Joan... escenes pures i +agradoses com una msica! + +La casa no parlava sin de pau. La seva torre emmarletada era una +niera de coloms i orenetes. Aquella finestra, amb un test de +clavellines a l'ampit era la de la cambra de la noia. Aquella altra +de ms avall, gran i columnria, flanquejada de verdes tapareres, +era la de la cambra matrimonial. Ambdues estaven tranquilament +obertes, igual que les portes. Ning no es temia de res. + +Ja el sol devia caure a la posta. Els nuvolets lleus, que flotaven +pel cel d'orient, prenien una delicada color de taronja. El gall +entonava el seu cant vespert. Les campanes de Vilablanca no +trigarien a tocar l'oraci. I, en caure les darreres campanades, les +tres dones compareixerien al pati de la casa, encara remoroses i com +perfumades de la pregria. Encendrien dos fanalons a sota l'emparrat +i es posarien a sopar en pau, en companyia del vell dallaire i el +petit bover. Qui no diria que eren unes santes! I, santes o no +santes, el cel les amava i protegia com si fossin els seus Abels. +Noms ell, en Jeroni, era el damnat. + +Va aixecar en l'aire els punys amb amenaa. + +Aleshores son un esquelleig apagat i melangis, i les blavors del +congost es clapejaren d'unes taques rosses. Era que els bous i les +vaques, menats pel xaval, tornaven de l'abeurada. Calia aprofitar +aquell moment, abans que no arribessin a la casa. Prou +vacill.acions! Passaria ajupit per dintre el vall madral, pujaria, +desprs, pel cam amargenat, entraria al pati i s'esquillaria al +llenyer. Ning no el veuria. Era el moment propici. Per qu anava a +fer? + +Qu anava a fer? Ell, bandejat del Parads, esquinar el vel, amb +que Du piads havia cobert aquelles nimes? Qualsevol ofensa, que +hi trobs, dhuc l'ombra de la infidelitat, no l'exasperaria? Ah, +no, els homes no saben prou de perdonar... i per aix no hi tenen +dret a esquinar-lo. Es un vel sagrat. Esposa, mare, filla... a +totes les havia amades tendrament. Per qu no perdonar-les? Per qu +no deixar-les al grat de Du? Pau, pau sobre llurs caps, pel b que +elles hagin fet, per l'amor santa, que hagin expandit! Va recordar- +se d'una llarga malaltia, durant la qual la seva muller l'havia +vetllat amorosament de dies i de nits. Oh Du! I si fos realment un +ngel? Si aquelles tres dones fossin realment uns ngels? Si les +sospites, que ell tenia, fossin mancades de fonament? Per qu, +podent, no cerciorar-se'n? Per qu no apagar la set? Per qu no +esvair el dubte? + +Va llanar-se avant, eix de la selva i anava a saltar a dintre el +vall madral. All, al caire del marge, es detur balandrejant, +comms pel balanceig intern d'un dubte vivssim. Encara hi era a +temps. Avant o enrera? Si veia la seva esposa, li comprovaria al cor +les infidelitats... n'estava segur... i la mataria... tamb n'estava +segur. + +Aleshores es gir espantat de si mateix, i fug, fug... No, no +volia matar ning. No es volia recordar del mal, que li haguessin +causat els ssers enllaats a la seva existncia i que li havien +dedicada alguna amor, per migrada que fos. Grcies, grcies encara! +Ell no mereixia ms, ni tant tampoc! Volia amar-los; no en volia +recordar sin el b rebut; bandejat del seu parads, volia continuar +amant-los, oh l'nic consol en l'absncia i la dissort! S, fugiria +lluny, lluny... que mai pogus profanar-los amb la seva mirada. +Lluny, lluny!... Era ell el dolent, el digne de cstig. Adu, mare, +filla, esposa!... Adu, llar benvolguda! Adu, flaires, llums i +aures amables de l'Empord... adu! + +S'intern per l'obscura roureda a grans passos i, tot marxant, +marxant, pensava que aquella fuita era l'nica acci generosa, que +havia realitzat a la seva vida; i es sentia tot ennoblit, tot +benet, tot capgirat per aquesta acci. Una naixor de tendresa, no +mai experimentada, li tempirava les entranyes, l'inundava, el +rublia. Una olla plena de sanglots, que no podien esclatar, li botia +el pit i li anellava la gola. L'infeli caminava enll, enll... +bocabadat, sense poder respirar, per amb el gaudi fresc i nou de +l'engruna de b, que acabava de brollar al seu cor... un gaudi +estrany en mig de la seva gran pena. + +Caminava, caminava sense respirar i per fi romp en un bell plor. +Plor a dolls, a grans sanglots, a tot esplai; es pos de genolls i +plorava i benea. - Gracies, Du perdonador, que per una guspira de +b, doneu tant de consol i tanta de dolor de llgrimes a un home +tan dolent com jo. -I, humiliant-se, dobleg el cos i colpej la +terra amb el front.- Concediu-me penitncia, Senyor. Em resigno a la +misria, a la mendicaci, a la ceguesa... Ja que he volgut veure-hi +massa, ara no hi veur ms que una mica, per orientar-me i prou; i +si mai lluco per atzar cap misria dels meus germans, procurar +cobrir-la amb set vels de caritat i set vels de misericrdia. +Penitncia, Senyor! + +El vespre s'enfosqu, la nit entr, i encara l'infeli plorava +acotat de cara en terra dins la roureda obscura i deserta. Per fi +s'incorpora sobre els genolls amb intenci de llevar-se dempeus i +anar-se'n. Com que tenia els ulls enaiguats i les parpelles mig +cluques, quasi no hi veia, per va ferir-lo una inesperada sensaci +de llum, que l'esparvill. Era una llum feble i purssima com la +d'un quart de lluna.. Per on podia entrar? Les soques es cairejaven +de dalt a baix d'una franja de llussor argentada. Tota la selva +s'esbandia d'aquella misteriosa claror i semblava un temple +majestus, immens... Mes la tal claror no venia de part d'amunt, ni +de cap costat, sin de... Vet-ho all: l'expandia el sant de les +conculles i el gaiat encarabassat, que era all, a poques passes, +tot ungit de benignitat i placidesa, voltat d'aquella boira +lluminosa, que era una exhalaci del seu cos celestial. + +-O bon sant Jaume, bon sant Jaume. -implor en Jeroni -perdoneu les +meves sobergueries. He patit molt, he estat a les portes de +l'infern; per, que n'he enteses de coses, fitre, que n'he enteses! + +-No pas encara prou b, -li va dir el sant, atansant-se-li ms i +envaint-lo d'una aura de serenitat i puresa. -Has d'entendre com s +gran i meravellosa l'obra, que estan realitzant ac, a la terra, els +pobres humans reclosos dins les seves urnes d'argila; obra especial +d'ells en collaboraci amb el gran Home Crist, sense el qual fra +impossible: la de la purificaci de la carn, que tornar celestial i +constituir una essncia gloriosa, que ser i s admiraci dels +mateixos ngels. Pensa que els homes, no sols treballeu per salvar +l'esperit, sin per salvar la matria i tot, i en aquesta tasca +fatigosa els justos pequen set vegades al dia. Qu no faran els +altres? No hi ha ning que sigui tot dolent, ni tot bo; per si us +veiessiu al descobert, tots us veureu dolents, perque una engruna +de mal dins el b fa com una veu desafinada en un chor: destrueix +tota l'harmonia. Vet aqu, doncs, com s una misericrdia que Du +hagi dotat d'una opacitat impenetrable els atuells, que contenen +l'esperit hum. Aix s'evita en gran part el mal de l'escndol. +Feli l'asceta amb el seu cos mortificat, domat, purificat, redut a +una substncia quasi tota til per a l'eternitat! Hi haur qui +portar al cel una bella mota; hi haur qui no hi portara sin una +engruna. Vosaltres sou ac baix els ruscos de Crist. Tots fu mel, +que s'aprofitar, i cera, que ha de cremar-se. Benaventurat qui posi +la seva bresca en mans de l'Apicultor! Cap gota de la seva mel no es +perdr. Mes, ai de qui no vulgui que la seva bresca sigui premuda! +Mel i cera cremaran plegades aleshores per sempre ms! I ai de qui +destapa els ruscos de Crist, ai de qui escandalitza, ai de qui +acusa, ai de qui no perdona! Ai tamb de l'hipcrita, que es serveix +d'un b aparent per a un mal real! Medita, medita aquestes veritats, +fill meu. + +-Les entenc clarssimament, -contest en Jeroni. -El que no +m'explico s perque tanta de grcia vostra amb mi, que sc un home +tan dolent. + +-s que jo ara, igualment que en vida, -repar el sant, somrient amb +una punteta d'ironia, - em dedico a convertir heretges, i no a +matar-los com s's dit. T'he empaitat, t'he ferit i ara, que et veig +en bona disposici, vaig a guarir-te. Et tocar amb la meva +carabasseta, t'adormirs i dem, en despertant, tindrs els ulls com +l'altra gent. + +-Alerta! -exclam en Jeroni. -Penseu-vos-hi b. No us vull enganyar; +em conec massa i s que si em guariu, dem, en despertant, creur +que tot aix, que m'ha passat, ha sigut un somni. + +-I s natural que ho creguis aix -respongu el sant. -Est tan ben +disposada l'obra de Du que tot all, que n'alteri l'ordre o la +naturalesa, ha de semblar-vos un desvari. Aquesta vertat i les +altres, que has aprs, no les oblidars pas i, si hi penses, b +deurn guardar-te de blasfemar i de maleir. + +-Certament -contest el pags.- Mes, com torno a casa amb els +dubtes, que bullen dintre el meu mag? Si vs, almenys, +m'assegurssiu que la meva muller no m'ha trat i que... + +-Vs, vs tu mateix a guaitar-ho! -digu el sant amb enuig, tot +reculant. + +-Atureu-vos! -suplic en Jeroni, espantat.- No, no vull saber res. +Tot ho perdono a la bestreta, sigui com sigui. Maneu, disposeu. + +-Doncs b -va dir el sant amablement, -no t'ho aconsello pas que per +ara tornis a casa teva. Ests escandalitzat i aquest mal no es +guareix sin amb llarga oraci i penitncia. Dem, en despertant a +trenc d'alba, veurs al teu costat un hbit igual que el meu, te'l +vestirs i, captant, captant, anirs en pelegrinatge a visitar el +meu temple de Galicia. Confessars i combregars a cada esglsia, +que trobis pel cam, anirs sempre a peu i, a la tornada, fars +all, que et dicti el cor. + + + +VI + +Quan en Jeroni torn santificat del seu pelegrinatge, no pensant +sin b de tothom, els de casa seva, que l'havien plorat per mort, +el reberen amb els braos estesos. Va declarar el miracle, i tota la +famlia, en acci de grcies, fu vot de reconstruir l'enderrocada +capella de Sant Jaume del pradell de Figueres. + + + +EXPLICACIO D'ALGUNS TERMES D'AQUEST LLIBRE + + +ABELLIR. = Endolcir la voluntat, fer-la cedir en algun punt. +Abellir-se: endolcir-se a fer o acceptar. + +ACANOCAT, DA.= Se diu d'all, que s'assembla a una canoca. Canoca: +el tronc de les plantes, quan s gruixit i en forma de can; quan s +prim rep el nom de palla. Una canya, i tamb un bri de moresc, se +compon de canoca, fulles, rels... etc. + +ACOFORRAT, DA. = (Vegi's encoforrar-se.) + +AFUSAR-SE. = 1. Pendre forma de fus. 2. Afusar-se (a la mar, al riu, +a l'aigua, etc.) Donar-hi fusa. + +ALLARAR.= Verb actiu. Fer llar en una casa, donar confort de llar a +un paratge. Allarar-se: posar casa, posseir casa. Allarat, da: +adjectiu que s'aplica al qui t casa o llar propia. + +APIRROSSAR-SE. = Pendre forma de pirrossa. Pirrossa: allo que t +forma de porra. La pirrossa pot o no sser arma de combat; la porra +s arma de combat. + +ATRACALLAR. = Atropellar amb paraules o amb joguines; Castell : +atarantar, cachifollar. + +BATICOR.= Acceleraci dels batecs del cor. Castell: sobresalto, +palpitacin. + +BATOLLAR. = Batre a fora de bra amb els batolls. +(Noticia de J. Roig.) + +BESLLUMAT, DA.= Ferit d'alguna besllum. Besllum: rerallum, llum que +passa a travs d'un cos. Besllumar: deixar passar llum a travs del +cos. Aquest verb neutre, que s d'un mats molt especial i bonic, +vaig sentir-lo usar a una persona aparentment ingnua; amb tot i +aix no crec que besllumar, ni besllum, siguin mots populars, car +mai ms no els he trobats en boca del poble. + +BIRBILLEJAR.=Resplendir amb tremolor. (Noticia de Mn. Caseponce.) . + +BITERNA.=Cova de bruixes. (Vegi's Bulbena. Apndix.) + +BOLDR. =All que en aparena forma una sola massa. + +BRILL. = 1. Ocell que serveix de reclam. 2. Cant de dit ocell. + +BRILLAR. = 1. Cantar el brill o reclam. 2. Resplendir. + +BULTRA.= Conjunt d'arbres o altres plantes, que forma aparentment +una sola massa. + +CAP DE TREURE. = Llivant, que serveix per a treure les barques de +l'aigua. + +CATABAUMA.= Bauma (balma) oculta. + +CATIFET. = Fet amagat. Home de molts catifets: home, que porta molts +negocis ocults. + +CAVERNEJAR. = pendre forma de caverna. + +CERTENITAT.= Seguretat d'encertar quelcom. + +CLARER, A.= Adjectiu que s'aplica a les coses, que sn clares de +fils, brins, malles, etc. Se diu: cabell clarer, blatar clarer. No +s diu: dia clarer, ni brou clarer, sin dia clar, brou clar. + +CLUSCA.= Cop al cap. + +COFORRA.= Gorra, que abriga tot el cap llevat de la cara. + +COFORRAR-SE. = Posar-se la coforra i, per extensi, qualsevol gorra. + +CORRENA. = Corrpies, fluix de ventre. S'usa generalment en plural. + +CRAQUEJAR. = Crepitar, fer crac, crac. + +DEMPEUS.= Damunt els peus. Es una expressi adverbial molt usada per +tots e1s escriptors antics. + +DESEMPALLEGAR.= Apartar de la pell. No s'hauria d'escriure +_desempellegar_? + +DESHORES. = Hores imprpies o desacostumades per a fer quelcom. + +DESPLOMBAT, DA.= S'aplica a les parets o edificis, que estan fora de +plom, s a dir, que han perdut la dretura vertical. + +DING(dialectal). = Ning. + +EMBARRELLAR. = Posar barrelles o travessers a una gbia. + +EMBS. = Bossa, que forma la capa madrilenya al voltant del ment de +qui se l'hi acota. Es castellanisme vulgaritzat i acceptable per +poder-se referir a una rel catalana. S'hauria d'escriure embors? + +EMPALLAR. = Entre paradors, posar palles a l'arbret o ram. + +EMPAlAR (dialectal ).= Empallar. + +EMPATOLLAR. = Inventar trapelleries o fantasies. S'usa tamb com a +reflexiu. + +EMPESCAR-SE. = Treure alguna idea o invenci, empatollar-se. + +EMPLATAIAR. = Fer tornar com plata. s verb actiu. + +ENCIRAT, DA. = Participi pretrit del verb reflexiu encirar-se, que +significa posar-se dret i test en guisa de ciri. Cal no confondre +aquest verb reflexiu amb l'actiu enciriar, que significa posar +ciris. Enciriar un canelobre s posar-hi ciris. Un home encirat s +un home alzinat i dret com un ciri; un home enciriat s un home +carregat o guarnit de ciris. + +ENCOFORRAR-SE o ACOFORRAR-SE. = Encasquetar-se la coforra i, per +extensi, qualsevol gorra, barret, etc. + +ENLLEIR-SE.= Cansar-se de no fer res o d'esperar quelcom, enervarse. + +ENTRIQUELL. = Qualsevol objecte propi per a dur-se a mans. (Objecte +que fa nosa. Dic. Fabra.) Ve de la mateixa rel que entricar. + +Es (dialectal).= Article mascul, singular. + +ESCARRITX.= Soroll aspre per l'estil del que fa la sorra fregada +contra una superfcie dura. + +ESCARRITXAR. = 1. Fer escarritx. (J. Verdaguer.) 2. Esquitxar. (Dic. +Fabra.) + +ESGUIMBAR-SE. = Deixar-se anar avall per un pendent. (Noticia verbal +de P. Fabra.) + +ESPODREMENTS. = Moviments intils i anguniosos d'algun orgue per a +espellir quelcom. Castell: pujos. Fabra no porta aquest terme. Hem +adoptat la grafia de Bulbena. Al poble li hem sentit sempre +pronunciar: asputraments. + +ESTARIA.= Lentitud i prdua de temps en fer les coses. Fer estaries: +perdre temps, canonejar. + +ESTASSAR.= Tallar i ajaure la bosquina. + +ESTINTOLAR.= Posar quelcom de manera que una altra cosa ho sostingui +en una posici determinada. s verb actiu i reftexiu. Castell: +apoyar. Punt d'estintolament: castell, apoyo, punto de apoyo. +Estintolador: castell, apoyo. + +ESTOSSAR.= Atuir, pegar fortament. Literalment: rompre la tossa o +sigui el clatell. + +ETS (dialectal).= Article mascul plural. + +FALLANCA. = Ajupiment d'anca. Contracci de _falla anca_. S'usa molt en +el joc de _trenca porrons_. No s'ha de confondre amb fallana. + +FOLGA. = Dita o concepte divertit. Francs: plaisenterie. + +FOLLARSE.= Avortar la fembra, no arribar a b alguna cosa. + +FORNCULA. = Armari de paret, pastera. Castell: hornacina. + +FRJ0L, A.= S'aplica a les robes primes o escasses i al qui les +porta. Anar frjol: anar prim o escs de roba. (Es corrupci de +frvol o de brvol?) + +FUA (dialectal).= Fulla. + +FUTISQUEJAR. Fer feines de poca importncia o simular que es fa +quelcom. + +GAROLA. = Gaudiloqencia, verbositat divertida. Fer o armar garola: +promoure conversa divertida. + +GUINEA. = 1. Idea fixa i dolorosa. 2. Batibull. + +GUINJ0LA.= Mosquit petit, que vola sense soroll i pessiga molt fort. + +GUSARAPA. = 1. Espectre, que fa por a les criatures. 2. Persona, que +s'amaga per vergonya. + +HOMO (dialectal).= Home. + +HOSTALLES. = Paraments de menjador i cambra a servei d'hostes. + +LLAMPURNAR. = Treure foc, flamejar. Literalment: espurnar llamps. + +MALUC.= L'os de cada costat de la pelvis. + +NEULIM. = Planta neulida o conjunt de plantes neulides. Neulir-se: +emmalaltir-se les plantes a causa de la neula. Neula: constellaci +dolenta, passa d'una malura de les plantes. + +PALLADA.= l. Conjunt de palles d'un arbret. 2. Palla bullida per al +bestiar. + +PASTORELL:= L'ocell, que es dedica a la pastura. + +PATlFELL.= Conjunt de materials per a l'armament i manteniment d'una +nau o d'un exercit. Castell : pertrechos. Patifell de guerra: +castell, pertrechos de guerra. + +POTSEFER. = Tal volta, tal vegada... En aquest sentit he trobat viva +aquesta locuci adverbial en boca de pagesos de Palafolls i de +Montnegre. Els autors antics l'usaven amb ms extensi, sempre en +sentit dubitatiu. Adverbialment _potser_, contracci de _potsefer_, ens +sembla preferible a _pot sser_. + +RAMBLIA. = La part del carrer compresa entre les voravies. Castell: +arroyo. + +REBOTZEGAR.= Moure's un lquid, rebotent per les parets de l'atuell, +que el cont. Es verb neutre. + +REVOLT, A. = Participi pretrit del verb antiquat revoldre, que +significa remenar quelcom, desordenant els seus elements. El +participi s viu i molt usat dins gran part de Catalunya. + +SA (dialectal).= Article femen, singular. Dins els parlaments, on +fem s d'aquest article, no usem mai les formes del possessiu sa i +ses. + +SOBINES (de). = En posici supina. (Noticia de P. Fabra.) + +SATURN, A. = Llbreg, taciturn. + +SES (dialectal).= Article femen, plural. + +TAU, TAU. = Aix, aix. + +TERRISSALLA. = Terrissa menuda, trossos de terrissa. + +TOMANY (dialectal).= Espcie de planta esternutatria. (Vegi's +Labernia: Toman.) + +TRAMBLAR.= Trepidar. Es d's corrent a Madramanya. (Es gallicisme?) + +VIROSTA. = Bestiola repugnant, prpia del bosc o de la fronda. +(Viridis hospes?) Comprn llagostes, llangardaixos, sargantanes, +escorpins, etc. + +VORAVIA.= Qualsevol de les voreres altes del carrer destinades +exclusivament al trnsit a peu. (Del llati ora viae). Castell: +acera. Francs: trottoir. Itali: marciapede. + +XAUTAR-SE.= Aprofitar-se de quelcom en perjudici d'altri. + +XOMBA.= Conca daiges profundes. + + + +INDEX + +Ave Maria Purssima.......................... +La Parada.................................... +El vals Final................................ +Duna olor................................... +La mirada del pobret......................... +El primer lustre damor...................... +La fi del mn a Girona....................... +El malcontent (rondalla)..................... +Explicaci dalguns termes daquest llibre... + + + +Pompeu Fabra: promulgaci normes: 1913 + Diccionari ortogrfic: 1917 + Normativa oficial Institut : 1918 + Diccionari de la llengua : 1932 + + +Haviem Havem +Familia - Famlia + + + + + +End of the Project Gutenberg EBook of La Parada, by Joaquim Ruyra + +*** END OF THIS PROJECT GUTENBERG EBOOK LA PARADA *** + +***** This file should be named 14768-8.txt or 14768-8.zip ***** +This and all associated files of various formats will be found in: + https://www.gutenberg.org/1/4/7/6/14768/ + + + +Updated editions will replace the previous one--the old editions +will be renamed. + +Creating the works from public domain print editions means that no +one owns a United States copyright in these works, so the Foundation +(and you!) can copy and distribute it in the United States without +permission and without paying copyright royalties. Special rules, +set forth in the General Terms of Use part of this license, apply to +copying and distributing Project Gutenberg-tm electronic works to +protect the PROJECT GUTENBERG-tm concept and trademark. Project +Gutenberg is a registered trademark, and may not be used if you +charge for the eBooks, unless you receive specific permission. If you +do not charge anything for copies of this eBook, complying with the +rules is very easy. You may use this eBook for nearly any purpose +such as creation of derivative works, reports, performances and +research. They may be modified and printed and given away--you may do +practically ANYTHING with public domain eBooks. Redistribution is +subject to the trademark license, especially commercial +redistribution. + + + +*** START: FULL LICENSE *** + +THE FULL PROJECT GUTENBERG LICENSE +PLEASE READ THIS BEFORE YOU DISTRIBUTE OR USE THIS WORK + +To protect the Project Gutenberg-tm mission of promoting the free +distribution of electronic works, by using or distributing this work +(or any other work associated in any way with the phrase "Project +Gutenberg"), you agree to comply with all the terms of the Full Project +Gutenberg-tm License (available with this file or online at +https://gutenberg.org/license). + + +Section 1. General Terms of Use and Redistributing Project Gutenberg-tm +electronic works + +1.A. By reading or using any part of this Project Gutenberg-tm +electronic work, you indicate that you have read, understand, agree to +and accept all the terms of this license and intellectual property +(trademark/copyright) agreement. If you do not agree to abide by all +the terms of this agreement, you must cease using and return or destroy +all copies of Project Gutenberg-tm electronic works in your possession. +If you paid a fee for obtaining a copy of or access to a Project +Gutenberg-tm electronic work and you do not agree to be bound by the +terms of this agreement, you may obtain a refund from the person or +entity to whom you paid the fee as set forth in paragraph 1.E.8. + +1.B. "Project Gutenberg" is a registered trademark. It may only be +used on or associated in any way with an electronic work by people who +agree to be bound by the terms of this agreement. There are a few +things that you can do with most Project Gutenberg-tm electronic works +even without complying with the full terms of this agreement. See +paragraph 1.C below. There are a lot of things you can do with Project +Gutenberg-tm electronic works if you follow the terms of this agreement +and help preserve free future access to Project Gutenberg-tm electronic +works. See paragraph 1.E below. + +1.C. The Project Gutenberg Literary Archive Foundation ("the Foundation" +or PGLAF), owns a compilation copyright in the collection of Project +Gutenberg-tm electronic works. Nearly all the individual works in the +collection are in the public domain in the United States. If an +individual work is in the public domain in the United States and you are +located in the United States, we do not claim a right to prevent you from +copying, distributing, performing, displaying or creating derivative +works based on the work as long as all references to Project Gutenberg +are removed. Of course, we hope that you will support the Project +Gutenberg-tm mission of promoting free access to electronic works by +freely sharing Project Gutenberg-tm works in compliance with the terms of +this agreement for keeping the Project Gutenberg-tm name associated with +the work. You can easily comply with the terms of this agreement by +keeping this work in the same format with its attached full Project +Gutenberg-tm License when you share it without charge with others. + +1.D. The copyright laws of the place where you are located also govern +what you can do with this work. Copyright laws in most countries are in +a constant state of change. If you are outside the United States, check +the laws of your country in addition to the terms of this agreement +before downloading, copying, displaying, performing, distributing or +creating derivative works based on this work or any other Project +Gutenberg-tm work. The Foundation makes no representations concerning +the copyright status of any work in any country outside the United +States. + +1.E. Unless you have removed all references to Project Gutenberg: + +1.E.1. The following sentence, with active links to, or other immediate +access to, the full Project Gutenberg-tm License must appear prominently +whenever any copy of a Project Gutenberg-tm work (any work on which the +phrase "Project Gutenberg" appears, or with which the phrase "Project +Gutenberg" is associated) is accessed, displayed, performed, viewed, +copied or distributed: + +This eBook is for the use of anyone anywhere at no cost and with +almost no restrictions whatsoever. You may copy it, give it away or +re-use it under the terms of the Project Gutenberg License included +with this eBook or online at www.gutenberg.org + +1.E.2. If an individual Project Gutenberg-tm electronic work is derived +from the public domain (does not contain a notice indicating that it is +posted with permission of the copyright holder), the work can be copied +and distributed to anyone in the United States without paying any fees +or charges. If you are redistributing or providing access to a work +with the phrase "Project Gutenberg" associated with or appearing on the +work, you must comply either with the requirements of paragraphs 1.E.1 +through 1.E.7 or obtain permission for the use of the work and the +Project Gutenberg-tm trademark as set forth in paragraphs 1.E.8 or +1.E.9. + +1.E.3. If an individual Project Gutenberg-tm electronic work is posted +with the permission of the copyright holder, your use and distribution +must comply with both paragraphs 1.E.1 through 1.E.7 and any additional +terms imposed by the copyright holder. Additional terms will be linked +to the Project Gutenberg-tm License for all works posted with the +permission of the copyright holder found at the beginning of this work. + +1.E.4. Do not unlink or detach or remove the full Project Gutenberg-tm +License terms from this work, or any files containing a part of this +work or any other work associated with Project Gutenberg-tm. + +1.E.5. Do not copy, display, perform, distribute or redistribute this +electronic work, or any part of this electronic work, without +prominently displaying the sentence set forth in paragraph 1.E.1 with +active links or immediate access to the full terms of the Project +Gutenberg-tm License. + +1.E.6. You may convert to and distribute this work in any binary, +compressed, marked up, nonproprietary or proprietary form, including any +word processing or hypertext form. However, if you provide access to or +distribute copies of a Project Gutenberg-tm work in a format other than +"Plain Vanilla ASCII" or other format used in the official version +posted on the official Project Gutenberg-tm web site (www.gutenberg.org), +you must, at no additional cost, fee or expense to the user, provide a +copy, a means of exporting a copy, or a means of obtaining a copy upon +request, of the work in its original "Plain Vanilla ASCII" or other +form. Any alternate format must include the full Project Gutenberg-tm +License as specified in paragraph 1.E.1. + +1.E.7. Do not charge a fee for access to, viewing, displaying, +performing, copying or distributing any Project Gutenberg-tm works +unless you comply with paragraph 1.E.8 or 1.E.9. + +1.E.8. You may charge a reasonable fee for copies of or providing +access to or distributing Project Gutenberg-tm electronic works provided +that + +- You pay a royalty fee of 20% of the gross profits you derive from + the use of Project Gutenberg-tm works calculated using the method + you already use to calculate your applicable taxes. The fee is + owed to the owner of the Project Gutenberg-tm trademark, but he + has agreed to donate royalties under this paragraph to the + Project Gutenberg Literary Archive Foundation. Royalty payments + must be paid within 60 days following each date on which you + prepare (or are legally required to prepare) your periodic tax + returns. Royalty payments should be clearly marked as such and + sent to the Project Gutenberg Literary Archive Foundation at the + address specified in Section 4, "Information about donations to + the Project Gutenberg Literary Archive Foundation." + +- You provide a full refund of any money paid by a user who notifies + you in writing (or by e-mail) within 30 days of receipt that s/he + does not agree to the terms of the full Project Gutenberg-tm + License. You must require such a user to return or + destroy all copies of the works possessed in a physical medium + and discontinue all use of and all access to other copies of + Project Gutenberg-tm works. + +- You provide, in accordance with paragraph 1.F.3, a full refund of any + money paid for a work or a replacement copy, if a defect in the + electronic work is discovered and reported to you within 90 days + of receipt of the work. + +- You comply with all other terms of this agreement for free + distribution of Project Gutenberg-tm works. + +1.E.9. If you wish to charge a fee or distribute a Project Gutenberg-tm +electronic work or group of works on different terms than are set +forth in this agreement, you must obtain permission in writing from +both the Project Gutenberg Literary Archive Foundation and Michael +Hart, the owner of the Project Gutenberg-tm trademark. Contact the +Foundation as set forth in Section 3 below. + +1.F. + +1.F.1. Project Gutenberg volunteers and employees expend considerable +effort to identify, do copyright research on, transcribe and proofread +public domain works in creating the Project Gutenberg-tm +collection. Despite these efforts, Project Gutenberg-tm electronic +works, and the medium on which they may be stored, may contain +"Defects," such as, but not limited to, incomplete, inaccurate or +corrupt data, transcription errors, a copyright or other intellectual +property infringement, a defective or damaged disk or other medium, a +computer virus, or computer codes that damage or cannot be read by +your equipment. + +1.F.2. LIMITED WARRANTY, DISCLAIMER OF DAMAGES - Except for the "Right +of Replacement or Refund" described in paragraph 1.F.3, the Project +Gutenberg Literary Archive Foundation, the owner of the Project +Gutenberg-tm trademark, and any other party distributing a Project +Gutenberg-tm electronic work under this agreement, disclaim all +liability to you for damages, costs and expenses, including legal +fees. YOU AGREE THAT YOU HAVE NO REMEDIES FOR NEGLIGENCE, STRICT +LIABILITY, BREACH OF WARRANTY OR BREACH OF CONTRACT EXCEPT THOSE +PROVIDED IN PARAGRAPH F3. YOU AGREE THAT THE FOUNDATION, THE +TRADEMARK OWNER, AND ANY DISTRIBUTOR UNDER THIS AGREEMENT WILL NOT BE +LIABLE TO YOU FOR ACTUAL, DIRECT, INDIRECT, CONSEQUENTIAL, PUNITIVE OR +INCIDENTAL DAMAGES EVEN IF YOU GIVE NOTICE OF THE POSSIBILITY OF SUCH +DAMAGE. + +1.F.3. LIMITED RIGHT OF REPLACEMENT OR REFUND - If you discover a +defect in this electronic work within 90 days of receiving it, you can +receive a refund of the money (if any) you paid for it by sending a +written explanation to the person you received the work from. If you +received the work on a physical medium, you must return the medium with +your written explanation. The person or entity that provided you with +the defective work may elect to provide a replacement copy in lieu of a +refund. If you received the work electronically, the person or entity +providing it to you may choose to give you a second opportunity to +receive the work electronically in lieu of a refund. If the second copy +is also defective, you may demand a refund in writing without further +opportunities to fix the problem. + +1.F.4. Except for the limited right of replacement or refund set forth +in paragraph 1.F.3, this work is provided to you 'AS-IS' WITH NO OTHER +WARRANTIES OF ANY KIND, EXPRESS OR IMPLIED, INCLUDING BUT NOT LIMITED TO +WARRANTIES OF MERCHANTIBILITY OR FITNESS FOR ANY PURPOSE. + +1.F.5. Some states do not allow disclaimers of certain implied +warranties or the exclusion or limitation of certain types of damages. +If any disclaimer or limitation set forth in this agreement violates the +law of the state applicable to this agreement, the agreement shall be +interpreted to make the maximum disclaimer or limitation permitted by +the applicable state law. The invalidity or unenforceability of any +provision of this agreement shall not void the remaining provisions. + +1.F.6. INDEMNITY - You agree to indemnify and hold the Foundation, the +trademark owner, any agent or employee of the Foundation, anyone +providing copies of Project Gutenberg-tm electronic works in accordance +with this agreement, and any volunteers associated with the production, +promotion and distribution of Project Gutenberg-tm electronic works, +harmless from all liability, costs and expenses, including legal fees, +that arise directly or indirectly from any of the following which you do +or cause to occur: (a) distribution of this or any Project Gutenberg-tm +work, (b) alteration, modification, or additions or deletions to any +Project Gutenberg-tm work, and (c) any Defect you cause. + + +Section 2. Information about the Mission of Project Gutenberg-tm + +Project Gutenberg-tm is synonymous with the free distribution of +electronic works in formats readable by the widest variety of computers +including obsolete, old, middle-aged and new computers. It exists +because of the efforts of hundreds of volunteers and donations from +people in all walks of life. + +Volunteers and financial support to provide volunteers with the +assistance they need, is critical to reaching Project Gutenberg-tm's +goals and ensuring that the Project Gutenberg-tm collection will +remain freely available for generations to come. In 2001, the Project +Gutenberg Literary Archive Foundation was created to provide a secure +and permanent future for Project Gutenberg-tm and future generations. +To learn more about the Project Gutenberg Literary Archive Foundation +and how your efforts and donations can help, see Sections 3 and 4 +and the Foundation web page at https://www.pglaf.org. + + +Section 3. Information about the Project Gutenberg Literary Archive +Foundation + +The Project Gutenberg Literary Archive Foundation is a non profit +501(c)(3) educational corporation organized under the laws of the +state of Mississippi and granted tax exempt status by the Internal +Revenue Service. The Foundation's EIN or federal tax identification +number is 64-6221541. Its 501(c)(3) letter is posted at +https://pglaf.org/fundraising. Contributions to the Project Gutenberg +Literary Archive Foundation are tax deductible to the full extent +permitted by U.S. federal laws and your state's laws. + +The Foundation's principal office is located at 4557 Melan Dr. S. +Fairbanks, AK, 99712., but its volunteers and employees are scattered +throughout numerous locations. Its business office is located at +809 North 1500 West, Salt Lake City, UT 84116, (801) 596-1887, email +business@pglaf.org. Email contact links and up to date contact +information can be found at the Foundation's web site and official +page at https://pglaf.org + +For additional contact information: + Dr. Gregory B. Newby + Chief Executive and Director + gbnewby@pglaf.org + + +Section 4. Information about Donations to the Project Gutenberg +Literary Archive Foundation + +Project Gutenberg-tm depends upon and cannot survive without wide +spread public support and donations to carry out its mission of +increasing the number of public domain and licensed works that can be +freely distributed in machine readable form accessible by the widest +array of equipment including outdated equipment. Many small donations +($1 to $5,000) are particularly important to maintaining tax exempt +status with the IRS. + +The Foundation is committed to complying with the laws regulating +charities and charitable donations in all 50 states of the United +States. Compliance requirements are not uniform and it takes a +considerable effort, much paperwork and many fees to meet and keep up +with these requirements. We do not solicit donations in locations +where we have not received written confirmation of compliance. To +SEND DONATIONS or determine the status of compliance for any +particular state visit https://pglaf.org + +While we cannot and do not solicit contributions from states where we +have not met the solicitation requirements, we know of no prohibition +against accepting unsolicited donations from donors in such states who +approach us with offers to donate. + +International donations are gratefully accepted, but we cannot make +any statements concerning tax treatment of donations received from +outside the United States. U.S. laws alone swamp our small staff. + +Please check the Project Gutenberg Web pages for current donation +methods and addresses. Donations are accepted in a number of other +ways including including checks, online payments and credit card +donations. To donate, please visit: https://pglaf.org/donate + + +Section 5. General Information About Project Gutenberg-tm electronic +works. + +Professor Michael S. Hart was the originator of the Project Gutenberg-tm +concept of a library of electronic works that could be freely shared +with anyone. For thirty years, he produced and distributed Project +Gutenberg-tm eBooks with only a loose network of volunteer support. + + +Project Gutenberg-tm eBooks are often created from several printed +editions, all of which are confirmed as Public Domain in the U.S. +unless a copyright notice is included. Thus, we do not necessarily +keep eBooks in compliance with any particular paper edition. + + +Most people start at our Web site which has the main PG search facility: + + https://www.gutenberg.org + +This Web site includes information about Project Gutenberg-tm, +including how to make donations to the Project Gutenberg Literary +Archive Foundation, how to help produce our new eBooks, and how to +subscribe to our email newsletter to hear about new eBooks. diff --git a/old/14768-8.zip b/old/14768-8.zip Binary files differnew file mode 100644 index 0000000..44d85fa --- /dev/null +++ b/old/14768-8.zip |